Showing posts with label cartography. Show all posts
Showing posts with label cartography. Show all posts

Monday, May 26, 2025

geological survey in the swiss alps

Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025


La RTS publicava al Telenotícies d'ahir vespre dos reportatges sobre la situació de l'esllavissada a la Glacera de Birch, a Blatten (Lötschental, Valais / Wallis, Suisse).
El principal problema continua sent el risc de ruptura de la part davantera de la glacera, que fins ara avança a una velocitat de 2,5 a 3,5 metres per dia. El perill més important roman que la glacera es trenqui d'un sol cop, provocant l'esllavissada de nou milions de tones de material en direcció a la vall, provocant la destrucció del poble de Blatten (1).
RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025

Els reportatges de la RTS presentaven el sistema de vigilància dels fenòmens naturals als Alps que ha permès anticipar el moviment de la glacera a fi d'evacuar ordenadament els habitants de Blatten.

Com explica Yves Bühler, geògraf responsable du Groupe de télédétection alpine a l'Institut pour l'étude de la neige et des avalanches (SLF), a Davos (2).
A Suïssa tenim una col·laboració única entre les autoritats que han de prendre decisions, les empreses privades que han desenvolupat sistemes de vigilància d'alta tecnologia, i la investigació pública, que fa els tests de validació d'aquests sistemes i proposa la seva millora.
Aquesta col·laboració en la vigilància de la muntanya es realitza a tres nivells:

RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025
  • Al més alt nivell, els satèl·lits, com els de l'Agència Espacial Europea (ESA), observen els vessants de les muntanyes i registren possibles moviments.
  • En el moment en què identifiquen grans moviments, s'utilitzen drons o helicòpters: "Podem recollir dades molt precises amb drons, avions, helicòpters i satèl·lits – exactament on ho volem". Tanmateix, aquests mètodes tenen un gran inconvenient: en cas de vent fort o mal temps, no es poden recollir dades.
  • Si els helicòpters o els drons no poden operar, llavors s'ha de treballar exclusivament amb sistemes fixos com els radars, que s'utilitzen en muntanyes que presenten una situació de gran amenaça.
Segons Yves Bühler, aquests sistemes són complexos i molt cars, "però poden mesurar amb molta precisió el que està passant, i fer-ho amb una molta alta freqüència". Així, poden registrar acceleracions significatives per a elaborar les nostres previsions.

En el cas de Blatten, aquests tres nivells de vigilància van funcionar. Així, la població va poder ser advertida just en temps de l'agut perill natural.


  1. La situation reste tendue à Blatten, Le Temps, 26.05.2025
  2. Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025

Tuesday, January 14, 2025

miren etxezarreta

José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024


El dijous 09.01.2025, després d'un vol sense incidències, quan l'avió va arribar a prop de Ginebra (Genève, Suisse) es va trobar amb unes condicions meteorològiques que li van impedir d'aterrar, i va haver de fer-ho a Lió (Lyon, France). Més d'una hora després que arribéssim a Lió, van sortir els autocars que ens havien de portar a Ginebra.

Ja feia estona que era nit tancada però, com ja havia dormit prou durant el vol, no tenia gaire son. Vaig obrir el mòbil per acabar de llegir les últimes pàgines d'un llibre de José Corrales: Las chicas del muro (1) que feia temps que m'havia descarregat i havia llegit a estones durant el mes de desembre.

En acabar el llibre, vaig donar un cop d'ull a BlueSky i vaig veure un article publicat per Kaos en la red que enllaçava amb un vídeo de YouTube que presentava l'acte d'homenatge que l'ajuntament d'Ordizia (Gipuzkoa, Euskadi) havia organitzat el 23.11.2025 a una filla d'aquell municipi: Miren Etxezarreta. Un vídeo que presentava el seu arxiu i una beca d'Economia Critica que porta el nom d'aquesta professora (2).

Veient el vídeo amb què he obert el post d'avui, del que et recomano saltar-te una introducció que, amb la millor de les intencions, dura gairebé 6 minuts, em van venir un munt de vells records.

Havia acabat la meva llicència en Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el mes de juny del 1986. El mateix mes que vaig obtenir el diploma de Màster en Informàtica Aplicada al Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. El mateix any que havia obtingut el Certificat d'Aptitud Pedagògica de l'Institut de Ciències de l'Educació.

Pocs dies després d'acabar el curs, l'Anna Cabré (3) em va contractar per treballar com a informàtic al Centre d'Estudis Demogràfics (CED) (4).
UAB pays homage to demographer Anna Cabré

Tot havia anat massa ràpid i tenia el sentiment que els esdeveniments dirigien la meva vida. Encara no havia signat cap contracte amb el CED, però ja havia començat a familiaritzar-me amb els seus sistemes informàtics i uns programes que, encara avui, estic segur que hom consideraria d'informàtica de punta.

Tot va començar a posar-se en ordre al meu cap quan em va contactar un professor del Departament de Geografia de la UAB amb qui em vaig sentir molt unit al llarg de la meva carrera: en Manuel de Miró i Orell (5). En Manel em va dir que el departament havia creat una plaça de Professor Ajudant a l'àrea de Geografia Física i em va animar a presentar-me al concurs públic per accedir-hi.

Tot i que la idea em va engrescar, vaig contactar amb l'amic Josep Fontana (6) per saber què en pensava. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que vaig publicar a un post en aquest blog el 29.08.2019 (7).
A Josep Fontana, gairebé se li va travessar el glop de la cervesa que estàvem bevent a una terrassa quan vaig dir-li que havia declinat acceptar el lloc de treball que m'havia ofert l'Anna Cabré al Centre d'Estudis Demogràfics (CED), i que vaig preferir treballar com a professor ajudant a l'àrea de Geografia Física del Departament de Geografia de la UAB.
Tot seguia anant a una velocitat vertiginosa, però ara anava en una direcció que jo havia tingut l'oportunitat d'escollir.

Després d'agrair a l'Anna Cabré haver pensat en mi per a treballar al CED, vaig començar a preparar els treballs pràctics i de terreny dels estudiants del primer cicle que tindria al meu càrrec. També els de la troncal de segon cicle amb qui començaria a treballar el 1987. Seguia treballant durant les nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia de la UAB, en la federació de sistemes que no havien estat concebuts per a treballar junts: SPSSx, Map Analisys Package i altres. I preparant la línia de recerca que, un cop acabats els cursos del doctorat, em permetrien tirar endavant la meva memòria de tesi doctoral.
Miren Etxezarreta - Semana Galega de Filosofía sobre la “estrategia del olvido en el capitalismo” 2013

Tot anava més o menys sobre rodes quan, uns mesos més tard, un altre professor del departament, en Joan Sabí (8), em va dir que una catedràtica de la facultat d'Economia de la UAB: Miren Etxezarreta (9), havia contactat amb ell per participar com a expert en cartografia digital en un projecte finançat per la Diputació de Barcelona. Em va dir que del que es tractava en realitat era de produir la cartografia digital associada al projecte, que no l'interessava i que m'havia designat a mi per ocupar-me de fer-la.

La feina no em mancava i aquell projecte no m'aportava res en el terreny acadèmic. Així que vaig tocar el tema amb l'amic Josep Fontana. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que pots trobar al post que vaig publicar en aquest blog el 29.08.2019 (7).
Va passar gairebé el mateix quan vaig treballar a un projecte dirigit per Miren Etxezarreta. També en aquest cas, hi havia un munt de gent que hauria matat per estar al meu lloc. Quan se'n va assabentar, en Josep Fontana em va deixar ja per impossible. Finalment, vaig treballar amb ella en una feina que no m'entusiasmava particularment i de la que el millor que vaig traure va ser conèixer un bon amic amb qui segueixo tenint un contacte diari: l'Antoni Montseny Domènech (10).
A l'equip de Miren Etxezarreta hi havia dues estudiants de segon cicle, a més de l'Antoni Montseny (10) i en José Iglesias Etxezarreta, fill de Miren. A mi m'agradava, seguia amb interès els seus raonaments, prenia nota de les seves directrius ...
Antiavalots dels Mossos a l'interior del campus de la UAB | Autor: Ismael Khayal

Però, francament, no tenia ni el temps ni la motivació per implicar-me més enllà de l'estrictament necessari. Fonamentalment, per tres motius: el primer, que acabava de conèixer una noia amb qui avui fa 36 anys que em vaig casar. Altrament, passava moltes nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia, també vaig passar les vacances de cap d'any al Laboratori d'Anàlisi d'aigües i sòls del Departament de Geografia preparant les classes de pràctiques i les sortides de camp. També seguia els Cursos de postgrau i seguia amb el treball de recerca de la meva memòria. Last but Not Least, la UAB vivia un intens moviment de revolta que no m'hauria perdut per res del món. Un moviment que va acabar amb l'ocupació del rectorat pels estudiants i el seu desallotjament pels Mossos, que van entrar per primer cop a la UAB el febrer del 1987 (11).
L'ocupació del Campus de la UAB pels Mossos em va permetre seguir preparant el treball de camp pels cursos de segons cicle i per la memòria de recerca de la meva tesi doctoral. Recordo que, a una d'aquelles sortides de camp, em va acompanyar lo tio Hands, qui també va conèixer durant aquelles mobilitzacions a qui avui és la seva dona, la tia Emma (12).
Reconec que vaig ficar a Miren davant d'una situació impossible i que la vaig traure de polleguera en més d'una ocasió. La data de lliurament dels resultats del projecte s'apropava i jo no estava gaire implicat en el projecte, desaparegut entre el meu treball docent i de recerca a la UAB i la meva vida personal, amb l'afegit de no perdre'm ni les assemblees ni les mobilitzacions dels estudiants.

En aquest context, reconec que devia ser molt difícil per Miren mantenir la seva reputació de capdavantera del marxisme radical de la UAB i desfer-se de mi, malgrat que jo no vaig fer res d'altre perquè aquest fos el resultat.

Afortunadament, l'Antoni Montseny va decidir aprofitar els permisos del servei militar per fer-se càrrec de la feina i tirar endavant amb el projecte durant les mobilitzacions. Quan aquestes van acabar, no diré que Miren em va acollir amb els braços oberts, però tampoc em va fer cap show: la nostra relació es va desenvolupar en un terreny professional, sense retrets.

Mentre l'autocar que em portava des de Lió a Ginebra anava devorant els kilòmetres d'una autopista gairebé deserta al voltant de la mitjanit, tornar a veure i sentir la veu de Miren al vídeo amb què he obert el post d'avui em van fer reviure un munt de records, dels quals he compartit amb tu solament alguns car, com ja pots imaginar, n'hi ha molts més!

  1. José Corrales: Las chicas del muro, Ediciones B, 23 febrero 2023
  2. José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024
  3. Wikipedia: Anna Cabré [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Centre d'Estudis Demogràfics [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The Global Carbon Project, publicat en aquest blog el 13.03.2019 || Manuel de Miró: Morfología y estructura del margen continental del Ecuador, República del Ecuador, Instituto Oceanográfico de la Armada, 1976
  6. Wikipedia: Josep Fontana [en] [fr] [es] [ca]
  7. Veure Josep Fontana ens ha deixat, publicat en aquest blog el 29.08.2018
  8. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest blog el 18.01.2024
  9. Wikipedia: Miren Etxezarreta [en] [fr] [es] [ca]
  10. Antoni Montseny Domènech, Diputació de Barcelona, Fitxa biogràfica
  11. La universitat dels antiavalots, Llibertat.cat, 20.06.2012
  12. Veure Passats tèrbols (4), publicat a El Geògraf Solitari el 06.11.2008

Saturday, December 7, 2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024


Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:
El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.
Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleriaRubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:
L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.


Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.


Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.


Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.


  1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
  2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
  3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024

Tuesday, October 29, 2024

spanish banks at vancouver

Bryan Adams - These Are The Moments That Make Up My Life, YouTube, 12.05.2022


Tothom ha sentit parlar de les terribles guerres que durant segles van tenir lloc entre les forces navals de l'imperi espanyol i les de l'imperi britànic. Però molt poca gent sabria dir-nos avui perquè hi ha unes platges a la ciutat de Vancouver (Canadà) conegudes amb el nom de Spanish Banks: les platges on es va rodar el vídeo de Bryan Adams amb què he obert el post d'avui.

Aquestes platges porten el nom de Spanish Banks en commemoració de la trobada el juny de 1792 d'uns vaixells britànics, sota les ordres del capità George Vancouver, i uns vaixells espanyols, sota les ordres dels capitans Dionisio Alcalá-Galiano i Cayetano Valdés.

Els vaixells britànics i els espanyols coincidien en la missió d'explorar i cartografiar l'estret de Geòrgia (1), intentant determinar si la que prendria el nom d'illa de Vancouver era una illa o part del continent. Però també anaven a la recerca d'un possible passatge que permetés accedir a l'oceà Atlàntic des de l'oceà Pacífic (2).

Si haguessin coincidit dos anys abans, quan encara no s'havia signat la primera de les Convencions de Nutka (3) aquella trobada hauria acabat probablement en un enfrontament armat. Però els capitans anglès i espanyols van establir una relació amistosa i van acordar ajudar-se mútuament en el treball cartogràfic, també compartint les respectives cartes nàutiques. Van treballar junts fins al 13 de juliol, i després cadascun va reprendre la circumnavegació de l'illa de Vancouver per separat (cf. 2).

Més enllà d'aquesta anècdota, deixa'm que t'expliqui una altra. Fa molts anys d'això, estava a les lliteres del Talgo de nit que em portava de Lausanne a Barcelona i vaig petar la xerrada amb un paio que parlava francès amb un accent on es barrejaven l'anglès i el francès del Quebec. Quan vaig demanar-li d'on venia, va dir-me que va nàixer a Vancouver, i que no era nord-americà per quinze minuts.

Veient que no entenia el que m'estava dient, em va parlar de les Convencions de Nutka (cf. 3) i del fet que els britànics van marxar d'aquelles negociacions amb els espanyols convençuts d'haver obtingut el dret de colonitzar la costa nord-occidental del Pacífic: des d'Oregon fins a Alaska. Després em va parlar del tractat d'Adams-Onís (4), signat el 1819 entre la corona d'Espanya i els Estats Units, que fixava a Oregon la frontera entre Nova Espanya i els Estats Units.

Quan els anglesos es van assabentar de la signatura d'aquest tractat, van reclamar el territori que es trobava entre les fronteres mal definides de l'Alta Califòrnia i l'Alaska russa. Però els nord-americans van recordar als britànics la signatura de la Convenció angloamericana de 1818 (5) que establia la frontera entre l'Amèrica del Nord britànica i els Estats Units al llarg del paral·lel 49°N.
Les coordenades oficials de Vancouver, com pots veure a Wikipedia són: 49°15′39″N 123°06′50″W. La ciutat de Vancouver no va fer part dels Estats Units perquè estava a 15' al nord del paral·lel 49°N que fixava la frontera entre els Estats Units i l'Amèrica del Nord britànica. Poc més de 50 km de distàancia fins a l'actual frontera.
Però tornem a l'origen del topònim Spanish Banks car, malgrat el que hom ha descrit com una franca cooperació en la cartografia de la zona entre els capitans britànic i espanyols, els mapes del capità George Vancouver no descrivien la zona on es troben aquestes platges, cosa que sí que feien els mapes del capità Dionisio Alcalá-Galiano de 1792 i 1795. I és per aquest motiu que hom va decidir anomenar així aquestes platges l'any 1859 (6).


  1. Wikipedia: Strait of Georgia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Vancouver Expedition [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Nootka Convention [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Adams-Onís [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Anglo-American Convention of 1818 [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Spanish Banks

Sunday, July 14, 2024

from the burgerzaal to the cosmos

[6] COSMOS. Historias de viajeros. Carl Sagan, YouTube, 27.01.2012


El 18.11.2023 vaig publicar un post (1) on t'explicava la influència que Carl Sagan (2) i la seva sèrie Cosmos (3) havien tingut en mi quan era jove. Una influència que mai m'ha abandonat.

Un dels episodis que més em va impactar d'aquella sèrie va ser l'episodi 6: Travellers' Tales (traduït a l'espanyol com Historias de viajeros), emès per Public Broadcasting Service (PBS) el 03.11.1980. Un episodi que pots trobar en llengua anglesa a Internet Archive (4), i a l'enllaç del vídeo amb què he obert el post d'avui en la seva traducció a l'espanyol.

Com pots veure si punxes l'enllaç de la versió traduïda en espanyol del vídeo d'aquest episodi, aquest comença al minut 11:24, just amb una introducció de la societat holandesa del s. XVII que, al minut 13:30 de l'episodi ens transporta a un dels llocs que vaig jurar-me que un dia havia de visitar: la Burgerzaal, o la sala dels ciutadans de l'antic Ajuntament d'Amsterdam.

L'oportunitat es va presentar l'any 2013. La meva filla va estar seleccionada per representar el nostre país a la 2013 International Cup, de la World Baton Twirling Federation, a Almere (Països Baixos). I un dia que no participava en cap competició, vam agafar el tren cap a Amsterdam i..., pots trobar a un post publicat el 15.08.2013 el relat d'aquella visita (5). Deixa'm afegir, però, que la idea d'estar en aquella nau, on segles abans havien estat preparant els seus viatges alguns dels millors navegants de la història i, anys abans, Carl Sagan, em va provocar una emoció que, encara avui, no puc arribar a descriure.


  1. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
  2. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Cosmos [en] [fr] [es] [ca]
  4. Carl Sagan Cosmos series episode 6 Travellers Tales ( 480 P), Internet Archive, 23.03.2020
  5. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: la Burgerzaal, publicat en aquest blog el 15.08.2013

Thursday, April 11, 2024

el món abans i després d'autocad

Bored Panda - Office Life Before The Invention Of Autocad And Other Drafting Software


Vaig descobrir la imatge amb què he obert el post d'avui a un article que Bored Panda va publicar el 31.12.2022. La imatge anava acompanyada d'aquest comentari:
Abans del llançament d'AutoCAD l'any 1982, els dibuixos d'enginyeria es feien a mà amb llapis, gomes d'esborrar, esquadres i transportadors d'angles. Si després de tota la feina manual, calia fer una actualització, els enginyers havien de tornar a començar des de zero. Avui en dia, els dissenyadors, arquitectes i dibuixants tècnics poden dibuixar fent clic amb el ratolí i el teclat i no s'encorben sobre una taula enorme preguntant-se si hauran de fer canvis als seus esborranys finals.
Com a resum, el comentari pot estar bé. Personalment, em passen ràpidament per la memòria un munt de coses quan recordo la meva experiència com estudiant de Cartografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), quan apreníem a fer els mapes manualment sobre paper vegetal. Recordo l'ús del paper de calc, amb la finalitat de seleccionar en un mapa original els objectes que després havíem de portar a un mapa temàtic o l'ús del pantògraf (2) per transformar l'escala d'un mapa.
Plantilla Rotring Numeros/Letras/Signos 5.0 mm

Afortunadament, la meva generació no havia d'utilitzar les plomes per dibuixar a tinta sobre paper vegetal. En aquells temps Rotring venia una mena de retoladors que permetien fer-ho: un per cada gruix de línia que tingués el teu mapa. Afegir text o xifres era un xic més complicat si utilitzaves les plantilles Rotring: en part, perquè estaves limitat per la mida de les lletres i les xifres segons l'escala que tingués el teu mapa i, en part, perquè el preu d'aquelles plantilles no era un al·licient per comprar-ne més de dues. Tot i que tampoc era genial, una de les alternatives que tenies era l'ús de Letraset.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Dana Lee: How To Use Dry Transfer Lettering, YouTube, 11.03.2010

Si arribava el moment dramàtic en què t'adonaves que havies de modificar alguna cosa al treball que havies fet sobre paper vegetal, una de les solucions era gratar la part que havies d'eliminar amb una fulla d'afaitar.

El 1987, vaig seguir un curs de formació AutoCAD al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (Barcelona) (3). Sincerament, no vaig haver d'utilitzar AutoCAD gairebé per res d'altre que per controlar el treball que feien els dibuixants tècnics de l'empresa on encara treballo: bàsicament, la transformació del contingut dels plànols escanejats en objectes vectorials i la seva organització temàtica en les diferents capes del dibuix.

També vaig ocupar-me de fer algunes modificacions menors abans d'importar-los al Sistema d'Informació Geogràfica (GIS): principalment, controlar la que les connexions dels objectes vectoritzats es corresponia amb precisió a la connèctica elèctrica dels aparells.

Així, després de la importació automàtica dels esquemes i els enginys de les centrals de producció i de transformació, aquells objectes eren identificats pel GIS amb totes les seves característiques tècniques i era possible procedir a la creació d'accions de simulació per analitzar l'impacte d'un problema en un d'aquells aparells sobre tota la línia elèctrica i analitzar les millors solucions alternatives durant la seva reparació. La veritat, però, és que no vam utilitzar gairebé mai el GIS per aquest tipus de simulacions, car disposàvem d'altres sistemes molt més potents per fer aquesta mena d'anàlisis a l'empresa.

Mai no oblidaré que, durant els treballs de construcció d'aquell GIS, a un dels directius de l'empresa se li va ocórrer que seria una idea genial donar-li una quarta dimensió: la dimensió temporal.
Els arxius estaven plens de mapes i dibuixos tècnics de les línies i els esquemes elèctrics de les centrals que s'havien construït des de principis del s. XX. I a aquell directiu li va semblar que tot aquell material era un capital que podia ser utilitzat com a eina pedagògica pels enginyers de l'empresa. Quan va encarregar-me de dur a terme a aquesta feina, la seva confiança en mi em va emocionar, com si diguéssim.
Quan vaig baixar als arxius per primera vegada, vaig veure que hi havia plànols i dibuixos tècnics d'esquemes i d'enginys que dataven de 1919 (any de creació de l'empresa) en endavant. Aquells que tenien la mida adequada, estaven emmagatzemats seguint els comandaments recollits a les santes escriptures: en armaris de plànols, sense plegar ni enrotllar. Altres, de mida menys estàndard, estaven plegats. I, com no podia ser d'una altra manera, els que tenien més interès, estaven enrotllats.

El primer que em va passar pel cap va ser que, aquells que tenien una mida inferior o igual a un A0, els passaria per un escàner, i posteriorment faria les correccions d'escala necessàries amb AutoCAD. Aquells que fossin més grans, el tallaria amb molta cura amb un cúter, els passaria per un escàner, i els assemblaria més tard amb el mateix programa.

Tenir idees brillants està molt bé, però sovint la realitat és una altra cosa. Pots imaginar la meva cara quan vaig començar a obrir tots els armaris i em vaig trobar amb fulls de paper entre el groc i el marró clar, amb diversos plecs al mateix full, descobrint estrips i trossos de paper que havien desaparegut. La part positiva era que les rates no havien trobat res d'interessant als arxius de l'empresa.

El terror pujava de nivell a mesura que avançava i descobria bocins de paper enganxats amb una cola que havia passat a millor vida, o taques greixoses de cintes autoadhesives que havien anat enfosquint amb el temps.

Finalment, hi havia els plànols impresos amb uns plotters que tenien la tinta màgica dels 1980-1990 que, o bé s'enganxava amb el plànol que estava al damunt, o bé perdia tot el color amb el temps.

Aquell era el material que hauria d'haver passat per uns escàners que, en aquells temps, no tenien una gran resolució, i que després hauria de millorar amb uns programes de tractament d'imatges que tenien un nom que no es corresponia amb el que hom esperava que fessin.
La situació era crítica, com si diguéssim. M'havien assignat un objectiu i, al comitè de seguiment del projecte que llavors dirigia, hi havia un director, quatre caps de departaments de l'empresa, i un pressupost conseqüent, com si diguéssim. Arribar a una reunió de control dient que t'han assignat un objectiu que és impossible realitzar, mai no ha sigut un discurs molt apreciat a Suïssa.

Així que, després de passar un munt d'hores al telèfon, discutint amb empreses especialitzades en la restauració d'antics documents i també amb experts de l'administració cantonal, vaig redactar un memoràndum de tres pàgines, recolzat amb cinc diapositives (el màxim admissible que hom recomana presentar als directius d'una empresa), on presentava quin era l'estat de la documentació, una estimació precisa del cost que tindria contractar els professionals capacitats per restaurar els documents que eren aptes per fer-ho, i també una solució opcional: una cessió gratuïta de tot aquell patrimoni als arxius cantonals.

Vist el cost faraònic de l'alternativa, la proposició de cessió dels documents als arxius cantonals va ser aprovada amb entusiasme: ens permetia desfer-nos d'un llegat que ja ningú utilitzava i alliberàvem un espai enorme als arxius. Vaig comunicar la decisió al responsable dels arxius de l'empresa perquè la tirés endavant i em vaig oblidar d'aquella demanda enverinada.

Des d'aquell dia, he reeixit a complir dues promeses que em vaig fer: no tornar a veure mai més un document dibuixat sobre paper vegetal i no tornar a utilitzar mai més AutoCAD.


  1. Liucija Adomaite and Mindaugas Balčiauskas: Office Life Before The Invention Of Autocad And Other Drafting Software in “Lost In History”: 50 Pictures That Might Change Your Perspective On The 20th Century (New Pics), Bored Panda, 30.12.2022
  2. Wikipedia: Pantògraf [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Jaume Gallifa, publicat en aquest blog el 19.03.2024

Friday, March 8, 2024

mapas y compañía



Fa uns dies, passejant-me per Instagram, vaig descobrir una botiga que em va semblar carregada de màgia: Mapas y Compañía (1). Et proposo descobrir-la als enllaços que pots trobar a continuació.


  1. Mapas y Compañía: Home page, FaceBook, Instagram

Thursday, March 7, 2024

geografia: àfrica



Crec que seria una molt bona idea guardar en memòria aquest mapa, especialment la comparació de la superfície real del continent africà -sense les distorsions de la projecció de Mercator- i la dels dos països més poblats del planeta: l'Índia i la Xina. També amb la superfície dels Estats Units, i no oblidar que la superfície d'Europa és, comparada amb la d'Àfrica, insignificant.


Si parlem de la seva població, dir que tots hem sentit parlar de l'explosió demogràfica del continent africà. Però poc o res  sobre el fet que en 1950, la població d'aquest continent era de 177 milions d'habitants. En comparació, la població dels Estats Units era de 153 milions, la de l'Índia de 360 milions i la del Japó de 83 milions.

Potser no seria judiciós negar el creixement demogràfic que el continent africà està experimentant des dels anys 1950. Tanmateix, fa temps que vam veure en aquest blog unes estadístiques del World Bank que ens diuen coses de les quals, pel que sigui, no s'ha parlat gaire o res (1).

Tampoc es parla gaire de què, gràcies a la misèria creada pels conflictes i les guerres que occident segueix mantenint en aquell continent per a seguir espoliant els seus enormes recursos a bon preu, les costes europees segueixen rebent un flux creixent de migrants. I encara menys del fet que el continent africà s'està urbanitzant i industrialitzant a tota velocitat. I ja fa temps que comencem a veure als nostres supermercats els resultats de les modernes tècniques agrícoles desenvolupades al continent per les grans multinacionals del sector agroalimentari.

Hom podria pensar que la pobresa i els moviments migratoris que podem observar avui a l'Àfrica tampoc no ens hauria de fer oblidar la pobresa i els moviments migratoris que es van viure al Regne Unit durant la seva revolució industrial. O la pobresa i emigració que es va viure a l'Espanya dels anys 1950. Potser no seria doncs judiciós oblidar què és el que va acabar passant uns decennis més tard en ambdós casos. Potser.

El cas és què tenim per costum agafar una fotografia del present per fer-nos una imatge de com era el món en el passat, i de projectar-la en el futur. Però el problema és que aquesta fotografia no és res d'altre que el fotograma d'un film que ningú ha vist començar i ningú estarà aquí per veure com acaba.

No sé si encara quedarà algú per veure-ho, però hi ha episodis del film que prometen ser força interessants.



  1. Veure What about the population boom? publicat en aquest blog el 14.08.2018

Tuesday, March 5, 2024

perrin remonté - cartografia amb majúscules

Perrin Remonté: France - Et si tous les glaciers fondaient ?


Si ets un apassionat de la cartografia, potser ja coneixes a Perrin Remonté (1). Si encara no el coneixes, et proposo que trobis un moment per visitar tota la màgia que pots trobar al seu lloc Web.

Podria passar-me hores explicant-te la màgia pura dels seus mapes temàtics, de les seves ficcions geogràfiques, de les seves experimentacions, també de les seves fotografies. Però crec que el millor és deixar que descobreixis tot sol l'obra d'aquest extraordinari cartògraf independent.

En tot cas, consell d'amic, no et perdis per res del món la pàgina on es troba el mapa i amb què he obert el post d'avui: France - Et si tous les glaciers fondaient ? El mapa i les seves vistes de detall a un menú a l'esquerra del mapa. I, ja que hi som, qüestió de gustos, un altre mapa experimental que he trobat genial i sobre el que molts politòlegs europeus haurien de reflexionar: Economie Mondiale: un centre de gravité en mouvement.
Perrin Remonté - Economie Mondiale: un centre de gravité en mouvement


  1. Perrin Remonté: Home page

Tuesday, February 27, 2024

old maps online

Richard Byrne - How to find old maps online, YouTube, 12.05.2017


Avui m'agradaria proposar-te que descobrim junts un d'aquells llocs Web que fan somniar els apassionats de la cartografia: OldMapsOnline (1). Un lloc Web que, segons els seus autors, té com a missió donar als mapes antics una nova vida a Internet, mitjançant la creació d'un catàleg de cerca que permet als visitants explorar i descobrir la bellesa dels mapes històrics que representen un lloc geogràfic del seu interès.

Però abans d'anar més lluny, et proposo veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
El projecte OldMapsOnline es va desenvolupar a partir d'una col·laboració entre una empresa suïssa: Klokan Technologies GmbH (2) i la University of Portsmouth (UK). Des del gener de 2013, el projecte ha estat millorat i mantingut per voluntaris i l'equip de Klokan Technologies GmbH en el seu temps lliure.
Deixa'm dir-te un parell de coses sobre Klokan Technologies GmbH. Aquesta companyia, que té la seva seu a Unterägeri (Zug, Schweiz), està especialitzada en la publicació de mapes en línia i aplicacions de programari de codi obert. Pots veure alguns dels seus projectes a la pestanya de projectes del seu lloc Web, i la seva evolució en aquest enllaç (2).

Personalment, dos dels que més m'han impressionat són el Roman Empire Vector Map i l'OpenMapTiles Satellite: Satellite and Aerial Maps: Dates and resolutions. Mou-te amb el botó del ratolí enfonsat i fes ampliacions de les imatges amb la roda i veuràs a què em refereixo.
Cartografia Canarias - Recursos cartográficos, Old Maps Online, YouTube, 11.05.2020

Què et sembla si comencem per buscar tota la cartografia antiga recollida pel catàleg d'OldMapsOnline?
Podem començar seleccionant la pestanya 'Search' i entrant el nom d'un lloc qualsevol, per exemple: Parets del Vallès. A la columna de la dreta podràs veure el que tenen al catàleg.

Si punxes un dels mapes, per exemple el Mapa planimètric de Parets del Vallès a 1:25000 i punxes l'opció de veure aquest mapa, tindràs accés a la seva imatge, a la seva fitxa tècnica i el lloc on pots trobar l'original.

A l'opció 'Timeline' que tens a la part superior de la pàgina pots demanar que et mostri els mapes anteriors o posteriors a una data precisa, o una franja temporal.

A l'opció 'Attributes' també pots demanar-li que només et mostri els mapes d'un autor o d'una escala o una franja d'escales. Tan sols això, ja és al·lucinant. Però, espera! No marxis, perquè hi ha més.

Ara seleccionarem la pestanya 'Compare' torna a entrar el nom de: Parets del Vallès. Selecciona a la columna de la dreta dos o més mapes antics (si no en veus, desenvolupa el catàleg All Maps), i els desplaces a la columna més a l'esquerra per a comparar-los amb la cartografia actual. Senzillament impressionant!
@NaoCasanova publicava el 08.10.2023 un vídeo a Twitter que resumeix més que bé tota la brasa que t'he donat abans:



  1. Old Maps Online: Home Page
  2. Klokan Technologies GmbH: Home page

Friday, February 9, 2024

Sunday, January 28, 2024

cartografia històrica medieval

Fragment de l'Atles català (1375) atribuït a Abraham Cresques i Jafudà Cresques, Bibliothèque Nationale de France


Hom atribueix a Henry David Thoreau aquesta cita: La qüestió no és el que mires, sinó que hi veus. Podem completar-la amb aquesta cita de Bernard Mannes Baruch: Milions van veure caure la poma, però va ser Newton qui es va preguntar per què.

Albert Einstein ens va dir que: Plantejar noves preguntes, noves possibilitats, considerar vells problemes des d'un angle nou, requereix imaginació creativa i marca un avenç real en la ciència. I John Ruskin ens va explicar que no solament era important fer preguntes, sinó com fer-les: Ser capaç de fer una pregunta clarament és dos terços del camí per obtenir una bona resposta. Perquè, com ens recordava Ursula K. Le Guin: No hi ha respostes correctes a preguntes incorrectes. Una cita que està en fase amb una altra atribuïda a Claude Lévi-Strauss, qui va dir que El científic no és una persona que dona les respostes correctes, és algú que fa les preguntes correctes.

Naguib Mahfouz va anar més lluny quan va dir: Podeu saber si un home és intel·ligent per les seves respostes. Podeu saber si un home és savi per les seves preguntes. Pel que fa a les respostes, hom atribueix a Confuci aquesta cita: Aquell que creu saber totes les respostes és perquè no li han fet totes les preguntes. Voltaire, a qui hom no recorda pel seu llenguatge florit, ho va resumir així: Ha de ser molt ignorant, perquè respon totes les preguntes que li fan.
Roel Nicolai (1) és un personatge remarcable de qui vaig sentir parlar per primer cop a finals de l'estiu d'enguany. Actualment està jubilat, però va obtenir el seu diploma en Geodèsia el 1978 a la Delft University of Technology. Després de treballar a diverses empreses en el terreny de la cartografia automàtica i la teledetecció, va treballar durant gairebé 30 anys a Shell. El 2014, dos anys abans de la seva jubilació, es va doctorar a la Utrecht University, defensant una tesi sobre L'origen dels mapes portolans medievals. Actualment, col·labora com investigador convidat associat al departament de matemàtiques d'aquesta universitat.

La tesi de Roel Nicolai va provocar un gran enrenou entre els medievalistes, molt especialment entre aquells que s'havien especialitzat en les cartes portolanes. No és difícil de comprendre si llegeixes el que l'autor de la tesi va escriure en 2015 a l'abstract d'un article publicat en una revista de The University of Chicago Press Books (2):
Les cartes portolanes medievals són molt realistes i mostren les costes del Mediterrani i del Mar Negre amb una precisió notable. Van sorgir de sobte a Itàlia durant el segle XIII, sense que coneguem cap predecessor ni un camí clar del desenvolupament d'aquest tipus de cartografia. 
En aquest assaig es demostra mitjançant l'anàlisi geodèsica que la forma global de les costes correspon molt a la d'un mapa modern basat en la projecció de Mercator. Es demostra, a més, que aquesta correspondència no pot ser deguda a l'atzar. En conseqüència, l'existència d'una projecció cartogràfica de Mercator, o similar a Mercator, en els mapes portolans és incompatible amb el suposat origen medieval d'aquests mapes.

Els mapes portolans medievals són molt més sofisticats del que s'ha reconegut fins ara. La seva construcció va anar molt més enllà de les capacitats dels cartògrafs de l'Europa medieval o del món àrab-islàmic. Aquesta conclusió serveix per reobrir la qüestió dels orígens de les dades geomètriques i dels mètodes de construcció que fins ara semblaven ser la base de les cartes portolanes medievals.
Deixa'm dir-te una cosa. Com tants altres ho van fer abans, jo també havia vist alguna cosa que em va cridar molt i molt l'atenció en el sistema de projecció que semblaven haver utilitzat els autors de les primeres cartes portolanes. Però mai no se'm va ocórrer anar més enllà del que havia llegit en reconeguts experts medievalistes, i no vaig fer res d'altre que associar la qualitat d'aquells portolans catalans a l'extraordinària habilitat dels membres hebreus de l'Escola mallorquina de cartografia (3).

De manera anàloga al que va fer Newton quan va veure caure una poma d'un arbre, Roel Nicolai va decidir anar més enllà i buscar una explicació en allò que a ell també li va cridar l'atenció. I malgrat que Pablo Picasso tenia tota la raó del món quan va dir que: Els ordinadors són inútils. Ells només et poden donar respostes, Roel Nicolai els coneix prou bé i els ha donat les informacions adequades per obtenir les respostes que li han permès confirmar la pertinència de la seva pregunta. I com veurem al vídeo que tanca aquest post, cada resposta que obtenia, no feia res d'altre que articular sòlidament una pregunta per la qual hom encara no ha trobat una resposta plausible.

Eugène Ionesco va dir que: No és la resposta allò que il·lumina, sinó la pregunta. I sobre el fet que Roel Nicolai hagi fet una pregunta per la qual avui encara no tenim cap resposta, crec que val la pena recordar una cita d'Arthur C. Clarke: No pretenc que tinguem totes les respostes. Però certament val la pena pensar en les preguntes.
Durant segles, una bona part de la humanitat ha intentat trobar respostes a tot allò que no podia explicar en diferents divinitats. I, a mesura que els científics anaven trobant respostes a alguns d'aquells enigmes i s'obrien altres interrogants, aquests eren incorporats ràpidament a la llista de les competències divines.

Els temps moderns han integrat els alienígenes a la llista d'actors que tenen les claus de les solucions als enigmes que encara no som capaços de resoldre. 
Per aquells que no els conegueu, els alienígenes són uns éssers vinguts de l'espai exterior que fa temps abduïen éssers humans, de preferència blancs nord-americans vivint a la zona del Bible Belt. 
Quan gairebé tothom va tenir una càmera fotogràfica de qualitat al seu mòbil, van decidir reduir dràsticament la freqüència de les seves aparicions, fins aquell moment enregistrades en fotos de pèssima qualitat.
Roel Nicolai ha dedicat molt esforç per formular una pregunta correcta, i el camí que ha seguit és dos terços del camí necessari per obtenir una resposta. No cal anar molt lluny per saber de què estic parlant, intentaré demostrar-ho amb un exemple.

Durant molt de temps, els enginyers s'han demanat què podia explicar el fet que moltes de les estructures construïdes en formigó pels romans es mantinguessin en peu, mentre altres estructures més modernes s'esfondraven en poques dècades.

A diferència de tot el que s'ha dit sobre els coneixements d'enginyeria dels egipcis o de les civilitzacions del Sud i de Centreamèrica, en aquest cas es tractava d'homes blancs i de la civilització romana,  de la qual ens considerem hereus. A ningú li va passar pel cap atribuir als alienígenes una tecnologia que ha estat un enigma pels enginyers durant segles.

Tot va canviar el 2023, quan un equip d'investigadors del MIT (Massachusetts Institute of Technology) (4) va descobrir en la seva composició uns minúsculs bocins de carbonat de calci que s'havien barrejat al formigó en forma de calç viva (5). Una "mescla en calent" que dona a aquest formigó la seva força sorprenent i que li proporciona una qualitat impressionant: la d'autoreparar les seves escletxes (6).

Si ja has llegit les referències bibliogràfiques, hauràs vist que hem tingut davant del nas uns materials que fa segles que coneixíem, però dels que desconeixíem com s'havien de mesclar, gràcies a una tecnologia que els romans coneixien des de fa més de 2000 anys.

Crec doncs que ja estem preparats per veure el vídeo de Roel Nicolai i reconèixer en ell a un científic que ha fet una pregunta correcta. 

Per trobar una resposta a aquesta pregunta haurem d'esperar mesos, anys o, com hem vist en el cas del formigó romà, potser fins i tot segles. Però estic convençut que el temps que hom trigui a trobar la resposta, no invalidarà en res la pertinència de la pregunta. 

Oblidar-nos dels alienígenes i engegar aquesta investigació sense menysprear en cap moment els coneixements que tenien els nostres avantpassats a les èpoques antiga i medieval seria una excel·lent premissa per començar.
Al vídeo que tanca aquest post, Roel Nicolai va presentar de manera resumida el procés que el va portar a les conclusions que recull la seva tesi. Aquesta presentació es va fer en llengua neerlandesa i està subtitulada per defecte en llengua anglesa. 
Si no estàs familiaritzat en cap d'aquestes dues llengües, recorda de modificar la llengua dels subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
h2videokanaal - 141126 Geobuzz.nl P203 | Roel Nicolai | Portolaankaarten, YouTube, 25.02.2015


  1. Roel Nicolai: Utrecht University || LinkedIn || ResearchGate || Academia.edu || Wikipedia
  2. Roel Nicolai: The Premedieval Origin of Portolan Charts: New Geodetic Evidence, Isis, volume 106, number 3. 2015 by The History of Science Society (Download PDF in Academia.edu)
  3. Veure Cartografia històrica a Catalunya (3/4), publicat en aquest blog el 30.03.2021
  4. On sait (enfin) pourquoi le béton des Romains est aussi résistant, Futura Sciences, 07.01.2023
  5. Un béton autoréparant, le secret de la longévité des constructions romaines, Le Temps, 09.01.2023
  6. Linda M. Seymour et al.: Hot mixing: Mechanistic insights into the durability of ancient Roman concrete, Science Advances, Vol 9, Issue 1, 6 Jan 2023, DOI: 10.1126/sciadv.add1602

Tuesday, January 16, 2024

les sequoies i el canvi climàtic

Una dona admira l'enorme mida d'una sequoia als anys 50. Les sequoies gegants són un tipus de sequoia que creix a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia
Source: @historyinmemes (Historic Vids), Twitter, 03.11.2023 12:29


A un post que vaig publicar en febrer del 2019, Thomas Crowther, jove professor britànic de l'ETH Zürich declarava a The Independent (1) (2):
Actualment, hi ha al món uns 3 bilions d'arbres que capturen l'equivalent de 400 gigatones de carboni. Si afegíssim 1,2 bilions de nous arbres, es podrien capturar centenars de gigatones suplementàries, l'equivalent a 10 anys d'emissions.
A principis de mes, poc després de rellegir l'entrevista a Thomas Crowther, vaig veure a Twitter la imatge de la sequoia amb què he obert el post d'avui. Al fil de comentaris del post vaig aprendre que als jardins anglesos que es van estendre entre els propietaris de castells a Europa durant el segle XIX, es va posar de moda plantar les sequoies que hom havia descobert a Califòrnia en el període de la febre de l'or que va començar el 1852. També vaig aprendre que, al Regne Unit, es poden trobar els exemplars més antics d'Europa. I que com el clima de les illes era ideal per aquests arbres, van créixer ràpidament i actualment poden arribar a tenir 54 m d'alçada i una circumferència de més d'11 m. Finalment, també vaig aprendre que es van plantar a França, a Bèlgica, a Alemanya ...

També a Suïssa. I no he d'anar molt lluny per trobar-ne. A l'escola on la meva filla va seguir els seus estudis de secundària, hi ha una sequoia de 170 anys amb gairebé 30 m d'alçada i una circumferència de 9 m (3). I a un parc molt proper del primer apartament on vam viure a Lausanne, hi ha una altra sequoia "més jove", de 160 anys, que fa 34 m d'alçada i una circumferència de poc més de 7 m (4). Altrament, la base de dades de la Société vaudoise de sylviculture (5) permet identificar i veure a Google Maps totes les sequoies que viuen al nostre cantó.
Le séquoia du Jardin Roussy a mal à ses aiguilles, 24 Heures, 25.09.2022

Tanmateix, hom diu que la sequoia necessita un lloc on l'hivern sigui fred i sec, i estius frescos, humits i no massa calorosos. Però el canvi climàtic ha provocat que Suïssa hagi viscut durant aquests darrers anys esdeveniments meteorològics extrems, sobretot a l'estiu, on ha fet molta calor amb períodes de precipitacions escasses.

Actualment, la majoria de les sequoies dels cantons de Genève, de Neuchâtel, però també algunes del cantó de Vaud, estan afectades per una malaltia coneguda amb el nom de chancre de l'écorce: Un fong que obre una ferida en l'escorça de l'arbre que aquest intenta tancar amb la seva saba. Una lluita constant en la qual els serveis de jardineria només poden frenar la progressió, però no erradicar-la (6) (7).
Com he llegit a Wikipedia (7) que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut ha arribat a viure uns 3.200 anys, imagino que l'arbre deu haver viscut unes quantes variacions en el clima al llarg de la seva vida: períodes més freds i períodes més càlids (8). Si va arribar a sobreviure, podria ser que l'explicació a la malaltia que estan vivint les sequoies a Suïssa no estigui lligada necessàriament al canvi climàtic.

El cas és que la majoria dels arbres malalts a Suïssa es troba en parcs urbans. Altrament, com en el cas de Catalunya, els mateixos arbres
semblen anar bé lluny de les viles, en zones on el canvi climàtic també colpeja de manera forta durant l'estiu. 
Com acabem de veure, també hi ha sequoies remarcables en alguns indrets de Catalunya. Crec recordar que les més conegudes són les que es troben a l'Arborètum de Masjoan (9), a Espinelves (Osona, Girona), on es troba la coneguda Sequoia de Masjoan que, regada pels seus propietaris, sembla anar fent via i sobrevivint al canvi climàtic.

Tornant a Suïssa, la realitat però és que, a poc a poc, les sequoies comencen a desaparèixer del paisatge urbà: a Nyon (10), a Lausanne (11) o, pel que fa a l'última de la qual tinc notícia, a La Tour-de-Peilz (veure imatge amunt) (12). I quan no és a causa dels fongs, són els llamps que atreu amb la seva alçada qui les acaben destruint (13).

Cal seguir estudiant quines són les espècies que estan més adaptades al canvi climàtic i poden acumular un màxim de carboni als seus troncs. Però, almenys ara per ara, a Suïssa, no sembla que les sequoies gegantes seran la millor alternativa. 


  1. Veure The Carbon Capture through massive restoration of World’s Forests, publicat en aquest blog el 19.02.2019.
  2. Josh Gabbatiss: Massive restoration of world’s forests would cancel out a decade of CO2 emissions, analysis suggests, The Independent, 18.02.2018
  3. Le séquoia des Bergières, Ville de Lausanne
  4. Le séquoia du parc de Mon Repos, Ville de Lausanne
  5. Société vaudoise de sylviculture: Rechercher un arbre
  6. Attaqués par un champignon, les séquoias disparaissent de Suisse, RTS, 09.09.2018
  7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]
  8. Los anillos de los árboles más grandes de la Tierra nos hablan de historias ardientes, MeteoRed, tiempo.com, 26.07.2010
  9. Wikipedia: Arborètum de Masjoan, Sequoia de Masjoan || David Céspedes: El gran bosc de sequoies que amaga les Guilleries, Diari de Girona, 04.09.2020 || Sequoies gegants de Califòrnia, una ruta a tocar de casa, 3Cat, 29.11.2022
  10. Un séquoia géant qui menaçait de s'effondrer a été abattu à Nyon, La Côte, 03.10.2017
  11. Le séquoia géant au cœur de Lausanne sera abattu, Le Matin, 08.06.2020
  12. Yves Terrani: L'adieu au séquoia géant du Jardin Roussy, à La Tour-de-Peilz, Radio Chablais, 19.03.2023
  13. Vincent Donzé: Neuchâtel - Un séquoia emblématique est foudroyé, Le Matin, 26.08.2023