Showing posts with label ecology. Show all posts
Showing posts with label ecology. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Sunday, July 13, 2025

le canal du midi

France 3 Nouvelle-Aquitaine - Histoire d'Ici: le Canal du Midi, YouTube, 04.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Des racines et des ailes - L'épopée du Canal du Midi, YouTube, 18.12.2023


Scarna Fishing - Le canal du Midi se vide ! Regardez ce que nous avons trouvé, YouTube, 17.01.2025

Thursday, June 26, 2025

el salto tv - yayo herrero

El Salto TV (Río Arriba) - Yayo Herrero: Ecofeminismo, transiciones ecosociales y poner la vida en el centro, YouTube, 24.06.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies vaig veure un post de Yago Álvarez (1) a BlueSky on ens invitava a veure el vídeo d'El Salto TV (2) amb què he obert el post d'avui.

No sé si ja has sentit parlar de Yayo Herrero. Si no és el cas, et proposo que passis per Wikipedia (3) i recorris el seu Curriculum Vitae, així que la seva biografia

Una de les particularitats de Yayo Herrero és que sap de què parla, que sap com expressar-ho de manera pedagògica i que té prou empatia per reconèixer en altres persones idees que no són les seves, i explicar per què no ho són sense cap necessitat d'humiliar o d'ofendre a aquells que no considera els seus adversaris pel sol fet de no defensar les mateixes idees..

Segurament ja li has donat un cop d'ull al vídeo i has vist que és un xic llarg. No ho prenguis com quelcom negatiu car, si fas una recerca a YouTube, veuràs que hi ha un munt d'entrevistes tant o més llargues que la que avui comparteixo amb tu. El motiu? Yayo té tantes coses a dir, les diu tan bé i amb uns recursos pedagògics tan brutals, que cap entrevistador té el valor de tallar-la, ni molt menys de dir-li que ho han de deixar córrer perquè han esgotat el temps de l'emissió.

Si avui no trobes el temps de veure aquest vídeo, no oblidis de veure'l més endavant. Estic segur que t'aprendrà un munt de coses que no coneixies i et farà veure d'una altra manera aquelles que sí que coneixies.


  1. Yago Álvarez: BlueSky || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. El Salto TV : Home page || BlueSky || YouTube || Instagram
  3. Wikipedia. Yayo Herrero [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 17, 2025

le mythe de la consommation responsable

Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube,
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.

Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.

Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.

Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.

Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.

Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació  de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).

Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema

Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.

TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024

A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.

Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.

El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025


  1. Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
  2. Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
  3. Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
  4. Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
  5. Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
  6. Fanny Parise: Madame l'anthropologue
  7. ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025

Wednesday, January 29, 2025

facta non verba

La Vanguardia - Imperio, palabra del 2025 | Enfoque Enric Juliana, YouTube, 11.01.2025


Abans de res, deixa'm dir-te que, pel post d'avui, m'ha semblat una bona idea prendre en préstec, com a títol: Facta, non verba ("els fets, no les paraules"). Una sentència atribuïda a Juli Cèsar per l'historiador Suetoni.

Som-hi, doncs! Deixa'm començar pel vídeo amb què he obert el post d'avui. I deixa'm fer-ho parlant del seu autor, dient que l'Enric Juliana és un personatge per qui tinc més simpatia de la que puguin semblar demostrar alguns dels posts que he publicat en aquest blog..

Ho dic perquè no m'agradaria que se'm malinterpretés si dic que no he acabat de comprendre el missatge que ens vol transmetre Juliana al vídeo amb què he obert el post d'avui. Però el fet que es refereixi a les declaracions de Trump sobre el Canadà, Groenlàndia i Panamà associant-les al concepte de Lebensraum (1) i al de l'Imperi em van fer pensar que, la nova profecia de Juliana, està comparant el nou mandat de Trump amb un passat idíl·lic on els EUA haurien demostrat ser una potència pacifica i respectuosa d'un comerç equitable amb la resta de països del món.

Entenc que no és exactament això el que vol dir-nos Juliana. Però, en el seu entusiasme per llençar una première nou dies abans de la nominació de Trump, ha omès un detall important. Els EUA han estat gairebé sempre en guerra al llarg de la seva història, com pots veure al gràfic que les resumeix. Un gràfic que ens mostra que les guerres més llargues estan lluny de ser aquelles que hem retingut a la nostra memòria.
Niall McCarthy: America’s Longest Foreign Wars, Statista, 15.04.2021

Pel que fa a un llistat detallat de les guerres en què han participat els EUA, podria recomanar-te llegir un article de Wikipedia: List of wars involving the United States (2). Però deixa'm dir-te abans que les versions en anglès i francès ens adverteixen que aquest llistat té unes llacunes que inviten a pensar que pot ser encara més llarg. Tanmateix, com hom diu que una imatge val més que mil paraules, et proposo donar un cop d'ull als mapes publicats a un llibre de David Vine (3), de lectura recomanada: pots punxar aquí per veure alguns dels seus mapes més interessants, entre aquests, el que pots trobar a continuació.
United States Wars and Combat, 1776-2020. Map by Kelly Martin for David Vine: The United States of War, A Global History of America's Endless Conflicts, from Columbus to the Islamic State, University of California Press, 2020

Ara que ja hem recordat que qualsevol eventual conflicte bèl·lic en què la nova administració de Trump pogués implicar al seu país, no representaria cap novetat en la seva història, seria interessant demanar a Juliana que ens expliqui la utilització del concepte espantavelles del Lebensraum per fer referència a quelcom que els EUA han practicat des de sempre, de vegades com a resultat d'un conflicte bèl·lic, de vegades per la cessió o la compra d'un territori.
Petri Krohn: The Territorial acquisitions of the United States, such as the Thirteen Colonies, the Louisiana Purchase, the Oregon Country, the Mexican Cession, and so on, Wikipedia, 06.12.2020

Seguint amb les no-novetats que ens anuncia el vídeo de Juliana, em permeto recordar que els EUA han interferit en la política dels països d'Amèrica Llatina sempre que ho han considerat necessari per als seus interessos. Sovint, mitjançant l'organització de cops d'estat. Però també envaint-los, com va ser el cas de Panamà fa 35 anys (4), durant la presidència de George HW Bush.

La Nueva Enciclopedia - Invasión Militar a Panamá: La Última Intervención de Estados Unidos en la Guerra Fría, YouTube, 23.02.2022

Si parlem de Groenlàndia, crec que també val la pena recordar que la presència militar dels EUA a l'illa no ha necessitat fins ara de cap invasió. Que, entre 1959 i 1967, els EUA van construir sota el glaç una base militar: Camp Century (5) amb míssils nuclears preparats per atacar l'antiga URSS. Que aquesta base militar es trobava a 200 km d'una altra gran base militar nord-americana que ja existia en temps de la II Guerra Mundial: Thule.

US Defense News - What It's like at America's Northernmost Military Base in Greenland?, YouTube, 22.12.2020

Una gran base militar, des del 2023 coneguda amb el nom de Pituffik (6), la més septentrional de la US Space Force, lligada als radars del North American Aerospace Defense Command (NORAD) i que té com a missió la detecció dels míssils balístics i la vigilància de satèl·lits pel comandament de la força aèria dels EUA.

Així doncs, com la presència militar nord-americana no s'ha qüestionat mai i, fins on jo sé, les relacions entre els EUA i Dinamarca sempre han sigut excel·lents, desconec quin pot ser l'interès de Trump i la banda de tertulians que ha escollit com a assessors per comprar l'illa:
He de confessar-te que, vivint a Europa, també desconec quins són els diners per adquirir Groenlàndia amb què compta Trump, president d'un país que diu no estar en condicions d'assumir el cost del seu servei postal i que està considerant des de fa anys la seva privatització (7).

Recordem també que, durant el seu discurs de Cap d'Any, el primer ministre de Groenlàndia, va dir que volia que Groenlàndia es desprengués de les cadenes del colonialisme. I que, després d'una visita de Donald Trump Jr a principis d'aquest any, el primer ministre va dir: "Som groenlandesos. No volem ser nord-americans. Tampoc volem ser danesos. El futur de Groenlàndia serà decidit per Groenlàndia" (8).

Potser
val també la pena recordar que Groenlàndia tenia el 2022 una població de 56,583 habitants, dels quals gairebé el 90% són natius inuits. I que la promesa d'una quantitat raonable de dollars per habitant podria fer passar la idea de convocar un referèndum per "decidir" sobre el futur polític de l'illa.
Tanmateix, veient la facilitat amb què Trump ha reeixit a fer doblegar els genolls al president colombià: Gustavo Petro, just amb l'amenaça dels aranzels (9), em demano si la política agressiva de Trump vers Groenlàndia o el Canadà no té cap altre objectiu que ficar sota pressió les seves economies, obligant danesos i canadencs a signar tractats comercials que, anant contra els seus interessos sobirans, els segueixin permetent l'accés a un dels mercats econòmicament més atractius del planeta.
Donald Trump: A Snake Oil Salesman

Estem doncs davant de la idea de l'Imperi evocada per Juliana? Abans de respondre a aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te la lectura d'un article publicat per Josep M. Colomer a La Vanguardia (10):
Estats Units és un imperi en retirada. La seva última victòria militar va ser fa trenta-quatre anys, a la guerra del golf Pèrsic. Després, es va retirar unilateralment, sense èxit o derrotat, de l'Iraq, l'Afganistan, Líbia i Síria. Ara ja no envia tropes als escenaris de conflicte, com a Ucraïna, a qui només ven armes. La despesa militar, que havia arribat al 8% del PIB durant la segona guerra freda del president Reagan als anys vuitanta, és ara del 3,4%, menys del que Trump reclama als socis de l'OTAN. Un milió de soldats desplegats a més de mil bases militars, la majoria a Europa, han quedat reduïts a cent cinquanta mil.

Donald J. Trump no vol conquerir el món, sinó tot al contrari: el seu pla és atrinxerar-se a Amèrica del Nord, tancar fronteres, oblidar-se d'Europa i acomodar zones d'influència amb Rússia i la Xina per no haver d'anar de guerra a guerra per salvar als seus suposats amics.
William McKinley: One of the biggest Snake Oil Salesmen

El mateix dia de la publicació de l'article de Josep M. Colomer, un article d'Antoni Puigverd ens recordava la figura de William McKinley (11), un president dels EUA assassinat durant el seu segon mandat per un anarquista americà d'origen polonès: Leon Frank Czolgosz (12):
Les dues grans aportacions polítiques de McKinley (proteccionisme aranzelari i expansionisme imperial) troben en Trump a un continuador directe. Ja des d'abans de ser diputat, McKinley era un defensor a ultrança de la indústria americana. Amb la seva política aranzelària, que frenava les importacions, la indústria americana va fer un gran salt.

Pel que fa a l'expansió territorial, McKinley va pressionar Espanya per concedir la independència als insurgents cubans. A conseqüència de l'explosió del Maine (febrer de 1898: un cuirassat nord-americà que havia ancorat, intrús, al port de l'Havana), McKinley va sol·licitar la declaració de guerra al Congrés i la va signar. La moderna flota nord-americana es va imposar fàcilment a l’antiga marina espanyola. Per acordar la pau, Espanya va haver de lliurar als Estats Units, a més de Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines (...) El mateix any,
McKinley va annexionar les illes Hawaii als EUA.
L'afany de Puigverd per parlar-nos de polítiques imperials no ens ha de fer oblidar la situació particular d'aquells territoris que, pel que sigui, tot i estar sota sobirania nord-americana, no formen part del territori nacional dels EUA: Guam i les illes Marianes, Puerto Rico i, fins al 1946, les  Filipines.
Et recomano la lectura d'un article de Wikipedia (13) que parla de la història dels territoris dels Estats Units. D'aquells territoris que van acabar fent part del territori nacional dels EUA; d'aquells que van acabar sota la sobirania dels EUA sense fer part del seu territori nacional i la d'aquells territoris que van ser invadits o ocupats una o diverses vegades al llarg de la seva història.
I just per tancar el post d'avui, en relació amb el que pugui ser la futura política exterior de l'administració Trump, recomanar un cop més la lectura de l'article de Josep M. Colomer, molt especialment un paràgraf on ens recorda que:
Ja hauríem d'haver après fa temps que a Trump no se l'ha de jutjar per la seva xerrameca, que sol ser provocativa per despistar o atemorir el contrari i així vèncer-lo o obligar-lo a negociar. Cal parar atenció només al que faci. I no li serà fàcil: hi haurà resistència, incompetència, alts i baixos econòmics, desenganys, corrupció ...
Naturalment, part de la xerrameca s'anirà traduint en ordres executives i lleis que sortiran del Congrés i del Senat nord-americans. En aquest moment, valdrà la pena reflexionar sobre tres o quatre coses que hem après al llarg dels anys. En el terreny de l'ecologia, per exemple, quin és un dels països que rep amb més intensitat les conseqüències del canvi climàtic, quin és el seu cost anual i quin és el seu impacte en el sector de les assegurances i en les economies de les classes mitjanes..., i els actors de Hollywood.

I ja en el terreny de l'economia, analitzar quin pot ser l'impacte de les decisions de la nova administració en el motor del consum: les classes baixa i mitjana. I quan aquestes impactin a les grans corporacions, no oblidar que aquestes van aprendre tres o quatre coses durant el període més àlgid de la globalització.
Per exemple, quan es va amenaçar amb sancions a la Xina, moltes empreses d'aquest país van deslocalitzar a Vietnam i a Mèxic (14). I quan la nova administració dels EUA va amenaçar a Mèxic amb aranzels que podien pujar fins a un 25%, moltes de les manufactures que exporten des d'aquest país als EUA, majoritàriament lligades a empreses nord-americanes i xineses, van engegar un període de reflexió sobre el seu eventual trasllat a Vietnam (15).  

  1. Wikipedia: Lebensraum [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: List of wars involving the United States [en] [fr] [es] [ca]
  3. by David Vine: The United States of War, A Global History of America's Endless Conflicts, from Columbus to the Islamic State, University of California Press, Oct 2020
  4. Wikipedia: United States invasion of Panama [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The defrosting of a military base: Camp Century, publicat en aquest blog el 05.03.2020
  6. Wikipedia: Pituffik Space Base [en] [fr] [es] [ca]
  7. Eric Katz: USPS privatization again under consideration, Trump says. The president-elect suggested he could bring back an idea from his first term that proved unpopular with both parties in Congress, Government Executive, 16.12.2024
  8. Maya Yang: Trump again demands to buy Greenland in ‘horrendous’ call with Danish PM, The Guardian, 25.01.2025
  9. Petro acepta a los deportados por Trump tras las amenazas de nuevos aranceles a Colombia, La Vanguardia, 27.01.2025
  10. Josep M. Colomer: La retirada de Trump, La Vanguardia, 27.01.2025
  11. Antoni Puigverd: Monte McKinley, La Vanguardia, 27.01.2025
  12. Wikipedia: Assassination of William McKinley [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Former unincorporated territories and administered areas
  14. David Culver et al.: An industrial Chinatown near the US southern border readies its options should Trump tariffs come, CNN Business, 22.01.2025
  15. Why Foreign Companies Relocate to Vietnam?, Vietnam Briefing

Sunday, January 26, 2025

drill, baby, drill!



El dia abans de la proclamació de Donald Trump com a president dels EUA, vaig publicar un article (1) on recordava un altre article que havia escrit nou anys abans, poc abans de la seva proclamació en el que seria el seu primer mandat (2):
El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.
No pretenia fer cap profecia. Sols partia d'un present on la producció d'hidrocarburs a partir de la tècnica del fracking (3) ha permès, gràcies a les sancions aplicades a Rússia i als preus consentits pels clients europeus, que els EUA es converteixin en un dels primers exportadors d'hidrocarburs del món:
La generalització de la tècnica del fracking ha permès que, en quatre anys, les reserves de gas provades dels EUA hagin augmentat al voltant del 47 % i les de petroli en un 11 %.

Des del 2005, els EUA han augmentat en un 35% la producció de gas natural, eliminant la necessitat d’importacions. Des del 2010, la producció de petroli ha augmentat un 45 %, el que ha convertit els EUA en el segon productor de petroli del món.

Els hidrocarburs ja suposen una contribució de 430 mil milions de dòlars al PIB i la creació de 2,7 milions de llocs de treball, amb salaris que dupliquen la mitja dels EUA. Al mateix temps, el preu del gas natural és tres vegades més barat que a la majoria de països industrialitzats.
Com pots imaginar, posar dempeus tota la infraestructura que envolta un volum de producció d'hidrocarburs tan colossal, tot com la infraestructura necessària pel seu transport fins els ports d'exportació, ha demanat uns capitals descomunals. I per rebre aquests capitals, les empreses s'han hagut d'endeutar.

I ho han fet basant-se en un principi bàsic: el cost de producció ha de ser sempre inferior al preu de mercat del producte. Autrement, tout est foutu!

I, pel que sigui, val la pena no oblidar que el principal objectiu d'aquestes empreses segueix sent el de produir atractius dividends pels seus accionistes.

Futurism cited Slate Supreme Court analyst Mark Joseph Stern, who noted that many of Trump's executive orders are formatted in a confusing manner that is commonly associated with AI-generated text. In one example, an executive order titled "Unleashing Alaska's Extraordinary Resource Potential"

[image or embed]

— Isabel Santos (@isabelsantos.bsky.social) 23 janvier 2025 à 12:24

Però va arribar el dia de la investidura de Trump i de la retransmissió del show de la signatura de les ordres executives del nou president dels EUA.

I entre aquestes ordres executives es trobava una que feia referència al desenvolupament de les activitats extractives a l'Arctic National Wildlife Refuge. Una ordre que autoritza i promou la perforació de nous jaciments de petroli i gas en aquesta zona fins ara protegida, així com la supressió dels límits de les zones autoritzades per la tala de boscos i la construcció de carreteres (4).

Dos dies després de la seva signatura, un article publicat a Newsweek (5) ens parlava de la catàstrofe ecològica que provocaria l'execució d'aquesta ordre i de l'oposició que hom podia esperar de la part dels indígenes i dels moviments ecologistes.

L'endemà, Reuters publicava un article de lectura recomanada que començava així (6):
Segons declaracions dels representants de la indústria dels hidrocarburs a Reuters, és poc probable que les empreses de petroli i gas nord-americanes ampliïn el seu desenvolupament a Alaska i a l’Àrtic, seguint l’ordre executiva del president Trump (...).

La producció nord-americana de petroli ja està a nivells rècord degut, en gran manera, a l’augment de la producció en àrees més accessibles com Texas i New Mexico. Altrament, les empreses estan limitant les inversions en nous projectes per centrar-se en la devolució d’efectiu als seus accionistes.

"Donald Trump’s call for a new oil boom will be thwarted by Wall Street’s reluctance to approve another drilling binge, shale bosses have warned."

[image or embed]

— david guasch (@david-guasch.bsky.social) 24 janvier 2025 à 07:34

L'endemà de la publicació de l'article de Reuters, Financial Times publicava un article de lectura potser encara més recomanada on, a més del que recollia l'article de Reuteurs, deia que: Els responsables del sector del fracking afirmen que Wall Street frenarà el pla d'augment de la producció de petroli de Trump. Òbviament, els dirigents d'aquestes empreses estan sempre en vetlla permanent sobre els preus que garanteixen la rendibilitat de les seves empreses (7).
La reticència de Wall Street a seguir una nova vaga de perforacions, significa que la producció de petroli nord-americà probablement augmentarà més lentament els anys vinents que durant l'administració Biden, però molt menys que en els anys de la bonança de la dècada anterior.

Pels executius d'aquestes companyies, l’empenta de Trump per abaixar els preus dels hidrocarburs faria que les empreses que practiquen la tècnica del fracking fossin menys rendibles. Resultat, aquestes empreses seran menys propenses a seguir l'ordre executiva del president per a perforar nous jaciments de petroli.


I probablement -l'afegit és meu- s'oposaran ferotgement a Trumpsi decideix anar endavant i amenaça amb ensorrar-les.
Una nova demostració de què ni el president Trump, ni l'equip de fidels tertulians que ha escollit per assessorar-lo, no entenen res sobre la complexitat del sector de l'energia la tenim en la intervenció de Trump al Fòrum de Davos.

Trump va dir que demanaria a l'Aràbia Saudita i a altres nacions de l'OPEP que "redueixin el cost del petroli" amenaçant-los d'imposar nous aranzels si no ho feien. I potser per a justificar l'incompliment de la seva promesa electoral d'acabar la guerra d'Ucraïna en 24 h, va afegir (8):
Ara mateix el preu és prou alt perquè aquesta guerra continuï, va dir, referint-se al conflicte entre Rússia i Ucraïna. Suggerint que el preu més alt del cru ajudava a mantenir el finançament del conflicte a Moscou. Heu d'abaixar el preu del petroli. Això acabarà amb aquesta guerra.
Com encara hi ha periodistes dignes d'aquest nom, la BBC recordava que (cf. 8):
La intenció d'utilitzar els preus de l'energia com a una eina per posar fi a la guerra a Ucraïna no sembla tenir en compte que una baixada dels preus del petroli no incentivaria als productors de petroli dels EUA a perforar nous pous, especialment a Alaska, pels seus elevats costos d'extracció.

Geothermal creates electricity cleanly by using the Earth's natural heat to create steam to spin a turbine.

[image or embed]

— Newsweek (@newsweek.com) 24 janvier 2025 à 06:05

Canviant de tema, però mo gaire, a un article que The Washington Post va publicar el mateix dia, hom es demanava què podia explicar l'animadversió de Trump cap els aerogeneradors marins (9):
Es tracta de l'aspecte més paradoxal del seu pla per reorientar l'economia energètica dels EUA. Els economistes energètics van dir que estan desconcertats per les matemàtiques de la nova administració, a causa de l'aparent discordança entre desitjar més producció d'energia, alhora que amenaça els projectes eòlics marins que estan en desenvolupament.
Jo també podria demanar-me què diable pot explicar tant la seva animadversió cap als aerogeneradors marins, com la seva nova passió per l'energia geotèrmica. Però pots creure'm si et dic que, veient quin és l'equip de tertulians que Trump ha escollit per assessorar-lo, no tinc el més mínim interès per conèixer la resposta.

That's All Folks! És tot el que tinc ganes d'escriure avui sobre el tema de Donald Trump, la seva National Energy Emergency i totes les carallotades que han escrit molts "periodistes" sobre aquest tema.

Probablement, el problema és que ja tinc una edat i, quan era jove, em vaig deixar influir per una sèrie de TV: Lou Grant, que em va fer creure que la redacció d'un diari seriós funcionava amb professionals que sabien de què parlaven i què i com transmetre-ho als seus lectors.

Lou Grant: Season One - Intro (1977), YouTube, 26.06.2013


  1. Veure I és en aquest clarobscur que neixen els monstres, publicat en aquest blog el 19.01.2025
  2. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
  3. Wikipedia: Fracking [en] [fr] [es] [ca]
  4. Presidential Actions: Unleashing Alaska's Extraordinari Resource Potential, Executive Order, 20.01.2025
  5. Michael D. Carroll: Donald Trump Targets Alaska's Oil and Gas: 'Drill, Baby, Drill!', Newsweek, 22.01.2025
  6. Sheila Dang i Valerie Volcovici: Oil industry unlikely to rush to Alaska despite Trump's call to drill, Reuters, 23.01.2025
  7. Wall Street will stymie Donald Trump’s US oil surge plan, shale bosses say, Financial Times, 24.01.2025
  8. Vishala Sri-Pathma i Oliver Smith: Trump urges Opec countries to slash oil prices, BBC News, 23.01.2025
  9. Trump is desperate for more energy, as long as it’s not from the wind, The Washington Post, 23.01.2024

Sunday, November 17, 2024

europa - canvi climàtic i noves espècies forestals

Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024 


El passat 15 de novembre de 2024, el 19h30 de la RTS ens presentava el treball preventiu que s'està realitzant per anticipar els efectes del canvi climàtic a les masses forestals del nostre país (1).

Tanmateix, els efectes del canvi climàtic ja fa temps que s'observen en la massa forestal que cobreix gairebé 1/3 del nostre territori, particularment als faigs (2), els làrixs europeus (3) o els avets roigs (4). De manera més precisa, el reportatge ens parla del darrer inventari de l'Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge (WSL) (5), que el 2016 presentava el resultat de la desaparició d'un arbre de cada vuit al nostre país. Una desaparició a la qual cal afegir el lent desplaçament de les espècies des del seu hàbitat natural, refugiant-se en zones que encara són propícies al seu creixement (6).

Amb l'objectiu d'anticipar els efectes del canvi climàtic en la superfície forestal, el WSL està estudiant actualment l'evolució de 55.000 plantes repartides en 57 plantacions experimentals arreu del nostre país que, durant els pròxims decennis mostraran quin és el seu potencial d'aclimatació a fi d'anticipar si estan en condicions de reemplaçar les actuals. Entre aquestes espècies es troben el cedre del Líban (7), els aurons de Capadòcia (8) o els avets Douglas americans (9).

En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024

El mateix telenotícies també ens parlava d'una experiència un xic diferent realitzada per investigadors belgues de la Société royale forestière de Belgique a la regió de Namur (10), on la idea no és el reemplaçament de les espècies autòctones per espècies foranies, sinó el seu encreuament, amb la finalitat que les espècies foranies pol·linitzin les espècies autòctones i els nous arbres tinguin les característiques de resistència a la sequera de les foranies tot guardant l'adaptació al biòtop de les espècies locals.

Si el reportatge ens parla de la plantació de roure africà (11), originari d'Andalusia i el nord d'Àfrica, un dels investigadors justifica el seu treball recordant-nos que:
si els boscos poden desplaçar-se uns quants km per segle, avui això no és suficient. Car, el que actualment no té precedents, és la velocitat del canvi climàtic, que és entre 10 i 100 vegades més ràpida en comparació amb la velocitat de la migració natural. I és per aquesta causa que estem obligats a intervenir.
Només és la meva opinió, i segurament no val gran cosa. Però com el reportatge fa al·lusió a l'adaptació de noves espècies a un biòtop diferent d'aquell d'on són originàries, potser val la pena passar per Wikipedia per veure quina és la complexitat dels factors que caracteritzen a un biòtop (12) per comprendre que, si el sistema econòmic actual és incapaç d'actuar ràpidament per trobar una solució al problema que ha creat, potser no és raonable exigir a la natura d'adaptar la velocitat dels seus mecanismes de resiliència a les necessitats d'aquell sistema econòmic, amb la finalitat de seguir amagant la seva incapacitat per a resoldre els problemes que ha creat. Uns problemes que em sembla que segueix sense tenir la més mínima intenció de corregir.


  1. Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  2. Wikipedia: Fagus sylvatica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Larix decidua [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Picea abies [en] [fr] [es] [ca]
  5. Institut fédéral de recherches sur la forêt, la neige et le paysage (WSL): Home page
  6. Dr. Kathrin Streit: Forêts et changements climatiques. Éléments pour des stratégies d'adaptation, WSL
  7. Wikipedia: Cedrus libani [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Acer cappadocicum [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Pseudotsuga menziesii [en] [fr] [es] [ca]
  10. En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  11. Wikipedia: Quercus canariensis [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Biotope [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, October 20, 2024

vehicles elèctrics i altres coses


Quan era petit, l'oncle Eduard m'oferia llibres com a regal d'aniversari. En general, llibres d'una col·lecció que, entre 1966 i 1982 va publicar l'editorial Bruguera, i que es caracteritzava per l'alternança d'una pàgina de còmic que resumia les tres pàgines de text precedents.

La idea era genial. Començava saltant les pàgines de text per llegir les pàgines de còmic. I quan les acabava de llegir, si la història m'havia semblat interessant (sempre ho era, l'oncle Eduard era molt bo escollint els llibres que em podien interessar) passava a llegir un text que l'editorial havia adaptat al nivell lector del públic al qual els llibres anaven destinats.  

Home Alone - Feather Scene, YouTube, 20.01.2014

Un dels llibres que recordo amb més afecte és un de Mark Twain: Les aventures d'Huckleberry Finn (1). I un dels passatges d'aquest llibre que més em van impressionar era el de dos estafadors: The King i The Duke, que intenten escapar d'una turba de ciutadans als quals havien estafat. Finalment, els van enganxar i els van aplicar un càstig que, des de finals del s. XVIII era tradicional a les colònies britàniques d'Amèrica: Tarring and feathering (2), que consistia a enquitranar i emplomar als estafadors, muntar-los a una biga, i fer-los fora de la ciutat amb la prohibició de no tornar-hi mai més. Molts anys més tard, com pots veure al vídeo precedent, Home Alone ens presentava una versió més moderna i divertida del feathering

Moltes vegades, quan veig a la TV els personatges que ens presenten com a experts, afirmant que els vehicles elèctrics són una mena d'excentricitat moderna, i s'inventen mil i un falsos problemes amb els quals pretenen justificar que estan condemnats al fracàs, em demano si estan convençuts que ells no acabaran mai, metafòricament parlant, a dalt d'una biga, enquitranats i emplomats quan tots aquells que han enganyat es mirin les hemeroteques.

L'argus - Renault 4 (2025). Pourquoi le nouveau SUV électrique urbain et malin nous a seduit, YouTube, 14.10.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Presentar els vehicles elèctrics com una excentricitat moderna és oblidar que aquests van ser els primers a assolir velocitats de més de 100 km/h el 1899 (3). O que es van produir en sèrie a principis del segle XX, com en el cas del primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902 (4). Presentar enguany al Salon Mondial de l'Automobile de Paris el Renault 4 elèctric com una novetat permet fer-nos oblidar que, fa més de 50 anys (!), com podem veure al tweet amb què he obert el post d'avui, Renault ja l'havia presentat.
Corria l'any 1972 quan Renault va presentar el primer 4L électrique. Un any més tard, el 1973, el món occidental va viure la gran crisi del petroli. Pel que sigui, Renault va decidir no anar endavant amb el seu model elèctric. Pel que sigui? Bé, probablement el partenariat que Renault tenia amb Elf des de 1968 tingués alguna cosa a veure (5).
Thames TV - The Milkman | Electric Milk Float | Delivering Milk | TV Eye, 1984, YouTube, 10.02.2021

Pel que sigui, quan al vídeo del tweet amb què he obert el post d'avui Renault evoca els avantatges d'un vehicle elèctric, algú es va oblidar de dir que feia molts anys milers de petites furgonetes elèctriques s'utilitzaven diàriament per lliurar productes lactis frescos a domicili a les ciutats del Regne Unit.

Pel que sigui, no hem vist gran cosa ni a les portades dels diaris ni als telenotícies sobre el fet que a Europa, les vendes de furgonetes elèctriques van augmentar un 74% durant els primers cinc mesos del 2023, convertint-se en la segona propulsió preferida darrere del que utilitzen les furgonetes dièsel.

Pel que sigui, tampoc no s'ha dit gran cosa sobre l'interès que les furgonetes elèctriques estan despertant en empreses com UPS i Amazon, amb l'objectiu d'evitar les restriccions de circulació per emissions a l'interior de moltes ciutats del continent. I pel que sigui, encara avui, hom segueix oblidant que aquests vehicles van funcionar durant molts anys al Regne Unit amb resultats més que satisfactoris (6).

Actualment, a Lausanne, el carter arriba cada dia amb el seu petit tricicle elèctric (amb remolc o sense) per repartir el correu i la petita paqueteria. Els grans paquets encara no arriben amb furgonetes elèctriques com ja ho fan a Bern, Zürich o Genève. Però La Poste té com a objectiu que tota la seva flota de distribució estigui electrificada al 100% d'aquí a 6 anys (7).

Un camion électrique de 40 tonnes permet des livraisons dans toute la Suisse, sans émission de carbone, RTS, 12h45, 14.10.2021

Mentre Tesla presenta el seu camió elèctric i els fabricants alemanys segueixen dissenyant nous models d'aquests vehicles, dues empreses de transportistes del cantó de Vaud (Suisse) van finançar a una start-up de Winterthour (Zürich) perquè transformés un modern camió dièsel de 40 tones en un vehicle elèctric que els permetés lliurar sense emissions arreu del país: el 2021 es va lliurar el primer vehicle (8).

eMining AG - eDumper, YouTube, 25.04.2018

I mentre el messies espanyol del decreixement i els seus evangelistes segueixen defenent a les tertúlies de la TV que la maquinària pesada utilitzada a la mineria marca els límits de l'electrificació, no puc deixar d'oblidar la transformació, també a Suïssa, d'un camió amb motor dièsel en un emining amb un motor elèctric alimentat per bateries, i d'això fa més de 6 anys!

El missatge que volia transmetre amb el post d'avui és que no tot el que et presenten com a nou ho és realment. I que no tot el que et presenten com a impossible ho és en realitat. Que si el treball dels científics i dels enginyers redibuixa cada dia les fronteres d'allò que fins ahir no era possible, els interessos d'aquells que tenen els capitals per anar endavant amb el seu treball poden anestesiar la seva aplicació durant dècades.

Si el debat estigués en el decreixement, ningú s'esveraria davant les xifres actuals d'un creixement demogràfic negatiu: i no és el cas! Car el debat, com sempre, està en la definició del progrés. 

Vivim al s. XXI, no hi ha cotxes voladors ni anem vestits amb pijames. Ans al contrari, hi ha una capa social privilegiada que sembla tenir com a objectiu enviar-nos a tots de nou al s. XIX. 

I, ara per ara, no sembla que els membres d'aquesta capa social puguin acabar sent enquitranats, emplomats i expulsats fora de les viles. Pel que fa als propagandistes de l'ús dels combustibles fòssils, no estic tant segur.


Altres lectures d'interès
  1. Wikipedia: The Adventures of Huckleberry Finn [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Tarring and feathering [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: La Jamais contente [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure First Studebaker Electric (1902), publicat en aquest blog el 15.05.2024
  5. Le partenariat ELF et RENAULT, Total Energies
  6. Hazel Southwell: The milk float was the first truly successful last-mile delivery EV, Ars Technica, 28.07.2023
  7. La Poste veut une flotte de distribution 100% électrique d'ici 2030, RTS, 18.01.2024
  8. Un camion de 40 tonnes 100% électrique débarque sur les routes suisses, RTS, 12h45, 14.10.2021
  9. 123 tons in motion. Rebuild of a diesel dump truck to a purely electric dumper, short eDumper, Lithium System, 04.09.2020 || Veure Switzerland - the biggest electric truck in the world, publicat en aquest blog el 16.05.2018

Sunday, August 18, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Fa temps que vaig publicant en aquest blog alguns dels vídeos remarcables d'un gran divulgador: Javier Peña (1), pel seu interès i pel seu entusiasme contagiós.

Sobre el tema de l'agricultura regenerativa a Catalunya, vaig trobar molt interessant un tweet publicat el mes de febrer d'enguany (2), on Javier Peña ens parlava, entre altres, d'experiències com la d'un estudi de sota la responsabilitat de la Universitat de Barcelona a les terres explotades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Catalunya).

Avui, m'agradaria compartir amb tu el tweet amb què he obert el post d'avui. Ens parla d'una altra experiència d'agricultura regenerativa a Catalunya dirigida pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (3) a la finca pilot de Mas Planeses (Sant Ferriol, Girona) (4).

I, per tancar el post, m'agradaria proposar-te veure un video realitzat l'octubre del 2019, on veuràs la idea inicial del projecte i algunes de les tècniques que han deixat pas a tècniques més eficaces. I és que, com diem al pais on resideixo: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Una frase que sempre m'agrada completar dient que: Il n'y a que les imbéciles qui ne font rien d'autre que changer tout le temps d'avis.

Planeses, Agricultura Regenerativa, YouTube, 10.06.2020


  1. Veure alguns dels posts dedicats a Javier Peña en aquest blog: enllaç
  2. Veure L'agricultura regenerativa: Catalunya, publicat l'11.02.2024
  3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: Home page [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia
  4. Mas Planeses, agricultura regenerativa: Home page [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit
(3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance
(2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia
(9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018


Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]