Sunday, March 29, 2015

why mozilla?

La utilització d'un model de navegador o un altre pot ser un acte d'indolència: és el que venia amb l'ordinador quan el vas comprar. O potser una qüestió de gust. En el meu cas, la utilització de Firefox és un acte militant que es recolza en el Manifest de la Fundació Mozilla (dones-li un cop d'ull).

De fet és una llarga historia de fidelitat a l'idea del programari lliure que va començar amb el vell Netscape.

Actualment utilitzo la versió portàtil de Firefox i del client de missatgeria Thunderbird en ordinadors equipats amb diferents versions Windows. Les versions ad hoc de Firefox i Thunderbird en ordinadors equipats amb Linux (Ubuntu). I Firefox al smartphone i la tablet equipats amb Android.

Qualsevol que sigui l'entorn de treball, gràcies a Firefox Sync, me trobo al meu navegador els mateixos enllaços, les mateixes extensions i els mateixos diccionaris que utilitzo per controlar l'ortografia, com ara la d'aquest article.

Son coses que altres navegadors també saben fer molt bé (en particular un altre navegador que m'agrada molt utilitzar: Chromium) però no en tots els sistemes operatius que t'acabo de mencionar, tampoc amb el nombre impressionant d'extensions de Firefox ni, per damunt de tot, amb el suport de la comunitat que ha adherit a l'idea del programari lliure.

Amb tot però, com Firefox no és l'únic navegador open source et proposo que donis un cop d'ull a aquesta adreça.

Friday, March 27, 2015

US tractor-trailers can be 50% more fuel efficient

Una de les grans paradoxes del debat al voltant de la transició energètica és la seva focalització sobre les tecnologies de producció i un cert oblit d'aquelles que estan directament lligades a la reducció del consum. Que tal si avui parlem del transport?
  • Comencem parlant dels vehicles d'ús privat que, als USA, cremen anualment al voltant de 2 milions de barrils de petroli, i emeten al voltant de 1.5 giga-tones de CO2. Dit altrament, els vehicles d'ús privat, que es passen un 95% de la seva vida aparcats, produeixen una quarta part del total de les emissions dels USA (1).
  • Pel que fa al transport per carretera, hom afirma que arreu del món produeix anualment 1,6 miliards de tones mètriques de CO2: un 5,75% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle. Amb un creixement del 2% anual, la recerca d'una millor eficiència energètica permetria doncs reduir de manera significativa les emissions en CO2 (2).
La pàgina truckingefficiency.org presenta als propietaris dels camions USA uns bons exemples per a millorar l'eficiència dels seus vehicles amb una sèrie de consells força interessants. Alguns d'aquests consells, com el millorament de l'aerodinàmica, son molt importants pels camions amb motors tèrmics, però també pels nous camions de 18 tones amb motors elèctrics que es comencen a veure per les nostres carreteres (3).  

Possiblement el transport per carretera sigui energèticament menys eficient que el transport per ferrocarril. Però, des d'un punt de vista comercial, sembla clar que la xarxa europea de ferrocarril no està encara adaptada pel transport comercial d'enciams des d'Almeria a Hamburg.

Esperant el disseny d'una xarxa ferroviària europea que, a més d'estar adaptada al transport de persones, també ho estigui pel de mercaderies, hem de constatar que els camions que cada dia travessen el continent tenen una aerodinàmica potencialment millorable, s'empassen unes quantitats impressionants de combustible i, com a conseqüència, emeten unes quantitats enormes de CO2 i de partícules fines a l'atmosfera que tenen un gran impacte en el canvi climàtic que estem patint.

Tot i no ser un gran expert en economia, sospito que seria interessant conèixer quin seria l'impacte d'una política de subvencions a l'amillorament de l'eficàcia energètica dels camions de l'estat espanyol. Podria ser que tingués com resultat la baixa del cost del transport, la dels productes transportats (millorant la seva competitivitat) i millorés la balança comercial per una reducció sensible de les importacions en hidrocarburs?  Clar que, també és veritat que baixaria la recaptació d'impostos indirectes sobre el preu del combustible i els dividends d'un gran grup petrolier. Decididament, no sóc un gran expert en economia. 


(1) US transportation system can save $1 trillion, and 1GT of carbon emissions annually, Rocky Mountain Institute, 20.03.2015
(2) North American Tractor-Trailers Can Be 50 Percent More Fuel Efficient, Rocky Mountain Institute, 18.03.2015
(3) Electric powered lorry for daily carriage of goods. National ENERGY GLOBE Award Switzerland 2014

Wednesday, March 25, 2015

SOS, glaciers suisses en danger !

http://www.arte.tv/guide/fr/048295-024/360-geo

El passat dissabte Arte-TV va passar una emissió de 45' dedicada a l'estat de les 1'800 glaceres que hi han a Suïssa i els problemes de despoblament que ja està ocasionant el canvi climàtic, en particular a les zones d'alta muntanya dels cantons de Berna i del Valais. Tot i que tornaran a passar l'emissió el proper dissabte 28.03 a les 09h45, m'agradaria proposar-te que li donis un cop d'ull (si el teu wifi ho suporta, molt millor en HD!) perquè estic convençut que't farà descobrir un entorn cultural singular que pot desaparèixer junt amb l'entorn natural que li dona suport.

Tuesday, March 24, 2015

take a book, return a book ...

Dimarts passat, anava a buscar la meva filla quan, baixant del bus, vaig trobar-me davant d'una vella cabina de telèfon que Swisscom havia cedit com a biblioteca lliure. La veritat és que, davant de l'atzar que del bookcrossing (bookcrossing.com), la little free library (littlefreelibrary.org) presenta l'avantatge de que no has de deixar els teus llibres a qualsevol lloc. I si en vols un, saps on pots trobar-lo a qualsevol hora del dia.

Una bona iniciativa de l'associació de La Nuit de la Lecture i de la vila de Lausanne per preparar la la Journée mondiale de la lecture à haute voix, que es celebrarà en més de 80 països el proper 18 d'abril. Espero que l'esperança de vida de les dues cabines que actualment hi han a la vila puguin sobreviure més enllà d'aquella nit i es converteixin en un servei permanent.

Sunday, March 22, 2015

antartic ice sheet: the forecasts of last year were bad ...

Fa gairebé un any que publicava en aquest bloc unes dades inquietants -basades en 40 anys d'observacions dels satèl·lits de la NASA- sobre la velocitat de la fusió de les glaceres de l'Antàrtida Occidental (1).

Hom podria pensar que la situació s'ha millorat amb el fred intens i la quantitat de neu caiguda aquest hivern, en particular a la costa oriental dels USA. També amb la estabilització de les emissions de CO2 del 2014 (2) -iguals a les de 2013, i un 10% més baixes que les de 2005-. Cal felicitar-se doncs de que la caiguda dels costs de la producció d'energia renovable hagi provocat la caiguda dels preus del petroli i del carbó sense que hagi augmentat el seu consum (3). 

I també podem adonar-nos de la importància que pot tenir per les emissions de CO2 que, als USA, hom estigui estudiant passar del 4.5% actual a produir prop del 40% de les seves necessitats amb energia eòlica (4), el camí de la paritat de l'energia solar amb altres fonts d'energia a les 40 metròpolis més importants dels USA (5) o la producció del 100% de l'electricitat amb energies renovables a Hawaii (6).  

Però si aquestes informacions són positives i ens indiquen un canvi de tendència en el camí que portàvem fins ara, no ens poden amagar que la gravetat de la situació i el fet de que estem davant d'un procés que té una inèrcia pròpia que no serà fàcil d'aturar.

En efecte, els episodis de fred i de nevades intenses a la costa est de l'Amèrica del Nord, no ens pot fer oblidar que el planeta segueix escalfant-se (7). O pitjor encara, que aquest escalfament està provocant, entre altres, la fusió de les glaceres arreu del planeta. Fa poc et presentava l'estat de la fusió de les glaceres dels Alps Suïssos (8). Com a continuació dels estudis sobre la fusió de les glaceres de l'Antàrtida Occidental dels que et parlava abans, els estudis sobre les glaceres de l'Antàrtida Oriental d'enguany semblen demostrar que la la glacera més important del món: Totten Glacier (9) és la que està fonent més ràpidament en aquests moments. Una situació alarmant car, segons els experts, la fusió completa d'aquesta glacera (i sols aquesta!) podria elevar el nivell del mar arreu del món al voltant de 3,5 metres! (10). Personalment, no crec que, per enorme que sigui el volum d'aquesta glacera, la seva fusió provoqui una elevació tant gran del nivell del mar a escala planetària. Crec que no s'hauria de descartar que una part d'aquest volum d'aigua acabi transformat en vapor d'aigua primer, i més tard atrapada pels aqüífers i els llacs i aiguamolls continentals (11). Francament, me preocupa molt més els canvis que pot provocar en la salinitat dels oceans -i l'impacte en la seva fauna i la flora- que l'elevació del nivell d'aquests.

Reduir les emissions de CO2 primer, i capturar aquest gas més tard no serà ni ràpid ni fàcil. Com tampoc ho serà aturar la inèrcia del procés que ha desencadenat i invertir-lo més tard fins a uns límits raonables. I durant el temps que això duri, l'augment de la temperatura i les masses d'aigua alliberades transformades en vapor, ens convertiran en espectadors involuntaris d'episodis climàtics d'una violència inusual.

Més tard ens adonarem que les emissions de CO2 no eren les úniques causes que tenien com efecte el canvi climàtic. I veurem que, junt amb altres causes lligades a l'acció de l'home, n'hi han d'altres de naturals.

Però, de manera anàloga al discurs d'investidura de John F. Kennedy el 20.01.1961 (12), diem-nos que: "Tot plegat no estarà acabat en els primers cent dies. Tampoc ho estarà en els primers mil dies, ni en la vida d'aquesta Administració, ni tan sols potser en la nostra vida en aquest planeta. Però comencem!"

Comencem doncs a fer el que hem de fer, ja!


Friday, March 20, 2015

spectacular aurora from st. patrick's day solar storm





les ulleres per l'eclipsi en ruptura de stock

Alguns diran que la noticia del dia és l'eclipsi parcial del Sol que, a Suïssa, començarà a les 09:25 i durarà fins a les 11:45, amb una intensitat màxima entre les 10:30 i les 10:36, quan no veurem més del 75% del Sol.

Per a mi la noticia és que, més enllà d'aquells que han vaticinat una catàstrofe  en el subministrament elèctric (segons la velocitat a la qual l'ombra de la lluna reduirà la producció de totes les instal·lacions fotovoltaiques a Europa, abans que tornin a la normalitat), no hagin hagut altres anuncis de catàstrofes planetàries anunciades per Calendaris Maies, Nostradamus, o algun Déu amb ganes de venjança.

Thursday, March 19, 2015

l'enfer est pavé de bonnes intentions ...

Ahir al matí, mentre m'esperava a que obrissin una sala per seguir un curs de formació que donaven a l'empresa, vaig fer un tomb per una mena de "cul de sac" que hi ha al davant de la infermeria i vaig trobar-me amb aquest retrat d'Einstein. L'autor (o el culpable, segons és miri) és un company que, en jubilar-se, el va oferir com a regal a l'empresa perquè ens recordéssim d'ell. Si aquest retrat et dona grima és perquè no has vist el quadre que va pintar la dona d'un ex-president de la companyia i que durant anys va terroritzar-nos a una sala de reunions que tothom intentava evitar de reservar.

Espero impacient el moment en que segueixi el camí del seu predecessor, a la cava del 2on subsol.

Friday, March 13, 2015

la república desconeguda

Terres Australes et Antarctiques Françaises
Clipperton, un dels llocs
més isolats del món
La majoria de vosaltres heu visitat la França metropolitana. Molts dels meus companys de la feina han visitat les Antilles franceses, però no la Guyana. Alguns han visitat l'illa de La Reunió, en particular aquells que'n són originaris. I extremadament rars són aquells que han visitat la Polinèsia. El cas és que la France d'Outre-Mer està composada per un munt d'illes disperses arreu del món que pocs francesos coneixen.

Illes de les que mai no es parla a cap telenotícies. Com ara l'atol de Clipperton, un dels llocs més isolats del món, només habitat per crancs i on, per no haver-hi, no hi ha ni una estació meteorològica. Un indret que va estar habitat en altres temps per gent que va viure el més gran dels terrors (1).

Per qui no ho sàpiga, França també és una república que administra territoris governats per monarquies, com és el cas de Wallis et Futuna (2), a 2'000 km de la Nouvelle Calédonie, al Pacific.

Però de tots els territoris d'ultramar de la república, el que més m'ha impressionat des de sempre és el de les Terres Australes et Antarctiques Françaises. Illes ocupades per bases militars i científiques, recordo el temps en que m'agradava fer un cop d'ull a les imatges satèl·lit de l'arxipel de Kerguelen, també conegut com 'Iles de la Désolation', i els seus paisatges que hom comparava als d'Islàndia. Les histories de la quasi extinció de la fauna i la flora de les illes per les espècies que van portar els colons als seus vaixells (en especial les rates) a l'Arxipel des Crozet, però també a Saint-Paul et Nouvelle-Amsterdam. I la recuperació d'aquelles espècies de la ma de l'extermini sistemàtic dels nou vinguts.

Totes aquestes illes estan tant oblidades avui com ho van estar ahir. Fins i tot de les agències de viatges d'aventura. Probablement és millor que sigui així. Jo continuaré visitant-les de tant en tant.


Wednesday, March 11, 2015

els països catalans, en dotze mapes històrics

El passat 20.02.2015 Vilaweb presentava un reportatge d'Irene Caselles i Miquel Riera que el setmanari Presència publicaria el 22.02.2015  amb el títol Mapes de país: De les primeres cartes nàutiques medievals als mapes moderns de l’actualitat, la història de la representació visual dels Països Catalans és plena de dades curioses que val la pena conèixer. També pots trobar dos enllaços a unes entrades molt interessants del blog de Vicent Partal: Els vint mapes més curiosos sobre els Països Catalans i Vint mapes més sobre els Països Catalans (i ja en són quaranta).

Tuesday, March 10, 2015

glaciers meltdown: impact on hydraulic production

http://youtu.be/hJ64RNzAtss

El passat 02.03.2015, et parlava d'empreses elèctriques que, als USA, estaven finançant les recerques dels negacionistes del canvi climàtic. No és el cas de l'empresa on treballo que, durant la pausa del migdia dels passats 26.01 i 12.02, va presentar al personal els resultats de la seva col·laboració en el Cluster 1: Hydrologie - Glaciers, eaux souterraines et événements extêmes del projecte PNR 61: Gestion durable de l'eau del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique .

En el marc del clúster mencionat, hi ha un apartat destinat a l'estudi del retrocés de les glaceres alpines on participen la ETH de Zuric, la Uni de Ginebra i Alpiq, i que està dirigit per Martin Funk, cap de la Secció de Glaciologia al Laboratori de Hidràulica, Hidrologia i Glaciologia de la ETH de Zuric.

Com pots veure al vídeo: Perspectives du projet "Recul des glaciers – restera-t-il suffisamment d’eau pour la production...?  a canvi del seu suport financer, Alpiq va demanar respostes precises a l'equip del projecte sobre aquests punts: quin és el volum actual de gel? a quina velocitat fondran les glaceres? quines son les estimacions del volum d'aigua que arribarà a les centrals de producció? quan?

Tot i que pots trobar informacions més detallades al vídeo i, de manera més precisa, als enllaços a les pàgines del projecte (en particular les dades LIDAR o del sistema de radar GPR), passo a fer un resum d'algunes de les conclusions que vaig trobar més interessants:
  • Globalment, els volums d'aigua creixeran fins 2030 - 2040 i després disminuiran de manera important. Si en el cas de la glacera de l'Aletsch el volum d'aigua màxim s'assolirà en 2050, la glacera de Gries ja l'ha atès gairebé, i la tendència a la baixa podrà observar-se en els propers anys.
  • En el cas del complexe hidroelèctric d'Electra-Massa, l'embassament de Gebidem, que emmagatzema l'aigua de la glacera de l'Aletsch, no està adaptat pel volum d'aigua estimat fins 2050. Hom estudia actualment l'interès de la realització de treballs destinats a l'elevació de la presa o el redimensionament dels equipaments de la central de producció de Bitsch.
  • Finalment, el tema de l'erosió i de l'aport sedimentari que, d'una banda té un impacte sobre la reducció del volum d'emmagatzematge dels embassaments, i d'una altra banda provoca el desgast i danys a les turbines. Per exemple, a la central de producció de Bitsch hom ha mesurat 40 tones de sediments per hora!  
Personalment, soc escèptic sobre l'interès del redimensionament de les instal·lacions. D'una banda perquè els preus de l'electricitat mai no han estat tant baixos, i l'electricitat que es produeix als grans complexos hidroelèctrics te uns costos de producció que a penes poden competir amb el de les energies renovables. D'una altra banda, Alpiq està implicada en un projecte colossal per la construcció d'una central reversible a Nant-de-Drance. A menys que una decisió política del govern federal afavorís el redimensionament de les instal·lacions actuals, crec que seria una aposta econòmicament molt arriscada.

Monday, March 9, 2015

suïssa : tractament de residus tòxics

http://tp.srgssr.ch/p/rts/embed?urn=urn:rts:video:4898901
Actualment la industria química i farmacèutica suïssa incinera els residus tòxics que produeix. Abans no era aixi. Al principi els residus s'abocaven directament al Rin i més tard es van enterrar (1). El resultat és que avui en dia, a les rodalies de Basilea, els residus amenacen el medi ambient perquè, malgrat el temps que porten enterrats, han mantingut el seu potencial tòxic (2). Però aquest problema no és circumscriu a Basilea: Bonfol, a la república del Jura, i l'Alt Valais, també fan part de les 50'000 indrets inventariats com altament contaminats.

Comencem per Bonfol. Pots imaginar-te un lloc tant altament contaminat que s'hagi hagut de construir una immensa nau hermèticament tancada (3) per evitar la pols tòxica que s'enlaira amb l'extracció diària de 800 tones de residus que més tard es carregaran en containers segellats per ser transportats en tren fins Biebesheim am Rhein (RFA) per la seva incineració a 1'200°C?  Si no t'ho pots imaginar punxa aquest enllaç (4).

Si a l'imatge d'aquí dalt veus homes treballant és perquè data d'abans de l'explosió que va provocar una excavadora en 2010 (5). Des de llavors, a l'interior sols treballen robots pilotats des d'un centre de control. I la presència humana es limita excepcionalment a la irrupció de vehicles hermèticament blindats sota condicions d'estricta seguretat.

Si Bonfol et fica els pels de punta pensa que, en febrer del 2014, uns treballs a una autopista a l'Alt Valais van ficar en evidència uns nivells de mercuri sense precedents associats a una fàbrica de producció d'alumini que, durant anys, havia versat aquest metall pesat a un canal que corre paral·lel a l'autopista. Estem parlant de concentracions mai vistes a Suïssa i que, per indrets, arriben ser unes de les més elevades del món (6).


  1. RTS: La chimie bâloise aurait enfoui près de 160'000 tonnes de déchets, 22.03.2007 1'57"
  2. RTS: Le cadeau empoisonné de l'industrie chimique, 12.03.2009, 54'23"
  3. RTS: L'assainissement de la décharge industrielle de Bonfol à mi-parcours, 24.07.2013 
  4. RTS: L'assainissement total de la décharge de Bonfol (JU) devrait durer encore deux ans, 13.05.2013 3'23"
  5. RTS: Cinq ans après l'explosion chimique de la décharge de Bonfol, une victime témoigne, 13.02.2015 3'37"
  6. RTS: Alerte au mercure! Un scandale valaisan, 11.09.2014 56'20"

Sunday, March 8, 2015

l'oasis des mendiants



El passat dijous van presentar al cinema Capitol de Lausanne el film l'Oasis des Mendiants (1). Un film que ens presenta el seguiment, durant tres anys, de la vida de la comunitat rom a Lausanne. I la dels ciutadans que han pres la seva defensa, com aquells que volen que tornin al seu país. 


I entre els uns i els altres, aquells que han treballat en la seva integració. Entre ells, Lluïsa, que tenia com missió avaluar la capacitat d'aprenentatge del noi que surt mig amagat a l'imatge, atès d'un retard mental. Va emocionar-me veure-la al film. Més encara escoltar la importància que els pares del noi donaven a l'educació del seu fill. I molt més encara quan van dir que, durant els dos mesos que va estar amb Lluïsa, va aprendre més que durant tots els anys d'escola que havia fet a Romania.

Sobre el film, dir que els anys passen i segueixo admirant el meu país d'adopció. Com partidaris i oposants a la presència dels roms a la vila poden discutir serenament al consell municipal, sense que ningú aixequi la veu ni li falti el respecte a l'altre. Com, en els moments més tensos del film, la policia no fa concessions amb el reglament municipal i, alhora, ho fa des del diàleg i el respecte. Un diàleg i una educació que acaba sent reciproc. Sorprèn també la presència al film d'un policia que parla rom i que, tot i actuar amb educada fermesa pel respecte de les normes municipals, també es dedica a fer pedagogia entre els comerciants per trencar amb els perjudicis que puguin tenir amb el modus de vida dels roms.


(1) Et proposo donar un cop d'ull a d'altres films que m'han semblat força interessants de la mateixa productora: JMH Distributions.

Friday, March 6, 2015

vertical elevation of Icelandic crust

Segons un estudi publicat per investigadors de la Universitat d'Arizona (1) Islàndia s'està elevant a una velocitat de tres centímetres per any a causa de la fusió de les glaceres.

L'interès d'aquest treball es basa en que prova per primera vegada l'estreta relació entre la velocitat de la fusió de les glaceres i la velocitat de l'aixecament de l'escorça. També suggereix que la fusió de les glaceres d'Islàndia podria augmentar l'activitat volcànica a l'illa en les pròximes dècades. I posa com exemple el del volcà Eyjafjallajökull (2).

Just per recordar els vell temps, he tornat a repassar el tema de l'ajustament postglacial (3), les hipòtesis isostàtiques d'Airy i Pratt (4) i tres articles sobre l'elevació del nivell del mar que he trobat força interessants (5). He completat aquestes lectures amb les previsions d'elevació del nivell del mar 1990-2100 segons l'IPCC i també amb un parell d'articles dels escèptics (6), on he trobat interessants punts de reflexió.


Thursday, March 5, 2015

the continental drift (2/2)



Seguint amb el tema de l'entrada d'ahir, el que més seduïa de les observacions des de Abraham Ortelius fins a Alfred Wegener era la simplicitat de la seva comprensió.

Abans que Wegener, el geògraf i socialista utòpic Antonio Snider-Pellegrini, va publicar a La Création et ses mystères dévoilés (Paris, France: Frank et Dentu, 1858) unes làmines que recollien l'encaix dels continents i van donar-li l'oportunitat d'elaborar unes teories sobre poblament i migracions que no tenien la més mínima base científica.

El problema, des d'Ortelius a Wegener, passant per Snider-Pellegrini, és que prenien el perfil actual de les línies de costa com quelcom que no hauria evolucionat al llarg del temps. Personalment, crec que aquesta visió segueix d'actualitat, car hom no explica suficientment a les escoles que la nostra visió del món és la d'un fotograma d'un film que fa molt de temps que ha començat, i que està lluny de haver-se acabat. Malgrat tot el que avui sabem, segueix establerta una visió antropocèntrica de l'actual etapa d'aquest període interglacial en que vivim i que hom coneix com amb el nom de Holocè

Deixem el fotograma i concentrem-nos en el film. En primer lloc en el vídeo que pots trobar més amunt: Earth 100 Million Years From Now. Ha estat realitzat per Colorado Plateau Geosystems Inc., l'empresa que es dedica a comercialitzar els mapes paleogeogràfics sobre els que durant 20 anys ha treballat Ronald Blakey, professor de geologia a la Northern Arizona University.  Aquest vídeo que, ens afirma en l'escepticisme de teories mai provades com ara la Growing Earth Hypothesis, ens presenta l'evolució de la terra de manera que:
  • Quan et diguin que en tal període geològic el clima del que avui és el teu país era més càlid o més fred, el primer que't passarà pel cap és demanar-te a quina latitud es trobava el que avui és el teu país en aquell moment i a què semblava.
  • O pensar que, en funció dels materials geològics que les composen, les muntanyes d'avui no siguin altra cosa que el fons oceànic d'ahir.  
  • O que no et tornis mico intentant identificar on diable es trobava ahir el que avui és el teu continent o el teu país. Perquè, senzillament, no existien tal i com avui els coneixes!

Per acabar per avui, et proposo donar un cop d'ull a un altre vídeo de Ronald Blakey: Earth In 200 Million Years que, en funció dels coneixements actuals, ens presenta una simulació de com podria ser la Terra d'aquí 200 milions d'anys. Recorda però que el primer australopitec va aparèixer fa 2,5-3 milions d'anys i que, tot i ser altament probable que la humanitat s'hagi extingit, d'aquí 200 milions d'anys el film estarà molt lluny d'arribar a la fi.

Wednesday, March 4, 2015

the continental drift (1/2)

una imatge clàssica de Pangea
A l'Alfred Wegener, doctor en física per la universitat de Berlín i catedràtic de meteorologia a la universitat de Graz (Àustria), no se li va ocórrer res de millor que revolucionar el món de la geologia amb la seva teoria sobre la deriva continental: Kontinentalverschiebung (1912).


Tot i que hi ha qui el considera el pare de la geologia moderna, la seva teoria va ser ignorada durant molts anys pel món acadèmic: i, com veurem demà, arguments no en mancaven. En tot cas la seva teoria va ser ignorada fins que als anys 60 del passat segle no va ser completada per geòlegs americans amb la formulació de la teoria de la tectònica de plaques.

Hi ha qui defèn que la teoria de Wegener no era sinó una visió actualitzada de la reflexió que el 1590 va fer el geògraf i cartògraf flamenc Abraham Ortelius (en) al seu assaig: Thesaurus Geographicus, que afirmava que el contorn de les costes dels continents mostrava clarament que s'havien separat els uns dels altres. Una idea que va ser represa en segles posteriors per diversos autors, com Francis Bacon, Benjamin Franklin o Alexander von Humboldt.

Però també hi ha qui diu que Wegener se'n fotia imperialment del que poguessin dir els geòlegs de la seva teoria, perquè el que de veritat li interessava era l'estudi de la circulació de l'aire al pol nord (veure cèl·lula polar). Va ser aquesta passió que el va portar a la mort durant una expedició a Groenlàndia el 1930. Perdut al bell mig d'una enorme tempesta, a -60°C i havent esgotat els gossos del seu trineu per alimentar-se, va morir d'un atac al cor ... segons les cròniques, pel fet de ser un gran fumador. Segurament va ser per aquesta causa, si.

Tuesday, March 3, 2015

l'eclipsi del 20 de març i l'apocalipsi

http://www.timeanddate.com/eclipse/solar/2015-march-20

El proper 20 de Març hi haurà un eclipsi de sol a Europa. O no, que sobre aquestes coses de l'astronomia sembla ser que n'hi ha que'n saben més que els físics. En fi, si punxes l'imatge o aquest enllaç a timeanddate.com (una pàgina que't recomano visitar) i, a l'imatge que veuràs, la pestanya de l'animació, veuràs el recorregut de l'eclipsi i el % del sol que serà cobert per la lluna, segons on et trobis aquell dia.

Com pots veure en el calculador d'aquest altre enllaç, a Lausanne la lluna cobrirà el sol en un 90% i l'eclipsi començarà a les 09h23 i acabarà a les 11h43 (si aquest expert no diu el contrari, clar). Fes el mateix entrant el nom de la vila on pensis trobar-te aquell dia en el calculador per informar-te de quins seran els horaris. 

Com no podia ser d'una altra manera, els experts en energia ja han anunciat una catàstrofe que es materialitzaria en un black-out elèctric del continent: bé en el moment en que s'aturi l'energia produïda pel fotovoltaic europeu, bé en el moment en que torni a produir en ple rendiment. El que justificaria plenament l'abandó d'aquest tipus de font d'energia, clar. Com ja hem deixat enrere la catàstrofe programada per l'any 2000, la del calendari maya i un munt de rucades més, aquesta és la que ara mateix sembla estar d'actualitat, i estic segur que serà un tema predilecte de les tertúlies d'experts. En fi, espero que ningú es quedi dormit i es perdi l'espectacle: ho dic en particular per en Joan Manuel.

Monday, March 2, 2015

l'escepticisme i el canvi climàtic

Tot i no ser un expert en meteorologia, anys enrere vaig treballar en el camp de la dinàmica de sistemes i vaig aprendre que rarament hi han explicacions simples pels fenòmens complexos.

Per exemple, jo no sabria dir en quina mesura la desaparició de les praderes de posidònia ha influït en els nivells de CO2 que tenim avui a l'atmosfera (1).

Vull dir que, obsessionats amb la selva amazònica oblidem que, si a casa nostra (que està molt més a prop) féssim el necessari per recuperar les praderes de posidònia, podríem emmagatzemar una part de les emissions de de CO2 en forma de carboni. I si aturéssim el nivell actual d'emissions amb l'adopció decidida d'energies sense emissions i una bona isolació dels edificis, també sabem que reduiríem els nivells de CO2.

Pel que fa als episodis climàtics que s'han viscut darrerament als USA, hom sap que, des de la modificació observada l'any passat del vòrtex polar, les masses d'aire fred han baixat intermitentment (també durant els estius) en direcció de la costa est dels USA, provocant episodis ara de tempestes tropicals, ara de nevades inhabituals. No és la primera vegada que hom observa anomalies en el vòrtex polar i no seria aventurat associar-les a un dels efectes del canvi climàtic.

Davant dels dubtes, potser sigui en l'acumulació de factors climàtics extrems (2) que trobem la millor pista de que estem davant d'un canvi climàtic, possiblement explicat pels alts nivells de CO2, encara que també hauríem de tenir compte altres factors que seria llarg enumerar.

L'existència del canvi climàtic associat als alts nivells de CO2 fa temps que és criticada per escèptics com Willie Soon. Però les seves teories han passat a no valer gran cosa des de que hom ha descobert que els treballs de recerca d'aquest investigador del The Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics estaven subvencionats per empreses interessades en la negació del canvi climàtic. I quan aquest conflicte d'interessos surt publicat a Nature (3) ...

Sunday, March 1, 2015

google classrooms

El Maig del 2014, google va treure un nou producte: google classroom i, a partir del mes d'Agost, va donar accés gratuït als docents inscrits a un compte Google Apps for Education (1). El primer que't proposaré és punxar aquest enllaç per que et facis una idea global del que pots fer amb google classroom. Tot i que el millor que pots fer és veure aquest vídeo que també trobaràs a l'enllaç que t'acabo de passar (2).



En un article publicat a Wire (3) el creador i responsable del producte, Zach Yeskel, afirmava que el seu objectiu és simplificar les tasques administratives dels docents i deixar-lis més temps perquè puguin dedicar-se a preparar les classes. No és una demostració d'altruisme, car segons Forbes (4) al tercer trimestre del 2014 les vendes dels Chromebooks havien superat les dels iPads a les escoles americanes: menjant-li el monopoli d'Apple i adreçant-se als futurs consumidors de demà. Com l'aposta de Google ha funcionat, la companyia ja s'ha adreçat a d'altres partners per fer evolucionar l'oferta de productes car, com afirmava Yeskel: "google classroom només és el començament del que esperem fer".

Personalment crec que és possible que la idea de Google de menjar-li el terreny institucional a Apple en l'escola primaria i secundaria (5) i obrir-li el mercat dels futurs consumidors no li hagi deixat veure el potencial que tindria si hagués obert completament la seva solució a l'ensenyament no institucional. Ara bé, davant d'altres solucions propietàries i tancades, he de reconèixer que han enfonsat el clau amb la possibilitat d'accedir a google classroom des d'una tablet o un smarphone amb aquestes aplicacions android i iPhone/iPad que me sembla que han estat traduïdes al català.

Just per acabar et proposo donar un cop d'ull al tutorial que Jonathan Wylie ha publicat a HubPages (6)


  • (1) Si ets docent i vols crear un compte gratuït a Google Apps for Education per donar un cop d'ull a l'aplicació, punxa aquest enllaç i, seguidament, el botó Get Started, que t'obrirà un menú d'inscripció en la llengua del teu navegador. 
  • (2) Pots trobar vídeos en espanyol a youtube. Però jo no he estat capaç de trobar-ne un sol que no sigui un llarg i avorrit refregit de l'original. Si en trobes un que valgui la pena, t'estaré agraït de deixar-me un comentari.
  • (3) Issie Lapowsky: Google Wants to Save Our Schools—And Hook a New Generation of Users, Wire, 13.08.2014
  • (4) Anthony Wing Kosner: Google Unseats Apple In U.S. Classrooms As Chromebooks Beat iPads, Forbes, 12.01.2014 (nda: vista la violència verbal dels comentaris que alguns docents van deixar a l'article, imagino que faran l'impossible per tornar a la situació de monopoli escolar tradicional de Apple).
  • (5) Més enllà de l'escola primaria i secundaria crec que l'ensenyament universitari, privat i públic, però també les escoles privades de caire professional, han consentit inversions que no fan ni tant sols imaginable l'idea de passar a solucions més simples i gratuïtes.
  • (6) Jonathan Wylie: Google Classroom Guide: Help and Support for Educators, HubPages, 09.10.2014