Abans de res, deixa'm dir-te que, pel post d'avui, m'ha semblat una bona idea prendre en préstec, com a títol:
Facta, non verba ("
els fets, no les paraules"). Una sentència atribuïda a
Juli Cèsar per l'historiador
Suetoni.
Som-hi, doncs! Deixa'm començar pel vídeo amb què he obert el post d'avui. I deixa'm fer-ho parlant del seu autor, dient que l'
Enric Juliana és un personatge per qui tinc més simpatia de la que puguin semblar demostrar alguns dels posts que he publicat en aquest blog..
Ho dic perquè no m'agradaria que se'm malinterpretés si dic que no he acabat de comprendre el missatge que ens vol transmetre
Juliana al vídeo amb què he obert el post d'avui. Però el fet que es refereixi a les declaracions de
Trump sobre el
Canadà,
Groenlàndia i
Panamà associant-les al concepte de
Lebensraum (1) i al de l'
Imperi em van fer pensar que, la nova profecia de
Juliana, està comparant el nou mandat de
Trump amb un passat idíl·lic on els
EUA haurien demostrat ser una potència pacifica i respectuosa d'un comerç equitable amb la resta de països del món.
Entenc que no és exactament això el que vol dir-nos
Juliana. Però, en el seu entusiasme per llençar una
première nou dies abans de la nominació de
Trump, ha omès un detall important. Els
EUA han estat gairebé sempre en guerra al llarg de la seva història, com pots veure al gràfic que les resumeix. Un gràfic que ens mostra que les guerres més llargues estan lluny de ser aquelles que hem retingut a la nostra memòria.
Pel que fa a un llistat detallat de les guerres en què han participat els
EUA, podria recomanar-te llegir un article de
Wikipedia:
List of wars involving the United States (2). Però deixa'm dir-te abans que les versions en anglès i francès ens adverteixen que aquest llistat té unes llacunes que inviten a pensar que pot ser encara més llarg. Tanmateix, com hom diu que
una imatge val més que mil paraules, et proposo donar un cop d'ull als mapes publicats a un llibre de
David Vine (3), de lectura recomanada: pots
punxar aquí per veure alguns dels seus mapes més interessants, entre aquests, el que pots trobar a continuació.
Ara que ja hem recordat que qualsevol eventual conflicte bèl·lic en què la nova administració de
Trump pogués implicar al seu país, no representaria cap novetat en la seva història, seria interessant demanar a
Juliana que ens expliqui la utilització del concepte
espantavelles del
Lebensraum per fer referència a quelcom que els
EUA han practicat des de sempre, de vegades com a resultat d'un conflicte bèl·lic, de vegades per la cessió o la compra d'un territori.
Seguint amb les no-novetats que ens anuncia el vídeo de
Juliana, em permeto recordar que els
EUA han interferit en la política dels països d'
Amèrica Llatina sempre que ho han considerat necessari per als seus interessos. Sovint, mitjançant l'organització de cops d'estat. Però també envaint-los, com va ser el cas de
Panamà fa 35 anys (4), durant la presidència de
George HW Bush.
Si parlem de
Groenlàndia, crec que també val la pena recordar que la presència militar dels
EUA a l'illa no ha necessitat fins ara de cap invasió. Que, entre 1959 i 1967, els
EUA van construir sota el glaç una base militar:
Camp Century (5) amb míssils nuclears preparats per atacar l'antiga
URSS. Que aquesta base militar es trobava a 200 km d'una altra gran base militar nord-americana que ja existia en temps de la II Guerra Mundial:
Thule.
Una gran base militar, des del 2023 coneguda amb el nom de
Pituffik (6), la més septentrional de la
US Space Force, lligada als radars del
North American Aerospace Defense Command (
NORAD) i que té com a missió la detecció dels míssils balístics i la vigilància de satèl·lits pel comandament de la força aèria dels
EUA.
Així doncs, com la presència militar nord-americana no s'ha qüestionat mai i, fins on jo sé, les relacions entre els
EUA i
Dinamarca sempre han sigut excel·lents, desconec quin pot ser l'interès de
Trump i la banda de tertulians que ha escollit com a assessors per comprar l'illa:
He de confessar-te que, vivint a Europa, també desconec quins són els diners per adquirir Groenlàndia amb què compta Trump, president d'un país que diu no estar en condicions d'assumir el cost del seu servei postal i que està considerant des de fa anys la seva privatització (7).
Recordem també que, durant el seu discurs de Cap d'Any, el primer ministre de Groenlàndia, va dir que volia que Groenlàndia es desprengués de les cadenes del colonialisme. I que, després d'una visita de Donald Trump Jr a principis d'aquest any, el primer ministre va dir: "Som groenlandesos. No volem ser nord-americans. Tampoc volem ser danesos. El futur de Groenlàndia serà decidit per Groenlàndia" (8).
Potser val també la pena recordar que Groenlàndia tenia el 2022 una població de 56,583 habitants, dels quals gairebé el 90% són natius inuits. I que la promesa d'una quantitat raonable de dollars per habitant podria fer passar la idea de convocar un referèndum per "decidir" sobre el futur polític de l'illa.
Tanmateix, veient la facilitat amb què
Trump ha reeixit a fer doblegar els genolls al president colombià:
Gustavo Petro, just amb l'amenaça dels aranzels (9), em demano si la política agressiva de
Trump vers
Groenlàndia o el
Canadà no té cap altre objectiu que ficar sota pressió les seves economies, obligant danesos i canadencs a signar tractats comercials que, anant contra els seus interessos sobirans, els segueixin permetent l'accés a un dels mercats econòmicament més atractius del planeta.
Estem doncs davant de la idea de l'Imperi evocada per
Juliana? Abans de respondre a aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te la lectura d'un article publicat per
Josep M. Colomer a
La Vanguardia (10):
Estats Units és un imperi en retirada. La seva última victòria militar va ser fa trenta-quatre anys, a la guerra del golf Pèrsic. Després, es va retirar unilateralment, sense èxit o derrotat, de l'Iraq, l'Afganistan, Líbia i Síria. Ara ja no envia tropes als escenaris de conflicte, com a Ucraïna, a qui només ven armes. La despesa militar, que havia arribat al 8% del PIB durant la segona guerra freda del president Reagan als anys vuitanta, és ara del 3,4%, menys del que Trump reclama als socis de l'OTAN. Un milió de soldats desplegats a més de mil bases militars, la majoria a Europa, han quedat reduïts a cent cinquanta mil.
Donald J. Trump no vol conquerir el món, sinó tot al contrari: el seu pla és atrinxerar-se a Amèrica del Nord, tancar fronteres, oblidar-se d'Europa i acomodar zones d'influència amb Rússia i la Xina per no haver d'anar de guerra a guerra per salvar als seus suposats amics.
El mateix dia de la publicació de l'article de
Josep M. Colomer, un article d'
Antoni Puigverd ens recordava la figura de
William McKinley (11), un president dels
EUA assassinat durant el seu segon mandat per un anarquista americà d'origen polonès:
Leon Frank Czolgosz (12):
Les dues grans aportacions polítiques de McKinley (proteccionisme aranzelari i expansionisme imperial) troben en Trump a un continuador directe. Ja des d'abans de ser diputat, McKinley era un defensor a ultrança de la indústria americana. Amb la seva política aranzelària, que frenava les importacions, la indústria americana va fer un gran salt.
Pel que fa a l'expansió territorial, McKinley va pressionar Espanya per concedir la independència als insurgents cubans. A conseqüència de l'explosió del Maine (febrer de 1898: un cuirassat nord-americà que havia ancorat, intrús, al port de l'Havana), McKinley va sol·licitar la declaració de guerra al Congrés i la va signar. La moderna flota nord-americana es va imposar fàcilment a l’antiga marina espanyola. Per acordar la pau, Espanya va haver de lliurar als Estats Units, a més de Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines (...) El mateix any, McKinley va annexionar les illes Hawaii als EUA.
L'afany de
Puigverd per parlar-nos de polítiques
imperials no ens ha de fer oblidar la situació particular d'aquells territoris que, pel que sigui, tot i estar sota sobirania nord-americana, no formen part del territori nacional dels
EUA:
Guam i les
illes Marianes,
Puerto Rico i, fins al 1946, les
Filipines.
Et recomano la lectura d'un article de Wikipedia (13) que parla de la història dels territoris dels Estats Units. D'aquells territoris que van acabar fent part del territori nacional dels EUA; d'aquells que van acabar sota la sobirania dels EUA sense fer part del seu territori nacional i la d'aquells territoris que van ser invadits o ocupats una o diverses vegades al llarg de la seva història.
I just per tancar el post d'avui, en relació amb el que pugui ser la futura política exterior de l'administració
Trump, recomanar un cop més la lectura de l'article de
Josep M. Colomer, molt especialment un paràgraf on ens recorda que:
Ja hauríem d'haver après fa temps que a Trump no se l'ha de jutjar per la seva xerrameca, que sol ser provocativa per despistar o atemorir el contrari i així vèncer-lo o obligar-lo a negociar. Cal parar atenció només al que faci. I no li serà fàcil: hi haurà resistència, incompetència, alts i baixos econòmics, desenganys, corrupció ...
Naturalment, part de la xerrameca s'anirà traduint en ordres executives i lleis que sortiran del
Congrés i del
Senat nord-americans. En aquest moment, valdrà la pena reflexionar sobre tres o quatre coses que hem après al llarg dels anys. En el terreny de l'
ecologia, per exemple, quin és un dels països que rep amb més intensitat les conseqüències del
canvi climàtic, quin és el seu cost anual i quin és el seu impacte en el sector de les assegurances i en les economies de les classes mitjanes..., i els actors de
Hollywood.
I ja en el terreny de l'
economia, analitzar quin pot ser l'impacte de les decisions de la nova administració en el motor del consum: les classes baixa i mitjana. I quan aquestes impactin a les grans corporacions, no oblidar que aquestes van aprendre tres o quatre coses durant el període més àlgid de la globalització.
Per exemple, quan es va amenaçar amb sancions a la Xina, moltes empreses d'aquest país van deslocalitzar a Vietnam i a Mèxic (14). I quan la nova administració dels EUA va amenaçar a Mèxic amb aranzels que podien pujar fins a un 25%, moltes de les manufactures que exporten des d'aquest país als EUA, majoritàriament lligades a empreses nord-americanes i xineses, van engegar un període de reflexió sobre el seu eventual trasllat a Vietnam (15).
- Wikipedia: Lebensraum [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: List of wars involving the United States [en] [fr] [es] [ca]
- by David Vine: The United States of War, A Global History of America's Endless Conflicts, from Columbus to the Islamic State, University of California Press, Oct 2020
- Wikipedia: United States invasion of Panama [en] [fr] [es] [ca]
- Veure The defrosting of a military base: Camp Century, publicat en aquest blog el 05.03.2020
- Wikipedia: Pituffik Space Base [en] [fr] [es] [ca]
- Eric Katz: USPS privatization again under consideration, Trump says. The president-elect suggested he could bring back an idea from his first term that proved unpopular with both parties in Congress, Government Executive, 16.12.2024
- Maya Yang: Trump again demands to buy Greenland in ‘horrendous’ call with Danish PM, The Guardian, 25.01.2025
- Petro acepta a los deportados por Trump tras las amenazas de nuevos aranceles a Colombia, La Vanguardia, 27.01.2025
- Josep M. Colomer: La retirada de Trump, La Vanguardia, 27.01.2025
- Antoni Puigverd: Monte McKinley, La Vanguardia, 27.01.2025
- Wikipedia: Assassination of William McKinley [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Former unincorporated territories and administered areas
- David Culver et al.: An industrial Chinatown near the US southern border readies its options should Trump tariffs come, CNN Business, 22.01.2025
- Why Foreign Companies Relocate to Vietnam?, Vietnam Briefing
