la mort de pocket i el renaxeiment d'una vella sinagoga

@david-guasch.bsky.social

A principis del mes de març t'explicava que l'anunci per Microsoft de la fi del suport de Windows 10 havia desencadenat un viatge vers la informàtica gratuïta i/o open source. En això estic i val a dir que m'ho estic passant molt bé redescobrint coses que havia oblidat i descobrint-ne de noves.

Si al post publicat a principis de gener t'explicava com havia migrat a Raindrop els enllaços i les notes que tenia al OneNote de Microsoft (1), el 22 de maig vaig rebre un email de Mozilla Corporation -l'editor, entre altres del navegador Firefox i de Thunderbird, l'útil de gestió d'email, agenda i contactes - informant-me que havien decidit aturar Pocket (2) el 08.07.2025 i esborrar definitivament els seus continguts el 08.10.2025.

M'havia enganxat a Pocket ja des de molt abans de la seva adquisició per Mozilla, quan era conegut amb el nom de Read It Later. Pocket ha estat una eina genial que, gràcies a una extensió al meu navegador (ordinador, mòbil o tablet), m'ha permès guardar per a una lectura ulterior un article que havia trobat interessant a un diari o un magazín, tot associant-lo a uns tags que m'han permès agrupar-lo amb altres articles tractant la mateixa temàtica. El millor de tot és que després podia llegir l'article sense publicitat, tot subratllant amb diferents colors de stabylo el text que em semblava més interessant.

Confrontat altre cop al caràcter efímer de tot allò que hi ha de bo a la vida i a l'eternitat de la bestiesa humana, vaig començar a mirar quina podria ser la millor alternativa de reemplaçament de Pocket. Vaig trobar molts articles. Alguns proposant-me eines que, sense aportar gran cosa de més a les funcionalitats de Pocket, no eren ni gratuïtes ni open source. Altres sí que ho eren, però demanaven un esforç de temps en la seva instal·lació i configuració que no em va semblar interessant.

Al llarg dels anys havia anat acumulant més de 3.500 articles, cadascun amb entre 1 i 4 tags. Com Pocket exportava totes les seves metadades en un fitxer en format CSV, després de fer uns tests amb altres productes, vaig comprovar que Raindrop era capaç de llegir ràpidament el fitxer CSV i de classificar en molt poc temps, gràcies als tags, més de tres milers d'articles. 

Mentre controlava el resultat de la importació de les dades de Pocket a Raindrop, vaig trobar un antic bookmark que va retenir la meva atenció (4). Aquest bookmark enllaçava amb la pàgina web de Baksteen Productions - Baksteen és el nom que un fotògraf neerlandès, Levaronne Lourens, utilitza per publicar les fotografies Urbex (5) que fa arreu del món -, que presentava unes fotografies espectaculars sobre l'estat d'abandonament d'una vella sinagoga de Constanța, a Romania (5). Com les fotografies i el text estan protegits, utilitzaré altres referències per presentar-te aquest edifici.

La gran sinagoga es va construir entre 1910 i 1914, al lloc on es trobava una sinagoga anterior, erigida entre 1867 i 1872. Si has tingut l'oportunitat de llegir l'article que Wikipedia dedica a la ciutat de Constanța, hauràs vist que la seva historia va ser especialment moguda. I que si avui es troba al si de la Unió Europea, durant molt de temps Romania es va trobar dins de les fronteres de l'Imperi turc, i va canviar de mans entre els imperis rus i turc nombroses vegades durant els segles XIX i XX.

L'article en català de Wikipedia ens diu que, a mesura que la població jueva de Constanța va disminuir, la sinagoga va caure en desús. Una manera com una altra d'evitar parlar de l'evolució de la població per ètnies de la ciutat i del que va passar amb la poblacions jueva (també la gitana i la búlgara) durant l'holocaust i, ja més tard, amb la creació de l'estat d'Israel. A l'article en anglès una taula sobre l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat pot explicar moltes coses sense necessitar escriure novelles roses (7).

Kockamica, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Seguint amb la descripció de Wikipedia: les fotografies mostren que la sinagoga encara estava en ús - i en un estat de conservació més o menys acceptable - almenys fins el 1996. Però un cop l'edifici es va abandonar, el vandalisme el va fer caure en un avançat estat de degradació i en perill d'esfondrament. Insisteixo a recomanar donar un cop d'ull a l'article de la Wikipedia en anglès i la lectura de la taula que ens parla de l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat.

El fet que les imatges que presentaven l'estat lamentable de la gran sinagoga de Constanța es difonguessin arreu del món, i l'interès creixent d'un bon nombre de turistes per visitar-la, va fer que, com pots veure al vídeo, les forces vives de la ciutat s'impliquessin en la seva restauració amb l'objectiu d'incloure la sinagoga en la llista de Monuments Històrics de Romania i al circuit cultural i turístic de la ciutat de Constanța.

DOTTO TV: Lucrările la Sinagogă avansează (Els treballs a la Sinagoga estan avançant), YouTube, 05.2025

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tot sembla indicar que la reconstrucció de la gran sinagoga aixkenazí (8) de Constanța es farà en un període de temps raonable. No serà el cas del temple sefardita (9) que es va construir entre 1905 i 1908 amb un estil arquitectònic que hom associa arreu amb el del gòtic català (10).

Templul Sefard - 1910, Constanța, Romania Marius Stirbu: Amintirea unui sinagogi, Constantareala.ro, 24.01.2021

Aquesta sinagoga, coneguda com el Temple sefardita de Constanța (11) va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser utilitzada com a magatzem de municions. Més tard, la seva estructura va quedar molt malmesa a causa d'un terratrèmol. Finalment, l'edifici va ser enderrocat l'any 1989, sota el govern de Nicolae Ceaușescu i amb el consentiment de la Unió Jueva Internacional.

---

1. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
2. Pocket is saying goodbye - What you need to know, Support Mozilla, 2205.2025
3. Wikipedia: Pocket (service) [en] [fr] [es] [ca]
4. The grand synagogue, Baksteen Productions
5. Wikipedia: Urbex [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Constanța [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Constanța - Demographics: Etnicity
8. Wikipedia: Ashkenazi [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Sephardic [en] [fr] [es] [ca]
10. Wikipedia: Catalan Gothic [en] [fr] [es] [ca]
11. Wikipedia: Sephardic Temple (Constanța) [en] [fr] [es] [ca]

vivaldi browser

Vivaldi Browser - Vivaldi, the first browser for Android Automotive OS, is available in Polestar 2 YouTube, 22.12.2021

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@david-guasch.bsky.social

Una de les coses que més empipa a la gent quan navega per Internet és la sensació de sentir-se controlats: pel seu navegador o per unes galetes (cookies) que, en la majoria dels casos, acaba per acceptar sense saber massa bé què acaba de fer (1). Aclaparada per proposicions comercials lligades al nom d'un producte que un dia va estar mirant o, fins i tot, després d'haver-lo comprat!

A principis del mes de març d'enguany vaig publicar un post on t'explicava la meva decisió de migrar a Linux (2) (3). Unes setmanes més tard vaig decidir que havia arribat el torn dels navegadors.

Feia anys que m'havia enganxat a un navegador que vaig instal·lar al mòbil: Opera. Un navegador web gratuït desenvolupat el 1995 per l'empresa noruega Opera Software (4). I que, des del 2016, pertany al consorci xinès Golden Brick Capital. Però ja fa temps que els seus equips l'han anat carregant amb funcions que no m'interessen gaire i amb funcionalitats orientades a mercats dels quals no tinc ganes de fer part.

Vivaldi Browser - Browse in your Polestar 2, YouTube, 15.02.2024

Finalment, em vaig decidir per instal·lar Vivaldi (5), un navegador desenvolupat per una empresa noruega, amb seu a Oslo: Vivaldi Technologies. Creada el 2013 per Jon von Tetzchner i Tatsuki Tomita, Tetzchner va ser el fundador i antic CEO de la companyia que havia desenvolupat el navegador web Opera. Uns 20 antics empleats d'Opera Software es van unir per acompanyar-lo en la seva nova aventura.

Vinceff - Vivaldi ! Le navigateur web tourné vers l'utilisateur !, YouTube, 03.10.2023

Després d'instal·lar el navegador, vaig carregar els bookmarks que ja tenia sincronitzats a Firefox, Chrome, Edge i Opera. Seguidament, vaig carregar des de la Chrome Web Store (6) algunes de les extensions que m'agrada tenir sempre a mà en un navegador. També l'extensió Plasma Integration que, amb Vivaldi instal·lat a Kubuntu (Linux), fa que els àudios i els vídeos que passo al navegador tinguin una qualitat brutal!

Vivaldi Browser - Switching Search Engines Quickly, YouTube, 26.11.2019

Vaig retrobar el plaer de navegar gràcies a diferents motors de cerca (7): els disponibles per defecte a Vivaldi, i altres que vaig afegir. Canviant les cartes de navegació (els motors de cerca) amb la simplicitat que pots trobar al vídeo que he penjat aquí al damunt.

Segueixo pensant que el motor de cerca de Google és el millor que s'ha fet fins ara. Però també sé que més del 95% de les cerques que faig no necessiten tenir centenars de milers de milions de pàgines indexades als centres de dades, ni necessiten la potència brutal dels servidors de Google (8), tampoc de cap intel·ligència artificial. 

També sé que puc obtenir una resposta més que satisfactòria en motors de cerca que no necessiten transmetre el meu perfil, la meva posició, les meves fotografies, el meu carnet d'adreces, ni els meus hàbits de lectura o de consum a ningú. Entre aquests motors de cerca, les meves simpaties s'orienten actualment cap a DuckDuckGo (9) i Startpage. Aquest darrer, utilitza els resultats de la cerca de Google, que filtra amb un servidor intermediari, de manera que l'adreça IP de l'usuari roman oculta a la curiositat de Google.

Una cerca amb DuckDuckGo presenta com a resultat la recopilació de les respostes de més 400 fonts, que inclouen motors de cerca com ara Bing o Yahoo! i el seu propi rastrejador web (el DuckDuckBot); però cap de Google. També utilitza altres fonts, com Wikipedia. Cal afegir que en els resultats presentats en retorn elimina aquells produïts per les fàbriques de contingut, com ara eHow: 4.000 articles al dia dissenyats específicament per classificar-se en els primers llocs dels índexs de cerca de Google. DuckDuckGo també filtra pàgines amb publicitat i el contingut dels llocs web que considera que tenen estàndards periodístics de baixa qualitat.

El potencial de la navegació de Vivaldi, es multiplica amb la possibilitat de poder utilitzar els !Bangs de DuckDuckGo, que ofereixen la possibilitat de cercar en llocs web específics de tercers, mitjançant el motor de cerca propi d'aquests llocs, com ens mostra el següent vídeo.

Sean Work - What are DuckDuckGo Bangs? YouTube, 03.04.2018

Tornant a les velles llegendes d'Internet, els vells de la tribu recorden que, en 2014, Opera Software va tancar la pàgina web MyOpera: l'antic lloc de trobada des del qual, gràcies a les discussions i iteracions entre usuaris i programadors, el navegador Opera va sortir de les tenebres i va veure la llum.

Aquest fet va provocar la ira del creador d'Opera, (el pots trobar al vídeo que obre el post d'avui) que es va transformar en una mena de mag Gàndalf, i va decidir crear la Comunitat Vivaldi (Vivaldi Social, a continuació), destinada a proporcionar un fòrum de discussió que, recollint les idees expressades per la comunitat, va llançar la primera versió del navegador Vivaldi el gener de 2015. 

Vivaldi Social (10) és una instància d'una xarxa social lliure i descentralitzada: Mastodon (10), amb uns servidors que es troben a Islàndia, però que fan part d'una xarxa coneguda com Fediverse (11): joc de paraules entre federació i univers, un conjunt de serveis de xarxes socials capaços de comunicar-se entre si utilitzant protocols de comunicació estandarditzats. 

Així, diferents servidors independents del Fediverse, anomenats «instàncies» o «nodes», ofereixen diferents serveis de xarxes socials, blocs o llocs web, alhora que permeten als seus usuaris d'aquests servidors intercanviar informació gràcies al protocol de comunicació que comparteixen.

WordPress.com - What is the Fediverse? YouTube, 29.07.2024

---

1. Alicia Hegar: Las cookies dejan más migas que nunca, La Marea, 28.04.2025
2. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
3. End of 10: Home page
4. Opera Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
5. Vivaldi Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
6. Google - Chrome Web Store
7. Wikipedia: Search Engines [en] [fr] [es] [ca] || Paula Miguel: Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca, El Diari de l’Educació, 30.04.2025
8. Wikipedia: Comparison of search engines
9. DuckDuckGo : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
10. Vivaldi Social: Site || Jon von Tetzchner: Introducing Vivaldi Social, your new federated social-networking home, Vivaldi Blog, 15.11.2022
11. Mastodon: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
12. Fediverse: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

límits de la tecnologia o tecnologia sense límits?

Blade Runner - Test Voight-Kampff

@david-guasch.bsky.social

Ahir, a la sala d'observació de l'hospital on m'acabaven d'intervenir, mentre navegava sense rumb amb el meu mòbil, vaig descobrir una notícia que em va despertar de cop, abans de tornar a ensopir-me.

Honestament, tenia cables per tot arreu, estava mig K.O. i vaig llegir la notícia a una pàgina de geeks (1) que m'agrada visitar per descobrir cada dia fins on han arribat els límits de l'absurd. 

Quan m'he llevat aquest matí, he recordat aquella notícia. He obert el meu ordinador per confirmar que no es tractava d'un fake: l'he trobat publicada amb tot luxe de detalls a les pàgines de CNBC (2).

Just per entrar a fons en el tema, li he demanat a CoPilot que em resumeixi l'article de CNBC en català i menys de 100 paraules. Amb algunes correccions personals, aquest és el resultat:

L'article explica l'existència de falsos candidats a ofertes de treball publicades a la xarxa. Aquests candidats utilitzen eines d'IA generativa per crear falses identitats amb historials laborals (CV), falses fotos d'identitat, documentació falsa, etc.  També per generar les respostes adequades durant les entrevistes online.

Si alguns experts han alertat recentment d'un augment massiu d'aquests casos, segons Gartner, el 2028, 1 de cada 4 candidats responent a les ofertes de treball publicades a la xarxa, podria ser un fals candidat. Aquest fenomen suposa enormes riscos per a les empreses. En particular les empreses dedicades a la ciberseguretat i a les criptomonedes són especialment vulnerables.

Just per aprofundir una mica més el tema, li he ofert un cafè virtual a CoPilot i hem seguit uns minuts més amb la xerrada:

La tecnologia darrere de les identitats generades per IA combina diverses eines avançades. Principalment, utilitza models generatius d'aprenentatge profund, com ara GANs (Generative Adversarial Networks), que creen imatges realistes de cares humanes. Aquests models s'entrenen amb grans quantitats de dades reals per aprendre patrons i generar contingut nou que sembli autèntic.

Per a textos, s'utilitzen models de llenguatge com GPT, que poden escriure biografies, experiències laborals o respostes a preguntes. També es poden utilitzar deepfakes per modificar vídeos o àudios, fent que una persona sembli o soni com algú altre. Aquesta combinació permet crear identitats falses molt convincents.

---

1. Wikipedia: geek [en] [fr] [es] [ca]
2. Hugh Son : Fake job seekers are flooding U.S. companies that are hiring for remote positions, tech CEOs say, CNBC, 08.04.2025

le temps d'une pause ...

Feia temps que no escrivia al blog. Deixant de banda altres motius personals, el fet de la meva absència s'explica força bé a l'enunciat de la imatge amb què he obert el post d'avui. Un enunciat al qual he d'afegir les "executive orders" de Donald Trump i dos anuncis de Microsoft: el primer, sobre la fi del suport, a partir del 14.10.2025, de Windows 10, Windows 8.1 i Windows 7; el segon, sobre la fi del suport de Skype a partir de maig del 2025. T'ho explico.
Les "executive orders" de Trump i la seva aplicació pel seu govern d'amics i tertulians, tot com la reacció en mode "vaig com cagalló per séquia" (1) dels dirigents de la Unió Europea (UE), tots plegats necessitant un tractament urgent amb ubicaïna, van activar les meves alarmes.

Davant la possibilitat que aquesta confabulació d'imbècils (2) pugui acabar prenent decisions que acabin per fer-me la guitza, vaig començar a ficar un xic d'ordre en els continguts que he anat distribuint en diferents comptes gratuïts de discs al cloud.

Vejam, no és que m'hagi begut l'enteniment enregistrant documents, articles o enllaços confidencials en aquests discs. Simplement, la seva versió gratuïta té una capacitat que, en general, és similar a la d'un dispositiu USB i em permet sincronitzar el seu contingut amb els ordinadors que corren per casa.

Així doncs, fa uns dies que estic netejant el contingut dels discs d'editors nord-americans que tinc al cloud i transferint-lo als dels comptes que tinc amb alguns editors del meu país que em mereixen confiança. Permetem desenvolupar un xic aquest comentari:

Per exemple, un dia vaig copiar l'adreça URL (http://...) d'un dels editors suïssos que em mereixen més confiança i la vaig entrar a un servei Web  (3) que retorna una llista de servidors, amb una fletxa que et permet situar on es troba cadascun dels servidors lligats a l'URL : el primer dels servidors de la llista es trobava a Zürich, els altres, o bé estaven a Zürich o a altres viles de Suïssa central.

Vaig fer un altre test, vaig copiar l'IP del primer dels servidors de la llista i el vaig entrar a un altre servei Web (5). La resposta que em va donar va ser una llista de cinc servidors dels quals quatre es trobaven en diferents codis postals de Luxemburg i un altre es trobava a Suïssa.

Finalment, vaig fer un altre test amb l'URL (http://...) d'un altre dels editors suïssos amb qui tinc un compte gratuït, i vaig veure que tots els seus servidors es trobaven a la mateixa ciutat de Suïssa.

Hom podria pensar que un problema en el subministrament d'electricitat d'aquella ciutat podria causar la indisponibilitat del servei. Però sé que alimenten els seus servidors amb energia solar i que disposen d'unes potents bateries que els permeten assegurar el servei. Altrament, pel que fa al refredament dels seus Datacenters, sé que eliminen la calor transferint-la a la xarxa pública de calefacció de la vila (6).

Seguint amb el tema de la migració del contingut dels discs nord-americans del cloud, deixa'm dir que, recordant que tinc un mòbil Android que necessita un compte amb Google per funcionar, em vaig prendre amb molta més calma la migració del contingut de Google Drive. No sé si m'explico.

Pel que fa als discs d'altres editors, vaig procedir a una neteja molt més decidida. En el cas del OneDrive de Microsoft, la neteja també va arribar al recull d'articles que havia guardat a OneNote.

El que vaig fer amb aquests articles va ser migrar-los a un gestor de bookmarks que vaig començar a utilitzar el mes de gener: raindrop (7) que, entre les funcionalitats que m'han agradat més, es troba la de poder crear un dossier que puc compartir a partir d'un enllaç que he definit com a públic: punxa aquí per veure un exemple.

Desenvolupat i gestionat per una sola persona (Ai!): Rustem Mussabekov, els servidors de raindrop es troben a Toronto (Canadà) i San Francisco (EUA).

Last but no least, tinc un vell laptop, fabricat l'any 2017 que vaig comprar d'ocasió el maig del 2022 per 150 CHF. Una màquina que funcionava molt bé amb Windows 10  Però, com no respon a les exigències de Microsoft per passar a Windows 11, l'hauria hagut d'enviar a la ferralla.

No em va semblar una bona idea. Així que, a mitjans del mes de gener, vaig decidir deixar Windows i passar a una distribució Linux : Kubuntu, amb el desktop  Plasma (8), que ja havia provat feia temps a un Lenovo ThinkPad X200s que havia recuperat d'un container a l'empresa on treballava.

M'ho estic passant tan bé com m'ho passava fa més de quaranta anys, al garatge de casa dels meus pares, quan passava les nits amb el meu Sinclair Spectrum ZX81 (9): ara, actualitzant un munt de coneixements que havia començat a oblidar.

Enlloc d'enviar a la ferralla una màquina que seguia funcionant molt bé, vaig decidir vitaminar-la amb un nou disc dur i amb l'extensió de la memòria. I ara és encara molt més ràpida del que mai havia anat amb Windows. Una màquina i un sistema operatiu amb els que estic retrobant-me amb un munt de coses que feia massa temps que havia deixat de banda.

Honestament, no havia tornat a tocar seriosament Linux des del 2020 i ara mateix, no em passaria pel cap tornar a Windows.

Però sobre la meva experiència amb Linux i amb algunes aplicacions que corren sobre Linux, Windows i MacOs et proposo parlar d'aquí a uns dies car, seguint el consell de Thea a la imatge amb què he obert el post d'avui: "moi aussi, j'ai le droit de souffler".

---

1. Diccionari normatiu valencià: anar com a cagalló per séquia
2. Wikipedia: A Confederacy of Dunces [en] [fr] [es] [ca]
3. Website to IP lookup, nslookup.io
4. Wikipedia: Domain Name System [en] [fr] [es] [ca]
5. Check-Host.net
6. Veure Big data centers and electricity network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
7. Raindrop: Home page || TJ McCue : Raindrop.io Is The Bookmarking Tool To Keep You Organized, Forbes, 25.01.2023 || Raindrop.io, Blog du Moderateur
8. Plasma 5.27 - L'édition « Logiciel libre KDE »
9. Veure Bryan Adams - War Machine, publicat en aquest blog el 27.10.2024

miren etxezarreta

José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024

@david-guasch.bsky.social

El dijous 09.01.2025, després d'un vol sense incidències, quan l'avió va arribar a prop de Ginebra (Genève, Suisse) es va trobar amb unes condicions meteorològiques que li van impedir d'aterrar, i va haver de fer-ho a Lió (Lyon, France). Més d'una hora després que arribéssim a Lió, van sortir els autocars que ens havien de portar a Ginebra.

Ja feia estona que era nit tancada però, com ja havia dormit prou durant el vol, no tenia gaire son. Vaig obrir el mòbil per acabar de llegir les últimes pàgines d'un llibre de José Corrales: Las chicas del muro (1) que feia temps que m'havia descarregat i havia llegit a estones durant el mes de desembre.

En acabar el llibre, vaig donar un cop d'ull a BlueSky i vaig veure un article publicat per Kaos en la red que enllaçava amb un vídeo de YouTube que presentava l'acte d'homenatge que l'ajuntament d'Ordizia (Gipuzkoa, Euskadi) havia organitzat el 23.11.2025 a una filla d'aquell municipi: Miren Etxezarreta. Un vídeo que presentava el seu arxiu i una beca d'Economia Critica que porta el nom d'aquesta professora (2).

Veient el vídeo amb què he obert el post d'avui, del que et recomano saltar-te una introducció que, amb la millor de les intencions, dura gairebé 6 minuts, em van venir un munt de vells records.

Havia acabat la meva llicència en Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el mes de juny del 1986. El mateix mes que vaig obtenir el diploma de Màster en Informàtica Aplicada al Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. El mateix any que havia obtingut el Certificat d'Aptitud Pedagògica de l'Institut de Ciències de l'Educació.

Pocs dies després d'acabar el curs, l'Anna Cabré (3) em va contractar per treballar com a informàtic al Centre d'Estudis Demogràfics (CED) (4).

UAB pays homage to demographer Anna Cabré

Tot havia anat massa ràpid i tenia el sentiment que els esdeveniments dirigien la meva vida. Encara no havia signat cap contracte amb el CED, però ja havia començat a familiaritzar-me amb els seus sistemes informàtics i uns programes que, encara avui, estic segur que hom consideraria d'informàtica de punta.

Tot va començar a posar-se en ordre al meu cap quan em va contactar un professor del Departament de Geografia de la UAB amb qui em vaig sentir molt unit al llarg de la meva carrera: en Manuel de Miró i Orell (5). En Manel em va dir que el departament havia creat una plaça de Professor Ajudant a l'àrea de Geografia Física i em va animar a presentar-me al concurs públic per accedir-hi.

Tot i que la idea em va engrescar, vaig contactar amb l'amic Josep Fontana (6) per saber què en pensava. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que vaig publicar a un post en aquest blog el 29.08.2019 (7).

A Josep Fontana, gairebé se li va travessar el glop de la cervesa que estàvem bevent a una terrassa quan vaig dir-li que havia declinat acceptar el lloc de treball que m'havia ofert l'Anna Cabré al Centre d'Estudis Demogràfics (CED), i que vaig preferir treballar com a professor ajudant a l'àrea de Geografia Física del Departament de Geografia de la UAB.

Tot seguia anant a una velocitat vertiginosa, però ara anava en una direcció que jo havia tingut l'oportunitat d'escollir.

Després d'agrair a l'Anna Cabré haver pensat en mi per a treballar al CED, vaig començar a preparar els treballs pràctics i de terreny dels estudiants del primer cicle que tindria al meu càrrec. També els de la troncal de segon cicle amb qui començaria a treballar el 1987. Seguia treballant durant les nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia de la UAB, en la federació de sistemes que no havien estat concebuts per a treballar junts: SPSSx, Map Analisys Package i altres. I preparant la línia de recerca que, un cop acabats els cursos del doctorat, em permetrien tirar endavant la meva memòria de tesi doctoral.

Miren Etxezarreta - Semana Galega de Filosofía sobre la “estrategia del olvido en el capitalismo” 2013

Tot anava més o menys sobre rodes quan, uns mesos més tard, un altre professor del departament, en Joan Sabí (8), em va dir que una catedràtica de la facultat d'Economia de la UAB: Miren Etxezarreta (9), havia contactat amb ell per participar com a expert en cartografia digital en un projecte finançat per la Diputació de Barcelona. Em va dir que del que es tractava en realitat era de produir la cartografia digital associada al projecte, que no l'interessava i que m'havia designat a mi per ocupar-me de fer-la.

La feina no em mancava i aquell projecte no m'aportava res en el terreny acadèmic. Així que vaig tocar el tema amb l'amic Josep Fontana. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que pots trobar al post que vaig publicar en aquest blog el 29.08.2019 (7).

Va passar gairebé el mateix quan vaig treballar a un projecte dirigit per Miren Etxezarreta. També en aquest cas, hi havia un munt de gent que hauria matat per estar al meu lloc. Quan se'n va assabentar, en Josep Fontana em va deixar ja per impossible. Finalment, vaig treballar amb ella en una feina que no m'entusiasmava particularment i de la que el millor que vaig traure va ser conèixer un bon amic amb qui segueixo tenint un contacte diari: l'Antoni Montseny Domènech (10).

A l'equip de Miren Etxezarreta hi havia dues estudiants de segon cicle, a més de l'Antoni Montseny (10) i en José Iglesias Etxezarreta, fill de Miren. A mi m'agradava, seguia amb interès els seus raonaments, prenia nota de les seves directrius ...

Antiavalots dels Mossos a l'interior del campus de la UAB | Autor: Ismael Khayal

Però, francament, no tenia ni el temps ni la motivació per implicar-me més enllà de l'estrictament necessari. Fonamentalment, per tres motius: el primer, que acabava de conèixer una noia amb qui avui fa 36 anys que em vaig casar. Altrament, passava moltes nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia, també vaig passar les vacances de cap d'any al Laboratori d'Anàlisi d'aigües i sòls del Departament de Geografia preparant les classes de pràctiques i les sortides de camp. També seguia els Cursos de postgrau i seguia amb el treball de recerca de la meva memòria. Last but Not Least, la UAB vivia un intens moviment de revolta que no m'hauria perdut per res del món. Un moviment que va acabar amb l'ocupació del rectorat pels estudiants i el seu desallotjament pels Mossos, que van entrar per primer cop a la UAB el febrer del 1987 (11).

L'ocupació del Campus de la UAB pels Mossos em va permetre seguir preparant el treball de camp pels cursos de segons cicle i per la memòria de recerca de la meva tesi doctoral. Recordo que, a una d'aquelles sortides de camp, em va acompanyar lo tio Hands, qui també va conèixer durant aquelles mobilitzacions a qui avui és la seva dona, la tia Emma (12).

Reconec que vaig ficar a Miren davant d'una situació impossible i que la vaig traure de polleguera en més d'una ocasió. La data de lliurament dels resultats del projecte s'apropava i jo no estava gaire implicat en el projecte, desaparegut entre el meu treball docent i de recerca a la UAB i la meva vida personal, amb l'afegit de no perdre'm ni les assemblees ni les mobilitzacions dels estudiants.

En aquest context, reconec que devia ser molt difícil per Miren mantenir la seva reputació de capdavantera del marxisme radical de la UAB i desfer-se de mi, malgrat que jo no vaig fer res d'altre perquè aquest fos el resultat.

Afortunadament, l'Antoni Montseny va decidir aprofitar els permisos del servei militar per fer-se càrrec de la feina i tirar endavant amb el projecte durant les mobilitzacions. Quan aquestes van acabar, no diré que Miren em va acollir amb els braços oberts, però tampoc em va fer cap show: la nostra relació es va desenvolupar en un terreny professional, sense retrets.

Mentre l'autocar que em portava des de Lió a Ginebra anava devorant els kilòmetres d'una autopista gairebé deserta al voltant de la mitjanit, tornar a veure i sentir la veu de Miren al vídeo amb què he obert el post d'avui em van fer reviure un munt de records, dels quals he compartit amb tu solament alguns car, com ja pots imaginar, n'hi ha molts més!

---

1. José Corrales: Las chicas del muro, Ediciones B, 23 febrero 2023
2. José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024
3. Wikipedia: Anna Cabré [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Centre d'Estudis Demogràfics [en] [fr] [es] [ca]
5. Veure The Global Carbon Project, publicat en aquest blog el 13.03.2019 || Manuel de Miró: Morfología y estructura del margen continental del Ecuador, República del Ecuador, Instituto Oceanográfico de la Armada, 1976
6. Wikipedia: Josep Fontana [en] [fr] [es] [ca]
7. Veure Josep Fontana ens ha deixat, publicat en aquest blog el 29.08.2018
8. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest blog el 18.01.2024
9. Wikipedia: Miren Etxezarreta [en] [fr] [es] [ca]
10. Antoni Montseny Domènech, Diputació de Barcelona, Fitxa biogràfica
11. La universitat dels antiavalots, Llibertat.cat, 20.06.2012
12. Veure Passats tèrbols (4), publicat a El Geògraf Solitari el 06.11.2008

la migració des de X fins a Bluesky

Xataka: Como pasar a BLUESKY desde TWITTER: Consejos y trucos de esta red social, YouTube, 26.10.2024

@daveguasch

Feia temps que estava pensant fer-ho. Fa uns dies, finalment ho vaig fer. Després d'un llarg període de temps a Twitter, vaig decidir crear un nou compte a Bluesky.

Hi ha gent que, per a fer el mateix pas que jo he fet, ha cregut necessari donar un munt de raons (1), entre elles les conegudes de la violència verbal i la toxicitat dels boots de la dreta extrema i de l'extrema dreta.

Com no he fet gairebé res d'altre que repiular tweets que han publicat altres persones amb qui comparteixo l'opinió; per compartir articles que he trobat interessants en la premsa científica i tecnològica; per evitar ficar-me en discussions intranscendents amb gent intranscendent, no he viscut les agressions verbals ni la toxicitat que altres han rebut diàriament. 

També és veritat que he gaudit d'aquesta situació inusual pel fet d'haver bloquejat a centenars de carallots tan bon punt els identificava.
En la meva decisió d'obrir un compte a Bluesky, va pesar -i molt!- el fet que Elon Musk decidís que el fet d'haver bloquejat a centenars de carallots no m'impediria retrobar els seus posts. I encara més, el munt de posts que rebia cada dia amb els missatges propis del programa electoral de Donald Trump durant les eleccions presidencials dels EUA.

He de confessar-te que, quan vaig arribar a Bluesky, em vaig sentir un xic decebut de no trobar gairebé ningú d'entre la gent que seguia a Twitter. Així que vaig començar per crear llistes amb els comptes dels diaris que segueixo habitualment. Tampoc hi eren tots, però els que seguia més freqüentment hi eren, tot i que el nombre de notícies publicades era sensiblement inferior a les que publicaven a Twitter.

Source: HelloQuitteX‬ ‪@helloquittex.bsky.social‬

Tot d'un cop, em vaig trobar davant d'un desconegut confort de lectura. Podia anar llegint els tweets amb les notícies dels diaris sense interrupcions publicitàries. A poc a poc vaig realitzar que aquells diaris anaven publicant gairebé el mateix contingut a Bluesky que el que publicaven a Twitter. Tot d'un cop, també he anat retrobant aquella gent que seguia a Twitter. I, a poc a poc, em vaig adonar que estava arraconant la vella aplicació i gairebé ja només llegia a BlueSky allò que m'interessava.

Pel que fa als comptes dedicats a la ciència i a la tecnologia que he seguit durant tant de temps a Twitter, he de dir que també vaig trobar un buit al principi. Un buit que contrastava amb alguns articles que havia llegit en el sentit d'una anunciada fugida en massa dels seus propietaris a les pàgines de BlueSky (2). En alguns articles havia llegit que després dels canvis recents d'Elon Musk, una migració que semblava gradual s'havia convertit en una estampida (3). En altres articles vaig llegir que aquest moviment s'explicava pel fet que els investigadors afirmen que BlueSky ofereix més control sobre el contingut que consulten i les persones amb qui interaccionen (4). Finalment, hom afegia els comptes de recerca en medecina a aquest moviment de fugida (5).

Sobre la mencionada gestió dels continguts, Mashable publicava el passat 26 de novembre un article del qual et tradueixo un paràgraf (6).

BlueSky és una empresa extremadament petita que està fent front a una explosió de nous comptes d'usuaris. El 15 de novembre, la plataforma va publicar que estava rebent 3.000 nous comptes per hora, en comparació amb els 360.000 nous comptes que havia enregistrat per a tot el 2023. "Estem treballant de valent per eliminar ràpidament el contingut més nociu, com ara el CSAM. Amb l'afluència de nous usuaris també hem identificat un augment de l'activitat de correu brossa, estafes i trols; és possible que n'hàgiu vist alguns (...) Agraïm la vostra paciència mentre constituïm el nostre equip de moderació fins a la màxima capacitat i incorporem nous membres de l'equip per donar suport a aquesta càrrega".

Fa uns dies, The Guardian publicava un article on afirmava que: La plataforma de Musk havia perdut  2,7 milions d'usuaris actius als EUA en dos mesos, mentre BlueSky havia guanyat 2,5 milions (7).

Source: Clubic

Si tens un compte a Twitter i et sedueix la idea d'obrir un altre a BlueSky, pensa que hi ha un munt d'eines que et permeten moure els teus seguidors i els teus tweets des de l'antic compte al nou. No tinc ni idea de si funcionaran els likes o els retweets que hagis pogut fer a l'antic compte quan passis al nou, però tinc com el sentiment que si tenien enllaços amb comptes que també s'han mogut a BlueSky és probable que no funcionin.

Si fas aquesta recerca a Google: migration from X to Bluesky traduint-la a la teva llengua de preferència. Trobaràs un munt de pàgines plenes de consells perquè puguis dur a terme la migració del teu compte de manera senzilla. En tot cas, per evitar trobar-te amb conceptes només accessibles per a iniciats, et proposo que no oblidis de consultar, en primer lloc, la pàgina oficial de BlueSky: Bluesky Migration.

Just per l'anècdota, hi ha un equip que s'ha proposat amagar-li a Elon Musk el dia de la nominació de Donald Trump com a president: HelloQuitteX (8). Aquest equip et proposa inscriure't a una llista que, automàticament, migrarà el teu compte junt amb tots els altres comptes que s'hagin inscrit. I ho farà el 20 de gener de 2025, el dia de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels EUA, amb l'objectiu de moure col·lectivament els comptes de Twitter de la llista vers altres alternatives que respectin la llibertat d'expressió.
WARNING !!!

Hi ha un detall molt important que no trobaràs a molts dels manuals i vídeos on t'expliquen com moure el teu compte des de Twitter a BlueSky. De manera similar al que pot passar amb la usurpació de la teva identitat si canvies de número de telèfon mòbil (9), quan suprimeixes el teu compte de Twitter, el teu nom d'usuari/àlies es torna a posar al mercat. Qualsevol nou usuari de la plataforma pot, si has suprimit el teu compte, tornar a registrar-se amb el teu antic nom d'usuari/àlies. Twitter ho indica molt clarament a la seva pàgina d'assistència dedicada a la supressió del compte (10):

"Un cop s'hagi suprimit el vostre compte quan hagi finalitzat el període de desactivació de 30 dies, el vostre nom d'usuari estarà disponible per crear altres comptes de Twitter."

Res no impedeix doncs que un nou usuari utilitzi el teu antic nom d'usuari/àlies, que retrobi la teva imatge a la xarxa i usurpi la teva identitat per a publicar tot allò que pugui passar-li pel cap.

Pots evitar-ho deixant obert el teu compte, suprimint tots els missatges si no vols deixar cap record a la plataforma i deixant de seguir tots aquells comptes que seguies.

Tanmateix, de tant en tant, hauràs de connectar-te a Twitter. Si més no, per fer acte de la teva presència, car la plataforma també té el costum de netejar els comptes inactius.

---

Altres enllaços d'interès:

• Chloé Sondervorst: Petit guide de recherche sur Bluesky pour trouver les infos qui vous intéressent, Bluesky, 13.11.2024
• Un risque d'usurpation d'identité en cas de suppression de son compte X, Radio France, 28.11.2024
• Yúbal Fernández: Guía de inicio a Bluesky: qué es, cómo funciona, qué son los feeds y cómo configurarlo, Xataka, 24.11.2024
• Yúbal Fernández: Trucos Bluesky: 21 funciones y consejos para exprimir al máximo la red social, Xataka, 10.12.2024
• ClearSky: si vols saber si algú t'ha bloquejat a BlueSky.
  

---

1. Manuel G. Pascual: “X ya no me aporta nada”: la victoria de Trump precipita la huida de usuarios a otras redes sociales, El País, 15.11.2024
2. Amina Jover: Por qué los científicos están abandonando X y se están mudando a Bluesky en masa?, eldiario.es, 25.11.2024
3. Kai Kupferschmidt: Like ‘old Twitter’: The scientific community finds a new home on Bluesky, Science.org, 20.11.2024
4. Smriti Mallapaty: ‘A place of joy’: why scientists are joining the rush to Bluesky, Nature, 21.11.2024
5. Katie Palmer: Bluesky is the new destination for X/Twitter’s health and science community. Here’s why, STAT (Reporting from the frontiers of health and medicine), 21.11.2024
6. Chase DiBenedetto: Bluesky ramps up content moderation as millions join the platform, Mashable, 26.11.2024
7. Raphael Boyd: From X to Bluesky: why are people fleeing Elon Musk’s ‘digital town square’?, The Guardian, 11.12.2024
8. HelloQuitteX: Home page
9. ¿Vas a dar de baja tu número de teléfono móvil? Desvincúlalo de todas tus redes sociales, Facua.org, 10.12.2024
10. Geoffroy Ondet: Migration vers Bluesky : pourquoi il ne faut pas complètement supprimer votre compte X/Twitter, 01.Net, 18.11.2024

intel·ligència artificial i alarma social

Bloomberg Originals - How Internet Sleuths Can Find Your Exact Location by a Single Photo, YouTube, 08.03.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Segurament has utilitzat Google StreetView més d'un cop. Més enllà de la seva utilitat per orientar-te a una ciutat que no coneixes gaire, també és una eina que et permet viatjar gairebé arreu del món sense moure't de casa.

A un post que vaig publicar el juny del 2020 et deia que, sovint m'agradava passejar-me amb Google StreetView pels carrers d'Ushuaia (Argentina), una ciutat que es troba a l'extrem austral de Sud-amèrica. Un viatge que començava gairebé sempre a l'aeroport, seguint el passeig Roque Sánchez Galdeano fins a la vila.

En aquell post (1) et parlava d'un joc: GeoGuessr, que comença deixant-te a un lloc del món escollit a l'atzar, i has d'identificar on et trobes el més ràpidament que puguis, desplaçant-te amb Google Street View i analitzant les informacions que vas recollint visualment: paisatge, vegetació, llengua i topònims dels panells de senyalització, matrícules dels cotxes, etc.

En desembre del 2023, tres estudiants de la Stanford University (California, USA) es van inspirar en aquell joc per desenvolupar una aplicació d'intel·ligència artificial que afirma poder geolocalitzar un individu a partir d'una foto, independentment del lloc del món on aquesta s'hagi fet, gràcies als elements visibles al voltant o al rerefons de la imatge, que el sistema creuarà amb el contingut de la informació de les aproximadament 500.000 imatges emmagatzemades per Google Street View.

Alguns articles publicats a la premsa (2) afirmaven que aquest sistema d'intel·ligència artificial, PIGEON (abreviació de Predicting Image Geolocations), havia demostrat unes capacitats impressionants: en el 95% dels casos, endevinava el país on es va fer la foto i podia oferir una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta. Seguien amb uns paràgrafs destinats a crear alarma social sobre la intromissió d'aquest sistema en les nostres vides privades. Finalment, hom ens deia que, davant d'aquesta alarma, els tres estudiants van preferir no oferir el seu projecte com a codi obert per tal d'evitar un ús maliciós.

En primer lloc dir que, personalment, una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta d'una foto no em sembla suficient per crear un risc en la vida privada de ningú. En segon lloc, recordar que hi ha un senyor autodidacta que corre per YouTube, que és dona a conèixer com @josemonkey, que es dedica a localitzar gent a partir d'una imatge i té uns quants vídeos on explica la metodologia que segueix per fer-ho: mètodes coneguts de geolocalització i quelcom que hauries de conèixer, l'OSINT.

Com no estic molt segur que els periodistes de qui et parlava hagin sentit mai parlar de l'OSINT, deixa'm compartir unes definicions tallades a cop de destral que, si tens el temps i les ganes, et proposo ampliar amb la lectura dels articles que li dedica Wikipedia (3).

Tant per la Intel·ligència Nacional com pel Departament de Defensa dels EUA, OSINT (abreviació d'Open source intelligence) es defineix com "la intel·ligència produïda a partir d'informació disponible públicament que es recull, s'explota i es difon de manera oportuna a un públic adequat amb el propòsit d'abordar un determinat requisit d'intel·ligència." Per l'OTAN, és la intel·ligència "derivada d'informació disponible públicament, així com d'altres informacions no classificades que tenen una distribució o accés públics limitats".

Davant de l'eventualitat que les competències que el senyor @josemonkey et presenta als seus vídeos no t'acabin de fer el pes, sempre pots visitar les pàgines de l'Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona per confirmar l'interès de l'OSINT (4): com a mínim, coneixeràs l'existència d'algunes eines que probablement no coneixies abans.

O encara millor, per 4.770 €, pots inscriure't a un Master en Behavioral Data Science (5) on també t'aprendran algunes coses interessants. Tanmateix, després de veure la presentació d'aquest màster a YouTube, potser t'interessi més seguir una formació professional de Tècnic en Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques (a.k.a. lampista) i muntar el teu propi negoci.

Institut de Formació Contínua IL3 - Master Behavioral Data Science IL3-UB, YouTube, 21.02.2022

Ara seriosament (de veritat creus que parlava de broma?). Geolocalitzar una foto pot ser fàcil. Ho pots comprovar al vídeo de Hannah Fry amb què he obert el post d'avui. Hannah, que és matemàtica, et dona algunes pistes sobre el que podria ser un procés intuïtiu de geolocalització.

Tanmateix, si has participat en alguna videoconferència amb Teams o Zoom amb gent que té com a rerefons del vídeo un munt de roba acumulada damunt d'una cadira i amb un llit per fer, o amb algú que té com a rerefons del vídeo la imatge d'una solitària platja del Carib amb palmeres i aigua turquesa, no descarto que puguis acabar trobant un xic fora de lloc les explicacions de les tècniques de geolocalització que ens explica Hannah.

En realitat, hi ha mètodes molt més senzills per geolocalitzar una foto. Segurament no és el teu cas, però segur que saps d'algú que fa fotos i les puja de manera immediata a Instagram o a FaceBook sense desactivar prèviament l'opció que guarda les coordenades GPS del lloc on ha fet la foto. Jo, per exemple, ho he fet algunes vegades.

A més, crec que val la pensa recordar que, en les propietats de la foto que has pujat, estan enregistrades, el model del telèfon, l'hora en què has fet la foto (eventualment també l'hora a què l'has modificat), i un munt d'informacions lligades als paràmetres de la càmera del mòbil.

Però resulta que el mòbil va indicant constantment a les antenes de telefonia la seva posició per poder localitzar-lo si algú fa una trucada. I les companyies de telefonia de la majoria de països, com per exemple Espanya (6), estan obligades a guardar aquestes dades (la posició, entre altres) durant molt de temps, per cedir-les a agents que comptin amb una ordre judicial, o no, segons la legislació de cada país.

Encara que hagis desactivat la teva posició en les informacions que guardarà la teva foto. L'hora en què la vas fer es pot creuar fàcilment amb quina era la teva posició a aquella hora que està enregistrada per les companyies de telefonia.

Just un apunt sobre el tema de l'alarma social que estan creant les notícies relacionades amb l'ús de les aplicacions lligades a la intel·ligència artificial.

Abans de caure en la paranoia i d'embolicar el mòbil amb paper d'alumini, crec que valdria la pena pensar en totes les aplicacions que has instal·lat. Per començar, el directori d'adreces i la teva agenda. Podem seguir amb les aplicacions que ens envien un codi que ens permet accedir a les coordenades bancàries, a les nostres assegurances o al nostre compte Windows amb Microsoft Authenticator. Els sistemes de pagament de l'estil d'Apple Pay, Google Pay, Samsung Pay, o les targetes de dèbit o de crèdit integrades als mòbils. No tinc ni idea de si a Espanya ja és possible tenir el carnet d'identitat i el carnet de conduir al mòbil, però hi ha països on ja es pot fer (7). També sé de gent que té el codi d'accés al seu apartament al mòbil. Etc., etc.

I ara sí. És el moment de demanar-nos quin és l'interès que s'amaga en crear alarma social amb la intel·ligència artificial, sense dir res sobre el que és obvi. Gairebé tots els aspectes de la teva vida privada estan emmagatzemats al teu mòbil i el seu contingut es troba emmagatzemat, per casos de pèrdua, en uns servidors que potser es troben al país on resideixes, o potser no. I tu ets qui ha alimentat i actualitza tota la informació que tens al teu mòbil.

Del que hom parla més aviat poc, és que si un dia el teu mòbil es trenca, el perds, te'l roben ... Pots passar en pocs segons al nivell més baix de la invisibilitat i de la indigència, desapareixent completament dels radars de la societat de la qual creies fer part un moment abans.

Sense aquest mòbil que fins ara t'identificava, serà difícil contactar amb amics i familiars que puguin ajudar-te a sortir del tràngol (no hi ha cabines, tampoc recordes els seus números de telèfon). Identificar-te (des d'on?) a cap servei bancari o altre, sense passar per un formulari i/o un codi de seguretat, que enviaran a un telèfon que ja no tens, per resoldre un problema que no sempre està previst. O, si els teus documents d'identitat es troben al teu telèfon, identificar-te a una oficina, si en trobes una amb éssers humans.

Segurament acabaràs per trobar una solució. Però, durant unes hores, o uns dies, hauràs desaparegut de la societat. I aquí sí que hi ha motius per crear alarma social. Si m'ho permets, tota la resta, no són res d'altre que carallotades.

---

1. Veure Geoguessr - detectiu en geografia, publicat en aquest blog el 30.06.2020
2. Per no mencionar tots els articles que vaig llegir sobre el tema, et passo dos de lectura ràpida. Frank Landymore: Scary AI Can Look at Photos and Figure Out Exactly Where They Were Taken, Futurism, 20.12.2023 || Victoria Beurnez: A partir d'une simple photo, cette intelligence artificielle peut vous géolocaliser instantanément, BFM TV, 20.12.2023
3. Wikipedia: OSINT [en] [fr] [es] [ca]
4. OSINT: qué es y técnicas más usadas. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona, 05.10.2022
5. Máster en Behavioral Data Science. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona (https://www.youtube.com/watch?v=1Y3qF3okHOg)
6. Wikipedia: Ley de retención de datos
7. France Identité || La question du jour. Le permis de conduire sur le téléphone portable : est-ce une bonne idée ?, Le Courrier de l'Ouest, 14.02.2024

psicopolítica i control mental

Byung-Chul Han - La psicopolítica y el control mental del neoliberalismo, YouTube, 12.10.2022

@daveguasch

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un filòsof del qual probablement no has sentit parlar abans o molt poc: Byung-Chul Han (1). Va nàixer a Seül (Corea del Sud) i, després d'estudiar metal·lúrgia a la Universitat de Corea (Seül), va marxar durant la dècada dels 1980 a Alemanya per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Freiburg im Breisgau i a Múnic. El 1994 es va doctorar a Freiburg im Breisgau, el 2000 va obtenir a la universitat de Basilea (Suïssa) l'habilitació que li permetia donar classes a una universitat. El 2010 va donar classes a la Karlsruhe University of Arts and Design i més tard va ser professor de la Universität der Künste Berlin.

Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.

Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:

En un llibre titulat precisament Psicopolítica (Editorial Herder 2014), el filòsof Byung-Chul Han descriu la psicopolítica com aquell sistema de dominació que, en lloc de fer servir el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent, que aconsegueix que els homes se sotmetin per ells mateixos a l'entramat de la dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió. L'eficàcia del psicopoder rau en el fet que l'individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix d'un Big Data que s'apropia de les dades que els individus li lliuren de manera voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prereflexiu.

L'expressió lliure i la comunicació que es difonen per les xarxes esdevenen control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat. Segons Byung-Chul Han, aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos del que és inservible, de la singularitat no quantificable, de la idiotesa i, fins i tot, d'aquells que no participen ni comparteixen.

Herder Editorial - Byug- Chul Han: 5 conceptos clave para entender su pensamiento, YouTube, 09.02.2023

Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.

Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.

Tanmateix, si Han utilitzés Google i Amazon de tant en tant, veuria com aquests sistemes seguirien metrallant-lo durant setmanes amb missatges comercials per vendre-li productes que acabava d'adquirir. Si visqués als EUA, realitzaria que viure com immigrant il·legal no li ha impedit mai a ningú tenir un pis de lloguer, un crèdit o un permís de conduir. Si es donés una volta pel metavers de FaceBook (3) moltes de les coses que li han explicat li caurien per terra. I si tingués a bé pagar-me una birra, podria explicar-li tres o quatre coses sobre informàtica que li farien veritablement por, però no en el sentit que li fan ara.

En qualsevol cas, com d'alguna manera ho he viscut a la meva vida professional, estic totalment d'acord amb la reflexió que Byung-Chul Han fa sobre la psicopolítica i el control mental del neoliberalisme. Però també he vist que, quan les estratègies de seducció no tenen el resultat que hom pretenia, el sistema de dominació té la resiliència necessària per utilitzar les velles estratègies.

Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.

---

1. Wikipedia: Byung-Chul Han [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Psicopolítica [en] [fr] [es] [ca]
3. Veure Parlem del metavers?, publicat en aquest blog el 23.04.2024
4. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest blog el 25.02.2024

parlem del metavers?

DW Español - ¿Qué ofrece hoy el Metaverso? YouTube, 06.04.2022

@daveguasch

Fa uns dies, un company del meu equip m'explicava que havia estat durant la pausa cafè amb una gent diplomada per les millors universitats privades del continent, a la qual fins ara teníem per intel·ligent, i van dir-li que el nostre equip hauria de començar a imaginar com adaptar ràpidament les nostres aplicacions a l'ús de la Realitat Virtual (1), a l'ús i conversió de Bitcoins (2), a l'ús dels NTF (3) i a l'eventualitat de gestionar futures operacions comercials realitzades al Metavers.

Tot i que, fins ara almenys, a cap membre del meu equip no se'ns ocorreria mai invertir un cèntim en moneda virtual, ens vam rendir a l'evidència que això no aturaria la demanda per adaptar les nostres aplicacions a l'ús de Bitcoins i NTF: així que ja fa temps que havíem començat a reflexionar sobre el tema.

Pel que fa a l'ús de la Realitat Virtual, com és un punt que depèn de l'estratègia hardware de l'empresa, no vam anar més enllà d'una anàlisi molt superficial.

Personalment, imaginar als treballadors de l'empresa asseguts amb unes ulleres de submarinisme, movent compulsivament els braços mentre parlen, riuen o criden, sense veure cap interlocutor i teclejant compulsivament damunt d'una taula buida durant tot el dia, em produïa un sentiment d'horror.

El tema del Metavers mereix un comentari a part. Feia anys que sentia parlar dels enormes capitals que Meta (Facebook) estava invertint per crear quelcom que tenia com a missió revolucionar les nostres vides: el Metavers.

Sobre el Metavers s'anaven filtrant algunes notícies i unes imatges que semblaven sortides dels videojocs amb què jugava el meu fill quan era petit. La misèria tècnica d'allò que s'anava filtrant, contrastava amb l'entusiasme amb què ens ho presentaven. Com res no semblava sortir de tot allò, vaig acabar pensant que, tot plegat, no era sinó un nou exercici de Vaporware(4).

Wired: The Metaverse Land Rush Is an Illusion

Tot va canviar ràpidament l'any 2022, quan vaig començar a llegir articles que parlaven d'un boom immobiliari al Metavers. Van començar a aparèixer articles amb consells als inversors que volien invertir en criptomonedes al Metavers (5). Consells sobre quines plataformes utilitzar per convertir la moneda real en criptomonedes (les úniques acceptades al Metavers). Consells sobre quines eren les millors "immobiliàries" per adquirir terrenys, cases o apartaments, essent les més populars The Sandbox (6) o Decentraland (7). Consells sobre quins eren els béns immobiliaris virtuals en què era més rendible invertir i quins tenien més possibilitat de veure augmentar ràpidament el seu preu ...

Per cert, aquestes plataformes, són diferents Metaversos on es troben els béns immobiliaris virtuals en els que han invertit els compradors. Si, pel que sigui, la plataforma desaparegués, et deixo imaginar què podria passar amb l'objecte de la inversió. I no veig a quin tribunal virtual hom podria posar una denúncia. 

Els béns immobles del Metavers són doncs parcel·les de terra en mons virtuals: res d'altre que píxels. Tanmateix, també es presenten com espais programables en plataformes de Realitat Virtual on la gent pot socialitzar, jugar, vendre NFT's, assistir a reunions, anar a concerts virtuals i fer moltes altres activitats virtuals com, per exemple, jugar als casinos virtuals les criptomonedes comprades amb moneda real (8).

Source: ImgFlip

En tot cas, els béns immobiliaris (pixels, no ho oblidem) recollien grans sumes de capitals en criptomonedes (comprades amb moneda real, no ho oblidem). Quan Decentraland va celebrar la seva primera subhasta de terres el desembre de 2017, una parcel·la costava 20 dòlars. El 2021 tenien un preu mitjà de més de 6.000 dòlars. A principis de 2022, els preus s'havien disparat fins a aproximadament 15.000 dòlars (cf. 8).

Aquest també va ser el cas de The Sandbox, on els terrenys digitals es venien al principi entre 6.000 i 100.000 dòlars. Una de les vendes més importants del 2021 va ser una propietat adjacent a la propietat d'un dels artistes de hip-hop amb més èxit al Gangsta Rap: Snoop Dogg, que un comprador va adquirir per 450.000 dòlars. Cal no oblidar que, el novembre del 2021, Republic Realm va batre tots els rècords quan va comprar una propietat per 4,3 milions de dòlars. Tot sembla indicar doncs que algú estava guanyant molts diners gràcies a la venda de terrenys que no existien en la realitat, adquirits amb unes criptomonedes comprades amb moneda real a preus astronòmics (cf. 8).

Una immobiliària virtual, amb seu a Lituània, també venia en 2022 apartaments virtuals al primer gratacel residencial del Metavers. Aquests apartaments, purament digitals, d'entre 25 i 80 m², es venien entre 6.000 i 13.000 dòlars (9).

Source: Henri Mathieu-Saint-Laurent sur Pexels

Malgrat les advertències que hom podia trobar a publicacions serioses com Wired: La "immobiliària del futur" està plagada de programari amb errors, servidors buits i grans oportunitats d'abús (10), el discurs dominant elogiava aquell Mertavers que havia de revolucionar les nostres vides i parlava de l'èxit d'aquelles inversions que es duplicaven, triplicaven, o més, en poques setmanes, sense estar sotmeses a cap control fiscal. Però molts dels inversors potencials seguien sense comprendre massa bé què era allò del Metavers i van demanar consell als experts dels seus bancs.

Et recomano la lectura dels informes que van adreçar als seus clients l'avui difunt Crédit Suisse (11) i la cooperativa Raiffeisen (12), el segon banc del nostre país. En particular l'article d'aquest darrer, ple de consideracions que podran sorprendre els no iniciats (13), i amb un consell final que es pot resumir així: "No invertiu més enllà dels diners que esteu disposats a perdre" (14).

Bloomberg Television - Meta Plans to Lay Off Around 10,000 Employees, YouTube, 14.03.2023

Però el març del 2023, Meta (l'antiga Facebook) va anunciar una nova vaga d'acomiadaments que, junt amb la precedent del novembre de 2022, retallava els efectius de l'empresa en un 24% (15). El gran experiment de Meta en el món del Metavers havia acumulat més de 50 miliards de dòlars de pèrdues (16).

La bombolla especulativa del Metavers, promès per Mark Zuckerberg el 2021 com el nou Eldorado per a marques i empreses, s'estava evaporant. El mes de setembre del 2023, hom anunciava una gran crisi immobiliària al Metavers, car ningú volia ja invertir en cases o en apartaments virtuals (17):

A Decentraland, el preu per metre quadrat ja no pujava de 2,50 dòlars. A The Sandbox, els preus ja no superaven unes desenes de cèntims. Segons les xifres de WeMeta, que analitza les dades relacionades amb el Metavers, les vendes de sòl virtual van caure un 87%. En valor, calculat en la criptomoneda Ether, la caiguda va ser del 66%.

Pot ser que aquells diplomats per les millors universitats privades del continent de qui et parlava a l'inici del post també havien llegit algun article que feia referència al fet que 2024 seria el gran any del Metavers. No tinc ni idea. Ara mateix, la lectura que els podria recomanar és el darrer paràgraf de l'article que Elaine Moore va publicar a Financial Times en desembre del 2023 (16):

Sembla probable, per tant, que el projecte de Realitat Virtual de Mark Zuckerberg continuarà endavant, acumulant pèrdues i representant una petita fracció de les vendes de Meta, encara que no sigui capaç de generar sinó un modest interès. Pot ser que hagi canviat el nom de Facebook i hagi compromès més de 50 miliards de dòlars, però no ens pot obligar a preocupar-nos pel futur del Metavers.

Algú es podria demanar si les sumes faraòniques invertides en el Metavers i la bombolla especulativa que va provocar, no s'haurien pogut invertir en coses més profitoses per a tothom, com ara la recerca en la reducció de les emissions de CO₂. Però crec que tots coneixem la resposta.

L'únic que demanaria a tots aquells periodistes que ens anunciaven la gran revolució del Metavers és que l'oblidin i passin ràpidament a un altre tema, com és habitual en ells. Personalment, els estaria molt agraït si poguessin fer el mateix amb el tema de les criptomonedes.

---

1. Veure Apple Vision Pro, publicat en aquest blog el 06.02.2024
2. Wikipedia: Bitcoin [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: NTF Non-fungible token [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Vaporware [en] [fr] [es] [ca]
5. Blandine Rochelle: Comment acheter des biens immobiliers dans le Métaverse ? Se Loger, 25.03.2022
6. Wikipedia: The Sand Box
7. Wikipedia: Decentraland [en] [fr] [es] [ca]
8. Geri Mileva: The Ultimate Guide to Metaverse Virtual Real Estate, The Influencer Marketing Hub, 04.05.2022
9. Dans le Métavers, des appartements virtuels se vendent des milliers d’euros, 20minutes, 12.12.2022
10. Eric Ravenscraft: The Metaverse Land Rush Is an Illusion, Wired, 26.12.2021
11. Crédit Suisse: AI et métavers: Buzz ou révolution? Moniteur immobilier Suisse, Juin 2023
12. Wikipedia: Raiffeisen || Raiffeisen (Switzerland) [en] [fr] [es] [ca]
13. Was ist Virtual Real Estate und haben Immobilien im Metaverse einen Wert?, Raiffeisen, September 2022
14. Anouch Seydtaghia: Acheter un terrain virtuel dans le métavers? Une opération à très haut risque, Le Temps, 11.08.2022
15. Meta va supprimer 10 000 postes de plus, annonce Mark Zuckerberg, Le Temps, 14.03.2023
16. Elaine Moore: Metaverse aside, Zuckerberg has had a surprisingly good year, Financial Times, 08.12.2023
17. Mathieu Grumiaux: Grosse crise immobilière dans le metaverse : finalement, personne ne veut investir dans des maisons ou des apparts virtuels, Clubic, 08.09.2023