Tuesday, December 14, 2021

eppur si muove


El passat 25 de setembre, Wonder of Science (1) publicava un tweet amb un vídeo impressionant del moviment que hom pot observar quan el sòl del bosc està amarat d'aigua i el vent bufa fort.

Un enllaç permetia trobar més detalls sobre aquest fenomen a un article publicat en octubre del 2018 a un dels blogs dels col·laboradors científics de Forbes (2).
Durant un oratge, quan el sòl s'ha saturat d'aigua, a mesura que els forts vents mouen la part superior dels arbres, la força és transferida pel tronc, que actua com una palanca que transfereix la força a les arrels i el sòl comença a moure's.

Aquest mecanisme s'observa millor en els avets, que disposen d'un sistema d'arrels gairebé en forma de disc creixent a les capes més altes del sòl. Unes arrels molt resistents i amb força suficient per moure el sòl i les pedres abans de trencar-se. Només si el vent és prou fort o dura prou, l'arbre acabarà caient.

En pendents pronunciats els arbres poden estabilitzar el sòl amb les seves arrels, actuant com una mena de xarxa de seguretat. Tanmateix, segons la força del vent, la caiguda de l'arbre pot provocar una caiguda de roques i deixar oberta una ferida que afavorirà l'erosió del sòl.
L'autor d'aquesta descripció és David Bressan. Un geòleg que, malgrat haver publicat un munt d'articles científics a la seva Home page, a Forbes i a Scientific American (entre altres publicacions), presenta el seu compte a Twitter com "Un canal dedicat a la història de les Ciències de la Terra per un geòleg que busca feina" (3).

Just per acabar, com pots veure al tweet amb què he obert aquest post, dir que el vídeo va ser filmat per Jean Arthur Tremblay a Sacré-Coeur, al Québec,(Canadà).


  1. Wonder of Science: Twitter
  2. David Bressan: The Ground Looks Like It's 'Breathing' In This Video, Science, Forbes, 21.10.2018
  3. David Bressan: Home page, Forbes, Scientific American (bio), Twitter

Sunday, December 12, 2021

ajoblanco strikes again!



Pepe Ribas, fundador d'Ajoblanco (1), presentava en desembre del 2017 una mostra sobre la primera època de la revista: els anys heroics entre 1974 i 1980. Van ser 56 números i 20 especials que la van convertir en la veu de la contracultura espanyola i en una experiència única, llibertària, antimilitarista i àcrata a un país on Franco estava a punt de morir al seu llit (2). Durant l'acte de presentació, Ribas va dir: Volvemos para frenar la banalización, recuperar la memoria sin nostalgia y revitalizar la cultura desde la pasión, la crítica y la pluralidad. Necesitamos ideas libres.

Aquesta exposició va tenir com a preludi la presentació del primer número de la nova època de la revista, publicada l'estiu del 2017 (3). Molts anys abans, Ribas havia publicat Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad (4). Més recentment, el Palau Robert acull, des del 2 de juny d'enguany, fins al 6 de març de 2022, una exposició de la qual en Pepe Ribas és comissari: L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement (5).

A l'article publicat per El País en desembre del 2016 (cf. 1), Ribas també declarava que: La segona etapa va durar 12 anys amb 124 números i deu especials, que la van consagrar com una revista de culte. “Al primer Ajoblanco érem agitadors, després ens vam professionalitzar per fer un periodisme crític i d'anticipació. Ara ens expandim i obrim a la participació a través d'Internet i un espai físic que ha de funcionar com una corretja de transmissió de coneixement".

Crec recordar que vaig descobrir la revista a principis del 1976 i em vaig convertir en un fidel lector (probablement, a casa dec tenir encara alguns números d'aquella època en alguna capsa de cartró). Recordo també haver estat petant la xerrada amb alguns dels seus col·laboradors durant les Jornades Llibertàries Internacionals del juliol del 1977 al Parc Güell de Barcelona (6).

Las Jornadas Libertarias, Parc Guëll 1977 (versión 2), YouTube, 29.02.2012

A poc a poc, Ajoblanco va evolucionar en una línia que va deixar d'interessar-me. La seguia comprant per un acte de militància, però gairebé no trobava articles que m'interessessin. Més tard, vaig deixar simplement de comprar-la.

Probablement, no vaig saber comprendre el concepte de professionalització que evocava Pepe Ribas i no vaig ser capaç de veure altra cosa en la revista que un conjunt d'articles en els quals uns intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, es prestaven a exercicis d'autosatisfacció per a iniciats que, tot i ser menys indigestos que els que practicaven els intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, a El Viejo Topo (7), no m'interessaven gaire, per no dir res.

Els anys han passat i ara llegeixo altres coses: per exemple, de tant en tant em miro La Web sense nom (8). Tornant a Ajoblanco i El Viejo Topo, tinc el sentiment que han deixat de banda aquell llenguatge elitista destinat a uns pocs iniciats i a aquells que també pretenien ser-ho.

Mai no vaig arribar a comprendre el concepte de contracultura que presentaven uns i altres. Probablement, perquè havia llegit vells texts en francès, en anglès i en italià i tenia tendència a interpretar que molts dels conceptes que ens presentaven com a nous aquells intel·lectuals, i aquells que pretenien ser-ho, no eren altra cosa que vells refregits mal traduïts i no sempre ben interpretats.

També em van cansar molt els articles que presentaven la decadència de Barcelona en l'àmbit de la contracultura a causa del nacionalisme. Fins a prova del contrari, el moviment llibertari que es va desenvolupar a Catalunya no va arribar a imposar-se en altres llocs d'Espanya on no hi havia convergents. I fins on jo recordo, ja hi havia un moviment nacionalista a Catalunya en el moment de l'eclosió llibertària.

Finalment, estic segur que segueixo interpretant molt malament les coses, però quan El País et dedica un munt d'articles (he escollit de manera intencionada alguns d'aquest diari com a referència bibliogràfica de l'article), quan estàs desconnectat dels moviments al carrer i t'han anomenat comissari d'una exposició al Palau Robert, se'm fa un xic estrany que hom anomeni a això "contracultura".


  1. Ajoblanco: Home page
  2. Roberta Bosco: ‘Ajoblanco’ vuelve a dar guerra, El País, 17.12.2016
  3. Carles Geli: Quien se pica… ‘Ajoblanco’, El País, 19.06.2017
  4. Pepe Ribas: Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad, Booket, Colección Divulgación. Barcelona 2011
  5. Palau Robert: L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement || Andrea Figueras: La contracultura de los 70 revive en el Palau Robert, El País, 14.06.2021
  6. Wikipedia: Jornades Llibertàries Internacionals
  7. El Viejo Topo: Home page
  8. La Web sense nom: Home page

Friday, December 10, 2021

fent coses ...

Technologioc Hero - Top 10: Best Vertical MacBook Stands of 2021 / Vertical Dock for Laptops / Laptop Docking Stations, YouTube, 29.06.2021


A principis de novembre vaig publicar un article on t'explicava que estava entretingut fent una sèrie de coses i que aquestes m'havien allunyat del blog (1). El que no et vaig dir és que, a mesura que les anava fent, anava preparant aquest article. Començaré doncs pel principi.

organitzant l'enrenou de les connexions
Una de les coses que tenia ganes de fer des de fa molt de temps era organitzar l'enrenou de cables que tenia a l'armari d'un moble. Vaig començar a organitzar l'enrenou l'estiu passat amb una base d'endolls Safemore (2) que vaig adorar en quant la vaig veure. Malauradament, per motius que serien llargs d'explicar, no era una solució òptima per l'espai del què disposava. Així que, a principis de la tardor, vaig comprar una altra base d'endolls a Pearl.ch (3) que responia millor a la idea que m'havia fet.
Mr-Label Self-adhesive Cable Label - A4 Sheet, Mr. Label

Finalment, vaig aprofitar per identificar els cables amb unes etiquetes que feia temps havia comprat a una oferta de Mr. Label (4).

els ordinadors ocupen espai i s'escalfen
Si em segueixes al blog, ja saps que una de les meves passions és la de recuperar vells ordinadors amb valor de mercat igual a zero i donar-los una nova vida. El problema és que prenen molt d'espai a un lloc on no en tinc. I un altre problema és que s'escalfen. Però aquest darrer és un problema que no el tenen únicament els vells portàtils. Parlem-ne un moment, perquè paga la pena.

Un laptop concentra a l'interior del seu xassís un gran nombre de peces miniaturitzades de molt alta tecnologia. Si mires el xassís amb atenció, veuràs que hi ha models on les obertures en forma de reixa destinades a la refrigeració són minúscules i, en la majoria dels casos, es troben a la seva part inferior, aquella que està en contacte amb la taula. Alguns models, com ara la gamma Lenovo ThinkPad, disposen d'un potent i silenciós sistema de refrigeració. De vegades, després de sotmetre els vells models a hores de treball, puc comprovar com les sortides metàl·liques de la refrigeració gairebé cremen. Altres fabricants han trobat una resposta a aquest problema equipant els seus laptops amb potents ventiladors que fan un soroll acceptable quan són nous i totalment desesperant a mesura que passa el temps.
Gavin Phillips: The 8 Best Laptop and PC Temperature Monitor Apps, MakeUseOf, 14.05.2021

En agost del 2017, MakeUseOf publicava un article molt interessant (actualitzat el mes de maig d'enguany) on es subratllava que (5):
La calor fa estralls als ordinadors, especialment als portàtils. Car els xassís ajustats i l'acumulació de pols poden provocar una mala circulació de l'aire i, sense circulació, la calor generada a l'interior no té on dissipar-se (...) De fet, ignorar els problemes de calor és la manera més segura de destruir un ordinador portàtil. Si mai heu pensat que comença a anar lent perquè és vell i els seus components s'han tornat obsolets, això podria ser un dels motius, però probablement no ho explica tot (...) La calor pot afectar greument el rendiment dels components de l'ordinador, sent els discs durs un dels seus components més susceptibles. Si us sembla que el vostre disc dur s'està morint, primer comproveu la seva temperatura interna. Afortunadament, comprovar les temperatures és tan fàcil com utilitzar una d'aquestes aplicacions gratuïtes.
una de les solucions al problema
Buscant una solució pràctica i, alhora, elegant, vaig trobar la resposta en un suport vertical per laptops fabricat per Becrowm que vaig trobar a Amazon.fr (6) per un preu inferior al que acabo de veure en el moment de redactar aquest article. Vaig disposar els ordinadors en vertical, cadascun connectat amb el seu transformador i un cable ethernet que els connecta amb la xarxa de casa: amb el Wi-Fi també funcionen, però prefereixo aquest sistema de connexió.

Com amb la nova onada del COVID tornem a fer tele-treball, vaig decidir-me comprar un monitor de 24", amb una pantalla molt fina i un pes reduït: un Acer R241YBW (7), que veig que ha pujat de preu d'ençà que el vaig comprar, i que em permet reemplaçar els pesats monitors de la feina gràcies a la utilització dels desktops virtuals (Windows + Tab).

Ara, al damunt de la taula, només tinc el monitor, un teclat sense fil: Logitech Wireless Touch Keyboard K400 (8) que fa temps que em va passar un company de la feina i un ratolí també sense fil.

conclusions
Poca cosa més a afegir si no que tinc les connexions més ben identificades del que mai les havia tingut i que, amb el suport vertical, he guanyat molt espai en una solució força elegant que em permet tenir la taula de treball més lliure del que mai l'havia tingut, i els laptops amb una temperatura que feia molt de temps que no tenien.

Just per acabar, voldria dir que a Lluïsa li va agradar tant veure el guany d'espai que representa tenir els laptops en vertical, que li vaig comprar un model més senzill pel seu (9): deixa'm afegir que jo també en vaig comprar un altre pel de la feina.

Honestament, el que m'hauria agradat de veritat és fabricar-me els suports verticals d'una manera potser més senzilla que la que ens presenta el vídeo que et proposo veure a continuació. Però això demana tenir un taller i les eines necessàries per fer-ho. Ara mateix, no és el meu cas.

Maker Gray - DIY Vertical Laptop Dock/Stand | Desk Organization, YouTube, 27.11.2018


  1. Veure Comment repérer une fausse microSD, publicat en aquest blog el 07.11.2021
  2. Veure SAFEMORE Regleta Enchufes Vertical de 11 Tomas EU y 2 Puertos Smart USB, Amazon.es
  3. Multimedia-Steckdosenleiste 10-fach mit Fussschalter EMI RFI, Pearl.ch
  4. Mr-Label Self-adhesive Cable Label - A4 Sheet, Mr. Label
  5. Gavin Phillips: The 8 Best Laptop and PC Temperature Monitor Apps, MakeUseOf, 14.05.2021
  6. BECROWM EU Support Vertical pour Ordinateur Portable, Bureau Ajustable pour trois laptops (jusqu'à 18''), pour les notebooks MacBook/Surface/Samsung/HP/Dell/Chrome Noir (la traducció al francès d'Amazon deixant molt a desitjar, m'he permès la llicència de corregir-la)
  7. ACER R241YBWmix Monitor (23.8 ", Full-HD, 60 Hz, Weiss), MediaMarkt
  8. Logitech Wireless Touch Keyboard K400
  9. Bewahly Support Support PC Portable en Aluminium Réglable Bureau Laptop Stand pour MacBook Pro/Air, iPad, Surface, HP, Lenovo, Tablette et autres Laptops - Noir, Amazon.fr

Friday, December 3, 2021

la fredorada de gener de 1985

TV3 Col·leccions - Les grans nevades: protagonistes a TV3

No sabria explicar-te el perquè, però diumenge passat havia sortit a la terrassa per fumar-me un pito i, mentre escoltava absort el silenci de la neu que anava caient (1), vaig recordar l'enrenou que va provocar a Catalunya el gener del 1985 un gruix de neu similar al que hi havia en aquell moment al meu carrer.

Veient les imatges al vídeo de les Col·leccions de TV3 (2) o a un altre vídeo de la mateixa cadena publicat a un compte de Facebook (3), hom podria arribar a la conclusió que, més enllà de la meteorologia, el problema es trobava en un parc de vehicles de la plana industrial que no estaven preparats per enfrontar-se a aquest tipus de fenòmens, però d'això ho deixaré pel final d'aquest post.

Deixem de banda l'entusiasme habitual dels periodistes pels "gruixos de neu" de Barcelona i rodalia que van fer riure a molta gent que estava acostumada a veure'n de més importants a altres parts del país, sense que això hagués sigut mai notícia: en tot cas quan es tractava de carreteres que no conduïen a les pistes d'esquí freqüentades per ciutadans de Barcelona i de Madrid.

El més significatiu d'aquell fenomen meteorològic que va va començar el 5 de gener i es va allargar fins al 17 de gener, és que va ser la segona onada de fred més rellevant de tot el segle XX a la península Ibèrica: la més important des de l'onada de fred de febrer de 1956.

Malgrat disposar d'una sorprenent cartografia de suport, l'Alfred Rodríguez Picó​ va reeixir a explicar el fenomen d'una manera que crec que va ser força comprensible (2).

Una astracanada que pots trobar tant a Wikipedia (4) com a meteo.cat (5) ens deia que: Durant la fredorada va arribar a glaçar a tot el país, així com a la resta de territoris de parla catalana.
Un dels problemes de comprensió d'aquesta frase és que no sabem si l'extensió de la fredorada estava delimitada pels límits provincials de Catalunya i, accessòriament, pels límits dels territoris de parla catalana. És important saber-ho perquè aquesta frase podria induir a pensar que alguns barris de les capitals provincials i de les seves comarques limítrofes van gaudir de temperatures tropicals. També altres enclavaments del "territori", com ara l'Academia General Basica de Suboficiales de Talarn.

Altrament, la frase també indueix a pensar que hi ha "territoris" de parla catalana que no fan part del país. Però tot plegat indueix a pensar que TV3 té un problema semàntic que li impedeix definir el que entén per "territori" (6) i, quins són els límits i els elements que en fan part. Per exemple, què és el Pirineu més enllà de les pistes d'esquí?  Hi ha pobles, al Pirineu? (7).
Deixant de banda els problemes semàntics de TV3, el fet que l'onada de fred va impactar més enllà del continent europeu (també els territoris de parla no catalana de Rússia) (8), o el fet que aquesta no fos la nevada més important que ha conegut la ciutat de Barcelona (9), els articles de Wikipedia (cf. 4) i de meteo.cat (cf. 5)  descriuen força bé un fenomen meteorològic que avui dia associaríem sense l'ombra d'un dubte al canvi climàtic.

Personalment, no recordo quan començaven les classes a la universitat després de les vacances de Cap d'any. Si m'he de guiar pel calendari acadèmic de la Universitat Politècnica de Catalunya (10), el 8 de gener del 1985 ens vam trobar amb en Hands, en Bow, en Marcos i n'Esther a l'antic Bar Sibaris del carrer Felanitx. Era el nostre punt de trobada per beure'ns un cafè abans d'anar amb el meu espantomòbil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, Bellaterra, Cerdanyola).

Tot i que les seves rodes feia molt de temps que havien deixat la fàbrica, l'espantomòbil ja havia vist altres carreteres nevades durant les meves sortides al Pirineu. I tot i que érem cinc, conduint amb prudència pels carrers nevats del barri, fins a agafar l'autopista a la Meridiana i després fins a l'UAB, vam arribar a un pàrquing de la Facultat de Lletres que estava inusualment buit.

Vam entrar a un edifici buit de gent, i la sorpresa va ser total quan vam veure que el bar dels Ordóñez estava tancat. El misteri es va aclarir quan ens vam dirigir al passadís del Departament de Geografia i ens vam creuar amb en Manuel De Miró, qui es va sorprendre de la nostra arribada i ens va informar que el rectorat havia suspès les classes a causa de les dificultats de l'accés a la universitat. Tenint en compte que nosaltres havíem pogut arribar-hi ... en fi, millor ho deixem així.

Vam girar cua cap a Barcelona. Com al pis on vivia feia un fred de cal déu, vaig buscar refugi a casa dels meus pares, al Vallès Oriental on, segons un termòmetre de dubtosa fiabilitat del meu pare, les temperatures van arribar a l'alba als -16°C. En tot cas, recordo que el fred i  la neu van durar uns dies.

Quan van reprendre els cursos a la universitat, em vaig assabentar que molts d'aquells pijos que no podien anar-hi a causa de la nevada, van aprofitar aquells dies suplementaris de vacances per anar a esquiar al Pirineu. Millor ho deixem aquí.


  1. André Mousset: Pourquoi ce silence quand il neige? science.lu (Fonds National de la Recherche Luxembourg), 27.12.2014
  2. TV3 Col·leccions - Les grans nevades: protagonistes a TV3
  3. Curiositats del Passat: Intenses nevades a Catalunya Gener 1985 TV3, Facebook
  4. Wikipedia: Fredorada de gener de 1985
  5. 30 anys de la Gran Fredorada de gener de 1985, meteo.cat | Servei Meteorològic de Catalunya, 09.01.1985
  6. Noticies de territori. El Temps, TV3
  7. La nevada del Pirineu arriba als pobles. El Temps, TV3
  8. Teresa Amiguet: Hace 35 años: 1985, Europa bajo cero, La Vanguardia, 05.01.2020
  9. Nevadas históricas en Barcelona, La Vanguardia, 25.01.2011
  10. Universitat Politecnica Catalunya: Calendari curs 1984-1985, todocoleccion.net

Tuesday, November 30, 2021

old laptops never die (2/2)


El passat 17 de novembre et parlava d'un Chromebook que havia comprat per un senyor de més de vuitanta anys (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat), amb uns coneixements limitats en informàtica i unes necessitats que es limitaven a l'ús d'un navegador i un reduït nombre d'aplicacions: bàsicament jocs (1).

Doncs bé, com pots veure a la imatge amb què he obert aquest post avui puc dir-te que li va agradar moltíssim. Vaig estar trastejant una estona amb el Chromebook per afegir alguns bookmarks al navegador Chrome (per exemple l'enllaç a Radio Garden, perquè pogués escoltar música mentre juga) i t'he de confessar que també a mi em va agradar molt i molt. Una altra cosa que vaig fer va ser aprofitar la xarxa CPL (Internet a través del fil elèctric) que vaig muntar la darrera vegada que el vaig veure per instal·lar i configurar una antena de 300 Mbps per cobrir una zona d'ombra on no arribava el senyal del Wi-Fi i on, a partir d'ara, podrà parlar per telèfon o portar (si ho vol) el seu Chromebook (bateria > 12h d'autonomia).

Si segueixes aquest blog, ja deus saber alguna cosa sobre la meva passió per donar una nova vida als vells ordinadors (2), instal·lant versions de diferents distribucions Linux (2). Doncs bé, això és el que vaig fer amb el vell Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012 (3) que fins llavors havia utilitzat aquell senyor. Un vell ordinador que va comprar fa 17 anys i que, la seva arquitectura de 32 bits i un processador i una memòria molt justets amb prou penes li deixaven obrir un navegador, just abans que una bateria de missatges li recordessin que la versió de Windows amb la que corria no estava suportada i, com ella, cap de les aplicacions instal·lades.

Vaig instal·lar l'edició Xfce de Linux Mint 19 per una arquitectura de 32 bits (4) i el vell Acer 5633 va engegar com una bala. Gràcies als drivers estàndards de Linux vaig poder utilitzar una rata sense fil que gairebé sempre m'acompanya i que no funcionava abans amb Windows Vista per manca d'actualitzacions. També va funcionar de nou el Bluetooth i el Wi-Fi, que feia anys que havien deixat de funcionar. Vaig estar navegant una estona, aprofitant la qualitat llegendària de les pantalles dels laptops Acer, llegint articles sobre la fi de les actualitzacions de Linux en arquitectures de 32 bits: la imatge del pingüí que veus a la fotografia, correspon a la d'un article publicat a HackDay el juliol del 2019 (5).

Finalment, tot i que amb un gran escepticisme, vaig carregar les darreres actualitzacions d'aquesta versió de Linux Mint i, en instal·lar-les, el vell Acer 5633 va traure la bandera blanca i es va plantar. Probablement (no ho vaig comprovar), es tractava de les darreres actualitzacions que Linux Mint farà mai per aquesta arquitectura car, a un article publicat en agost del 2019, hom anunciava l'abandó de l'arquitectura de 32 bits per Linux Mint (6).

El meu problema és que soc un sentimental amb les velles màquines que mai no han fallat i em sap molt de greu de llençar-les a la ferralla o canibalitzar-les recuperant alguns dels seus components. Així que, vaig netejar-la, la vaig endreçar amb molta cura a una capsa de cartró i, no sabent què faré en el futur d'ella (donar-la a qui sigui no és cap regal) de moment la tinc gaudint d'un ben merescut descans a la cava.


  1. Veure Un ordinador modern, senzill, ràpid i econòmic, publicat en aquest blog el 17.11.2021
  2. Veure Old laptops never die (1/2), publicat en aquest blog el 21.11.2021
  3. Fiche Technique: Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012, 01.Net
  4. Linux Mint 19 "Tara" Xfce Edition, linuxmint
  5. Tom Nardi: The Saga Of 32-Bit Linux: Why Going 64-Bit Raises Concerns Over Multilib, HackDay, 09.07.2019
  6. Mint 20 abandonne l'architecture 32 bits, Forum-Francophone-LinuxMint.fr, 25.08.2019

Sunday, November 21, 2021

old laptops never die (1/2)



A un article publicat en aquest blog el passat mes d'octubre et parlava dels ordinadors portàtils (més d'un centenar!) que es troben a l'estació espacial (ISS). També que la majoria d'aquests ordinadors eren Lenovo ThinkPad, inicialment equipats amb el sistema operatiu Windows XP i, després del 2013, reemplaçats per un sistema operatiu molt més fiable i segur: Debian, una coneguda distribució de Linux (1). Si vols més precisions sobre els models utilitzats, et recomano visitar Wikipedia (2).

Fa molts anys d'això, l'empresa on treballo va posar en venda pels treballadors els vells Lenovo ThinkPad X200 (3), que havien sigut reemplaçats per nous ordinadors. El preu era un xic més alt del que hom podia trobar a eBay o a ricardo.ch, però com tenien un curt període de garantia i una llicència Windows 7 em vaig decidir a comprar-lo.
Qualsevol que fos el seu estat, quan els ordinadors arribaven a la fi del suport del fabricant, es consideraven amortitzats i es reemplaçaven per nous ordinadors. Just per aquells que no coneguin el significat del concepte de 'fi del suport' dir que, a partir d'aquesta data, el fabricant no es considera lligat a l'obligació de fabricar noves peces de recanvi, ni de programar nous pilots (els programes que controlen els dispositius físics de l'ordinador) compatibles amb futures versions del sistema operatiu.
Per la petita història, després de passar per diferents vicissituds lligades al seu processador i a la targeta Wi-Fi, el primer Lenovo ThinkPad X200 va sortir de fàbrica el juliol del 2008 (cf. 3), coincidint amb la sortida de la plataforma mòbil Centrino 2 (4). La seva configuració estava optimitzada per a garantir una autonomia òptima de les seves bateries: per exemple, la facilitat del canvi de bateria permetia una autonomia de fins a 13 hores amb una bateria de recanvi (5).

El laptop que vaig comprar està fabricat el 2009 i està equipat amb un processador Intel Core 2 Duo SL9400, amb una freqüència d'1,6 GHz, òptima per garantir un baix consum de la bateria, però molt baixa pel seu ús en aplicacions que necessiten una freqüència molt més elevada. Optimitzat per l'edició professional de Windows Vista, funcionava bé amb Windows 7 i Windows 8.1. Però quan passar a Windows 10, la seva configuració no va poder amagar els seus límits.

Uns límits que eren els del seu processador car, amb el temps l'havia anat vitaminant: augmentant la seva RAM amb memòries que havia canibalitzat d'altres ordinadors destinats al reciclatge i instal·lant un disc SSD que em va passar un company de la feina. Recentment, com tenia la bateria completament morta, vaig comprar-ne una per 30 USD que funciona perfectament.

Com t'explicava a un article publicat en 2018 (6),  des d'aquell any només l'utilitzo com Media Center. Ni els seus 12 anys ni la velocitat del seu processador no li impedeixen seguir fent funcionar perfectament un servidor Plex (cf. 6), cosa que em permet seguir veient els documentals a la TV del menjador, des de qualsevol ordinador o des d'un telèfon mòbil.

Si he de mencionar un problema dir que, malgrat el silenci llegendari que ha fet d'ell una òptima elecció com a Media Center, fa unes setmanes que he realitzat que s'escalfa més del que era habitual i, en conseqüència, el ventilador s'activa més sovint que abans.

Però també he de dir que, durant tots aquests anys, només he obert la màquina per fer una neteja superficial en comptades ocasions. Car, a diferència d'un desktop, desmuntar un laptop per passar-li una pistola d'aire comprimit a cada peça i tornar a muntar-les, pot demanar hores si fa molt de temps que no ho has fet. I, justament, aquest és el meu cas (7).

Just per acabar, deixa'm relligar amb els articles precedents on t'explicava que feia dies que estava un xic enredat amb una sèrie de coses que m'havien tingut allunyat del blog.
Deu ser perquè els dies es fan més curts, car no és el primer cop que desaparec del blog durant la tardor per dedicar-me a fer reviure velles màquines fent proves amb les darreres actualitzacions de Linux (8).
Una de les coses que també he fet aquests dies ha estat instal·lar Plex en nou disc SSD amb el sistema operatiu LinuxMint 20 Xfce i provar el seu funcionament al vell Lenovo ThinkPad X200. Just afegir que, amb aquest sistema operatiu, l'ordinador va com una bala!

El resultat dels tests que he fet fins ara és satisfactori, però hauria de fer d'altres i tinc com el sentiment que els hauré de planificar pel 2022. El cas és que, ara mateix, no tinc gaire temps perquè estic fent altres coses en paral·lel de les que et parlaré més endavant ..., quan trobi un moment per fer-ho.


  1. Veure You can't open windows in the space, publicat en aquest blog el 24.10.2021
  2. Wikipedia: ThinkPad - Use in space [en] [fr] [es] [ca]
  3. Lenovo X200 : le nouvel ultraportable 12.1’’ avec 3G sous Centrino 2 officialisé, laptopspirit.fr, 15.07.2008
  4. Intel : sortie officielle de la nouvelle plateforme mobile Centrino 2 (Montevina), laptopspirit.fr, 02.06.2008
  5. Lenovo ThinkPad X200s: Fiche Technique, 01Net
  6. Home Media Server (1/n), publicat en aquest blog el 25.09.2018
  7. Veure Professió: Immaterialitzador, publicat en aquest blog el 29.05.2014.
  8. Veure Reciclatge d'un vell PC, publicat en aquest blog el 27.11.2018 i també Acer 5710 - The two resurrections, publicat en aquest blog el 17.09.2014

Wednesday, November 17, 2021

un ordinador modern, senzill, ràpid i econòmic

Acer Chromebook 314 CB314-1H


Al darrer post que vaig publicar (1) t'explicava que feia dies que estava un xic enredat amb una sèrie de coses que m'havien tingut allunyat del blog. I que entre aquestes coses, hi havia vàries relacionades amb la informàtica.

Per començar amb una d'aquestes coses (la llista és llarga!), vaig estar un xic enredat buscant un ordinador per un senyor de més de vuitanta anys (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat), amb uns coneixements limitats en informàtica i unes necessitats que es limitaven a l'ús d'un navegador i un reduït nombre d'aplicacions: bàsicament jocs.

Finalment, em vaig decidir per comprar un Chromebook (2) equipat amb el sistema operatiu Chrome OS, basat en Linux, la qual cosa li permet descarregar i obrir les aplicacions Android que hom pot trobar a Google Play Store i a Chromebook Play Store, però també aplicacions Linux!!! Bàsicament, pot tenir accés al mateix catàleg de software que un mòbil amb el plus de les aplicacions del món Linux.

El baix preu d'aquestes màquines, la seva facilitat d'ús, la seva potència, el seu pes i una bateria amb un consum tan baix que es pot utilitzar durant llargues hores, han fet que aquest tipus d'ordinadors hagin tingut un èxit impressionant als USA entre els estudiants i la gent gran.

Podia haver comprat l'ordinador a Suïssa, però el teclat QWERTZ amb el que estan equipats els ordinadors en venda al nostre país, tot i no arribar a la complexitat del teclat AZERTY francès, haurien demanat un esforç innecessari d'adaptació a un senyor acostumat a un teclat QWERTY espanyol.

Així doncs, vaig preferir comprar l'ordinador a amazon.es des de Suïssa i fer-lo lliurar a Catalunya. Finalment, un molt bon amic (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat) em va dir que ja el compraria ell i passaríem comptes quan ens veiéssim (vaig pagar la màquina per menys de 300 €).

M'havia decidit per un Acer Chromebook 314 CB314-1H (3), amb una pantalla de 14", Full HD i una resolució de 1920x1080 píxels. La memòria de 4 GB em va semblar suficient. Però el que em va atreure més va ser el processador Intel Celeron N4020, amb una remarcable velocitat de processador: 2,8 GHz.

Una de les particularitats d'aquest tipus de màquina és que el disc dur no és més gran del que equipa un mòbil de gamma mitjana: en el cas de la configuració que vaig escollir una memòria de 32 GB. Vaig augmentar la memòria amb una targeta microSD de 128 GB de Samsung que vaig trobar per 25 CHF. Si mai en necessités més, podria buscar una bona targeta de 256 GB o una de 512 GB. També hi ha targetes d'1 TB que, segons la seva velocitat de lectura/escriptura, puc trobar entre 100 i 250 CHF, però no crec que necessiti una capacitat d'emmagatzemament tant important.

Quan el meu amic va obrir l'ordinador, només va haver d'entrar el codi d'usuari i la contrasenya que li vaig passar. Automàticament, part de la configuració del mòbil del senyor gran es va actualitzar instantàniament a la màquina: per exemple, com al mòbil figurava com llengua el català, aquesta va ser la llengua amb la que es va configurar l'ordinador.

Només hi havia un parell de coses a configurar manualment. I, per fer-ho, vam configurar des del meu ordinador, i des del nou, l'aplicació Chrome Remote Desktop. Em vaig connectar ràpidament des de Suïssa i vaig començar a fer el parell de coses de les quals he parlat i a fer una volta pels menús obrint algunes aplicacions. Tot em va semblar senzill i ràpid. En ordre amb l'objectiu que m'havia fixat.

Un dia després vam fer una prova amb TeamViewer i també amb Skype. Tot el que puc dir és que la qualitat de la càmera i del so del Chromebook em van impressionar.

Si passes per l'enllaç d'amazon.es (3) i llegeixes els comentaris d'aquells que han comprat aquesta màquina podràs comprovar que, tret dels que ni s'havien mirat que no era una màquina equipada amb el sistema operatiu Windows i dels amargats habituals, el personal està molt satisfet de la seva compra.


  1. Veure Comment repérer une fausse microSD, publicat en aquest blog el 07.11.2021
  2. Wikipedia: Chromebook [en] [fr] [es] [ca]
  3. Amazon: Acer Chromebook 314 CB314-1H - Portátil 14" FullHD (Intel Celeron N4020, 4GB RAM, 32GB eMMc, Intel UHD Graphics, Chrome OS), Color Plata - Teclado Qwerty Español

Sunday, November 7, 2021

comment repérer une fausse microSD


Fa uns dies que estic un xic enredat amb una sèrie de coses que m'han tingut allunyat del blog.

Entre aquestes coses, hi ha vàries relacionades amb la informàtica que aniré comentant quan trobi un moment. La més recent té a veure amb unes targetes microSD que fa molt de temps vaig comprar amb la idea d'utilitzar-les per fer tests en un Rapsberri o un Chromebook.

Ara deixa'm obrir un parèntesi per llegir junts un paràgraf d'un article publicat en mars del 2019 al magazín electrònic Comment Geek (1):
Wish.com és un lloc de comerç electrònic fundat per antics programadors de Google i Yahoo, on pots trobar absolutament de tot, a preus realment increïbles. Entre aquests articles, targetes microSD amb un volum massiu per un preu increïblement baix. Sols que, moltes d'aquestes targetes són falses.
A principis de juliol del 2019, tot i no haver llegit aquest article, ja havia sentit parlar sobre aquest tema a alguns companys. El cas però és que feia temps que jo era client de Wish i, seleccionant amb lupa allò que comprava (en general articles amb poca o nul·la tecnologia), estava satisfet amb la relació qualitat-preu que havia trobat.

El mateix mes vaig veure una targeta microSD de 512GB de Huawei a un preu increïble. Vaig dir-me que probablement Huawei estava fabricant targetes molt més avençades i es treia del damunt a un preu ridícul aquelles que tenia en stock. En el pitjor dels casos, si la targeta no era tan ràpida com prometia o, fins i tot si tenia menys capacitat que la que mostrava l'embalatge, seguia sent molt interessant.

Arribats a aquest punt, és un bon moment per tornar a l'article de Comment Geek (cf. 1):
L'anunci presentava una targeta microSD de 512 GB i classe 10 (molt ràpida) fabricada per Huawei. El problema és que, en aquells moments, Huawei no fabricava targetes microSD per a la venda al públic. Huawei fabricava targetes de nano memòria patentades que funcionaven amb els seus dispositius, molt diferents de les que hom podia trobar a l'embalatge.
Abans d'anar més lluny, deixa'm compartir unes informacions que potser trobaràs interessants:
  • La capacitat de la memòria de les targetes microSD ha evolucionat molt ràpidament aquests darrers anys. Tant, que es va convertir en missió impossible vendre molts dels vells stocks de targetes amb capacitats de 4GB, 16GB o 32GB. També cal dir que no tots aquells fabricants que sabien com fabricar aquelles velles targetes, sabien com produir les modernes targetes de 128GB, 256GB o 512GB.
  • Algú va trobar una solució pel reciclatge comercial d'aquelles velles targetes en una enginyosa manipulació de la taula d'assignació de fitxers (FAT, en anglès) (3), sobre l'ús de la qual un article de Nikon Passion (4) advertia als usuaris de càmeres digitals de fer molta atenció en el moment de formatar les targetes. Per fer ras i curt, aquesta manipulació consisteix en presentar als ulls del comprador targetes de vella concepció com si fossin modernes: amb una gran capacitat d'emmagatzemament i una gran velocitat d'accés en lectura i escriptura.
  • Si prenem per exemple el cas de dues targetes legals de SanDisk: microSDHC Extreme i microSDXC Ultra de 256 GB  veurem que arribem a velocitats de lectura de 160 Mbit/s i 120 Mbit/s, i unes velocitats d'escriptura de 60 Mbit/s i 10 Mbit/s respectivament
  • Pel que fa a les targetes microSD que vaig comprar, a més que a la seva etiqueta deien estar fabricades per Huawei, també deien que eren de Classe 3. El que, en el rànquing UHS (Ultra High Speed), vol dir que suportarien almenys una velocitat d'escriptura de 30MB/s, el que les recomanaria per a la seva utilització en la gravació de vídeos amb una resolució de 4K (5) (6).
Quan vaig rebre les tres targetes (n'havia comprat un parell de més per oferir-les a dos companys de la feina), vaig obrir un paquet, vaig introduir la targeta al lector de l'ordinador, la vaig formatar amb l'opció ràpida, vaig donar un cop d'ull a les seves Propietats, i aquest va ser el resultat:

Tot semblava doncs en ordre. Per fer ras i curt, sense entrar en detalls tècnics que serien llargs d'explicar i probablement difícils a comprendre, la manipulació més freqüent presenta aquests problemes:
  • Les targetes han estat manipulades de manera a presentar una capacitat d'emmagatzemament que no és la seva capacitat real. I el fet de formatar-les amb l'opció ràpida no canvia res.
  • L'emmagatzemament de fitxers vídeos, fotografies, etc., a la targeta funcionarà fins a arribar a la seva capacitat real. A partir d'aquest límit, la targeta enregistrarà a la FAT el nom, la data i la mida dels nous fitxers, que s'enregistraran pel damunt d'aquells que ja estaven prèviament emmagatzemats, i que no desapareixeran de la FAT, com sí haurà passat amb el seu contingut.
  • L'usuari veurà així que la targeta es va omplint amb els nous fitxers i seguirà veient els més antics. Sols que ..., la sorpresa arribarà quan veurà que els fitxers més antics no tenen cap contingut malgrat veure que el seu nom, la seva data i la seva mida a la targeta indiquin el contrari.
Deixa'm dir-te que aquest és només un exemple, però hi ha diverses tècniques de manipulació que tenen el mateix resultat. En el meu cas, la manipulació (basada probablement en un flash d'una targeta vàlida de 500GB) estava tan ben feta que, malgrat haver formatat la targeta físicament amb l'opció lenta (low level format), el resultat era el mateix. Malgrat tot, vaig poder descobrir de manera relativament ràpida l'engany gràcies a un test poc ortodox que no resistiria la més mínima homologació professional.

Si mai tens la més mínima sospita sobre la capacitat real d'una targeta microSD, hi ha eines que et trauran del dubte. Entre elles, una molt simple, gratuïta i que no necessita de cap tipus d'instal·lació: H2testwl’une des meilleures options disponibles pour tester une fausse carte microSD (cf. 1).

La imatge que pots trobar a continuació és el resultat d'un test parcial que vaig fer fa uns dies amb una de les targetes que encara no havia llençat a les escombraries. La idea és relativament senzilla: anar escrivint fitxers amb un nom seqüencial i amb una mida preestablerta (e.g. 1MB) fins a arribar a omplir la capacitat que el disc diu tenir. Un cop fet això, anar llegint de manera seqüencial aquests fitxers fins a trobar aquells que no tenen cap contingut o presenten missatges d'error quan el programa intenta accedir a fitxers que no existeixen en realitat al dispositiu.

Just per informació, vaig fer aquest test amb un ordinador equipat amb un processador Intel i7@2.9 GHz i 32GB de RAM. Abans del test, vaig deixar treballar l'ordenador durant unes hores mentre formatava físicament la targeta. Crec que els resultats parcials que pots veure a la imatge, ho diuen gairebé tot:
  • Escriure els fitxers a la targeta fins a arribar a omplir virtualment tota la capacitat del disc, li va prendre al programa gairebé 8h45.
  • Després de 12h45 de lectura i verificació dels fitxers, el programa va trobar que gairebé 15 GB de la targeta estava en ordre, mentre que altres 23,4 GB estaven corruptes.
A causa de la baixa velocitat de lectura de la targeta, quan vaig veure que el programa necessitaria més de 152 h per completar el test, vaig dir-me que no valia la pena continuar i em vaig desfer de la darrera de les targetes que encara guardava.


  1. Comment repérer une fausse carte MicroSD et éviter de se faire arnaquer, CommentGeek.com, 26.03.2019
  2. Carte microSD : comment éviter les fausses bonnes affaires et vous assurer de ne pas être floué, 01.net, 30.11.2019
  3. Wikipedia: File Allocation Table (FAT) [en] [fr] [es] [ca]
  4. Jean-Christophe Dichant: Comment utiliser les cartes mémoire, les erreurs à éviter, nikonpassion.com, 11.01.2018
  5. Wikipedia: SD Cart [en] [fr] [es] [ca]
  6. Will Georgiadis and Nathan Spendelow: How to choose an SD card: Class and speed ratings explained, expertreviews.co.uk, 12.02.2021 || Renaud Labracherie: Quelle carte microSD choisir ? Les Numériques, 14.10.2021

Sunday, October 31, 2021

submarine cables (3/3)

source: Kongsberg, Cable Laying Vessels and Cable Survey


En març del 2019 vaig publicar un post on recollia algunes lectures que havia fet al voltant de les tempestes geomagnètiques (1). Entre aquestes lectures hi havia un article de l'edició en espanyol del New York Times (2) que parlava dels cables submarins. Un article que, encara avui, és de lectura recomanada.

Al primer post vam veure que el primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit per telègraf. I a l'article del New York Times que la reina Victòria va commemorar aquest esdeveniment enviant un missatge dirigit al llavors president nord-americà: James Buchanan. Aquest missatge va trigar setze hores per arribar al seu destinatari!

Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans. A un post publicat el passat mes de juliol (3), vam veure que, actualment, el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica. I a un altre post publicat a principis d'octubre (4), vam veure una animació impressionant del desplegament d'aquesta xarxa de cables arreu del món.

La situació actual es caracteritza perquè gairebé la totalitat del tràfic intercontinental d'internet passa pels cables submarins; les empreses estan desplaçant gran part -quan no la totalitat- dels seus recursos informàtics al núvol (un núvol què, recordem-ho, no passa pels satèl·lits, sinó pels cables submarins); i, com hem vist recentment amb el darrer incident de Facebook (5), tot com els de Google o Microsoft que el van precedir, la seguretat en la redundància dels Data Centers (6) no és exactament la que ens havien explicat, car una disfunció en el principal Data Center d'una d'aquestes companyies a Califòrnia pot provocar una caiguda a escala planetària, independentment de si els altres Data Centers continuen funcionant normalment.
H I Sutton: 5 Ways The Russian Navy Could Target Undersea Internet Cables, Naval News, 07.04.2021

Podem resumir la situació actual dient que, amb tots els ous d'occident a la mateixa cistella, els cables submarins són un objectiu militar de la més alta importància. Això explica l'alarma que va causar a l'OTAN descobrir que uns submarins russos estaven (i segueixen) rondant al voltant de cables submarins vitals (7).
Hom calcula que més de 10 bilions de dòlars en transaccions financeres diàries, quatre vegades el PIB anual de França, passen pels cables submarins. Aquest és especialment el cas del principal sistema comercial de les finances globals, el SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunications) (8)
Com ens explica a un article de lectura recomanada el professor Serge Besanger (cf. 8):
Ja fa anys que les grans potències estan implicades en una “guerra híbrida”, mig oberta, mig secreta, pel control dels cables submarins. A mesura que Europa es concentra cada cop més en les amenaces a la ciberseguretat, les inversions en la seguretat i la resiliència de les infraestructures físiques que sustenten les seves comunicacions amb el món (els cables submarins!) no sembla ser una prioritat avui dia.
El cas és que, si les alarmes de l'OTAN van saltar quan els seus sistemes d'alerta van descobrir als submarins russos rondant al voltant de cables submarins, altres estàvem més que preocupats ja en 2013, quan The Guardian va publicar un article basat en les revelacions d'Edward Snowden sobre l'existència del programa Prism (9).

Liderat per la NSA el programa Prism (10) compta amb la (obligada?) col·laboració de companyies com Microsoft (Outlook, Skype...,), Google (Gmail, YouTube...,), Facebook (Messenger, Instagram, WhatsApp...,), Yahoo!, Apple, AOL ..., I, fins on se sap, també aplica a Europa les seves eines de motorització, implementades en els dispositius Android i Apple. Amb el seu ús és possible accedir al contingut dels mòbils: micròfon, càmera i localització sense necessitat d'instal·lar res. Per exemple, en el cas dels dispositius en Android està implementat al Kernel i el Socket de sortida és el 443. A més, permet visualitzar en remot l'escriptori del dispositiu mòbil amb captures contínues sense que l'usuari no vegi res, ja que està implementat en el propi sistema operatiu.
source: The Guardian (2013)

Abans que tinguis un accés sobtat de febre conspiranoica, deixa'm afegir que tinc el ferm sentiment que la NSA no està especialment interessada en les teves converses amb familiars i amics. I que si tinc el sentiment que els líders del procés no tenen Wikipedia entre les seves lectures preferides, estic segur que hi ha altres grups que sí que tenen en compte l'existència d'aquest sistema de vigilància i el bescanvi d'informacions entre les agències d'intel·ligència de diversos països.

Personalment, trobo molt més inquietant que el Government Communications Headquarters (GCHQ), l'equivalent britànic de la NSA, també tingui des del 2008 la capacitat de controlar el contingut del trànsit de les informacions que circulen pels cables submarins. Una capacitat d'intercepció i supervisió que inclou les trucades telefòniques, el contingut de correu electrònic, les publicacions de Facebook i fins i tot l'historial de navegació dels usuaris d'Internet (11). Per rebaixar la tensió provocada per aquesta descoberta, un portaveu del GCHQ declarava a The Guardian que:
No tenim per objectiu llegir milions de correus electrònics. Tampoc utilitzar el programa Prism per controlar el trànsit nacional, les converses de britànics amb altres britànics.
Sobre la veracitat d'aquestes declaracions crec que val la pena recordar que Edward Snowden comentava sobre l'entusiasme dels serveis d'intel·ligència britànics que: "Els britànics són pitjors que els nord-americans" (cf. 9).
Alexandra Brzozowski: NATO seeks ways of protecting undersea cables from Russian attacks. NATO seeks ways of protecting undersea cables from Russian attacks, Euractiv, 23.10.2020

En qualsevol cas, el nerviosisme de l'OTAN per la presència de submarins russos rondant al voltant de cables submarins vitals (cf 7) també s'explica per quelcom del que no ha parlat gaire la premsa (cf. 8).
Des del 2017 hi ha hagut cables submarins entre UK i els USA i entre França i els USA que s'han tallat "accidentalment" per grans vaixells pesquers d'una gran potència acostumada a l'ús de forces irregulars durant períodes de tensions internacionals. Anys abans, en 2007, Vietnam va perdre gairebé el 90% de la seva connectivitat amb la resta del món durant un període de tres setmanes: uns pescadors vietnamites van tallar un cable submarí per tal de recuperar els seus materials amb la idea de revendre'ls. En realitat, un atac d'aquest tipus és extremadament fàcil de dur a terme, també per part d'actors no estatals.
De totes maneres, crec que val la pena recordar que els cables submarins han sigut un objectiu militar prioritari d'ençà que es va posar en explotació la primera línia telegràfica en 1858 entre els USA i el Regne Unit (cf. 2). Un article publicat per Daniel Headrick a Open Edition i que et pots descarregar en format ePub o PDF (12), ens explica la llarga història sobre el rol estratègic dels cables submarins i les accions militars que històricament s'han dut a terme per interrompre el trànsit de les comunicacions que aquests vehiculaven.

Military Teamwork: Cutting The Cable at Cienfuegos, YouTube, 29.01.2014

Entre aquestes accions militars, m'agradaria mencionar la primera d'una llarga saga. Va tenir lloc durant la guerra hispano-americana del 1898 que va acabar amb la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines. La resumeixo a talls de destral. En primer lloc, el professor Serge Besanger (cf. 8) ens explica una versió probablement lligada a la propaganda americana, molt en línia amb el vídeo sobre el tall del cable de Cienfuegos:
Els primers atacs d'aquest tipus van tenir lloc l'any 1898, durant la guerra hispanoamericana. Aquell any, a la badia de Manila (a les Filipines), l'USS Zafiro va tallar el cable que connectava Manila amb el continent asiàtic per tal d'aïllar les Filipines de la resta del món, així com el cable que anava de Manila a la ciutat filipina de Capiz.

Altres atacs espectaculars per cable van tenir lloc al Carib, i van deixar Espanya a les fosques sobre el desenvolupament del conflicte a Puerto Rico i Cuba, contribuint de manera important a la victòria final dels Estats Units.
Daniel Headrick (cf. 12) ens presenta una versió força diferent sobre aquestes accions militars i el seu resultat.
Des del primer dia, els governs espanyol i nord-americà van imposar la censura als dos extrems del cable entre Florida i Cuba. Hom esperava que els bel·ligerants respectessin els cables pertanyents a una nació neutral, però això era una il·lusió. Per exemple, el govern dels Estats Units es va apoderar d'un cable francès entre Nova York i Haití per evitar que els espanyols l'utilitzessin.

El que va salvar Espanya de ser tallada del seu exèrcit a Cuba va ser la ineficàcia de la US Navy, que va intentar tallar els cables cap a Cuba, però en va deixar diversos en actiu, perquè no tenia ni els ganxos adequats ni els mapes correctes.

A les Filipines, una altra colònia espanyola, la flota nord-americana va intentar apoderar-se del final del cable entre Hong Kong i Manila, però sense èxit. Per tal de preservar la seva neutralitat en aquest conflicte, la Companyia de l'Est va interrompre el trànsit entre Manila i Hong Kong, la qual cosa obliga l'almirall nord-americà Dewey a enviar vaixells a Hong Kong per comunicar-se amb Washington.
Els nord-americans saben que una cosa és la propaganda militar i una altra la realitat. Els russos també ho saben. Probablement, uns i altres utilitzen la xarxa de satèl·lits per les comunicacions de caràcter militar. Però no oblidem que aquest joc es juga en un altre terreny: It's the economy, stupid!


  1. Veure Geomagnetic Storm: A new Carrington Event?, publicat en aquest blog el 31.03.2019
  2. Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
  3. Veure Submarine Cables (1/3), publicat en aquest blog el 08.07.2021
  4. Veure Submarine Cables (2/3), publicat en aquest blog el 03.10.2021
  5. Marcelino Madrigal: La caída de Facebook, WhatsApp e Instagram, Newtral.es, 04.10.2021 || Rafael Merino: El problema de Facebook es que alguien de FB ha borrado sus tablas BGP de Internet. Traducción: Se han borrado a sí mismos de Internet, Twitter, 04.10.2021
  6. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
  7. H I Sutton: How Russian Spy Submarines Can Interfere With Undersea Internet Cables?, Forbes, 19.08.2020 || Michael Birnbaum: Russian submarines are prowling around vital undersea cables. It’s making NATO nervous, The Washington Post, 22.12.2017 || Could Russia cut undersea communication cables?, BBC News, 15.12.2017 || David E. Sanger et Eric Schmitt: Russian Ships Near Data Cables Are Too Close for US Comfort, New York Times, 26.10.2015
  8. Serge Besanger: Sans câbles sous-marins, plus d’internet… Que risquent la France et les pays d’Europe ?, Ouest-France, 22.10.2021
  9. Glenn Greenwald and Ewen MacAskill: NSA Prism program taps in to user data of Apple, Google and others, The Guardian, 07.06.2013
  10. Wikipedia: PRISM (surveillance program) [en] [fr] [es] [ca]
  11. Les services secrets britanniques espionnent Internet par les fibres optiques, Le Monde, 21.06.2013
  12. Daniel Headrick: Le rôle stratégique des câbles sous-marins intercontinentaux, 1854-1945 pp. 59-72 in Pascal Griset: Les ingénieurs des Télécommunications dans la France contemporaine, Réseaux, innovation et territoires (XIXe-XXe siècles). Colloque des 21 et 22 octobre 2010.

Thursday, October 28, 2021

hi ha vida després de la mort?

The Paramount Vault: Ghost - Love Everlasting, Youtube,

Si fa uns dies vaig compartir un article on tractava el tema de la mort en clau d'humor (1), aquest no és el cas de l'article que publico avui. És per això que m'agradaria proposar a aquells que tingueu una gran sensibilitat davant del tema de la mort que no el llegiu o que el deixeu de llegir en el mateix moment en què trobeu que el que esteu llegint us està fent mal.

La idea de l'article que publico avui em va arribar quan vaig llegir un article publicat en 2019: La mort no és res de l’altre món: (2) “... Morir és completament normal, passa cada dia, a totes hores, a tot arreu del món”. Un article que ens presentava la professió de tanatopràctic des del punt de vista pragmàtic d'una noia de 18 anys que treballa en aquesta professió.

Un article molt interessant que em va donar la idea de publicar algunes notes que he anat recollint sobre el tema: hi ha vida després de la mort? Sols que, contràriament a la visió religiosa amb què estem acostumats a tractar aquest tema, les meves notes tenien més a veure amb la visió actual de la ciència. A causa de les limitacions del format del blog, he decidit resumir aquestes notes amb una selecció d'articles que presenten respostes basades en els coneixements actuals de la ciència a la pregunta: quan es pot dir que estem realment morts?

Hi ha un estat de consciència just després de la mort?
La llum blanca al final d’un túnel, els fenòmens d’incorporació específica o l'estat de consciència ... Es tracta de les conegudes experiències de mort imminent (EMI) de les que han parlat nombroses persones reanimades després d’una aturada cardíaca.

Un estudi publicat en octubre del 2014 (3) afirmava que: "L'evidència suggereix que, durant els primers minuts després de la mort, no es perd la consciència". Aquesta afirmació estava basada en una enquesta que va començar el 2008 amb 2060 pacients de 15 hospitals del Regne Unit, Estats Units i Austràlia, on van participar 330 persones que van sobreviure a una aturada cardíaca. Entre elles, 140 persones van relatar els moments de consciència que van viure abans de ser "ressuscitades".

Entre aquestes persones, algunes van afirmar haver viscut un sentiment de pau i de plenitud, mentre que d'altres afirmaven haver vist la "llum blanca". En total, el 46% va declarar estar conscients durant l'aturada cardíaca. Algunes, fins i tot recordaven fets reals ocorreguts al quiròfan, mentre els metges estaven ocupats en reanimar-les: per exemple, malgrat estar durant tres minuts en mort clínica, un home de 57 anys va poder recordar els gestos de les infermeres i el so de les màquines que hi havia al seu voltant.
Sabent que el cervell no pot funcionar normalment si el cor no funciona, una explicació plausible és que si el flux de sang es manté gràcies al massatge cardíac, el cervell pot seguir funcionant. Fins i tot en els casos en què es produeix una aturada cardíaca mentre el pacient es troba sota anestèsia general, pot passar que l’esforç anestèsic caigui lleugerament, el que fa que el cervell es desperti després de passar un curt període en stand-by.
En 2013, durant uns experiments realitzats amb ratolins anestesiats, es va poder enregistrar en els electroencefalogrames que, durant els primers 30 segons després d'una aturada cardíaca, els seus cervells presentaven un augment generalitzat i transitori de l’activitat cerebral. Una activitat característica de la percepció conscient: això suggereix que el cervell és capaç de produir activitats elèctriques ben organitzades durant la primera fase de la mort clínica (4) (5).

Les cèl·lules segueixen actives hores després de la mort?
Com a resultat d'un estudi publicat a Nature Communications el mes de febrer del 2018 (6), Roderic Guigó (7), professor de biologia computacional al Centre de Regulació Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra, explicava que: Hem observat processos actius de determinats gens després de la mort. És a dir, l'activitat al nivell dels mecanismes de transcripció genètica persisteixen en determinades cèl·lules durant unes hores després de la mort (6).
Algunes parts del cos continuen vives quan es manifesta la mort, explica Roderic Guigó. Què vol dir això? Quina diferència hi ha entre la mort d'un individu i la mort de les parts que el constitueixen? Soc el meu fetge, el meu estómac, el meu ronyó? Aquests òrgans continuen funcionant després de la mort. Estan vius, però jo estic mort. Es pot definir la vida com l’acció coordinada de totes les seves parts, i la mort com la fi d'aquesta coordinació?
Encara és més sorprenent que, si l’activitat de determinats gens disminueix -com ara els associats amb la resposta immune o el metabolisme-, aquesta s'estimula en d’altres. L’expressió de gens associats a l’estrès, per exemple, va ser més alta després de la mort clínica. Igual que la d’un gen associat a una proteïna que s'ocupa del transport de l’oxigen ... Els investigadors suggereixen que podria ser un efecte compensatori del cos que, en certa manera, no ha abandonat del tot la idea de viure (8).

Seguim movent-nos més d'un any després de morts?
Un article publicat en 2018 porta un títol inquietant: El cos humà encara es mou més d’un any després de la mort (9). Aquest article ens parla d'un estudi realitzat a Austràlia sobre el moviment post-mortem dels cossos.

Alyson Wilson, investigadora de l’institut australià Facility for Taphonomic Experimental Research (10) es va interessar al moviment post-mortem del cos humà basant-se en un estudi precedent publicat en agost del 2019 a Forensic Science International: Synergy (11). Si has llegit un llibre de Patricia Cornwell: La Granja de cuerpos, deixa'm dir que Alyson Wilson va fer els seus experiments al mateix tipus de laboratori a l'aire lliure.

Filmant amb la tècnica del time lapse un cos en descomposició a intervals regulars de 30 minuts, l'equip d'investigadors va observar que "els braços es movien d'una manera remarcable". Estirats al llarg del cos a l’inici de l’experiment es van allunyar del bust i es van col·locar més amunt al final. Durant les seves observacions, els investigadors van constatar que una de les extremitats superiors fins i tot s'allunyava i s'apropava diverses vegades del cos.

Aquests moviments post-mortem, observats durant tot l'experiment, són el resultat del procés de descomposició, durant el qual el cos es momifica i els lligaments es deshidraten i després s’atrofien. Però és la primera vegada que s’observa durant un període tan llarg.

Conclusions
No aniré més lluny. Com ja t'he dit abans, l'objectiu d'aquest article és el de compartir uns articles que guardava entre les meves notes. En tinc d'altres: uns estan en línia amb els resultats dels estudis que avui he compartit amb tu i d'altres no tant. Uns són més antics i d'altres són més actuals.

Just per acabar, aquests articles ens fiquen davant de la definició conceptual sobre què és la mort. I en aquest sentit, val la pena recordar la reflexió que feia en Roderic Guigó:
Algunes parts del cos continuen vives quan es manifesta la mort. Què vol dir això? Quina diferència hi ha entre la mort d'un individu i la mort de les parts que constitueixen l’individu? Soc el meu fetge, el meu estómac, el meu ronyó? Aquests òrgans continuen funcionant després de la mort. Estan vius, però jo estic mort. Es pot definir la vida com l’acció coordinada de totes les seves parts, i la mort com a fi d'aquesta coordinació?
Hom segueix investigant si hi ha vida després de la mort, i a quin tipus de vida hom es refereix quan així s'afirma. Mentrestant, com no sembla haver-hi cap dubte sobre que hi ha vida abans de la mort, et proposo que veiem junts aquest vídeo i tornem a recuperar la mort d'enllà on la vam deixar el passat 19 d'octubre (cf. 1).

Just For Laughs Compilation - Best of Playing Dead Pranks, YouTube, 27.08.2020


  1. Veure Always look on the bright side of life, publicat en aquest blog el 19.10.2021
  2. Mar Bermúdez i Jiménez: La mort no és res de l’altre món, La Mira, 31.10.2019
  3. Hugo Jalinière: Un état de "conscience" observé après la mort, vraiment ?, Sciences et Avenir, 09.10.2014
  4. Sam Parnia et al.: AWARE—AWAreness during REsuscitation—A prospective study, Resuscitation, December 2014, Volume 85, Issue 12, Pages 1799–1805
  5. Joël Ignasse: "Mort imminente" : la lumière blanche provoquée par le cerveau, Sciences et Avenir, 19.08.2013
  6. Ferreira, P.G., Muñoz-Aguirre, M., Reverter, F. et al. The effects of death and post-mortem cold ischemia on human tissue transcriptomes. Nature Communications 9, 490 (2018). https://doi.org/10.1038/s41467-017-02772-x
  7. Roderic Guigó: Wikipedia
  8. Hugo Jalinière: Après la mort, certains gènes bougent encore, Sciences et Avenir, 01.03.2018
  9. Héloïse Chapuis: Le corps humain bouge encore plus d'un an après la mort, Sciences et Avenir, 19.09.2019
  10. University of Technology Sydney: Facility for Taphonomic Experimental Research (AFTER) 
  11. Forensic Science International: Synergy. Elsevier

Tuesday, October 26, 2021

big data centers and electricity network

Source: DariaSamuel, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
Kolos, le plus grand data center du monde, à Ballangen en Norvège, alimenté en énergies vertes (Kolos Home page).


A principis de juliol d'enguany vaig publicar un article sobre els cables submarins on deia:
En 2020, el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica i Google era el més gran proveïdor del món, amb 14 grans cables i més de 112.000 km sota el mar.
Un dels objectius més importants d'aquests cables és la connexió dels grans centres d'emmagatzematge de dades, coneguts en anglès amb el nom de Data centers i traduïts amb més o menys fortuna per altres noms en altres llengües.

Actualment, la major part dels Data centers disseminats pel planeta acullen una massa enorme de servidors utilitzats per a la navegació per Internet, les aplicacions i les dades d'un nombre creixent d'empreses i també a l'emmagatzemament en allò que en anglès es coneix com el Cloud (el núvol, la nube) del correu electrònic, les fotos, els documents, però també la traça de les pàgines que hem visitat, etc. 

Perquè un Data center funcioni de manera òptima, s'han de complir determinades condicions: com ara disposar d'un excel·lent sistema d'aire condicionat (l'acumulació de servidors provoca un augment de la temperatura impressionant a les instal·lacions), el control de la qualitat de l'aire (els servidors detesten la pols), una solució d'alimentació d'emergència i unes elevades exigències pel que fa a les mesures de seguretat.
SafeHost ouvre à Gland (VD) le plus grand datacenter de Suisse, ICT Journal, 17.05.2017

Pel que fa al consum en electricitat dels Data centers en Suïssa, un article publicat per l'ICT Journal el mes d'abril d'enguany (3) ens aprenia que:
Segons un estudi encarregat per l'Office fédéral de l'énergie, el consum elèctric en 2019 dels Data centers i dels Centres de càlcul de les empreses pujava a 2,1 TWh, el 3,6% del consum total en electricitat de Suïssa. Aquest estudi també explicava que la major part d’aquesta energia es consumia als Centres de Càlcul de les grans empreses, que consumeixen més energia que els proveïdors dels grans Data centers. Les sales de servidors de les PME consumirien gairebé cinc vegades menys electricitat que els equips de les grans empreses. Finalment l'estudi també subratllava que, amb les mesures adequades, es podria estalviar gairebé la meitat d'aquesta electricitat.
Cat Electric Power: Cat® Diesel Generator Sets Supply Emergency Power to World's Tallest Data Center, YouTube, 03.04.2014

Però el problema no es limita a l'enorme consum d'electricitat en condicions normals d'un Data center. Com ens explicava Joe Kava a un article publicat en desembre del 2020 al blog de Google (4):
En les rares ocasions en què un Data center de Google es veu afectat per un tall de corrent, hem d'estar preparats per produir varis MW d'electricitat en pocs segons. Per fer front a aquest repte utilitzem normalment potents generadors dièsel.
Google. Centres de données: Saint-Ghislain, Belgique

Al mateix article, Joe Kava ens informava del projecte de Google per a la instal·lació a un dels més importants Data centers de la companyia, el quart del campus de Saint-Ghislain (Bèlgica), d'un sistema basat en bateries que reemplaçaria els generadors dièsel com dispositius d'alimentació d'emergència.
En cas d’interrupció del corrent de la xarxa elèctrica, el sistema ajudarà a mantenir les recerques (Google), els correus electrònics (Gmail) i els vídeos (YouTube) dels nostres usuaris sense la contaminació i les emissions provocades per la crema de gasoil.

Calculem que hi ha més de 20 GW de generadors dièsel en servei als Data centers d'arreu del món. Aquest projecte representa una oportunitat per una implementació massiva de solucions més netes.
Source: Bedag Informatik AG - Home page

Uns mesos abans de l'anunci de Google, a un article molt pedagògic i de lectura recomanada sobre l'energia de reglatge, una companyia pública del cantó de Bern: Bedag, propietària de diversos Data centers a: Bern, Aarau, Delémont i Wettingen ens explicava com aquests poden passar de ser subjectes passius dels incidents de la xarxa elèctrica a actors decisius en la seva solució (5).

Els Data centers de Bedag disposen de diverses instal·lacions elèctriques per l'alimentació d'emergència: entre elles, a més de les bateries, els volants d'inèrcia (lectura recomanada!) (6).
D'aquesta manera, podem assegurar l'alimentació de tots els components necessaris per al funcionament dels nostres Data centers, fins i tot en cas d'una llarga interrupció de l'alimentació.
Des del mes d'agost del 2020, aquestes instal·lacions també donen suport a la xarxa elèctrica suïssa en cas de fortes fluctuacions.
Energie Wasser Bern (EWB) ens va preguntar si estàvem utilitzant parts de la nostra capacitat de producció: uns 4,5 MVA i si estaríem disposats a donar suport a la xarxa elèctrica suïssa. Des d’agost, les nostres instal·lacions elèctriques d’emergència estan preparades per ser utilitzades també com a energia de reglatge destinada a estabilitzar la xarxa elèctrica pròxima en cas de necessitat. En cas de fluctuacions a la xarxa, EWB adquireix el corrent del qual disposem.

D'una banda, en cas d'interrupció del corrent elèctric, disposem de l'energia suficient per alimentar la nostra infraestructura i garantir el funcionament dels sistemes dels nostres clients. D'altra banda, la font redundant d'alimentació d'emergència garanteix les reserves suficients per poder ajudar a estabilitzar el subministrament públic en paral·lel.
Es així com els Data centers de Bedag s'afegeixen als de Postfinance (Die Schweizerische Post), la Berner Kantonalbank i T-Systems, que també han posat la potència de l'alimentació d'emergència dels seus Data centers a disposició del mercat de l'energia de reglatge, contribuint així a garantir la seguretat de subministrament i funcionament de la xarxa elèctrica Suïssa.

Probablement, incloure (i potser ampliar) les instal·lacions d'energia d'emergència dels grans complexos industrials i dels Data centers en una estratègia d'emmagatzemament de l'energia produïda per les instal·lacions de renovables podria ser una idea interessant en l'objectiu de compartir els costs d'aquestes instal·lacions i donar a la transició energètica la seva màxima eficiència amb un cost reduït.

També hi ha altres solucions. Com ara la de construir Data Centers als països escandinaus. O la de comprar aquells que ja existeixen, com va ser el cas dels Data Centers de Green Mountain, adquirits el passat estiu per la companyia israeliana Azrieli Group (7). Però jo, en qüestions de sobiranies, fa molt de temps que prefereixo no opinar.

Green Mountain - The most secure datacenter in Scandinavia, YouTube, 16.11.2015


  1. Veure Submarine cables (1/2), publicat en aquest blog el 08.07.2021
  2. Wikipedia: Data center
  3. Yannick Chavanne: Les datacenters suisses gaspillent encore trop d’énergie, ICT journal, 19.04.2021
  4. Joe Kava: Cleaner data centers, batteries included, Blog Google, 16.12.2020 || Will Calvert: Google plans fourth Belgian data center for €600 million, Datacenter Dynamics, 03.06.2019
  5. Bedag soutient la stabilité du réseau électrique suisse, Bedag, 16.09.2020
  6. Volants d’inertie : équilibrage de courant efficace dès la première milliseconde, Bedag, 12.04.2021
  7. Dan Swinhoe: Azrieli Group acquires Green Mountain for $850 million, Datacenter Dynamics, 19.07.2021