Showing posts with label languages. Show all posts
Showing posts with label languages. Show all posts

Saturday, November 29, 2025

humor i semàntica comparativa


Algú a qui conec des de fa temps, va enviar-me una imatge similar a la que he fet servir per obrir el post d'avui durant el Black Friday d'avui farà un any. 

Aquell conegut estava mort de riure pel que havia vist a la traducció literal de Google Translate i, a partir d'aquesta traducció literal, va fer una interpretació personal sobre la idea del confort que tenen els xinesos, car la pàgina on va trobar aquest anunci era xinesa. En cap moment no va pensar que potser no era res d'altre que una expressió xinesa traduïda literalment a l'anglès.

Diguem que el meu conegut no és l'única persona a qui se li han creuat els cables quan ha vist aquesta expressió. Com pots veure a un dels nombrosos fòrums que pots trobar a la xarxa on es discuteix el tema (1), la traducció literal en xinès no és molt diferent: la sensació de caminar sobre una m**** de gos.

Més enllà de la imatge que ens pugui venir al cap quan veiem aquesta expressió, cal saber que la versió xinesa és una expressió popular utilitzada en aquell país per descriure la comoditat d'un calçat a les plataformes de compres en línia xineses. Francament, no crec que, en aquell país, ningú pensi en estar caminant sobre excrements de gos quan la veu als anuncis. 

Source: Urban Dictionary Store

En llengua anglesa és una expressió que pot descriure un munt de coses. Entre aquestes descripcions, a l'Urban Dictionary (2) podem veure que, de vegades, s'utilitza per dir que algú ha tingut un cop de sort o de bona fortuna.

Altrament, a Ludwig (3) podem veure que hom considera que es tracta d'una expressió vulgar i inadequada. Si hom vol transmetre la idea de trepitjar alguna cosa desagradable, és millor dir alguna cosa com "passar en circumstàncies desagradables" o "entrar en una situació difícil". En tot cas, aquesta expressió també s'utilitza per descriure una situació que no m'ha deixat indiferent: "Quan segueixis el ramat, estàs obligat a trepitjar la seva m****".

Sembla doncs que, quan llegim aquesta expressió en llengua anglesa, val més que ens assegurem d'haver situat el context en què hom la utilitza per a saber si està descrivint una situació positiva o tot el contrari.

Si fa no fa, és el mateix que passa en català amb l'expressió: "trepitjar m****". Fa deu anys, a les pàgines d'El Món, Núria Ferré (4) es demanava si aquesta expressió era sinònim de bona o de mala sort. I tot i que probablement no coneixia el significat d'aquest expressió en xinès mandarí, el seu article defenia l'interès de conèixer el seu significat car: "És important saber-ho. Per què segons fonts de Ajuntament de Barcelona cada dia els serveis de neteja municipals recullen 300 quilos de merda de gos. I encara se’n deixen més d’una".

Probablement, en qüestions de traducció i d'intel·ligència artificial, la feina serà molt llarga perquè aquestes eines arribin a interpretar correctament una expressió en funció del context, de la llengua i de la regió del planeta on aquesta s'utilitza. O pot ser que, davant de la complexitat de la tasca, els enginyers solucionin el problema fent que la IA respongui amb un simpàtic “no entenc res del que em dius” en cas de qüestions complexes. Creu-me, sé del que parlo.


  1. Feeling of walking on shit, reddit
  2. Urban Dictionary
  3. Ludwig.guru
  4. Núria Ferré: Trepitjar m****, El Món, 08.09.2015

Friday, August 30, 2024

learn spanish in a fun way

Casa Spanish - Spanish teacher reacts to celebrities speaking Spanish: Ben Affleck, YouTube, 31.08.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa molts anys, tornant de veure uns amics que viuen a La Ràpita (Tarragona, Espanya), ens vam aturar a una àrea de servei de l'autopista, a prop de Tarragona. Ja feia nit, la cafeteria estava gairebé buida i, de cop, em vaig creuar amb un vell company que havia conegut a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Feia molts anys que no ens vèiem, vam presentar a les nostres parelles i vam començar a parlar què havíem fet a la vida durant tot el temps que no ens havíem vist.

Per allò de guardar l'anonimat a les xarxes, anomenaré Batis al meu vell company que, per aquelles coses de la vida, havia viscut a la mateixa vila que la meva parella. Vam explicar que vivíem a Suïssa i tres o quatre coses sobre què fèiem en aquest país. Però em vaig quedar fregit quan en Batis ens va explicar que ells vivien a Seül (Corea del Sud), on donava classes d'espanyol a una de les universitats d'aquella vila. Vivint tan lluny, trobar-nos en aquella cafeteria mig buida de l'autopista, va ser una d'aquelles casualitats que no crec que tornin a produir-se mai més a la vida.

Sempre he admirat els professors que donen cursos de llengües estrangeres a països on els seus alumnes no estan en contacte amb aquestes. Però ensenyar espanyol a un país de l'Extrem Orient on, ja per començar, l'alfabet no té res a veure amb el que nosaltres coneixem, em va semblar remarcable i digne d'admiració. En realitat, en Batis, no és l'únic professor d'espanyol per alumnes que viuen a l'estranger que conec: per guardar el seu anonimat, no els mencionaré. L'únic que afegiré és que sempre m'he quedat sobtat quan he vist el material pedagògic que utilitzen i les adaptacions personals que en fan d'aquest material per adaptar-lo als interessos i la cultura d'on són originaris els seus estudiants.

Estic segur que no els descobriré res amb una sèrie de vídeos que fa poc he vist recentment a YouTube: Spanish teacher reacts to celebrities speaking Spanish on, un professor d'espanyol presenta entrevistes d'algunes de les celebritats més famoses del món, en general actors de cinema nord-americans, que parlen espanyol i analitza la seva manera d'expressar-se. D'una manera molt respectuosa, aprofita per ensenyar als seus alumnes alguns dels errors més comuns que hom pot identificar en la utilització de la llengua espanyola pels anglosaxons (especialment els nord-americans) i la manera més senzilla per resoldre'ls.

Potser el més remarcable d'aquests vídeos és que alguns dels errors identificats pel professor d'espanyol també els hem sentit alguna vegada entre els natius que parlen aquesta llengua. Però això és un altre tema que, segurament, ens portaria molt lluny. Només deixa'm dir-te que, aquí a Suïssa, vaig treballar amb un company alemany que havia viscut durant un any amb una família espanyola per practicar la llengua. La família vivia a Sevilla, la dona era d'aquella ciutat, i el seu marit era cubà. Quan aquell company em parlava en espanyol, jo entenia el que em deia: finalment, és del que es tracta. Ara bé, estic segur que el professor de la sèrie del vídeo amb què he obert el post d'avui tindria algunes coses què proposar-li per a millorar encara més el seu espanyol.

Tornant a la sèrie de vídeos de la que et parlava, he obert el post d'avui amb un vídeo de Ben Affleck. Però també pots trobar altres amb entrevistes amb Gwyneth Paltrow, Will Smith, Viggo Mortensen  i altres celebritats.

Sobre Viggo Mortensen, deixa'm fer un punt i a part amb el vídeo que comparteixo a continuació:

Viggo Mortensen Parle 9 Langues, YouTube, 05.06.2021

I és què, Viggo Mortensen pot parlar en nou llengües. El seu nivell de competències es presenta així a la descripció d'aquest vídeo:
  • Anglès: La seva llengua materna i la principal llengua en què treballa a Hollywood.
  • Espanyol: Parla amb fluïdesa gràcies a les seves arrels argentines.
  • Francès: Parla francès amb fluïdesa, cosa que reflecteix la participació en projectes internacionals.
  • Danès: El va aprendre durant la seva estada a Dinamarca i el seu treball en pel·lícules daneses.
  • Italià: El parla de manera competent, mostrant interès per la cultura i el cinema italians.
  • Suec: L'utilitza amb bona fluïdesa, encara que no és un parlant nadiu.
  • Àrab: Demostrant unes bones habilitats en àrab.
  • Català: L'utilitza mostrant la seva connexió i el seu interès cultural per Catalunya.
  • Noruec: Es comunica amb força eficàcia.
I ara deixa'm tancar el post d'avui amb una sèrie de vídeos d'un nord-americà que m'ha fet riure de valent: Y así me trataron. L'autor es diu: Ford Quarterman, i es presenta així al seu canal YouTube:
No soy de aquí, ni soy de allá... Soy un gringo enamorado de América Latina. Llevo mucho tiempo viajando y, durante estos últimos años, después de manejar mi camioneta de EE. UU. hasta la Argentina, he venido a México para vivir mis sueños.
Als seus vídeos el pots veure als centres comercials dels USA fent-se passar per un llatinoamericà, preguntant coses als seus compatriotes en espanyol i veure quina és la reacció de la gent: quan no l'entenen, però també quan canvia al mateix anglès que ells parlen. Però on et mores de riure és quan canvia la situació a països d'Amèrica Llatina, molt especialment a Mèxic, quan passa de preguntar coses en anglès a utilitzar unes expressions locals que jo no havia sentit mai a la meva vida, però amb l'accent i el look d'un gringo.

Però millor que seguir explicant-t'ho, et proposo veure un dels vídeos més divertits de la sèrie, rodat el 2020 a Playa del Carmen, un dels llocs més turístics de Mèxic.

Ford Quarterman - Fingí no hablar español en México y así me trataron (2), YouTube, 20.09.2021

Tuesday, March 26, 2024

cròniques de la uab (1976-1986)



Vaig trobar per atzar el tweet amb què he obert el post d'avui. El tweet anava acompanyat de comentaris, sovint delirants, d'algunes persones de les quals hom diu que compartim el mateix país, tot i que segueixo convençut que sempre hem viscut en universos paral·lels.

El vídeo del 1976 d'aquell tweet m'ha fet recordar que, un any més tard, m'havia examinat del Curs d'Orientació Universitària (COU) a un institut de batxillerat que estava a l'avinguda d'Esplugues (Barcelona): l'Institut Ausiàs March.

Havia tret una bona nota i podia realitzar el somni de matricular-me el mes de setembre al al Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la UAB. Però no ho vaig fer ...

Aquest sóc jo a la foto del certificat de les notes de COU

No vaig matricular-me perquè feia vuit mesos que havia començat a sortir amb una noia amb qui, treballant i estudiant, no havia pogut passar massa temps, com si diguéssim. També per altres motius.

Havia començat a treballar a Can Baurier (1) amb 16 anys i, pocs mesos abans de passar l'examen de COU, en arribar als 18 anys, vaig perdre el dret a la jornada reduïda a la qual tenia dret per seguir els meus estudis. A la pèrdua d'aquest dret s'havia d'afegir que havia començat a treballar com a Laborant al laboratori de l'empresa, i ara havia de treballar alternativament una setmana de matí (06h00-14h00) i una de tarda (14h00-22h00). Del torn de la nit em vaig lliurar, perquè era el més ben pagat i normalment estava reservat als casats amb fills.

A més, encara no havia fet el servei militar (l'havia de fer a les Illes Canàries) i tenia unes ganes enormes de traure'm el carnet de conduir i començar a viatjar amb una furgoneta Ebro F-275 que havia comprat el meu pare i ja no feia servir.
Vaig aprendre a conduir amb una Ebro F-275 molt similar a la d'aquesta imatge

Els anys van passar, em guanyava relativament bé la vida per un jove de la meva edat, i vaig donar com entrada l'entranyable Ebro F-275 per comprar-me el Renault 12 TS Break que pots veure, ja en un estat lamentable, a una imatge del 1987 (2).

Però la crisi del tèxtil va arribar inexorablement a la fàbrica on treballava, i em van acomiadar el febrer del 1982: pocs anys més tard, la fàbrica va acabar tancant. Com, gràcies al suport dels companys del meu sindicat, havia cobrat una bona indemnització per l'acomiadament i també cobrava l'atur, sota els bons consells de gent que m'estimava, vaig aprofitar que vivia al Vallès Oriental per inscriure'm el setembre d'aquell any a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Tot el que puc dir és que, no coneixent a ningú, vaig acabar barrejant-me amb tothom. Els que començaven la carrera aquell any, clar. Però també, quan em vaig unir a la gent de l'Associació d'Estudiants de Lletres (AEL), amb aquells que ja acabaven la carrera. I, entre aquests, amb aquells que l'havien començat el 1977 i altres que ho havien fet abans, organitzant les matèries a les quals es matriculaven en funció de les hores que tenien disponibles a la feina per seguir treballant i estudiant.
Va ser a l'AEL on vaig conèixer un bon company a qui vaig perdre la pista el 1989 i a qui, gràcies a Joan Manuel Soriano, he pogut contactar recentment: en Miquel Flamarich Tarrasa.
M'agradaria pensar que l'equip que va realitzar el reportatge de RTVE.es va trobar els estudiants entrevistats per atzar. Però tot el que puc dir és que, quan vaig arribar a la UAB, em vaig creuar amb la Catalunya que jo coneixia: una Catalunya molt més diversa.

Entre els estudiants, hi havia gent que venia del País Valencià o les Balears, però també del País Basc i d'arreu d'Espanya. Naturalment, hi havia gent que venia de les comarques i ciutats mencionades al vídeo amb què he obert el post d'avui, però no érem minoria aquells que veníem de Nou Barris o d'altres barris obrers del cinturó de Barcelona: Barcelonès Nord, Vallès i Baix Llobregat.

Hi havia ateus, cristians de tota mena, i alguns jueus (molt pocs). Hi havia gent de CiU, del PSUC, del PSC i també independentistes (molt pocs). Però també hi havia maoistes, trotskistes i anarquistes. Hi havia rockers, heavies, punks i el que llavors alguns anomenàvem modernus. I, al bell mig de tot aquest melting pot, hom podia sentir totes les variants del català o de l'espanyol.

Deixant de banda l'alt grau de tolerància i convivència que existia entre totes aquelles tribus, hi havia quelcom que unia a moltes d'elles: el gran consum de la laca que acabaria provocant un enorme forat en la capa d'ozó de l'Antàrtida.


Sobre els modernus hi ha una anècdota que mai podré oblidar. El 1984 se m'havia acabat l'atur i vaig buscar-me la vida fent algunes feines puntuals. Finalment, vaig acabar treballant en torns rotatoris de matí i tarda a una fàbrica que Danone tenia a Parets del Vallès (he llegit que la tancaran enguany). Em vaig perdre moltes classes, però hi havia una matèria en concret, la Història de Catalunya amb l'Albert Balcells (3), a la qual no vaig poder anar més enllà d'algunes classes durant tot el curs i, gairebé mai, de manera continuada.

No recordo com ens vam conèixer, però hi havia un modernu de família gallega que vivia a Rubí i portava el tall de cabell de Neil Tennant (The Pet Shop Boys). Tot i que no ens havíem creuat a classe més de tres o quatre cops, va ser l'únic que es va mostrar disposat a passar-me els apunts i la bibliografia del curs.
Pet Shop Boys: Neil Tennant and Chris Lowe

Vam quedar un dia al bar de la facultat perquè em passés els apunts i la bibliografia. El material era excel·lent, ben organitzat i redactat de manera impecable en la mateixa llengua que l'Albert Balcells donava els seus cursos: en català, una llengua en la qual mai li vaig sentir dir un sol mot a aquell company.

Quan ens vam trobar, vaig veure que tenia algunes ferides i vaig demanar-li què li havia passat. Em va comentar que, la nit abans, quan tornava a casa després de tancar una discoteca, havia tingut un accident i havia deixat fet mistos el carro que conduïa. Li vaig oferir un vell Citroën Dyane 6 que una amiga de la meva mare li havia donat perquè aprengués a conduir, i que més tard la meva mare em va donar perquè fes mecànica amb ell (4). No vaig tornar a veure aquell company més que tres o quatre cops, sempre al bar de la Facultat. Però recordo que, un dia, va dir-me que havia bescanviat amb un conegut del seu barri aquell vell Citroën Dyane 6 per uns Levy's.

Gràcies a aquells apunts i a la bibliografia que aquell inesperat company em va passar, vaig poder presentar-me a l'examen final i vaig traure una de les tres matrícules d'honor amb què vaig acabar aquell curs: una d'elles amb el professor, i més tard amic, Josep Fontana (5).

Anuncio Citroen dyane 6 Calidad mejorada.YouTube, 06.06.2009

Definitivament, la UAB i la Catalunya que jo vaig conèixer, no tenien gran cosa a veure amb molts dels comentaris desagradables que vaig llegir al tweet amb què he obert el post d'avui, o a Racó Català (per donar dos exemples) amb motiu del discurs de Yolanda Sey als premis Gaudí d'enguany (6).

Uns comentaris que confirmen que el problema que tenen molts dels seus autors no té gran cosa a veure amb el coneixement del català o l'accent que hom pugui o no tenir. Un problema que Sergi Picazo va explicar de manera remarcable a un excel·lent article que va publicar el febrer d'enguany (7).

En qualsevol cas, el planeta on jo vaig viure segueix estant a anys llum de l'asteroide on altres segueixen vivint i, malauradament, reproduint-se. Espero que les nostres òrbites segueixin sense creuar-se.


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicat en aquest blog el 11.08.2021
  2. Veure Passats tèrbols (4), publicat a El Geògraf Solitari el 06.11.2008
  3. Wikipedia: Albert Balcells [es] [ca]
  4. Veure Citroën Dyane 6, publicat en aquest blog el 12.02.2023
  5. Veure Josep Fontana ens ha deixat, publicat el 29.08.2018
  6. Yolanda Sey als premis Gaudí d'enguany: CCMA (Twitter), Racó Català
  7. Sergi Picazo: Paco Candel vs. Sílvia Orriols: el poder màgic dels catalans, Crític, 28.02.2024

Tuesday, September 26, 2023

youtube - traducció automàtica

Carl Sagan on Man made Climate Change - 1990, YouTube, 25.10.2022


Sovint, els articles que publico en aquest blog contenen vídeos de YouTube en llengües que molts no enteneu. Sovint us dic que, si és el cas, no oblideu d'activar la traducció automàtica de YouTube. I sovint també, rebo alguns missatges d'algunes persones que em diuen que no saben com accedir a aquesta funció.

El post d'avui té com a objectiu mostrar-te què has de fer per activar la funció d'una traducció automàtica que anirà escrivint en subtítols allò que es diu verbalment al vídeo: gairebé en qualsevol llengua en què el seu àudio hagi estat enregistrat.

Les possibilitats de la traducció automàtica de YouTube són enormes i s'apliquen, per exemple, a una conferència (és el cas del vídeo amb què he obert el post d'avui), a un telenotícies o fins i tot a un tema musical. Naturalment, la qualitat del resultat pot canviar en funció de la dicció o la vocalització de la persona que parla o que canta, de la velocitat amb què ho fa, si parla la llengua correctament, de si hi ha poc o molt soroll de fons ...

Som-hi, doncs.

El primer que has de fer és activar els subtítols, punxant la icona on es troba el cursor de la imatge avall si ho fas des d'un ordinador.
Si ho fas des d'un telèfon, el menú d'opcions el trobaràs amunt del vídeo i hauràs de punxar una icona que té aquests caràcters: "CC".
Un cop has activat els subtítols, veuràs que la funció de traducció automàtica es posa en funcionament transcrivint la veu en la forma de subtítols a la part inferior de les imatges.
En el cas que he seleccionat com a exemple, Carl Sagan parla en anglès i, per defecte, la transcripció escrita en els subtítols del que està dient es fa també automàticament en anglès.
Ara canviarem la llengua dels subtítols. I per fer-ho canviarem els paràmetres a la icona amb forma d'un engranatge que trobaràs a la dreta d'aquella amb què hem activat els subtítols. Quan ho facis, veuràs que s'activa un menú on pots veure la llengua utilitzada en aquest moment: la llengua anglesa.
Seguidament, punxa l'opció del menú "Subtítols: anglès (generats automàticament)". A la imatge "Sous-titres: Anglais (générés automatiquement)". S'obrirà el menú que pots trobar a la imatge avall. Com pots veure en aquesta imatge, punxa l'opció "Tradueix automàticament". A la imatge "Traduire automatiquement".
Si ho fas des de l'aplicació YouTube carregada al teu telèfon és exactament el mateix procés.
Finalment, selecciona la llengua en què vols veure els subtítols. Més enllà d'altres consideracions, la meva experiència personal és que la qualitat de la traducció guanya molt si selecciones una llengua que utilitzen molts milions d'usuaris enlloc d'una llengua relativament poc utilitzada: en l'exemple de la imatge que pots trobar avall, he seleccionat com a llengua l'Espanyol.
També t'he de dir que si només utilitzem les llengües més utilitzades, la base de dades de coneixements de YouTube s'anirà perfeccionant només en aquestes llengües i les traduccions en altres llengües no avançaran en qualitat de traducció. És una decisió personal on només tu decideixes.
Finalment, dona igual la llengua en què estigui fet el vídeo: anglès, francès, portuguès, etc. el resultat que podràs veure als subtítols és el de la llengua que has seleccionat. Pots veure un exemple del resultat a la imatge que pots trobar avall.
Què et sembla si ara ho proves amb el vídeo amb què he obert el post d'avui, o amb qualsevol altre que vulguis veure en subtítols traduïts a la llengua de la teva elecció? I si ho proves traduint la transcripció a l'espanyol i al català. Finalment, pot ser que la qualitat no sigui tan diferent.

Si et decideixes pel vídeo amb què he obert el post d'avui, podràs trobar una argumentació sòlida que Carl Sagan va fer ja fa més de 30 anys sobre els perills del canvi climàtic i l'existència de recursos que s'haurien de destinar per aturar la seva amenaça. Com en tots els discursos de Carl Sagan, la lògica i la pedagogia presentaven arguments difícils de rebatre. Com al llarg de la història de la humanitat, l'avarícia i l'estupidesa van passar pel davant de les seves propostes.

Sunday, August 20, 2023

échappées belles - catalogne, l'espagne inspirée

Echappées belles - Catalogne, l'Espagne inspirée, YouTube, 09.05.2022


La Catalogne est loin de se résumer à Barcelone, sa capitale. Cette région de l'Espagne est divisée en comtés (comarques) ayant retrouvé leur autonomie depuis le retour à la démocratie du pays dans la fin des années 1970. La Catalogne regorge de magnifiques paysages très divers. Si elle est forte de traditions gastronomiques et culturelles très vivaces, cette région est aussi marquée par son modernisme dans l'architecture et dans l'art.

Sophie Jovillard arpente les rues de villes et de bourgs moins connus, comme Reus, la ville natale d'Antoni Gaudí, l'architecte de la célèbre et toujours inachevée Sagrada Família.

Thursday, August 3, 2023

tio canya

Generalitat Valenciana - Acte de commemoració del 40 aniversari de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, YouTube, 01.06.2022


He dedicat alguns dels posts publicats en aquest blog a parlar dels orígens aragonesos del meu avi matern, nascut a L'Almunia de Sant Chuan (La Almunia de San Juan, Uesca, Huesca) a poc més de 5 km de Monzón (Montsó). També dels orígens murcians, a Aguilas (Múrcia) dels meus besavis materns: encara que gairebé tots els seus fills, entre ells la meva àvia, van nàixer a Barcelona (1).

Però encara no havia escrit res sobre els meus avis paterns, originaris de la comarca del Segrià: ni de la meva àvia, nascuda a Torrebesses, ni del meu avi, nascut a Puigverd de Lleida.

El meu avi patern era pagès. Malauradament, no tinc gaires records d'ell, car va morir massa jove a causa d'un accident amb un tractor. De la meva àvia recordo que, quan anàvem a veure-la al poble, li feia molta gràcia el meu accent de Barcelona: un sentiment compartit per la resta de la família. Imagino que la meva àvia entenia i parlava el castellà, segurament amb moltes dificultats. Però mai no li vaig sentir dir un mot en aquesta llengua.

Recordo amb molt de carinyo uns dies que la meva àvia va estar a casa dels meus pares, quan vivia a Parets del Vallès. Feia temps que sortia amb una noia de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) i, quan li vaig presentar a la meva àvia, la reacció d'ambdues va ser molt especial. La meva àvia va tenir la sorpresa de trobar algú que no parlava aquell català bàrbar que parlem a Barcelona. I la que llavors era la meva companya, també es va sorprendre en veure-la i sentir-la parlar a ella. Recordo que em va dir: Mai m'hauria imaginat que tinguessis una padrina (2) com les del meu poble !

No sabria dir-te per què, però sempre recordo aquella anècdota quan sento el tema d'Al Tall amb què he obert el post d'avui: Tio Canya (4).

Un tema creat el 1976 per Vicent Torrent que narra la història d'un home de poble i els problemes que troba per no parlar ni entendre el castellà quan baixa a la ciutat de València. Dels tràngols que passa el seu fill, escolaritzat en castellà. I dels seus nets -metges a València, professors i gent lletrada- que només parlen en castellà. La història es clou quan descobreix que els seus besnets han après la llengua i parlen amb ell en valencià, cosa que és per a ell un gran motiu d'alegria.


Molt abans dels tràngols pels que està passant recentment la banda, resumits en el tweet precedent i en la noticia recent de la mort de Manolo Miralles (6), Al Tall va interpretar aquest clàssic amb una altra gran banda valenciana que ja hem vist abans en aquest blog: El diluvi (5). I Vicent Torrent va començar dedicant aquest tema a tots els valencianocallants de ciutat de València. Com la qualitat de so del vídeo no és extraordinària, pots trobar la lletra del tema a l'entrada que li dedica Wikipedia (cf. 4).

I ja per acabar, com el tema de Vicent Torrent fa al·lusió al retorn a la llengua valenciana dels nets del tio Canya, he pensat que estaria bé acabar el post d'avui amb un tema de Tesa que fa al·lusió als seus rebesnets.
El parlava Teresín, Tere i també Tereseta
I sent la seva besnéta que anava a parlar Teresa?
Doncs el valencià, veges tu quina sorpresa!!!
Endevina que parlarà la que vinga rere d’esta?
(...)
Ho diré clar pa que s’entenga,
El valencià i el català són la mateixa llengua.
Sí, hi ha diferències, com del meu poble a Sueca.
Però es la mateixa llengua, txe, la resta ja es política.
(Lletra completa del tema a YouTube)
Tesa - Rebesnéts del Tio Canya - prod. Roge (scratch Dejota Rubio), YouTube, 21.12.2016


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, Catalunya i la memòria històrica - el poble gitano, Venim del nord, tornem del sud (18), Barcelona i la memòria històrica: Navas, Una nova vida per velles fotografies, Una nova vida per velles fotografies: sorpresa! publicats en aquest blog respectivament els 28.07.2019, 04.09.2019, 02.02.2021, 28.07.2021, 19.08.2021, 24.08.2021
  2. El Xitxo del Cabanyal - avia, iaia, padrina, uela...?, YouTube, 18.11.2021
  3. Wikipedia: Català oriental
  4. Wikipedia: Tio Canya
  5. Veure El diluvi - I tu, sols tu, publicat en aquest post el 18.03.2019
  6. Mor Manolo Miralles, cofundador del grup valencià Al Tall i renovador de la música popular, CCMA/ACN, 30.07.2023

Thursday, July 27, 2023

zoo posse

LaResistencia - Entrevista a Zoo (09.04.2019), YouTube, 10.04.20129/td>


Fa una setmana publicava un post sobre una banda valenciana que m'agradava molt i que ha fet el que espero només serà un parèntesi en la seva trajectòria: Aspencat (1).

Avui m'agradaria compartir amb tu un post dedicat a una remarcable banda de Gandia: Zoo Posse (2) que, després de deu anys petant-la arreu per on han passat, també han decidit fer un descans (3). I m'agradaria començar per una de les entrevistes més divertides que mai he vist a la televisió, al programa de David Broncano: La Resistència. Una entrevista on en Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)" i l'Arnau Giménez van arribar a descol·locar en diverses ocasions a Broncano.

Una entrevista que et recomano veure, més que res perquè, venint d'on ve la banda, i estant sotmesos sempre a les mateixes qüestions: què en pensen de l'independentisme a Catalunya, quina és la seva posició en la polèmica del català-valencià, etc., sempre els havia vist abans a la defensiva davant de l'entrevistador, i amb respostes molt preparades en el sentit de dir-ho tot sense dir res que els pugui complicar la vida. Escapant a aquest tipus d'interrogatoris, també em va agradar molt una entrevista d'1h40 que va fer-li a Barcelona en  Ricardo Moya a Toni Sánchez "Panxo" a El Sentido de la Birra (4).

M'agraden un munt de temes de la banda, entre ells: El Cap per avall, que fa referència al retrat de Felip V penjat del revés al museu d'Almodí, a Xàtiva, recordatori de l'ordre del monarca per incendiar Xàtiva el 1707 (5), durant aquella Guerra de Successió que es va acabar monopolitzant per Catalunya, com si res d'altre no hagués passat abans ni enlloc (6).

ZOO - El cap per avall. Videoclip Oficial, YouTube, 28.02.2017

Si ja has vist l'entrevista de Broncano amb què he obert el post d'avui, també hauràs vist que l'ambient dels concerts de Zoo és una veritable passada. Per exemple el darrer del Palau St. Jordi, a Barcelona:

Zoo Posse - Carrer de l'amargura (Live Palau St. Jordi), YouTube, 04.05.2023

Però també al concert del Wizink Center (7), a Madrid, del 3 de desembre del 2022, set dies abans de tornar a actuar al Palau St. Jordi, amb un local omplert de gom a gom.

Zoo Posse - Resum del Wizink Center (Madrid - 3/12/22), YouTube, 08.12.2022

Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)", la veu del grup, va nàixer a Oriola (8), al Baix Segura, d'on és originària la seva família. És germà de Pablo Sánchez, líder de La Raíz (9), amb qui parla en un castellà molt proper al que es parla a la Regió de Múrcia (10).

Arribats aquí, segurament val la pena recordar que Oriola és també la ciutat on va néixer el poeta Miguel Hernández (11), a qui a la versió en català de la Wikipedia li han afegit el segon cognom al títol de l'entrada: Gilabert.

Oriola es troba doncs dins del territori del País Valencià on hi ha predomini lingüístic del castellà (12). Una comarca que els valencianoparlants coneixen com el Baix Segura i els castellanoparlants com a la Vega Baja (del Segura). Una ciutat on, segons el cens del 2011, el 35,1% de la població era de nacionalitat estrangera, de la que el 72,6 % és d'origen europeu.

Poc després de nàixer, els pares de Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)" es van desplaçar a Gandia. Si a l'entrevista amb Ricardo Moya a El Sentido de la Birra (cf. 3) en Panxo descriu el relat de la seva vida, a una entrevista que Amàlia Garrigós va fer-li al diari La Veu del País Valencià l'abril del 2022, responia així a la pregunta de com va entrar en contacte amb el valencià (13):
Vam vindre a viure a Gandia poc després de nàixer. Ja amb 9 anys, els meus pares van decidir que jo estudiara en la línia en valencià, que acabava d'instaurar-se a les escoles del país. Després, en l’etapa de la universitat, faig amistat amb molta gent valencianoparlant i vinculada a l'escena musical... Sí que tinc la sensació que el sud és una mica desconegut per a la gent del centre i el nord del país i que, culturalment, hi ha molta feina a fer per a la tan esmentada «vertebració».
Crec que tots hem conegut gent deixant anar discursos depriments (hi ha una altra paraula més adient, però he decidit no utilitzar-la) pel fet d'haver anat a un local on el personal no parlava la seva llengua: molts d'ells, amb una idea que limita la seva llengua i la seva cultura a les quatre províncies de la Divisió territorial d'Espanya del 1833.

Gent que, sovint, afirma amb to despectiu que Espanya comença al sud de l'Ebre: excloent així del país aquells catalans que viuen al sud d'aquest riu. Gent que parla de crear un estat i de delimitar fronteres que el separarien de tots aquells amb qui comparteixen llengua i cultura, més enllà dels límits de la Catalunya de les quatre províncies del 1833. Antics descendents d'aquells que van ocupar terres i cases habitades per gent que practicava religions diferents de la seva i que van acabar morts o expulsats de la seva terra. Gent que treu pit pel fet que la seva llengua hagi resistit un armament repressiu que ha durat segles, però que defensa la idea d'obligar a parlar-la per la força a aquells que encara no ho fan.

Zoo Posse - Corbelles (Live Palau St. Jordi), YouTube, 04.05.2023

I després, hi ha un noi de família d'origen castellanoparlant que, malgrat cantar temes com Corbelles (molts dels que abans parlava hauran de buscar al diccionari el significat de corbella), amb una lletra brutal carregada de referències llibertàries (14), dona suport a les candidatures del valencianisme d'esquerres (15) i que, junt amb la seva banda, ha creat el projecte: Zoo Il·lustrat (16), un projecte infantil i intergeneracional creat per la banda i l'educador social i pedagog Ricard Tàpera, que pretén aproximar els valors i les cançons de la banda  (o, si ho prefereixes, també la llengua i les tradicions) a la canalla, a les famílies, les biblioteques i les escoles. Un projecte del qual la seva darrera posada en pràctica va tenir lloc a un d'aquells territoris exclosos pels amics de la Catalunya de les quatre províncies: el Matarranya (17), a la Franja de Ponent (18).
En concret, la proposta del Zoo Il·lustrat inclou un taller de dibuix, un taller de rap impartit per Panxo, la veu principal dels Zoo, així com la presentació dels llibres que integren el projecte. Dissabte també es farà un mural col·lectiu a les escoles, i per Pena-roja està confirmada la presència de Panxo, de Ricard Tàpera, educador social, pedagog i una de les ànimes d’este projecte, així com de Carles Ubeefe i Helga Ambak, que són els il·lustradors dels llibres ‘Robot’ i ‘Carrer de l’Amargura’, respectivament.
Just per acomiadar el post d'avui, m'agradaria compartir amb tu una entrevista que Arnau Segura va fer a Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)" a Panenka el març del 2019. Una entrevista sobre la seva passió pel futbol que et recomano llegir i on les seves respostes em representen totalment (19).

RTVE Catalunya: Zoo - Efecte Collins, YouTube, 19.02.2022


  1. Veure Aspencat - Som moviment, publicat en aquets blog el 13.07.2023
  2. Zoo Posse: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], Twitter, , YouTube, Spotify, Instagram
  3. Victor Rodrigo: Zoo es pren un descans indefinit: «Necessitem parar, no volem posar dates», El Nacional, 22.06.2023
  4. Panxo: Zoo - ESDLB con Ricardo Moya #188, YouTube, 23.07.2021
  5. Toni Cuquerella: Felipe V de Borbón: el rey de la infamia de Xàtiva, eldiario.es, 04.06.2014
  6. Veure El gran hivern de 1709, publicat en aquest blog el 16.04.2023
  7. Wikipedia: Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid
  8. Wikipedia: Oriola [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: La Raíz [en] [fr] [es] [ca]
  10. No te metas en política: Panxo, el Heisenberg de Zoo, YouTube, 21.05.2018
  11. Wikipedia: Miguel Hernández [en] [fr] [es] [ca]
  12. Veure Venim del nord, tornem del sud (11), publicat en aquest blog el 10.12.2020
  13. Amàlia Garrigós: El mico del grup ZOO conquereix tot l’Estat i escala els cims més alts, La Veu del País Valencià, 24.04.2022
  14. Zoo Posse: Corbelles, letras.com
  15. Sandra Albert: Del WiZink a las listas electorales: Panxo, vocalista de ZOO, se suma a la candidatura de Més Gandia, Valencia Plaza, 22.03.2023
  16. Zoo Il·lustrat: Home page || Zoo Il·lustrat - Proyecto pedagógico, literario y artístico, PDA Bullying ||
  17. Wikipedia: Matarranya [en] [fr] [es] [ca]
  18. FranjaRock, Zoo Il·lustrat i EbreFolk: copa, lliga i champions a Pena-roja en tres dies d’infart, MatarranyaMedia, 22.06.2023
  19. Arnau Segura: Panxo: “El fútbol son las emociones más intensas de la infancia”. El cantante de Zoo, abonado del Levante, reivindica la necesidad de vivir la vida con la misma pureza con la que, de niños, nos aferrábamos al juego que es el fútbol, Panenka, 14.03.2019

Tuesday, July 25, 2023

arrival - memories and visions

Sony Pictures España - La llegada (Arrival) - Tráiler oficial en español, YouTube, 16.08.2016


Fa temps que segueixo a Natalia Vartán (1) a Twitter. A principis del mes de juliol d'enguany va publicar un fil on comentava algunes reflexions sobre un film que havia vist: Arrival (La llegada) (2), una adaptació d'una novel·la de Ted Chiang: Story of Your Life (3). Unes reflexions que gairebé 800 persones van desenvolupar amb els seus comentaris, que van agradar a més de 14.000 i molts més de 6.000 van repiular.


Sobre el film, deixa'm dir-te que em va cridar molt l'atenció la relativament baixa puntuació que li havia donat el públic a IMDb (4) (7,9/10). No estava molt lluny de la puntuació del públic a Rotten Tomatoes (4), però ambdues eren inferiors a la puntuació de la crítica (94% crítica i 82% audiència). I ho vaig trobar molt interessant car, els crítics nord-americans no acostumen a ser gens tendres amb els realitzadors estrangers: en aquest cas, el canadenc Denis Villeneuve (5). El fet que el film guanyés un Oscar i set nominacions als premis de l'acadèmia va acabar per retenir la meva atenció. I quan vaig veure que Netflix, en tot cas a Suïssa, el retiraria del seu catàleg el 31 de juliol, vaig dir-me que era el bon moment per veure el film abans de la seva desaparició.

Si estàs vitaminat contra la retòrica del llenguatge dels geeks et proposo veure aquest vídeo, on un geek xilè fa un bon resum d'alguns dels aspectes més remarcables d'aquest film: el resum, molt millor que les conclusions. Cas que siguis al·lèrgic al llenguatge geek, el millor és que li donis un cop d'ull al plot que les entrades de Wikipedia (2) fan del film.

ZomByte - Final Explicado La Llegada (Arrival - 2016), YouTube, 13.05.2020

Partint de la premissa que, o bé has vist el vídeo precedent, o bé has llegit el plot de Wikipedia, deixa'm dir-te que un dels aspectes més remarcables del film és el procés seguit per a descobrir els mecanismes de funcionament del llenguatge amb què comuniquen els alienígenes.

Durant el seu treball d'investigació, la Dra. Dra. Louise Banks evoca les hipòtesis del determinisme lingüístic (6): aquestes tenen per objectiu esbrinar fins a quin punt un determinat idioma, amb les seves estructures gramaticals i el seu lèxic, determina la visió del món que té la comunitat que el practica. Si com en algunes branques de l'antropologia, el determinisme lingüístic es pot convertir en pura dinamita en mans d'imbècils, en aquest cas s'adapta perfectament al desenvolupament del film.

Els alienígenes del film utilitzen dues formes diferents de llenguatge. Un llenguatge oral, amb un ordre lliure de paraules i molts nivells de clàusules, una dins de l'altra. I un llenguatge escrit, crucial en la història del film. A diferència del seu equivalent oral, el llenguatge escrit té una estructura tan complexa que un únic símbol semàntic no pot ser exclòs sense canviar el sentit sencer d'una oració.

El més remarcable d'aquest llenguatge és que s'escriu en cercles. I un cercle, per definició, no té principi ni final. Això vol dir que l'alienígena no segueix un ordre seqüencial de raonament i escriu tot el bloc de text simultàniament. Encara que no es mencioni de manera explícita al film, però si al llibre de Ted Chiang, l'escriptura circular s'explica a través de la comprensió pels alienígenes de les matemàtiques i del principi de Fermat del menor temps (7).

Aquest principi és conegut per Ian Donnelly, un físic teòric que treballa en equip amb la Dra. Banks. Ian li explica la seva interpretació a la Dra. Banks i aquesta descobreix que els alienígenes no escriuen un semagrama (8) a la vegada, sinó que dibuixen tots els ideogrames simultàniament.

La Dra. Banks s'adona així que, en comptes de descriure els esdeveniments d'una manera seqüencial, els alienígenes els expressen dins d'un marc temporal circular. Això es reflecteix en el seu llenguatge, i explica per què el principi de Fermat del menor temps els va venir naturalment.

A poc a poc -ràpidament al film-, la Dra. Banks comença a comprendre els secrets d'aquella escriptura i descobreix que, quan s'escriu en aquest llenguatge, els trens de pensament no tenen direcció i que les premisses i les conclusions són intercanviables.

Un dels símbols més forts d'aquest mecanisme del temps, on els records es confonen amb les visions, el tenim amb el nom de la filla de la doctora: Hannah, un palíndrom (9) on les lletres del seu nom es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa de l'ordre de la lectura.

El fet de conèixer el futur en el moment d'escriure, planteja a la Dra. Banks algunes preguntes: el coneixement del futur implicaria que no hi ha cap lliure albir? Conèixer el futur significa que aquest no es pot canviar?

Eric Heisserer (10), el guionista que va adaptar el llibre de Ted Chiang, va rebre una nominació a l'Oscar per la millor adaptació d'un guió.

Però en el llibre de Ted Chiang, gran part de la seva teoria es pot trobar en dos llibres de Jorge Luis Borges (11): La biblioteca de Babel (12) i El libro de Arena (13) (a qui Chiang es refereix com el Llibre del Temps). Aquests fonaments i el seu lligam en el film amb un altre llibre de Borges: El Aleph (14) estan descrits de manera magistral per un blogger argentí a un vídeo brutal que et recomano que no deixis de veure.

NeoCinema - Arrival y El Aleph de Borges | El lenguaje del tiempo, YouTube, 28.09.2020


  1. Natalia Vartán: Twitter || Quin és l'origen del liti? publicat en aquest blog el 05.08.2020
  2. Arrival: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Story of Your Life [en] [fr] [es] [ca]
  4. Arrival: IMDb, Rotten Tomatoes
  5. Wikipedia: Denis Villeneuve [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Linguistic relativity [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Fermat's Principle of Least Time [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Semagram [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Palíndrome [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Eric Heisserer [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Jorge Luis Borges [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: La biblioteca de Babel [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: El libro de Arena [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: El Aleph [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, July 20, 2023

aspencat - som moviment

Aspencat ft. Esne Beltza - "Som moviment" (Docuclip amb D. Cañamero, E. Quintana i E. Duran), YouTube, 28.03.2017


Corria l'any 2017 quan Aspencat (1), una banda valenciana que em segueix agradant moltíssim, es va acomiadar dels escenaris (2). Abans ho havien fet La Gossa Sorda (3), en 2016, i Obrint Pas (4), en 2014.

Avui, recordant aquella banda, m'agradaria compartir amb tu un tema brutal: Som moviment, que fa part de l'àlbum Tot és ara, publicat el 2015 (5). Un tema que em va enganxar des del primer moment per diversos motius.

El primer, el contingut de la seva lletra i el fet que aquesta s'interpreti en tres llengües diferents: valencià, castellà i basc.

Seguidament les entrevistes del docuclip. L'entrevista a Ester Quintana (6), qui va perdre un ull durant la vaga general de 14 de novembre de 2012, a causa de l'impacte d'una bala de goma disparada pels Mossos d'Esquadra en temps de Felip Puig.

L'entrevista a Enric Duran (a.k.a. Robin Banks), qui l'any 2008 va anunciar que havia "expropiat" gairebé mig milió d'euros, gràcies a l'obtenció de 68 crèdits concedits per 39 entitats bancàries (7). Una acció que tenia per finalitat la denuncia del sistema financer i la primacia que pels bancs té la concessió de crèdits enfront d'altres aspectes com el control del risc d'impagament. El capital "expropiat" va ser destinat en recursos que ajudaven a construir alternatives a la societat capitalista.

Finalment, les paraules de Diego Cañamero (8), un home per qui fa anys tinc el més gran dels respectes. Va emigrar amb 17 anys a Terrassa, on va treballar durant tres mesos a la construcció, abans del seu retorn precipitat a Andalusia, quan la mort del seu pare el va deixar a càrrec, junt amb la seva mare, de set germans petits. Antic portaveu del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), durant la seva intensa acció reivindicativa ha estat empresonat en cinc ocasions, acusat en uns 60 judicis i detingut en més de 50 ocasions.

Aspencat Oficial - Entrevista a Diego Cañamero - Docuclip "Som Moviment", YouTube, 09.04.2017

Amb tot però, més enllà del tema i la seva lletra, així com les entrevistes d'aquest docuclip, una de les coses que més m'han impressionat van ser dos dels darrers comentaris que van deixar a Youtube uns oients mexicans:
Woow! Que canción tan genial! Un gran detalle en esta noche en la cual no pienso dormir por la tarea. La escucharé toda la noche! Un saludo desde México! Sigan así

Pero es que soy Mexicano y, de tanto escuchar y leer la letra de las canciones de Aspencat, ya me sé la mayoría de sus canciones! Me ha dado por aprender catalán por el simple hecho de entender su música. Y ahora, no sólo entender la letra que tanto he leído, sino entender lo que hablan en el vídeo! Son lo mejor del mundo Es que no importa que idioma hables, el ritmo es demasiado brutal para no disfrutarlo al máximo!

Aspencat Oficial - Quan Caminavem (Resum Gira 2013), YouTube, 16.12.2013


  1. Aspencat: Home page, Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. Sandra Tello: Aspencat s'acomiaden dels escenaris a la Razzmatazz, Enderrock, 21.10.2017
  3. Wikipedia: La Gossa Sorda [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Obrint Pas [en] [fr] [es] [ca]
  5. Tot és ara (2015), Halley Records
  6. Wikipedia: Cas Ester Quintana
  7. Wikipedia: Enric Duran i Giralt [en] [fr] [es] [ca] || Veure Aspencat Oficial - Entrevista a Enric Duran - Docuclip "Som Moviment", YouTube, 09.04.2017
  8. Wikipedia: Diego Cañamero Valle [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, March 9, 2023

spanish dialects around the world

The Tonight Show Starring Jimmy Fallon - Fred Armisen Shows Off His Magic Skills and Different Spanish Accents, YouTube, 16.09.2022


En 2019 vaig publicar un post on parlava de les solucions de la dictadura franquista a la manca d’equipaments escolars a Nou Barris (Barcelona) (1). Un post que vaig tancar així:
Personalment, vaig fer una bona part dels meus estudis de primària a un soterrani del Passeig de Verdum que s'anomenava Colegio Academia Fleming. Hi havia un munt de canalla amuntegada, però la seva superfície sembla no donar avui més que per a una botiga d'informàtica (2).
Parlava dels temps d'una forta immigració al meu barri. Una immigració que arribava de tot arreu (3). I, per aquells que ho hagin oblidat, quan dic de tot arreu, també em refereixo a les zones econòmicament més deprimides del País Valencià o de Catalunya. Majoritàriament, arribaven de la regió més poblada d'Espanya: Andalusia, però també de Galícia, Extremadura, Castella, Astúries o Aragó. Sense oblidar a tots aquells que tornaven a la península durant el procés de descolonització del Marroc espanyol.

En aquella escola ens barrejàvem amb els nens i les nenes que acabaven d'arribar. Aquests estaven totalment desorientats, de vegades cohibits, de vegades violents, al bell mig d'una nova realitat vital a la qual havien d'adaptar-se ràpidament: a l'escola, al barri.

Molts d'ells encara viuen al barri. Altres vam marxar quan ens vam fer adults. Altres van viure-hi només durant uns anys. Però la majoria marxaven de l'escola al cap de pocs dies, setmanes o mesos, en el moment en què el seu pare trobava una feina on paguessin un salari més alt o un pis amb un lloguer més baix a qualsevol de les ciutats que creixien a l'àrea metropolitana de Barcelona, al Baix Llobregat o al Vallès.

En la majoria dels casos, les amistats que podia fer a l'escola eren doncs efímeres. Però aquella petita escola va representar, d'alguna manera, la meva primera universitat de vida. Adorava a la mestra que teníem, una professora molt jove, originària de la província de Jaén, que tenia la responsabilitat d'educar els nens i les nenes que ens amuntegàvem en aquell soterrani sense llum ni ventilació que feia les funcions d'una aula. Una canalla que no teníem ni la mateixa edat ni el mateix nivell escolar (els més grans ajudaven a seguir les classes als més petits). Aquella jove professora havia de gestionar una canalla que, en alguns casos, desconeixia l'espanyol. I, entre aquells que el coneixien, a fer-ho en les seves diferents varietats dialectals. La primera lliçó de vida que vaig rebre d'aquella mestra va ser la gran educació amb què sempre va tractar aquella colla de salvatges que érem i el seu gran respecte pels nostres orígens, qualsevol que fos el lloc d'on vinguéssim.

Va ser en aquell soterrani on vaig desenvolupar una rara habilitat que vaig acabar per perdre gradualment quan vaig arribar a l'adolescència. En poc temps, vaig saber identificar amb força precisió quin era l'origen geogràfic dels meus companys d'escola, gràcies al seu accent i algunes de les paraules i expressions que utilitzaven: fos en espanyol o en català, amb el gallec em costava més. I no només això sinó que, amb el temps, també vaig arribar a ser capaç de parlar com ells ho feien.

La recompensa pagava la pena: molts d'aquells companys empatitzaven ràpidament amb mi, m'invitaven a berenar a casa seva i les seves mares m'adoraven. Recordo amb molt de carinyo uns veïns originaris de la província de Burgos que m'invitaven a dinar a casa, l'atenció que tenien amb mi la mare i la tieta del meu company (en aquells temps, els homes mai eren a casa, treballaven de sol a sol) i tot el que aprenia d'ells escoltant-los parlar a taula: els seus costums, el poble d'on venien (he oblidat el nom), la vida al camp i els familiars que havien deixat enrere. El mateix puc dir quan anava a casa d'uns altres veïns, originaris de Granada, o uns altres que crec recordar que ho eren del Priorat.

Tots aquests records es van fer presents de cop quan, per atzar, vaig veure a YouTube una emissió del Tonight Show de Jimmy Fallon (4), on aquest entrevistava l'increïble Fred Armisen (5) -de qui et parlaré més endavant a un futur post- sobre una original sèrie d'humor: Los Espookys (6), de la que va ser creador, productor i guionista. A partir del minut 3:54 del vídeo amb què he obert el post d'avui, Fallon demana a Armisen d'expressar-se en diferents accents de l'espanyol que es parla a l'Amèrica Llatina, i aquest deixa anar una divertida sèrie d'expressions de la llengua com es parla a Mèxic, Cuba, Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Xile i, fins i tot, deixa anar algunes perles en en el portuguès que es parla al Brasil.

Per aquells que encara no heu donat un cop d'ull a la bio de Fred Armisen a Wikipedia, deixeu-me afegir que la seva mare era originària de Veneçuela i que el seu pare, originari d'Alemanya, era fill de mare alemanya i de pare originari de Corea, i que Fred va viure quan era jove a Brasil.

Dies més tard després d'haver vist el vídeo amb què he obert el post d'avui, vaig trobar un altre de Babel USA que em va semblar molt més interessant (i amb un millor accent) sobre les variacions de la llengua espanyola segons el país on es parla. Pel que fa al català, imagino que ja coneixeu aquella sèrie brutal presentada per en Roger de Gràcia: Caçadors de paraules (7).

Babel USA - Spanish Dialects Around The World: How Spanish Varies From Country To Country, YouTube, 27.02.2020


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 29.09.2019
  2. L'antic Colegio Academia Fleming: Google Street View
  3. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 03.11.2019
  4. Wikipedia: Jimmy Fallon [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Fred Armisen [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Los Espookys [en] [fr] [es] [ca]
  7. Caçadors de paraules, ccma.cat

Sunday, April 10, 2022

work in another country

Source: Miguel Farah. A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard


Una de les coses que hom realitza ràpidament quan va a treballar a l'estranger és que el teclat dels ordinadors és diferent segons el país on has anat a caure.

De vegades, no cal ni marxar del país per fer aquest descobriment. N'hi ha prou amb comprar un ordinador a bon preu a una botiga online d'un altre país i, en obrir la capsa de cartró, descobrir que el seu teclat no té gran cosa a veure amb el que hom esperava.

És quelcom de semblant al que hom realitza quan va de viatge a un altre país i descobreix que els endolls que utilitzen són diferents dels que hom coneix i ha de demanar a la recepció de l'hotel si disposen d'adaptadors universals o l'adreça d'una botiga on trobar-los.

Per ajudar-nos a descobrir les diferències entre els teclats dels ordinadors de diferents països, un xilè: Miguel Farah (1), va crear dues pàgines molt interessants, de visita altament recomanada: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard (2) i Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard (3)

A la primera d'aquestes pàgines pots trobar per exemple que, amb l'excepció del teclat utilitzat al Paraguai (4), el teclat espanyol d'Espanya presenta poques diferències amb els teclats dels països on es parla l'espanyol a l'Amèrica Llatina. Amb una diferència important al teclat d'Espanya: la presència de la C trencada (Ç/ç), utilitzada per escriure en llengua catalana.

Un dels teclats que li ha donat més feina a descriure a Miguel Farah és el que utilitzem a Suïssa (5): dissenyat per donar suport a una llengua germànica (alemany) i tres de romanç (francès, italià i romanx). Derivat del disseny del teclat alemany, la llista de problemes enumerats per l'autor és real. A mesura que l'anava llegint recordava la sorpresa que em va provocar el meu primer contacte amb el teclat del qual avui faig ús per redactar aquest article i com m'he acostumat a fer-ne ús.

Just per acabar deixa'm afegir que si a l'autor li sembla increïble que el teclat suís també s'utilitzi a Luxemburg, malgrat el fet que un gran percentatge d'usuaris privats d'aquest país prefereix utilitzar el teclat de Bèlgica, la gran majoria de treballadors frontalers francesos que conec prefereixen utilitzar el nostre teclat QWERTZ a l'AZERTY francès.

Aquest motiu, però també el de la diferència de preu de l'IVA (TVA) del material electrònic al nostre país, fa que molts d'ells acabin comprant els seus ordenadors personals al nostre país.


  1. Miguel Farah: Home page
  2. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard
  3. Miguel Farah: Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard
  4. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Spanish-Guarani
  5. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Swiss
  6. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: French

Friday, August 13, 2021

nabil ayouch

Ali n' Productions Official - Haut et Fort (Casablanca Beats) de Nabil Ayouch | Bande-annonce officielle | 2021, YouTube, 14.07.2021


Nabil Ayouch est le fils d’une mère juive française d'origine tunisienne et d'un père musulman marocain. Il passe une partie de son enfance à Sarcelles (Val-d'Oise, France) où il fréquente assidûment la MJC et le Forum des Cholettes. Après 2012, il s'implique à Sidi Moumen, dans la banlieue de Casablanca, pour y développer un centre culturel sur le modèle de celui de son enfance .... [Wikipedia]. Trois ans après de la censure dans le Maroc du film Much loved, retraçant la vie de prostituées à Marrakech, le réalisateur franco-marocain Nabil Ayouch présentait en 2018 son nouveau film Razzia.

J'ai Vu Un Film - Razzia (Nabil Ayouch), YouTube, 05.01.2018

Mediapart - Au Maroc, Nabil Ayouch filme la "razzia" sur les rêves et les libertés individuelles, YouTube, 12.03.2018