Sunday, June 30, 2019

marranos !

Anna Foa: El abuelo marrano de Teresa, L'Osservatore Romano, 02.03.2015
El passat 12.06.2019, La Vanguardia publicava una entrevista a Donatella Di Cesare (1) coincidint amb la presentació del seu darrer llibre Marranos (2) amb aquesta introducció (3):
Rangel, Galindo, Linares, Lorca, Marivent, Maldonado, Orozco, Romero, Espinoza, Guzmán, Tudela, Cruillas, Vargas ... Són alguns cognoms de marrans (4), estampats entre d'altres a la portada del llibre Marranos (2). Un, assaig sobre un fenomen europeu que es va originar als regnes d'Espanya a causa de la conversió forçada dels seus jueus al cristianisme. L'estudi de Di Cesare revela la força transformadora del secret i la seva memòria, el poder de la intimitat i del que és conscient de ser un pària davant tota fe essencialista. Di Cesare ha debatut al Palau Macaya-La Caixa sobre Democràcia, Europa i extrema dreta al costat del politòleg Daniel Innerarity.
Al llarg d'una entrevista que et recomano llegir, Di Cesare parla de coses de les que segurament no t'han parlat mai els teus professors de literatura espanyola. Com ara l'autoria de El Lazarillo de Tormes per un jueu convers (5), o l'origen jueu de Santa Teresa d'Àvila. Sobre aquesta darrera, dir que em va sorprendre molt la sorpresa de l'entrevistador, a qui m'agradaria invitar a llegir un article publicat el 2015 per L'Osservatore Romano sobre els seus orígens (6). Però t'he de confessar que em va sorprendre encara molt més el seu silenci quan Di Cesare li presenta Miguel de Cervantes com un altre dels il·lustres jueus conversos (8).

Al final de l'entrevista, quan Víctor-M. Amela demana a Di Cesare: Pero España es mezcla, es marrana ... m'entren ganes de proposar-li la lectura d'un article que vaig publicar avui fa quatre anys al GS: Venim del nord, venim del sud (II) (9).


  1. Wikipedia: Donatella Di Cesare
  2. Donatella Di Cesare (2019): Marranos, Gedisa 
  3. Víctor-M. Amela: Santa Teresa y el Lazarillo eran marranos: ¡modernos!, La Vanguardia, 12.06.2019 
  4. Wikipedia: Marrà
  5. P. Unamuno: Lazarillo de Tormes: escándalo, transgresión y autoría ¿definitiva?, El Mundo, 14.05.2016
  6. Anna Foa: El abuelo marrano de Teresa, L'Osservatore Romano, 02.03.2015
  7. Wikipedia: Michel de Montaigne
  8. Wikipedia: Miguel de Cervantes Saavedra || El último misterio de Miguel de Cervantes: ¿fue un judío converso?, ABC, 04.02.2016 || Cervantes y los judíos - Centro Virtual Cervantes, 2005. 
  9. Venim del nord, venim del sud (2), publicat a El Geògraf Solitari el 30.06.2015.

Friday, June 28, 2019

brother dege

Brother Dege - Country Come to Town, Youtube, 10.05.2018

El 16 d'abril d'enguany publicava un tema de Brother Dege: Too old to die young que Quentin Tarantino va incloure a la banda de so del seu film: Django Unchained.

Podria afegir tres o quatre coses sobre per què m'agrada tant aquesta banda, però prefereixo proposar-te llegir un article que Eduardo Izquierdo va publicar el passat 12 de setembre del 2018 a Ruta 66: Brother Dege, ¿cómo narices llegó Tarantino a un bastardo de Lousiana como yo?

Brother Dege - Bastard's Blues, Youtube, 17.07.2018

Thursday, June 27, 2019

the times they are a changin'

Image by Peter Dargatz from Pixabay

El passat 26.06.2019, Bloomberg publicava una notícia sensacional. Les dades de l'administració confirmaven que, per primera vegada als USA, les fonts d'energia renovable van produïr més electricitat que les centrals de carbó el passat mes d'abril: gairebé 68,5 milions de MWh de potència, eclipsant els 60 milions que el carbó va produir aquell mes (1). No oblidem però que l'energia que està reemplaçant massivament al carbó als USA és el gas natural, però tampoc que l'oposició a aquesta font d'energia en favor de l'ús de les renovables està creixent arreu dels USA (2).

Cal dir que una de les principals raons que explica aquestes dades es troba en els treballs de manteniment rutinari de les centrals de carbó, que es realitza habitualment durant la primavera. També que hom preveu que les centrals de carbó, també les de gas, comencin a funcionar altre cop a ple rendiment amb l'arribada de l'estiu i la posada en marxa dels aparells d'aire condicionat.

Però aquest canvi no s'hauria produït mai sense el ràpid desenvolupament dels parcs solars i eòlics arreu del país, que s'explica per la baixada dels seus costos i dels preus que poden oferir al mercat. A Bloomberg estan convençuts que, si segueix aquesta tendència, la meitat de la potència mundial pugui provenir d’energies renovables ja el 2050.

Una cosa que segueixen sense entendre molts d'aquells que, sense saber el què això vol dir, parlen de liberalisme i de federalisme, és que la indústria minera s'està enfonsant malgrat els esforços que està desplegant el president Donald Trump per restablir el carbó a la seva antiga glòria, carregant-se les normes mediambientals que van posar en pràctica altres administracions que el van precedir. Als USA no és el president qui decideix sobre les fonts d'energia que seran utilitzades per a la producció d'electricitat, sinó les empreses elèctriques que prenen les seves decisions en funció dels costos de producció i de la legislació dels estats de la Unió.


  1. Chris Martin: For First Time Ever, Renewables Surpass Coal in U.S. Power Mix, Bloomberg, 26.06.2019
  2. Brad Plumer: As Coal Fades in the U.S., Natural Gas Becomes the Climate Battleground, New York Times, 26.06.2019

    Altres referències:

    Wednesday, June 26, 2019

    ecologia: deixem de donar lliçons als altres

    Natural Resources Defense Council (NRDC)
    Global Markets for Biomass Energy are Devastating U.S. Forests

    El passat 18.06.2019, una publicació online de la prestigiosa Yale School of Forestry & Environmental Studies (1), presentava el resultat d'un informe realitzat pel Natural Resources Defense Council (NRDC) (2): Global Markets for Biomass Energy are Devastating U.S. Forests (3):
    • Segons les investigacions de NRDC, The Dogwood Alliance, i The Southern Environmental Law Center, els boscos del SE dels EUA estan sent devastats per la demanda de pèl·lets de fusta que es cremen a les plantes d'energia de biomassa a Europa i el Japó.
    • Segons aquest informe, boscos sencers, en molts en boscos primigenis (4) de Carolina del Nord, Virgínia i la costa del Golf estan sent tallats i, els seus arbres, molts de gran diàmetre, transportats a fàbriques de processament d'Enviva (4), el més gran productor de pèl·let de fusta (5) del món. Des d'aquestes fàbriques, els pèl·lets s'envien per a la seva combustió a centrals elèctriques del Regne Unit i Dinamarca. També està creixent la seva exportació al Japó.
    • Els boscos del SE dels EUA estarien sent explotats a un ritme quatre vegades superior als de l’Amazones, segons l’informe de biodiversitat de l’ONU publicat el mes passat.
    Segons Wikipedia (6): la biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, sigui com a combustible o per altres processos. Gràcies a l'informe publicat pel NRDC sabem quin és l'origen d'una part d'aquesta producció. També que estem reemplaçant la combustió de productes fòssils per la dels boscos primigenis, en aquest cas els del SE dels EUA.

    Potser valdria la pena deixar de donar lliçons als països de l'Amazònia sobre què han de fer amb els seus boscos, ocupar-nos del que es crema a les centrals de biomassa europees i també de regenerar els boscos que ens vam carregar fa segles a Europa.

    Altrament, tot plegat no és sinó un exercici més de cinisme i d'hipocresia.


    1. Yale School of Forestry & Environmental Studies: Home Page, Wikipedia
    2. Natural Resources Defense Council: Wikipedia
    3. Global Markets for Biomass Energy are Devastating U.S. Forests, Natural Resources Defense Council (NRDC), 17.06.2019
    4. Bosc primigeni: Wikipedia
    5. Enviva: Home Page, Wikipedia
    6. Pèl·let (combustible): Wikipedia
    7. Biomassa: Wikipedia

    Sunday, June 23, 2019

    flipboard - street art

    Goodmorning! Kenny Random.
    Be a rebel, be yourself! Take your dream and leave your mark!

    He escollit aquesta imatge com a portada del magazín Flipboard al que pots accedir punxant l'enllaç que pots trobar aquí baix. Aquest magazín recull algunes de les imatges de Street Art que vaig trobant a la xarxa. Segurament no són les millors que puguis trobar. Però al moment que les he enregistrat he trobat que em deien alguna cosa que les altres no feien.

    View my Flipboard Magazine.



    Notes:
    1. Per motius que desconec, la visualització de les pàgines de Flipboard amb el navegador Firefox és molt deficient. Millor accedir als enllaços des de navegadors com Chrome o Opera.
    2. Molt millor però baixar-te l'aplicació Flipboard si vols veure les imatges des d'un mòbil.
    3. Si has trobat interessant el que t'he presentat del meu magazín a Flipboard, et proposo de donar també un cop d'ull al meu compte a Pinterest.

    Friday, June 21, 2019

    los energéticos: trump contra los chinos

    Los energéticos: principio, Youtube, 14.05.2010

    Avui fa exactament un mes que estava llegint al bus un article de David Torres: Trump contra los chinos que incloïa un vídeo que em va fer riure tant, que no vaig caure en què la resta de passatgers s'havien quedat mirant-me com si m'hagués begut l'enteniment. David Torres presentava el vídeo així:
    En el comienzo de Los energéticos, una comedia española hoy lamentablemente olvidada, hay una escena que profetiza la guerra comercial entre Estados Unidos y China, cuando dos paletos en mitad de un páramo, últimos vástagos de los Mondongos y los Bellotos respectivamente, la emprenden a tiros de escopeta para aclarar de una vez por todas a cuál de las dos familias pertenece un pozo. Hablan un castellano tan cerrado que necesitan subtítulos, aunque para el caso podrían estar hablando en chino.

    Dedicat a tots aquells que intenten guanyar-se la vida ensenyant la llengua espanyola: a Lluïsa, Sinfu, al nostre rocker hispanista de Villanueva del Trabuco, que va acabar donant classes d'espanyol a Corea del Sud. pero dedicat també a tots aquells que passen hores transpirant per aprendre-la.

    Thursday, June 20, 2019

    into the wild

    Eddie Vedder - Society - Into The Wild - Soundtrack, Youtube, 09.06.2011
    Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
    1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
    2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
    3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,
    Eddie Vedder (1), vocalista d'una banda que hom associa al moviment grunge (2): Pearl Jam (3), publicava el 2007 un tema que esdevindria la banda de so d'un film amb el mateix nom, dirigit per Sean Penn (4): Into the Wild (5) (6), amb un argument basat en la biografia de Chris McCandless (7).

    Viure a un vell bus abandonat, amb una reserva d'arròs i un Remington semiautomàtic amb 400 bales que utilitzava per caçar animals que després no sabia com conservar ... En el terreny de la cinematografia, em recorda una altra historia que Sydney Pollack va portar al cinema el 1972, a un dels millors films que mai no he vist: Jeremiah Johnson (8), amb una interpretació brutal de Robert Redford i una banda de so que adoro, en particular aquests temes interpretats per Tim McIntire: The Ballad of Jeremiah Johnson, i  The Way That You Wander (9).

    Jeremiah Johnson també va anar a les muntanyes amb un bon rifle: un Hawken de calibre 30. Però no li hauria servit de gran cosa per sobreviure si no hagués tingut la sort de trobar bons mestres i la capacitat de saber escoltar. Mestres com Bear Claw (10) que li va aprendre com sobreviure a les Rocky Mountains. Chris McCandlesst no va tenir un mestre com ell, el que potser explica la manera com va morir a 24 anys.

    MovieTitles: Jeremiah Johnson (1972) title sequence, Youtube, 23.10.2017

    Malgrat viure a una casa moderna i menjar com la majoria dels occidentals, l'australià John Plant (11) va escollir una manera molt menys perillosa de viure la natura. Plant tenia com a hobby la fabricació d'eines i construccions utilitzant només materials trobats a la natura. El 2015, va crear a Youtube una sèrie que mostra els processos de fabricació i de construcció: Primitive Tehcnology (9).
    Cadascun dels vídeos guia els espectadors a través del progrés d’un o més projectes mostrant les tècniques i mètodes que utilitza per crear eines o edificis. Com explica al seu bloc (10), construeix "completament des de zero sense utilitzar eines o materials moderns", només utilitzant el que pot obtenir del seu entorn natural, com ara materials vegetals, argila, sòl i pedres. Els episodis de la sèrie només tenen un so ambiental mínim. Les descripcions de text de les accions a la pantalla apareixen a la funció de títol tancat.
    Primitive Technology: Technologie primitive: Carrelage Roof Hut, Youtube, 04.09.2015


    1. Wikipedia: Eddie Vedder
    2. Wikipedia: Grunge
    3. Wikipedia: Pearl Jam
    4. Wikipedia: Sean Penn
    5. Wikipedia: Into the Wild (soundtrack)
    6. Wikipedia: Into the Wild (film)
    7. Wikipedia: Chris McCandless
    8. Wikipedia: Jeremiah Johnson (film)
    9. Jeremiah Johnson made his way into the mountains, myfavoritewesterns.com, 28.08.2012
    10. MovieClips: Jeremiah Johnson - You Have Done Well (1972), Youtube, 19.10.2016
    11. Wikipedia: John Plant
    12. Youtube: Primitive Technology 
    13. Primitive Technology: Home Page, Youtube

    Wednesday, June 19, 2019

    the magic blue lagoon in iceland




    No sé si has visitat The Blue Lagoon, una mena de paradís de carta postal a Islàndia, com pots veure a la seva home page (1) i a la majoria d'imatges que pots trobar a Instagram.

    El fet que un dia de SPA a The Blue Lagoon costi un xic més que un abonament de 4 mesos a Ovronnaz, als Alps Suïssos, podria ser considerat com a dissuasiu.

    Però quan penses que, de totes maneres, ni el paisatge ni les activitats que puguis fer a Ovronnaz o a Leukerbad (mira't els vídeos que tanquen aquest article), mai no podrien competir amb les imatges que et passen de The Blue Lagoon, et trobes amb un article que Syd Robinson va publicar el passat mes de maig a BuzzFeed (2) i veus les coses d'una manera molt diferent, com si diguéssim.

    Això no treu que, pel que m'han explicat aquells que hi han anat, i pels vídeos que he anat pujant en aquest blog (3), no estigui convençut que Islàndia sigui un país que val la pena visitar.

    Tant com ho estic que val més que em cregui la meitat del que m'han explicat i del que he vist als vídeos. Clar que, això no és vàlid solament per Islàndia. També ho és pel que jo et pugui explicar i els vídeos que et pugui passar dels Alps.


    1. Blue Lagoon (Iceland): Home Page
    2. Syd Robinson: Iceland's Blue Lagoon Looks Really Different On Instagram And In Real Life, BuzzFeed, 24.05.2019
    3. per exemple Nick Kontostavlakis: Whispering Iceland (06.08.2017); Erez Maron: Un israelià apassionat per Islàndia (13.07.2014)

    Canal 9 Valais: J'ai testé pour vous: Une journée à Ovronnaz, Youtube, 26.01.2016
    Leukerbad Tourismus: Leukerbad Winter, Youtube, 16.11.2015

    Tuesday, June 18, 2019

    funniest memes about spanish language

    30 Funniest Memes About Spanish Language For People That Tried Learning It,
    boredpanda.com, Mai 2019

    Si fa una setmana et presentava alguns articles curiosos que la BBC dedicava a la llengua espanyola, avui m'agradaria compartir amb tu un article publicat el mes de maig d'enguany per boredpanda.com: 30 Funniest Memes About Spanish Language For People That Tried Learning It.

    Després del xinès (sense entrar en les seves varietats), que es presenta com la llengua més parlada del món, l'espanyol és la segona, amb més de 500 milions de parlants, superant l'anglesa, que cauria al tercer lloc amb 335 milions de parlants nadius a tot el món.

    Aquesta importància de l'espanyol té com a resultat que molts nord-americans dediquin un gran esforç per aprendre aquesta llengua. També que es dediquin a fer una crítica que jo he trobat molt divertida sobre el significat d'algunes de les seves paraules, la seva ortografia i la seva gramàtica, per no parlar de les conjugacions dels seus verbs, absolutament delirants per un anglosaxó.

    Espero que tinguis un bon dia i que t'ho passis tan bé com jo m'ho he passat llegint aquest article!


    Dedicat a tots aquells que intenten guanyar-se la vida ensenyant la llengua espanyola: a Lluïsa, Sinfu, al nostre rocker hispanista de Villanueva del Trabuco, que va acabar donant classes d'espanyol a Corea del Sud. pero dedicat també a tots aquells que passen hores transpirant per aprendre-la.

    30 Funniest Memes About Spanish Language For People That Tried Learning It,
    boredpanda.com, Mai 2019

    Monday, June 17, 2019

    dahir insaat: sistema de transport del futur?

    Dahir Insaat - Système de transport de deuxième niveau (français), Youtube, 06.08.2018

    Global Construction Review publicava fa un parell d'anys un article que em va cridar molt l'atenció (1). Un inventor rus proposava una manera de permetre que els trens i els cotxes compartissin el mateix espai, instal·lant un rail estret en avingudes i carreteres de dos o més carrils. Els trens circularien per damunt dels cotxes. La seva forma circular seria necessària perquè cada tren tindria un gran volant que el mantindria estable gràcies a l’efecte del giroscopi. Però millor li dónes un cop d'ull al vídeo per veure de què es tracta!

    Ja gairebé havia oblidat aquest article quan Mashable tornava a publicar un vídeo sobre aquest tema el passat 14.06.2019 (2). He pensat que podria estar bé de compartir aquesta idea amb tu.

    L'enginyer rus del qual ens parlava Global Construction Review, Dahir Semyonov, va crear a Turquia una empresa de construcció: Dahir Insaat (3), que es va donar a conèixer gràcies a un original sistema de desplegament de cases prefabricades que, com pots veure al vídeo que publicava el Mirror en 2016 (4), podia construir una casa en qüestió de minuts.

    Dahir Semenov és conegut pels seus conceptes de disseny futurista que, generalment, són descartats per ser poc pràctics. Ara bé, tothom li reconeix que els vídeos animats que els presenten, sovint acaben per esdevenir virals a Internet.

    El lema de Dahir Semenov és: “No hi ha cap problema tècnic per al qual no es pugui trobar una solució d'enginyeria". Llegint-lo, he recordat una cita d'Úrsula Le Guin: “No hi ha respostes correctes per a preguntes equivocades


    Sunday, June 16, 2019

    cómo empezó este engaño (3/3)

    General Kim Jwa-jin's Victory Memorial,Hong Seong

    Recordo de quan era jove que sempre m'havia demanat què hauria pogut fer a una vida precedent per rebre com a càstig en aquesta vida no parar de creuar-me amb maoistes per tot arreu. Dit així, ara i avui, pot sonar a xinès, clar. Però deixa'm recordar-te que, entre els militants més coneguts de l'OCE-BR (1), podies trobar gent com: Jordi Solé i Tura, Emilio Pérez Touriño, María del Pilar del Castillo, Antoni Castells, Francesc Baltasar, Jordi Borja, Joan Barril, Xavier Vidal-Folch, Borja de Riquer, Manuel Castells, Josep Ramoneda, Manuel Campo Vidal, Federico Jiménez Losantos, Ferran Mascarell, Josep Miquel Abad, Carmen Alborch, Celia Villalobos Talero, Joan Tardà (2), ... El cas és que tenia el sentiment de què, enllà on anés, acabaria per trobar algun maoista que acabaria donant-me la brasa perquè m'afiliés al seu partit.

    Com volia treure-me'ls de sobre sense ser groller, utilitzava un parell d'articles molt interessants que havia llegit sobre una altra d'aquelles "revolucions oblidades": la revolució anarquista coreana de la Província Lliure de Shinmin (1929-1932) (3).

    Quan els demanava què en pensaven, em deixaven ràpidament en pau. Bé, no sempre. També vaig trobar qui, no havent sentit parlar mai del tema, em va invitar a fer unes birres amb uns amics seus perquè els fes 5 cèntims.
    Més de dos milions d'immigrants coreans vivien dins de Manxúria quan la Federació Anarquista Coreana va declarar la Província de Shinmin sota administració de l'Associació del Poble Coreà en Manxúria. L'estructura descentralitzada i federativa que l'associació va adoptar consistia en consells municipals, consells de districte i consells d'àrea, que van funcionar d'una manera cooperativa per ocupar-se de l'agricultura, de l'educació, de les finances i d'altres assumptes vitals, com ara l'organització militar necessària per fer front als exèrcits japonès, xinès i soviètic (4).
    Sota la direcció de Kim Jwa-Jin (5), conegut com el Néstor Majnó coreà (6), les milícies anarquistes van anar guanyant una sèrie de batalles contra els japonesos: una d'elles a Sibèria, amb el resultat de 3.000 presoners.
    L'assassinat per un comunista xinès de Kim Jwa-Jin i els atacs conjunts dels exèrcits imperials japonès i xinès, junt amb els de l'exèrcit soviètic, van acabar amb la derrota dels anarquistes coreans i l'ocupació de Manxúria per l'exèrcit japonès, que la va transformar en un protectorat: Manxukuo (7). A l'article que Wikipedia li dedica, no es mencionen cap dels fets que vinc de relatar.
    Les dues Corees han recuperat la figura de Kim Jwa-Jin i l'han transformat en la del precursor de la independència coreana. Té un memorial dedicat a la ciutat d'on era originaria la seva família, on se li dedica un festival anual amb cerimonials de caràcter religiós (8). El 2013, el govern sud-coreà li va donar el seu nom a un submarí de les forces navals (9). Que la vida eterna no existeixi, i que Kim no pugui veure què han fet amb el seu llegat, pot tenir els seus avantatges, creu-me. Clar que, sense anar molt lluny, a casa nostra, el mateix podríem dir de Frederica Montseny o de Joan Garcia Oliver (10).

    Arribats a aquest punt, m'agradaria recuperar del primer article de la sèrie: Cómo empezó este engaño
    l'acusació que es feia al capitalisme d'haver acabat amb totes les altres formes d'organització social i política diferents de la proposada per aquest sistema, just per recordar que van ser els marxistes qui van acabar amb el moviment llibertari a la Majnovia (11), la Revolució social espanyola o a la Província Lliure de Shinmin (3).

    Vejam si ens entenem. El que vull dir amb aquesta sèrie d'articles (12) és que tothom pot defensar les idees que vulgui, però si ho fa fent abstracció del contingut de les biblioteques o de les hemeroteques, o dient que aquells que no comparteixen les seves idees ho fan perquè han estat enganyats, llavors ja no em sembla gens bé.

    No crec que les persones que fa uns anys militaven al moviment maoista estiguessin enganyades. Ni que quan ho van deixar córrer, per professar altres idees que no tenien res a veure, també ho fessin sota l'engany (13). Per exemple, tinc un conegut que fa molts anys va intentar afiliar-me a una organització trotskista. Dos anys més tard, davant de la meva sorpresa, el vaig veure convertit en un fanàtic anarquista. Em permetràs que no mencioni el seu nom, perquè fa poc el vaig veure a un diari amb el cabell engominat, amb tratge i corbata i dirigint una empresa de consulting empresarial.

    Hi ha gent amb problemes personals que no ha trobat res de millor que intentar solucionar-los a través de la seva militància política o en el terreny de la religió. El problema és què, com fa poc deia en Marius Carol (14):
    Només estem pendents del present o del futur immediat i no investiguem en el passat. Com si no fóssim el resultat del que hem estat. I, sobretot, d'allò que hem defensat. Ningú recorda quan la gent buscava a les hemeroteques les petjades de la història. Ara, ja no acudeixen a elles ni els historiadors, enganxats a la immediatesa (...) En aquests temps de còlera, els que encara respectem la memòria ens sorprenem de què a alguns personatges que donen lliçons ningú els treguin els colors pel seu passat. La història sembla importar poc, ni tan sols la recent. L'única esperança és que un dia entrin a l'hemeroteca i els caigui una col·lecció de diaris al damunt. La memòria és un gran cementiri i alguns mereixen ser enterrats en les contradiccions dels seus articles pretèrits.
    Deixant de banda els historiadors que no fan la seva feina, Sergi Pàmies ens parlava a un article publicat el mateix dia de la feina dels periodistes (15):
    A la tertúlia d'Els matins de Catalunya Ràdio, Simona Levi explicava que té "un veí del PSC que és molt maco", com qui presumeix de tenir un amic negre o homosexual. Els veïns són als tertulians el que els taxistes són als reporters mandrosos: una font fugaç de coneixement d'escombraries. Amb el permís de Sergi Pàmies, jo afegiria al retrat els periodistes que baixen del taxi, entrevisten a dues o tres persones, i ja en tenen prou per a presentar la tipologia sociopolítica d'un país.
    Coneixia prou en Josep Fontana per a saber que trepitjava com ningú biblioteques i hemeroteques, i que sabia com mantenir les distàncies amb els oportunistes, trepes i aduladors de tot pèl.

    Però també conec prou bé a tots aquells que un dia utilitzaran la seva obra per a dedicar-li un festival anual, amb cerimonials de caràcter patriòtic i religiós, o tot simplement, penjar una foto seva al despatx. Al temps!


    1. Wikipedia: Bandera Roja [es] [ca
    2. Al Wikipedia en català no hi figura la curta militància a l'OCE-BR de Joan Tardà, just abans d'entrar al PSUC. Però si que la pots trobar a la Wikipedia en espanyol o en aquest article de La Vanguardia: Joan Tardà - El veterano de ERC que enciende el Congreso, 17.12.2016
    3. Wikipedia: Provincia Libre de Shinmin
    4. Revolución anarquista en Corea 1929-1932: La comuna de Shinmin, El Libertario, Febrero 2016 || Regeneración Libertaria: Comuna de Shinmin: La gran olvidada (I, 25.04.2015) y (II, 04.06.2015) || El movimiento anarquista coreano, rebelion.org, 18.01.2003 || Anarchy in Action: Shinmin Prefecture || WikiWand: Korean People's Association in Manchuria ||
    5. Wikipedia: Kim Jwa-jin
    6. Wikipedia: Néstor Majnó
    7. Wikipedia: Manchuria, Manchukuo
    8. Hong Seong: General Kim Jwa-jin's Victory Memorial Festival. Dedicat "al general Kim Jwa-jin, que va conquistar Manxúria i va portar als lluitadors de la independència a la victòria". Aquest festival també té per objectiu: "il·luminar amb el seu patriotisme i la seva lleialtat cap al país la promoció del patriotisme i l'ensenyament de la història d'una manera fascinant".
    9. Navy’s 4th 214-Class Submarine Kim Jwa-jin Launched, Korea's News Wolrd, 30.08.2013 
    10. Pere Rusiñol: Catalunya: ¿vuelve la vieja dinámica libertaria?, eldiario.es, 17.01.2016
    11. Wikipedia: Territorio Libre
    12. Cómo empezó este engaño (1/3 publicat el 02.06.2019), (2/3 publicat el 09.06.2019)
    13. . Una altra cosa és que, els que encara segueixen al club, ens intentin transmetre els vells discursos conspiracionistes || Xandru Fernández: ¿Sueñan los marxistas con ovejas soviéticas?, CTXT, 14.06.2019
    14. Màrius Carol: La prueba de la hemeroteca, La Vanguardia, 11.06.2019
    15. Sergi Pàmies: El futuro es una tertulia llena de psicofonías, La Vanguardia, 11.06.2019

    Friday, June 14, 2019

    el doctor y el salinero

    En Doc es va deixar caure per La Ràpita a finals de maig per anar a collir unes herbes que no li agrada que faltin a casa. Mentre estava collint-les, va sentir els crits d'un senyor que es va identificar com el saliner en cap del Delta i volia fer-lo fora del Parc Natural, amenaçant-lo amb una francisca de la que mai no se separa. En Doc va fer ús dels seus superpoders anestesiants i va dir-li que estava recollint herbes perquè era Doctor i preparava remeis amb elles.

    El saliner va interpretar que en Doc era metge i el va ajudar a collir les herbes. Al cap de pocs minuts, en Doc ... ja el coneixeu, va dir-li al senyor de les salines que tenia la gola seca i va demanar-li si no tindria unes birres a la nevera. Com pots veure per la cara que fan a la imatge, van acabar buidant la nevera, el moble bar, l'Agua del Carmen de la farmaciola i cantant un clàssic del 1992, acompanyats al banjo per la senyora del saliner, coneguda al poble com la tia Emma.

    El cas és que no paro de mirar la cara del saliner i crec que em recorda a algú. Ara mateix no sé si el tinc vist tocant a mitjans dels anys 80's a una banda, ara no sé si de Cornellà o de Zürich; o durant el meu exili a la Vall de Lavansa; o a un programa de TV3: Espai Terra - 04.07.2011, 09:44-11:56; o a un blog clandestí conegut per les seves fake news; o a un meeting de punkies feministes al cantó d'Appenzell o si potser el vaig conèixer durant els meus anys de retir espiritual al Nepal .

    Thursday, June 13, 2019

    sobre la productivitat a la feina


    Conec gent, a qui no mencionaré per no comprometre, que m'ha explicat que sovint es troba convocada a llargues reunions de treball on es discuteixen temes pels quals no està necessàriament implicada, ni molt menys interessada, sofrint la presentació de llargs PowerPoints de més de 20 transparents que no aporten cap valor afegit a la discussió i l'assistència a un combat de mascles i femelles alpha que no porta enlloc, més enllà de les seves pretensions hegemòniques sobre la resta de participants.

    Fa més d'un any, un article molt interessant de BBC Mundo (1) presentava aquest problema, així com les solucions que havien trobat per resoldre'l alguns dels gurus de les grans companyies:
    • Elon Musk: recomanava als seus empleats marxar d'una reunió en el moment en què realitzessin que estaven perdent el seu temps i el de l'empresa, afegint que: Marxar no és de mala educació, però sí que ho és fer que algú es quedi i perdi el seu temps (2).
    • André Spicer: professor de l'Escola de Negocis Cass, de la City University de Londres, afegeix que, en realitat, la gent ha marxat ja d'una reunió quan, durant aquesta, fa altres coses amb el seu ordinador o es dedica a mirar el seu telèfon mòbil. Pot ser que segueixin físicament a la reunió, però no mentalment.
    • Jeff Bezos: el patró d'Amazon, té una estratègia molt estricta perquè les reunions siguin productives: mai fer una reunió a la qual no puguis alimentar tot el grup amb dues pizzes. Com milions d'altres persones al planeta, Bezzos creu que els grups petits són molt més eficients que els grans, i la regla de les dues pizzes l'ajuden a evitar fer reunions que li faran perdre temps.
    • Mark Zuckerber: el patró de Facebook, demana sempre als seus mànagers abans de confirmar la seva participació en una reunió si l'objectiu és prendre una decisió o per discutir sobre un tema.
    • Bill Gates: hom li atribueix el principi segons el qual les reunions es fan per prendre decisions i no per a decidir sobre una pregunta.
    Més enllà de l'objecte de les reunions, l'article ens parla també de les tecnologies que utilitzen com suport i que es transformarien en màquines de pèrdua de temps:
    • Steve Jobs: el difunt patró d'Apple usava i abusava de complexes presentacions per al llançament dels productes de la marca, però a l'interior de l'empresa, deia detestar les reunions on s'explicaven coses amb projeccions: "La gent que sap del que està parlant no necessita PowerPoint" (3). 
    • André Spicer : generalment, a menys que continguin dades o gràfics d'interès, els PowerPoints no són res d'altre que una gran distracció. Spicer afegeix que: La primera cosa que la gent odia del seu treball són els correus electrònics. La segona són les reunions. Tot i que hom pot trobar quelcom de més terrorífic que les reunions: les visio conferències i les conferències telefòniques!
    Ara bé, si les reunions dinamitessin la productivitat a les empreses, caldria analitzar també què és el què hom entén per productivitat. Ja hem vist el que pensen els grans mànagers anglosaxons sobre les reunions, però també sabem que al món anglosaxó (i no només!) hom té la tendència d'associar la productivitat del treball amb les hores que hom passa a la feina. A un article que et recomano molt i molt de llegir, Amanda Ruggeri (4) defenia exactament el contrari amb arguments de pes:
    • Si treballant una mitjana de 38,6 hores setmanals, per exemple, un empleat dels USA treballa quatre hores més que el seu parell a Noruega, l'aportació d'aquest últim a l'economia es tradueix en 78,70 USD/hora, mentre que el d'un nord-americà seria de 69,60 USD/hora.
    • Les persones que treballen més d'11 hores al dia tenen gairebé 2,5 vegades més de probabilitat de tenir un episodi de depressió profunda que no els que treballen entre set i vuit.
    • Els investigadors han descobert que no només la feina que fem al final d'una jornada de 14 hores és de mala qualitat, sinó que també afecta la capacitat creativa i de raonament. 
    • Una enquesta entre 2.000 persones al Regne Unit va mostrar que empleats de diverses empreses només eren productius durant 2 hores i 53 minuts de les vuit que durava la jornada. I la resta del temps? Es dedicaven a buscar noves tasques a fer (reunions?), visitar xarxes socials i parlar amb els companys de treball.
    El més curiós de tot el que hem vist és que, mentre les jornades dels empleats de les grans corporacions estan cobertes per les reunions, la producció de reports, de fulls MS-Excel, de PowerPoints, desenes de trucades telefòniques, etc., l'extensió imparable de la robotització en el camp de la producció industrial, però també en el de les tasques administratives, no s'utilitza per a reduir el temps de treball, sinó per acomiadar aquells que havien passat bona part del seu temps fent unes tasques que ja no es considera necessari que facin els robots.

    Més curiós encara és saber què és el que hom farà amb els robots si l'acomiadament massiu dels treballadors no deixa a aquests la capacitat adquisitiva necessària per poder adquirir tot el que els robots puguin produir. Però això ja seria un altre tema.


    1. Por qué es una buena idea levantarse e irse de algunas reuniones de trabajo (y otros consejos de los grandes gurús de la tecnología), BBC Mundo, 25.04.2019
    2. Catherine Clifford: African born-billionaire Elon Musk’s 6 productivity rules, including walk out of meetings that waste your time, CNB Africa, 29.05.2019
    3. José Mendiola: Sin PowerPoint y sin distracciones: así eran las reuniones con Steve Jobs, elconfidencial, 19.12.2014
    4. Amanda Ruggeri: The compelling case for working a lot less, BBC Capital, 05.12.2017 || trad esp.: Por qué para ser más productivos en el trabajo hay que hacer menos, BBC Capital, 08.11.2018

    Tuesday, June 11, 2019

    ryan chrys and the rough cuts

    Ryan Chrys & The Rough Cuts - Modern Outlaw Country, Youtube, 10.06.2016

    Malgrat un nombre increïblement baix de visites als vídeos que han penjat a Youtube, o el fet de no estar mencionada a Wikipedia, he de confessar-te que Ryan Chrys & The Rough Cuts és una banda de Modern Outlaw Country que m'agrada molt.

    Van començar el 2013 a Denver, amb un estil que alguns identifiquen amb la música de Johnny Cash, Waylon Jennings o Willie Nelson. I després hi han els d'everipedia, que associen el seu estil amb l'Alt Country o el Southern Rock. D'ells també es diu que, escoltant-los, escoltes els sons de Nashville.

    Com tinc molts defectes, però entre ells no es troba el de pretendre ser crític musical, tot el que puc dir és que els seus temes tenen una canya brutal, que transpiren bon rotllo i que, tot i no ser la de Cody Jinks, també m'agrada molt la veu de Ryan Chrys. I just per l'anècdota, afegir que el bateria, Michael Jochum, fa quaranta anys que està de gires i ha tocat amb llegendes com Bruce Springsteen, Barbra Streisand, Jackson Browne o Korn.

    A partir d'aqui et proposo escoltar aquests dos temes i, si t'agraden, no deixar de visitar la seva home page o el seu canal a youtube.

    Ryan Chrys &  The Rough Cuts - Killer, Youtube, 25.09.2017

    Sunday, June 9, 2019

    cómo empezó este engaño (2/3)


    Avui fa una setmana publicava en aquest bloc un article dedicat al llibre pòstum de Josep Fontana: Capitalismo y democracia 1756-1848: Cómo empezó este engaño (1). A un dels paràgrafs de l'article deia:
    Crec que ja seria hora de traure'ns del damunt les influències del catolicisme, comportar-nos com adults i desfer-nos de discursos com el de que el capitalisme ens ha enganyat. Comportar-nos com adults i acceptar les conseqüències de les decisions que prenem al llarg de la nostra vida: molt en particular quan votem el que votem.
    David Torres expressava molt millor el que jo volia dir a un article genial: Juego de osos (2) que t'invito a llegir i del que et passo uns paràgrafs:
    En sus Tesis sobre Feuerbach, Karl Marx concluía que los filósofos no habían hecho más que intentos de interpretar el mundo, cuando la cuestión esencial era transformarlo. Por desgracia, a mediados del siglo XIX no existía change.org, la plataforma de petición de firmas online, un invento que habría ahorrado al marxismo muchos problemas de logística (...)
    Siglo y medio después de Marx, las cosas tampoco andan como para tirar cohetes, seguramente porque, como dice otro filósofo mucho menos conocido, mi amigo Alvaro Muñoz Robledano, la gente no está descontenta con el mundo sino con el lugar que ocupa en él. No nos importa gran cosa que buena parte de la humanidad se esté muriendo de hambre o malviva en la miseria más absoluta mientras sigamos teniendo acceso a internet (...)

    Probablement no té res a veure ni amb el llibre de Josep Fontana ni amb l'article de David Torres, però no he pogut deixar de recordar una cita d'Anaïs Nin (3):
    A la racine du mensonge se trouve l'image idéalisée que nous avons de nous-mêmes et que nous souhaitons imposer à autrui (4)
    Probablement no té res a veure ni amb el llibre de Josep Fontana, ni amb l'article de David Torres ni amb la cita de Anaïs Nin però, com vaig fer a l'article precedent i amb el record del resultat de les darreres eleccions, m'agradaria acabar aquest article recordant a George Orwell.


    O com deia en @pablomm a un tweet publicat el passat 27.05.2019: Es increíble que la derecha haya vuelto a ganar el ayuntamiento de Madrid. El PP de la Gürtel, de Lezo y de Púnica gobernará la ciudad. Hay muchos madrileños que si fueran dinosaurios votarían al meteorito..


    1. Josep Fontana: Capitalismo y democracia 1756-1848: Cómo empezó este engaño, Editorial Crítica, 2019
    2. David Torres: Juego de osos, publico.es, 20.05.2019
    3. Wikipedia: Anaïs Nin
    4. Anaïs Nin: Journal 1944-1947. Tome 4, 1979

    Friday, June 7, 2019

    the capaces

    The Capaces - Light the fuse (official video), Youtube, 16.03.2018

    Potser vas seguir la conversa sobre bandes de punk rock que vam tenir amb en Hands amb motiu de la publicació d'una entrada dedicada a Civet - You Get What You Pay For (11.03.2019) (vegeu als comentaris del post). Si és així, recordaràs que, a més de Violets (@VioletsPunkRock), també vam parlar d'una altra banda de Barcelona que fa encara més temps que corren: The Capaces [Wikipedia][Facebook][La Hormigonera].

    Que l'estil que toquen The Capaces t'agradi més o menys és una cosa. Però crec que no t'hauries de perdre aquest vídeo, realitzat a Barcelona per Xavier Garre, i que és del més original que he vist en molt de temps: The Capaces - Light the fuse (official video).

    Thursday, June 6, 2019

    the amazing talent of the street art

    21 street arts débordants de talent et d'imagination. Pause Cafein, 02.04.2015

    Avui m'agradaria compartir amb tu 21 imatges de Street Art publicades fa més de 4 anys a una publicació a la xarxa que m'agrada visitar de tant en tant: Pause Cafein.

    La imatge que he  retingut és segurament una de les que menys feina a ha donat al seu autor. Però m'ha semblat que la idea és senzillament genial. Ara et proposo d'anar a veure les altres imatges de la sèrie i, quan tinguis un moment i les ganes, dir-me què t'han semblat.


    Wednesday, June 5, 2019

    bbc languages - spanish (1/2)

    Fundación para la Difusión de la Lengua y Cultura Española.
    BBC - Languages Spanish. Materiales didácticos

    Dedicat a tots aquells que intenten guanyar-se la vida ensenyant la llengua espanyola: Lluïsa, Sinfu o el nostre amic rocker i hispanista de Villanueva del Trabuco, que va acabar donant classes d'espanyol a Corea del Sud.

    Però també a aquells que vulgueu compartir la lectura d'uns articles que he trobat a les pàgines de la BBC i dels que us passo aquests enllaços:

    Tuesday, June 4, 2019

    alexandria ocasio-cortez

    Alexandria Ocasio-Cortez: El Valor para Cambiar, Youtube, 04.06.2018

    Diumenge passat vaig veure a Netflix un documental que em va agradar molt: Knock Down the House (1). La història d'una treballadora que no està d'acord ni amb el sistema sota el qual està vivint ni amb el congressista que representa al seu districte electoral.

    És també la història d'altres dones que, arreu del país, decideixen prendre en mà la responsabilitat de les seves vides, trencar amb aquells que representen una visió de la societat que no comparteixen i presentar-se a les eleccions primàries de la seva circumscripció electoral pel Partit Demòcrata.

    Però és, sobretot, la història d'Alexandria Ocasio-Cortez (2), la candidata a les primàries pels Democratic Socialists of America (3) que li van permetre presentar la seva candidatura al Congrés USA i guanyar-la!

    Probablement algú interpretarà que, no havent guanyat el seu combat electoral a les primàries del Partit Demòcrata, les altres dones que protagonitzen aquest documental i la seva causa han estat derrotades. Personalment, crec que no hi ha res més lluny de la realitat. Crec que han començat a sacsejar els fonaments de l'immobilisme del sistema, reclamant quelcom que és una indecència que l'economia més gran del món no pugui oferir als seus ciutadans: com per exemple, l'aigua potable (4) o un sistema sanitari digne i per tothom (5).

    Amb 29 anys, Alexandria ja és membre de la Cambra de Representants al Congrés dels USA des del 3 de gener d'enguany. Ningú sap encara què podrà fer, què farà, ni si la seva elecció acabarà obrint una porta a altres candidates a les pròximes eleccions. Per ara, ha reeixit a convertir en fum els més de 3 milions d'USD que el seu adversari polític havia rebut com a donacions per a la seva campanya electoral, segurament a canvi de defensar una visió política que el triomf d'Alexandria ha impedit que vagi més lluny.

    Per ara, Alexandria ja ha demostrat que pot batre el sistema on aquest menys s'ho esperava. És una primera victòria. I una llarga marxa sempre comença amb un primer pas. O, com diu Alexandria, al vídeo d'aquest reportatge d'Alzando la Voz - Puerto Rico: "S'ha d'intentar. Perquè, si no ho intentem, mai no hi arribarem. S'ha d'intentar cent vegades si cal, perquè una surti bé".

    Alzando la voz Puerto Rico con Alexandria Ocasio-Cortez (07.05.2018), Youtube, 06.07.2018


    1. Knock Down the House (2019): Wikipedia, NetFlix, || El fenómeno de Alexandria Ocasio-Cortez llega a Netflix, EFE América, 30.04.2019 || Charles Bramesco: Knock Down the House: behind the year's most rousing political documentary, The Guardian, 01.05.2019
    2. Alexandria Ocasio-Cortez: Wikipedia, Democrat for Congress NY-14
    3. Democratic Socialists of America: Home Page, Wikipedia
    4. Agnel Philip et al.: 63 million Americans exposed to unsafe drinking water, USA Today, 15.08.2017
    5. Ritu Prasad: The human cost of insulin in America, BBC News US & Canada, 14.03.2019