Friday, January 29, 2021

frederick brosen

Frederick Brosen: Rue des Archives, Paris (2009)

La setmana passada vaig compartir amb tu l'obra d'un pintor d'aquarel·les impressionant que vaig descobrir l'any passat: Steven Kozar (1). Avui m'agradaria fer-ho amb un altre pintor nord-americà que també em va agradar molt i molt: Frederick Brosen (2).

Just per la presentacio, he escollit una de les seves obres també en relació amb Paris: a la Rue des Archives (punxa aquest enllaç a Google Street View). Però en pots trobar moltes altres d'igual o millor qualitat als enllaços que pots trobar a continuació.


  1. Veure Steven Kozar, publicat en aquest blog el 22.01.2021
  2. Frederick Brosen: Home page, Facebook, Hirschl & Adler Galleries, Artsy.net, Youtube

Thursday, January 28, 2021

l'invention du colonialisme vert

Le fléau du "colonialisme vert": interview de Guillaume Blanc, RTS, Forum, 09.09.2020

La història comença a finals del segle XIX. Convençuts d’haver trobat a l’Àfrica la naturalesa que havia desaparegut a Europa, els colons van crear els primers parcs naturals del continent, des del Congo fins a Sud-àfrica. Després dels anys seixanta, els antics administradors colonials es van reconvertir en experts internacionals. S'havia de salvar l'Edèn africà!

Però aquesta Àfrica no existeix. No hi ha vasts territoris intactes, sense presència humana i només ocupats pels animals salvatges que fan la delícia dels safaris turístics. Hi ha pobles que han existit durant mil·lennis, s’han consolidat, s’han convertit en ramaders aquí o agricultors enllà. Tanmateix, aquests homes, dones i nens seran - i encara ho són! - expulsats per milers dels parcs naturals africans, on ara pateixen la violència diària dels ecologistes, la Unesco, el WWF i tantes altres ONG.

Recuperant arxius inèdits i històries de vida, aquest llibre posa de manifest les contradiccions dels països desenvolupats, que destrueixen a casa seva la naturalesa que creuen protegir a casa dels altres, perllongant, amb una consciència sorprenent, l’esquema d’un nou tipus de colonialisme: el colonialisme verd.




Wednesday, January 27, 2021

72,000 tonnes of diamonds


El 02.03.2020, BBC Reel publicava un reportatge molt interessant sobre la ciutat bavaresa de Nördlingen, construïda al bell mig d'un cràter creat per un antic meteorit: The ancient town built with 72,000 tonnes of diamonds.

Aquest meteorit, d'1 km de diàmetre, va colpejar aquesta regió de Baviera fa 15 milions d'anys, a una velocitat de 70.000 km/h deixant enrere un cràter de 25 km de diàmetre. I va ser al bell mig d'aquest cràter que, milions d'anys més tard, es va construir la vila de Nördlingen. L'impacte de l'asteroide també va crear un mineral conegut amb el nom de suevita, una roca formada per vidre, diamants, cristalls i altres residus.

Una de les coses que més m'han cridat l'atenció del reportatge és la figura del vigilant que hom coneix amb el nom de Gesellen. Més que res perquè m'ha recordat molt a la del Guet de la ville de Lausanne, actiu des de fa mes de sis segles i un dels darrers d'Europa.

AFP - A Lausanne, un des derniers guets veille toujours sur la ville, Youtube, 17.01.2019

Tuesday, January 26, 2021

venim del nord, tornem del sud (17)

InfoTelevisió - Valencians de Mallorca, Youtube, 16.02.2011

A finals del passat mes de desembre, un lector del blog em va deixar un comentari demanant-me quan pensava parlar de l'expulsió dels moriscos de les Balears. Em vaig comprometre a fer-ho quan tingués un moment i aquí tens el resultat. Com podràs comprovar, he escrit aquest article un xic a cop de destral. En cas que t'interessi, espero que la bibliografia de base que et passo et permeti anar més lluny.

Tot va començar per un sopar
Si dones un cop d'ull a l'article que Wikipedia li dedica a la Conquesta de les Illes Balears (1), veuràs que hom ens presenta aquesta com: el conjunt de les diferents croades (conquestes) de la Corona d'Aragó que es van produir durant el s. XIII contra les Illes Orientals d'al-Àndalus.

Si dones un cop d'ull a l'article que Wikipedia li dedica a la Conquesta de Mallorca (1229-1232) (2) veuràs que, de manera molt semblant a qualsevol dels films de la trilogia de Francis Ford Coppola (3), els capos de diferents famiglias es van reunir a un sopar a Tarragona durant la segona quinzena de novembre del 1228 i van exposar a Jaume el Conqueridor, capo di tutti i capi, la voluntat d'annexionar totes les illes Balears, repartint-se les terres i les riqueses obtingudes segons l'aportació a l'expedició en cavalls i homes armats de cadascuna de les famiglias.

Imagino que, just per allò de les formes, quan la idea va passar per les Corts de Barcelona del 1228 per obtenir finançament, el projecte es va obrir a tots els súbdits de la Corona d'Aragó i, posteriorment, a tota la Cristiandat (cf. 2).
Aquesta obertura del projecte és la que permet als 'divulgadores de mitos' descriure aquella agressió com una acció de la Corona d'Aragó. Malgrat el fet que les Corts del Regne d'Aragó, probablement a causa del fiasco sofert en la repartició de les terres del Regne de València (potser un dia trobi el temps per parlar del pèssim negoci que els aragonesos van fer unint el destí del seu regne als catalans) van decidir no afluixar la mosca pel finançament de la Croada.

Sobre la Croada, la Cristiandat sembla que es va limitar a la important aportació en homes i cavalls que van fer els bisbes de Barcelona i de Girona, l'abat de Sant Feliu de Guíxols, l'arquebisbat de Tarragona i les ordres del Temple i dels Hospitalers. Tot com els capos d'altres famiglias de religiositat menor.
L'esclavitud
Alguns 'divulgadores de mitos' han intentat vendre'ns la idea que, després de la conquesta, una gran massa de musulmans es va batejar i es va catalanitzar. Però, per fer ras i curt, la conquesta de Mallorca va ser una carnisseria brutal, on van morir assassinats desenes de milers dels habitants de l'illa i, els pocs que van quedar vius, ho van fer sota la condició d'esclaus.

De fet hi havia tan pocs supervivents que, a les estadístiques dels contractes de compra-venda d'esclaus a Mallorca entre 1448 i 1457, els 'moros' només representaven un 10% sobre el total. En realitat, la majoria d'esclaus, un 81%, procedia de l'Europa oriental (4) (5) (6) (7).
N'hi havia de grecs, capturats principalment pels almogàvers i venuts a Mallorca i a Barcelona (4). També russos, tàrtars, armenis i albanesos, els quals probablement provenien del mercat croat de Ragusa (en aquell temps territori de Venècia). També hi havia els xarquesos de Constantinoble, venuts pels turcs. I els búlgars, que no eren ben vists a causa de la seva religió (pagans). Més tard també arribarien els sards que lluitaven contra la colonització catalana de les seves terres. O també indígenes esclavitzats durant les ràtzies corsàries a les illes Canàries.
Anys més tard, la proporció de 'moros' i turcs pujaria fins al 53%, car Mallorca es va convertir en un dels grans centres de redistribució d'esclaus capturats pels corsaris cristians, que van acumular grans fortunes gràcies a aquest comerç (8). Més tard, la proporció seria encara més important amb l'arribada dels moriscos procedents de les rebel·lions de les Alpujarras (9).

Pel que fa a Menorca, l’endemà de la conquesta de Ciutadella, la pràctica totalitat de la població musulmana de l’illa va ser esclavitzada i venuda als mercats d'esclaus de Montpeller i del nord d’Àfrica (10) (11). Amb tota probabilitat els esclaus menorquins també es van vendre a Barcelona que, anys més tard, a mitjan segle XIV, ja havia esdevingut, junt amb València, el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó, amb un volum de vendes similar als de Gènova o Venècia, ciutats mediterrànies també destacades en aquest tipus de comerç (12).
El mercat públic de la ciutat era a la zona exterior del Portal Major, a la Plaça Nova, a cel obert, gairebé a ran de mar. Allà, cada dia s’hi venien productes de la terra, bestiar o artesania. Ben a prop, a la Llotja dels mercaders hi havia una altra activitat mercantil: el comerç i venda d’esclaus en forma de subhasta pública (...)

A principis del s. XV, la proporció a Barcelona era d’un captiu per cada tres captives. I sobre una demografia d’entre 35.000 i 40.000 habitants, la població d’esclaus i esclaves oscil·lava entre 3.500 i 5.000 individus, cosa que representaria que més d’un 10% de la població estava esclavitzada (...)

Els esclaus i les esclaves eren a l’abast de gent de tota mena i condició. Els compradors, la majoria de Barcelona, podien ser homes o dones, mercaders, menestrals, artesans, mariners, funcionaris reials, ciutadans, notaris, metges, membres de la noblesa, religiosos. D’aquesta manera, l’esclavitud, practicada per un espectre social ample i divers, va venir a ser una pràctica natural, generalitzada i acceptada sense escrúpols pel fet que les persones sotmeses es pensava, o es deia, que eren infidels, heretges o senzillament enemics.
Tornant a les Balears, el destí de la població autòctona musulmana d'Eivissa no va ser gaire diferent de la de Mallorca. També aquí, als esclaus locals se'ls hi van afegir altres com russos, tàrtars, grecs o albanesos que transportaven els genovesos que venien a comerciar amb la sal a l'illa". Tots aquests esclaus es podien comprar i vendre a un mercat que s'instal·lava de forma regular a la plaça de la Catedral d'Eivissa: "Les condicions de la venda eren terribles, es considerava als captius com a mercaderia, tenint menys valor de vegades que els animals" (13).

Un bon exemple de l'impacte de l'esclavitud sobre la subsistència dels colons que havien ocupat l'illa la podem trobar en "les revoltes que es van produir durant el s. XVII contra els esclaus, als quals els habitants d'Eivissa els acusaven de robar-los el pa". I just per acabar amb aquesta secció, dir que l'esclavitud a Eivissa no es va acabar fins al 1833, dos o tres anys abans que s'abolís definitivament a la Península.

L'expulsió dels moriscos
Arribats a aquest punt, podem arribar a la conclusió que, després de l'exterminació i l'esclavatge de la població autòctona de les illes i de la importació d'esclaus d'arreu de la Mediterrània, no hi quedava ningú per expulsar. I en cas que algú s'hagués plantejat expulsar als descendents d'aquella població autòctona, sembla clar que no serien els seus propietaris qui, a la pèrdua del valor dels esclaus que els pertanyien, haurien d'afegir el pagament de l'import del viatge per la seva expulsió al nord de l'Àfrica.

El cas és que els colons que havien arribat per ocupar les terres expropiades a la població autòctona, es van trobar a Mallorca amb una noblesa latifundista que s'havia apropiat de les millors terres i les explotava amb mà d'obra esclava. Això feia que els colons haguessin de conrear terres marginals amb uns rendiments amb els quals no podien ni fer front a la seva pròpia subsistència. Aquell sistema era tan ineficaç que no permetia una producció de cereals suficient pel consum de la població de l'illa, la qual cosa comportava la necessitat de procedir-ne a la importació. I el blat importat no era gratuït.

Hi havia tanta gana i misèria que molts mallorquins van optar per emigrar al Regne de València i repoblar les terres que s'havien buidat amb l'expulsió dels moriscos, principalment a la Marina Alta, la Marina Baixa, la Vall d'Albaida, la Vall de Gallinera i la Safor (14, 15, 16, cf. 6). Justament, terres que els valencians no havien colonitzat. Els cristians d'origen balear que les van ocupar, mai no van poder omplir el buit que van deixar els moriscos autòctons d'aquelles terres.

Esclavitud i genètica
Ja per acabar, just dir que si, a principis del s. XV, la proporció dels esclaus a Barcelona era d’un captiu per cada tres captives i aquesta població representava el 10% sobre el total, seria molt interessant investigar perquè la seva traça genètica no sembla manifestar-se a l'estudi sobre la genètica de la població espanyola publicat el 2008 per The American Journal of Human Genetics, un estudi codirigit per la Universitat Pompeu Fabra, el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i un equip de la Universitat de Leicester (UK) (17). Puc entendre que aquestes dades hagin escapat als especialistes en genètica. Però em costa molt més entendre el silenci dels historiadors.

Canal 9 - Tàrbena, Youtube, 25.09.2010

Altres articles publicats d'aquesta sèrie
  1. Wikipedia: Conquesta de les Illes Balears
  2. Wikipedia: Conquesta de Mallorca
  3. Wikipedia: The Godfather (film series)
  4. Ricard Soto y Company: La conquista de Mallorca y la creación de un mercado de esclavos, Open Edition Books, Casa de Velázquez, 2012
  5. Margalida Pujol: L'esclavitud en el Regne de Mallorca durant el govern del Rei Martí I 1396-1410, Resum de la Memòria de Llicenciatura presentada per l'autora al seu dia. Text conservat a l'Arxiu del Regne de Mallorca
  6. Onofre Vaquer Bennasar: Moriscos en Mallorca Llinatges de Mallorca
  7. Wikipedia: Esclavitud en Mallorca || Esclavitud a Mallorca. La conquesta generà una forta activitat de comerç d'esclaus que proporcionava mà d'obra no sols als nous pobladors, sinó també a la península i a altres enclavaments de la Mediterrània, com Palerm i Montpeller, a més d'altres ciutats italianes i occitanes, ja que molts presoners durant la contesa es venien com a esclaus, a part dels que restaven a l'illa, el destí dels quals eren els treballs agrícoles, transport i càrrega.
  8. Los refugiados moriscos del navío "La flor del mar" (1610), Archivo de la Corona de Aragón
  9. Wikipedia: Rebelión de las Alpujarras
  10. Wikipedia: Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
  11. Marc Pons: 21 de gener de 1287. Es completa la conquesta catalana de Menorca. elnacional.cat, 21.01.2020
  12. Emi Turull i Pibernat: Sabates per a na Catherina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona(1350-1495). Treball Final de Grau en Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya, Juny 2015
  13. Antoni Ferrer Abárzuza: Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l’esclavitud medieval (segles XIII-XVI), entrevista de Manu Gon: Vida y muerte de los cautivos de Eivissa por siglos, publicada a Periódico de Ibiza y Formentera, 22.02.2016
  14. Antoni Mas i Forners; Joan Lluis Monjo i Mascaro: Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià després de l'expulsió dels moriscs. Cap a un estat de la qüestió , Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, Any 2000, n° 56, pp. 275-296
  15. Antoni Mas Forners; Joan Lluís Monjo i Mascaró: Repobladors mallorquins a la Marina Alta i Baixa del País Valencià (segle XVII). El cas de Manacor. Manacor: cultura i territori : I Jornades d'estudis locals de Manacor : 5 i 6 de maig de 2000 / coord. por Antoni Ferrer Febrer, Francisca Torres Orell, 2001, ISBN 84-932032-0-3, págs. 209-218
  16. Antoni Mas Forners; Joan Lluís Monjo i Mascaró. Tothom se’n va a la poblatió de Valèntia. L’emigració mallorquina al regne de València en els segle XVII. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, [en línia], 2004, p. 89-112.
  17. Veure Venim del nord, tornem del sud (1), publicat en aquest blog el 14.10.2020

Sunday, January 24, 2021

l’hommage à la catalogne de george orwell

Des ramblas à la Barceloneta, en passant par le barrio Gótico, il règne à Barcelone une atmosphère chaleureuse et bouillonnante. C’est une effervescence toute autre qui attend George Orwell lorsqu’il arrive en Catalogne à l’hiver 1936. En pleine guerre civile, l’écrivain s’engage aux côtés des Républicains. De cette expérience douloureuse naît une œuvre culte : “Hommage à la Catalogne”.

Friday, January 22, 2021

steven kozar

Steven Kozar: Rainy Evening in Paris. Watercolor Painting (2016)

En setembre del 2019 vaig compartir amb tu un post que Helen Warlow havia pujat mesos abans a Twitter, descobrint-me un impressionant pintor d'aquarel·les francès que no coneixia: Thierry Duval (1).

Avui m'agradaria compartir amb tu l'obra d'un altre pintor d'aquarel·les impressionants que vaig descobrir l'any passat: Steven Kozar (2).

Si li dones un cop d'ull a l'aquarel·la que he seleccionat per presentar-te'l (3) i t'ha agradat tant com a mi m'ha agradat, només puc afegir que no deixis de veure el vídeo on Steven presenta els seus detalls (pots activar els subtítols si et costa seguir la seva descripció).

Stevenkozar - A Close-Up View of Steven's Watercolor "Rainy Evening in Paris", Youtube, 06.04.2018


  1. Veure Thierry Duval - L’heure d’or sur le Pont Neuf de Paris, publicat en aquest blog el 18.09.2019 
  2. Steve Kozar: Home page, Youtube, Facebook
  3. Zac Schultz and Mike Baron: Artist Uses His Unique Eyesight to Create Realistic Paintings, Wisconsin Life, 29.09.2016

Thursday, January 21, 2021

ib3 - balears des de l'aire

IB3 Televisió: Sóller, Fornalutx i Escorca, 27.09.2020

IB3 és un canal de TV gestionat per l'empresa pública Televisió de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

IB3 va començar les seves emissions regulars a principis de setembre del 2005. Acompanyant l'inici d'aquestes emissions, hi havia l'emissió de la sèrie: Balears des de l'aire. Una sèrie que IB3 va remasteritzar en 4K el passat mes de setembre del 2020 i que et proposo veure a les pàgines d'aquest canal.

Si per raons comercials que prefereixo no saber, no pots accedir a aquest enllaç, també pots trobar la sèrie al canal YouTube d'IB3.

Wednesday, January 20, 2021

anarquismo en pdf


Aprofitant una operació que em va tenir clavat uns dies a l'hospital i uns altres en convalescència a casa, vaig dir-me que seria un bon moment per carregar les bateries d'una vella tablet de Samsung que corre per casa i llegir-me alguns llibres que feia temps que tenia pendents de lectura.

No sabent quant de temps em prendria la convalescència també vaig dir-me que no estaria malament visitar una pàgina que feia temps que tenia ganes de visitar. La Biblioteca llibertària virtual: Anarquismo en PDF i el seu catàleg de llibres gratuïts en format PDF. En cas que t'interessi et recomano donar-li un cop d'ull car no està gens malament.
Si estàs llegint una versió d'aquesta pàgina i les publicacions que enllaça traduïda a una altra llengua amb Google, et proposo veure en aquest enllaç els enllaços Facebook a les versions anglesa, francesa, portuguesa, italiana o russa que complementen la seva versió en espanyol i en català (valencià i balear inclosos).
Spain Rodríguez: Durruti, Anarchy Comics, Anarquismo en PDF

Buscant a les pàgines del blog d'Anarquismo en PDF vaig trobar un post del 21 de novembre del 2016 que presentava un còmic sobre Durruti creat pel dibuixant underground nord-americà Spain Rodríguez dins de la sèrie: Anarchy Comics. Aquest còmic ha estat traduït a l'espanyol i el pots veure i/o baixar-te'l  en aquest enllaç.

No et passo tots els enllaços des d'on pots trobar aquest equip i els seus grups d'afinitat perquè són una veritable passada. Tanmateix pots visitar aquest enllaç i punxar sobre el que més pugui interessar-te. Tingues en compte però que, alguns dels enllaços, fa temps que no s'actualitzen, i d'altres estan reservats a grups privats.

Tuesday, January 19, 2021

venim del nord, tornem del sud (16)

Rafael Cortés: Los moriscos - La República de Sale, RCR Producciones/TVE, Dailymotion

Al llarg d'aquesta sèrie d'articles hem recordat les famoses llegendes d'alguns dels 'divulgadores de mitos' catalans que, evitant parlar dels suborns que els moriscos van haver de pagar als clergues de Tortosa per evitar l'expulsió, han intentat vendre'ns una idea abracadabrant: el fet que parlessin català, vestissin, mengessin i beguessin com els cristians vells, hauria estalviat de l'expulsió a la majoria de moriscos que vivien a Catalunya (1) (2).

Com ja vam veure a l'article precedent dedicat al desterrament dels moriscos aragonesos i catalans a Tunísia (3), la llengua que parlaven i la seva manera de vestir van fer que els tunisians els identifiquessin amb les dels cristians. Com també pots veure al vídeo amb el que avui he obert aquest article, el mateix passava amb els moriscos de Castella que van arribar a Algèria i al Marroc. I pel que fa als moriscos valencians, francament se'm fa molt estrany que durant més de 350 anys d'ocupació, els moriscos catalans no aprenguessin res de la llengua dels colons.

Avui m'agradaria parlar-te dels moriscos d'un poble d'Extremadura: Hornachos (4). Un poble que, durant gairebé quatre segles; des de 1235 fins 1609 va resistir als invasors, fins que va arribar l'ordre d'expulsió de tots els moriscos de la península.
Prop d'una tercera part dels moriscos d'Hornachos va poder escapar de l'expulsió. Hi ha qui diu que, aquells que es varen quedar, van ser protegits per algunes famílies de cristians vells, hi ha qui diu que es tractava dels menors que van ser separats dels seus pares. En tot cas, després de l'expulsió dels moriscos, el poble es va convertir en un niu de malfactors i contrabandistes fins al punt que el rei va haver d'establir un destacament de forces de seguretat i de cavalleria al poble.
Aquells que van ser expulsats es van veure confrontats al mateix rebuig que van patir els morescos en arribar a Tunísia (cf. 3). Com la paraula xenofòbia no era d'us generalitzat en aquella època, hom ha associat aquell rebuig a la llengua que parlaven: el castellà, a la manera com vestien i els cognoms que portaven.

Ni les tropes reials ni gairebé quatre segles d'ocupació havien pogut doblegar els hornachegos. Així que, després de decidir marxar de Tetuan, es van instal·lar a un petit assentament a la desembocadura del Bu Regreg, llavors conegut com a Salé la Nova (Salà al-Jadida), on ara es troba la medina de Rabat.

I va ser enllà que aquells rebels que mai no havien vist abans el mar, van crear una mena d'aliança amb cristians renegats del nord d'Europa i van crear una singular república pirata: la República de Salé (5). Una república que va donar molts mals de cap a les flotes europees en ruta cap Amèrica. Però que també atacava l'àrea de l'estret de Gibraltar i les costes de Ceuta i Andalusia, sovint en connivència amb els pirates de l'Imperi Otomà. En el moment de més gran apogeu, aquells pirates republicans van saquejar les costes d'Espanya, Portugal i França. Van  arribar a l'illa de Lundy, al canal de Bristol, que utilitzarien com a base per atacar els vaixells i els pobles de la costa durant cinc anys. Fins i tot van arribar a atacar Islàndia i Terranova! (6)

La República de Salé es va convertir en un actiu centre comercial que va atreure a altres refugiats moriscs i locals d'origen andalusí, així com a renegats europeus, jueus i comerciants cristians. Els tripulants i viatgers dels vaixells que queien a les seves mans esdevenien captius pels quals demanaven rescats o esdevenien esclaus que eren venuts als mercats. Les mercaderies capturades es venien de preferència als contrabandistes que les revenien després als mercats d'Europa.

Tornant a Hornachos a Wikipedia veuràs que el caràcter combatiu i rebel dels seus habitants es va manifestar segles més tard quan, amb la caiguda de l'Antic Règim, el poble es va constituir en municipi constitucional de la regió d'Extremadura. Seria interessant saber quants dels seus habitants van ser afusellats quan els absolutistes es van tornar a fer amb el poder, però no disposo d'aquestes informacions.

El que no trobaràs a Wikipedia és que el 23 d'Abril de 1933, dia d'eleccions municipals, l'alcalde de Zafra va encapçalar una manifestació de socialistes i comunistes a Hornachos, onejant banderes vermelles i entonant càntics revolucionaris. Els candidats de la dreta van anar a veure el diputat provincial del Partit Radical, Rafael Salazar Alonso, qui va telefonar al ministre de la Governació. Aquest va enviar a la Guàrdia Civil amb ordres de disparar contra els manifestants. Van morir 4 homes i una dona. Tampoc trobaràs res sobre Alejandro Lerroux, un vell conegut del Partido Radical que, com a President de Govern, va paralitzar la reforma agrària a Extremadura i va fer venir a aquelles terres mà d'obra barata des de Galícia, deixant sense feina als pagesos locals (7).

Tampoc veuràs res que faci al·lusió als més de 100 habitants del poble que van morir afusellats durant la Guerra Civil (8) ni a la brutal repressió que va seguir, ni a la humiliació que han patit els seus habitants (9).

Canal Extremadura: Repor cita moriscos en Hornachos (05.11.2011), Youtube, 10.11.2011


Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Altres pàgines a visitar:

  1. Veure Venim del nord, tornem del sud (8), publicat en aquest blog el 26.11.2020
  2. Veure Venim del nord, tornem del sud (9), publicat en aquest blog el 01.12.2020
  3. Veure Venim del nord, tornem del sud (15) publicat en aquest blog el 14.01.2021
  4. Wikipedia: Hornachos [es] [ca]
  5. Wikipedia: República de Salé [es] [ca]
  6. Wikipedia: Corsarios de Salé
  7. Badajoz: Antes, durante y después de la Guerra Civil: 1933-1935, Blog de Pascual Lopez Pablo, 15.12.2017
  8. Vicente Perea: Foro de Hornachos (Badajoz), 28.10.2012
  9. El Ayuntamiento de Hornachos (Badajoz), por fin retira honores a los sublevados, Blog de la Asociación Memoria Histórica de Cartagena, 27.05.2012 || Olivia Carballar: Honrarás al franquismo sobre todas las leyes, La Marea, 25.01.2016

Sunday, January 17, 2021

la pizza, secrets de fabrication

La pizza, secrets de fabrication, RTS - A bon entendeur, 06.10.2020

La pizza, originària de Nàpols, va arribar a Suïssa amb la immigració italiana, i s'ha acabat generalitzant com un dels àpats més freqüent en la nostra dieta. Una emissió de la RTS, A bon entendeur (ABE) ens presentava a principis d'octubre els orígens de la pizza al cantó de Vaud.

El documental comença a Lausanne, amb la visita d'una pizzeria que va obrir en 1958: chez Mario. Personalment, li prefereixo Il Corso, més que res si enganxes finestra amb vistes a la vella vila la nit.

L'emissió segueix amb els secrets de la preparació de la massa i el seu tempo pel pizzaiolo napolità de Boccalino. Continua amb la historia d'una explotació de buffala a Moulin d’Amour, a la Vallée de la Venoge i després amb els secrets de la producció de la mozzarella per un artesà d'origen italià: Gerardo Rotonda.

L'emissió també presenta una empresa, creada per un estudiant del politècnic federal de Lausanne, que lliura la massa de pizza a domicili al cantó de Ginebra: Stendiamo. Una dietista que ens explica coses que creiem saber sobre la pizza i una mamma actual d'una família italiana presentant-nos la seva pizza maison tanquen el reportatge.

Bé, si. l'emissió continua avaluant algunes de les pizzes congelades que hom pot trobar als magatzems. Molt menys interessant, car els resultats ... els pots imaginar.

Un detall molt important que podria tancar definitivament les eternes discussions sobre el tema a Twitter. Cap dels italians que surt a l'emissió no talla mai la pizza amb unes tisores!

Friday, January 15, 2021

B4RC3L0N3S - descobreix Nou Barris

BaboonGraphics - B4RC3L0N3S - Descobreix Nou Barris, Youtube, 04.06.2015

Fa poc més de cinc anys, al final del mandat com alcalde de Barcelona de Xavier Trias i Vidal de Llobatera, BaboonGraphics publicava el vídeo amb el que he obert aquest article. Un vídeo que ens descobria Nou Barris a través d'unes vistes aèries del barri on no apareixen més de 10 persones.

Un any abans, un reportatge a peu de carrer de eldiario.es ens presentava les injustícies socials que es vivien al districte més pobre de la ciutat, on la renda familiar del barri de Ciutat Meridiana era un un 37,5% de la renda mitjana de la ciutat.

Per les mateixes dates, el vídeo de la cadena russa RT amb el que tanco aquest article, ens presentava la població del barri que el primer vídeo havia fet tot el possible per amagar. I, al llarg de les seves entrevistes, ens recordava la pobresa que es vivia al barri durant la gloriosa època de les retallades socials realitzades pel mateix partit al que militava el senyor Xavier Trias. Una pobresa que es segueix vivint a un districte que està patint actualment el més alt nombre de casos de COVID-19.

Nou Barris el distrito mas pobre de Barcelona, Actualidad.RT.com

Thursday, January 14, 2021

venim del nord, tornem del sud (15)

Rafael Cortés: Los moriscos en Túnez, RCR Producciones/TVE, Dailymotion

Just una petita introducció
A dos dels articles d'aquesta sèrie (1) (2), vam poder veure el gran entusiasme amb què alguns 'divulgadores de mitos' ens explicaven que el català era la llengua que parlaven els moriscos que vivien a Catalunya, i que aquests vestien, menjaven i bevien com els cristians vells. Tot aquest entusiasme s'evaporava quan es tractava de saber on van acabar desterrats i què se'n va fer de les seves vides. Avui sabem que la majoria dels moriscos que van ser embarcats a La Ràpita: aragonesos, valencians i catalans, van acabar desterrats a Tunísia.

L'Ifríqiya - Bizerta
Com pots veure a Wikipedia (3), l'Ifríqiya (en català medieval Frèquia) era una regió històrica del Magreb que es corresponia amb l'antiga província romana d'Africa. El seu territori es correspon aproximadament amb el de l'actual Tunísia més la meitat oriental de l'actual Algèria .

A causa de les repetides incursions i l'ocupació de diferents places militars estratègiques per les tropes de l'Imperi espanyol des de 1509, els habitants d'Ifríqiya van demanar ajuda als otomans, que van ocupar la regió el 1534 i van expulsar definitivament de totes les places militars les tropes de l'emperador Carles V en 1574 (4).

Bizerta fou conquerida el 1535 per les tropes de l'emperador Carles V i va restar en mans de l'Imperi fins al 1572 (5).  De manera significativa, els vaixells de la marina espanyola només van tornar a la regió en dues ocasions:
  • en 1610, pel desembarcament dels moriscos expulsats dels territoris ibèrics de l'Imperi; 
  • en 1939, quan Miguel Buiza Fernández-Palacios (6), Almirall en Cap de la flota republicana, va salpar des de Cartagena amb la flota republicana: tres creuers, vuit destructors i altres unitats menors i va posar rumb a la base naval de Bizerta, on la va lliurar a les autoritats militars franceses.
L'exili
Ricardo García Cárcel és catedràtic d'història moderna a la UAB, simpatitzant de Ciutadans, membre del Foro Babel i articulista assidu del diari El Español. La seva militància en una zona de l'espectre polític que, personalment, considero d'alta toxicitat, no va impedir que la lectura d'un article que va publicar anys enrere sobre els moriscos catalans retingués tot el meu interès (7). En relacio amb el tema que comparteixo avui amb tu, un dels seus paràgrafs va retenir la meva atenció:
Los moriscos catalanes se establecerían en el norte de África, sobre todo en Túnez, donde fundarían pueblos nuevos como Al-Alia, cerca de Bicertat (cf. 5), donde hoy subsisten todavía apellidos catalanes.
Algú doncs s'havia dedicat a estudiar on havien anat a parar els exiliats. Entre aquells que ho van fer, vaig trobar un article de lectura molt recomanada (8), bàsicament perquè el seu autor: Joaquín Salleras Clarió (10), nascut a Fraga, va deixar de banda la segregació geogràfica aplicada pels alguns 'divulgadores de mitos' als moriscos expulsats de les valls de l'Ebre, del Cinca i del Segre.
Una gran parte de los moriscos aragoneses y catalanes, cerca de 50.000, fueron a parar a Túnez. Allí parece que llegaron los denominados “catalanes” del primer embarque aragonés. Otros moriscos españoles, especialmente andaluces, fueron a parar, con anterioridad a la expulsión aragonesa, a Marruecos y Argelia. De ahí que en África identificaron a todos los moriscos expulsados de España como “andaluces”, porque venían de la histórica Al-Andalus.

A los primeros llegados a Túnez -caso de los Fraga- se les asignó arrabales en la capital, pero el gran número de los que iban llegando obligó a las autoridades tunecinas a desviarlos a zonas concretas donde deberían establecerse como pueblos de nueva colonización (...)
Seguint amb Salleras, els moriscos que van arribar a Tunísia es van distribuir així:
  • Los más adinerados compraron el Hanachir donde construyeron de inmediato viviendas propias.
  • Otros, como los “catalanes”, ocuparon el Valle de Medjerda: Testour (14), Slouguia, Medjez-el Bab, Grich-el-Oued, Teburna y Djedeida, Kalaat al-Andalus, Ausdja, Porto Farina.
  • Un tercer grupo ocuparon las inmediaciones del Cabo Bon: Soliman, Grombalia, Tourki, Belli, Njanou, y algo más al sur Zaghouan.
  • Un cuarto contingente humano se distribuyó por el Sahel de Bizerta: Kalaat el-Anhless, Aousja, Ghar-el-Melh, Metline, Raf-Raf, El-Alia, Ras Djebel, Menzel-Djemil, Matear y la propia Bizerta.
  • Los que pudieron se establecieron en barrios cercanos a Túnez capital: por ejemplo, en la zona sur, en el llamado barrio de los andaluces, o en los de Manouba, l’Ariadna, Hammam-lif, y otros al norte de la ciudad, como en Qallaline, en la zona entre Bab Souika y Bab Carthajana.
La integració
Per la integració dels morescos a Tunísia, et recomano la lectura d'un article molt interessant de Mohamed-El Aziz Ben Achour publicat fa un any (11). Aquest article ens parla de la pesta de 1605, que havia fet caure el nombre d’habitants i va deixar en l'abandonament bona part de les terres del nord de Tunísia. L'arribada el 1610 d'uns 50.000 moriscos (12) va ser un gran revulsiu a aquesta crisi demogràfica. I tant Othman_Dey (13), com el seu successor Youssef Dey (14), van encoratjar els recent arribats a fundar assentaments a la vall de Medjerda, Cap Bon, la regió de Bizerta i els voltants de Tunis. Els moriscos es van acabar manifestant com els artesans i els comerciants més hàbils de la capital. I, gràcies a les ajudes econòmiques de l'estat, van acabar afirmant-se i dominant alguns sectors més estratègics de l’economia urbana.

Però malgrat les ajudes de l'estat, o justament a causa d'elles, els moriscos no van ser acollits amb els braços oberts per la poblacio local
Un morisc es queixava que després de ser expulsats d'Espanya perquè eren moriscos, aquí [a Tunis] els prenien per cristians i, per ofendre'ls, els repetien constantment que eren cristians fills de cristians.
El cert és que tot en ells delatava els seus origens. Des dels seus noms, que malgrat l’afegit del primer nom musulmà (Hassan, Idriss o Ali) guardava les referències dels originals: Diego Hernandez, Alonso Castelayno o Domingo Peres. Cognoms que han perdurat a Tunis i altres llocs del pais: Sancho, Moro, Nigro, Jourchi, Cardenas, Balma, Balensian, Malqî, Tagarîn ...). La seva ràpida prosperitat gràcies al suport inicial de l'estat, i el fet comu a totes les comunitats d'immigrants de replegar-se en si mateixes, guardant la llengua castellana per comunicar-se entre ells, que va romandre en ús fins al segle XVIII, o el que els tunisians consideraven una manera europea de vestir-se van despertar l'animadversió inicial de la poblacio local.

Cal afegir que els europeus que visitaven els nous pobles construits a la Medjerda, les agglomérations de Djedeïda, Sloughia, Medjez El Bab, Guirch el Oued i Testour es quedaven amb el sentiment d'estar visitant Espanya. Vaig entrar per un carrer gran i ben alineat que acabava en una plaça al final de la qual hi ha la mesquita principal (...) Les cases estan construïdes a l’estil europeu, amb finestres que donen al carrer i cobertes amb teules. Per acabar-ho d'arrodonir, un viatger esmentava al seu diari les curses de braus a l'estil espanyol organitzades a la plaça principal de Testour.

El poder d'aquells nous pobles estava en mans dels moriscos tagarins i aragonesos. Tenien un cheikh que anomenaven governador, regidors i un alguazil a la manera espanyola. Però amb el pas del temps, aquella especificitat va anar a esvaint-se. Molts àrabs van anar a viure amb ells més tard i les famílies espanyoles i àrabs es van barrejar a través de matrimonis, i els seus fills van anar perdent gradualment la llengua que només els vells parlaven correctament i amb fluïdesa ".

Més enllà del comerç, la industria i l'arquitectura i l'urbanisme, però també de les lletres la música o la religió, on la contribució dels moriscos va ser remarcable, si hi ha una àrea en què la petjada dels moriscos va ser particularment beneficiosa per a Tunísia, és la de les tècniques agrícoles. Car als moriscos se’ls deu la millora de les tècniques de reg, el desenvolupament dels cultius d’oliveres i fruiters, la sericultura o coses que ens poden semblar tant bàsiques com ara la introducció dels carros pel transport dels productes agrícoles a les viles. Aquestes tècniques tenien el seu origen a la península Ibèrica i no a la península Aràbiga, com sempre ens han repetit els 'divulgadores de mitos'.

Cas que algú no valori de manera adequada la importància de la seva contribució al desenvolupament de Tunísia, crec que val la pena recordar què va passar amb les terres que van deixar a l'Aragó després de la seva expulsió (cf. 8)
La práctica expulsión de todos los moriscos aragoneses dejó un vacío demográfico que cualquier proyecto de repoblación fue incapaz de cubrir. Las epidemias y las malas cosechas de aquellos años no hicieron sino tensar, más aún, la situación en el agro aragonés. Las relaciones entre los dueños de las tierras abandonadas y los acreedores de los moriscos se hicieron más conflictivas, mientras los inmigrantes, en buena parte franceses (15), desconocedores de las técnicas de cultivo más apropiadas, eran incapaces de mejorar la situación.
En termes de civilització, els moriscos van aportar una sedentarització rural innovadora i, en el món urbà, un suplement de ciutadania, en un moment en què la vella cultura tunisiana patia els efectes de la duresa de les autoritats otomanes. Trenta-cinc anys després de l'arribada dels turcs, la dels moriscos va contribuir a mantenir el l'equilibri de Tunísia entre l'Est i l'Occident: un contrapès occidental a una otomanització que hauria estat molt més important sense ells.

Altres articles publicats d'aquesta sèrie
  1. Venim del nord, tornem del sud (8), publicat en aquest blog el 26.11.2020
  2. Venim del nord, tornem del sud (9), publicat en aquest blog el 01.12.2020
  3. Wikipedia: Ifríqiya
  4. Wikipedia: Tunísia | Tunísia otomana
  5. Wikipedia: Bizerta
  6. Wikipedia: Miguel Buiza Fernández-Palacios
  7. Ricardo García Cárcel: Los moriscos catalanes y su expulsión. Crónica Global, El Español, 16.09.2018
  8. Joaquín Salleras Clarió: Huellas de los moriscos expulsados a Tunicia, La voz del Bajo Cinca, 19.04.2010
  9. La historia de un historiador: Joaquim Salleras, Tarbut Sefarad
  10. Veure el vídeo d'Arte TV: La part espagnole de la Tunisie, Quand la Tunisie accueillait les réfugiés espagnolsVenim del nord, tornem del sud (10), publicat en aquest blog el 06.12.2020
  11. Mohamed-El Aziz Ben Achour: Les Andalous dans l’histoire de Tunisie, leaders.com, 26.01.2020
  12. Altres fonts parlen de l'arribada d'entre 60.000 i 80.000 moriscos en aquella època a Tunísia || Lionel Lévy, La nation juive portugaise : Livourne, Amsterdam, Tunis. 1591-1951, éd. L'Harmattan, Paris, 1999, p. 59
  13. Wikipedia: Othman_Dey
  14. Wikipedia: Youssef Dey
  15. L'autor es refereix als Occitans. Veure a Venim del nord, tornem del sud (7), publicat en aquest blog el 24.11.2020

Wednesday, January 13, 2021

silent movie GIFs

Avui m'agradaria compartir amb tu els comptes: Silent Movie GIFs que un paio de Toronto, Don McHoull, ha creat a Twitter i a Reddit. Podria embolicar-me dient coses sobre el seu contingut. Però com les seves imatges valen més que mil paraules, millor et proposo donar-lis un cop d'ull

Tuesday, January 12, 2021

dropkick murphys - i wish you were here

Dropkick Murphys - I Wish You Were Here, Youtube, 22.12.2020

Hi ha moments com aquest. Un dia, una setmana, on molts hem perdut a persones que seguim portant dins dels nostres cors.

Fa uns dies en Hands em va passar aquest tema dels Dropkick Murphys. Un bon tema per no oblidar a tots aquells que van marxar, però que seguiran estant entre nosaltres mentre els seguim recordant.


Oh, how I miss your face
And the warmth of your smile
The light in your eyes
There was no fare thee well
And there was no goodbye
And, I wish you were here
How I wish you were here
I'm out on my own
I'm so far from home

(...)
When, I'm looking back
On the time that we shared
Oh, we know you were loved

(...)
I know in my heart
That we'll meet again
I know deep inside
This isn't the end

Sunday, January 10, 2021

les flotes xineses i la immigració a canàries

Les Observateurs France 24 - Surpêche mondiale : enquête sur les mystérieuses flottes chinoises, Youtube, 23.11.2020

Durant la meva estada a l'hospital, entre finals de novembre i principis de desembre, vaig llegir els articles que parlaven de l'onada d'immigració que estava arribant a les Canàries (1).

Com és habitual, els periodistes es van concentrar en els seus efectes. Aquells que treballen a les publicacions que es dediquen a alimentar a la bèstia, no van perdre l'oportunitat de llençar els missatges habituals de bilis i xenofòbia. Els altres, com també és habitual, van tornar a caure de quatre peus a la galleda i van seguir el guió que els marcaven els primers, intentant desmentir els seus fakes amb un argumentari que ja fa temps que ha demostrat els seus límits (2). Alguns, fins i tot van utilitzar la seva capacitat d'economia neuronal parlant d'una crisi anunciada de moviments migratoris que estarien impulsats pel COVID-19: les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus explicarien que cada vegada més africans a abandonar els seus països d'origen (3).

Com és habitual quan es tracta d'una explosió de migrants que es dirigeixen als nostres països, els professionals de la premsa no es van demanar quina podia ser la causa d'aquest fenomen.

Sense fer un gran esforç, des del llit de l'hospital vaig trobar en algunes publicacions africanes el que em va sembla la més plausible de les explicacions d'aquest fenomen. Però crec que res resumeix millor la seva explicació que el reportatge que l'emissió Les Observateurs, de France 24, va publicar el passat 23 de novembre.

Espero que trobis aquesta emissió tan interessant com jo la vaig trobar. També que, a partir d'ara, quan vagis a comprar peix congelat o en conserva, t'asseguris de mirar si al seu embalatge trobes l'eco-etiqueta MSC (5). I ja aniria sent hora que aquest label es generalitzés també al peix fresc.


  1. La llegada de migrantes a Canarias por mar crece un 1.019% en lo que va de año y supera al resto de España, RTE.es, 17.11.2020
  2. maldita.es: No, no son migrantes llegados a Canarias: es un entrenamiento de un luchador de artes marciales senegalés, eldiario.es, 22.12.2020
  3. Jan-Philipp Scholz: Migrantes en Canarias: poca previsión para una crisis anunciada, Deutsche Welle, 20.11.2020
  4. Denuncian el "irresponsable" traslado de inmigrantes desde Canarias hasta Granada, La Vanguardia, 08.12.2020
  5. Marta Chavarrias: MSC: una etiqueta para el pescado y marisco ecológico, eldiario.es, 05.05.2019

Friday, January 8, 2021

haut-doubs : des enfants vont à l'école à ski

France 3 Bourgogne-Franche-Comté - Haut-Doubs : avec l'hiver et la neige, des enfants vont à l'école à ski, Youtube, 05.01.2021

Dimarts passat, l'emissió regional per Bourgogne i Franche-Comté de France 3 ens presentava el retorn a l'escola de dos germans. L'escola es troba a Mouthe, a l'Haut-Doubs i, a diferència dels altres companys, aquests germans no han anat a escola en cotxe o a peu, sinó amb esquís.

Monday, January 4, 2021

die toten hosen - du lebst nur einmal

Die Toten Hosen - Du lebst nur einmal (Live in Düsseldorf 2018), Youtube, 01.03.2019

Avui torno a treballar i, francament, crec que necessitaré una bona dosi d'adrenalina. Si més no per digerir tot el correu acumulat des de que vaig agafar la baixa un ja llunyà divendres 13 de novembre.

I per carregar l'adrenalina, què millor que fer-ho amb un vídeo del concert de tancament d'una gira de Die Toten Hosen: Du lebst nur einmal (Només es viu una vegada) que vaig compartir fa gairebé un any en aquest blog (1).


Veure Die Toten Hosen - Two Concerts, publicat en aquest blog el passat 19.01.2020