El passat 22.04.2021 publicava un article (1) on vèiem que una de les explicacions a les nevades que estem vivint aquests darrers hiverns a latituds on no era habitual veure-ho des de la
petita edat de gel (2) es trobava en l'augment de les temperatures, que provocava un augment de l'evaporació que s'unia a la desacceleració de la
Circulació de Retorn de l'Atlàntic Meridional (3).
A un altre article, publicat el 09.05.2021 (4), vam veure que
els registres dels glaceres dels Alps confirmaven tant la progressió de les glaceres, com el seu retrocés respectivament des de l'inici fins a la fi de la
petita edat de gel (cf. 1). Un article on es subratllaven els dubtes sobre una explicació antròpica sobre les seves causes.
Entre les moltes catàstrofes que se'ns han presentat com a resultat de
l'augment de les temperatures lligades al canvi climàtic que estem vivint actualment, la més apocalíptica és la de
la desertificació. I la seva imatge de referència és el
desert del Sàhara, com exemple del que podria ser la Terra en el futur si no fem baixar les temperatures.
Si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest article, hauràs recordat que
el Sàhara no sempre va ser un desert.
I no ho va ser justament en el moment en què les temperatures eren més elevades que les actuals.
L'eix de rotació de la Terra
Durant les discussions de l'assemblea general de l'EGU del 2020 (5), un climatòleg del
NASA's Goddard Institute for Space Studies:
Gavin Schmidt, va explicar que
l'eix de rotació de la Terra, que actualment t' una inclinació de 23,5°, fa uns 8.000 anys era de 24,1°.
Fa uns 8.000 anys, l'estiu a l'hemisferi nord era molt més càlid del que ho és ara (6).
Recentment, una investigació publicada en març del 2021 a la revista de l'
American Geophysical Union (AGU) afirmava que
el canvi climàtic es trobaria darrere d'una sèrie de desplaçaments de l'eix de rotació de la Terra que han tingut lloc des de la dècada de 1990 (7). Seguint l'argument de que l'home és la única causa del canvi climàtic, potser també hauràs llegit que: l’activitat humana està movent literalment els pols de la Terra (8).
Aquest estudi no fa sinó confirmar coses que ja fa temps que se sabien. Ho pots comprovar a un article que vaig publicar fa sis anys en aquest blog (cf. 3) on, a més de la fusió del gel dels pols, podràs veure com
els grans terratrèmols també poden modificar la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, i fins i tot
la seva velocitat de rotació.
Els canvis en la circulació atmosfèrica i l'oceànica (cf. 1)
també poden tenir efectes en el clima i provocar una fusió del gel dels pols que podria ser una de les causes dels canvis en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra (cf. 3).
Qualsevol que sigui l'efecte de l'acció humana en aquest desplaçament, està molt lluny d'igualar els efectes que provoca
l'allunyament de la Lluna del nostre planeta (9). Entre aquests, el desplaçament d'enormes masses d'aigua amb les marees i, amb elles, la velocitat de rotació del nostre planeta, però també
l'oscil·lació del seu eix de rotació (10). I als efectes que pugui produir la Lluna, s'han d'afegir a la inclinació orbital i la precessió de la Terra (o el moviment oscil·lant) les forces gravitatòries emanades d'altres cossos del sistema solar (11):
La Terra oscil·la lleugerament sobre el seu eix de rotació. Aquesta inclinació varia entre aproximadament 22 i 25 graus aproximadament cada 41.000 anys, mentre que la precessió varia en un període aproximat de 26.000 anys. Aquests cicles han estat determinats per astrònoms i validats per geòlegs que estudien els registres de sediments oceànics.
Aquest fenomen es coneix des de 1920 amb el nom de
Cicles de Milanković. Si mai abans has sentit parlar-ne, val la pena passar-te per Wikipedia (12) perquè és un tema molt interessant pel que fa a la seva relació amb
els canvis climàtics del passat i els que es puguin donar en el futur.
Last Glacial Maximum
A causa de les enormes masses d'aigua emmagatzemades per les glaceres i la dràstica reducció de l'evaporació, contràriament a idees preconcebudes, durant
l'últim màxim glacial, el Sàhara i el Sahel s'havien convertit en
uns territoris extremadament secs i amb menys precipitacions que avui.
El desert del Sàhara era molt més gran que avui i s'estenia entre 500 i 800 quilòmetres més al sud. Les dunes s'estenien molt més a prop de l’equador i les selves tropicals s’havien retirat a favor de les sabanes a mesura que disminuïen les temperatures, les precipitacions i la humitat (13).
Els monsons
Quan es va produir el canvi en la
inclinació de l'eix de rotació de la Terra, aquest va provocar un augment de la
radiació solar i aquesta un augment de les temperatures a l’hemisferi nord durant els mesos d’estiu. Aquest augment de les temperatures va reforçar el
Monsó de l'oest d'Àfrica i, amb ell, la pluviometria del Sàhara (14) (15):
- El principal motor de la variabilitat climàtica del nord de l’Àfrica en períodes de temps plurianuals és la insolació estival a l’hemisferi nord, i no pas la variabilitat glacial-interglacial.
- Quan arriba més energia solar a l’hemisferi nord a l’estiu, el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica és més intens a causa de les diferències de temperatura entre el continent i l'oceà. De fet, el continent s’escalfa més intensament, cosa que accentua la succió de les pluges des de l'Àfrica de l'oest cap al nord. Això permet a la vegetació colonitzar latituds més
septentrionals. Per contra, si arriba menys energia solar a l’estiu, el continent s’escalfa menys i el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica es debilita junt amb les precipitacions que arriben a les regions del nord del continent. Com a resultat, una insolació menor condueix a una marcada aridesa.
Entre 14.500 i 5.000 anys enrere, l’hemisferi nord va rebre més llum solar, van pujar les temperatures i es va intensificar el
Monsó de l'oest d'Àfrica:
l'augment de les temperatures al Sàhara va crear un sistema de baixa pressió que va transportar la humitat de l'Oceà Atlàntic al desert àrid. Els registres de pol·len del Sàhara i el Sahel mostren que, durant aquell període, la vegetació estepària es va expandir pel Sàhara i el Sahel estava cobert per una sabana (16). Els animals s'hi van instal·lar i els homes els van seguir.
Quan l'
eix de rotació de la Terra va tornar on ara el coneixem, el flux del
Monsó de l'oest d'Àfrica van disminuir i la vegetació va començar a desaparèixer. La pluja va disminuir progressivament i ja no hi havia plantes per retenir l'escassa aigua que queia. El bucle de retroalimentació resultant entre la vida vegetal i el clima va acabar creant les condicions actuals del desert.
Conclusions
Sabem doncs que el Sàhara no ha estat mai tan sec com durant els períodes glacials. També sabem que l'augment de les temperatures pot provocar canvis en la circulació oceànica i que aquests canvis poden accelerar la fusió del gel als pols. També sabem que el desplaçament de les masses d'aigua lligades a la fusió del gel dels pols, tot com un fort terratrèmol, pot tenir un impacte en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra. I també sabem que el canvi en la inclinació de l'eix de la Terra pot augmentar encara més les temperatures i augmentar la pluviometria del Sàhara gràcies al reforçament del
Monsó de l'oest d'Àfrica.
Abans de continuar, deixa'm dir-te que, contràriament a la imatge que tenim avui dia del clima del Sahel i del Sàhara, aquest ha tingut una evolució al llarg del s. XX de la que considero que no s'ha parlat suficientment en
els discursos apocalíptics sobre l'impacte del canvi climàtic al continent africà (17)
- L’actualització de les dades pluviometria dels anys noranta del s. XX va confirmar un fort contrast entre un període relativament humit fins a finals dels anys seixanta, seguit immediatament d’una caiguda brusca i persistent de les precipitacions fins als anys noranta del s. XX.
- A finals dels anys noranta del s. XX, l'evidència de la recuperació generalitzada de la coberta vegetal a la regió del Sahel també sembla avalar la hipòtesi d'un restabliment de les precipitacions.
Aquesta imatge del Sahel enllaça amb el contingut d'un article que vaig publicar en aquest blog en febrer del 2019:
el nostre planeta és avui més verd que fa 20 anys. I dos dels països més implicats en aquest canvi són la Xina i l'Índia (18). També enllaça amb un altre article que vaig publicar anys més tard (19), on et presentava el projecte
The Great Green Wall (20) que, entre els seus objectius, té el de crear
una muralla de vegetació de 8.000 km a la regió del Sahel, amb el propòsit de frenar la desertificació i transformar l'economia de milions de persones.
Si les temperatures seguissin augmentant, hom pot esperar que aquestes reforçarien el
Monsó de l'oest d'Àfrica. L'augment de la temperatura i el de la pluviometria, junt amb el de
CO₂, podrien sorprendre'ns amb el retorn de la vegetació al
Sàhara i, per efecte
boomerang, amb un esmorteïment dels efectes del canvi climàtic a l'actual desert, probablement amb un impacte planetari. El Prof.
Martin Claußen meteoròleg a la
Universität Hamburg i director del
Max Planck Institute for Meteorology presenta de manera resumida aquesta idea en un document de lectura recomanada (21).
Altres lectures recomanades:
- Veure Difference between Weather and Climate, publicat en aquest blog el 22.04.2021
- Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
- Veure The shift of the Earth's poles and the Climate Change, publicat en aquest blog el 02.06.2015
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
- General Assembly 2020 of the European Geosciences Union (EGU), Austria Center Vienna (ACV) in Vienna, Austria, from 3–8 May 2020
- Anuradha K. Herath: How Earth's Orbit Shaped the Sahara, Space.com, 20.12.2010
- S. Deng; S. Liu; X. Mo; L. Jiang; P. Bauer‐Gottwein: Polar Drift in the 1990s Explained by Terrestrial Water Storage Changes, Geophysical Research Letters, Volume 48, Issue 7, 16 April 2021, https://doi.org/10.1029/2020GL092114
- Meghan Bartels: Climate change has altered the Earth's tilt, Space.com, 22.04.2021 || Cómo el cambio climático está modificando el eje de rotación de la Tierra, BBC News Mundo, 26.04.2021
- Por qué los días en la Tierra duraban 18 horas (y se siguen alargando), BBC News Mundo, 07.06.2018
- Miguel Gilarte Fernández: Así cambiará la Tierra cuando la Luna se aleje, ABC, 29.05.2013
- Peter B. deMenocal and Jessica E. Tierney(2012): Green Sahara: African Humid Periods Paced by Earth's Orbital Changes. Nature Education Knowledge 3(10):12
- Wikipedia: Milankovitch cycles [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: African humid period [en] [fr] [es] [ca]
- West African monsoon, Britannica || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Serge Janicot et al.: La mousson ouest-africaine: introduction à quelques contributions du programme d’étude multidisciplinaire AMMA, La Météorologie, Spécial AMMA, octobre 2012
- Damien Altendorf: Sahara : une alternance entre désert et végétation luxuriante tous les 20 000 ans !, SciencePost, 09.01.2019
- End of the African Humid Period, NOAA
- Théo Vischel et al.: Le retour d’une période humide au Sahel? Observations et perspectives, dans Les sociétés rurales face aux changements climatiques et environnementaux en Afrique de l'Ouest, Institut de Recherche pour le Développement (IRD), 2015
- Veure World is a greener place than it was 20 years ago, publicat en aquest blog el passat 13.02.2019
- Veure The carbon capture through massive restoration of world’s forests, publicat en aquest blog el passat 21.02.2019
- The Great Green Wall: Home page
- Will Climate Change Fertilize the Sahara? Ten climate researchers report. Center for Earth System Research and Sustainability (CEN), Universität Hamburg, 2017
