Friday, July 30, 2021

250.000 visites !

Image by Free-Photos from Pixabay


Avui m'agradaria compartir amb tu que aquest blog ja ha superat les 250.000 visites. L'objectiu inicial no anava més enllà de guardar d'una manera estructurada i comentada les notes d'allò que he  pogut trobar interessant i compartir-ho amb la meva família i els meus amics. Però, segurament gràcies als traductors automàtics integrats als navegadors, el contingut del blog s'ha anat difonent amb els anys més enllà d'on mai hauria pogut imaginar.

Actualment, la mitjana de les visites diàries oscil·la entre 200 i 400. De vegades, sense que hagi trobat cap explicació, les visites es disparen: així, el blog no havia superat mai les 2.000 visites mensuals fins el 01.01.2017, quan va pujar a un pic de més d'onze mil visites mensuals que va durar gairebé fins el 01.07.2017. Després va baixar fins a 2.000 visites mensuals, fins tornar a les gairebé a més de deu mil visites mensuals el 01.05.2021.

Per països, el nombre més gran de visites té el seu origen a França. Seguides de lluny per les dels USA, Suïssa, Espanya i Alemanya.

Pel que fa als dispositius amb què hom accedeix al blog, la gran majoria ho fa des d'ordinadors Windows, seguits per aquells que ho fan des d'ordinadors Mac, Linux/Unix i des de mòbils equipats amb Android. Pel que fa als navegadors, la gran majoria ho fa amb Firefox, seguit per aquells que utilitzen Chrome.

Més enllà d'aquestes xifres, deixeu-me dir que segueix sent un plaer conversar amb vosaltres i seguir bescanviant punts de vista sobre el contingut dels articles que vaig publicant.

Només us vull demanar que recordeu que, si vosaltres heu pogut llegir un article que no he escrit en la vostra llengua, jo també podré llegir els comentaris que em deixeu en la vostra. Qualsevol que sigui la llengua en què us expresseu, jo també podré passar-la pel traductor i conversar així amb vosaltres.

Una abraçada a tots els que em seguiu, i moltes gràcies per donar-me el carburant del vostre interès per seguir escrivint. Fins aviat!

Thursday, July 29, 2021

las mentiras de wall street

Pablo Gil Trader - Las mentiras de Wall Street, YouTube, 09.07.2021


Fa uns dies, un amic em va passar un vídeo que et recomano veure i que el seu autor: Pablo Gil (1), presenta així:
Muchos inversores particulares desconocen la realidad de Wall Street, la relación entre los Gobiernos, Bancos Centrales, Bancos de Inversión, Reguladores, los cambios de normativas contables, ... Todo para mantener viva una industria que genera miles de millones de dólares que se reparten unos pocos. En este vídeo os desvelo algunas de las mentiras de esta industria y como sustentan una ilusión de bonanza que no es real en absoluto.
Bàsicament, la primera part del vídeo ens explica quina és la part de les accions i de les opcions sobre les accions que constitueixen el salari dels directius de les grans companyies, quina ha estat la seva evolució en el temps i què l'explica. També, de quina manera les estratègies d'aquestes empreses està dirigida a fer pujar el preu de les accions, en detriment dels salaris. Unes estratègies en les quals destaca l'auto-compra d'accions pròpies. I és així que, mentre les accions de les empreses pugen i atreuen inversors, simultàniament, els directius de les companyies realitzen el benefici de la venda d'aquestes accions.
Image by Marek Studzinski from Pixabay

A la segona part del vídeo, el seu autor ens explica com moltes de les empreses que han invertit el seu capital en l'auto-compra d'accions pròpies, manquen de liquiditats en temps de crisi i han de demanar ajudes a l'estat sota l'amenaça de tancament si aquell suport no arriba. I com quan són moltes les empreses que es troben en aquesta situació, els Bancs Centrals han de subministrar quantitats brutals de diners per ajudar als estats a fer front a la situació. Tot com l'observació de què aquestes injeccions brutals de capitals en l'economia han tingut un efecte contrari en el PIB dels països occidentals.

Tot com el problema que estan creant a les futures generacions, que hauran de tornar un deute del qual elles no es van beneficiar, però que s'haurà de pagar. I a partir d'aquí, el vídeo ja entra en els exemples de les hipoteques, crèdits al consum, etc.
Image by Gerd Altmann from Pixabay

Personalment crec que el vídeo explica de manera força pedagògica què està passant en l'economia i quines són les claus del seu funcionament. Malauradament, com no entenc gaire d'economia, no em va produir les mateixes emocions que havia provocat en l'amic que me'l va enviar. En fi, vull dir que quan sento parlar de xifres de miliards i de bilions de US dòlars, la part lògica del meu cervell em diu que es tracta de sumes que mai no han existit físicament. I em reconforta recordar un article que Paul Toscano va publicar a CNBC en 2013 per confirmar-m'ho (2):
Source: Paul Alvord for CNBC.com

A la infografia que pots trobar aquí al damunt pots veure representats 345.000 milions de US dòlars en bitllets de 100 US dòlars, el valor en març del 2009 de les accions cotitzades en borsa d'Exxon Mobil. Si mai hagués existit físicament, aquesta quantitat cobriria l'àrea d'un camp de futbol americà estàndard i s'apilaria fins a una alçada de gairebé 9 m.

En fi, aquell seria el volum en març del 2009. Però podria canviar en funció de la cotització en borsa d'aquelles accions. Fent que, per les mateixes accions, el seu valor en US dòlars fos diferent. I no em passa pel cap imaginar a la Reserva Federal imprimint o retirant bitllets en funció dels cursos de les accions de les companyies per una senzilla raó: aquella massa de diners, mai no va existir físicament.
Source: Paul Alvord for CNBC.com

El mateix article presenta una curiosa infografia que pots trobar al damunt on es representa el valor d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, el hòlding de Warren Buffett, una de les accions més cares del mercat. Si observéssim la variació durant 52 setmanes del valor d'una acció, veuríem que el 02.04.2009 una acció tenia un preu de mercat de 90.000 US dòlars que, amuntegats en bitllets d’1 US dòlars, donarien lloc a una columna que pujaria fins a 9,7 m. En el moment més baix de la seva cotització, 70.050 US dòlars el 05.03.2009, la columna pujaria fins a poc més de 7,5 m. I en el moment més alt de la seva cotització, 147.000 US dòlars el 19.09.2008, la columna havia pujat fins a poc més de 15 m.

El dia que estava redactant aquest article vaig tenir la curiositat de veure quin era el curs d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, pots veure el resultat a la captura de pantalla que pots trobar a continuació:
Source: boursorama.com/cours/BRK.A (10.07.2021)

Si alguna vegada em vaig creure que la capitalització en borsa d'una empresa estava lligada al seu valor, vaig deixar de fer-ho el dia que Apple va arribar a una capitalització en borsa de més de 2.000 miliards de dòlars (3). Enllà on alguns em parlen d'economia, jo només veig Casinos que hom anomena Borses de valors.

Que si, que fa temps que vaig entendre que el preu de les accions està fixat per la llei de l'oferta i la demanda, i fixat pel que un comprador està disposat a afluixar per adquirir-les. També que l'adquisició i la venda d'aquestes accions passa per transferències comptables de les quals està absent el paper moneda.

També fa temps que vaig entendre que amb el deute públic hi ha un mercat tant o més especulatiu que amb el de les accions. I que si hom troba normal que els directius d'una companyia puguin decidir si paguen o no els dividends als accionistes, hom no troba gens normal que es pugui fer el mateix amb el deute.

Crec sincerament que, en el tema del retorn del deute, si jo estigués al lloc dels pretesos creditors, optaria per adoptar una posició molt discreta i no faria gaire enrenou. Car podria ser que si hom es posés a parlar del retorn dels deutes públics, algú perdés les plomes en la discussió en cas de trobar-se amb uns interlocutors amb idees diferents de les que han vist fins ara.
Source: Miss Lilou, Pinterest


  1. Pablo Gil:  LinkedIn, Rankia, YouTube, Twitter
  2. Paul Toscano: What Does $1 Trillion Look Like?, CNBC, 13.09.2013
  3. Salim Nesba: Apple dépasse les 2.000 milliards de capitalisation boursière, L'Echo, 19.08.2020

Wednesday, July 28, 2021

barcelona i la memòria històrica: navas


Fa dos anys publicava un article on et parlava de la història dels meus avis al barri de la Sagrera (1). Avui m'agradaria parlar-te de la casa on vivien al que, des de desembre del 2006, hom coneix oficialment amb el nom de barri de Navas (2).

La idea d'aquest article em va venir quan vaig trobar dues velles fotos de mitjans dels anys 1950, on sortia la germana de la meva mare -la meva tieta!- davant de la casa dels meus avis. Tot i que les imatges estan molt deteriorades, em van portar un munt de records dels quals, si m'ho permets, avui compartiré alguns amb tu.

Els meus avis vivien a una mena de barraca ++ d'una planta, humida i sense finestres, amb un terrat que només era accessible pels propietaris, que vivien a la casa del costat.

L'entrada es trobava gairebé al mateix lloc on no sé si encara hi ha un supermercat de la cadena BonÀrea, al que avui és un xamfrà on convergeixen els carrers de Bofarull, Biscaia i Palència (3). La casa, l'anomenaré així, tenia un pati al darrere que donava a una séquia, probablement l'antic Rec Comtal (4): en aquells temps, una mena de claveguera a l'aire lliure que canviava de color i d'olors segons els tints utilitzats per una fàbrica d'adobatge de pells, que es trobava séquia amunt.

Un altre detall difícil d'oblidar era la quantitat de rats que hi havia a la séquia: de lluny, més dels que havia al carrer on jo vivia. N'hi havia tants que, quan es feia fosc i havíem d'anar a la latrina que hi havia al pati, fèiem tot el soroll que podíem per allunyar-los. Com la peça que els meus avis feien servir com a menjador era més aviat reduïda, aquell pati podria haver estat un lloc agradable on dinar durant l'estiu o, simplement, per beure una cervesa. Però els rats i la pudor de la séquia no ho permetien.

Un detall que sempre em va cridar l'atenció era que totes les fotos que he vist de la casa dels avis, es van fer davant d'una entrada que no era la seva. Imagino que per pudor i per vergonya car, la porta d'entrada a la casa dels meus avis (a l'esquerra a les imatges) era de fusta prima, sovint bufada per la pluja i la manca de voreres, amb quadrats de vidre transparent als dos terços superiors. I no sé si per evitar ficar unes cortines o per la passió dels meus avis pel cinema, el vidre estava gairebé sempre parcialment cobert per un pòster amb la cartellera dels films que passaven al cinema Meridiana.

Actualment, ho consideraríem poc segur. Però aquella casa sempre estava plena de familiars, de veïns i de les gitanes a qui la meva àvia venia peces de roba. I si, pel que fos, un dia la casa estigués buida i algú tingués la idea d'entrar, aquella porta de fusta bufada feia un soroll de mil dimonis quan s'obria.  I, a més, estava en Bobby, el gos que surt a la imatge.
La casa que jo recordo ja tenia aigua corrent. En fi, un fil d'aigua que omplia un dipòsit rodó de fibrociment instal·lat al damunt de les latrines. Però la meva mare m'havia dit que, durant molts anys havien d'anar a buscar l'aigua a una font municipal que es trobava, si fa no fa, on ara es troba la plaça d'Islàndia (5).

Tampoc recordo haver conegut en Bobby. Una llegenda al barri, entre altres motius perquè, quan el meu avi enviava cada tarda a la meva mare al bar Vizcaya, a comprar un paquet de Celtas i un carajillo de rom Pujol, només el propietari, un tal Joaquin, que tenia una pinta calcada a la de Torrente, estava al corrent que la meva mare li donava a Bobby una culleradeta o dues de carajillo abans de tornar. Més tard vam saber que el meu avi feia el mateix d'amagat a casa. Ningú entenia la tristor que li va agafar a Bobby quan la meva mare es va casar i va marxar de casa. El tal Joaquin va explicar-li un dia a la meva àvia quin podria ser un dels motius. El meu avi, que quan va marxar la meva mare, havia agafar el costum d'anar a beure's el carajillo al bar Gómez -on es trobava amb vells companys de la CNT-, va completar la història.

El que sí que recordo és que, malgrat que un germà del marit de la meva tieta tenia una botiga d'Ultramarins just davant de la casa on vivien els meus avis, la meva àvia sempre anava a comprar a la botiga d'un tal Gaspar, que havia sigut company a la CNT amb meu avi i havia lluitat amb ell al front d'Aragó.

També recordo amb molt de carinyo quan anàvem a veure els avis i m'enviaven a comprar, al quiosc que hi havia a la cantonada de Bofarull amb Biscaia El Mundo Deportivo, Solidaridad Nacional (que ningú llegia) i el El Noticiero Universal. També El Caso, que només llegia la meva àvia. També em donaven calerons perquè em comprés el Tio Vivo, el Pulgarcito i el DDT. Lo de comprar Solidaridad Nacional ho vaig entendre ja de més gran: el meu avi no volia que tanquessin les antigues rotatives de Solidaridad Obrera (requisades pels franquistes) i volia que el diari seguís viu pel dia que s'acabés la dictadura i el tornessin a la CNT. No va ser així.

Malgrat les privacions que poguessin passar els meus avis, a casa seva sempre hi havia un plat per aquell que vingués. Deixant de banda els diaris, la lectura era marca de la casa. Tant que, quan obries la porta del carrer, el primer amb què et trobaves era amb una petita estanteria amb llibres de Plató, Sòcrates, etc. I, clar, munts de diaris per tot arreu! També les fotonovel·les de segona mà, a les que la meva àvia tenia una gran afició.

Però va arribar un dia en què el preu dels terrenys havia pujat tant a Barcelona que van fer-li una oferta al propietari perquè vengués. Aquest va fer una mena d'acord amb els meus avis perquè marxessin a canvi d'una indemnització. Amb aquella indemnització i uns calerons que els meus avis tenien estalviats, van comprar nous mobles per decorar un pis que havien llogat prop de la cantonada del carrer Palència amb la Meridiana.

Poc temps després, l'antiga casa va desaparèixer sota les excavadores, van cobrir la séquia i van construir blocs de pisos. Fa molts i molts anys que no he tornat a passar per aquella part de l'antiga Sagrera que hom coneix des de fa uns anys amb el nom de Navas.


Si mai tens interès per consultar altres articles de la sèrie Barcelona i la memòria històrica, pots fer-ho punxant la pestanya Series d'articles a la versió web del blog o punxant aquest enllaç.
  1. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  2. Wikipedia: Barri de Navas [es] [ca]
  3. Google Maps: BonArea, Carrer de Palència 24, Barcelona
  4. Wikipedia: Rec Comtal [es] [ca] || La Sèquia Comtal i El Clot, http://el-rec-comtal.blogspot.com
  5. Arquitectura Catalana: Plaça d'Islàndia (1993-1995)

Tuesday, July 27, 2021

barcelona i la memòria històrica - nou barris

Betevé - L’estafa dels pisos de la Prosperitat, 09.09.2020


El passat 06.07.2021, una fèmina que em coneix des de fa molts anys i, malgrat tot, segueix sent amiga meva, em va enviar per WhatsApp un enllaç a un article de Betevé que parlava del mural que en Roc BlackBlock (1) havia pintat a l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Al vídeo que pots trobar a continuació, en Roc BlackBlock ens explica que aquest mural té com a objectiu recuperar la memòria d'un dels molts moviments veïnals que hi va haver a Nou Barris als anys 1960's (2).

Laura Sangrà: El grafiter Roc BlackBlock pinta una foto de Kim Manresa a Nou Barris, Betevé, 05.07.2021

Més concretament, aquest mural és un homenatge al moviment que va desencadenar una estafa immobiliària que va deixar un munt d'immigrants -hi ha qui els anomena colons- sense els habitatges que havien adquirit,. El promotor immobiliari -un tal Llobet, a qui no crec que hom tractaria avui de colon- havia venut els mateixos pisos a diverses famílies i va fugir amb els diners (3) (4).

Malgrat les protestes als carrers, moltes famílies es van veure empeses al barraquisme a les anomenades barraques de Santa Engràcia, a l’actual plaça d’Ángel Pestaña (3). Les famílies que van tenir més "sort", van fer cap a Les Cases del Governador, uns infrahabitatges d’uns 30 m² (4).

L'emoció m'anava guanyant mentre anava veient els vídeos i les fotografies que pots trobar a l'article. En concret al vídeo amb què he obert aquest article i, molt especialment, quan l'Albert Recio parla de la dura lluita de l'any 1977 i del segrest per tres vegades del bus de la línia n°12, que ell descriu com el bus del barri.

Pl. Orfila. Foto Miquel Llevat, 1/7/1976, autobusesbcn.es

De cop vaig recordar que, poc després de fer 16 anys, vaig començar a treballar a una fàbrica de Sant Adrià de Besòs. Com era aprenent, fitxava a les 07h30 (més endavant ho faria a les 06h00) i, per arribar-hi, cada matí prenia el mateix bus (6) a la parada de Verdun. Baixava al final del trajecte, a la parada de Bon Pastor, al carrer de Sant Adrià. Travessava el riu Besòs per la Passera del Molinet (7). I arribat a l'altra banda del riu, ja a Santa Coloma de Gramenet, anava caminant fins a la fàbrica a Sant Adrià.

També vaig recordar que quan travessava aquella passera en ple hivern, un terral sovint violent, em clavava el fred fins al moll dels ossos. En tot cas, no em podia queixar car la passera, tot i que estreta, era de formigó, i no tenia res a veure amb algunes fotografies dels anys 1960's (8), que mostraven els taulons de fusta amb els que travessaven el riu molts dels obrers catalans als quals alguns mai no han considerat com a tals, i molts d'aquells obrers als que els mateixos tracten de colons.

1964 - Una altra imatge de la passera durant els anys 1960's, Barcelofília, 12.12.2011

Tornant al mural de Roc BlackBlock, no m'agradaria acabar aquest article sense recordar que està inspirat en una fotografia de Kim Manresa (9), un fotògraf de Nou Barris conegut per ser l'autor d'unes fotografies que recollien la vida quotidiana i la lluita dels moviments veïnals del barri. Un fotògraf del barri que ha viatjat arreu del món sense saber idiomes, sense carnet de conduir, sense rellotge, sense saber nedar i que ha guanyat tota mena de premis de fotografia amb càmeres de segona mà que ha regalat a la fi de cada projecte.

Però millor que donar-te la brasa parlant de Kim Manresa, et proposo veure dues entrevistes per mesurar la grandesa del personatge: l'entrevista que va fer-li Martin Maisler el 2017 i la que li va fer fa uns mesos l'Antonio Baños (10). I completar-les amb una entrevista de Jordi Pujolà del desembre del 2018, una de les millors que he llegit (11).

Martin Maisler - Kim Manresa 01, YouTube, 13.02.2017

Baños repassa la trajectòria del fotògraf Kim Manresa, Betevé, 07.12.2020


Si mai tens interès per consultar altres articles de la sèrie Barcelona i la memòria històrica, pots fer-ho punxant la pestanya Series d'articles a la versió web del blog o punxant aquest enllaç.
  1. Roc BlackBlock: Home page, Twitter, Instagram, Facebook
  2. Laura Sangrà: El grafiter Roc BlackBlock pinta una foto de Kim Manresa a Nou Barris, Betevé, 05.07.2021
  3. La plaça d’Àngel Pestaña, el cor del barri de la Prosperitat, Betevé, 18.02.2016
  4. Sergi Hernández: L’estafa dels pisos de la Prosperitat, Betevé 09.09.2020
  5. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 17.11.2019
  6. 12 Buen Pastor - Roquetas, autobusesbcn.es
  7. Google Maps: Passera del Molinet, Barcelona, Espanya
  8. Passera del Molinet sobre el Riu Besòs. Barcelofília, Inventari de la Barcelona desapareguda, 12.12.2011
  9. Wikipedia: Kim Manresa [en] [fr] [es] [ca]
  10. Sergi Hernández: Baños repassa la trajectòria del fotògraf Kim Manresa, Betevé, 07.12.2020
  11. Jordi Pujolà: Kim Manresa. Entrevista, escritorislandia.com, 28.12.2018

Monday, July 26, 2021

johnny carson interviews carl sagan


El 02.03.1978 Johnny Carson entrevistava a Carl Sagan al programa The Tonight Show. A l'inici de l'entrevista, Johnny Carson va demanar a Carl Sagan la seva opinió com a científic d'un film que havia sortit a les sales en 1977: Star Wars (conegut més tard, quan van sortir altres films de la sèrie, amb el nom de Star Wars: Episode IV – A New Hope).

Pots trobar aquesta part de l'entrevista subtitulada al tweet amb què he obert aquest article. Per l'entrevista completa, et proposo donar un cop d'ull al vídeo que pots trobar a continuació.

Carl Sagan on The Tonight Show with Johnny Carson (full interview, March 2nd 1978), YouTube, 08.02.2016
Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció :
  1. Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo.
  2. Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta
  3. Selecciona l'opció "Subtítols"
  4. Selecciona la llengua que se't proposi com opció
  5. Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica"
  6. Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció
No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada Nota: Si el resultat no és el que esperaves, prova-ho amb altres llengües que coneguis.

Seguint amb les preguntes "erudites" de l'entrevista i, probablement perquè el mateix any que Star Wars sortia en sales també ho va fer Close Encounters of the Third Kind (Encuentros en la tercera fase), Johnny Carson va demanar a Carl Sagan pel The Carl Sagan Center for Research i les activitats del SETI Institute que, finançat en aquell moment per la NASA, tenia per objectiu la descoberta de senyals que permetessin descobrir vida intel·ligent a altres planetes.

A la part seriosa de la resposta, Carl Sagan explicava que, donades les grans distàncies del Cosmos, la recepció d'un senyal podria correspondre a una emissió que es va fer feia anys, centenars d'anys o milers d'anys. I que, en cas que hom enviés una resposta des de la Terra, aquesta podria arribar als seus destinataris en el mateix lapse de temps.

A la part més divertida de la resposta, Carl Sagan deia que, de manera recíproca, altres civilitzacions que també estiguessin buscant vida intel·ligent en altres planetes rebrien, com a primers senyals de la nostra existència, les primeres emissions de sèries realment cutres de la TV nord-americana.

Encara que les preguntes de Johnny Carson ho amaguessin, el motiu de la invitació de Carl Sagan al programa era la presentació d'un llibre que havia publicat mesos abans: The Dragons of Eden: Speculations on the Evolution of Human Intelligence, sobre el que Johnny Carson no li va fer una sola pregunta.

Johnny Carson va tenir la sort de tenir davant un interlocutor dotat d'una gran intel·ligència, d'un gran saber estar i d'un gran sentit de l'humor. Altres entrevistadors, tan maleducats com ell, no van tenir aquesta sort amb els seus invitats.

Antena 3 - Francisco Umbral: He venido a hablar de mi libro, YouTube


A la pàgina que la versió en anglès de Wikipedia dedica al primer film de la saga Star Wars: Star Wars (film) hi ha una anècdota molt divertida que potser no coneixes.
L'èxit de Star Wars va sorprendre a tothom. Especialment a George Lucas qui, després de visitar el rodatge del film de Steven Spielberg: Close Encounters of the Third Kind (Encuentros en la tercera fase), estava segur que aquest superaria els ingressos del seu film. Steven Spielberg no estava gens d'acord, creia que l'èxit de Star Wars superaria al del seu film. George Lucas li va proposar bescanviar el 2,5% del benefici de les pel·lícules de cadascú, Steven Spielberg va acceptar i, encara avui, rep el 2,5% dels beneficis de Star Wars.

Sunday, July 25, 2021

switzerland - bernina express

ARTE Découverte - Bernina Express | Danger sur les rails, YouTube, 30.06.2021
Danger sur les rails: Le Bernina Express, Arte TV, du 27.06 au 25.09.2021


De Coire, en Suisse, à Tirano, en Italie, le Bernina Express se fraie un chemin à travers des vallées profondes et des gorges sauvages en franchissant quelque 196 ponts et 55 tunnels, et en flirtant avec les glaces éternelles des Alpes grisonnes. Un voyage à la découverte des lignes de chemin de fer les plus spectaculaires du monde.

Quand, en 1890, des ingénieurs ferroviaires décident de relier le sud-est de la Suisse, l’entreprise s’annonce audacieuse, tant les puissantes forces de la nature font de cette ligne de chemin de fer, la plus haute des Alpes, un parcours émaillé de dangers...


Disponible du 27.06.2021 au 25.09.2021
Réalisation : Marita Neher (2019)


  1. Wikipedia: Lorem ipsum

Friday, July 23, 2021

arquitectura i energia solar

Romande Energie - Photovoltaïque, quand les panneaux solaires deviennent design, YouTube, 20.04.2021


Fa més de 40 anys, l'amic Pepo va tornar de permís de Melilla, on estava fent el servei militar, i em va portar una petita calculadora de butxaca de Sharp, molt semblant a la que pots trobar a la imatge que pots veure a continuació. Aquella calculadora, que encara funciona!, estava alimentada amb cèl·lules solars. Avui pot semblar obvi, però quan vaig tornar al vespre a casa, em va sorprendre descobrir que també funcionava amb la llum artificial.

Recordo que un parell de dies més tard vaig anar a la biblioteca per veure com era possible que aquelles cèl·lules solars poguessin alimentar en electricitat la calculadora amb llum artificial (1). I ara que han passat tants anys, el que em sorprèn és no haver vist encara cap casa equipada amb panells solars a l'interior que permetin recuperar part del consum en il·luminació que es produeix a partir del vespre.

La veritat és que estem tan acostumats a veure els panells solars a algunes (encara no gaires) teulades de les cases i als grans parcs solars, que se'ns fa molt rar veure'ls a altres llocs.
Romande Energie: Le SwissTech Convention Center (STCC), YouTube, 08.04.2014

Ara mateix, estic pensant en la façana de 300 m² del SwissTech Convention Center a Lausanne, equipada amb 1.400 mòduls de cèl·lules solars muntades sobre vidres de colors translúcids (2), basats en la tecnologia de les cèl·lules solars de pigment fotosensible, també conegudes com a cèl·lules Grätzel (3), pel nom del seu inventor, Michaël Grätzel, professor de l'Escola Politècnica Federal de Lausanne (EPFL).

Onyx Solar: Sustainable Development Goals with Onyx Solar, YouTube, 25.05.2021

Tampoc puc deixar de pensar en una empresa senzillament increïble que té la seva seu a Avila (Espanya): Onyx Solar (4) (5).

CNBC - What Happened To Tesla's Solar Roof Tiles?, YouTube, 24.09.2018

Com tampoc puc deixar de pensar en les teules solars de Tesla que, com els seus vehicles al principi, s'estan fent esperar a causa de l'elevat estàndard de resistència i baix preu amb els que la companyia les vol comercialitzar (no oblidis d'activar els subtítols del vídeo i la traducció automàtica si tens dificultat a comprendre l'anglès)

Al vídeo amb què he obert aquest article, a Romande Energie es demanaven el passat mes d'abril si els panells solars serien un dia invisibles. Una de les possibles respostes la pots trobar en aquest vídeo de Midi en France, publicat en octubre del 2018.

Midi en France - En Provence, les panneaux photovoltaïques sont transparents, YouTube, 02.10.2018

Malgrat que Sunpartner Technologies (6) tenia més d'una centena de patents enregistrades i productes de ciència-ficció entre els que cal no oblidar un mòbil alimentat amb energia solar (7), els resultats trigaven a arribar i els accionistes van decidir tancar la barraca el gener del 2019 i posar en venda les patents. Només espero que aquells que adquireixin aquestes patents no ho facin per eliminar possibles competidors i guardar-les als arxivadors. I que tinguin uns accionistes suficientment visionaris per a tirar endavant i optimitzar industrialment aquests productes.

Just per acabar, crec que val la pena recordar que només estem als inicis d'un gran canvi tecnològic. A tots aquells a qui els puguin fer riure els rendiments actuals de les energies renovables, m'agradaria recordar-los que, abans d'ells, altres també van riure quan va veure les prestacions del primer vehicle de Karl Benz en 1886: un vehicle amb un motor de 958 cm³, 0,8 CV i una velocitat màxima de 16 km/h. El 2009, Ford comercialitzava el seu 1.0 Ecoboost, un motor amb 999 cm³ proposat en dues versions de 100 i 125 CV i una velocitat màxima de 193 km/h (8).


  1. John Brennan: ¿Pueden los paneles solares absorber la luz artificial?, GenioLandia, 01.02.2018
  2. SwissTech Convention Center: Sustainability, 24.11.2017 || EPFL's campus has the world's first solar window, Actu EPFL, 05.11.2013 || Veure també Suïssa segueix apostant per l'energia solar, publicat en aquest blog el 06.11.2013
  3. Wikipedia: Cellule solaire à pigment photosensible
  4. Onyx Solar: Home page
  5. Veure Onyx Solar - Building integrated photovoltaics, publicat en aquest blog el 14.03.2018
  6. Paul Molga: Sunpartner, l'inventeur du film photovoltaïque mis en difficultés financières, Les Echos, 11.01.2019 || Emiliano Bellini: Glass business Sunpartner Technologies files for insolvency, PV-Magazine, 14.01.2019
  7. Sunpartner Technologies and Kyocera unveil first solar smartphone designed for rugged, outdoor use, PV-Magazine, 24.02.2015
  8. On a établi 16 records du monde avec la Ford Focus 1.0 Ecoboost, Automobile Magazine, 01.06.2012

Thursday, July 22, 2021

hybrid solar panels

Télé Matin (France 2 ) - Sciences - Les panneaux solaires hybrides, YouTube, 11.12.2018


Hi ha persones a les que segueixo (Twitter, Blogs, etc.) i respecto, malgrat no compartir sempre les seves idees. Entre aquestes idees, la de defensar l'ús dels panells solars tèrmics contraposant-los a l'ús dels panells solars fotovoltaics.

De vegades ho fan basant-se en arguments lligats a limitacions basades en els recursos necessaris a la fabricació dels panells solars fotovoltaics i en els problemes del seu reciclatge, parlant-nos d'horitzons temporals que no tenen en compte ni els materials ni les tecnologies que equipen els nous panells fotovoltaics que s'estan investigant als laboratoris dels politècnics de moltes universitats d'arreu del mon.

De vegades també ho fan basant-se en una pèrdua d'eficiència lligada a la pols que s'acumula als panells o a la variabilitat de les condicions climàtiques, dos problemes que ja vaig tractar en dos articles publicats recentment (1) (2).

Fa molts anys que sabem que unes temperatures altes augmenten la temperatura de l'aigua dels circuits d'una placa solar tèrmica. I també fa molts anys que sabem que les temperatures baixes augmenten l'eficiència de les plaques solars fotovoltaiques (cf. 2), una eficiència que disminueix doncs amb les temperatures més altes (3)
Tot i que la temperatura no afecta la quantitat d'energia solar que rep un panell solar, sí que afecta la quantitat d'energia aquest produirà. (...) Normalment, els electrons en repòs (baixa energia) són excitats pel sol (alta energia) i la diferència entre els electrons excitats pel sol i la resta és la diferència de potencial (tensió) que idealment podem obtenir d'un panell solar. Tot i això, una temperatura elevada també acabarà per excitar els electrons en repòs (quan escalfem alguna cosa li estem donant energia), cosa que elevarà l’energia dels electrons en repòs i farà baixar la diferència de potencial. (Els electrons "més càlids" tenen més energia en repòs que els seus homòlegs "freds").

Com que produïm energia a partir de la diferència d’estats (en repòs i excitats pel sol), si els electrons tenen més energia en repòs (els panells solars estan més calents), la diferència entre l’energia dels electrons en repòs i l’energia dels electrons excitats pel sol serà més petita i els panells solars produiran menys energia.
Si refredem un panell solar fotovoltaic amb l'ajuda d'un panell solar tèrmic, que actuari així com una mena de radiador d'aigua, augmentem l'eficiència del primer obtenint més electricitat i, a canvi, obtenim aigua calenta que podem utilitzar com aigua sanitària i per la calefacció d'un edifici.

Aquesta tecnologia, que es coneix des dels anys 1970's, es coneix amb el nom de panells solars híbrids i, com hem vist al vídeo amb què he obert aquest article, permet passar d'una eficiència del 15-20%, quan utilitzem únicament panells solars fotovoltaics convencionals, a una eficiència del 60% quan utilitzem panells solars híbrids, i unim a una producció d'electricitat optimitzada la de la calor recuperada en forma d'aigua calenta (4).

Si compares els panells híbrids que ens mostra el vídeo del 2018 amb què he obert aquest article, amb el dels mateixos panells de la mateixa companyia del vídeo del 2020 que pots trobar a continuació podràs veure que el progrés és enorme!  Com aquests panells han estat fabricats per una empresa que té la seva seu a Marsella, manca encara reglar el problema de fer fondre la neu. Però com vam veure a l'article precedent (cf. 2), també hi ha solucions per aquest problema, tot i que, en el cas dels panells híbrids produint aigua calenta en circuit, potser l'equipament amb panells bifacials no sigui la solució més adequada.

DualSun - Panneaux solaires hybrides pour remplacer sa chaudière - Valais (CH), YouTube, 21.04.2020


  1. Veure Automatic solar panel cleaning systems, publicat en aquest blog el 16.07.2021
  2. Veure Solar panels in extreme mountain environments, publicat en aquest blog el 20.07.2021
  3. Science Line, Does temperature affect the amount of energy a solar panel receives? UCSB (University of California, Santa Barbara)
  4. Hybrid Solar Panels - Solar Energy for beginners, ENDEF Solar Solutions (Zaragoza, Spain)

Tuesday, July 20, 2021

solar panels in extreme mountain environments

Radio Chablais - Une première mondiale en matière d'énergie solaire installée en Valais, YouTube, 09.10.2019


Per pura coincidència, mentre estava preparant l'article que vaig publicar la setmana passada sobre la neteja automàtica de la pols acumulada als panells solars (1), un amic va enviar-me un vídeo d'un xiquet poc assenyat d'Alberta (Canadà) on aquest, recolzant-se en unes imatges d'uns panells solars coberts per la neu, es dedicava a dir tot el mal que pensava sobre una tecnologia incapaç de produir electricitat durant l'hivern del Canadà.

Deixant de banda que hom pot trobar a la xarxa estudis que demostren que la neu no afecta de manera crítica la viabilitat dels projectes solars a Edmonton (Alberta, Canadà) fins i tot utilitzant panells solars convencionals (2), poca cosa més puc afegir al vídeo amb què he obert aquest article, sinó recordar que l'ús de panells solars bifacials (3) permet que el panell orientat al llac s'alimenti del reflex de la llum solar a la neu en hivern (a l'aigua a l'estiu) i produeixi l'energia necessària per escalfar el panell orientat al sol, fent lliscar gruixos de neu d'entre 50 cm a 1 m -que no són gens rars en aquest punt de la ruta del Col du Saint-Bernard (4)- o fonent el glaç que s'hagi pogut formar en aquests panells. Un cop el panell orientat al sol està alliberat de la neu o del glaç, ambdós panells poden produir l'electricitat que serà injectada a la xarxa.

Des panneaux solaires flottants sur le lac des Toules, en Valais, Téléjournal RTS, 12.10.2019


L'augment de la producció gràcies a la captura de la radiació solar dels dos panells bifacials s'afegeix així a la producció hidroelèctrica de l'embassament on aquests estan instal·lats (5). A més, com podem veure al telenotícies de la RTS de l'octubre del 2019, cal afegir el fet que els panells instal·lats a 1.800 m d'altitud produiran un 50% més d'electricitat que si s'haguessin instal·lat a la plana.

Aquest increment de la producció s'explica principalment per tres factors que s'afegeixen al concepte dels panells bifacials:
  • L'efecte albedo, on la reflexió de la llum solar des dels vessants nevats de les muntanyes que envolten l'embassament produeix una lluminositat difícil de trobar a una instal·lació construïda a la plana. També la llum que es reflecteix a l'aigua o la neu sobre el glaç que cobreix l'embassament en hivern.
  • Les baixes temperatures, augmenten el rendiment dels panells solars. Per exemple, l’eficiència dels panells solars és significativament superior a -25 °C que a 45°C (cf. 2).
  • El gruix de la capa atmosfèrica a aquesta alçada, que fa que els raigs ultra-violeta siguin més importants que no pas a la plana.
Si tot es desenvolupa segons les estimacions del projecte, els 1.400 panells solars instal·lats en 2019 passaran a ser 40.000 en 2021. Sorprenentment, el cost del projecte és relativament modest, 2,4 milions de CHF (2,20 milions d'€ aprox.).


Deixa'm afegir que el caràcter de première mundial es refereix a una instal·lació de panells solars bifacials en alta muntanya. Si la instal·lació dels 40.000 panells projectats et sembla enorme, hi ha un projecte en curs per la instal·lació de 122.000 panells solars sobre 45 hectàrees de superfície a un embassament a l'oest de Singapur. En aquest cas, hom ha considerat que, a diferència dels panells solars convencionals instal·lats a la teulada dels edificis, els nous panells tindran un rendiment superior entre un 5% i un 15%, a causa de l’efecte de refrigeració de l’aigua de l'embassament i pel fet de no veure's afectats per l’ombra projectada per altres edificis.



  1. Veure Automatic Solar Panel Cleaning Systems publicat en aquest blog el 16.07.2021
  2. Solar Panels in Winter, Kuby Energy
  3. Veure també Solar power from 'the dark side' unlocked by a new formula, Purdue University (Indiana, USA), 18.12.2019
  4. Veure Ouverture dels cols du Saint-Bernard, publicat en aquest blog el 25.05.2018
  5. Lac des Toules : projet de parc solaire flottant. Home page

Monday, July 19, 2021

coal power plants

Image by Alexas Fotos from Pixabay


A principis de juliol, un article publicat a El Periódico de la Energía (1) resumia un informe d'un grup d'experts financers: Carbon Tracker (2), publicat pocs dies abans. Tot i recomanar-te la lectura d'ambdues publicacions, et resumeixo a cop de destral els següents paràgrafs:
  • Cinc països asiàtics: Xina, Índia, Vietnam, Indonèsia i el Japó són responsables del 80% de les noves centrals de carbó planificades arreu del món. Actualment, aquests països planegen construir més de 600 noves centrals de carbó amb una capacitat combinada de més de 300 GW.
  • Malgrat tot, el 92% de les centrals de carbó planificades per aquests països no seran rendibles, tindran un valor actual net (VAN) negatiu i corren el risc de crear una destrucció de valor d'aproximadament 150.000 milions de dòlars. Com aquests països, tot com molts altres, subsidien l'energia del carbó o la sostenen amb dissenys de mercat favorables, com els acords de compra d'energia o altres formes de suport, estem parlant d'aproximadament 150.000 milions de dòlars que acabaran a càrrec de consumidors i contribuents.
Image by Gerd Altmann from Pixabay

Des d'un punt de vista racional, aquestes inversions no s'entenen si tenim en compte que:
  • En 2024, a les àrees més desenvolupades del món, l'energia produïda amb les renovables tindrà un preu més baix que la produïda per les centrals de carbó. I en 2026, hom preveu que gairebé el 100% de la capacitat mundial de carbó serà més cara d'operar que la construcció i operació de les noves instal·lacions d'energies renovables.
Segueix sent difícil d'entendre si tenim en compte que:
  • Les noves instal·lacions d'energia eòlica i solar a la Xina o a l'Índia ja generen actualment electricitat a un cost inferior al del 85% de les centrals tèrmiques de carbó, i en 2024 al 100% de les centrals de carbó d'ambdós països
  • Al Japó, on les centrals tèrmiques de carbó tenen 45 GW de capacitat operativa, i uns altres 9 GW en projecte, les energies renovables ja tenen un cost més baix que els de les centrals tèrmiques de carbó en projecte, i seran més barates que les centrals tèrmiques de carbó en funcionament en 2022.
I resulta gairebé incomprensible d'entendre si tenim en compte que:
  • La Xina ja lidera el desplegament mundial d'energies renovables, amb 530 GW de capacitat renovable instal·lada i l'objectiu d'assolir 1.200 GW per al 2030. Tot i que, al ritme actual de construcció, podrien arribar en menys de sis anys.
  • De manera similar, l'Índia té un objectiu de 450 GW en energies renovables per al 2030, que cobrirà el 60% de la demanda energètica de país. Més de cinc vegades la seva capacitat de 2020.
Ara que potser sabem quatre coses més sobre els projectes de construcció de noves centrals tèrmiques de carbó, que et sembla si li donem un cop d'ull a les centrals que ja estan construïdes arreu del món al mapa interactiu que pots trobar punxant aquest enllaç (optimitzat per tablet o ordinador) ?
Source: The world’s coal power plants, Carbon Brief


  1. José A. Roca: Cinco países asiáticos son responsables del 75% de la capacidad de carbón existente y del 80% de las centrales térmicas planificadas en el mundo, El Periódico de la Energía, 02.07.2021
  2. Carbon Tracker: Do Not Revive Coal: Planned Asia coal plants a danger to Paris, Carbon Tracker Analysis, 30.06.2021

Sunday, July 18, 2021

sapiens, et la musique fut

Arte - Sapiens, et la musique fut, YouTube, 03.07.2021
Sapiens, et la musique fut, Arte-TV, du 19.06 au 24.08.2021


Avui m'agradaria compartir amb tu un documental brutal de Pascal Goblot (França, 2020, 53mn) que estarà disponible a les pàgines d'Arte-TV i al seu canal YouTube fins al 24.08.2021. Et tradueixo el sumari.

Des de fa anys, prehistoriadors, arqueòlegs i musicòlegs intenten descobrir el moment en què va néixer la música. L’art dels nostres avantpassats s’ha considerat durant molt de temps com a exclusivament visual: les pintures de les cavernes, per exemple. Però des de fa anys hi ha hagut descobertes que han sacsejat aquestes idees.

La descoberta per l’arqueòloga Suzanne Münzel durant els anys noranta d'uns ossos d’ocells perforats amb més de 35.000 anys d’antiguitat va mostrar la ressemblança d'aquests objectes amb les flautes que coneixem.

L'exploració acústica de les coves ha permès establir vincles entre la ubicació de les pintures murals i la ressonància de les parets. Unes descobertes que ens han fet que hom reconsideri l'ús d'alguns objectes que abans es consideraven destinats a la manipulació dels aliments i en els que hom ha descobert recentment unes extraordinàries propietats litofòniques.

A l'interior de coves espectaculars, els científics intenten identificar la pràctica musical de l’Homo sapiens i del Neandertal. Aquesta recerca implica la reconstitució pacient dels instruments que es troben dispersos a les coves i l'elaboració de rèpliques, a partir de les quals els músics extreuen sons d'una sorprenent melodia.

Per exemple, durant l'exploració de la cova de Saint-Cézaire, a prop de Grasse, el paleomusicòleg Erik Gonthier va explorar els sons de les seves estalactites, descobrint en elles una mena d'òrgan natural que ressonava majestuosament sota les voltes (...).

Les coves decorades amb pintures rupestres prenen així un nou significat i apareixen com el teatre d'un art total que podria combinar la pintura rupestre, la cançó, la música i la dansa.

Aquest documental ens presenta doncs un fascinant viatge científic i sonor arreu d'Europa, en un moment en què l’aparició del llenguatge i el naixement de la música es fusionaven en un únic gresol, sagrat i profà.

Friday, July 16, 2021

automatic solar panel cleaning systems

RPS Solar Pumps: Dirty vs Clean Solar Panel - Power Output Comparison and HowTo, YouTube, 18.10.2018


Un dels arguments dels adversaris de l'energia solar fotovoltaica és que la brutícia que s'acumula als panells, particularment la pols en indrets secs, disminueix enormement el seu rendiment. Com pots veure al vídeo amb què he obert aquest article, tenen raó. El rendiment entre un panell solar relativament brut i el mateix panell després de la seva neteja pot variar entre un 30% i un 35%.

Una neteja manual amb aigua, com l'aconsellada al vídeo, podria ser una solució. Però per un gran parc solar les quantitats d'aigua serien enormes i el cost de la mà d'obra gairebé inadmissible. Tot com la pèrdua de rendiment d'uns panells bruts. Quina podria ser doncs una bona solució per aquest problema?

Doncs resulta que hi ha un munt de solucions al mercat. Algunes basades en l'ús de drons, altres amb robots que utilitzen sprays d'aigua per la neteja dels panells, altres que ho fan sense aigua i, entre aquestes darreres, robots equipats amb plaques solars i altres que funcionen amb bateries. Si punxes aquest enllaç podràs veure a YouTube alguns dels vídeos publicats per diferents fabricants.
Source: Josh Jackman - Solar Panel Cleaning, The EcoExperts, 27.05.2020

És la meva opinió i val el que val. L'ús dels drons pot ser molt interessant per la inspecció i control dels parcs solars.
De fet, quan la empresa on treballo era propietària de 3.000 km de línies d'alta tensió els utilitzàvem per fer termografies dels cables i també per detectar punts de rovell a les torres d'alta tensió.
Probablement, els drons també poden ser interessants per netejar de la teulada d'una casa. Però els drons no em semblen adaptats per la neteja de les superfícies dels panells d'un gran parc solar.

Altrament, l'ús de l'aigua per la neteja dels panells en els grans parcs solars desplegats en zones desèrtiques tampoc em sembla una idea adequada: pel seu preu prohibitiu i per tractar-se d'una praxi que considero negativa en l'ús d'un recurs escàs. Però puc entendre que l'ús de l'aigua pugui limitar l'abrasió provocada per una neteja en sec sobre la superfície de vidre o plàstic dels panells.
Source - Michael Bloch: NASA Farewells Solar Powered Mars Rover Opportunity, SolarQuotes, 15.02.2019

Probablement, l'experiència dels rovers desplegats a Mart, i les solucions retingudes per les agències espacials per solucionar la neteja dels panells solars en un medi caracteritzat per enormes tempestes de sorra (1) (2), podrà aplicar-se més tard també a solucionar aquest problema al nostre planeta. Just com a introducció et proposo donar un cop d'ull a aquests articles: Personalment, considero que el principal avantatge de les solucions retingudes per les agències espacials és que no podran partir sobre la base de recursos que existeixen a la Terra, però no a Mart. També que, per raons de transport, hauran de ser lleugeres, senzilles, basades en l'optimització d'una radiació solar inferior a la que rebem a la Terra, i amb un manteniment senzill que es pugui realitzar per control automatitzat o remot.

Unes solucions entre les quals podria trobar-se (o no!) una que PV-Magazine va publicar ja fa molts anys (3):
La tecnologia d'autoneteja dels panells solars consisteix en l'ús d'un material transparent i elèctricament sensible, que es troba damunt del vidre o de la làmina de plàstic transparent dels panells solars. Uns sensors controlen els nivells de pols a la superfície del panell i el carreguen elèctricament quan la concentració de pols arriba a un nivell crític. Una càrrega elèctrica envia una ona que repel·leix la pols dipositada sobre la seva superfície, separant-la i, per gravetat, transportant-la a l'extrem del panell. En dos minuts, el procés elimina aproximadament el 90% de la pols dipositada en un panell solar i només requereix per a la seva neteja una petita quantitat d’electricitat, generada pel panell solar o per l'energia emmagatzemada per aquest a una bateria.
Entre molts altres factors, qualsevol aventura lligada a la colonització humana o per robots de Mart està obligada a trobar una solució a l'autoneteja dels panells solars. Digueu-me optimista, però estic convençut que les agències espacials occidentals acabaran per trobar una solució senzilla, lleugera i de baix cost (les agències espacials no disposen avui dels recursos dels quals disposava la NASA als anys 1960's). I també estic convençut que, la solució que funcioni per Mart, acabarà per imposar-se progressivament també a la producció de panells solars a la Terra, probablement amb algunes adaptacions lligades a la reducció del seu cost i a la seva producció industrial.
Source: Cleaning and Maintenance Tips for Solar Panels, GreenMatch Blog, April 2016

Dans l'attente, ja hem vist que actualment existeixen solucions que, tot i que no són encara òptimes, permeten donar solucions a aquest problema a la Terra. Entre aquestes, dues entre les que més m'han convençut (i amb això no vull dir de cap manera que siguin les úniques) són les d'una empresa israeliana: Geva Solar Innovation (4), que fabrica robots alimentats per bateries que poden netejar els panells en sec o amb aigua. També una empresa de l'Índia: Enray Solar (5), que fabrica robots alimentats per panells solars que poden netejar els panells en sec.

En ambdós casos, pel que fa a la neteja en sec, no m'ha quedat gaire clar als vídeos on va a parar la pols que extreuen dels panells, tot i que imagino que és un punt ben estudiat pel que han trobat una solució tècnica de l'estil a la que podem trobar amb els robots domèstics. I pel que fa a la neteja amb aigua del robot de Geva Solar Innovation ... francament, la idea no em sedueix gens ni mica.

GEVA-BOT - Revolutionary Solar Panel Cleaning Robot, YouTube, 14.02.2016

GEVA-BOT - Patroller. World leading Mobile robot for cleaning solar panels, YouTube, 01.12.2020

Enray Solar - Automatic Solar Panel Cleaning System, YouTube, 26.11.2019


  1. Cleaned Solar Arrays Gleam in Mars Rover's New Selfie, NASA Science Mars, 17.04.2014
  2. Curiosity is still dirty! How will the ExoMARS Rover keep its solar panels dust-free and collecting sufficient power ?, StackExchange, 04.03.2020
  3. Self-cleaning technology from Mars can keep terrestrial solar panels dust-free, PV-Magazine, 25.08.2010
  4. Geva Solar Innovation: Home page
  5. Enray Solar: Home page

Thursday, July 15, 2021

apunts sobre la tecnologia hidràulica andina

Ronald Ancajima Ojeda: Sistemas hidráulicos del antiguo Perú, YouTube, 14.04.2015


Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos i uns articles sobre l'antiga tecnologia hidràulica andina. Unes conjunt de tècniques practicades des de fa 1.400 anys, destinades a ampliar la disponibilitat d'aigua durant la llarga estació seca del Perú, moltes de les quals s'estan tornant a aplicar amb resultats molt interessants en el present.

Perú és un país que el 2020 tenia una població de 32.824.358 habitants (1), dels quals 10.072.000 viuen a l'àrea metropolitana de la seva capital: Lima (2).

Sobre el clima del Perú, Wikipedia ens diu:
Tot i que el Perú es troba en una regió equatorial, no presenta un clima exclusivament tropical; la influència de la serralada dels Andes i el corrent de Humboldt hi produeixen una gran diversitat climàtica. Les temperatures de la costa són moderades, amb precipitacions baixes i una humitat elevada, llevat de la regió més septentrional. A la serralada andina, les pluges són freqüents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins a arribar als pics gelats dels Andes. La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regió més meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.
Sobre el clima de l'àrea metropolitana de Lima, Wikipedia ens diu:
El clima de la ciutat (...) combina una absència gairebé total de precipitacions amb un altíssim nivell d'humitat atmosfèrica i una persistent cobertura nuvolosa. Malgrat estar situada en una zona tropical a 12 graus latitud sud i gairebé al nivell del mar, la costa central peruana mostra una sèrie de microclimes atípics a causa del corrent de Humboldt, que es deriva de l'Antàrtida, la proximitat de la serralada andina i la seva ubicació geogràfica, donant-li a Lima un clima subtropical, fresc, desèrtic i humit alhora.
Deixa'm afegir que:
La majoria dels rius peruans tenen el seu origen als Andes i drenen una de les tres conques hidrogràfiques del país. Els rius que desemboquen a l'oceà Pacífic són curts i de règim estacional. Els tributaris del riu Amazones són més llargs, més cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al llac Titicaca són curts i de gran cabal.
L'àrea metropolitana de Lima concentra doncs gairebé 1/3 de la població peruana a una zona caracteritzada per un baix nivell de precipitacions (13 mm de pluja anual), rius de règim estacional amb poc cabdal i l'impacte del canvi climàtic. Aquesta conjunció de factors va tenir com a resultat que l'empresa de l'aigua de Lima només pogués assegurar el subministrament d'aigua potable als seus clients durant 21 hores al dia: un subministrament que hauria de disminuir en els anys vinents (3).
Source: panamericana.pe, 23.01.2019 (4)

El problema amb el subministrament de l'aigua es presenta al pòster del damunt, publicat per l'empresa de l'aigua de la vila. Si el mirem detingudament, veiem que els tres districtes que consumeixen més aigua tenen 462.000 habitants i els tres que menys consumeixen gairebé 710.000 habitants (5). Les dades globals presenten un consum d'aigua per persona de 163 l/dia.
En comparació, el preu del subministrament d’aigua potable domèstica en 2018 a l'àrea metropolitana de Barcelona es calculava tenint en compte un consum mitjà per persona de 133 l/dia (6). Seguint amb les comparacions, a Suïssa, on no deixen de donar-nos la brasa amb la quantitat extraordinària d'aigua que consumim (7), el consum mitjà per habitant en 2018 era de 144 l/dia.
Tant se val si els càlculs de l'empresa de l'aigua de Lima són precisos o si, com veurem més endavant, la xarxa de distribució de la vila té moltes pèrdues i necessita ser modernitzada urgentment. En tot cas, un informe del Banc Mundial de 2019, on s'avaluava el risc de sequera al Perú, va concloure que les estratègies actuals per la gestió de l'aigua de Lima (preses, embassaments, emmagatzematge sota la ciutat) serien inadequades per al 2030.

Un any abans, les agències pel desenvolupament dels governs del Canadà i els USA es van comprometre a invertir 27,5 milions d'USD durant cinc anys per ajudar al Perú a posar en marxa un programa innovador, destinat a recuperar algunes de les antigues tècniques hidrològiques andines. Aquest capital seria administrat per una ONG: Forest Trends (8), que ja havia estat treballant des del 2012 en el desenvolupament d'aquestes tècniques al Perú. Pots trobar alguns articles sobre la tasca d'aquesta ONG al Perú en aquest enllaç.

A un article publicat a BBC Future el passat mes de juny (3),  Erica Gies deia que l'aplicació de moltes de les antigues tècniques hidrològiques andines descrites al seu article (lectura molt i molt recomanada), van tenir com a resultat la disponibilitat per l'àrea metropolitana de Lima de més de 99 Hm³ d'aigua, més del doble de les seves necessitats. Els resultats haurien sigut tan positius que l'empresa de l'aigua de Lima s'hauria planejat una inversió addicional de 3 milions d'USD en obres basades en l'ús aquelles tècniques.

Rafael Saúl Lara Rivas (9) descrivia la situació actual amb molt menys entusiasme a un article publicat el passat mes de març. Basant-se en dades publicades per l'empresa de l'aigua de Lima el 2016, aquest autor afirmava que: amb una població d'aproximadament nou milions d'habitants, sols el 93% compte amb un subministrament d'aigua potable, i un 90% amb un servei de clavegueram. Això deixa 600.000 habitants sense accés a l'aigua, i uns 900.000 habitants que aboquen els seus residus directament a la natura (...) Sobre els 700 Hm³ d’aigua potable a l’any que serveix l'empresa de l'aigua de Lima, 175 Hm³ no es facturen a causa de connexions il·legals, trencaments i fuites de canonades.
Ni pel que fa a la població, ni pel que fa als volums d'aigua que es tenen en compte les fonts no coincideixen. Probablement a causa dels anys retinguts com a referència, però no solament. Com enguany hi ha hagut unes disputades eleccions a la presidència del país, el vot ha estat molt polaritzat i tant els mitjans de comunicació peruans com els immigrants peruans que viuen a Europa, en general, estan molt lluny de ser imparcials, crec que el millor serà agafar amb pinces els resultats publicats pels dos autors. En qualsevol cas, les dades d'Erica Gies probablement responen a un error de traducció i es refereixen a previsions, i no pas a quelcom de ja assolit.
De totes maneres, veient el reportatge del vídeo que pots trobar a continuació, tinc com el sentiment que les tècniques descrites a l'article d'Erica Gies deuen funcionar. Altrament, la depredació dels aiguamolls de muntanya (similar a la depredació de les torberes a Europa) no hauria provocat la indignació que es fa palesa al reportatge.

24Horas (Panamericana Televisión): Informe 24: bofedales de Lima están siendo depredados, YouTube, 28.03.2019

Segurament, el funcionament d'aquestes tècniques et deixarà pocs dubtes quan vegis al final d'aquest article el vídeo amb els impressionants sistemes d'irrigació que, encara avui, segueixen funcionant al desert de Nasca (10).

Acueductos de Nasca - Perú: “La magia de los espejos”, YouTube, 17.06.2017


  1. Wikipedia: Perú [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Lima [en] [fr] [es] [ca]
  3. Erica Gies: La tecnología preincaica que revive en Perú, BBC Future, 17.06.2021
  4. ¿Cuáles son los distritos de Lima que consumen más agua potable?, Panamericana.pe, 23.01.2019
  5. Wikipedia: Anexo:Distritos de Lima
  6. La tarifa del agua en la Area Metropolitana de Barcelona, Regidoria de Medi Ambient i Energia, Ajuntament de Barcelona, Diciembre 2018
  7. En Suisse, on consomme 144 litres d’eau par jour…et par personne !, A bon entendeur, RTS, 03.07.2018
  8. Forest Trends: Home page || Projects in Peru || Wikipedia || Twitter || Facebook
  9. Rafael Saúl Lara Rivas: Situación del agua potable y el alcantarillado en el Perú, iagua.es, 15.03.2021
  10. Blog Hidráulica Inca, visita recomanada