monty python's life of brian - the end

Eric Idle - Always Look On The Bright Side Of Life - STEREO HQ, Youtube, 11.02.2011

happy easter to you all

source: Top #60 Funny Happy Easter Meme [Most Crazy]

inspection of transmission lines with drones

Alpiq: Vegetationskontrollen mit Flugdrohne von Alpiq EnerTrans AG, Youtube, 09.09.2016

Durant quinze anys, des de 1992 fins 2007, vaig treballar en la implementació d'un sistema d'informació geogràfica (GIS) per una societat hidroelèctrica suïssa, primer com programador, més tard com a cap de projectes. El nostre equip va treballar de valent amb els companys del departament d'explotació de la xarxa, modelitzant la conèctica i les propietats tècniques i administratives dels aparells d'alta tensió de les centrals de producció i de transformació. Però he de confessar que, el que adorava de veritat, era treballar amb els companys del departament de construcció i manteniment de lignes elèctriques: en particular en tot allò que estava relacionat amb la cartografia de detall del terreny.

Ja han passat més de 10 anys des de que la liberalització del sector elèctric i les successives reestructuracions de l'empresa on treballàvem tinguessin com a resultat que els vells companys acabéssim per perdre'ns de vista. Es per això que m'ha fet molta il·lusió trobar a Youtube un parell de vídeos que mostren com es pot fer avui amb drones el que abans els companys feien amb helicòpter, -en particular per les termografies dels cables-, desplaçant-se sobre el terreny o escaladant perillosament a les torres d'alta tensió.

Alpiq: Alpiq lance des drones pour contrôler les lignes électriques, Youtube, 07.11.2014

rolling stones - ruby tuesday (1967)

the rolling stones - ruby tuesday - stereo edit, Youtube, 08.07.2013 (suggestion: don't forget to take a look at the comments of the edition of the video)

Wikipedia: Ruby Tuesday [en][fr]

---

She would never say where she came from
Yesterday don't matter if it's gone
While the sun is bright
Or in the darkest night
No one knows
She comes and goes

[Chorus]
Goodbye Ruby Tuesday
Who could hang a name on you?
When you change with every new day
Still I'm going to miss you

Don't question why she needs to be so free
She'll tell you it's the only way to be
She just can't be chained
To a life where nothing's gained
And nothing's lost
At such a cost

[Chorus] ...

"There's no time to lose," I heard her say
"Catch your dreams before they slip away
Dying all the time
Lose your dreams and you
Will lose your mind
Ain't life unkind?"

[Chorus] ...

nuclear fusion could be soon a reality ... really? (2/2)

Lockheed Martin: Compact Fusion Research & Development, Youtube, 15.10.2014

Fa un parell de setmanes estàvem parlant pel whatsapp amb l'amic JG sobre el post: nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2) i, de cop, vaig adonar-me que havia alguns temes lligats a la recerca en fusió nuclear que no havia tocat.

El primer tema era una notícia sobre els investigadors del Max Planck Institute for Plasma Physics (1) que, a principis del 2016, havien activat el reactor experimental de fusió Stellarator Wendelstein 7-X (2) i van poder escalfar l'hidrogen fins als 80 milions de graus durant un quart de segon. Més tard, aquests físics van poder augmentar la temperatura fins a 100 milions de graus centígrads i van poder mantenir el plasma d'hidrogen una mica més de temps (3). Uns mesos més tard, uns físics de la Commissariat à l'énergie atomique et aux énergies alternatives (4) van escalfar plasma a gairebé 100 milions de graus, utilitzant el reactor experimental que ara porta el nom de West  (5) i es troba a Cadarache (Bouches-du-Rhône, França) (6).

Si tot sembla indicar que el camí per a la producció de plasma sembla haver-se obert, roman el gran problema de com mantenir durant molt més temps el plasma en fusió, una operació que és molt perillosa (estem parlant de milions de graus centígrads) i que demana un enorme consum en energia. I és que, mentre no es pugui mantenir el plasma a una alta temperatura durant un temps suficient, no es podrà produir electricitat. La situació actual és que ningú no ha reeixit fins ara a produir plasmes més enllà d'uns pocs segons.

Per resoldre aquest problema, el passat 27.07.2017, la start-up TAE Technologies anunciava la seva col·laboració amb els equips de Google Research pel desenvolupament d'un algoritme destinat a mantenir estable el plasma en fusió durant un llarg període de temps dins d'un revolucionari generador de plasma anomenat: Norman  (7), desenvolupat per aquesta empresa.

No tinc motius per no creure en els anuncis de les revistes de premsa que publica TAE Technologies a la seva pàgina web (8). Fa gairebé quatre anys, tampoc els tenia per no creure en l'anunci per Lockheed Martin (9) del projecte de construcció d'un reactor de fusió nuclear compacte (10), prou petit per adaptar-se al remolc d'un camió.

El fet és que fa molt de temps que Lockheed Martin no informa d'aquest projecte (11). Però el passat 04.05.2017, el Daily Mail publicava un article on afirmava que un informe tècnic actualitzat mostrava que el reactor de fusió de Lockheed era 100 vegades més gran del que s'havia previst originalment, i amb un pes de 2.000 tones, molt lluny doncs de les 20 tones que en 2014 Lockheed Martin havia afirmat que pesaria. El reactor tindria així 7 m  de diàmetre i 18 m de longitud: dimensions similars a les dels reactors de fissió que equipen els submarins nuclears (12).

D'acord, potser els càlculs de Lockheed Martin no eren prou realistes i potser que el reactor de TAE Technologies s'hi apropi més a les seves promeses inicials. Però construir un reactor de fusió que tingui les dimensions d'un reactor de fissió similar als que equipen els submarins nuclears ... no ho veig com un fracàs.

Potser que els imants del MIT representin una revolució en el cost dels materials necessaris a la producció de plasma, potser també en les dimensions i en la seguretat dels reactors. I potser que tot plegat acabi per alliberar els capitals necessaris pel desenvolupament d'aquesta tecnologia en el sentit en què ho havia manifestat Bill Gates: "Estem oberts a participar en tot el que ens porti a una energia barata, neta i fiable" (13).

---

1. Wikipedia: Max Planck Institute of Plasma Physics
2. Wikipedia: Wendelstein 7-X // Jacqueline Charpentier : L'Allemagne vient de lancer un réacteur à fusion révolutionnaire, housseniawriting.com, 11.12.2015
3. Jacqueline Charpentier: Le réacteur à fusion nucléaire de l'Allemagne vient de produire son premier plasma d'hydrogène, housseniawriting.com, 04.02.2016
4. Wikipedia: Commissariat à l'énergie atomique et aux énergies alternatives (CEA)
5. West és el nom actual d'un dels darrers tokamaks (Wikipedia: Tokamak) francesos en activitat que abans portava el nom de Tore Supra (Wikipedia: Tore Supra, Centre de Cadarache |Recherches sur la fusion)
6. Etienne Thierry-Aymé: Fusion nucléaire : le réacteur West a produit son premier plasma, Science et Vie, 17.01.2017
7. Tri Alpha Energy and Google Combine Human and Machine Interaction to Further Plasma Science, TAE Technologies, 27.02.2017 // Amélie Charnay: Fusion nucléaire. Google est désormais à la recherche de l’énergie infinie, 01net, 26.07.2017 // TAE Technologies’ Fusion Machine Exceeds Prior Operations and Performance Levels in Record Time, TAE Technologies, 06.02.2018
8. TAE Technologies: News
9. Lockheed Martin: Home Page
10. Compact Fusion, Lockheed Martin
11. What happened to the Fusion Reactor by Lockheed Martin?, Qora (see also in this article the section Related Questions) // Matthew J Moynihan (2016): An Analysis of Lockheed-Martins’ Fusion Effort, thefusionblog.quora.com
12. Shivali Best: Trouble for Lockheed's fusion reactor? Device that could 'solve the world's energy crisis' is 100 times larger than first planned, MailOnline, 04.05.2017
13. Veure en aquest blog: Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2), 12.03.2018.

switzerland - château de rolle

david guasch: château de rolle, 500px.com, 24.03.2018

Gairebé a mig camí entre Ginebra i Lausanne pots trobar una petita vila de poc més de sis mil habitants que s'anomena Rolle. De retorn de Ginebra, ahir ens vam aturar per anar a esmorzar i fer un petit tomb per la vila i el seu castell. Vaig pujar unes fotos que vaig fer al meu compte a 500px.com. Punxa el darrer enllaç si les vols veure, espero que t'agradin.

arsunda (sweden) - speed weekend 2018

Quantic Productions: Speed Weekend 2018-Official Movie, Youtube, 01.03.2018

El passat 04.03.2018 estava veient amb Isaac una emissió d'AutoMoto (TF1) on passaven un reportatge sobre el Speed Weekend d'Arsunda (Sweden). Per raons que no vénen al cas, no el vaig poder veure sencer i vaig anotar l'adreça del vídeo per veure'l més tard a la carta: Grand Format : Speed Week-end, l'enfer de la route de glace !

Si t'agraden les mogudes motoritzades que fan els americans als llacs salats, és el mateix, però la diferència és què hi ha més europeus i es fa sobre un llac gelat a Suècia. Si no has fet cursos de supervivència televisiva i no pots suportar la hiperventilació dels periodistes esportius, mira't tan sols el vídeo oficial que pots trobar més amunt. Altrament, pots veure tranquil·lament ambdós vídeos, sobretot si ets suficientment vell com per recordar amb carinyo films com: Those Magnificent Men in Their Flying Machines (1965) o sèries de dibuixos animats com: Wacky Races (spanish) (1968) ... 

les boîtes traditionnelles du fromage mont d'or

meteoalacartelemag: Artisanat : les traditionnelles boîtes de Mont d'Or, Youtube, 28.09.2016

martin heck - south america

Timestorm Films: Patagonia 8k, Youtube, 01.08.2015

CALBUCO from Martin Heck | Timestorm Films on Vimeo, 22.04.2015

Timestorm Films: NOX Atacama 8K, Youtube, 29.08.2017

Una nova entrada amb vídeos de Martin Heck i de la seva empresa Timestorm que m'agradaria compartir amb tu i que s'afegeixen a dues de les entrades sobre time-lapse més visitades d'aquest blog:

• Martin Heck: Dolomites, 17.04.2017
• Martin Heck: New Zealand, 02.07.2017

Patagonia 8K: Com pots veure a la descripció del vídeo a Youtube, va ser rodat amb una càmera de format mitjà i una resolució de 8K , durant 6 setmanes i  més de 7500 km de carreteres entre Santiago de Xile i Punta Arenas, amb la captura de 100.000 fotogrames fixos amb els que s'ha creat aquest time-lapse.

Calbuco 4K/8K. El volcà Calbuco va entrar en erupció el 22 d'abril de 2015. Situat a prop de les ciutats de Puerto Varas i Puerto Montt al sud de Xile. Martin Heck es trobava prop d'un volcà veí Osorno (~ 20 km de distància lineal) quan, després del retorn amb el telefèric i havent embarcat en un ferry que l'havia de portar a Patagònia per filmar el time-lapse que tens amunt, va ser testimoni de l'erupció, i la va filmar en timelapses de 8K i 4K. Pots trobar més detalls a la descripció del vídeo a Vimeo.

Atacama 8K, El desert d'Atacama acull els cels més nets del món, amb estrelles i nebuloses fantàstiques en un dels llocs més desèrtics i silenciosos de la terra. Però el medi ambient és dur. Filmat en temperatures sota zero, en altituds de fins a 5000m en llacunes salades i vessants gelats, Atacama ofereix algunes de les panoràmiques més impressionants del planeta. Pots trobar més detalls a la descripció del vídeo a Youtube.

---

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

fabrication du fromage: manuelle et automatisée

Where's Andrew? - L'Etivaz Swiss Cheese, Youtube, 27.06.2012

Siemens: Fromages suisses - fabrication automatisée, Youtube, 05.08.2014

carbon capture and storage

Tech Insider: Turning carbon dioxide into stone, Youtube, 27.07.2016

Sovint, els científics comuniquen més i millor amb la premsa que els enginyers. I si parlem de comunicació, podria afegir que els científics i els enginyers nord-americans comuniquen tan malament fora de casa seva que, sovint, els científics europeus passen per ser els únics que treballen per la reducció de les emissions de CO₂ del planeta.

Oblida't de Trump i de les astracanades que pugui dir sobre el canvi climàtic. Als USA fa temps que s'estan fent coses molt interessants de les que la premsa europea en parla res o molt poc. No tinc temps de fer una tesi doctoral sobre el tema, però avui et passaré uns quants articles que defensen aquesta idea i que espero que t'interessin tant com a mi m'han interessat (no t'oblidis però d'utilitzar el traductor de Google si tens problemes de lectura amb l'anglès).

Avui però no diré res sobre la tecnologia de les centrals de carbo amb baixes emissions (clean coal) que Trump defensava a la seva campanya electoral. Tampocdiré res sobre els miliards de dòlars que es va menjar la construcció de la fallida central de carbó de Kemper (Kemper County, Mississippi) abans de la seva fallida (2).

Avui vull compartir amb tu alguns exemples del que s'està fent actualment en el terreny de la captura del CO₂ que es troba a l'aire.

Segur que plantes industrials com la de Illinois Industrial Carbon Capture and Storage, que produeix etanol a partir de cereals locals i que soterra l'excedent del CO₂ que produeix en dipòsits salins a 2000 m de fondària, no són la solució. Però són un bon indicador d'una alternativa a tenir en compte. Més tenint en compte que aquesta instal·lació té una capacitat d'eliminació de CO₂ de l'atmosfera fins a 1 milió de tones/any (3) (4).

Segur que la primera instal·lació industrial de captura del CO₂ de l'aire (la primera planta comercial amb emissions negatives), creada al cantó de Zürich per l'empresa suïssa ClimeWorks, tampoc sigui la solució. Però tot i estar encara en període de test a Suïssa, una filial creada a Islàndia actualment està mineralitzant 1.000 tones de CO₂/any gràcies a la utilització de l'energia geotèrmica local. I quan dic mineralitzant, vull dir eliminant CO₂ de l'atmosfera durant milions d'anys (cf, 4) (5).

El Periódico de la Energía: Primera planta de captura directa de CO2, Youtube, 26.06.2017

Segur que tampoc és la solució el projecte d'una instal·lació industrial a Vancouver que extrauria 1 milió de tones de CO₂/dia mitjançant un complex gegant de ventiladors anàleg al de ClimeWorks, transformant el CO₂ en pellets, gràcies a una solució d'hidròxid líquid que reacciona amb l'aire per formar un mineral de carbonat. Aquest projecte, creat per una start-up anomenada Carbon Engineering (6), finançada per Bill Gates (7) i Murray Edwards, tindria com a objectiu la transformació final d'aquests pellets en combustible (8).

Si vols saber més sobre la transformació del CO₂ en gasolina, et proposo donar un cop d'ull a aquest article publicat el maig del 2017 a la revista Nature (9). I si vols veure com la utilització del CO₂ com a líquid refrigerant està reduint el cost de l'electricitat d'entre el 20-25% als supermercats suïssos, dones-li un cop d'ull al magazín Energeia (10).

En un dels millors i més documentats articles que mai he llegit sobre el problema de les emissions de CO₂ i les possibles solucions en el camp de la captura i l'emmagatzemament del CO₂ atmosfèric, Abby Rabinowitz i Amanda Simson ens situen davant de les magnituds de què estem parlant (cf. 4): En perspectiva, la instal·lació de Decatur (cf. 3) preveu emmagatzemar altres 5 milions de tones de CO₂ durant els pròxims anys. En 2016, solament les emissions dels USA van ser de 14 milions de tones de CO₂/dia. Quantes instal·lacions com aquesta necessitaríem?

Al mateix article (cf. 4) demanaven  a Noah Deich quin era l'enfocament adequat que s'havia de donar a les tecnologies de les emissions negatives. El consell de Noah Deich era abordar aquestes tecnologies, i les solucions que puguin aportar, dins d'un paquet on també s'haurien d'incloure necessàriament mesures naturals per a la captura de carboni. Mesures per afavorir els reservoris de carboni, en anglès carbon sinks (11); la reforestació massiva; i la transformació del CO₂ en carbó vegetal (12). També, naturalment, les tecnologies d'instal·lacions BECCS (13) i de captura directa del CO₂ de l'aire.

Quartz: An energy plant with negative CO2 emissions, Youtube, 17.10.2017

Podem estar d'acord si diem que tot el que no sigui mineralitzar el CO₂ o ensorrar-lo en profunditat, a la terra o al mar, no és una solució als efectes climàtics de la seva presència en l'atmosfera. Res no canvia si s'injecta en hivernacles, en sistemes de refrigeració o es transforma en combustible si després pot tornar a l'atmosfera. En el millor dels casos, tindríem un balanç neutre que no canviaria en res la situació actual. Però posar en marxa les instal·lacions que permeten la captura del CO₂, dimensionar-les i optimitzar-les perquè cada instal·lació pugui maximitzar la captura de CO₂ i explorar totes les possibilitats de solidificar aquest gas és quelcom que podria capgirar la situació actual molt més ràpidament del que ho faria solament amb els processos naturals. 

Si he reeixit a despertar el teu interès pel tema de la captura del CO₂ de l'aire ... o, en altres mots, com deixar de caure en el pànic i combatre'l amb solucions, et proposo de llegir mooolt tranquil·lament les referències que pots trobar a continuació i visitar els enllaços que et proposen.

---

1. Si tens un moment, et proposo de fer un cop d'ull a la sèrie de cinc articles que vaig publicar en aquest blog en 2016 i que portava per títol: Canvi Climàtic: de què estem parlant en realitat? [1] [2] [3] [4] [5]
2. Sharon Kelly: How America's clean coal dream unravelled, The Guardian, 02.03.2018
3. DOE Announces Major Milestone Reached for Illinois Industrial CCS Project, U.S. Department of Energy (DOE), 07.04.2017
4. Abby Rabinowitz and Amanda Simson: The Dirty Secret of the World’s Plan to Avert Climate Disaster, The Wired, 10.12.2017
5. ClimeWorks: Home page, World-first commercial CO2 capture plant // La Suisse inaugure la première usine capable de transformer le CO₂, BFM Business, 11.06.2017  // Alister Doyle: From thin air to stone: greenhouse gas test starts in Iceland, Reuters, 11.10.2017 // Akshat Rathi: The world’s first “negative emissions” plant has begun operation—turning carbon dioxide into stone, Quartz, 12.10.2017 // Office fédéral de l’énergie (OFEN): Recycler l’air, Energeia n° 6 - pp 4-5 Novembre 2017 (pdf, 3.2 MB) // Esta máquina suiza limpia el aire: absorbe dióxido de carbono de la atmósfera y permite reusarlo, La Nación, 19.11.2017 // Peter Wadhams: Saving the world with carbon dioxide removal, The Washington Post, 08.01.2018.
6. Carbon Engineering: Home Page
7. Veure altres inversions de Bill Gates en el terreny energètic en aquest blog a: Nuclear Fusion could be soon a reality ... really?, 12.03.2018 
8. Tanya Lewis: Giant air-sucking machines could be the solution to Earth's scary carbon dioxide problem, Business Insider, 27.07.2015 // A Canadian Start-Up Is Removing CO2 From The Air And Turning It Into Pellets, Science Alert, 12.10.2015 
9. Jian Wei et al.: Directly converting CO2 into a gasoline fuel, Nature, 02.05.2017, doi:10.1038/ncomms15174
10. Office fédéral de l’énergie (OFEN): Froid dans les commerces, Energeia n° 6 - pp 15 Novembre 2017 (pdf, 3.2 MB)
11. Wikipedia: Carbon sink 
12. Wikipedia: Biochar 
13. Wikipedia: Bio-energy with carbon capture and storage (BECCS)

catalunya presenta - la ruta de l'atzar

TurismeCat: Catalunya presenta... La ruta de l'atzar, Youtube, 08.01.2018

futurism - amazing warehouse robots

Business Insider UK: Inside Alibaba's smart warehouse staffed by robots, Youtube, 20.09.2017

Avui m'agradaria compartir amb tu dos vídeos molt interessants sobre l'ús dels  robots en la gestió de magatzems.

El primer ens presenta els robots que el gegant del comerç online xinès Alibaba va instal·lar als seus magatzems de Huiyang (Guangdong, China). Seixanta robots mòbils, cadascun capaç de transportar prop de 500 kg i desplaçar-se a una velocitat de 5 km/h, realitzaven el passat mes de setembre el 70% del treball en aquest magatzem de 3.000 m2.

Potser que després de veure aquest vídeo et demanis quant de temps trigarà  Alibaba a reemplaçar amb altres robots els humans que encara s'encarreguen de les tasques d'empaquetatge per la distribució.

En fi, si després de veure aquest primer vídeo creus que ja no es pot anar més lluny en l'eficàcia amb què a Alibaba realitzen la gestió del magatzem, espera a veure aquest altre vídeo amb els robots Skypod, que produeix la companyia francesa Exotec Solutions, i que actualment treballen als magatzems de C-discount a Cestas (Aquitània, França). No afegiré res més. Et deixo descobrir un vídeo que m'ha deixat estupefacte.

Business Insider UK: This French retailer uses shelf-climbing robots in its warehouse, Youtube, 08.12.2017

La banca, la finança i fins i tot les assegurances poden funcionar amb robots. Els metros, els autobusos i també els trens poden funcionar amb robots. La indústria i la distribució de la seva producció poden també utilitzar-los com a mà d'obra. Tot això no és ja terreny de ciència-ficció, visc en un país on aquesta situació comença a estendre's lenta, però inexorablement.

La pregunta del milió de dòlars, aquella per la que ningú ha preparat una resposta és: si en el terreny de la producció, els serveis i la distribució l'home és cada cop menys necessari, què passa en el terreny del consum? Vull dir que, el cost dels robots es pot justificar si hi ha un consum que permeti tant la seva adquisició com el seu amortiment i renovació. Però què passa si no hi ha consumidors? O si els consumidors potencials no tenen la capacitat adquisitiva per consumir el que els robots produeixin?

Es una pregunta senzilla que no pot tenir sinó una resposta molt complexa car, la idea de taxar els robots, és simplement surrealista. Ningú produiria a un país on els robots estiguessin taxats havent-hi altres on no ho fossin (o on les taxes fossin comparativament més baixes).

Clar que, potser la pregunta i la resposta a fer-se siguin encara molt més senzilles: estem albirant ja els límits de l'esgotament d'un sistema social i econòmic que està demanant a crits ser reemplaçat per un altre?

puigdemont en suisse

Puigdemont en Suisse, RTS, 15.03.2018

Invité à venir en Suisse dans le cadre du Festival international et forum sur les droits humains (FIFDH), Carles Puigdemont a cité le pays en modèle (cliquez ici pour voir l'interview complet)

onyx solar - building integrated photovoltaics

Onyx Solar. Photovoltaic Skylight at Béjar Market (Salamanca, Spain)

El passat 01.03.2018 publicava un post titulat: Solar panels with Dye-Sensitized Solar Cells (DSC) on presentava uns panells solars de tercera generació que la municipalitat de Lausanne havia instal·lat al Port d'Ouchy.

Molts dels que seguiu el blog us vau mostrar interessats per aquesta iniciativa. Molts dels que viviu a l'estat espanyol vau donar lliure accés a la vostra colera contra la política energètica del govern. Un amic també va dir-me que aquest tipus de panells no durarien res a Espanya, car la penya se'ls carregaria a cops de pedra en dos dies. Gairebé tots us vau mostrar molt interessats per les possibilitats d'aquest tipus de panells.

Val a dir que, amb altres tipus de tecnologies que la que us presentava al post, hi ha una empresa a Avila (Espanya): Onyx Solar, que ha portat a terme un munt de projectes arreu del món en el camp de l'equipament en vidre solar per diferents tipus d'edificis. Molts d'aquests projectes s'han realitzat a l'estat espanyol, com ara el del mercat de Béjar (Salamanca) que pots veure a la imatge que obre aquest post. Pots visitar la pàgina dedicada als projectes de l'empresa per veure altres projectes arreu del món.

Per dur a terme aquests projectes han utilitzat tecnologies existents, principalment la coneguda com: Crystalline Silicon Photovoltaic Glass.

Però el que trobo més remarcable són els projectes de recerca en els que han treballat o estan treballant. Pots trobar uns quants exemples a la pàgina d'R+D de l'empresa. La majoria d'aquests projectes estan emmarcats i cofinançats per altres projectes de la Unió Europea, com ara: Horitzon 2020, Intelligent Energy Europe, LIFE i Seventh Framework Programme for Research (FP7). Altres projectes han estat cofinançats per la Junta de Castilla-León i pel Ministerio de Economia de l'estat espanyol.

Dos projectes, ja acabats, han retingut però tot el meu interès:

• INNDISOL que tenia per objectiu millorar la competitivitat de la indústria fotovoltaica espanyola en la fabricació de productes amb valor afegit, com ara mòduls fotovoltaics més eficients i amb característiques especials per a la integració arquitectònica. Aquest projecte es va dur a terme per un consorci format per dues empreses (Onyx Solar i Mondragon Assembly), tres universitats (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona i el Centre de làser de la Universitat Politècnica de Madrid) i un centre tecnològic que molts coneixem: el CIEMAT.
• Dye-Sensitized Solar Cells (o les cèl·lules Grätzel, que et presentava al meu post del passat 01.03.2018), que tenia per objectiu la recerca de nous materials i tècniques a escala nanomètrica en el desenvolupament de tecnologies fotovoltaiques de tercera generació, les propietats de les quals són especialment interessants en el mercat BIPV (Building Integrated Photovoltaics). Un projecte en el qual van col·laborar el departament de R+D d'Onyx Solar i el Departament de Física de Matèries Condensades de la Universidad de Valladolid, amb l'objectiu principal de desenvolupar un pigment fotovoltaic per la seva aplicació en la construcció.

Dues conclusions interessants

• El fet que dues ciutats de l'estat espanyol: Madrid i Barcelona, fagocitin l'actualitat i bona part de les energies i dels recursos de l'estat espanyol, no pot seguir amagant-nos que existeix un món exterior on passen coses molt interessants i amb una projecció internacional. 
• L'aplicació i la vigència de les lleis energètiques que pugui publicar l'actual o qualsevol que sigui el futur govern de l'estat espanyol s'atura a les seves fronteres. Res no impedeix a una empresa de l'estat espanyol seguir fent recerca al país (o a les seves seus a l'estranger!) i anar a vendre arreu la tecnologia que en resulti.

alex eslam

Migros Sélection - De l’exceptionnel pour chaque jour, Youtube, 02.05.2017

Aviat farà un any, coincidint amb el llançament d'una nova gama de productes, la cadena suïssa de supermercats Migros va penjar aquest vídeo a Youtube.

Encara segueixen passant aquesta publicitat a la TV suïssa i, cada cop que passen l'anunci, segueixo demanant-me com diable està fet ... Quin és el missatge vehiculat per l'anunci és per a mi un altre misteri car, personalment, trobo que la desaparició dels convidats, i la mirada inquietant de l'amfitrió al final de l'anunci, no m'inciten a consumir cap dels productes alimentaris que s'han servit a taula. Clar que, tampoc no hauria d'excloure que, tot plegat, no sigui sinó una touche d'humor macabre, molt apreciat pel public suís alemany. En qualsevol cas, des d'un punt estrictament tècnic, trobo que l'anunci està remarcablement ben fet.

No ha sigut fàcil trobar qui era el realitzador de l'anunci. Vaig trobar una pàgina d'Alex Eslam, amb alguns dels vídeos publicitaris que ha fet (i que et recomano veure!) al site d'una agència d'Hamburg: Elemente. Però si has punxat el darrer enllaç, ja hauràs vist que ja no sembla fer part del staff de l'agència. També he vist una pàgina al seu nom a una filial a Berlín (ciutat on resideix) d'una altra agència amb seu a Hamburg: Markenfilm.

De totes maneres, et recomano anar a veure els treballs que ha publicat a la seva pàgina a Vimeo, on també trobaràs la seva bio.

nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2)

A visualisation of MIT’s planned fusion experiment. Photograph: Ken Filar/MIT, Published at The Guardian, 09.03.2018

Divendres passat, Hannah Devlin publicava a la secció d'energia de The Guardian (1) una notícia que podria marcar el futur de l'energia. Resumint molt, i proposant-te de llegir l'article per més detalls:

Un equip del MIT (2) es proposa utilitzar una nova generació de superconductors que permetrien dissenyar imants ultra potents destinats a la compressió dels àtoms d'hidrogen fins a la seva fusió per produir heli, alliberant enormes quantitats d'energia en aquest procés.

Com el procés de la fusió nuclear necessita de temperatures extremes, de l'ordre de 200 milions de graus Celsius (temperatures que cap material sòlid pot resistir), s'han d'utilitzar camps magnètics molt potents per escalfar el plasma i impedir-li d'entrar en contacte amb cap material del reactor.

Pel disseny d'aquests imants, els científics del MIT compten amb un nou material superconductor conegut amb el nom de: yttrium-barium-copper oxide (YBCO), que els permetria dissenyar imants més petits però molt més potents que els que s'han utilitzat fins ara. Això els permetria reduir la quantitat d'energia necessària per desencadenar la reacció de la fusió i reduir el cost i el temps de realització d'un reactor, especialment si ho comparem amb el cost i els temps de realització del projecte ITER (3), que continua des de fa molts anys en construcció a Cadarache, al sud de França (4).

Personalment, m'ha cridat l'atenció que aquest projecte no hagi trobat finançament als USA i que els $50 milions del cost estimat pel projecte hagin estat avançats per l'empresa italiana ENI (5).

Entenc la tristesa dels investigadors del MIT quan diuen que: Durant molts anys, la investigació sobre la fusió només va sobreviure amb les ajudes del govern federal. I quan els fons federals es van destinar al projecte ITER, ja no van arribar al MIT (6). Però si dius quelcom de l'estil que, destinant tota la electricitat d'un reactor convencional a escalfar el plasma d'un reactor de fusió, aquest darrer serà capaç de produir l'equivalent de dos reactors convencionals, crec que no pots esperar crear una gran expectació més enllà de l'àmbit universitari.

En realitat crec que el problema del finançament no s'ha de buscar al govern federal, sinó a la implicació dels grans capitalistes nord-americans en altres tipus de projectes. "Estem oberts a participar en tot el que ens porti a una energia barata, neta i fiable", va dir Bill Gates (7). El mateix Gates que ja havia posat a disposició $1 miliard de la seva butxaca per la recerca sobre la fissió nuclear i la hot fusion, el 2016 s'havia fixat com objectiu la recaptació d'un nou fons de $1 miliard amb el suport d'algunes de les fortunes més importants dels USA. L'empresa que ha de dirigir aquests capitals cap els projectes amb més possibilitats de reeixir és coneix amb el nom de Breakthrough Energy Ventures (BEV): val la pena passar per la seva pàgina web per saber qui són els sponsors i en quines tecnologies estan invertint (8).

---

1. Hannah Devlin: Nuclear fusion on brink of being realised, say MIT scientists, The Guardian, 09.03.2018
2. MIT és una abreviació del Massachusetts Institute of Technology
3. International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER), Home Page
4. Damian Carrington: After 60 years, is nuclear fusion finally poised to deliver, The Guardian, 02.12.2016
5. Wikipedia: ENI [fr] // ENI Iberia: La marca Eni en España
6. CommonWealth: MIT. Fusion future 15 years away, 09.03.2018 // Robbing MIT to pay international reactor, 06.11.2016
7. Bill Gates’ League of Billionaires will spend $1 Billion on Energy Research,
   LENR & Cold Fusion News, 18.12.2016
8. Breakthrough Energy Ventures (BEV): Home Page, Who we are, Energy Projects

switzerland - geneva in 4K

Swiss drone: Switzerland Geneva in 4K, Youtube, 22.04.2017

Vistes impressionants. Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina A la pàgina que acabes d'obrir, punxa l'engranatge i selecciona la qualitat de reproducció (1080p està força bé) Finalment, per veure el vídeo en full screen, punxa el quadrat que tens més a la dreta.

swiss federal railways tests a new autopilot system

source: Un nouveau système de pilotage automatique testé par les CFF, RTS, 05.12.2017

El passat 27 de Desembre vaig llegir una notícia a l'edició suïssa del 20minutes.ch que em va sorprendre. Deia que l'empresa responsable de la gestió de les infraestructures ferroviàries dels Països Baixos: ProRail (1) tenia la intenció de dur a terme enguany 'almenys una prova' amb un tren automatitzat i que això faria dels Països Baixos "un país pioner en la conducció automatitzada de trens" (2). Aquesta notícia era confirmada per Alstom (3), que publicava a finals de Gener l'acord amb ProRail i la companyia neerlandesa Rotterdam Rail Feeding (RRF) (4) per la realització d'aquest projecte.

L'objectiu del projecte Alstom/ProRail/RRF seria instal·lar a una locomotora de RRF un sistema Automatic Train Operation (5) que Alstom ha desplegat al Réseau express régional d'Île-de-France (RER) (6). El test se centraria en el transport de mercaderies i es realitzaria sobre 150 km a una de les línies més conegudes (i polèmiques!) de la xarxa ferroviària europea de transport de mercaderies: Betuweroute (7), entre el port de Rotterdam i el centre logístic d'enllaç amb els ferrocarrils de la RFA a Valburg (8), amb la locomotora circulant durant 100 km sense intervenció del conductor, gràcies als estàndards europeus de senyalització (9) amb els que la línia està equipada.

Et deia que l'article em va sorprendre perquè, tractant-se d'un diari que es publica a Suïssa, en cap moment va mencionar el que s'estava fent al nostre país des de fa temps.

Mentre al 20minutes.ch del 27 de Desembre ens presentaven un projecte sobre paper que afirmava que convertiria els neerlandesos en una mena de pioners dels trens automatitzats gràcies a un primer test programat pel 2018, el mateix diari ens anunciava, tres setmanes abans!, el primer test realitzat pels ferrocarrils federals suïssos el 04.12.2017 amb tren automatitzat que, a una velocitat de 160 km/h va fer el trajecte de poc més de 60 km entre el principal nus ferroviari del país, a Olten,, i la capital federal, a Bern (10).



El test es va dur a terme durant tres nits, amb trens especials sense passatgers i fora dels horaris públics.

Aquest test està integrat al programa suís SmartRail 4.0 (11), que associa els líders del projecte: la companyia dels ferrocarrils federals (12) i el constructor Stadler Rail AG (13) amb altres companyies i associacions: BLS AG (14), Schweizerische Südostbahn AG (SOB) (15), Rhätische Bahn (RhB) (16) i Verband öffentlicher Verkehr (VöV) / Union des transports publiques (UTP) (17).

source: lawlz.org

Tant la tecnologia amb què compta fer el seu primer test la societat neerlandesa ProRail, com utilitzada pels ferrocarrils federals suïssos, es recolzen en els estàndards europeus de senyalització, que es van desplegar per a Suïssa en 2004, a una línia d'alta velocitat entre Bern i Zürich, tres anys abans que aquest sistemes es despleguessin a França i als Països Baixos. (cf. 9).


En el cas del mòdul de Stadler Rail, els senyals de control s'envien des del centre de comandament a la locomotora a través de la xarxa de telefonia mòbil de SBB/CFF/FFS: bàsicament, es tracta de les dades ETCS (e.g. la velocitat màxima permesa) i les dades ADL (e.g. la velocitat òptima que cal respectar) a més, naturalment, d'altres senyals necessaris per a la conducció del comboi.

Tant els tests de SBB/CFF/FFS com els de ProRail no tenen com a objectiu emular els sistemes de conducció automàtica actualment desplegats a línies de metro com la de Lausanne. En ambdós casos no pretenen anar més lluny d'un nivell de GoA de 2 (cf. 5): el nivell més generalitzat dels sistemes d'automatització fora de les línies de metropolitans. En el cas dels trens, si l'arrencada i l'aturada són automatitzades, el maquinista controla i acciona l'obertura de les portes, desactiva la conducció automatitzada del tren quan es fa necessari i s'encarrega de prendre el control i aplicar una solució a tot tipus d'emergència.

Lors des tests d’automatisation effectués par les CFF et Stadler sur le tronçon Rail 2000 entre Berne et Olten, un train duplex a fait l’objet de freinages et d’accélérations automatiques en présence d’un mécanicien, par le biais d’un nouveau système d’assistance à la conduite. En outre, le train a respecté un programme de régulation de la vitesse, destiné à assurer une circulation particulièrement économe en énergie. Ce niveau d’automatisation est comparable à un pilotage automatique: le mécanicien est en cabine, il surveille ce qui se passe et intervient si nécessaire. Ce nouveau système d’assistance à la conduite se fonde sur le système européen de contrôle de la marche des trains (ETCS Level 2) et sur le système de régulation adaptative (ADL) développé par les CFF pour favoriser une conduite propre à économiser l’énergie (18) .

Encara que el projecte SBB/CFF/FFS sigui actualment el més avançat que s'està realitzant al nostre país, no és l'únic. Cal mencionar també altres tres projectes que Le Temps ens presentava el passat 23.06.2017 (19):

• El projecte pilor de Schweizerische Südostbahn AG (SOB) de conducció automatitzada en un tram de 20 km al Wahlkreis de Toggenburg (St. Gallen). SOB espera equipar el 2019 els vehicles de la línia existent entre Mogelsberg (el node ferroviari regional de Wattwil) i la terminal de Nesslau, llançar el projecte pilot sense passatgers l'any 2020 i l'explotació comercial entre 2023-2025.
• Un altre projecte de conducció autònoma està previst al cantó de Basel-Landschaft, a una línia de 13 km entre Liestal i Waldenburg.
• Finalment, també s'estaria estudiant una solució similar per al nou enllaç ferroviari subterrani entre Neuchâtel (479 msnm) i La Chaux-de-Fonds (992 msnm), però es tracta d'una solució amb un cost molt elevat i es probable que no es dugui a terme abans que finalitzin de manera positiva els altres projectes.

La conducció automatitzada obre un munt de possibilitats en el terreny de l'optimització de l'ús de les infraestructures ferroviàries actuals i en el de la reducció del consum d'energia. I també ho és que, si el seu impacte no és menor en el terreny del transport de passatgers, pot ser impressionant en el del transport de mercaderies.

source: entremont-autrement

Els Països Baixos han fet la seva part de la feina amb la construcció de la Betuweroute (cf. 7), que connecta el port de Rotterdam amb els nusos intermodals destinats al transport de mercaderies a la RFA. També a Suïssa hem fet la nostra feina amb la construcció del Tunel del Gothard (20) i dels nusos intermodals destinats al transport de mercaderies a Itàlia i a la RFA.


Malauradament, ni alemanys ni italians han fet encara el treball necessari perquè el transport de mercaderies per ferrocarril, des de la Mediterrània al Mar del Nord sigui una realitat.

En el cas dels alemanys desconec si tenen algun projecte en curs, però si un dia troben una solució intermodal (ports, aeroports, xarxa ferroviària i autopistes) que permeti connectar els trens que arriben del Mar del Nord, els que arriben de Gènova, Milà i Venècia i els que arriben de la Xina via el Chongqing-Xinjiang-Europe International Railway (21) estic convençut que estarem davant d'una solució logística d'unes dimensions que actualment no ens podem ni imaginar.

---

1. Wikipedia: ProRail [en] // ProRail - Home Page
2. Premier test de trains sans conducteur en 2018, 20minutes.ch, 27.12.2017
3. Alstom to perform automatic train operation test drive with Prorail and RRF on the Betuweroute in the Netherlands, Alstom, 22.01.2018 // Veure també Wikipedia: Alstom [fr] // Alstom - Home page (Switzerland); Raphaël Ebenstein: SNCF - le train sans conducteur bientôt sur les rails en France, francetvinfo.fr, 14.06.2017 (La SNCF travaille actuellement à un projet baptisé "train drone" pour fabriquer des TGV autonomes, selon nos informations. Un prototype devrait être testé en 2019 pour le transport de marchandises, puis, à partir de 2023, pour les TGV avec voyageurs).
4. Rotterdam Rail Feeding (RRF) - Home Page
5. Wikipedia: Automatic train operation [en]. Veure en aquesta entrada: Types of train automation - Grades of Automation (GoA) of trains // Veure també: Cómo se conduce un tren de alta velocidad, Vía Libre, 03.12.2010
6. Wikipedia: Réseau express régional d'Île-de-France [fr] // Emily O'Dowd: Alstom begins implementation of "vital" €20m Automatic Train Operation in Paris, SMART-RAIL, 24.05.2017 
7. Wikipedia: Betuweroute [en][fr]
8. Konings, Rob (Editor, and al.) (2006): The Future of Automated Freight Transport: Concepts, Design And Implementation, Edward Elgar Pub, 2006 (Amazon)
9. Wikipedia: Système européen de contrôle des trains. El Sistema Europeu de Control del Tren (abreujat com ETCS) és un innovador sistema de senyalització ferroviària associat al control de velocitat. És un component del Sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari (ERTMS), que te com objectiu substituir la gran quantitat de senyals de terra, sistemes de senyalització i repetició de senyals en cabina utilitzada actualment a les diverses xarxes ferroviàries europees.
10. Stefan Ehrbar: Les CFF testent le premier train automatique, 20minutes.ch, 05.12.2017 // Un nouveau système de pilotage automatique testé par les CFF, RTS, 05.12.2017
11. No confondre amb el programa europeu SMART-RAIL o amb la comunitat anomenada SmartRail Word.  
12. Tingues en compte que el nom de la companyia varia en funció de la llengua utilitzada: en alemany SBB (Schweizerische Bundesbahnen), en francès CFF (Chemins de fer fédéraux suisses) i en italià FFS (Ferrovie Federali Svizzere).
13. Stadler Rail AG: Home Page // Veure també en aquest blog: Des de Thurgau a la Pobla de Segur, 23.08.2016; The energy strategies of Swiss Federal Railways (1), 04.06.2015
14. Wikipedia: BLS [fr] // BLS AG - Home Page
15. Schweizerische Südostbahn AG (SOB) - Home Page
16. Wikipedia: Chemins de fer rhétiques [fr] // Rhätische Bahn (RhB) - Home Page
17. Tingues en compte que el nom de la companyia varia en funció de la llengua utilitzada: en alemany Verband öffentlicher Verkehr (VöV), en francès Union des transports publiques (UTP) i en italià Unione dei transporti pubblici (UTP)   
18. De nouveaux systèmes d’assistance pour davantage de capacités et de sécurité, SBB-CFF-FFS, 05.12.2017
19. Bernard Wuthrich: Y a-t-il un pilote dans la cabine?, Le Temps, 23.06.2017
20. Laurent Aubert: Le nouveau Gothard donne des ailes à CFF Cargo, Tribune de Genève, 27.12.2016  // Tamara Ritter: «Le jeu en valait la chandelle» - une année TWC 2017, blog.sbbcargo.com, 11.12.2017
21. Veure en aquest blog: La nova Ruta de la Seda (02.08.2013); La nova Ruta de la Seda II (25.08.2013); Philippe Rekacewicz, cartògraf (23.09.2013);

benjamin heine - pencil vs camera

Benjamin Heine: Defying gravity, Flickr

De nacionalitat belga, però nascut el 1983 a Côte d’Ivoire, Benjamin Heine és un artista visual multidisciplinari que es va fer famós el 2010 amb la invenció d'una nova forma artística brutal anomenada "Pencil Vs Camera". Podria dir un munt de coses sobre ell, però prefereixo deixar-te que et miris la seva bio a Wikipedia, Optical Spy o a la seva pàgina a Facebook. Que li donis un cop d'ull a la seva obra a Flickr, Instagram, Art-Spire i, naturalment, a la seva Home page. O els seus vídeos al seu canal Youtube.

Si no el coneixies abans, espero que la seva descoberta t'hagi impressionat tant com a mi em va impressionar la primera vegada que vaig veure la màgia que sap donar-li a la fusió entre el dibuix o la pintura i la fotografia.

l'espanya abandonada i les teories de malthus

source: el pueblo abandonado de Belchite, abandonalia.com, 19.10.2011

Dos articles que vaig trobar molt interessants i que avui m'agradaria compartir amb tu:

Arsenio Escolar: La media España vacía, una cuestión de Estado sin soluciones a la vista, eldiario.es, 15.01.2018

La despoblación del 53% de nuestro territorio es un grave problema del que apenas se habla. Rajoy creó un Comisionado del Gobierno frente al Reto Demográfico, pero un año después nada se sabe sobre qué ha hecho en este tiempo ni qué estrategias va a promover

En el año 2000 residían en España menos de un millón de extranjeros, exactamente 923.879. En 2010, seis veces más: 5.747.734. A comienzos de 2017 la cifra había bajado a 4.549.858, y sigue cayendo. Otro dato: en 2010 había 1,57 millones de españoles residiendo en el extranjero. Ahora hay 2,40 millones. No todo es emigración, pero una buena parte del fenómeno sí se debe a ella.

Nuestros desequilibrios demográficos son especialmente graves en más de la mitad del territorio nacional. En 268.083 kilómetros cuadrados de nuestra superficie, el 53% del total, solo vive el 15,8% de la población, y todo indica que este último porcentaje sigue cayendo.

En un informe de enero de 2017, la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) llegaba a la conclusión de que más de 4.000 de los municipios españoles -es decir, la mitad del total que tenemos- se encontraban en esa fecha “en riesgo muy alto, alto o moderado de extinción: los 1.286 que subsisten con menos de 100 habitantes, los 2.652 que no llegan a 501 empadronados y una parte significativa de los más de mil municipios con entre 501 y 1.000 habitantes”.

En sus estudios sobre la que han llamado Serranía Celtibérica (una amplia región española en torno a las montañas del Sistema Ibérico que va desde las provincias de Valencia y Castellón a las de Burgos y La Rioja, pasando por Cuenca, Teruel, Guadalajara, Zaragoza, Soria y Segovia), el profesor Burillo y sus colaboradores son aún más contundentes. Denominan a la zona como la Laponia del Sur (nota: "Galicia, Asturias y Castilla y León tendrán menos población en 2031 de la que tenían en 1976") y afirman: “Con una extensión doble de Bélgica, sólo tiene censada una población de 487.417 habitantes y su densidad es de 7,72 hab/km2. Cuenta con el índice de envejecimiento mayor de la Unión Europea y la tasa de natalidad más baja. Este desierto, rodeado de 22 millones de personas, está biológicamente muerto”.

I un article que tothom hauria de llegir abans de mecionar a Malthus, en particular a les tertúlies de les TV de l'estat espanyol  ...

Yves Charbit: Pourquoi Malthus fut, au fond, le premier anti-malthusien, The Conversation, 11.01.2018

Un immense malentendu entoure Thomas Robert Malthus (1766-1834). Comme souvent les grands penseurs il est souvent cité sans avoir été vraiment lu, d’où un lourd contresens ; Malthus, loin de dénoncer le risque de surpopulation, a proposé un modèle de croissance démo-économique profondément original. Celui-ci est presque totalement méconnu, en raison des arguments pseudo-scientifiques et des affirmations idéologiques qui n’ont cessé, à travers les siècles, d’être assénés en son nom, invoqué comme autorité suprême.

john lennon - working class hero

johnlennon: Working Class Hero - John Lennon/Plastic Ono Band, Youtube, 18.12.2016

Un tema brutal amb una lletra brutal que John Lennon va publicar en 1970 (Wikipedia, Paroles et traduction).

No deixis però d'escoltar la versió que Marianne Faithfull va fer el 1979 o el seu live de l'any 2000.

Working Class Hero - Marianne Faithfull, Youtube, 16.05.2014. Marianne Faithfull - "Working Class Hero" (live), Youtube, 29.10.2006

what the heck is going on in eritrea?

source: nationsonline.org - Political Map of Eritrea

El passat 23 de febrer publicava un post sobre Djibouti que portava per títol: What the heck is going on at Bab-el-Mandeb strait? (1). A la part Nord d'aquest estret trobem un altre país que fa molt de temps que ha retingut tota la meva curiositat: Eritrea (2)

Bàsicament, Eritrea ha retingut des de fa molt de temps la meva curiositat per ser un país del què es parla més aviat poc als telenotícies. Tampoc em consta que sigui el blanc dels atacs de les ONG. Però el cas és que, des de fa deu anys, és un dels principals països d'on són originaris bona part dels demandants d'asil polític que arriben a Suïssa. Amb una diàspora que la RTS estimava en 35.000  persones a principis del 2017, segons les dades publicades pel Secrétariat d'Etat aux migrations (SEM), 5.178 havien sol·licitat asil a Suïssa l'any 2016: a gairebé el 42% d'entre elles se'ls va concedir (3).

El fet que l'any passat es parlés d'Eritrea als telenotícies suïssos va estar motivat per la modificació de la jurisprudència del Tribunal administratif fédéral (TAF) que, fins llavors havia considerat automàticament com refugiats als eritreus que havien fugit del seu país il·legalment. Una modificació de la jurisprudència motivada després de haver constatat que hi havia eritreus que, després de haver obtingut l'asil, s'havien desplaçat al seu país per estades breus, en general per visitar a la seva família, pagant-se el viatge amb els subsidis que rebien de la Confederació i tornant sense problemes per seguir amb el seu estatus de refugiats a Suïssa.

Si el Tribunal administratif fédéral (TAF) va endurir les condicions per l'obtenció de l'asil als eritreus a principis del 2017, el govern federal ens va tornar a sorprendre a la tardor, quan vam aprendre que la Direction du développement et de la coopération (DDC) havia reprès els projectes aturats de cooperació amb Eritrea. Uns projectes que es durien endavant amb el partnership d'una ONG italiana: Volontariato Internazionale per lo Sviluppo (VIS), i amb una organització privada suïssa amb finalitats humanitàries, activa a Eritrea des dels anys 70, el Comité suisse de soutien à l’Erythrée (SUKE). Uns projectes dels que l'ajuda econòmica es canalitzarà a través d'un suís que, a part de ser consol honorari d'Eritrea, és conegut per ser amic personal del president d'aquell país, per ser profundament detestat per la diàspora dels eritreus que viuen a Suïssa i també per no concedir visats als periodistes suïssos que acusen aquell règim de ser una dictadura (4).

En 2016 Deutsche Welle ens explicava que cada mes, fins a 5.000 persones fugien d'Eritrea, un país governat per un règim autoritari on les violacions dels drets humans són sistemàtiques i generalitzades, amb un servei militar obligatori de 18 mesos que sovint s'amplia indefinidament al lliure arbitri dels comandants militars. Un servei militar que, des de fa anys, s'ha identificat com el principal motiu pel qual els joves eritreus fugen del seu país, exiliant-se primer en Etiòpia, per descobrir la vida als camps de refugiats, dels que faran tot el possible per fugir i demanar asil a Europa. Un altre argument esgrimit tradicionalment és el de l'extrema pobresa lligada a un règim comunista on s'ajunten un alt cost dels productes de primera necessitat, els baixos salaris de les empreses de l'estat i la pràctica inexistència d'un sector privat a l'economia: "Vint-i-cinc anys després de la independència, el país retrocedeix en assistència sanitària, educació i en la producció" (5).

El mateix 2016 New Statesman enfonsava el clau afirmant que: "No oblidem que hi ha més eritreus que creuen il·legalment la Mediterrània que no pas sirians. I que hi ha més eritreus que sol·liciten l'asil al Regne Unit que persones de cap altra nacionalitat" (6).

Les comparacions amb Corea del Nord són pertinents. La guerra de la independència contra Etiòpia va tenir com a resultat la destrucció de la ciutat portuària de Massawa, i la política autàrquica del règim comunista no ha aconseguit reconstruir ni la ciutat ni el seu port. Encara avui, hi ha llargs períodes durant el dia i la nit amb talls en el subministrament d'electricitat. Va haver fins i tot un episodi de fam al Nord del país. Però ningú en parlarà perquè no hi ha llibertat de premsa i les comunicacions privades són controlades pel govern.

Aquests eren els arguments oficials dels problemes d'Eritrea. Ni llavors, ni encara avui, no semblen tenir compte de que el BBC World Service havia començat a posar les qüestions correctes a una emissió de 50' que pots baixar-te des de la seva pàgina web (7) i que aquestes qüestions serien recuperades més tard amb algunes respostes força adequades per Valerie Frank a africanarguments.org (8).

I mentre els eritreus segueixen fugint en direcció a Europa, recordem que el seu país és ric en recursos sense explotar: com ara l'or, el coure, el gas natural i el petroli. Però que la manca de capitals i d'infraestructures, les sancions de la ONU i la corrupció del règim fan que aquests recursos estiguin sent explotats per companyies occidentals que utilitzen per la seva extracció una ma d'obra amb unes condicions de treball inacceptables (9).

El passat mes de Novembre, l'ambaixada USA informava de manifestacions i de bescanvis de trets als carrers d'Asmara, la capital d'Eritrea (10). Potser només sigui una lluita de poder al sí de la dictadura. O potser que, amb tot el que s'està cuinant al Mar Roig, especialment a l'estret de Bab-el-Mandeb, l'anacronisme d'aquesta dictadura comunista estigui completament fora del dibuix geopolític què es precisa en les nombroses bases militars que acull el seu veí del sud: Djibouti (1), o les guerres interminables dels veïns sudanesos a l'oest, o els iemenites a l'est.

---

1. What the heck is going on at Bab-el-Mandeb strait?, en aquest blog, publicat el 23.02.2017
2. Wikipedia: Eritrea [en]
3. Les conditions d'admission des réfugiés érythréens en Suisse durcies, RTS Info, 06.02.2017
4. La Suisse reprend une collaboration controversée avec l'Erythrée, RTS Info, 06.02.2017
5. Oliver Ramme: Why people are leaving Eritrea, Deutsche Welle, 15.04.2016
6. Gabriel Pogrund: How the world forgot “Africa’s North Korea” Eritrea, and what this means for migration, New Statesman, 09.09.2016 // See also Zoe Holman: The Living Hell of Being a Girl Soldier in Eritrea, Vice, 31.08.2017
7. The Real Story: Exodus from Eritrea, BBC World Service
8. Valerie Frank: The questions no one is asking about Eritrea, africanarguments.org, 06.01.2016
9. Mark Anderson: Canadian mining company accused of exploiting Eritrea's forced labour, The Guardian, 19.08.2015
10. AFP: Gunfire as rare protests hit streets of Eritrea’s capital, The Citizen, 01.11.2017