Friday, August 31, 2018

antelope canyon, arizona, USA

Antelope Canyon, Arizona, USA in 4K (Ultra HD), Amazing Places on Our Planet, 27.10.2016

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Wednesday, August 29, 2018

josep fontana ens ha deixat

Vivlios: El futuro es un país extraño, Josep Fontana, Youtube, 26.04.2013


Ahir dimarts vaig llegir que ens havia deixat un gran home: en Josep Fontana (1). Un vell amic de qui no tenia notícies des de feia massa temps.

El vaig conèixer a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), primer com l'excel·lent professor que sempre va ser (el millor que mai he tingut!), més tard com amic. Em va obrir la seva casa al Poble Sec, on els llibres s'amuntegaven per tot arreu, i em va proposar treballar amb els seus equips de recerca. Ambdós coneixíem un munt de gent que hauria matat per rebre una oferta com aquesta. No va ser gens fàcil, però va acabar per acceptar la meva decisió de seguir una altra via, tot i que mai va abandonar del tot la idea que treballés per ell.
Anys més tard, em va passar quelcom que va fer empipar de valent en Josep Fontana. Ens vam conèixer a una conferència que va donar a Barcelona i, després d'un breu bescanvi de correus, Milton Santos (2) em va proposar treballar amb els seus equips de recerca a la Universidade de Sao Paulo. Després d'agrair-li l'oportunitat que em donava, vaig intentar explicar-li que, ni la Geografia Humana ni l'Urbanisme, no eren els principals objectes del meu interès. Em va respondre amablement, deixant-me una porta oberta per si reconsiderava la meva decisió i, després d'uns bescanvis de correu, vaig perdre tot contacte amb ell. Fins que vaig assabentar-me que ens havia deixat en juny del 2001.

A Josep Fontana, gairebé se li va travessar el glop de la cervesa que estàvem bevent a una terrassa quan vaig dir-li que havia declinat acceptar el lloc de treball que m'havia ofert l'Anna Cabré (3) al Centre d'Estudis Demogràfics, i que vaig preferir treballar com a professor ajudant a l'àrea de Geografia Física del Departament de Geografia de la UAB.

Va passar gairebé el mateix quan vaig treballar a un projecte dirigit per Miren Etxezarreta (4). També en aquest cas, hi havia un munt de gent que hauria matat per estar al meu lloc. Quan se'n va assabentar, en Josep Fontana em va deixar ja per impossible. Vaig treballar amb ella en una feina que no m'entusiasmava particularment i de la que el millor que vaig traure va ser conèixer un bon amic amb qui actualment tinc un contacte diari: l'Antoni Montseny Domènech (5).
Durant un temps, amb en Josep Fontana vam seguir trobant-nos per fer una cervesa en bars del Poble Sec. Cosa de saber com anàvem, els anecdotaris de rigor sobre la UAB, els seus personatges, les lluites internes que tant ens feien riure i, naturalment, també parlàvem del Barça, una passió que compartíem.

Més tard, la vida em va allunyar d'ell: primer de la UAB, de Barcelona més tard. I, si al principi ens comunicàvem per correu, aquest es va fer més rar a cada any que passava. No vaig donar-li més importància car, com aquells que ho són ho saben, per a mi un bon amic ho és per sempre.

Avui és un dia trist, perquè sé que mai més no tindré l'oportunitat de quedar a un bar amb ell per a petar la xerrada. Però també un dia de joia perquè, un cop més, m'adono de la sort que he tingut de conèixer en Josep Fontana i de gaudir de l'amistat d'aquest home extraordinari.

Descansa en pau, Josep! I mira de no ser massa sarcàstic amb els panegírics ditiràmbics que et dedicaran molts d'aquells que, en el millor dels casos, no et provocaven res d'altre que la indiferència.


  1. Muere a los 86 años el historiador Josep Fontana, La Vanguardia, 28.08.2018
  2. Wikipedia: Milton Santos [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Anna Cabré [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Miren Etxezarreta [en] [fr] [es] [ca]
  5. Antoni Montseny Domènech, Diputació de Barcelona, Fitxa biogràfica

Monday, August 27, 2018

les titres ridicules des éditeurs français

Acabava de llegir un vell article sobre la mort de Tom Sharpe (1). Com vaig veure que havia mort a Llafranc vaig dir-me que, el dia que baixés a casa, seria un detall per la meva part portar-li una birra a la tomba. No em va semblar tan bona idea quan vaig assabentar-me que havia mort d'una complicació de la diabetis. Així que vaig pensar que millor me la beuria jo i se la dedicaria a la seva salut ... en fi, tu ja m'entens. Finalment, quan vaig aprendre que l'havien incinerat i que havien dipositat les seves cendres a Anglaterra, vaig dir-me que el millor homenatge que podia fer-li era mirar si hi havia algun llibre seu que encara no hagués llegit.

Feia unes setmanes que havia descobert per atzar una iniciativa que vaig trobar molt interessant. Es tracta d'una xarxa de petites llibreries independents suïsses que han creat una pàgina: e-readers.ch (2) que es presenta com una alternativa als gegants de la distribució editorial: amazon, fnac, etc. i des de la que pots comprar llibres electrònics a la llibreria que prefereixis i així donar suport i mantenir la diversitat comercial i cultural del país. Una de les coses que més em va atreure va ser trobar al llistat de llibreries (3) la Farenheit 451 (4), una coneguda llibreria que es troba al carrer Voltaire de Genève.

Enllaçant amb el que et deia sobre Tom Sharpe (1), vaig llençar una recerca i vaig quedar-me amb els ulls oberts com a plats quan vaig veure que "The Wilt Inheritance (2010)" havia estat traduït al francès com "Comment enseigner l'histoire à un ado dégénéré en repoussant les assauts d'une nymphomane alcoolique" ... Tot d'un cop, vaig demanar-me si no seria millor revisar tot el que havia après sobre la llengua anglesa. Clar que, llavors, vaig recordar que 'Wilt (1976)' s'havia traduït al francès com: "Comment se sortir d’une poupée gonflable et de beaucoup d’autres ennuis encore" ...

Imagino que es tracta de les singularitats de l'excepció cultural francesa (5) i, en tot cas, explica suficientment perquè cap dels companys de la feina amb els que parlo habitualment no hagi llegit mai a Tom Sharpe.


  1. Wikipedia: Tom Sharpe [en][fr][es][ca]
  2. e-readers.ch: Home Page
  3. e-readers.ch: les librairies de notre réseau
  4. Farenheit 451: Home Page \\ Manon Pulver: A Genève, la pensée libertaire a pignon sur rue, Le Temps, 02.07.2015
  5. Wikipedia: Exception culturelle française

Sunday, August 26, 2018

kathleen edwards - back to me

Kathleen Edwards : Back To Me, Youtube, 03.09.2008

Feia anys que havia escoltat un tema de la canadenca Kathleen Edwards que potser tu també hagis escoltat: Change The Sheets. Un tema que es troba lluny del tipus de música que m'agrada, però que em va deixar captivat en l'instant en què vaig escoltar la seva veu.

Fa uns dies, mentre em passejava indolentment per Deezer i anava escoltant alguns dels suggeriments que em passava l'aplicació, vaig caure sobre un tema que no coneixia: Back to me, que avui m'agradaria compartir amb tu.

Thursday, August 23, 2018

el mapamundi miente (1/2)

El mapamundi miente (por qué tengo el mapa ‘al revés’), Youtube, 01.04.2018

Fa poc vaig trobar aquest vídeo (1) per atzar, en un dels meus habituals moments de navegació indolent per Youtube. La cosa va de l'ús dels mapes en les estratègies imperialistes i, com sempre, li cau la pedrada a la projecció de la superfície tridimensional del geoide terrestre sobre la superfície bidimensional d'un mapa que va fer el pobre Mercator.

Com pots veure al vídeo, l'autor acaba buscant en complicades teories allò que els mestres de geografia li haurien d'haver ensenyat a l'escola.

Crec que l'autor sap que els sistemes de projecció conformes conserven les formes dels objectes representats, però no la seva superfície. I que els sistemes de projecció equivalents alteren les formes però no les superfícies. Ho crec perquè, sense dir-ho explícitament, l'autor ens parla de sistemes de projecció què són el millor compromís d'ambdós. Un d'ells, és el de Gall-Peters (2), promogut en el seu moment per la Unesco. Sols que ... el sistema de projecció Gall–Peters no és lliure i està patentat pel cineasta i propagandista polític Arno Peters, que el va "subtilitzar" al seu creador: James Gall (3).

Deixa'm afegir que si ens mirem el gràfic dels indicadors de Tissot (4) a la pàgina que Wikipedia dedica al sistema de projecció Gall–Peters, veurem que, fins i tot aquesta projecció, no es lliura de la deformació, què és força remarcable al centre d'Europa.

Si deixem de banda allò que pot semblar políticament correcte, podem recordar que un mapamundi  és una eina d'orientació i reconèixer la utilitat del sistema de projecció Mercator en la navegació marítima i aèria (5).  Sobre l'orientació dels mapes ... estic segur que l'autor coneix un vell instrument que s'anomena brúixola i que recorda en quina direcció apunta l'agulla: quan hom es troba a l'hemisferi nord i quan hom es troba a l'hemisferi sud.

El mapamundi no pot representar sobre una superfície bidimensional una superfície tridimensional sense acceptar compromisos, i quan hom l'utilitza per a la navegació, crec que les consideracions d'allò que és políticament correcte i les teories conspiracionistes haurien de passar a un segon terme.

Amb això no vull dir que no existeixen mapes que s'utilitzen amb la idea de mentir-nos (6). I el vídeo que presentava a l'entrada d'aquest article fa bé en recordar-ho. Però crec que l'exemple utilitzat no és l'adequat.


  1. El mapamundi miente (por qué tengo el mapa ‘al revés’), Youtube, 01.04.2018
  2. Wikipedia: Gall–Peters projection [en]
  3. Peters vs Mercator, publicat el 11.03.2017 en aquest bloc
  4. Wikipedia: Tissot's indicatrix [en]
  5. Wikipedia: Projection de Mercator - Intérêt pour la navigation [fr]
  6. El món tal com és ..., How to lie with maps, publicats respectivament el 22.02.2017 i el 15.09.2016 en aquest bloc.

Wednesday, August 22, 2018

suïssa: estructura urbana de la població


El passat 17.04.2018, l'Office fédéral de la statistique (OFS) publicava les dades de l'estructura de població de 172 ciutats i municipis suïssos que, a l'edició del 20minutes.ch (1) de l'endemà, es resumien així:
  • Edat: Joves i adults estan sobre representats a les localitats amb més de 100.000 habitants. El grup d'edat de 20 a 39 anys, que representa el 27% de la població suïssa, és el grup més important en aquestes localitats , amb gairebé el 34%. A les comunitats urbanes mitjanes, el grup d'edat 40-64 és el més nombrós.
  • Nens i Adolescents: Amb un 20,3%, els municipis de 10,000 a 15,000 habitants acullen la majoria de nens i adolescents fins a 19 anys. Com més gran és la ciutat, està més habitada per famílies sense fills.
  • Comparació entre Joves i Vells: Muri bei Bern té la població més vella, gairebé el 27% són  més grans de 65 anys. En canvi, a Plan-les-Ouates, gairebé el 27% de la població té menys de 20 anys. Appenzell té la taxa més important de naixements, 29 ‰, en comparació amb només el 8 ‰ a Lugano.
  • Estat civil: A Uzwil, gairebé el 48% dels habitants estan casats, mentre que a la ciutat de Bern la proporció és només del 33%
  • Densitat: Les grans ciutats també es distingeixen per la seva densitat. Genève, amb 125/Ha, és gairebé tres vegades més densament poblada que Zürich.
  • Estrangers: La proporció d'estrangers a les grans ciutats és gairebé del 35%, superior a la d'altres municipis més petits. Els estrangers són europeus en un 80%. Un 8% prové d'Àsia i menys del 6% d'Àfrica. Més del 60% de la població estrangera viu a les 172 ciutats descrites per l'OFS. I gairebé el 20% viu en grans municipis. Tanmateix, pel que fa a la densitat, la seva proporció és molt més alta als municipis de les zones frontereres. En alguns casos, més de la meitat dels habitants no tenen el passaport suís, com a Kreuzlingen (54,6%) o Renens (51,1%). Amb un 47,8% d'estrangers, la ciutat de Genève no es queda gaire enrere.

  1. Les 20-39 ans pullulent dans les grandes villes, 20minutes.ch, 18.04.2018

Monday, August 20, 2018

drake - life is like a confused teacher ...

30 Inspiring Drake Quotes, Ateliers d'écriture, Cuded.com, 27.06.2014
No sé si has sentit parlar mai de Drake (1). Si no és el cas, deixa'm començar per presentar-te'l com el tercer rapper (després d'Eminem i Wiz Khalifa) que va superar en 2016 un milió de visites a Youtube amb el seu tema: Hotline Bling.

Va néixer a Toronto i és fill d'un antic bateria de Jerry Lee Lewis: Dennis Graham. El seu pare va nàixer a Memphis, Tennessee: és negre i catòlic. La seva mare, canadenca, blanca i jueva. Drake va assistir a una escola jueva a Toronto, on va fer el seu Bar Mitzvah.

Potser és aquesta inusual fusió cultural i racial el que fa que les lletres dels seus temes siguin remarcables: et proposo veure unes cites en un article dedicat a aquest autor en 2014 (2).


  1. Wikipedia: Drake [en] [fr]
  2. 30 Inspiring Drake Quotes, Ateliers d'écriture, Cuded.com, 27.06.2014

Sunday, August 19, 2018

l'economia política segons groucho marx

Groucho Marx (1) moria un dia com avui fa 41 anys: entesos, no és un nombre arrodonit, però a mi em dóna exactament igual, i espero que a tu també. Així què, per recordar un cop més la seva visió de la política i de l'economia, avui m'agradaria compartir amb tu unes notes que vaig recollir de la seva biografia a la traducció a l'espanyol de: Groucho and Me (2). Estic segur que estarem d'acord si  et dic que, publicades gairebé fa 60 anys, aquestes notes segueixen sent de rabiosa actualitat:
Mientras la bolsa seguía subiendo como la espuma, empecé a estar cada vez más nervioso. El poco juicio que tenía me indicaba que vendiera. Sin embargo, igual que todos los demás pazguatos, era avaricioso. Lamentaba desprenderme de cualquier acción, ya que estaba seguro de que su valor se doblaría al cabo de pocos meses. 
(...) - ¡No me digas que nunca has oído hablar de la Goldman Sachs! (3) -dijo con aire incrédulo-. ¡Es la inversión más sensacional y la empresa de mayor envergadura que hay en todo el mercado! Luego miró su reloj y dijo:- ¡Hum! Es demasiado tarde por hoy. La bolsa ya está cerrada. Pero, nene, la primera cosa que has de hacer mañana es coger tu sombrero, ir corriendo a la oficina de tu corredor y comprar doscientas acciones de la Goldman-Sachs. Creo que hoy han cerrado a 156… y ¡a 156 es un robo! 
(...) De tanto en tanto, algún profeta de las finanzas publicaba un artículo sombrío advirtiendo al público que los precios no guardaban ninguna proporción con sus valores reales, recordando que lo que sube debe bajar alguna vez. Sin embargo, apenas nadie prestaba atención a aquellos conservadores imbéciles y a sus estúpidas palabras de precaución. Incluso Barney Baruch (4), el Sócrates de Central Park y el mago financiero de toda América, soltó una palabra de advertencia. No recuerdo exactamente la frase que dijo, pero vino a afirmar algo así: «Cuando la bolsa se convierte en noticia de primera página, es el momento de retirarse.» 
(...) Un día determinado, la bolsa empezó a vacilar. Algunos de los clientes más nerviosos fueron dominados por el pánico y comenzaron a vender. Esto sucedió hace casi treinta años y ya no recuerdo las diversas fases de la catástrofe que se cernía sobre nosotros. Sin embargo, así como al principio del auge todo el mundo quería comprar, al cundir el pánico todo el mundo empezó a vender. Al comienzo las ventas se hicieron con orden, pero pronto el miedo se impuso sobre el juicio y todo el mundo empezó a lanzar al ruedo sus acciones.
...
Por supuesto, ésta es la época de los «fantasmas». La mayor parte de la palabrería que emana de banqueros, políticos, actores, industriales y otros de las zonas altas está escrita por burros mal alimentados que emplean a la vez cuerpo y alma en escribir pliegos de tonterías (...). Nos guste o no, ésta es la clase de época en que vivimos.

  1. Wikipedia: Groucho Marx [en] [fr] [ca] [es]
  2. Marx, Julius Henry (1959): Groucho and Me (Groucho y Yo, Tusquets, 2011)
  3. Que Goldman Sachs fos un dels actors de la crisi del 1929 i que tornés a ser-ho en la crisi del 2007 demostra que, com deia Einstein: Two things are infinite: the universe and human stupidity; and I'm not sure about the universe.
  4. Wikipedia: Bernard Baruch

Friday, August 17, 2018

spencer cathcart - the lie we live (2015)

Freshtastical: The Lie We Live, Youtube, 13.03.2017
Introducció

Molts hem hagut de treballar amb gent que té una gran passió per la retenció d'informació: en general gent deshonesta, amb una gran passió per manipular als altres i un preocupant complex d'inferioritat. La mateixa gent que pren el temps de copiar un llarg article d'un diari, per enviar-te'l per whatsapp, a fi que no sàpigues d'on ha sortit i ells el puguin associar a l'autor que els hi vingui de gust.

Es també la mateixa gent que retreballa un excel·lent vídeo amb en Pep Guardiola en un homenatge a Salvador Puig Antich. Però t'amaga que és un vídeo publicat el 2 de març del 2014 (pel 40è aniversari de la seva execució!), que el va realitzar en Lluís Danés, que en Pep Guardiola està llegint la darrera carta escrita per en Puig Antich i que el vídeo fa part d'una altra sèrie de vídeos excel·lents: Memory Keepers. I el pitjor de tot és que, cada cop que veus aquest vídeo al teu ordinador o al teu smartphone, és una visita de menys per la promoció de l'autor i de la seva obra a Youtube (Salvador Puig Antich (Memory Keepers, Lluís Danés).

Aquestes persones juguen amb el fet que, malgrat que detestis la forma en què ho has rebut, t'agrada tant el contingut que l'acabes fent córrer. Jo he caigut de quatre potes moltes vegades. I sóc conscient què, si no tinc el temps en les hores que vénen de trobar l'original, acabaré enviant quelcom que no hauria d'enviar.

The Lie We Live (2015)

Tot aquest rollo per dir-te que el passat 02.03.2018 un amic va passar-me la versió en espanyol d'aquest vídeo, publicat el Gener del 2015, i que et recomano moltíssim de veure: The Lie We Live (2015). El vídeo que em van passar per whatsapp estava doblat a l'espanyol i no hi havia la més mínima referència al nom del seu autor: Spencer Cathcart (a.k.a. Freshtastical, home page, youtube, facebook, tweeter, blog, ...).

A la llegenda del vídeo a Youtube, Spencer demana no traduir i tornar a penjar el vídeo en altres llengües car, si punxes el botó d'opció dels subtítols, veuràs que s'ha pres la molèstia de traduir-lo en 40 llengües. Tot i que a la mateixa llegenda pots comprovar un munt de gent que no ha fet gaire cas de la demanda de l'autor, si a la versió en espanyol peninsular que em van passar per whatsapp no es mencionava ni el nom de l'autor ni el títol original del vídeo, almenys sí que ho van fer a la versió en espanyol llatí que pots trobar en aquest enllaç.

Finalment dir que, després d'haver rebut més de 26 milions de visites, Youtube va retirar el vídeo de Spencer a causa d'una querella d'una companyia pels drets d'autor d'un tema musical utilitzat com a música de fons. Spencer va traure el tema musical del vídeo i fa 11 mesos el va tornar a publicar afegint més de 6 milions de visites a les mencionades anteriorment.

Espero que el vídeo t'agradi tant com va agradar-me a mi. I que com Spencer diu dels seus vídeos:  n'hi ha de còmics i n'hi ha de seriosos, ... però dels uns i dels altres, espero que captis el missatge que transmeten. I jo també desitjo que captis el missatge que el vídeo transmet car, després de fer un petit tour per internet, tinc el sentiment que no ha estat el cas de la penya que parla d'aquest vídeo des de pàgines alienígenes, conspiracionistes, islamistes, etc.

Tuesday, August 14, 2018

what about the population boom?


El passat 14.12.2016 publicava en aquest bloc un article: The Japan's Demographic Disaster dedicat a les discussions sobre creixement de la població i et presentava un documental del realitzador austríac Werner Boote: Population Boom.

Recorrent les entrades de Geography Education a Scoop.it! vaig trobar un article molt interessant publicat a Bloomberg per Noah Smith el passat 16.03.2018: The Population Bomb Has Been Defused. Podria completar aquesta entrada amb uns quants paràgrafs, però com els gràfics i l'article ho diuen tot, crec que no val la pena.

La població mundial segueix creixent, però no enllà on crèiem. Segueix havent-hi un gran problema, però no on fins ara el situàvem. Pensa en aquest article i en aquests gràfics quan la premsa et parli de suposades amenaces demogràfiques que no són altra cosa que carburant ideològic per a determinades formacions polítiques.



Sunday, August 12, 2018

benjamin victor

Boise State University: Meet Benjamin Victor, Boise State Professor of the Practice, Youtube, 20.04.2015

El passat 21 de maig al vespre estava mirant amb indolència què hi havia d'interessant a les pàgines de Pinterest. Tot d'un cop, vaig veure algunes de les increïbles escultures d'un artista nord-americà que no coneixia: Benjamin Victor. Podria dir un munt de coses sobre les emocions que vaig sentir veient les seves escultures, però estic segur que no li farien justícia.

Perquè entenguis el que vull dir, et proposo una introducció a la seva bio a Wikipedia i a la seva Home Page. Després et proposo veure tranquil·lament com es van succeint les imatges de la pàgina d'acollida de la seva Home Page, la presentació i la galeria d'imatges de la Benjamin Victor Gallery and Studio at Boise State University (Idaho, USA) i la seva pàgina a Facebook,

Friday, August 10, 2018

Thursday, August 9, 2018

orquesta de reciclados de cateura

The world sends us garbage, we send back music: Favio Chavez at TEDxAmsterdam, Youtube, 08.11.2013

Feia temps que res no m'emocionava tant com el que he vist en els enllaços d'aquests vídeos que m'ha enviat aquest gran amic que és en Pepo. I no em fa cap vergonya dir que, si a ell el van colpir, a mi em va arrencar llagrimots el treball extraordinari realitzat per Favio Chávez i l'oportunitat que ha donat a aquells que no en tenien cap per viatjar arreu del món i transmetre un missatge d'esperança en la humanitat.

Pots trobar més informació sobre aquesta remarcable orquestra als enllaços que pots trobar al peu d'aquesta entrada.

Un cop més, gràcies company !!!

5º Sinfonía de Beethoven Orquesta de Reciclados Cateura Teatro Carre, Amsterdam Febrero 2014, Youtube, 07.03.2014


Wednesday, August 8, 2018

produir electricitat a la terrassa

legende video  

Els equips de Mobasolar (1) van partir d'una simple observació: en general, una taula de jardí s'utilitza només un 5% durant l'any. Llavors, per què no aprofitar la resta del temps per produir la teva pròpia electricitat? A l'aire lliure durant tot l'any, aquesta taula solar de nova generació pot optimitzar significativament una taula de jardí "clàssica" (2).

Segons la publicitat d'aquest producte, sabent que una llar consumeix una mitjana de 3.000 kWh/any, aquesta taula pot produir 250 kWh/any (l'equivalent al consum d'un congelador) (3) i reduir la factura elèctrica en gairebé un 10%. Com "argument comercial definitiu" els comercials afegeixen que la taula disposa de 2 ports USB i d'un endoll convencional que permeten recarregar el telèfon, la tablet o endollar una barbacoa elèctrica.

A manca d'altres arguments tècnics i davant del risc de rostir el teu telèfon i/o menjar-te la carn crua, jo et proposaria d'esperar a veure si la taula es ven, fer veure que ets deixes impressionar pels primers coneguts que la comprin, i esperar que baixin els preus abans de decidir si val la pena comprar aquest enginy.

Ara bé, si et menja la passió per comprar aparells que funcionen amb energia solar, et proposo passar-te abans per una botiga francesa que trobo senzillament genial: myshop@solaire (4).


  1. Mobasolar: Home Page
  2. Autoconsommation : la table de jardin photovoltaïque MOBASOL T, Enerzine, Abril 2018
  3. Table de jardin photovoltaïque | Mobasol T, Batiproduits, 2018
  4. MyShop@Solaire: Home Page

Tuesday, August 7, 2018

joan antoni melé: la banca ètica

Sustainable Brands Buenos Aires: Joan Antoni Melé | La dignidad humana, fundamento de una nueva economía | Banca Ética, Youtube, 02.11.2017

Avui m'agradaria compartir amb tu dos vídeos molt especials. Potser ja els has vist. Si no és el cas, estic segur que no lamentaràs el temps que hauràs passat veient-los. Són llargs, al voltant de 20' minuts cadascun. Però com no hi ha pressa, val més que si avui no tens temps de veure'ls els deixis de banda com quelcom a veure un dia que tinguis un moment. Valen la pena. Paraula.

Gràcies Enric per passar-me el vídeo d'aquesta conferencia de Sustainable Brands Buenos Aires, 2017. No l'havia vist i he apreciat molt el seu contingut. Seguim en contacte!

Triodos Bank España en Buenafuente (La Sexta). Entrevista a Joan Antoni Melé, Youtube, 28.06.2011

Monday, August 6, 2018

It’s not your imagination, it's very hot

Que faci calor a l'estiu és normal. Que en faci més als països del sud que als de nord també. Ara bé, les temperatures que estem vivint al centre i al nord d'Europa no tenen res de normal. I abans que algun tertuliano ho desmenteixi, afegiré que hom en parla fins i tot a la publicació oficial del World Economic Forum (1) on, entre altres coses que diu l'autor de l'article, m'ha cridat l'atenció un paràgraf on ens diu que: la definició als USA de "temperatura "normal" s'actualitzarà en un parell d'anys amb dades de 1991-2020. El que ens permetrà veure com temperatures "normals" aquelles que poden ser significativament més altes del que són ara.

Tot i que és probable que enguany no arribarem als valors de la màxima històrica del 2003 Grono GR (41.5°C), al sud dels Alps, o de Ginebra (39.7°C) el 2015, les previsions indiquen que aquesta setmana el mercuri seguirà estable al voltant dels 32 a 35°C. (2).

Comparat amb la que està caient als països veïns pot semblar que no és gran cosa. Vull dir que encara no hem hagut de ficar-los sabatilles als gossos policia per a protegir les seves potetes de la calor, com a Viena. No s'han hagut de tallar trams d'autopista perquè comença a fondre l'asfalt, com als Països Baixos. Ni hem hagut d'aturar centrals nuclears perquè l'aigua dels rius, escassa i calenta, no arriba a refrigerar-les, com a França. Tampoc és una calor que es pugui comparar a la que es considera normal a la Death Valley, com a estat el cas de Setúbal (Portugal), ni ha hagut morts com ha estat el cas d'Espanya (3).

Personalment, segueixo sense acostumar-me a veure com els helicòpters de l'exèrcit suís s'han d'utilitzar per transportar aigua pel bestiar que es troba als prats alpins de la Suïssa central: més de 300,000 litres durant el mes de juliol (4). O que comencin a haver-hi ramaders que, per evitar que el seu ramat mori de set als prats alpins, es decideixin a sacrificar-lo (5).

El que fa la diferència amb els països del sud és que, en general, aquí no estem equipats amb aparells d'aire condicionat ni ventiladors a les feines ni a casa. I millor que continuï així. Perquè, amb aquests aparells a tota potència, abocant al carrer la calor de l'interior dels edificis i consumint una energia que, amb moltes centrals nuclears aturades i una energia fotovoltaica que encara no ha desenvolupat el seu potencial, no faríem res d'altre que incrementar les emissions i, amb aquestes, continuar alimentant el canvi climàtic. I no serà canviant la definició del que hom considera com "temperatura normal" que trobarem una solució a aquest problema.


  1. Johnny Wood: It’s not your imagination, summers are getting hotter, World Economic Forum, 02.08.2018
  2. Le mercure va encore grimper en Suisse, 24Heures, 04.08.2018
  3. Canicule : l’Europe étouffe, l’asphalte fond, les réacteurs nucléaires s’arrêtent, SudOuest.fr, 04.08.2018
  4. Les vaches d'alpage abreuvées par hélicoptère, 24Heures, 31.07.2018
  5. Sécheresse: un paysan va devoir abattre son bétail, 24Heures, 02.08.2018

Sunday, August 5, 2018

boxcar willie - hobo heaven

onemediamusic: Boxcar Willie - Hobo Heaven, Youtube, 10.03.2015

Pots ser orfe i haver-te criat a casa dels teus avis, a un barri obrer irlandès de Massachusetts, en un ambient de lluita sindical, i més tard tocar en bandes de punk cèltic i crear una fundació destinada a la investigació contra el càncer, el suport dels veterans de guerra o de les associacions d'ajuda als drogaddictes de l'alcohol o de drogues més dures. Si et dius Ken Casey i toques als Dropkick Murphys tothom ho entendrà.

O també, pots haver-te passat des del 1949 fins al 1976 a les forces aèries dels USA i, un bon dia, decidir deixar la teva carrera militar. Després de passar de ser una mena de consciència de la cultura popular pop nord-americana, convertir-te en una estrella de la música country en una de les seves versions més punk: el Hobo que, per aquells que no coneguin l'expressió, és aquella que s'utilitza als USA per identificar als vagabunds que es traslladen de ciutat en ciutat, sovint amagats als vagons dels trens de mercaderies, i que viuen de treballs manuals temporals. Si et dius Boxcar Willie tothom ho entendrà.

Però cas que tinguis un santuari dedicat a grans monstres de la música country amb outlaws com Johnny Cash, Willie Nelson, Merle Haggard, Kris Kristofferson o altres monstres com Emmilou Harris, ... t'he de dir que seré jo qui no entendrà que no tinguis també a Boxcar Willie en aquest panteó. Si el problema és que no havies escoltat res d'ell abans et passo aquest vídeo perquè t'agafin ganes d'escoltar molts altres (per exemple al canal que li han dedicat a Youtube: officialboxcarwillie) i ficar aquest monstre del Country, de l'humor i del bon rollo, al lloc que es mereix.