vivaldi browser

Vivaldi Browser - Vivaldi, the first browser for Android Automotive OS, is available in Polestar 2 YouTube, 22.12.2021

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@david-guasch.bsky.social

Una de les coses que més empipa a la gent quan navega per Internet és la sensació de sentir-se controlats: pel seu navegador o per unes galetes (cookies) que, en la majoria dels casos, acaba per acceptar sense saber massa bé què acaba de fer (1). Aclaparada per proposicions comercials lligades al nom d'un producte que un dia va estar mirant o, fins i tot, després d'haver-lo comprat!

A principis del mes de març d'enguany vaig publicar un post on t'explicava la meva decisió de migrar a Linux (2) (3). Unes setmanes més tard vaig decidir que havia arribat el torn dels navegadors.

Feia anys que m'havia enganxat a un navegador que vaig instal·lar al mòbil: Opera. Un navegador web gratuït desenvolupat el 1995 per l'empresa noruega Opera Software (4). I que, des del 2016, pertany al consorci xinès Golden Brick Capital. Però ja fa temps que els seus equips l'han anat carregant amb funcions que no m'interessen gaire i amb funcionalitats orientades a mercats dels quals no tinc ganes de fer part.

Vivaldi Browser - Browse in your Polestar 2, YouTube, 15.02.2024

Finalment, em vaig decidir per instal·lar Vivaldi (5), un navegador desenvolupat per una empresa noruega, amb seu a Oslo: Vivaldi Technologies. Creada el 2013 per Jon von Tetzchner i Tatsuki Tomita, Tetzchner va ser el fundador i antic CEO de la companyia que havia desenvolupat el navegador web Opera. Uns 20 antics empleats d'Opera Software es van unir per acompanyar-lo en la seva nova aventura.

Vinceff - Vivaldi ! Le navigateur web tourné vers l'utilisateur !, YouTube, 03.10.2023

Després d'instal·lar el navegador, vaig carregar els bookmarks que ja tenia sincronitzats a Firefox, Chrome, Edge i Opera. Seguidament, vaig carregar des de la Chrome Web Store (6) algunes de les extensions que m'agrada tenir sempre a mà en un navegador. També l'extensió Plasma Integration que, amb Vivaldi instal·lat a Kubuntu (Linux), fa que els àudios i els vídeos que passo al navegador tinguin una qualitat brutal!

Vivaldi Browser - Switching Search Engines Quickly, YouTube, 26.11.2019

Vaig retrobar el plaer de navegar gràcies a diferents motors de cerca (7): els disponibles per defecte a Vivaldi, i altres que vaig afegir. Canviant les cartes de navegació (els motors de cerca) amb la simplicitat que pots trobar al vídeo que he penjat aquí al damunt.

Segueixo pensant que el motor de cerca de Google és el millor que s'ha fet fins ara. Però també sé que més del 95% de les cerques que faig no necessiten tenir centenars de milers de milions de pàgines indexades als centres de dades, ni necessiten la potència brutal dels servidors de Google (8), tampoc de cap intel·ligència artificial. 

També sé que puc obtenir una resposta més que satisfactòria en motors de cerca que no necessiten transmetre el meu perfil, la meva posició, les meves fotografies, el meu carnet d'adreces, ni els meus hàbits de lectura o de consum a ningú. Entre aquests motors de cerca, les meves simpaties s'orienten actualment cap a DuckDuckGo (9) i Startpage. Aquest darrer, utilitza els resultats de la cerca de Google, que filtra amb un servidor intermediari, de manera que l'adreça IP de l'usuari roman oculta a la curiositat de Google.

Una cerca amb DuckDuckGo presenta com a resultat la recopilació de les respostes de més 400 fonts, que inclouen motors de cerca com ara Bing o Yahoo! i el seu propi rastrejador web (el DuckDuckBot); però cap de Google. També utilitza altres fonts, com Wikipedia. Cal afegir que en els resultats presentats en retorn elimina aquells produïts per les fàbriques de contingut, com ara eHow: 4.000 articles al dia dissenyats específicament per classificar-se en els primers llocs dels índexs de cerca de Google. DuckDuckGo també filtra pàgines amb publicitat i el contingut dels llocs web que considera que tenen estàndards periodístics de baixa qualitat.

El potencial de la navegació de Vivaldi, es multiplica amb la possibilitat de poder utilitzar els !Bangs de DuckDuckGo, que ofereixen la possibilitat de cercar en llocs web específics de tercers, mitjançant el motor de cerca propi d'aquests llocs, com ens mostra el següent vídeo.

Sean Work - What are DuckDuckGo Bangs? YouTube, 03.04.2018

Tornant a les velles llegendes d'Internet, els vells de la tribu recorden que, en 2014, Opera Software va tancar la pàgina web MyOpera: l'antic lloc de trobada des del qual, gràcies a les discussions i iteracions entre usuaris i programadors, el navegador Opera va sortir de les tenebres i va veure la llum.

Aquest fet va provocar la ira del creador d'Opera, (el pots trobar al vídeo que obre el post d'avui) que es va transformar en una mena de mag Gàndalf, i va decidir crear la Comunitat Vivaldi (Vivaldi Social, a continuació), destinada a proporcionar un fòrum de discussió que, recollint les idees expressades per la comunitat, va llançar la primera versió del navegador Vivaldi el gener de 2015. 

Vivaldi Social (10) és una instància d'una xarxa social lliure i descentralitzada: Mastodon (10), amb uns servidors que es troben a Islàndia, però que fan part d'una xarxa coneguda com Fediverse (11): joc de paraules entre federació i univers, un conjunt de serveis de xarxes socials capaços de comunicar-se entre si utilitzant protocols de comunicació estandarditzats. 

Així, diferents servidors independents del Fediverse, anomenats «instàncies» o «nodes», ofereixen diferents serveis de xarxes socials, blocs o llocs web, alhora que permeten als seus usuaris d'aquests servidors intercanviar informació gràcies al protocol de comunicació que comparteixen.

WordPress.com - What is the Fediverse? YouTube, 29.07.2024

---

1. Alicia Hegar: Las cookies dejan más migas que nunca, La Marea, 28.04.2025
2. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
3. End of 10: Home page
4. Opera Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
5. Vivaldi Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
6. Google - Chrome Web Store
7. Wikipedia: Search Engines [en] [fr] [es] [ca] || Paula Miguel: Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca, El Diari de l’Educació, 30.04.2025
8. Wikipedia: Comparison of search engines
9. DuckDuckGo : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
10. Vivaldi Social: Site || Jon von Tetzchner: Introducing Vivaldi Social, your new federated social-networking home, Vivaldi Blog, 15.11.2022
11. Mastodon: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
12. Fediverse: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

límits de la tecnologia o tecnologia sense límits?

Blade Runner - Test Voight-Kampff

@david-guasch.bsky.social

Ahir, a la sala d'observació de l'hospital on m'acabaven d'intervenir, mentre navegava sense rumb amb el meu mòbil, vaig descobrir una notícia que em va despertar de cop, abans de tornar a ensopir-me.

Honestament, tenia cables per tot arreu, estava mig K.O. i vaig llegir la notícia a una pàgina de geeks (1) que m'agrada visitar per descobrir cada dia fins on han arribat els límits de l'absurd. 

Quan m'he llevat aquest matí, he recordat aquella notícia. He obert el meu ordinador per confirmar que no es tractava d'un fake: l'he trobat publicada amb tot luxe de detalls a les pàgines de CNBC (2).

Just per entrar a fons en el tema, li he demanat a CoPilot que em resumeixi l'article de CNBC en català i menys de 100 paraules. Amb algunes correccions personals, aquest és el resultat:

L'article explica l'existència de falsos candidats a ofertes de treball publicades a la xarxa. Aquests candidats utilitzen eines d'IA generativa per crear falses identitats amb historials laborals (CV), falses fotos d'identitat, documentació falsa, etc.  També per generar les respostes adequades durant les entrevistes online.

Si alguns experts han alertat recentment d'un augment massiu d'aquests casos, segons Gartner, el 2028, 1 de cada 4 candidats responent a les ofertes de treball publicades a la xarxa, podria ser un fals candidat. Aquest fenomen suposa enormes riscos per a les empreses. En particular les empreses dedicades a la ciberseguretat i a les criptomonedes són especialment vulnerables.

Just per aprofundir una mica més el tema, li he ofert un cafè virtual a CoPilot i hem seguit uns minuts més amb la xerrada:

La tecnologia darrere de les identitats generades per IA combina diverses eines avançades. Principalment, utilitza models generatius d'aprenentatge profund, com ara GANs (Generative Adversarial Networks), que creen imatges realistes de cares humanes. Aquests models s'entrenen amb grans quantitats de dades reals per aprendre patrons i generar contingut nou que sembli autèntic.

Per a textos, s'utilitzen models de llenguatge com GPT, que poden escriure biografies, experiències laborals o respostes a preguntes. També es poden utilitzar deepfakes per modificar vídeos o àudios, fent que una persona sembli o soni com algú altre. Aquesta combinació permet crear identitats falses molt convincents.

---

1. Wikipedia: geek [en] [fr] [es] [ca]
2. Hugh Son : Fake job seekers are flooding U.S. companies that are hiring for remote positions, tech CEOs say, CNBC, 08.04.2025

drill, baby, drill!

@david-guasch.bsky.social

El dia abans de la proclamació de Donald Trump com a president dels EUA, vaig publicar un article (1) on recordava un altre article que havia escrit nou anys abans, poc abans de la seva proclamació en el que seria el seu primer mandat (2):

El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.

No pretenia fer cap profecia. Sols partia d'un present on la producció d'hidrocarburs a partir de la tècnica del fracking (3) ha permès, gràcies a les sancions aplicades a Rússia i als preus consentits pels clients europeus, que els EUA es converteixin en un dels primers exportadors d'hidrocarburs del món:

La generalització de la tècnica del fracking ha permès que, en quatre anys, les reserves de gas provades dels EUA hagin augmentat al voltant del 47 % i les de petroli en un 11 %.

Des del 2005, els EUA han augmentat en un 35% la producció de gas natural, eliminant la necessitat d’importacions. Des del 2010, la producció de petroli ha augmentat un 45 %, el que ha convertit els EUA en el segon productor de petroli del món.

Els hidrocarburs ja suposen una contribució de 430 mil milions de dòlars al PIB i la creació de 2,7 milions de llocs de treball, amb salaris que dupliquen la mitja dels EUA. Al mateix temps, el preu del gas natural és tres vegades més barat que a la majoria de països industrialitzats.

Com pots imaginar, posar dempeus tota la infraestructura que envolta un volum de producció d'hidrocarburs tan colossal, tot com la infraestructura necessària pel seu transport fins els ports d'exportació, ha demanat uns capitals descomunals. I per rebre aquests capitals, les empreses s'han hagut d'endeutar.

I ho han fet basant-se en un principi bàsic: el cost de producció ha de ser sempre inferior al preu de mercat del producte. Autrement, tout est foutu!

I, pel que sigui, val la pena no oblidar que el principal objectiu d'aquestes empreses segueix sent el de produir atractius dividends pels seus accionistes.

Futurism cited Slate Supreme Court analyst Mark Joseph Stern, who noted that many of Trump's executive orders are formatted in a confusing manner that is commonly associated with AI-generated text. In one example, an executive order titled "Unleashing Alaska's Extraordinary Resource Potential"

[image or embed]

— Isabel Santos (@isabelsantos.bsky.social) 23 janvier 2025 à 12:24

Però va arribar el dia de la investidura de Trump i de la retransmissió del show de la signatura de les ordres executives del nou president dels EUA.

I entre aquestes ordres executives es trobava una que feia referència al desenvolupament de les activitats extractives a l'Arctic National Wildlife Refuge. Una ordre que autoritza i promou la perforació de nous jaciments de petroli i gas en aquesta zona fins ara protegida, així com la supressió dels límits de les zones autoritzades per la tala de boscos i la construcció de carreteres (4).

Dos dies després de la seva signatura, un article publicat a Newsweek (5) ens parlava de la catàstrofe ecològica que provocaria l'execució d'aquesta ordre i de l'oposició que hom podia esperar de la part dels indígenes i dels moviments ecologistes.

L'endemà, Reuters publicava un article de lectura recomanada que començava així (6):

Segons declaracions dels representants de la indústria dels hidrocarburs a Reuters, és poc probable que les empreses de petroli i gas nord-americanes ampliïn el seu desenvolupament a Alaska i a l’Àrtic, seguint l’ordre executiva del president Trump (...).

La producció nord-americana de petroli ja està a nivells rècord degut, en gran manera, a l’augment de la producció en àrees més accessibles com Texas i New Mexico. Altrament, les empreses estan limitant les inversions en nous projectes per centrar-se en la devolució d’efectiu als seus accionistes.

"Donald Trump’s call for a new oil boom will be thwarted by Wall Street’s reluctance to approve another drilling binge, shale bosses have warned."

[image or embed]

— david guasch (@david-guasch.bsky.social) 24 janvier 2025 à 07:34

L'endemà de la publicació de l'article de Reuters, Financial Times publicava un article de lectura potser encara més recomanada on, a més del que recollia l'article de Reuteurs, deia que: Els responsables del sector del fracking afirmen que Wall Street frenarà el pla d'augment de la producció de petroli de Trump. Òbviament, els dirigents d'aquestes empreses estan sempre en vetlla permanent sobre els preus que garanteixen la rendibilitat de les seves empreses (7).

La reticència de Wall Street a seguir una nova vaga de perforacions, significa que la producció de petroli nord-americà probablement augmentarà més lentament els anys vinents que durant l'administració Biden, però molt menys que en els anys de la bonança de la dècada anterior.

Pels executius d'aquestes companyies, l’empenta de Trump per abaixar els preus dels hidrocarburs faria que les empreses que practiquen la tècnica del fracking fossin menys rendibles. Resultat, aquestes empreses seran menys propenses a seguir l'ordre executiva del president per a perforar nous jaciments de petroli.

I probablement -l'afegit és meu- s'oposaran ferotgement a Trumpsi decideix anar endavant i amenaça amb ensorrar-les.

Una nova demostració de què ni el president Trump, ni l'equip de fidels tertulians que ha escollit per assessorar-lo, no entenen res sobre la complexitat del sector de l'energia la tenim en la intervenció de Trump al Fòrum de Davos.

Trump va dir que demanaria a l'Aràbia Saudita i a altres nacions de l'OPEP que "redueixin el cost del petroli" amenaçant-los d'imposar nous aranzels si no ho feien. I potser per a justificar l'incompliment de la seva promesa electoral d'acabar la guerra d'Ucraïna en 24 h, va afegir (8):

Ara mateix el preu és prou alt perquè aquesta guerra continuï, va dir, referint-se al conflicte entre Rússia i Ucraïna. Suggerint que el preu més alt del cru ajudava a mantenir el finançament del conflicte a Moscou. Heu d'abaixar el preu del petroli. Això acabarà amb aquesta guerra.

Com encara hi ha periodistes dignes d'aquest nom, la BBC recordava que (cf. 8):

La intenció d'utilitzar els preus de l'energia com a una eina per posar fi a la guerra a Ucraïna no sembla tenir en compte que una baixada dels preus del petroli no incentivaria als productors de petroli dels EUA a perforar nous pous, especialment a Alaska, pels seus elevats costos d'extracció.

Geothermal creates electricity cleanly by using the Earth's natural heat to create steam to spin a turbine.

[image or embed]

— Newsweek (@newsweek.com) 24 janvier 2025 à 06:05

Canviant de tema, però mo gaire, a un article que The Washington Post va publicar el mateix dia, hom es demanava què podia explicar l'animadversió de Trump cap els aerogeneradors marins (9):

Es tracta de l'aspecte més paradoxal del seu pla per reorientar l'economia energètica dels EUA. Els economistes energètics van dir que estan desconcertats per les matemàtiques de la nova administració, a causa de l'aparent discordança entre desitjar més producció d'energia, alhora que amenaça els projectes eòlics marins que estan en desenvolupament.

Jo també podria demanar-me què diable pot explicar tant la seva animadversió cap als aerogeneradors marins, com la seva nova passió per l'energia geotèrmica. Però pots creure'm si et dic que, veient quin és l'equip de tertulians que Trump ha escollit per assessorar-lo, no tinc el més mínim interès per conèixer la resposta.

That's All Folks! És tot el que tinc ganes d'escriure avui sobre el tema de Donald Trump, la seva National Energy Emergency i totes les carallotades que han escrit molts "periodistes" sobre aquest tema.

Probablement, el problema és que ja tinc una edat i, quan era jove, em vaig deixar influir per una sèrie de TV: Lou Grant, que em va fer creure que la redacció d'un diari seriós funcionava amb professionals que sabien de què parlaven i què i com transmetre-ho als seus lectors.

Lou Grant: Season One - Intro (1977), YouTube, 26.06.2013

---

1. Veure I és en aquest clarobscur que neixen els monstres, publicat en aquest blog el 19.01.2025
2. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
3. Wikipedia: Fracking [en] [fr] [es] [ca]
4. Presidential Actions: Unleashing Alaska's Extraordinari Resource Potential, Executive Order, 20.01.2025
5. Michael D. Carroll: Donald Trump Targets Alaska's Oil and Gas: 'Drill, Baby, Drill!', Newsweek, 22.01.2025
6. Sheila Dang i Valerie Volcovici: Oil industry unlikely to rush to Alaska despite Trump's call to drill, Reuters, 23.01.2025
7. Wall Street will stymie Donald Trump’s US oil surge plan, shale bosses say, Financial Times, 24.01.2025
8. Vishala Sri-Pathma i Oliver Smith: Trump urges Opec countries to slash oil prices, BBC News, 23.01.2025
9. Trump is desperate for more energy, as long as it’s not from the wind, The Washington Post, 23.01.2024

agrivoltaics - catalunya

‘grape yields under solar panels 20-60% higher…highest increase, 60%, Chardonnay grapes, Marselan (30%) Grenache blanc (20%)…2nd trial yield increase >30%…attributed to moderating temperatures, increasing humidity, reducing irrigation needs by 20-70%…protects against frost, mortality reduced 25-50%’

[image or embed]

— Commercial Solar Guy (@commercialsolarguy.com) 30 novembre 2024 à 13:46

@david-guasch.bsky.social

En un moment en què els interessos de la indústria de les energies fòssils estan recuperant la idea d'oposar l'ús del sòl destinat a la producció d'energia solar amb el seu ús per a la producció agrícola, crec que pot ser interessant donar un cop d'ull a un post que vaig publicar el novembre del 2022: Agrivoltaics (1) on et presentava algunes experiències de l'agrivoltaica a Espanya (2) (3): la combinació de la producció agrícola i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques.

Potser també val la pena recordar un altre post publicat un any més tard (5), on et parlava de les iniciatives de l'agrivoltaica a Catalunya i d'un article publicat a La Vanguardia, que ens deia què, un cop superades les primeres etapes del Via Crucis administratiu imposat per l'administració de la Generalitat de Catalunya d'aquell temps, s'estaven tramitant les autoritzacions de les primeres plantes agrivoltaiques de la Catalunya Sud a: Montblanc (Conca de Barberà), Vilagrassa (Urgell) i Ulldecona (Montsià) (6).

T'he de confessar que no he seguit el procés de les autoritzacions d'aquelles plantes agrivoltaiques. Però un article publicat per PV Magazine (France) en maig del 2024 em va fer pensar que, a més dels trens de rodalies, a la Catalunya Sud segueix havent-hi un problema amb la manca de puntualitat, almenys pel que fa a la transició energètica (7):

La Generalitat de Catalunya posa a disposició del sector agrari una sèrie de directives tècniques per fer compatible la producció d'energia solar i l'agricultura. Aquesta és una primera definició oficial d'agrovoltaisme. La regió està estudiant la seva implementació en diversos projectes, un dels quals ja està en funcionament (...).

L'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) ha desenvolupat el primer projecte pilot d'agrivoltaica en arbres fruiters de Catalunya, el cost del qual, finançat pel Fons Climàtic, puja a 813.389 € i tindrà una durada de 5 anys. Es tracta d'una estructura metàl·lica amb plaques fotovoltaiques destinades no només a produir electricitat, sinó també a protegir dels elements una explotació d'arbres fruiters.

Concretament, es tracta de dues plantacions de 2.880 m² ubicades a Mollerussa (Lleida). En total, i per a totes les instal·lacions, es van instal·lar 322 plaques fotovoltaiques amb una producció energètica màxima de 165 kW, en dues plantacions de pomeres: una de Gala i l'altra de Golden.

CNEWS - Première centrale agrivoltaïque dynamique au monde, YouTube, 05.07.2019

Mentre a la Catalunya Sud la Generalitat es dedica a publicar reglaments i a llençar projectes pilot, a la Catalunya Nord, una empresa de Lió (Lyon, France) Sun'Agri (8) presentava en 2019 la primera central agrivoltaica dinàmica del món. Ubicada a Trasserra (Tresserre, France), un poble de la comarca del Rosselló, aquesta central es va construir gràcies al suport de la regió Occitanie-Pyrénées-Méditerranée (9).

Recentment, a un article publicat en novembre del 2024 a PV Magazine (International) (8), Sun'Agri declarava que els mòduls fotovoltaics van ajudar a regular les fluctuacions diàries de temperatura, reduint els pics de calor a l'estiu i les caigudes de la temperatura a l'hivern, fent que els rendiments de raïm sota les plaques solars fossin entre un 20% i un 60% més elevats que a les zones sense plaques. L'augment del rendiment més elevat, un 60%, es va observar en el raïm Chardonnay, seguit del Marselan (30%) i la Garnatxa blanca (20%) (10). Altrament, la moderació de les temperatures i l'augment de la humitat van reduir les necessitats de reg entre un 20 % i un 70%. La protecció contra les gelades va reduir la mortalitat entre un 25% i un 50%.

Com ja fa anys que ens coneixem, espero amb curiositat veure si la publicació dels resultats del projecte pilot de la Generalitat de Catalunya, té en compte en la seva anàlisi de cost-benefici l'interès de la sobirania en la producció i la instal·lació de plaques solars a Catalunya, l'interès de la sobirania alimentària de la seva població i la contribució de les centrals agrivoltaiques per a evitar el despoblament de les comarques de l'interior gràcies a la creació de llocs de treball de qualitat.

---

1. Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
2. Wikipedia: Agrivoltaics [en] [fr] [es] [ca]
3. Todas las ventajas de la agrivoltaica, ENEL Green Power
4. Veure La febre de l'hidrogen verd, publicat en aquest blog el 03.12.2023
5. Antonio Cerrillo: Llegan las primeras plantas agrovoltaicas, La Vanguardia, 01.10.2023
6. Marc Belzunces: Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020
7. Pilar Sánchez Molina: La Catalogne fixe les premières lignes directrices pour l’agrivoltaïsme, PV Magazine (France), 10.05.2024
8. Sun'Agri: Home page
9. Sun'Agri: La première centrale agrivoltaïque au monde - Le domaine de Nidolères
10. Gwénaëlle Deboutte: Agrivoltaics can increase grape yield by up to 60%, PV Magazine, 29.11.2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024

@daveguasch

Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

A las 13 horas @carlos_mazon_ hizo una declaración donde decía que a las 18 horas todo estaría mejor y que la Dana se iba hacia la serranía de Cuenca. Esto no es de dimisión, es de carcel pic.twitter.com/UDZBuSRkcU

— Pep Doménech (@pepdomenech55) October 30, 2024

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:

El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.

Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleria, Rubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:

L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

➡️ El agua va a seguir su cauce natural y las crecidas, forman parte de su dinámica natural inundando las llanuras de #inundación elevando la vulnerabilidad.
🔹 Modificación de los usos del suelo 👉 de zonas agrícolas a zonas urbanas.#OrdenaciónTerritorial #dana #Valencia pic.twitter.com/PmAi8cXbzo

— Víctor Manuel Fernández De La Cotera Blázquez (@VctorManueFdez) October 30, 2024

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.

NUEVO | Tres de cada diez viviendas afectadas por la DANA en Valencia se construyeron en zona inundable durante la burbuja

Un análisis de todos los edificios para uso residencial del Catastro, la zona inundada preliminar delimitada por @CopernicusEMS y el Patricova

+👇🏻 pic.twitter.com/9TmpapizE5

— DATADISTA (@datadista) November 3, 2024

Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.

Hui @zoomAPunt aborda el retrocés de l'horta valenciana, recordant com es van expropiar a centenars de persones que tenien sa casa a la pedania de la Punta per a construir la zona d’activitats logístiques (ZAL), que havia de cobrir les necessitats del port de València.
🕥22:45 h… pic.twitter.com/rY2mKGedVp

— À Punt (@apunt_media) December 2, 2024

Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.

El Gobierno de Mazón prevé levantar la prohibición de construir en 1.100 hectáreas de terrenos inundableshttps://t.co/3gQW1Ifr0G

— Ignacio Escolar (@iescolar) December 1, 2024

Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.

---

1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024

@daveguasch

El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.

#UnMesDeLaDANA

La catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 quedarà per sempre en la memòria dels valencians i valencianes. Una jornada que passarà a la nostra història col·lectiva, de la mateixa manera que ho va fer la gran riuada de València del 14 d’octubre de 1957 i la pantanada… pic.twitter.com/xvuEJaIIrs

— À Punt NTC (@apuntnoticies) November 29, 2024

Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).

A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).

Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.

Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.

Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.

La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.

Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa. 

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt. 

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):

Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.

L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.

Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.

Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.

---

1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
5. À Punt: La via verda
6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
   
8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

l'agricultura regenerativa: catalunya

Agricultura Regenerativa:
El poder del suelo. pic.twitter.com/gAOGi6qnMk

— Javier Peña | Hope (@hope_enpie) August 14, 2024

@daveguasch

Fa temps que vaig publicant en aquest blog alguns dels vídeos remarcables d'un gran divulgador: Javier Peña (1), pel seu interès i pel seu entusiasme contagiós.

Sobre el tema de l'agricultura regenerativa a Catalunya, vaig trobar molt interessant un tweet publicat el mes de febrer d'enguany (2), on Javier Peña ens parlava, entre altres, d'experiències com la d'un estudi de sota la responsabilitat de la Universitat de Barcelona a les terres explotades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Catalunya).

Avui, m'agradaria compartir amb tu el tweet amb què he obert el post d'avui. Ens parla d'una altra experiència d'agricultura regenerativa a Catalunya dirigida pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (3) a la finca pilot de Mas Planeses (Sant Ferriol, Girona) (4).

I, per tancar el post, m'agradaria proposar-te veure un video realitzat l'octubre del 2019, on veuràs la idea inicial del projecte i algunes de les tècniques que han deixat pas a tècniques més eficaces. I és que, com diem al pais on resideixo: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Una frase que sempre m'agrada completar dient que: Il n'y a que les imbéciles qui ne font rien d'autre que changer tout le temps d'avis.

Planeses, Agricultura Regenerativa, YouTube, 10.06.2020

---

1. Veure alguns dels posts dedicats a Javier Peña en aquest blog: enllaç
2. Veure L'agricultura regenerativa: Catalunya, publicat l'11.02.2024
3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: Home page [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia
   
4. Mas Planeses, agricultura regenerativa: Home page [en] [fr] [es] [ca]

línies elèctriques - recàrrega de bateries de drons

Drone Infrastructure Inspection and Interaction Group: Autonomous Overhead Powerline Recharging for Uninterrupted Drone Operations - ICRA 2024, YouTube, 01.02.2024

@daveguasch

El passat 18.04.2024 vaig compartir amb tu un post on podies veure algunes de les tècniques de neteja del gel acumulat a les línies elèctriques d'alta tensió (1). Moltes d'aquestes tècniques estaven basades en la utilització de drons per a la seva realització.

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo realitzat per l'equip del DIII (2) de la Syddansk Universitet (University of Southern Denmark, Odense). Un grup que té per objectiu la construcció de drons que puguin detectar i enganxar-se de manera segura a cables elèctrics amb la finalitat de recarregar les seves bateries i així augmentar la seva autonomia en la realització de tasques d'operacions d'inspecció i monitoratge de les línies elèctriques.

El dron està equipat amb un sistema de navegació i de percepció que li permet localitzar els cables de les línies elèctriques i apropar-se de manera segura per enganxar-s'hi a un d'ells. Un mecanisme enganxa el dron al cable de la línia elèctrica, i un circuit de control regula el camp magnètic dins d'un transformador per proporcionar una força de retenció suficient així com la recàrrega de la bateria.

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, el sistema s'ha avaluat en l'entorn d'una línia elèctrica trifàsica. Els operadors han fet volar els drons ininterrompudament, durant hores, de manera autònoma, gràcies a la recàrrega de les seves bateries, en diversos cicles de vol: aterratge, recàrrega i enlairament, validant una capacitat operativa gairebé il·limitada.

El procés de recàrrega dels drons no seria possible si la neteja del gel hagués obligat a desconnectar el corrent de les línies. Però obre una finestra de reducció increïble dels costs d'inspecció tèrmica i visual de les línies elèctriques per als seus operadors. 

Sempre que els drons no siguin atacats pels ocells, clar: YouTube està ple de vídeos amb aus atacant aquests enginys!

---

1. Veure El gel i les línies d'alta tensió, publicat en aquest blog el 18.04.2024
2. Drone Infrastructure Inspection and Interaction (Diii) Group: Home page

waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).

Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.

Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):

Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.

Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).

Frank Sinatra - Fly Me To The Moon #classic pic.twitter.com/tvT8NPUGvd

— Ladytron Fan Account (@Lady_FanAccount) July 6, 2024

---

Altres lectures d'interès

• Kiona N. Smith: The Apollo 11 Astronauts Left A Lot Of Junk On The Moon, Forbes, 20.07.2017
• Hilary Brueck: There was no toilet on the Apollo moon missions - here's how the astronauts went to the bathroom, Business Inside, 06.07.2019
• Sara Chodosh: Money, shoes, poop, and other highlights from the 796 items we’ve left on the moon, Popular Science, 20.07.2019
• Meghan Bartels: The Weirdest Things Apollo Astronauts Left on the Moon, Space.com, 21.07.2019

---

1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

dw - misterios de la edad de piedra

Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (1/2), YouTube, 12.07.2018

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (2/2), YouTube, 12.07.2018<

pasturatge i sequera

En la diferencia entre estas dos charcas se encuentra una solución frente a la sequía que podría escalarse rápidamente. Frenar al desierto, enfriar el planeta.@FGlobalNature #naturalezapastoreada pic.twitter.com/AQaVPsBBEU

— Javier Peña | Hope (@hope_enpie) March 20, 2024

@daveguasch

Un nou vídeo de Javier Peña, qui ens presenta una iniciativa de la Fundación Global Nature: Naturaleza Pastoreada, basada en una tècnica de pasturatge desenvolupada a França a partir dels anys 1950 per l'agrònom André Voisin (1).

Crec que alguns dels exemples que mostra el vídeo de Javier Peña sobre els avantatges d'aquesta tècnica de pasturatge no seran entesos per tothom. També, que el vídeo de Fundación Global Nature que tanca aquest post, no dona moltes més pistes sobre aquests avantatges. És per això que avui m'agradaria compartir amb una ràpida biografia d'un gran agrònom mencionat a tota velocitat al vídeo de Javier Peña: André Voisin.

Tot va començar en 1945, quan André Voisin va tornar de la guerra i va reprendre el treball a la granja familiar que durant l'ocupació havia dirigit la seva dona. Les observacions que André Voisin va fer sobre els rendiments de la seva explotació el van portar a plantejar dos principis importants: el paper clau de la matèria orgànica per a la vida del sòl i la nutrició de les plantes, i la importància d'una fertilització equilibrada en la salut dels animals.

Com a resultat d'aquestes observacions, va destacar la necessitat de tenir en compte tant la velocitat de creixement de l'herba com la velocitat del seu consum per part de l'animal. I, a partir d'aquesta observació, va establir unes normes de gestió racional del pasturatge que va posar en pràctica. El 1954, demostrar que l'aplicació d'aquestes normes li permetien alimentar el triple de vaques per hectàrea del que hom podia fer abans practicant la ramaderia tradicional.

André Voisin va estructurar aquestes normes de gestió racional en les seves "quatre lleis" del pasturatge racional. Uns principis que André Voisin argumentava que eren aplicables universalment, "siguin quines siguin les condicions del sòl, el clima, l'altitud, la latitud o la longitud".

En 2020, André Pflimlin va publicar una crítica interessant sobre les "quatre lleis" d'André Voisin (2). Pots trobar-ne altres, tant o més interessants, utilitzant el teu motor de cerca preferit.

Pel que sigui, la versió en espanyol de Wikipedia no t'aprendrà gaire sobre la mort d'André Voisin l'any 1964 a l'Havana (Cuba). Però és un tema que em resisteixo a deixar de banda, per subratllar la difusió que van tenir les idees d'André Voisin arreu del món.

El juny del 1964, Fidel Castro va invitar personalment André Voisin a visitar la Universitat de l'Havana per impartir una sèrie de conferències sobre el pasturatge racional. André Voisin va arribar a l'Havana el 03.12.1964, essent rebut personalment per Fidel Castro a l'aeroport José Martí. El cicle de conferències es va inaugurar el 8 de desembre i, tres dies més tard, André Voisin va rebre un doctorat honoris causa per la universitat. El 21 de desembre, André Voisin va morir sobtadament d'un atac de cor al seu hotel. Fidel Castro va anunciar la seva mort a la televisió nacional aquell vespre i l'endemà es va celebrar un funeral d'estat a l'Aula Magna de la Universitat de l'Havana. El 09.01.2024, un acte organitzat pel Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente (Cuba), seguia recordant a André Voisin i la seva obra científica (3).

Fundación Global Nature - Naturaleza Pastoreada: el ganado que pasta cultiva la vida, YouTube, 27.07.2023

---

1. Wikipedia: André Voisin [en] [fr] [es] [ca]
2. André Pflimlin: Les lois du pâturage selon André Voisin: une pédagogie en avance sur la science ? Académie d'Agriculture de France, 16.12.2020
3. Cuba, con André Voisin en la memoria, Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente, 09.01.2024

mart i l'origen de la vida

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Exciting New Region Is Target for Next Samples (Mars Report), YouTube, 01.09.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Ahir et parlava de dos rovers americans que encara segueixen actius a la superfície de Mart (1): Curiosity (2) i Perseverance (3).

Encara en funcionament, el rover Curiosity, que explora Mart des del 2012, va confirmar que aquest planeta va tenir aigua líquida i podria haver acollit vida fa més de tres mil milions d'anys.

El vídeo que pots trobar a continuació presenta deu anys de descobertes de Curiosity, precisant el sol dia solar a Mart (4) en què les va fer. Aquest vídeo no és un resum mediàtic tallat a cop de destral sobre les descobertes de Curiosity sinó un carnet de notes de treball de camp recollides cronològicament. Això fa que, malgrat que cada descoberta i la seva explicació siguin apassionants, el vídeo es pot fer un xic llarg (1h18m). Et proposo doncs que el vagis veient per parts cada cop que tinguis un moment i vagis assaborint, a poc a poc, tota la màgia del seu contingut.

ElderFox Documentaries - 10 Years On Mars: The Full Journey, YouTube, 22.03.2023

Amb l'objectiu d'aprofundir en aquestes descobertes, el rover Perseverance va amartitzar en 2021 amb un arsenal tecnològic a bord que es beneficia del progrés científic desenvolupat durant els deu anys que van seguir el llançament de Curiosity. Però també amb l'objectiu de trobar algunes respostes a les qüestions que havien plantejat les descobertes de Curiosity.

The findings by @NASAPersevere rover scientists highlight the diversity of samples geologists and future scientists associated with the @NASAMars Sample Return program will have to study: https://t.co/2zm87pBsIz pic.twitter.com/D7LBkPAwSX

— Thomas Zurbuchen (@Dr_ThomasZ) December 15, 2021

Spanning the Delta of Mars’ Jezero Crater (video). Taken by Perseverance’s Mastcam-Z instrument, this video features an enhanced-color composite image that pans across Jezero Crater’s delta on Mars.

Les observacions dels satèl·lits que orbiten Mart havien identificat en la morfologia del terreny del cràter Jezero (35 km de diàmetre) que aquest podia haver acollit un llac alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. Va ser en aquest cràter que va amartitzar Perseverance, un rover equipat amb dispositius que li permeten recollir i emmagatzemar les mostres que ha anat  recollint des de l'inici de la seva missió.

Els científics de la NASA intueixen que algunes roques que Perseverance ha identificat a Jezero podrien ser el resultat de formacions sedimentàries susceptibles de contenir rastres d'antiga vida microbiana. Tot i que tinc preparat un post que publicaré aquest cap de setmana (5) per donar-te més detalls sobre aquesta hipòtesi, pots trobar algunes pistes sobre els interrogants oberts en un article publicat a space.com el mes d'octubre de 2023 (6).

A més de la capacitat per recollir mostres, Perseverance és capaç d'emmagatzemar-les adequadament. Si tot funciona segons la planificació, el 2028 podrà transmetre aquestes mostres a un lander equipat d'un coet que, en el marc de la Mars Sample Return Mission (7), les transmetrà a una nau de l'ESA, que les transportarà a la Terra perquè puguin ser analitzades en laboratoris molt més ben equipats dels que disposa Perseverance.

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Bringing Mars Rock Samples Back to Earth, YouTube, 17.11.2022

Sobre què és el que està buscant exactament Perseverance en les mostres que segueix recollint, et proposo que obrim un parèntesi que tancaré amb un post que publicaré aquest cap de setmana. Més que res perquè Perseverance tenia també altres objectius que paga la pena conèixer i que et proposo veure en un vídeo brutal d'Arte TV que estarà disponible fins al 14.08.2024 en aquells països on es deixi veure, clar.

Arte TV: Perseverance, une année sur Mars [YouTube] [Arte TV],17.02.2024

---

1. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 04.06.2023
2. Wikipedia: Curiosity (rover) [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Perseverance (rover) [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Mars sol [en] [fr] [es] [ca]
5. Veure L'origen de la vida al nostre planeta, publicat en aquest post el 09.06.2024
6. Leonard David: If the Perseverance rover found evidence of life on Mars, would we recognize it? space.com, 24.10.2023
7. Mars Sample Return Mission: Home page