| L'Histoire nous le dira - Pourquoi 536 est la pire année de tous les temps, YouTube, 16.12.2020 |
La Pesta de Justinià: una mortalitat exagerada?
A l'article precedent d'aquesta sèrie vam veure que hi havia autors que afirmaven que les estimacions sobre la mortalitat de La Pesta de Justinià es basen en un reduït nombre d'evidències textuals, i arribaven a la conclusió que la seva mortalitat s'havia exagerat, car les proves no textuals suggerien que la pesta no va tenir un paper significatiu en la transformació del món mediterrani ni d’Europa (1).
Una de les fonts textuals sobre la que es van basar aquelles estimacions era Procopius (2), qui va escriure que, a Constantinoble, durant el pic més alt de la pandèmia, morien entre 5.000 i 10.000 persones cada dia (3). Tot i que en aquella època no seria gens fàcil xifrar estadísticament el nombre de morts, estem parlant de molta gent. I, francament, no crec que Procopius s'arrisqués entrar a la llista del Maldito Bulo de l'època i passar a la història com el més gran dels mentiders.
A la seva Història Secreta (4), Procopius va situar l'origen de la pandèmia a Egipte i deia que es va estendre per tot arreu: 'fins als extrems del món, com si tingués por que se li escapés algun racó de la terra' (5). És veritat que Procopius no tenia en molt alta estima ni a Justinià ni a la seva dona, Teodora: La seva ploma era especialment severa a l’hora de retratar la malícia, la duplicitat, la crueltat, la vanitat i l’orgull de Teodora. I també és veritat que la font d'aquestes crítiques al poder imperial era la mateixa que aquella que recollia les estimacions sobre el nombre de morts a Constantinoble: Història Secreta (cf. 4 i cf. 5).
Però ja vam veure a l'article precedent que la pesta es va estendre per tota la Mediterrània i va arribar a llocs com l'actual Borgonya, Baviera i, fins i tot, a Irlanda. Fa uns mesos també vam veure en aquest blog que, poc temps abans de la invasió musulmana, la població de la península Ibèrica no arribava ni tan sols al nivell que havia tingut a l'inici de l'època romana (6).
Tanmateix, qualsevol que fos el nombre de morts, aquesta catàstrofe no va tenir el seu origen únicament en Pesta de Justinià, que podria no haver estat sinó l'efecte d'un altre fenomen.
The Late Antique Little Ice Age
Probablement no has sentit parlar abans del projecte Past Global Changes (7), creat per la Swiss Academy of Sciences i la Chinese Academy of Sciences, amb el suport de la Universität Bern (Suïssa) i el Swiss Federal Research Institute.
El 2016, uns investigadors adscrits a aquest projecte publicaven a Nature Geoscience (8) un article on afirmaven haver identificat el refredament més dramàtic del clima de l’hemisferi nord dels darrers 2 000 anys. Un gràfic remarcable posava en relació aquesta observació amb una sèrie d'episodis històrics que van coincidir amb el canvi de clima que es va iniciar l'any 536 (9).
El director de l'equip de recerca, Ulf Büntgen, afegia que: (10)
La hipòtesi més estesa per explicar la caiguda de les temperatures està lligada a unes grans erupcions volcàniques que haurien tingut lloc successivament els anys 536, 540 i 547. Aquestes erupcions haurien causat un refredament climàtic en expulsar enormes volums de petites partícules d'aerosols sulfatats que, quan van arribar a l’atmosfera, van bloquejar la llum solar durant gairebé 18 mesos. Recordant el paràgraf dedicat a Procopius a l'article precedent:
Durant molts anys l'empremta de les cendres arxivades a les capes de gel de Groenlàndia o de l'Antàrtida, no permetien identificar quin o quins podrien ser els volcans que es trobaven darrere d'aquestes erupcions. Malgrat això, un altre estudi publicat en 2008, on es correlacionaven les anàlisis dendrocronologiques i les glaciològiques, semblava confirmar la hipòtesi d'un canvi climàtic que tenia el seu origen en una o vàries enormes erupcions volcàniques (15):
Mesurant el gruix dels dipòsits volcànics procedents de l’Ilopango, a El Salvador i Guatemala, així com els sediments marins identificats a la costa de l’Amèrica Central: des de Guatemala fins a Costa Rica, l’equip va poder reavaluar la magnitud de l’erupció, establint un índex d’explosivitat volcànica de 7, un dels 10 més grans de la Terra durant els darrers 7 000 anys.
Arribats aquí, m'agradaria proposar-te que, quan tinguis un moment, vegis un vídeo que la sèrie La valse des continents dedica a la Tectònica de plaques a Centreamèrica: una de les més apassionants del planeta.
Sobre les eventuals exageracions i Sapaudia
Hi ha doncs evidències de què durant el s. VI va haver-hi un canvi climàtic com no s'havia vist durant els darrers 2 000 anys. Aquestes evidències confirmen el contingut del vídeo presentat per Laurent Turcot, professor d'història a l'Université du Québec (Trois-Rivières, Canada). La Pesta de Justinià seria doncs un dels múltiples efectes d'un fenomen de canvi climàtic que van provocar unes erupcions volcàniques colossals.
Si el 2019 l'equip de Lee Mordechai afirmava que la mortalitat que va provocar la Pesta de Justinià s'havia exagerat, l'estudi de Robert A. Dull demostrava, el mateix any!, que aquell fenomen volcànic no solament explicava la gran mortalitat que va provocar a Europa, Àsia i Àfrica, sinó que, només a El Salvador va posar fi a la vida de 40 000 a 80 000 persones just en el moment de l'erupció. I que entre 100 000 i 400 000 persones s'haurien vist afectades per aquesta: entre aquelles que no van morir de fam o a causa d'altres malalties lligades la fam, van provocar un col·lapse migratori a les ciutats Maies del nord, a Guatemala i Mèxic.
No estic al corrent de si els ossos de les tombes del s. VI a Sapaudia han estat estudiats per epidemiòlegs. Ara per ara, no he vist res que parli de l'arribada de la Pesta de Justinià en aquestes terres. Però el que em costaria molt de creure és que aquell hivern nuclear que va durar 18 mesos no tingués cap efecte entre els seus pobladors.
Com explica de manera molt didàctica Laurent Turcot, les immenses quantitats de pols fina de les erupcions volcàniques van refredar almenys tot l'hemisferi nord, i van impactar sense cap dubte els processos de fotosíntesi i l'evaporació. I, pertorbant l'evaporació, també ho van fer amb els règims de pluges. Sense tenir compte de les cendres que poguessin precipitar, els efectes sobre la fotosíntesi i el règim de pluges devien tenir un gran impacte en la producció agrícola i ramadera. Aquests efectes s'haurien traduït necessàriament en una gran carència d'aliments també entre els habitants de Sapaudia, que s'uniria a la baixada d'unes temperatures que ja eren molt severes abans de les erupcions.
Probablement, Sapaudia no va necessitar la Pesta de Justinià per viure una catàstrofe demogràfica. A menys ... a menys que els seus habitants marxessin de les viles i trobessin de què alimentar-se als grans boscos que cobrien aquella regió (18).
A l'article precedent d'aquesta sèrie vam veure que hi havia autors que afirmaven que les estimacions sobre la mortalitat de La Pesta de Justinià es basen en un reduït nombre d'evidències textuals, i arribaven a la conclusió que la seva mortalitat s'havia exagerat, car les proves no textuals suggerien que la pesta no va tenir un paper significatiu en la transformació del món mediterrani ni d’Europa (1).
Una de les fonts textuals sobre la que es van basar aquelles estimacions era Procopius (2), qui va escriure que, a Constantinoble, durant el pic més alt de la pandèmia, morien entre 5.000 i 10.000 persones cada dia (3). Tot i que en aquella època no seria gens fàcil xifrar estadísticament el nombre de morts, estem parlant de molta gent. I, francament, no crec que Procopius s'arrisqués entrar a la llista del Maldito Bulo de l'època i passar a la història com el més gran dels mentiders.
A la seva Història Secreta (4), Procopius va situar l'origen de la pandèmia a Egipte i deia que es va estendre per tot arreu: 'fins als extrems del món, com si tingués por que se li escapés algun racó de la terra' (5). És veritat que Procopius no tenia en molt alta estima ni a Justinià ni a la seva dona, Teodora: La seva ploma era especialment severa a l’hora de retratar la malícia, la duplicitat, la crueltat, la vanitat i l’orgull de Teodora. I també és veritat que la font d'aquestes crítiques al poder imperial era la mateixa que aquella que recollia les estimacions sobre el nombre de morts a Constantinoble: Història Secreta (cf. 4 i cf. 5).
Però ja vam veure a l'article precedent que la pesta es va estendre per tota la Mediterrània i va arribar a llocs com l'actual Borgonya, Baviera i, fins i tot, a Irlanda. Fa uns mesos també vam veure en aquest blog que, poc temps abans de la invasió musulmana, la població de la península Ibèrica no arribava ni tan sols al nivell que havia tingut a l'inici de l'època romana (6).
Tanmateix, qualsevol que fos el nombre de morts, aquesta catàstrofe no va tenir el seu origen únicament en Pesta de Justinià, que podria no haver estat sinó l'efecte d'un altre fenomen.
The Late Antique Little Ice Age
Probablement no has sentit parlar abans del projecte Past Global Changes (7), creat per la Swiss Academy of Sciences i la Chinese Academy of Sciences, amb el suport de la Universität Bern (Suïssa) i el Swiss Federal Research Institute.
El 2016, uns investigadors adscrits a aquest projecte publicaven a Nature Geoscience (8) un article on afirmaven haver identificat el refredament més dramàtic del clima de l’hemisferi nord dels darrers 2 000 anys. Un gràfic remarcable posava en relació aquesta observació amb una sèrie d'episodis històrics que van coincidir amb el canvi de clima que es va iniciar l'any 536 (9).
|
El director de l'equip de recerca, Ulf Büntgen, afegia que: (10)
Amb tantes variables, hem de ser prudents quant a la causa ambiental i l'efecte polític, però és sorprenent el grau d'alineació d'aquest canvi climàtic amb els trastorns importants de diverses regions.Aquest canvi climàtic va durar al voltant de 125 anys, i es coneix en anglès amb el nom de: Late Antique Little Ice Age: també el pots trobar descrit a Wikipedia com: The extreme weather events of 535–536 (11).
La hipòtesi més estesa per explicar la caiguda de les temperatures està lligada a unes grans erupcions volcàniques que haurien tingut lloc successivament els anys 536, 540 i 547. Aquestes erupcions haurien causat un refredament climàtic en expulsar enormes volums de petites partícules d'aerosols sulfatats que, quan van arribar a l’atmosfera, van bloquejar la llum solar durant gairebé 18 mesos. Recordant el paràgraf dedicat a Procopius a l'article precedent:
... el sol donava una llum sense brillantor, com la lluna, durant tot aquest any ... Semblava que el sol estava constantment en eclipsi; i que durant aquest temps, els homes no estaven lliures ni de la guerra ni de la pestilència ni de cap altra cosa que portés a la mort (12)Un remarcable article de Tim Newfield publicat el 2016 passava en revista les teories que han circulat al voltant d'aquest canvi climàtic (13). En relació amb el resultat de les anàlisis dendrocronologies realitzades per Stothers i Rampino als anys 1980's afegeix:
Les dades dels anells d'arbres proporcionen potser el millor registre de l'esdeveniment del segle VI. Una informació amb una objectivitat que els historiadors del segle VI no poden igualar.Qualsevol que fos l'origen del canvi climàtic, Stothers i Rampino no descartaven que tingués una relació amb unes erupcions volcàniques encara no identificades (14).
Durant els darrers vint anys, els estudis dels anells dels troncs dels arbres han confirmat que l’esdeveniment 536 va durar més d'una dècada. Va impactar l'hemisferi nord i, en algun moment, va ser planetari. Si els anells dels troncs dels arbres no mostren un grau constant de decreixement, sí que s’allunyen del que serien les condicions normals de creixement, amb pujades i baixades brusques (...) El primer nadir observat va ser el de 536-537, mentre que el segon, i més pronunciat, va ser el 540-541. Estudis més recents sobre els anells dels troncs han trobat un tercer mínim el 546-547. (...).
Durant molts anys l'empremta de les cendres arxivades a les capes de gel de Groenlàndia o de l'Antàrtida, no permetien identificar quin o quins podrien ser els volcans que es trobaven darrere d'aquestes erupcions. Malgrat això, un altre estudi publicat en 2008, on es correlacionaven les anàlisis dendrocronologiques i les glaciològiques, semblava confirmar la hipòtesi d'un canvi climàtic que tenia el seu origen en una o vàries enormes erupcions volcàniques (15):
La millora de la datació de les capes de gel i l’augment de la disponibilitat de mesures SO42− d’alta qualitat a partir de les mostres de gel recollides a Groenlàndia i a l'Antàrtida ens permeten concloure que, una erupció volcànica tropical d’una magnitud una mica més gran que l’erupció del 1815 del volcà Tambora (16), va causar probablement la capa de partícules microscòpiques de vidre volcànic de l'any 536. Això elimina l’aparent misteri que ha envoltat la capa de partícules del 536 i posa l’èmfasi en el valor de les anàlisis conjuntes de registres d’anells d’arbres i l'anàlisi de les capes de gel acuradament datades per reconstruir la magnitud, el moment i els efectes del vulcanisme en el passat.L'any 2019, Robert A. Dull, va publicar un estudi que identificava una de les erupcions (17). Junt amb altres onze investigadors, Dull va estudiar les capes geològiques del volcà Ilopango, a El Salvador. I va sotmetre a proves de radiocarboni els arbres soterrats sota les seves cendres. Els resultats obtinguts li van permetre determinar que aquest volcà va ser un dels que van provocar les erupcions volcàniques colossals que van tenir lloc entre els anys 536 i 539 o 540.
Mesurant el gruix dels dipòsits volcànics procedents de l’Ilopango, a El Salvador i Guatemala, així com els sediments marins identificats a la costa de l’Amèrica Central: des de Guatemala fins a Costa Rica, l’equip va poder reavaluar la magnitud de l’erupció, establint un índex d’explosivitat volcànica de 7, un dels 10 més grans de la Terra durant els darrers 7 000 anys.
Arribats aquí, m'agradaria proposar-te que, quan tinguis un moment, vegis un vídeo que la sèrie La valse des continents dedica a la Tectònica de plaques a Centreamèrica: una de les més apassionants del planeta.
| ARTE Découverte - L'Amérique centrale | La valse des continents | ARTE, YouTube,15.02.201 |
Sobre les eventuals exageracions i Sapaudia
Hi ha doncs evidències de què durant el s. VI va haver-hi un canvi climàtic com no s'havia vist durant els darrers 2 000 anys. Aquestes evidències confirmen el contingut del vídeo presentat per Laurent Turcot, professor d'història a l'Université du Québec (Trois-Rivières, Canada). La Pesta de Justinià seria doncs un dels múltiples efectes d'un fenomen de canvi climàtic que van provocar unes erupcions volcàniques colossals.
Si el 2019 l'equip de Lee Mordechai afirmava que la mortalitat que va provocar la Pesta de Justinià s'havia exagerat, l'estudi de Robert A. Dull demostrava, el mateix any!, que aquell fenomen volcànic no solament explicava la gran mortalitat que va provocar a Europa, Àsia i Àfrica, sinó que, només a El Salvador va posar fi a la vida de 40 000 a 80 000 persones just en el moment de l'erupció. I que entre 100 000 i 400 000 persones s'haurien vist afectades per aquesta: entre aquelles que no van morir de fam o a causa d'altres malalties lligades la fam, van provocar un col·lapse migratori a les ciutats Maies del nord, a Guatemala i Mèxic.
No estic al corrent de si els ossos de les tombes del s. VI a Sapaudia han estat estudiats per epidemiòlegs. Ara per ara, no he vist res que parli de l'arribada de la Pesta de Justinià en aquestes terres. Però el que em costaria molt de creure és que aquell hivern nuclear que va durar 18 mesos no tingués cap efecte entre els seus pobladors.
Com explica de manera molt didàctica Laurent Turcot, les immenses quantitats de pols fina de les erupcions volcàniques van refredar almenys tot l'hemisferi nord, i van impactar sense cap dubte els processos de fotosíntesi i l'evaporació. I, pertorbant l'evaporació, també ho van fer amb els règims de pluges. Sense tenir compte de les cendres que poguessin precipitar, els efectes sobre la fotosíntesi i el règim de pluges devien tenir un gran impacte en la producció agrícola i ramadera. Aquests efectes s'haurien traduït necessàriament en una gran carència d'aliments també entre els habitants de Sapaudia, que s'uniria a la baixada d'unes temperatures que ja eren molt severes abans de les erupcions.
Probablement, Sapaudia no va necessitar la Pesta de Justinià per viure una catàstrofe demogràfica. A menys ... a menys que els seus habitants marxessin de les viles i trobessin de què alimentar-se als grans boscos que cobrien aquella regió (18).
- Lee Mordechai et al.: The Justinianic Plague: An inconsequential pandemic? Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 17.12.2019, 2019 116 (51) 25546-25554
- Wikipedia: Procopius [en] [fr] [es] [ca]
- Marjolein Schat: Justinian’s Foreign Policy and the Plague: Did Justinian Create the First Pandemic?, Montana State University
- Historia secreta de Procopio de Cesarea, CreateSpace Independent Publishing Platform, 2014. ISBN-10 : 1497529379, ISBN-13 : 978-1497529373
- Jordina Sales-Carbonell: La ‘plaga de Justinià’ segons el testimoni de Procopi, 03.04.2020. Al blog Epidèmies a l'Edat Mitjana, Institut de Recerca en Cultures Medievals, Universitat de Barcelona (IRCVM)
- Veure Venim del nord, tornem del sud (3), publicat en aquest blog el 29.10.2020
- Past Global Changes project (PAGES): Home page
- Büntgen, U., Myglan, V., Ljungqvist, F. et al.: Cooling and societal change during the Late Antique Little Ice Age from 536 to around 660 AD. Nature Geoscience 9, 231–236 (2016)
- Swiss Federal Research Institute: New 'Little Ice Age' coincides with fall of Eastern Roman Empire and growth of Arab Empire, Phys.org, 08.02.2016
- Ulf Büntgen, Swiss Federal Institute for Forest, Snow and Landscape Research (WSL)
- Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
- The Project Gutenberg eBook, History of the Wars, Books III and IV (of 8), by Procopius, Translated by H. B. Dewing.
- Tim Newfield: The Global Cooling Event of the Sixth Century. Mystery No Longer?, Historical Climatology, 01.05.2016
- Richard B. Stothers and Michael R. Rampino: Volcanic eruptions in the Mediterranean before A.D. 630 from written and archaeological sources. Journal of Geophysical Research, 88, no. B8, 6357-6371, 10.08.1983. doi:10.1029/JB088iB08p06357.
- L. B. Larsen et al: New ice core evidence for a volcanic cause of the A.D. 536 dust veil, Geophysical Research Letters, Volume35, Issue 4, February 2008, https://doi.org/10.1029/2007GL032450 || Sarah Sermondadaz: Une carotte glaciaire révèle que 536 fut la pire année de l'histoire de l'humanité, Sciences et Avenir, 26.11.2018
- Wikipedia: The 1815 eruption of Mount Tambora [en] [fr] [es] [ca]
- Volcano ID'd as culprit in cooling event, California Lutheran University, 16.08.2019 || Michael Greshko: Colossal volcano behind 'mystery' global cooling finally found, National Geographic, 23.08.2019 || Robert A. Dull et al.: Radiocarbon and geologic evidence reveal Ilopango volcano as source of the colossal ‘mystery’ eruption of 539/40 CE, Quaternary Science Reviews, Volume 222, 15.10.2019, 105855, ISSN 0277-3791, https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2019.07.037
- Recordem que el nom de Sapaudia significa literalment: País d'avets
