intel·ligència artificial i alarma social

Bloomberg Originals - How Internet Sleuths Can Find Your Exact Location by a Single Photo, YouTube, 08.03.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Segurament has utilitzat Google StreetView més d'un cop. Més enllà de la seva utilitat per orientar-te a una ciutat que no coneixes gaire, també és una eina que et permet viatjar gairebé arreu del món sense moure't de casa.

A un post que vaig publicar el juny del 2020 et deia que, sovint m'agradava passejar-me amb Google StreetView pels carrers d'Ushuaia (Argentina), una ciutat que es troba a l'extrem austral de Sud-amèrica. Un viatge que començava gairebé sempre a l'aeroport, seguint el passeig Roque Sánchez Galdeano fins a la vila.

En aquell post (1) et parlava d'un joc: GeoGuessr, que comença deixant-te a un lloc del món escollit a l'atzar, i has d'identificar on et trobes el més ràpidament que puguis, desplaçant-te amb Google Street View i analitzant les informacions que vas recollint visualment: paisatge, vegetació, llengua i topònims dels panells de senyalització, matrícules dels cotxes, etc.

En desembre del 2023, tres estudiants de la Stanford University (California, USA) es van inspirar en aquell joc per desenvolupar una aplicació d'intel·ligència artificial que afirma poder geolocalitzar un individu a partir d'una foto, independentment del lloc del món on aquesta s'hagi fet, gràcies als elements visibles al voltant o al rerefons de la imatge, que el sistema creuarà amb el contingut de la informació de les aproximadament 500.000 imatges emmagatzemades per Google Street View.

Alguns articles publicats a la premsa (2) afirmaven que aquest sistema d'intel·ligència artificial, PIGEON (abreviació de Predicting Image Geolocations), havia demostrat unes capacitats impressionants: en el 95% dels casos, endevinava el país on es va fer la foto i podia oferir una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta. Seguien amb uns paràgrafs destinats a crear alarma social sobre la intromissió d'aquest sistema en les nostres vides privades. Finalment, hom ens deia que, davant d'aquesta alarma, els tres estudiants van preferir no oferir el seu projecte com a codi obert per tal d'evitar un ús maliciós.

En primer lloc dir que, personalment, una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta d'una foto no em sembla suficient per crear un risc en la vida privada de ningú. En segon lloc, recordar que hi ha un senyor autodidacta que corre per YouTube, que és dona a conèixer com @josemonkey, que es dedica a localitzar gent a partir d'una imatge i té uns quants vídeos on explica la metodologia que segueix per fer-ho: mètodes coneguts de geolocalització i quelcom que hauries de conèixer, l'OSINT.

Com no estic molt segur que els periodistes de qui et parlava hagin sentit mai parlar de l'OSINT, deixa'm compartir unes definicions tallades a cop de destral que, si tens el temps i les ganes, et proposo ampliar amb la lectura dels articles que li dedica Wikipedia (3).

Tant per la Intel·ligència Nacional com pel Departament de Defensa dels EUA, OSINT (abreviació d'Open source intelligence) es defineix com "la intel·ligència produïda a partir d'informació disponible públicament que es recull, s'explota i es difon de manera oportuna a un públic adequat amb el propòsit d'abordar un determinat requisit d'intel·ligència." Per l'OTAN, és la intel·ligència "derivada d'informació disponible públicament, així com d'altres informacions no classificades que tenen una distribució o accés públics limitats".

Davant de l'eventualitat que les competències que el senyor @josemonkey et presenta als seus vídeos no t'acabin de fer el pes, sempre pots visitar les pàgines de l'Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona per confirmar l'interès de l'OSINT (4): com a mínim, coneixeràs l'existència d'algunes eines que probablement no coneixies abans.

O encara millor, per 4.770 €, pots inscriure't a un Master en Behavioral Data Science (5) on també t'aprendran algunes coses interessants. Tanmateix, després de veure la presentació d'aquest màster a YouTube, potser t'interessi més seguir una formació professional de Tècnic en Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques (a.k.a. lampista) i muntar el teu propi negoci.

Institut de Formació Contínua IL3 - Master Behavioral Data Science IL3-UB, YouTube, 21.02.2022

Ara seriosament (de veritat creus que parlava de broma?). Geolocalitzar una foto pot ser fàcil. Ho pots comprovar al vídeo de Hannah Fry amb què he obert el post d'avui. Hannah, que és matemàtica, et dona algunes pistes sobre el que podria ser un procés intuïtiu de geolocalització.

Tanmateix, si has participat en alguna videoconferència amb Teams o Zoom amb gent que té com a rerefons del vídeo un munt de roba acumulada damunt d'una cadira i amb un llit per fer, o amb algú que té com a rerefons del vídeo la imatge d'una solitària platja del Carib amb palmeres i aigua turquesa, no descarto que puguis acabar trobant un xic fora de lloc les explicacions de les tècniques de geolocalització que ens explica Hannah.

En realitat, hi ha mètodes molt més senzills per geolocalitzar una foto. Segurament no és el teu cas, però segur que saps d'algú que fa fotos i les puja de manera immediata a Instagram o a FaceBook sense desactivar prèviament l'opció que guarda les coordenades GPS del lloc on ha fet la foto. Jo, per exemple, ho he fet algunes vegades.

A més, crec que val la pensa recordar que, en les propietats de la foto que has pujat, estan enregistrades, el model del telèfon, l'hora en què has fet la foto (eventualment també l'hora a què l'has modificat), i un munt d'informacions lligades als paràmetres de la càmera del mòbil.

Però resulta que el mòbil va indicant constantment a les antenes de telefonia la seva posició per poder localitzar-lo si algú fa una trucada. I les companyies de telefonia de la majoria de països, com per exemple Espanya (6), estan obligades a guardar aquestes dades (la posició, entre altres) durant molt de temps, per cedir-les a agents que comptin amb una ordre judicial, o no, segons la legislació de cada país.

Encara que hagis desactivat la teva posició en les informacions que guardarà la teva foto. L'hora en què la vas fer es pot creuar fàcilment amb quina era la teva posició a aquella hora que està enregistrada per les companyies de telefonia.

Just un apunt sobre el tema de l'alarma social que estan creant les notícies relacionades amb l'ús de les aplicacions lligades a la intel·ligència artificial.

Abans de caure en la paranoia i d'embolicar el mòbil amb paper d'alumini, crec que valdria la pena pensar en totes les aplicacions que has instal·lat. Per començar, el directori d'adreces i la teva agenda. Podem seguir amb les aplicacions que ens envien un codi que ens permet accedir a les coordenades bancàries, a les nostres assegurances o al nostre compte Windows amb Microsoft Authenticator. Els sistemes de pagament de l'estil d'Apple Pay, Google Pay, Samsung Pay, o les targetes de dèbit o de crèdit integrades als mòbils. No tinc ni idea de si a Espanya ja és possible tenir el carnet d'identitat i el carnet de conduir al mòbil, però hi ha països on ja es pot fer (7). També sé de gent que té el codi d'accés al seu apartament al mòbil. Etc., etc.

I ara sí. És el moment de demanar-nos quin és l'interès que s'amaga en crear alarma social amb la intel·ligència artificial, sense dir res sobre el que és obvi. Gairebé tots els aspectes de la teva vida privada estan emmagatzemats al teu mòbil i el seu contingut es troba emmagatzemat, per casos de pèrdua, en uns servidors que potser es troben al país on resideixes, o potser no. I tu ets qui ha alimentat i actualitza tota la informació que tens al teu mòbil.

Del que hom parla més aviat poc, és que si un dia el teu mòbil es trenca, el perds, te'l roben ... Pots passar en pocs segons al nivell més baix de la invisibilitat i de la indigència, desapareixent completament dels radars de la societat de la qual creies fer part un moment abans.

Sense aquest mòbil que fins ara t'identificava, serà difícil contactar amb amics i familiars que puguin ajudar-te a sortir del tràngol (no hi ha cabines, tampoc recordes els seus números de telèfon). Identificar-te (des d'on?) a cap servei bancari o altre, sense passar per un formulari i/o un codi de seguretat, que enviaran a un telèfon que ja no tens, per resoldre un problema que no sempre està previst. O, si els teus documents d'identitat es troben al teu telèfon, identificar-te a una oficina, si en trobes una amb éssers humans.

Segurament acabaràs per trobar una solució. Però, durant unes hores, o uns dies, hauràs desaparegut de la societat. I aquí sí que hi ha motius per crear alarma social. Si m'ho permets, tota la resta, no són res d'altre que carallotades.

---

1. Veure Geoguessr - detectiu en geografia, publicat en aquest blog el 30.06.2020
2. Per no mencionar tots els articles que vaig llegir sobre el tema, et passo dos de lectura ràpida. Frank Landymore: Scary AI Can Look at Photos and Figure Out Exactly Where They Were Taken, Futurism, 20.12.2023 || Victoria Beurnez: A partir d'une simple photo, cette intelligence artificielle peut vous géolocaliser instantanément, BFM TV, 20.12.2023
3. Wikipedia: OSINT [en] [fr] [es] [ca]
4. OSINT: qué es y técnicas más usadas. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona, 05.10.2022
5. Máster en Behavioral Data Science. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona (https://www.youtube.com/watch?v=1Y3qF3okHOg)
6. Wikipedia: Ley de retención de datos
7. France Identité || La question du jour. Le permis de conduire sur le téléphone portable : est-ce une bonne idée ?, Le Courrier de l'Ouest, 14.02.2024

suïssa - el transport públic sense complicacions

FAIRTIQ - Smart Mobile Ticketing (French), YouTube, 19.07.2022

@daveguasch

Els amics que encara tinc a Barcelona i rodalies també em coneixen per ser el pesat que sempre els està demanant com funciona el sistema de targetes per viatjar en transport públic i passar-me el dia rondinant sobre la complexitat dels sistemes que teniu a Catalunya.

Recordant la cara que fan quan veuen que em costa comprendre com funcionen uns sistemes que no paren mai de canviar, m'agradaria compartir amb tu el sistema que jo utilitzo a Suïssa i que comença a estendre's a altres països del continent. Així doncs, abans de començar, deixa'm que et proposi veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió del francès seleccionant la teva llengua de preferència.

FAIRTIQ (1) és una aplicació mòbil creada per la startup suïssa del mateix nom. Permet el pagament dels trajectes intermodals efectuats en transport públic a Suïssa i Liechtenstein, així com a les àrees metropolitanes i associacions de transport d'altres països europeus. L'aplicació es va llençar per primera vegada en abril del 2016 en un àmbit geogràfic limitat de Suïssa i, des del març de 2018, ja es podia utilitzar a tot el sistema de transport públic de Suïssa i Liechtenstein.

FAIRTIQ - public transport made easy (Français), YouTube, 09.12.2019

Ara deixa'm explicar-te amb un xic més de detall el que acabes de veure al segon vídeo que he compartit amb tu en aquest post. Quan la noia activa el trajecte a l'aplicació, aquesta detecta automàticament a quina parada de bus es troba: si, com a moltes ciutats, l'alçada dels edificis no deixa arribar amb claredat el senyal del GPS, no puc afirmar-ho, però és probable que la localitzi gràcies a la triangulació de les antenes de telefonia mòbil. També identifica la línia/es de bus que està utilitzant durant el seu trajecte. I, durant aquest, quines són les zones tarifàries per les quals passa el seu itinerari.

Quan arriba a destinació i la noia indica a l'aplicació que ha acabat el teu trajecte, l'aplicació calcula el millor preu segons les tarifes de la companyia/es de transport que ha utilitzat, li mostra l'itinerari que ha fet i el preu que ha calculat.

Per exemple, jo puc agafar totes les vegades que vulgui el bus a Lausanne, però mai em cobrarà més del que hauria de pagar si hagués agafat el bitllet que la companyia de transport de la vila cobra per un dia amb utilització il·limitada. A més, com tinc un abonnement demi-tarif (2) que he indicat als paràmetres de l'aplicació, em descomptarà el 50% del preu del trajecte per qualsevol servei de transport públic que utilitzi al nostre país.

Imagina que em trobo a una altra vila, per exemple en Suïssa alemanya on, a més de tenir problemes per entendre o expressar-me correctament en Schweizerdeutsch, no conec el sistema de les seves zones tarifàries, ni si els dispensadors de bitllets accepten monedes, bitllets, targetes de prepagament o targetes de crèdit. Si he d'agafar un bus, un tramvia, un tren, un vaixell o un funicular urbà, no hi fa res, l'aplicació s'ocupa de tot. 

També és super pràctica l'opció que permet afegir a l'aplicació altres persones -per exemple, amics o familiars que ens venen a visitar des d'un altre país - el que fa que el trajecte i el bitllet que l'acompanya sigui vàlid per a totes elles.

Deixa'm afegir que, quan li assenyalo a l'aplicació que he acabat el meu trajecte, aquesta em presenta el recorregut i el preu que ha calculat per aquest. Finalment em demana si estic d'acord. Si no és el cas, em demana enviar un missatge explicant per què. Ho he fet un parell de vegades i, immediatament he rebut un email on un empleat s'ha identificat amb el seu nom i aquest, o bé m'ha comunicat que ja ha recalculat el trajecte tenint en compte la meva reclamació, o bé m'ha demanat més dades per saber si la meva reclamació era justificada. Un servei impecable!

FAIRTIQ: Smart Stop - la nouvelle innovation de FAIRTIQ, YouTube, 04.06.2021

Si l'aplicació detecta que he baixat del bus, però el GPS li diu que encara estic a la parada, interpreta que puc estar esperant un altre bus i que el meu trajecte no s'ha acabat. Si no he aturat el meu trajecte i el GPS identifica que estic caminant, l'aplicació obre un missatge i em demana si he oblidat aturar el meu trajecte (car podria estar desplaçant-me per buscar un bus d'una altra línia amb una parada diferent d'on he baixat). Si, pel que sigui, no responc a la pregunta i tinc activada l'opció Smart Stop, l'aplicació atura automàticament el meu trajecte a la parada de bus on vaig baixar.

I encara una altra. FAIRTIQ em cobra a finals de mes tots els trajectes que he fet a una targeta de crèdit i m'envia per email una factura que puc comparar amb els detalls que tinc al telèfon. Senzill, pràctic i eficaç. Sobretot si m'he desplaçat per motius professionals i vull passar una nota de despeses a l'empresa on treballo.

Un exemple de la simplicitat de la seva utilització és el meu desplaçament a l'aeroport de Ginebra. Des de la parada de bus que tinc a prop de casa, activo el trajecte quan arriba el bus que m'ha de portar a l'estació central de Lausanne. Prenc el tren, i quan arribo a l'aeroport de Ginebra, aturo el trajecte. No he de fer res d'altre. Això és tot. 

Molts suïssos trobem en FAIRTIQ una aplicació genial per la seva simplicitat d'utilització, la seva eficàcia i el servei que l'acompanya. Però com pots veure en aquest mapa, hi ha altres països a Europa on s'està estenent el seu ús.


Una altra informació complementària. A Suïssa, per a tots aquells que fan trajectes repetitius cada dia al llarg de l'any existeixen un munt de fórmules d'abonament mensual o anual que poden ser econòmicament més interessants que FAIRTIQ. Aviat jo també demanaré l'abonament que la Commune de Lausanne ofereix als jubilats que viuen a la vila i l'inclouré als paràmetres de l'aplicació, de manera que pugui seguir desplaçant-me per tot el país i sols els viatges a Lausanne no em seran facturats.

Un altre punt interessant. El passat mes de desembre FAIRTIQ va enviar-me un resum anual de la meva utilització de l'aplicació amb els km que havia fet, l'equivalent CO₂ que representaven en comparació a si els hagués fet amb un vehicle privat, junt amb altres informacions personals. Tenint en compte els dies que vaig fer de teletreball i que, durant l'estiu, molts dies vaig anar a peu a treballar, mai no m'hauria passat pel cap que havia fet tants km en transport públic: val la pena recordar que Lausanne no té les dimensions de Los Angeles?
Just per acabar, un petit missatge. Quan tornis a sentir parlar de Smart Cities, recorda que la primera de les bones pràctiques en informàtica és que el seu ús simplifiqui la vida dels seus usuaris: allò que molts coneixem com el Principi KISS (3). Pensa que qualsevol aplicació que, per fer-la funcionar, necessitis passar hores per saber com funciona, haver de llegir un manual o haver de demanar ajuda a un expert, ha estat dissenyada per gent que hauria fet millor dedicant-se a una altra cosa.

Tanmateix, la meva experiència professional m'ha ensenyat que les adaptacions locals o la personalització d'aplicacions que funcionen perfectament, poden convertir-les en inutilitzables quan cauen en les mans de gent incompetent.

---

1. FAIRTIQ: Home page, Wikipedia
2. CFF: Parcourez la Suisse à moitié-prix grâce à l’abonnement demi-tarif
3. Wikipedia: KISS principle [en] [fr] [es] [ca]

free ebooks (2)

Xataka - 11 Webs para Descargar Ebooks Gratis para tu Kindle, YouTube, 19.03.2020

@daveguasch

Deixa'm que et confessi una cosa. A diferència d'alguns estudiants de magisteri (1), m'agrada llegir llibres: molt! I si detesto viatjar en avió, més que res pel temps del desplaçament en tren fins a l'aeroport i les llargues esperes fins a l'embarcament, trobo una bona compensació en el temps que puc dedicar-li a la lectura.

Si fa temps que em segueixes en aquest blog, ja deus saber que més que comprar nous ordinadors, el que de veritat m'apassiona és reciclar els vells que em donen (2) o comprar altres de segona mà (3). I el mateix em passa amb els vells smartphones.

El problema és que, en cadascun d'aquests aparells: ordinadors i mòbils, he anat acumulant a una diabòlica carpeta temporal tot allò que he llegit i que, pel que sigui, he trobat interessant: captures d'imatges, fotografies, articles, llibres..., fins i tot tesis doctorals! Però també, tot allò que m'he descarregat amb la intenció de llegir un dia que tingui el temps de fer-ho.
Afortunadament, m'agrada escriure -si ho faig bé, ja és una altra cosa- i aquest blog em dona l'oportunitat de llegir o rellegir tot el material que he anat acumulant sobre un tema, digerir-lo i estructurar-lo de la manera més resumida de la que soc capaç, compartir-lo amb tu i passar a ordenar tot el material que he utilitzat emmagatzemant-lo a Evernote (4), a Flipboard o a Pocket.

Però això no impedeix que segueixi tenint un munt de material que, de tant en tant, vaig consultant per veure si encara és d'actualitat, demanant-me perquè diable el vaig emmagatzemar, o descobrint entre l'enrenou coses interessants.

Freeditorial. EM Ariza, YouTube, 13.11.2017

Entre aquestes "coses", un relat que no recordo quan vaig descarregar de Freeditorial (5), una editorial i una biblioteca en línia on, a més de poder baixar-te antics llibres lliures de drets de copyright, també podràs fer-ho amb llibres d'escriptors contemporanis que podràs descarregar gratuïtament, en diversos formats digitals i sense necessitat d'enregistrar-te.

Pots afegir l'enllaç de Freeditorial i el de PDFdrive (es) a la llista d'adreces que pots trobar al vídeo amb què he obert el post d'avui. També les del post: Free Ebooks que vaig publicar ja fa temps en aquest blog: he aprofitat la redacció del post d'avui per actualitzar el seu contingut.

Alguns dels enllaços que trobaràs al post: Free Ebooks, a més de permetre't carregar els llibres sense drets d'autor, també et permeten llegir-los sense que necessitis descarregar-los al disc dur del mòbil o al de l'ordinador: aquest és el cas de Freeditorial. Per llegir-los des del navegador, sovint utilitzo l'extensió EPUB Reader (disponible pels navegadors Firefox i Chrome. Si els he descarregat al mòbil, ho faig amb una vella aplicació: FBReader). Si els tinc descarregats a l'ordinador el més probable és que utilitzi una aplicació brutal de la qual et vaig parlar fa anys: Calibre (6).

---

1. Veure Free Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
2. Veure Reciclatge d'un vell PC, publicat en aquest blog el 27.11.2018
3. Veure Economia circular - una experiència personal (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament els 19.05.2022 i 20.05.2022
4. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
5. Freeditorial: Home page || Facebook || Instagram
6. Veure Some suggestions to manage your library (1) (2) (3), publicats respectivament el 04.01.2015, 09.01.2015 i l'11.01.2015

hanlon's razor

Superagente 86 - El sindicato de KAOS es mejor, YouTube, 08.06.2008

@daveguasch

Una de les publicacions que segueixo amb una certa freqüència és un magazín online britànic d'actualitat tecnològica: The Register (1). Un article d'aquest magazín, publicat en novembre del 2021, explicava que Facebook i la seva filial WhatsApp van portar als tribunals a NSO Group, al·legant que el seu programari d'espionatge, conegut amb el nom de Pegasus, s'havia utilitzat per espiar il·legalment els comptes dels clients de WhatsApp. Un mes després, un article ens parlava d'una iniciativa dels legisladors nord-americans per acabar amb NSO Group i penalitzar altres 3 editors de programari espia amb sancions severes (3).

El mes de febrer d'enguany, una denúncia anònima posava al descobert que NSO Group havia ofert enormes quantitats d'efectiu per accedir a les xarxes telefòniques dels EUA (4). El mes d'abril, un altre article ens parlava de la descoberta de la infecció dels mòbils d'un bon nombre de funcionaris europeus amb Pegasus (5). El mateix mes, un altre article ens parlava de la infecció dels mòbils de més de 60 membres del moviment independentista català. L'article afegia que Citizen Lab havia informat de la descoberta d'un programari de vigilància sospitós en dispositius associats amb l'oficina del primer ministre del Regne Unit: Boris Johnson (6).

Fa una setmana, un article on també es parlava de la infecció dels mòbils dels membres del moviment independentista català, de ministres del govern espanyol i de funcionaris britànics i de la UE, també informava de la infecció dels mòbils de més de 300 residents indis, entre els quals, polítics de l'oposició, activistes i representants del govern tibetà a l'exili (7).

Pel que fa als independentistes catalans, Citizen Labs havia identificat almenys 63 membres d'aquest moviment vigilats amb Pegasus, i altres quatre vigilats amb un programari de vigilància de Windows: Candiru, un altre fabricant de programari espia amb seu a Israel que també ha estat sancionat als EUA. Entre les víctimes, dues de les quals estaven vigilades tant per Pegasus com per Candiru, es deia que hi havia membres del Parlament Europeu, legisladors, juristes, membres de la societat civil i tots els presidents de la Generalitat Catalunya des del 2010.

Videoanálisis de @pvallin: 'Bond es mentira, pero Bourne es verdad'

"Los agentes secretos siempre operan fuera de los estrictos límites del derecho y por eso cuando una operación encubierta es revelada no tienen padre, madre ni jefes".https://t.co/I9jKDbr4UV pic.twitter.com/XUrxIX8JwZ

— La Vanguardia (@LaVanguardia) April 29, 2022

Ara que ja has vist el vídeo de Pedro Vallín, val la pena recordar que, des dels vells temps del Watergate (8), les escoltes dels telèfons amb finalitats d'espionatge de caràcter polític han avançat molt més del que la curta memòria de molts mitjans de comunicació és capaç de recordar.

Per exemple que, entre 2002 i 2013, l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels EUA havia espiat els mòbils d'Angela Merkel i d'altres dirigents europeus (9), amb la complicitat del govern de Dinamarca (10). Que Obama va prometre en 2014 a Angela Merkel que els EUA no espiarien mai més el seu mòbil (11). Però com ara el primer ministre és Olaf Scholz, és probable que aquell compromís, si mai havia valgut alguna cosa, ja no sigui d'actualitat.

Ara bé, una cosa és copiar el contingut, escoltar les converses, llegir els SMS, WhatsApps i Telegrams dels mòbils infectats, o instal·lar micròfons a dojo, i una altra invertir en els mitjans que permetin interpretar tota aquesta massa d'informació (12).

La política antiterrorista del Gobierno de Aznar presentaba un agujero enorme de inteligencia en las cárceles españolas. Interior no había asignado traductores de árabe a Instituciones Penitenciarias, por lo que se grabaron las comunicaciones de los presos islamistas acusados de terrorismo, pero nadie las transcribió.

En clau d'humor, Hèctor de Miguel va llençar a l'aire unes reflexions tan carregades de sentit comú -pura dinamita en la seva projecció política- que podria sobtar pensar que ningú no les hagi desenvolupat en el terreny polític i judicial. Probablement  perquè ningú no té un real interès a fer-ho per motius que, probablement, val més no saber.

Preguntas brillantes que se hace @HectordeMiguel. pic.twitter.com/THf2awSXM5

— Hora Veintipico (@HVeintipico) April 22, 2022

L'espionatge dels mòbils també s'aplica a la lluita contra el crim organitzat i a la lluita antiterrorista. Pel que fa als primers sabem que, fins i tot els telèfons més protegits de la màfia, amb els sistemes de criptografia més sofisticats, poden ser localitzats, escoltats i el seu contingut analitzat per les agències d'intel·ligència. Pel que fa a la lluita antiterrorista, hom coneix des del 1996 l'anomenat Síndrome de Dudáyev (13).

Como le ocurriera al líder checheno Dzyojar Dudáyev, uno está tranquilamente hablando por teléfono cuando de repente un misil sale de no se sabe dónde para reventar justo en la posición de uno. Y adiós líder guerrillero; más o menos lo que parece haberle ocurrido al número dos de las FARC colombianas, Raúl Reyes.

També en 1996, l'home més buscat per les forces de seguretat israelianes, un dels líders de Hamàs, Yehie Ayash (alies l'Enginyer), va morir quan li va explotar a l'orella el seu telèfon mòbil: algú l'havia carregat amb un potent explosiu sense que ell s'adonés (14).

En realitat però, tothom pot ser víctima de l'espionatge electrònic als llocs més insospitats. Per exemple, al despatx d'un ministre de l'Interior, mentre els seus equips espiaven al moviment independentista català (15). O un excomissari de policia actualment jutjat als tribunals espanyols que, des de fa molts anys, té gravacions comprometedores de gairebé tothom. Fins i tot, en va ser víctima un dels homes més rics del món: Jeff Bezos que malgrat ser el propietari d'una empresa que ofereix serveis al Cloud pels que circulen les dades més confidencials del planeta: banques, assegurances, governamentals..., també es va fer hackejar el seu mòbil (16).

Super Agente 86 - Cono del Silencio, YouTube

L'impacte de l'espionatge pot tenir repercussions on menys t'ho esperes, especialment quan agrupes els més sofisticats mitjans electrònics al sentit comú. Bellingcat (17), un magazín online d'investigació, especialitzat en verificació de fets i en la intel·ligència de codi obert, publicava a principis d'abril la notícia del pirateig, per un empleat de Yandex Food, de la base de dades del servei de lliurament de menjar a domicili més popular de Rússia.

A partir de la interpretació d'aquestes dades es van poder descobrir un munt d'informacions altament secretes: val la pena donar-li un cop d'ull a l'article original on es descriu la metodologia de la recerca (18). I és així com els periodistes de Bellingcat van identificar un apartament de 400 m², amb un valor de mercat d'uns 170 milions de rubles, de l'ex-amant de Putin, gràcies a les comandes de pizzes de la seva filla. I gràcies a les adreces que els clients transmetien per rebre les pizzes, els periodistes de Bellingcat també van identificar uns quants agents del FSB (antic KGB), les matrícules dels cotxes, adreces del centre d'operacions especials del FSB, adreces de bases militars ...

Wrongfully Accused (1998), YouTube

La utilització il·legal de Pegasus, tot com un munt d'altres programes dels quals no s'ha parlat, no és d'ara i no està restringida a Espanya: recordem les accions que s'estan portant als EUA (cf. 3) i a la Unió Europea (19). Recordem també que aquest tipus de pràctiques s'apliquen tant als enemics com als aliats. A aquells a qui es dirigeixen i a aquells que les han dirigit.

Sobre les escoltes il·legals, crec que val la pena veure tants cops com calgui el vídeo de Pedro Vallín. I sobre les escoltes legals, crec que valdria la pena ajustar el tir, deixar de disparar al govern i demanar explicacions al tribunal que les ha autoritzat ..., almenys des del 2010, tot com a aquells que van demanar l'autorització als tribunals i els motius que la justificaven!!!! (20)

Las 18 personas para cuyo espionaje pidió –y obtuvo– autorización judicial el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) perfilan un mapa completo del movimiento independentista en el periodo 2019-2020, según la lista completa de las personas intervenidas que la directora de la entidad, Paz Esteban, llevó la semana pasada a la comisión de Secretos Oficiales, a la que ha accedido La Vanguardia.

En realidad, el CNI fue más allá, porque su directora, Paz Esteban, solo presentó ante la comisión de Secretos Oficiales las autorizaciones judiciales referentes a personas que salían en la lista de los 65. Es más, en los documentos aportados aparecían siete u ocho nombres tachados, correspondientes a otras tantas personas sobre las que el espionaje fue autorizado y que escaparon al análisis de Citizen Lab. El CNI impidió de esta manera que trascendieran nombres hasta ahora desconocidos.

Cuatro o cinco de los nombres eliminados forman parte del entorno tecnológico que el CNI vincula a Tsunami Democràtic, un par más estaban en el auto sobre la ANC y otro en uno referente al entorno de Junts per Catalunya.

Esteban puntualizó que cuatro de las 18 intervenciones no tuvieron éxito, es decir, que el CNI no logró infectar a los objetivos.

Ja tinc una edat com per saber que, en la guerra com en l'amor, tot s'hi val. I ja fa molt de temps que no m'impressionen gens ni mica els shows mediàtics que tant exciten al personal. Hom podria pensar legítimament que aquest darrer show anava destinat a recordar-li al govern quin és el suport sobre el qual ha de comptar per seguir tirant endavant la legislatura, i mostrar el poder d'aquest suport obligant-lo a destituir a la ministra de defensa i/o a la directora del CNI.

Finalment, tot aquest show ha servit per demostrar que hi havia membres del govern espanyol que també eren espiats. Vist quin és el perfil de la persona que ha reemplaçat a l'antiga directora del CNI (21), hom podria estar temptat de recordar el postulat de la Navalla de Hanlon (21) i no buscar res d'estrany en allò que probablement pot explicar una cultura política decebedora, que passarà pàgina ràpidament pel que fa a la part més perillosa de tot aquest show: sense exigir cap investigació del poder judicial, ni legislar sobre la contractació del personal del CNI, sense fer cap auditoria sobre els protocols de seguretat aplicats pel CNI (o pel CesiCat!) als responsables polítics ni alts funcionaris, etc.

Imagino que hi haurà qui ho agrairà. Perquè, fins on jo sé, malgrat tots els mitjans utilitzats per espiar als independentistes catalans, encara no tenen ni la més remota idea d'on van sortir les urnes (23).

---

1. The Register: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
2. Thomas Claburn: NSO fails once again to claim foreign sovereign immunity in WhatsApp spying lawsuit, The Register, 09.11.2021
3. Thomas Claburn: US lawmakers want to put NSO Group, 3 other spyware makers out of business with fresh severe sanctions, The Register, 15.12.2021
4. Iain Thomson: Whistleblower claims NSO offered 'bags of cash' for access to US phone networks, The Register, 02.02.2022
5. Jessica Lyons Hardcastle: European officials reportedly targeted by NSO spyware, The Register, 11.04.2022
6. Thomas Claburn: UK Prime Minister, Catalan groups 'targeted by NSO Pegasus spyware', The Register, 18.04.2022
7. Laura Dobberstein: India's ongoing outrage over Pegasus malware tells a bigger story about privacy law problems, The Register, 08.05.2022
8. Wikipedia: Watergate [en] [fr] [es] [ca]
9. EE.UU. espió a Angela Merkel entre 2002 y 2013, según reporte, BBC Mundo, 27.10.2013
10. Dinamarca ayudó a EE. UU. a espiar a Merkel y a sus aliados europeos, sostiene informe, France 24, 31.05.2021
11. Enrique Müller: Obama promete a Merkel que no volverá a espiar su teléfono móvil, El País, 19.01.2014
12. J.J. Gálvez: La experiencia del 11-M y las preguntas ante el 17-A, El País, 24.08.2017
13. El Síndrome de Dudáyev, 20 Minutos, 04.03.2008
14. Victor Cygielman: Asesinado en Gaza con un teléfono trampa el artífice de los atentados con bomba de Hamas, El País, 06.01.1996
15. De Alfonso cree había un micrófono oculto en el despacho de Fernández Díaz, La Vanguardia, 22.06.2016
16. Jordi Pérez Colomé: Así hackearon el móvil de Jeff Bezos, el hombre más rico del mundo, El País, 22.01.2020
17. Wikipedia: Bellingcat [en] [fr] [es] [ca] | Bellingcat, un journalisme citoyen au service de la vérité, RTS, 28.10.2018
18. Aric Toler: Food Delivery Leak Unmasks Russian Security Agents, Bellingcat, 01.04.2022
19. María G. Zornoza: ¿Cómo se defienden las instituciones europeas de Pegasus y las ciberamenazas?, Público, 07.05.2022
20. Gemma Saura y Ignacio Orovio: Los 18 espiados por el CNI, La Vanguardia, 14.05.2022
21. Jesús Rodríguez: La nueva jefa del CNI huyó de Cuba tras ser descubierta haciendo labores de espionaje, El Salto, 11.05.2022
22. Wikipedia: Hanlon's razor [en] [fr] [es] [ca]
23. Junqueras: "Nos espían mucho, pero urnas no pillaron ni una", 20 minutos, Cataluña, 07.05.2022

fiber cable management: the spaghetti approach (3/3)

luiland2112: Bajo las redes (HD), YouTube, 24.01.2021

@daveguasch

Si una imatge pot dir més que mil paraules, el vídeo amb què he obert avui aquest post n'és una prova. Un treball, admirable i altament recomanable de veure, que ens explica el que han esdevingut avui alguns dels pobles més encisadors del país sota l'horror dels cables de fibra i telefonia.

Un treball que també posa de manifest el que tothom sap en el món de la sociologia i la psicologia social: la nostra capacitat d'atenció i la nostra memòria supera en molt poc la dels peixos d'aquari. Aquest vídeo es va publicar en gener del 2021, a principis d'una moguda que, a Twitter, va acollir el hashtag: #patrimonicablejat. Si punxes l'enllaç, veuràs que res ha canviat des de llavors, també que els hashtags es van publicar durant mig any després de la publicació del vídeo, i més tard..., nothing, rien, nada, niente.

Si el vídeo i molts d'aquells tweets em van permetre descobrir en pobles que creia conèixer uns indrets encisadors que desconeixia, la publicació dels dos posts precedents (1) van animar al cunyat del cosí d'un conegut -què, per fer ras i curt, anomenaré el meu amic Pepo- a metrallar-me amb imatges georeferenciades de Google Maps amb exemples que el desgavell dels cables provoca també a un dels barris que conec menys de la ciutat on vaig nàixer i viure durant 33 anys: el barri de Sarrià (Barcelona). Et passo alguns exemples d'alguns dels carrers: Bonaplata [1] [2] [3], Calàndries [1], Jordà [1], Major de Sarrià [1].

Malgrat tot, les imatges més impressionants que he vist es troben al vídeo d'un telenotícies que es va emetre en maig del 2021 (2): un reportatge que es feia reso de la campanya #patrimonicablejat que mencionava anteriorment. En aquest reportatge podem veure resultats horribles del cablejat als barris de Sants i Ciutat Vella. I ens explica que: La llei estatal de telecomunicacions del 2014 (3) considera que la fibra òptica és un servei d'interès general, i permet posar cables a les façanes sense pràcticament limitacions. Tot i que l'Ajuntament de Barcelona afegeix que: l'Ordenança municipal d'usos del paisatge urbà (4) estipula que les companyies són responsables del "manteniment, seguretat i decòrum de les instal·lacions", i estan obligades a "impedir provisionalitats, desordres, deixadeses i visibilitat ostensible.

Com era d'esperar, aquest problema es va intentar recupera políticament. Ho pots comprovar en aquest tweet publicat uns dies més tard per betevé:

Si aixeques el cap quan camines per Barcelona, pots veure el desastre visual de milers de cables mal enganxats en façanes, sovint protegides per patrimoni. És hora de posar-hi ordre d’una vegada per totes #PatrimoniCablejat pic.twitter.com/zQaFWELw7H

— Jordi Coronas (@jordicoronas) May 14, 2021

Per cert, seria molt interessant saber quin va ser el resultat de la queixa d'un veí sobre la instal·lació dels trams finals de fibra òptica en els barris de Sants i Hostafrancs (5):

El promotor de la queixa exposa que durant el primer semestre de 2014 i abans de l'entrada en vigor de la nova Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions, els operadors de Telefònica i Jazztel van dur a terme el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica i, a aquest efecte, van instal·lar a les façanes dels edificis els trams finals de fibra òptica (...)

El promotor considera que el resultat final de la instal·lació és contrari a l'Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà i que l'Ajuntament no ha exercit cap control sobre el compliment de la seva pròpia normativa, i sol·licita que s'iniciïn les actuacions pertinents per exigir als operadors responsables dels treballs mal executats que els reparin, recuperin les façanes malmeses i degradades i compleixin la Llei de telecomunicacions i l'Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà (...).

El cas és què, com hem vist al vídeo amb què he obert aquest post, no es tracta d'un problema específic de l'Ajuntament de Barcelona. I com pots veure a aquesta imatge de l'armari de connexions de l'escala de l'amic Pepo, tampoc es tracta d'un problema que es pugui circumscriure a l'espai públic.
Aquest amic, que actualment ha decidit canviar de companyia, s'enfronta a un altre problema lligat al cablejat de l'espai privat. Ahir mateix em deia que:

Al meu edifici arriba la fibra de Movistar i la d'Orange. La caixa de connexions d'Orange està al replà de l'entrada, a sota de les bústies (la foto que t'he enviat). Per anar del replà a casa s'ha de fer una tirada de cable pel celobert, passant per casa de 2 veïns. La caixa de connexions de Movistar està al terrat de l'edifici veí, entrant pel carrer del costat. Quan fas la contractació, Virgin subcontracta la línia amb la companyia que porta la fibra. Ho van fer amb Orange. Davant dels problemes de fer la tirada des de l'entrada fins a casa, els vaig suggerir que ho fessin amb Movistar, donat que la fibra ja m'arriba a casa (...). Veurem quins problemes troben per anar a l'edifici dels veïns i poder fer la connexió.

El primer gran problema que identifico en tota aquesta situació és que, aparentment, hi ha una ordenança municipal que mai s'ha aplicat i que no es demanen responsabilitats perquè s'apliqui. Seguidament, que la majoria dels partits polítics no tenen tècnics entre la seva militància. I, quan els tenen, no els contacten per analitzar problemes com aquest, trobar solucions en fase amb les seves idees polítiques i arribar a les institucions amb propostes. El resultat és que sovint arriben amb la proposta de crear comissions que encarregaran un estudi als funcionaris municipals. En altres casos, arriben amb les idees que els lobbies de la telefonia i del cable els han presentat com a úniques solucions possibles. I no seran els periodistes a sou de grups de comunicació amb contractes de publicitat amb aquests lobbies qui les desmenteixin.

Un dels primers punts que haurien d'analitzar és l'estratègia retinguda pel cablejat (en cas que aquesta hagi mai existit): i no em refereixo únicament a Barcelona. Em refereixo a l'estratègia sobre l'elecció de la FTTB o la FTTH (6):

• FTTB (câble coaxial), permet arribar a amples de banda de 1 Gb/s en condicions òptimes sense la necessitat de tenir una connexió directa a cada domicili d'un edifici. Arriba fins l'edifici o fins al darrer distribuïdor del districte, i la connexió a l'habitatge es fa mitjançant un cable coaxial. És una tecnologia estable i permet aconseguir bones velocitats però, davant de la necessitat d'amples de banda més importants, comença a arribar als seus límits. 
• FTTH: Aquest acrònim (Fiber To The Home), significa literalment l'arribada de la fibra òptica fins a la llar. Els operadors despleguen quilòmetres de fibra per tot el país per connectar, una a una, totes les cases dels seus habitants i instal·lar una presa òptica a l'interior de cada habitatge. Això permet tenir una connexió de fibra òptica directament a casa, el que permet arribar a amples de banda de fins a 10 Gb/s. En el futur i sense canviar el cable, els amples de banda podrien arribar fins i tot a 1 Tb/s per habitatge.

Si hom presenta la FTTH com la millor tecnologia de futur, no sempre es diu que el seu desplegament és molt car. Altrament, un article publicat a un blog d'Orange en 2019, ens presentava Espanya encapçalant el top europeu del desplegament de la FTTH amb una penetració del 44% (7). És a dir, més de quatre de cada deu habitatges tenien fibra a la llar en 2019. Al mateix article, podria sorprendre veure entre aquells països que menys FTTH havien desplegat el Regne Unit, Alemanya o Suïssa. De totes maneres, les estadístiques..., ja saps. Et deixo llençar una recerca a les imatges de Google: IDATE for FTTH Council Europe, Household penetration of countries. Veuràs tot i el seu contrari i unes evolucions anuals que demanen una imaginació que jo no tinc.

Tornant al problema del cablejat, parlem del seu desplegament segons la tecnologia retinguda. Al reportatge del 324 (cf. 2) es deia que: En els barris nous o l'Eixample, la xarxa va gairebé tota soterrada. Seria aquesta la solució? Soterrar tots els cables? I qui ho hauria de pagar: Les companyies de cable i telefonia, els ajuntaments o els particulars? Ho haurien de pagar també aquells ciutadans que no tenen internet a casa?

I com es faria? Aixecant tots els carrers per la construcció de galeries? Galeries que acollirien cables de tipus FTTB o FTTH? Galeries convencionals pels cables de FTTB o de Microtrenching pels cables FTTH? (8).

Crec que seria important saber de què es parla abans de demanar la creació de comissions que encarreguin un estudi als funcionaris municipals. Més que res, a fi de precisar què és el que aquests han d'estudiar i, sobretot, per entendre els resultats que els presentin. Com aquest estudi està relacionat amb un problema que no és només de Barcelona, potser estaria bé que ERC el plantegés al Parlament de Catalunya. Però donat que Barcelona es presenta internacionalment com una Smart City, tampoc estaria gens malament que es comptés amb el potencial creatiu d'aquells enginyers de la ciutat que sostenen aquest concepte.

Altrament, és molt més fàcil callar-se, seguir el diktat de les companyies de cable i telefonia (no sigui que l'any vinent decideixin fer el Mobile World Congress a una altra ciutat) i desplegar la 5G o la 6G.

Finalment, jo tinc veïns que han instal·lat routers a casa seva amb una potència de Wi-Fi que supera la que tinc jo a casa i segueixo viu, per ara.

---

1. Veure Fiber Cable Management: The Spaghetti Approach (1/3) i (2/3), publicats respectivament els 03.02.2022 i 08.02.2022
2. Alonso Carnicer i Sara Grimal: Queixes pel cablejat telefònic a les façanes que embruta i fa malbé el patrimoni, CCMA.cat/324, 02.05.2021
3. Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones, boe.es
4. Ajuntament de Barcelona: Paisatge Urbà. Usos del paisatge. Ordenança municipal d'usos del paisatge urbà (nota: a dia d'avui, l'enllaç a l'ordenança no funciona!)
   
5. Resolució: Q-09076/2014 - Queixa referida a la instal·lació dels trams finals de fibra òptica en els barris de Sants i Hostafrancs, sindic.cat
   
6. Edgard Riezenkampf: Technologies internet : différences expliquées entre ADSL, VDSL, FTTB et FTTH, techmeup.fr, 29.05.2020
7. España, el país con más fibra FTTH de la UE, orange.es, 11.04.2019 (nota: basat en dades de IDATE for FTTH Council Europe, March 2019)
8. Shaun Trezise: Best practice for installing fiber through micro trenching, PPC || Microtrenching: The Low Impact Buried Plant Method, Yates

fiber cable management: the spaghetti approach (1/3)

Source: @daveguasch

@daveguasch

El passat 20 de novembre, mentre fèiem un tomb per Noubarris (Barcelona) després de dinar amb l'amic Enric, vaig veure davant de l'antic Bar Sibaris (1) quelcom que em va impressionar moltíssim i que no vaig poder estar-me de fotografiar. Em refereixo a l'enrenou de cables de fibra òptica que pots veure a la imatge amb què he obert aquest post.

Uns dies abans, EtFelicitoFill (2) havia publicat a un tweet la imatge irònica que pots veure a continuació: dic irònica pel nom del carrer, clar.

source: @etfelicitofill, 03.11.2021

Entre els comentaris d'aquest tweet, vaig retenir el de la fotografia i el comentari d'un dissenyador que utilitza l'àlies @BadBigTime.

source: @BadBigTime, 03.11.2021

Hi ha qui diu que aquestes imatges no ajuden gaire a sostenir la reputació internacional de la Smart City (3) que fa anys que Barcelona presenta a la resta del món. També hi ha qui diu que aquestes imatges reflecteixen els dèficits de la formació professional i la manca de tècnics municipals a una ciutat orgullosa de la seva arquitectura i del seu urbanisme. Hi ha qui troba molt estrany els atacs constants de les forces vives de la ciutat davant de les actuacions antiestètiques del consistori i el seu silenci davant de les aberracions urbanístiques practicades per les empreses de telefonia.

Hi ha també qui diu que es tracta d'una intel·ligent campanya de màrqueting destinada als visitants del Barcelona Mobile World Congress (4). L'indecent cablejat de la fibra a Barcelona demostraria als participants del Congrés fins a quin punt està saturat el cablejat dels domicilis de la ciutat, el que es convertiria en un argument de pes pel ràpid desplegament de la 5G i 6G a la ciutat, la instal·lació de les antenes necessàries i el desmantellament progressiu del cablejat de la fibra als edificis: enllà on fos possible, a càrrec de les finances municipals.

Accessòriament, els periodistes podrien presentar els avantatges imprescindibles de tenir les neveres o les rentadores connectades a la 5G o a la 6G. Destacant, a més del recordatori de la compra de iogurts a través d'una aplicació del mòbil, la possibilitat de contactar en cas d'avaria un Call Center instal·lat a Irlanda, que transmetria l'incident als serveis tècnics instal·lats a Alemanya perquè identifiquessin a distància la natura del problema i enviessin les ordres de treball i, per avió, les peces necessàries -degudament embalades en cartró reciclat- a una empresa local subcontractada, que s'ocuparia de la reparació.

Com mai no he vist a Suïssa aquests enrenous de cables pel carrer, dedueixo que visc a un país que deu estar molt poc connectat. Així que t'he de confessar que desconec quina és la part de raó que poden tenir aquells que fan aquest tipus de comentaris. Segurament parlen sense saber.

source: We'll discover it next Tuesday

---

1. Veure La porta de Tannhauser, La fredorada de gener de 1985 i Street View - A time machine, publicats respectivament els 27.04.2019, 03.12.2021 i 31.01.2022
2. EtFelicitoFill: Blog, Twitter, Instagram, Facebook
3. Smart City Expo World Congress, (Barcelona, November 15-17 2022)
4. Barcelona Mobile World Congress

smartphone magic tricks

PasionMovil: CamScanner - TODO lo que debes saber esta imprescindible App, YouTube, 03.09.2020

@daveguasch

Segurament ja has utilitzat el teu telèfon per fotografiar una o més pàgines d'un document, una foto, etc.

Avui m'agradaria invitar-te a fer un pas més enllà amb cinc aplicacions gratuites que pots carregar al teu smartphone iOS o Android: CamScanner, Microsoft Office Lens, Adobe Scan HP Smart i Google Lens (1).

CamScanner
Probablement, la millor aplicació que pots trobar per escanejar un document. Com pots veure al vídeo amb què he obert aquest post, transforma el teu telèfon en un potent escàner portàtil.

Qualsevol que sigui l'orientació del document que vulguis escanejar, si tens en compte de disposar-lo sobre una superfície d'un color uniforme diferent del del document, CamScanner identificarà els seus bords i el reconstruirà fins a presentar-te'l sense distorsions en el seu format original.

Si les condicions de la llum amb què has realitzat l'escàner no són les ideals, l'aplicació et proposa una sèrie de funcions per a millorar el resultat. Un altre punt molt important és que l'aplicació reconeix automàticament els textos (OCR) i et permet compartir instantàniament qualsevol fitxer en format PDF, JPG, Word o TXT.

Amb la creació d'un compte gratuït, CamScanner et permet emmagatzemar i ordenar els documents que has escanejat i accedir-hi directament des del teu telèfon o des del navegador del teu ordinador. Qualsevol que sigui l'orientació del document.

M'aturo aquí i et deixo veure el vídeo, descarregar-la, comprovar el seu funcionament i anar més lluny llegint els manuals d'ús i les recomanacions lligades a les experiències d'altres usuaris.

Microsoft Office Lens
Pel que fa a les seves funcionalitats, aquesta aplicació es troba frec a frec amb CamScanner. Hom pot dir que el procés d'escanejat és molt menys intuïtiu i demana més temps que en el precedent, també que el resultat del redreçament de la imatge d'un document capturat a partir d'una imatge deformada no té el nivell de qualitat de CamScanner.

Altrament, la seva integració amb l'ecosistema d'aplicacions Office: OneNote, OneDrive, Word (OCR) o PowerPoint és remarcable. Finalment, la possibilitat d'importar les imatges de la galeria del teu mòbil i la qualitat del reconeixement automàtic dels textos que aquestes puguin contenir és impressionant.

ChicaGeek: Así puedes escanear documentos con tu movil, YouTube, 27.01.2021

Adobe Scan
Més intuïtiu que el de Microsoft Office Lens, però sense arribar al nivell del de CamScanner, el procés d'escanejat d'aquesta aplicació arriba a un resultat amb una qualitat que no està lluny de les aplicacions precedents.

Si disposa d'una eina pel reconeixement automàtic dels textos, tot el que puc dir és que jo no l'he trobat. Probablement, existeix a la versió Premium, que no és gratuïta i per tant jo no l'he provat.

Altrament, en relació amb les altres aplicacions que hem vist, presenta l'avantatge de l'edició i signatura dels documents en format PDF, la seva compressió i la definició d'una contrasenya per tal d'accedir a la lectura del seu contingut. Algunes d'aquestes funcions també són disponibles a CamScanner.

HP Smart
Deixant de banda les funcions que et permeten controlar una impressora HP, aquesta aplicació disposa d'un escàner de documents des de la càmera del teu telèfon (2).

De manera similar a CamScanner o Adobe Scan, qualsevol que sigui l'orientació del document que vulguis escanejar, si tens en compte de disposar-lo sobre una superfície d'un color uniforme diferent del del document, HP Smart identificarà els bords i el reconstruirà fins a presentar-te'l sense distorsions en el seu format original.

Google Lens
Last but not least, Google Lens utilitza un motor d'intel·ligència artificial que li permet identificar textos en qualsevol idioma i traduir-los a l'idioma que desitgis (particularment útil amb els textos orientals). Identificar i donar-te totes les informacions recollides pel motor de recerca Google davant una imatge (o una fotografia presa amb la càmera del teu smartphone) d'animals, objectes, llocs, plantes i, en línies generals, qualsevol cosa que se us posi al davant.

tuexperto: Así funciona Google Lens, YouTube

Pots trobar un munt d'idees sobre el potencial d'aquesta aplicació a un article de lectura recomanada publicat a les pàgines de Nobbot el passat mes de novembre. (3).

Deixa'm afegir que, si mai viatges a Finlàndia o a la Xina (per posar dos exemples) i et trobes davant d'un panell que t'anuncia quelcom que no entens, Google Lens et permet prendre una fotografia i obtenir una traducció instantània del seu contingut.

Si el que prens és una fotografia de la caràtula d'un DVD, l'aplicació activarà el motor de recerca de Google i et donarà totes les informacions necessàries sobre el film (any, realitzador, actors, sinopsi...), fins i tot els preus de diferents comerços on el pots adquirir en línia.

Si obres l'armari de la cuina i escaneges el codi de barres d'un producte qualsevol, tindràs de manera instantània totes les informacions sobre aquest i, com en el cas anterior, un comparatiu de preus de diferents comerços on el pots adquirir en línia.

M'aturo aquí i et deixo descarregar-la, comprovar el seu funcionament i descobrir tot el seu potencial.

---

1. Enllaços a Google Play per CamScanner, HP Smart i Google Lens
2. HP Smart (HP AiO Remote), Les Numériques, 05.01.2022
3. Marcos Martinez: Cómo usar Google Lens para copiar texto con una foto y pegarlo en un ordenador, Nobbot, 24.11.2021

submarine cables (3/3)

source: Kongsberg, Cable Laying Vessels and Cable Survey

@daveguasch

En març del 2019 vaig publicar un post on recollia algunes lectures que havia fet al voltant de les tempestes geomagnètiques (1). Entre aquestes lectures hi havia un article de l'edició en espanyol del New York Times (2) que parlava dels cables submarins. Un article que, encara avui, és de lectura recomanada.

Al primer post vam veure que el primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit per telègraf. I a l'article del New York Times que la reina Victòria va commemorar aquest esdeveniment enviant un missatge dirigit al llavors president nord-americà: James Buchanan. Aquest missatge va trigar setze hores per arribar al seu destinatari!

Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans. A un post publicat el passat mes de juliol (3), vam veure que, actualment, el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica. I a un altre post publicat a principis d'octubre (4), vam veure una animació impressionant del desplegament d'aquesta xarxa de cables arreu del món.

La situació actual es caracteritza perquè gairebé la totalitat del tràfic intercontinental d'internet passa pels cables submarins; les empreses estan desplaçant gran part -quan no la totalitat- dels seus recursos informàtics al núvol (un núvol què, recordem-ho, no passa pels satèl·lits, sinó pels cables submarins); i, com hem vist recentment amb el darrer incident de Facebook (5), tot com els de Google o Microsoft que el van precedir, la seguretat en la redundància dels Data Centers (6) no és exactament la que ens havien explicat, car una disfunció en el principal Data Center d'una d'aquestes companyies a Califòrnia pot provocar una caiguda a escala planetària, independentment de si els altres Data Centers continuen funcionant normalment.

H I Sutton: 5 Ways The Russian Navy Could Target Undersea Internet Cables, Naval News, 07.04.2021

Podem resumir la situació actual dient que, amb tots els ous d'occident a la mateixa cistella, els cables submarins són un objectiu militar de la més alta importància. Això explica l'alarma que va causar a l'OTAN descobrir que uns submarins russos estaven (i segueixen) rondant al voltant de cables submarins vitals (7).

Hom calcula que més de 10 bilions de dòlars en transaccions financeres diàries, quatre vegades el PIB anual de França, passen pels cables submarins. Aquest és especialment el cas del principal sistema comercial de les finances globals, el SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunications) (8)

Com ens explica a un article de lectura recomanada el professor Serge Besanger (cf. 8):

Ja fa anys que les grans potències estan implicades en una “guerra híbrida”, mig oberta, mig secreta, pel control dels cables submarins. A mesura que Europa es concentra cada cop més en les amenaces a la ciberseguretat, les inversions en la seguretat i la resiliència de les infraestructures físiques que sustenten les seves comunicacions amb el món (els cables submarins!) no sembla ser una prioritat avui dia.

El cas és que, si les alarmes de l'OTAN van saltar quan els seus sistemes d'alerta van descobrir als submarins russos rondant al voltant de cables submarins, altres estàvem més que preocupats ja en 2013, quan The Guardian va publicar un article basat en les revelacions d'Edward Snowden sobre l'existència del programa Prism (9).

Liderat per la NSA el programa Prism (10) compta amb la (obligada?) col·laboració de companyies com Microsoft (Outlook, Skype...,), Google (Gmail, YouTube...,), Facebook (Messenger, Instagram, WhatsApp...,), Yahoo!, Apple, AOL ..., I, fins on se sap, també aplica a Europa les seves eines de motorització, implementades en els dispositius Android i Apple. Amb el seu ús és possible accedir al contingut dels mòbils: micròfon, càmera i localització sense necessitat d'instal·lar res. Per exemple, en el cas dels dispositius en Android està implementat al Kernel i el Socket de sortida és el 443. A més, permet visualitzar en remot l'escriptori del dispositiu mòbil amb captures contínues sense que l'usuari no vegi res, ja que està implementat en el propi sistema operatiu.

source: The Guardian (2013)

Abans que tinguis un accés sobtat de febre conspiranoica, deixa'm afegir que tinc el ferm sentiment que la NSA no està especialment interessada en les teves converses amb familiars i amics. I que si tinc el sentiment que els líders del procés no tenen Wikipedia entre les seves lectures preferides, estic segur que hi ha altres grups que sí que tenen en compte l'existència d'aquest sistema de vigilància i el bescanvi d'informacions entre les agències d'intel·ligència de diversos països.

Personalment, trobo molt més inquietant que el Government Communications Headquarters (GCHQ), l'equivalent britànic de la NSA, també tingui des del 2008 la capacitat de controlar el contingut del trànsit de les informacions que circulen pels cables submarins. Una capacitat d'intercepció i supervisió que inclou les trucades telefòniques, el contingut de correu electrònic, les publicacions de Facebook i fins i tot l'historial de navegació dels usuaris d'Internet (11). Per rebaixar la tensió provocada per aquesta descoberta, un portaveu del GCHQ declarava a The Guardian que:

No tenim per objectiu llegir milions de correus electrònics. Tampoc utilitzar el programa Prism per controlar el trànsit nacional, les converses de britànics amb altres britànics.

Sobre la veracitat d'aquestes declaracions crec que val la pena recordar que Edward Snowden comentava sobre l'entusiasme dels serveis d'intel·ligència britànics que: "Els britànics són pitjors que els nord-americans" (cf. 9).

Alexandra Brzozowski: NATO seeks ways of protecting undersea cables from Russian attacks. NATO seeks ways of protecting undersea cables from Russian attacks, Euractiv, 23.10.2020

En qualsevol cas, el nerviosisme de l'OTAN per la presència de submarins russos rondant al voltant de cables submarins vitals (cf 7) també s'explica per quelcom del que no ha parlat gaire la premsa (cf. 8).

Des del 2017 hi ha hagut cables submarins entre UK i els USA i entre França i els USA que s'han tallat "accidentalment" per grans vaixells pesquers d'una gran potència acostumada a l'ús de forces irregulars durant períodes de tensions internacionals. Anys abans, en 2007, Vietnam va perdre gairebé el 90% de la seva connectivitat amb la resta del món durant un període de tres setmanes: uns pescadors vietnamites van tallar un cable submarí per tal de recuperar els seus materials amb la idea de revendre'ls. En realitat, un atac d'aquest tipus és extremadament fàcil de dur a terme, també per part d'actors no estatals.

De totes maneres, crec que val la pena recordar que els cables submarins han sigut un objectiu militar prioritari d'ençà que es va posar en explotació la primera línia telegràfica en 1858 entre els USA i el Regne Unit (cf. 2). Un article publicat per Daniel Headrick a Open Edition i que et pots descarregar en format ePub o PDF (12), ens explica la llarga història sobre el rol estratègic dels cables submarins i les accions militars que històricament s'han dut a terme per interrompre el trànsit de les comunicacions que aquests vehiculaven.

Military Teamwork: Cutting The Cable at Cienfuegos, YouTube, 29.01.2014

Entre aquestes accions militars, m'agradaria mencionar la primera d'una llarga saga. Va tenir lloc durant la guerra hispano-americana del 1898 que va acabar amb la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines. La resumeixo a talls de destral. En primer lloc, el professor Serge Besanger (cf. 8) ens explica una versió probablement lligada a la propaganda americana, molt en línia amb el vídeo sobre el tall del cable de Cienfuegos:

Els primers atacs d'aquest tipus van tenir lloc l'any 1898, durant la guerra hispanoamericana. Aquell any, a la badia de Manila (a les Filipines), l'USS Zafiro va tallar el cable que connectava Manila amb el continent asiàtic per tal d'aïllar les Filipines de la resta del món, així com el cable que anava de Manila a la ciutat filipina de Capiz.

Altres atacs espectaculars per cable van tenir lloc al Carib, i van deixar Espanya a les fosques sobre el desenvolupament del conflicte a Puerto Rico i Cuba, contribuint de manera important a la victòria final dels Estats Units.

Daniel Headrick (cf. 12) ens presenta una versió força diferent sobre aquestes accions militars i el seu resultat.

Des del primer dia, els governs espanyol i nord-americà van imposar la censura als dos extrems del cable entre Florida i Cuba. Hom esperava que els bel·ligerants respectessin els cables pertanyents a una nació neutral, però això era una il·lusió. Per exemple, el govern dels Estats Units es va apoderar d'un cable francès entre Nova York i Haití per evitar que els espanyols l'utilitzessin.

El que va salvar Espanya de ser tallada del seu exèrcit a Cuba va ser la ineficàcia de la US Navy, que va intentar tallar els cables cap a Cuba, però en va deixar diversos en actiu, perquè no tenia ni els ganxos adequats ni els mapes correctes.

A les Filipines, una altra colònia espanyola, la flota nord-americana va intentar apoderar-se del final del cable entre Hong Kong i Manila, però sense èxit. Per tal de preservar la seva neutralitat en aquest conflicte, la Companyia de l'Est va interrompre el trànsit entre Manila i Hong Kong, la qual cosa obliga l'almirall nord-americà Dewey a enviar vaixells a Hong Kong per comunicar-se amb Washington.

Els nord-americans saben que una cosa és la propaganda militar i una altra la realitat. Els russos també ho saben. Probablement, uns i altres utilitzen la xarxa de satèl·lits per les comunicacions de caràcter militar. Però no oblidem que aquest joc es juga en un altre terreny: It's the economy, stupid!

---

1. Veure Geomagnetic Storm: A new Carrington Event?, publicat en aquest blog el 31.03.2019
2. Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
3. Veure Submarine Cables (1/3), publicat en aquest blog el 08.07.2021
4. Veure Submarine Cables (2/3), publicat en aquest blog el 03.10.2021
5. Marcelino Madrigal: La caída de Facebook, WhatsApp e Instagram, Newtral.es, 04.10.2021 || Rafael Merino: El problema de Facebook es que alguien de FB ha borrado sus tablas BGP de Internet. Traducción: Se han borrado a sí mismos de Internet, Twitter, 04.10.2021
6. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
7. H I Sutton: How Russian Spy Submarines Can Interfere With Undersea Internet Cables?, Forbes, 19.08.2020 || Michael Birnbaum: Russian submarines are prowling around vital undersea cables. It’s making NATO nervous, The Washington Post, 22.12.2017 || Could Russia cut undersea communication cables?, BBC News, 15.12.2017 || David E. Sanger et Eric Schmitt: Russian Ships Near Data Cables Are Too Close for US Comfort, New York Times, 26.10.2015
8. Serge Besanger: Sans câbles sous-marins, plus d’internet… Que risquent la France et les pays d’Europe ?, Ouest-France, 22.10.2021
9. Glenn Greenwald and Ewen MacAskill: NSA Prism program taps in to user data of Apple, Google and others, The Guardian, 07.06.2013
10. Wikipedia: PRISM (surveillance program) [en] [fr] [es] [ca]
11. Les services secrets britanniques espionnent Internet par les fibres optiques, Le Monde, 21.06.2013
12. Daniel Headrick: Le rôle stratégique des câbles sous-marins intercontinentaux, 1854-1945 pp. 59-72 in Pascal Griset: Les ingénieurs des Télécommunications dans la France contemporaine, Réseaux, innovation et territoires (XIXe-XXe siècles). Colloque des 21 et 22 octobre 2010.