Tuesday, January 31, 2017

politically correct geography


Dues perles genials d'una vella sèrie americana: The West Wing (fr: À la Maison-Blanche, esp: El ala oeste de la Casa Blanca).
  • Al primer vídeo, aprofitant l'oportunitat del Big Block of Cheese Day, dia en que la Casa Blanca obre les seves portes als grups que normalment no tenen accès a l'administració, la 'Organization of Cartographers for Social Equality', explica a la Secretaria de Premsa de la Casa Blanca perquè el President dels Estats Units hauria de defensar l'ús de la projecció inversa de Peters a les escoles, ja que representa correctament la mida dels països i deixa de banda l'òptica colonialista europea de la projecció de Mercator.
  • Al segon vídeo (la integració pot estar desactivada) un president dels USA il·lusionat per la descoberta d'un vell mapa de 1709 de la Terra Santa amb un nivell de detall impressionant, es troba ràpidament desil·lusionat davant el desinterès dels seus assessors, que li fan veure que parlar d'aquest mapa podria ferir un munt de sensibilitats, donat que no apareixen enlloc les fronteres d'Israel ...

Monday, January 30, 2017

utilització dels pressupostos de recerca a la UE


Yenisei Springbreak ! from TOMCAR Permafrost on Vimeo.

Ienissei: desglaç en primavera
Fa uns dies vaig passar-me per la pàgina de Horizon, el Magazine de Recerca i Innovació de la Unió Europea (1) per veure què havia donat de sí un projecte destinat a analitzar si el carboni orgànic emmagatzemat al permafrost s'està alliberant a l'atmosfera gràcies als efectes del canvi climàtic i, donat l'efecte hivernacle d'aquest gas, si està contribuint a retroalimentar aquest fenomen.

Com pots veure a la pàgina de la UE destinada a la presentació del projecte TOMCAR-Permafrost (2), aquest havia de durar 4 anys (Febrer 2012 a Gener 2016) i tenia un pressupost molt estrany de tant sols € 100'000: tot és molt més clar quan visites la pàgina del projecte (3). I és també a la pàgina del projecte que pots trobar un simpàtic resum del treball de camp de les campanyes 2014, 2015 i 2016.

He de confessar-te que, al principi, no havia entès massa bé perquè a la pàgina del projecte a Vimeo (4) només hi havia un vídeo d'una qualitat discutible i sense só. Més que res perquè, a les pàgines del Laboratoire écologie fonctionnelle et environnement de Tolosa de Llenguadoc (5) hom podia trobar la ressenya d'un documental lligat al projecte: 'Vodavos - Porteur d’eau en Sibérie' (6), encara que publicat a la pàgina personal d'un realitzador de Tolosa de Llenguadoc a Vimeo (7).

Tampoc vaig entendre massa bé perquè a la presentació de l'interès de la utilització de les imatges del satèl·lit de l'ESA Spot 5 (cal recordar encara que Spot Image té la seva seu a Tolosa de Llenguadoc?) a un simpòsium a Praga l'any passat (8), hi havia una menció molt residual del nom projecte de la UE als transparents, molt en la línia de la descripció del documental feta pel Institut National Polytechnique de Toulouse (9) que'l presentava com realitzat per: Arnaud Mansat sur les recherches de Roman Teisserenc, du laboratoire Ecolab en Sibérie, dans le cadre du projet TOMCAR-Permafrost.

Arribats a aquest punt me demanava quin era l'interès d'una UE en descomposició per subvencionar amb el seu pressupost un treball local de recerca sobre els efectes de l'alliberament del carboni orgànic a l'àrtic. Una investigació que altres centres de recerca estan portant a terme amb molts més recursos i resultats. D'acord, comparativament, la contribució de la UE no és enorme, però es tracta d'un fet que il·lustra força bé la desconfiança que s'ha instal·lat a diferents països del continent sobre el funcionament de les institucions de la UE i els seus favoritismes a l'hora de destinar els seus pressupostos. Pel que fa als centres de recerca francesos, crec que haurien de fer un esforç per destacar la contribució dels seus partners internacionals i afavorir així la seva integració entusiasta en futurs projectes. Demanar una subvenció europea i ignorar-la a continuació, afavorint amb els resultats del projecte exclusivament les empreses o els professionals locals, me sembla força allunyat del que es fa en altres països i no me sembla una estratègia que tingui un gran futur.


  1. Horizon, The EU Research and Innovation Magazine (Wikipedia). A no confondre amb Horizons, el magazine trimestral suís de la recerca editat pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique (FNS) i les Académies suisses des sciences 
  2. Arctic rivers to spill their climate change secrets, Horizon, 12.01.2017
  3. Veure TOMCAR - Initiative Home page
  4. Veure TOMCAR Permafrost Vimeo Home Page
  5. Laboratoire écologie fonctionnelle et environnement, Home Page
  6. Un film documentaire réalisé sur les recheches d'Ecolab en Sibérie, Ecolab, 17.01.2015
  7. 'Vodavos - Porteur d’eau en Sibérie', Vimeo, 03.11.2014 
  8. Can we use Spot 5 Take 5 to monitor dissolved organic carbon in the Arctic river Yenisei? ESA: Living Planet Symposium 2016, Prague (9-13 May)

Saturday, January 28, 2017

the foundation strikes again

Big Brother is Watching You
L'administració d'aquest president tant simpàtic que acaba de deixar la Casa Blanca va invocar una llei promulgada en 1986 per l'administració Reagan: Stored Communications Act (1) per obligar a Microsoft a lliurar-li els correus electrònics emmagatzemats a un servidor en Irlanda. L'excusa era investigar un cas de drogues i l'al·legació era que, si el servidor es trobava a Europa, la seu de Microsoft es troba als USA.

Estem parlant de la mateixa administració que es va dedicar a espiar els telèfons dels líders dels països aliats, que va traure de circulació a Snowden i Assange (2), va enviar al cementiri a Aaron Swartz (3) i que ha posat en peu un sistema de control social que va molt més enllà del pitjor dels malsons d'Orwell (4).

Microsoft es va negar a lliurar les dades personals emmagatzemades en un servidor que estava a Europa al·legant que aquestes dades estaven lligades a la legislació Europea sobre la protecció de dades. Com la decisió dels jutges podia fer jurisprudència, la posició de Microsoft va rebre el suport d'altres companyies: Amazon.com, Apple, CNN, Fox News Network i Verizon Communications, però també el de l'American Civil Liberties Union i la U.S. Chamber of Commerce (5).

Segurament Microsoft també va rebre el ferm suport dels líders de la Unió Europea i el dels seus països membres. I segurament també van haver-hi manifestacions amb milions de ciutadans que tenen un compte de missatgeria a microsoft, google, yahoo, ... Per ser sincer, la veritat és que no recordo cap moviment d'aquestes proporcions a Europa: me faig gran i de vegades me falla la memòria. Me falla tant, que tampoc recordo cap manifestació el passat mes de Juliol del 2016, quan els jutges americans van donar la raó a Microsoft. Tampoc recordo cap manifestació quan els serveis jurídics de l'administració d'aquell president tant simpàtic van decidir apel·lar la decisió judicial.

Com només fa uns dies que ha passat, del que sí que me'n recordo però és que el Tribunal d'Apel·lacions a Manhattan ha decidit no decidir res sobre la decisió del mes de Juliol passat, i conservar com a vàlida la decisió en favor de la posició de Microsoft. També recordo força bé haver vist aquesta noticia ben amagada a la majoria dels diaris. No recordo tampoc haver vist cap convocatòria de manifestació de masses per la defensa de les dades privades o en defensa de la independència de la jurisdicció europea. Entre tant, un dels jutges americans que s'ha oposat a la decisió del tribunal amb el seu vot particular: Jose Cabranes, està portant a terme una campanya decidida per endurir la llei de l'administració Reagan passant per les altes instàncies judicials o el Congrés.

Ara bé, el que sí que és inadmissible és que els russos (eren ells?) es dediquessin a espiar als espies i a aquells que els havien dirigit des de l'administració d'aquell president tant simpàtic. O que Snowden i Assange, entre altres, es dediquessin a embrutar la seva administració, publicant tot allò que mai no hauriem de haver vist. Per aquells que no s'hagin donat encara compte, és un comentari en clau de humor sobre un tema que no me fa riure gens ni mica.


  1. Wikipedia: Stored Communications Act 
  2. Lletra oberta als simpatitzants de la Fundació, publicat en aquest blog el 19.01.2017
  3. Privés de savoir? le combat d'Alexandra Elbakyan, publicat en aquest blog el 26.01.2017
  4. Wikipedia: 1984 (novel·la)
  5. Stempel, Jonathan: Microsoft victory in overseas email seizure case is upheld, Reuters, 24.01.2017

Friday, January 27, 2017

interference localization from space

Source: SIECAMS ILS (Interference Localization System)
Segurament ja has vist un munt de reportatges sobre els vehicles autònoms que, en un futur proper, no necessitaran conductor i aniran des d'un punt a un altre guiant-se per una combinació dels sistemes de geolocalització instal·lats als satèl·lits i de sensors embarcats al vehicle: proximitat, radars, sistemes de visió,  etc. (1).

El mes de juny de l'any passat, a Sion (Valais, Suïssa), La Poste feia els primers tests d'un bus sense conductor (2), el mes d'agost Reuters ens parlava dels primers tests d'un taxi sense conductor a Singapur (3) i el mes d'octubre Wired ens parlava d'un camió de 18 rodes que va recórrer més de 190 km sense conductor per lliurar un carregament de 50'000 cerveses (4)

Tot plegat, avui en dia no ens sembla gens extraordinari: els avions i els vaixells fa temps que utilitzen les constel·lacions de satèl·lits GNSS (5) per fixar la seva posició, determinar les seves rutes i deixar als pilots automàtics la responsabilitat de portar la nau al seu destí. Si fins i tot nosaltres utilitzem els mateixos sistemes de geolocalització des del nostre vehicle o des del nostre smartphone ! 

Avui però m'agradaria compartir amb tu un Work Paper força interessant que he trobat a l'edició de Novembre/Desembre del 2016 del magazine Inside GNSS (6): Interference Localization from Space (7).

Si fa un parell de dies veiem que, en juny de 2015, quaranta hores després que les partícules d’un núvol gegant de plasma magnetitzat expulsat del Sol arribessin a la Terra provocant una tempesta geomagnètica que va causar importants problemes en el senyal de ràdio en zones d'alta latitud del continent americà i d’altres en la transmissió del senyal dels satèl·lits (8), l'article de Inside GNSS ens parla de la interferència de les freqüències ràdio a l'espai, que fan que la indústria dels satèl·lits perdi cada any milions de dòlars a causa d'una degradació de la qualitat del servei o, fins i tot, de la pèrdua completa d'aquest.

Comprendràs que el problema no es circumscriu solament a la pèrdua econòmica si tens en compte tots els vehicles que utilitzen el senyal d'aquests satèl·lits pel seu posicionament i el reglatge de les seves trajectòries: avions, vaixells i, en un futur cada cop més proper, els busos, els camions i els cotxes sense conductor dels que parlava abans.

Es tracta d'un problema que, pels autors del Work Paper, s'està convertint en crític i que demana el disseny de sistemes capaços de localitzar ràpidament les fonts d'interferència, a fi d'analitzar quines son les accions que poden prevenir aquest tipus de problemes. Aquest no és sinó el primer d'una sèrie d'articles on s'analitzaran aspectes teòrics relacionats amb la localització del senyal d'interferència i les seves característiques tècniques, a fi de tractar la informació recollida i fer els càlculs necessaris per identificar amb precisió una posició.

Si et passes per Youtube i entres com criteri de recerca "Interference Radio Frequence Space" et trobaràs amb un munt de teories abracadabrants en relació a l'acció dels alienígenes sobre els senyals dels satèl·lits. Personalment crec que, posats a buscar amenaces, hom pot començar per mirar-se què diuen a Wikipedia sobre la Guerra Electrònica (9) i tornar a veure el film de James Bond: Goldeneye (10) per estimar quins serien els efectes d'una guerra electromagnética. O, millor encara, comprar per correu un aparell que elimina el senyal GPS en un radi de 10 m (11) i pensar que, tot plegat, no és sinó un problema tècnic d'escala.

Desconec quina és la capacitat de resistència dels satèl·lits a una tempesta geomagnètica més potent que la que vam viure en 2015. Estic segur que els sistemes civils actualment en venda arribaran a tractar correctament el problema de les interferències provocades pels satèl·lits i les estacions d'ús civil. També estic segur que els enginyers en telecomunicacions que treballen per a la defensa americana i la russa estan desplegant tots els sistemes de contra-mesures necessaris per impedir que tornem a l'edat de pedra en cas d'un atac terrorista o el d'un estat terrorista.

Però del que no estic tant segur és de voler pagar per un vehicle que, per funcionar, depengui d’aquests enginyers. I crec que tampoc no me sentiria gens segur conduint a una autopista rodejat de vehicles que, per funcionar, depenguin d’aquests enginyers o d'altres sistemes de filtratge d’interferències.


  1. Wikipedia: Autonomous car
  2. Test public des navettes autonomes, La Poste, 23.06.2016
  3. Van Der Perre, Christophe: First driverless taxi hits the streets of Singapore, Reuters, 25.08.2016
  4. Davies, Alex: Uber’s Self-Driving Truck Makes Its First Delivery: 50,000 Beers, Wired, 25.10.2016
  5. Wikipedia: Positioning system and Satellite navigation
  6. Cas que no hagis escoltat parlar mai d'aquesta publicació, es tracta d'un magazine especialitzat en  noticies lligades als sistemes de navegacio per satèl.lit: Global Navigation Satellite Systems: GNSS. Wikipedia: Inside GNSS
  7. Canzian, Luca et al.: Interference Localization from Space, Inside GNSS, Working Papers, November/December 2016 (Download this article (PDF))
  8. Sobre l'esquerdament de la magnetosfera, 25.01.2017, publicat en aquest blog
  9. Wikipedia: Electronic warfare
  10. Wikipedia: Goldeneye. Per cert, quants de nosaltres sabem que el nom del film té una relació amb l'Operation Goldeneye, destinada a preparar accions de sabotatge i a protegir Gibraltar en cas d'una aliança entre el règim de Franco i Hitler i Mussolini.  
  11. Brouilleur signaux GPS a gadgetselectroniques.com

Thursday, January 26, 2017

privés de savoir? le combat d'alexandra elbakyan


Aleksandra Elbakian
.
.
Fa quatre anys que, com tots els científics decents d'arreu del món recordaran, ens va deixar el gran activista d'origen hebreu Aaron Swartz: El 6 de gener de 2011, Swartz va ser detingut en relació amb la descàrrega sistemàtica d'articles de revistes acadèmiques de la base de dades JSTOR, que es va convertir en objecte d'una investigació federal. A Swartz no li agradava el fet que JSTOR cobrés per accedir als articles, i que, en lloc de compensar els autors, compensés els editors. Els fiscals federals el van acusar de dos càrrecs de frau electrònic i 11 violacions de la Llei de frau i abús electrònic, amb una pena màxima acumulada d'una multa d'un milió de dòlars, 35 anys de presó, la confiscació de béns, la restitució i la llibertat supervisada. Van trobar a Aaron penjat al seu apartament el 11 de gener, i van determinar que havia estat un suïcidi (1).

Es el moment de recordar que Aleksandra Elbakian (2) va reprendre aquest combat amb Sci-Hub (3), que va veure la llum el 2011 després que Elbakyan, com milers d'altres investigadors arreu del món, hagués de piratejar un bon nombre dels articles que necessitava per a poder completar el seu projecte de final de carrera (4).

En tot just un parell de dies va nàixer la web Sci-Hub. Les descàrregues il·legals no eres noves per al món acadèmic, però amb Sci-Hub han arribat per a quedar-se ... Malgrat els inútils processos judicials d'Elsevier a la New York District Court, car el servidor de Sci-Hub està fora de la seva jurisdicció (5). I malgrat els insults poc elegants que li han dedicat a Alexandra des de l'AAAS (6). Uns atacs que no poden amagar la gran injustícia que s'està fent, ficant en mans privades i posant-li un preu a la recerca que s'ha realitzat en institucions publiques, tal i com es presenta de manera molt didàctica al vídeo: Privés de savoir?

Si el tema t'ha interessat, et proposo de veure també aquest article: Callaway, Ewen: Open peer review finds more takers, Nature, 10.11.2016. I naturalment, aquests enllaços: ScienceOpenOpenAIREOpen Review, i molts d'altres similars.


  1. Wikipedia: Aaron Swartz, NdA: mencionar l'origen hebreu de Swartz m'ha semblat interessant des del moment en què a la versió en català de wikipedia -per tant, una copia de la versió en anglès- es va decidir ignorar-lo per raons que desconec.
  2. Wikipedia: Aleksandra Elbakian
  3. Alexandra Elbakyan, Detours, 28.11.2016
  4. FERRER, Sergio: Alexandra Elbakian, Fundadora de Sci-Hub, La joven que desafía a las editoriales con su 'Pirate Bay' de artículos científicos, El Confidencial, 17.06.2016
  5. Elsevier Cracks Down on Pirated Scientific Articles, torrentfreak.com, 09.06.2015. NdA. Segons FlagFox on Firefox, el passat 17.12.2016 la web es trobava en un servidor de les Illes Seychelles ...  Naturalment, la pàgina no era segura i bla, bla ...
  6. BOHANNON, John Bohannon: The frustrated science student behind Sci-Hub, ScienceMag, American Association for the Advancement of Science, 28.04.2016

Wednesday, January 25, 2017

sobre l'esquerdament de la magnetosfera

downloaded from: wall.alphacoders.com
Una de les principals preocupacions de les agències espacials és la resistència dels seus enginys al vent solar i a la radiació interestel·lar que bombardegen satèl·lits i sondes amb grans quantitats de radiació tòxica i plasma. Afortunadament, l'escut magnètic de la Terra segueix fent la seva feina, protegint-nos d'aquests perills (1). Però potser no estiguem tan protegits de la radiació interestel·lar com pensàvem fins fa poc.

Segons un estudi publicat a la revista Physical Review Letters (2), investigadors de l'Índia i Japó afirmen que la magnetosfera es va esquerdar a causa d'una tempesta solar gegant en 2015, permetent el pas de radiació espacial a través. 

A primera hora del 21 de juny de 2015, un núvol gegant de plasma magnetitzat va ser expulsat del Sol en una flamarada de la seva corona. Quaranta hores després, aquestes partícules van impactar la magnetosfera de la Terra i van generar una tempesta geo-magnètica que va provocar apagades en el senyal de ràdio en zones d'alta latitud del continent americà i unes importants aurores boreals. 

Dades recents del GRAPES-3 Muon Telescope (3), a l'Índia, mostren que un flux elevat de raigs còsmics va esquerdar la magnetosfera durant aquesta tempesta: dues hores durant les quals una dutxa de raigs còsmics va arribar a la Terra. Les simulacions realitzades per la col·laboració GRAPES-3, que inclou investigadors de l'Índia i el Japó, suggereixen que els raigs còsmics van provocar l'esquerdament de la magnetosfera després de deformar-la: comprimint-la entre 11 a 4 vegades el radi de la Terra i afeblint temporalment el  camp magnètic polar de la Terra.

I ara deixa'm compartir amb tu una altra noticia que no té res a veure ni amb el perill de les radiacions còsmiques ni amb l'esquerdament de la magnetosfera, però que també ens recorda que estem molt menys aïllats de l'espai del que volem creure. Es tracta d'una noticia publicada a principis de desembre del 2016 i ens parla d'una important quantitat de pols provinent de l'espai que es va trobar acumulada a les taulades de Paris (4).

Altres lectures aconsellades:

  1. New Images Reveal How Quickly Earth’s Magnetic Field is Changing, Futurism, 13.05.2016
  2. MOHANTY, P. K. et al.: Transient Weakening of Earth’s Magnetic Shield Probed by a Cosmic Ray Burst, Physical Review Letters, vol. 117, Issue 17, American Physical Society, October 2016 // See also GRAPES-3 indicates a crack in Earth's magnetic shield, phys.org, 03.11.2016
  3. GRAPES és una abreviació de: Gamma Ray Astronomy PeV EnergieS phase-3
  4. KNAPTON, Sarah: Cosmic dust left over from the dawn of the solar system found on rooftops in Paris, The Telegraph, Science, 06.12.2016

Tuesday, January 24, 2017

neige industrielle

Neige industrielle. Versoix
(Genève), 01.01.2017
Ahir pel matí, abans d'anar a treballar, vaig deixar sortir el gat a les 04h30 i, mentre me bevia un cafè a la terrassa de casa, va sobtar-me veure que estava nevant. No era una gran nevada i la neu era molt fina. Però estava nevant! Se'm va fer molt estrany perquè MétéoSuisse no havia anunciat l'arribada de cap front, no feia vent, i estàvem sota una inversió tèrmica a -3.5°C (1).

Prop de les 10h00, ja a la feina, vaig tornar a sortir a beure'm un cafè i a fumar-me un pito a la terrassa de la cafeteria i vaig veure que tornava a nevar. Molt més fluixet que pel mati al barri, és cert. Però tornava a nevar.

Curiós per natura, vaig contactar un company de la feina que viu a un poble que està a 1000 m d'alçada al Jura i que en sap un munt sobre tot el que te a veure amb la neu. Va dir-me que es tractava d'un fenomen raríssim que pot donar-se en situacions d'inversió tèrmica, sobretot pel vapor d'aigua generat o provocat per les calderes: privades, industrials i, en el cas de la nostra vila, pel vapor alliberat o provocat per la central elèctrica de tractament de residus que aquests dies treballa a fons pel subministrament en aigua calenta de la xarxa de calefacció centralitzada que escalfa més de 1'000 edificis de la vila (2). També va parlar-me d'un poble al canto de Solothurn: Gerlafingen que, a 450m d'alçada i sota els efectes de la inversió tèrmica, el passat desembre estava cobert de neu, mentre els pobles dels voltants no ho estaven. La causa era una foneria que alliberava grans quantitats de calor i feia pujar l'aire humit que, a causa de les baixes temperatures, es condensava i es transformava en neu.

Vaig buscar a Google pel nom del poble i vaig trobar un article (3) on aquest fenomen es presentava sota el nom de 'Neige industrielle'. Vaig trobar una descripció més precisa del fenomen a les pàgines de MétéoSuisse (4) i de Météo France (5). Seguint amb Google vaig veure que, a França, aquest fenomen també és conegut amb el nom de 'Neige de pollution', i que aquest hivern aquest fenomen s'havia produït a diverses zones del nord del pais (6).

Si vols trobar una explicació més detallada d'aquest fenomen et proposo la lectura d'aquest article d'Olivier Liechti: Industrial Snow (7) on es detallen les seves característiques a la Suïssa Septentrional, i on es menciona un detall divertit que tampoc coneixia: El fenomen que es coneix com a "neu industrial" a Suïssa, es coneix amb el nom de "neu de la cervesa" a Munich, ja que es produeix als voltants de les instal·lacions d'eliminació de residus i de les plantes de producció de cervesa, acer i paper.



  1. En tornar a casa al vespre, Lluïsa va dir-me que cap a les 08h00 del matí també estava nevant al barri i que tant els cotxes com el carrer havien quedat enfarinats.
  2. Tridel. Usine de valorisation thermique el électrique de déchets. Chauffage à distance
  3. Talos, Christine: Une neige industrielle recouvre un village soleurois, 24 Heures, 19.12.2016
  4. Dos articles entre altres a les pàgines de l'Office fédéral de météorologie et de climatologie MétéoSuisse: Gelée blanche, givre et neige industrielle : quand le brouillard se forme en plein hiver, 08.11.2016 // Neige industrielle. De la neige industrielle observée à Versoix. 01.01.2017
  5. Phénomènes météo. La neige en plaine. La neige industrielle. Météo France. 
  6. Milhat, Alexandra; Gaube, Emeline: Qu'est ce que la neige de pollution? BFMTV, 03.01.2017
  7. Olivier Liechti: Industrial Snow, Standing International Road Weather Commission (SIRWEC), 23.06.2004

Monday, January 23, 2017

a clever roadside barrier


ETI's Road Roller System
ETI Ltd.,www.etikorea.kr
Un vídeo del passat desembre del 2016 sobre un nou concepte de guarda-rail realitzat per una firma sud-coreana: ETI, patentat a Corea del Sud i pre-qualificat per l'Autoritat de Seguretat del Trànsit d'aquell país. El seu preu és de 300-400 US$/m i la solidesa del sistema davant dels crash-tests que pots veure en aquest vídeo són impressionants.


A continuació pots trobar un vídeo amb un sistema similar realitzat per la societat australiana KSI Global, amb un crash-test impressionant realitzat a les seves instal·lacions de Nova Zelanda.

Sunday, January 22, 2017

you won’t believe your eyes (2/2)

Veiled Virgin
Giovanni Strazza
Si el passat divendres et parlava d'una compilació de pintures d'un realisme brutal que la penya de brightside.me havia publicat el passat octubre del 2016. Avui m'agradaria d'una compilació d'escultures que no trobo les paraules per descriure-les.

Entre altres genis, aquest segon article: Prepare to Be Amazed by These Incredibly Realistic Sculptures, ens presenta els detall de la plàstica increïble de The Rape of Proserpina, de Bernini; Psyche Revived by Cupid's Kiss d'Antonio Canova, la Pietà de Michelangelo i una al·lusió a la riquesa artística del Cimitero monumentale di Staglieno, a Gènova.

Un altre article brillant d'aquesta penya que no t'hauries de perdre.

Saturday, January 21, 2017

you won’t believe your eyes (1/2)

Bryan Drury. Dean Project.
Jann, 2011. Oil on wood
Alguns artistes posseeixen un talent que trenca amb tots els límits del que imaginem que pot ser possible. Alguns utilitzen les pintures a l'oli o l'acrílic, altres el carbonet, bolígrafs o simplement un llapis normal ... i amb aquests estris arriben a produir imatges que són literalment impossibles de diferenciar de les millors fotografies.

La penya de brightside.me publicava el passat octubre del 2016 un article: These Artists Are So Incredibly Talented That You Won’t Believe Your Eyes que presentava una compilació dels treballs d'uns artistes amb un talent extraordinari: Diego Fazio, Omar Ortiz, Gregory Thielker, Ruth Tyson, Roberto BernardiRobin Eley, Gottfried Helnwein, Vincent Fantauzzo, Kamalky LaureanoPaul Cadden, Matthew Cornell, Thomas Arvid, Bryan Drury, Yigal Ozeri, Taner CeylanAndrew Talbot, ... 


Friday, January 20, 2017

gloria álvarez: el engaño populista

canal youtube - red iberoamérica LIDER

Gloria Álvarez és una figura mediàtica a Guatemala. Es va donar a conèixer fora del seu país gràcies a aquest discurs brillant que va fer al Parlament Iberoamericà de la Joventut, celebrat a Saragossa (Espanya) el 2014, que va esdevenir viral a internet. Es un vídeo que he rebut vàries vegades per amics progressistes i que temo que seguiré rebent els dies que seguiran a la proclamació de Trump.   

Gloria te una oratòria remarcable que ha decidit dedicar a la lluita contra el populisme a Amèrica: podria afegir que ha fet d'aquest combat en leitmotif de la seva activitat militant. Al llibre que va publicar amb el xilè Axel Kaiser, sembla atacar més el populisme d'esquerres, mentre que en aquest altre vídeo adverteix als seus conciutadans sobre el perill del retorn del populisme de dretes. En aquesta entrevista recent d'Univisión, passa en revista les tècniques populistes utilitzades durant la campanya de Trump.

Gloria ha treballat com locutora al programa Viernes de Gloria de l'emissora Libertópolis, i també ha presentat el programa HDP (Hijos de la política) al canal de la TVAzteca Guatemala.

A Wikipedia la defineixen com llibertària, segurament perquè encara no existeix en espanyol un mot adequat per definir la ideologia del Libertarian Party de Gary Johnson. De totes maneres, si et passes pel compte de Gloria a Twitter, no puc excloure que et quedis amb la idea de que Gary Johnson podria ser per ella just un xic menys comunista que Obama

La moralitat de la historia és que potser valgui la pena saber alguna cosa sobre la penya que surt al material que re-enviem. Vull dir que, amb la presidència de Trump, hem vist un munt d'experts a les tertúlies i als articles dels diaris, també vídeos al WhatsApp de penya que es declara contraria al populisme i sembla combatre'l amb una motivació remarcable. Abans de re-enviar coses, recomanaria doncs donar un cop d'ull al producte que ens estant venent, no sigui el cas que sigui tant dolent o encara pitjor que l'altre i estiguem contribuint a defensar idees que no compartim necessàriament. Oops!  Pot ser que és el que acabi de fer amb la publicació d'aquest article? 

Thursday, January 19, 2017

lletra oberta als simpatitzants de la fundació

Et van deixar un país amb una crisi econòmica com mai l'havia viscut. Una pobresa que deixava de ser un privilegi de les classes més baixes i s'estenia també a la classe mitjana (1). Tot com la obscenitat de la riquesa d'aquells que mai en tenen prou. Una riquesa i una desigualtat social que el teu mandat no ha fet gran cosa per canviar, però tot el possible per amagar (2).

Vas afegir a aquestes desgràcies que havies rebut en herència el fracking (3) i altres desgràcies mediambientals, com l'autorització de les prospeccions de petroli a Alaska. I mentre la industria fotia el camp del país i les infraestructures estaven demanant a crits el retorn als estàndards d'un país civilitzat, vas decidir destinar el pressupost federal per a fer avançar la industria de la defensa fins a un nivell tecnològic al que cap altre país podia ni tant sols aspirar (4). També el vas dedicar a un programa d'espionatge dels teus conciutadans que anava més enllà del pitjor dels malsons d'Orwell (5).

Un dia acabarem per saber a què vas jugar exactament a l'Europa de l'Est, Síria o Iraq. Aquells que volien que ho sabéssim van acabar perseguits i neutralitzats: Snowden demanant l'asil polític a Rússia (6), Assange refugiat a l'ambaixada d'Equador (7) a Londres. Mentre tant va sortir a la llum el pirateig dels telèfons (8) dels governs dels països aliats: l'escàndol de l'espionatge del govern alemany (9). Feia molt de temps que havia deixat de fer-te confiança, però aquest cop va ser el definitiu.

Estàvem parlant amb Lluïsa de tot el circ mediàtic que estàs organitzant amb els partidaris del sistema que volies perpetuar amb Clinton, i vam arribar a la conclusió de que el teu successor a la presidència ens recordava al personatge de el Mul (10) de la saga de la Fundació (11): més agraciat físicament que aquell, segurament sense cap ni una de les seves capacitats mentals, però amb una descendència que el mutant de la saga de la Fundació no podia tenir.

I és que l'arribada a la presidència del Mul Trump ha fotut en l'aire tots els plans basats en unes teories psicohistòriques (12) establertes en una mena de Pla Seldon (13) sobre la infal·libilitat del neoliberalisme i de la globalització, la submissió a una pobresa i a una riquesa extremes, en un nou món on la redistribució, o viure decentment del teu treball, s'han demostrat quimeres sota el teu govern i els teus aliats polítics.

El Mul ha fet esclatar el Pla Seldon. I ara ens trobem amb els fanàtics de la Segona Fundació disposats a sacrificar el que sigui per combatre aquell personatge i defendre, per tots els mitjans -siguin legals o no-, els designis messiànics de Seldon, amb les masses manipulades i les crisis cícliques controlades pels psico-historiadors durant els mil·lennis pels que aquell Pla havia estat concebut.

He de confessar-te que no m'agraden ni el Mul, ni Seldon, ni els membres de la Primera o de la Segona Fundació. I el teu ex-secretari d'estat encara menys! I no m'importa que us baralleu tots com a galls amb el Mul, però m'agradaria que ho féssiu a l'altra extrem de la galàxia. No me faig il·lusions perquè sé que uns i altres necessiteu la meva col·laboració per perpetuar-vos. També se que no m'estalviareu cap circ mediàtic mentre no arribeu a eliminar l'adversari. Es una lluita per un poder que no reconec a cap dels bàndols: una lluita que no m'interessa.

Als llibres Fundació i ImperiSegona Fundació, el Mul va acabar amb el Pla Seldon però, quan va morir sense descendència, el caos es va tornar a instal·lar altre cop. Fins a l'arribada del pla Galàxia: l'extensió a la Galàxia del Pla Gaia, basat en la pau com la millor arma de defensa.

Tenim al davant uns anys on no pararem de veure emergir altres Mules. I sé que la única alternativa que'ns presentareu serà el retorn a les virtuts de la Fundació i del Pla Seldon: les velles receptes del neoliberalisme i de la globalització.

Uns i altres ho haureu de fer sense comptar amb mi. He decidit quedar-me al marge, prenent-me discretament unes birres amb Daneel Olivaw (14) tot el temps que pugui durar aquesta tempesta.

I és que, deixant de banda Asimov, que enguany farà 25 anys que ens va deixar (15), Daneel és l'únic dels personatges mencionats al llarg d'aquest article que m'inspira un xic de confiança. Segurament perquè és un robot!

Nota: Si per atzar no has enganxat res d'aquest article, deixa de perdre el temps escoltant les bestieses ditiràmbiques sobre l'administració Obama (o la senyora que havia de perpetuar les seva ideologia), o les catàstrofes anunciades per l'arribada de Trump, o les animalades que pugui fer o deixar anar aquest, ... i comença a llegir-te els enllaços a Wikipedia que t'he passat. Espero que't condueixin al plaer de (re)llegir-te la saga d'Asimov en clau actual. No és una proposta dolenta si tens en compte totes les que't faran a partir de demà.


  1. OECD - Income Inequality and Poverty, en aquest blog, 09.01.2016
  2. USA: La lutte des classes, version 3.0, en aquest blog, 09.11.2016 // Karen Kaplan: By drawing 50 'states' according to income, study reveals 'developing countries' within the U.S., Los Angeles Times, 17.11.2016
  3. Wikipedia: Fracturació hidràulica
  4. US Army: projecte per reemplaçar soldats per robots, en aquest blog, 26.01.2014
  5. Wikipedia: 1984 (novel·la)
  6. Free Snowden: Asylum in Russia. The Courage Foundation
  7. Julian Assange: Ecuador says no 'quick way out' of embassy impass, The Guardian, 29.11.2016
  8. How the NSA can 'turn on' your phone remotely, CNN Tech, 06.06.2014
  9. WikiLeaks: US spied on Angela Merkel's ministers too, says German newspaper, The Guardian, 02.07.2015
  10. Wikipedia: El Mulo
  11. Wikipedia: Serie de la Fundación
  12. Wikipedia: Psicohistoria (ficción)
  13. Wikipedia: Plan Seldon
  14. Wikipedia: R. Daneel Olivaw
  15. Wikipedia: Isaac Asimov

Tuesday, January 17, 2017

US: 11 'nations' with entirely different cultures?

Una nova entrada sobre cartografia insòlita dels US (1) que, basada en un vell article publicat a Business Insider en 2015 (2), ens presenta un llibre encara més vell de Colin Woodard: American Nations: A History of the Eleven Rival Regional Cultures in North America (3)
Particularment rellevant per la comprensió de qui va votar per qui en aquest any d'eleccions presidencials, aquest llibre ens presenta un aspecte fascinant del regionalisme americà i les onze "nacions" que modelen l'Amèrica del Nord. Segons el periodista i historiador Colin Woodard, l'Amèrica del Nord està formada per onze països diferents, cadascun amb arrels històriques que són úniques. L'autor porta als lectors a un viatge a través de la història d'un continent fracturat, que ofereix un punt de vista revolucionari i revelador sobre la identitat americana, i com els conflictes entre les diferents "nacions" han donat forma al passat de l'Amèrica del Nord i continua a modelar el seu futur. Des del sud profund al Llunyà Oest, des de Yankeedom a El Norte, Woodard revela com cada regió continua mantenint avui en dia la seva identitat, amb uns resultats que es poden veure en la composició del Congrés dels Estats Units o en els mapes de les eleccions presidencials per comtats (Abstract by Amazon).
Et deixo seguir llegint l'article de Business Insider (2) o la ressenya del Washington Post (3) o, millor encara, donar un cop d'ull al índex del llibre a Google Books (recorda que pots utilitzar el traductor de Google si no estàs molt familiaritzat amb l'anglès!). Però crec que, com a mimin, és molt interessant llegir de què va el llibre i en què basa les seves tesis.


  1. Veure també en aquest blog dos articles recents: Who owns the West? 01.12.2016 i Rio Grande, le fantôme de la Nouvelle Espagne, 09.12.2016
  2. SPEISER, Matthew Speiser: This map shows the US really has 11 separate 'nations' with entirely different cultures, Business Insider, 27.07.2015
  3. Et proposo de donar un cop d'ull a la ressenya del Washington Post. MacGILLIS, Alec: American Nations’ by Colin Woodard, a study of our ‘rival regional cultures, The Washington Post, 18.11.2011

Monday, January 16, 2017

stallman: free software for a free society


Com passa sovint amb la gent que realment és important, molt poca gent ha escoltat parlar mai de Richard Stallman (1) o de la Free Software Foundation (FSF). Podria parlar del Projecte GNU (2) de la idea del Copyleft (3), de les llicències Creative Commons (4) o fins i tot de Wikipedia (5). Però, just per esborrar l'estúpid gest de condescendència que sé que tindran alguns quan veuran físicament el personatge, deixa'm afegir també que Stallman està darrera de GNU/Linux (6), el sistema operatiu que equipa gran part dels servidors d'arreu del món, entre ells, el servidor al que estàs accedint per llegir aquesta pàgina. També el laptop al que he escrit aquest article (7)

El que avui m'agradaria compartir amb tu és un vídeo d'una conferència brillant en contingut i pedagogia de Stallman al TEDxGeneva del mes d'abril del 2014 (7). Pots trobar un resum en espanyol de la conferència a les pàgines de la Free Software Foundation (8), des d'on també et pots baixar el vídeo o els transparents que va utilitzar Stallman per la seva presentació.

Si tens problemes per seguir la conferència en anglès recorda que, abaix a la dreta, tots els vídeos de Youtube presenten al menys quatre botons. Visita aquesta pàgina per saber com utilitzar-los a fi de veure els subtítols en la llengua de la teva elecció. 

Donat que Stallman no domina només els llenguatges de programació, sinó que també parla en espanyol, també pots escoltar-lo en aquesta llengua en aquests vídeos:


Entrevista a Richard Stallman  a "La Nit al Dia" amb Mònica Terribas, 29.04.2004

Altres vídeos en espanyol:
Sense font o/i data identificada, solament la data a la que el vídeo va estar penjat a youtube:

  1. Wikipedia: Richard Stallman // Personal Site
  2. Wikipedia: Projecte GNU
  3. Wikipedia: CopyLeft
  4. Wikipedia: Creative Commons
  5. TEDxGeneva 2014: Freedom@Digital Age. Ricard Stallman: Free Software, Free Society
  6. Wikipedia: Linux
  7. from windows to linux: first stepsfrom windows to linux: install ubuntu on a pendrivefrom windows to linux: first configuration, que pots trobar a l'etiqueta:  dematerialization en aquest blog. També pots donar un cop d'ull a dos posts que he publicat recentment a la meva pàgina de Google+Tired of Windows? Switching to Linux Will Be Easy If You Know ThisThe Best Linux Distros for First Time Switchers from Windows and Mac.
  8. Free software, free society: Richard Stallman at TEDxGeneva 2014, Youtube, TEDxTalks, 12.06.2014
  9. RASATA, Jeanne: Richard Stallman y TEDx (spanish), Free Software Foundation, 21.08.2014

Sunday, January 15, 2017

keiichi matsuda - hyper-reality


Oops!  Feia temps que no veia un curt que presenti una distòpia tant ben feta com la d'aquest vídeo de Keiichi Matsuda. Filmat a Medellin, aquest curt ens presenta una nova visió del futur que Keiichi qualifica de provocadora i calidoscòpica, on les realitats físiques i virtuals s'han fusionat.

La ciutat està doncs saturada d'això que sovint ens presenten amb el nom d'informació i que, quan el sistema informàtic cau en pana, ens acaba confrontant amb una realitat que sembla buida en relació a tots els estimulis que trobem a la realitat virtual. 

Friday, January 13, 2017

silvesterchläuse im appenzellerland



Tot el que volies saber sobre la tradició de la Silvesterchläuse i no t'hauries mai atrevit a demanar ho pots trobar a Wikipedia.

Tuesday, January 10, 2017

misanthropist's travel guide


S'han acabat les festes i ara començaran les noticies del retorn de l'actualitat política, de les pujades de preus, etc. ... Cas que estiguis en un punt de no retorn i hagis decidit que ja no vols tornar a saber res més de la humanitat, la penya de RealLifeLore ha pensat en tu i ha publicat aquest vídeo:  How Far Away Can You Get From Everybody Else? 

No estic molt segur de que deixar Noubarris per anar a Tristan da Cunha sigui una bona idea, però tinc un amic que se'n va anar a viure a Cerdanyola i ho porta força bé.


La reforma d'una casa abandonada de Dundas Harbour, a Devon Island, també podria ser una idea. Però si l'obertura del pas del nord-oest pot acabar justificant la reconstrucció de l'antic port i l'arribada de nous colons. 

Una altra possibilitat seria la de comprar-te un poble a Espanya o, millor encara, una segona residència a Catalunya. Podries gaudir d'una soledat total entre setmana i amagar-te a la cava solament durant els caps de setmana i les vacances. Perquè anar a viure a l'altra punta del món si, gràcies a la política territorial, tens tot un país despoblat a la teva disposició?

Monday, January 9, 2017

oecd - income inequality and poverty


La maquinària propagandística del sistema està en marxa per anunciar-nos totes les calamitats que ens esperen el dia que Trump serà investit president, fent el possible per deixar-li en herència una nova guerra freda. Es la mateixa maquinària que sembla haver descobert amb sorpresa a finals de 2016 que, darrera del triomf electoral de Trump i de l'augment de la intenció de vot arreu dels partits populistes, hi ha un enorme descontent social enfront d'una desregulació i d'una globalització que només han beneficiat fins a la obscenitat a uns quants i empobrit a una majoria que no sembla compartir la passió per la psicopatia de la competitivitat. 

La sorpresa que mostren alguns dels economistes i dels periodistes d'aquella maquinària és sorprenent. Hom voldria creure que, entre tertúlia i tertúlia, els hauria de quedar temps per llegir alguna cosa. Com per exemple els informes d'organitzacions com l'OCDE (1) que, ja a finals del 2011, publicava al seu canal youtube un vídeo (2) sobre la desigualtat entre rics i pobres als països membres d'aquesta organització. Només va tenir poc més de 180'000 visites, força més que l'edició actualitzada (3) del 2015, amb poc més de 20'000. 

L'OCDE també va publicar un informe contra els efectes nefasts de la desigualtat a finals de novembre del 2015 que hom pot llegir en línia a la seva pàgina web (4) i un altre en novembre del 2016 sobre el mateix tema (5).

Al final de la pàgina de l'informe del 2015 hi han unes taules força interessants. Per exemple, si punxes a la columna 'Pauvreté relative %' per ordenar els països segons el seu percentatge de pobres és possible que't costin molt menys d'entendre els resultats de les darreres eleccions a la presidència dels USA i no necessitis escoltar els arguments dels experts de les tertúlies.
Les desigualtats entre rics i pobres continuen ampliant-se. A les dècades anteriors a la gran recessió, el creixement econòmic ja havia beneficiat de manera desproporcionada als grups amb alts ingressos, mentre que les llars amb baixos ingressos es van quedar enrere. Des de la crisi, les desigualtats han augmentat, i en molts països de l'OCDE, les desigualtats han arribat al seu nivell més alt des de que es recullen aquestes dades. Aquesta ampliació de la desigualtat d'ingressos a llarg termini no només planteja problemes d'ordre polític i social, sinó que també genera preocupacions econòmiques: la desigualtat de l'ingrés comença a pesar sobre el creixement del PIB, impulsat per la distància creixent entre el 40% dels menys rics i la resta de la societat. La qüestió de com invertir aquesta tendència i promoure oportunitats per a tots és una de les prioritats dels governs de molts països (4).
A principis de desembre del 2016, el redactor en cap d'un important magazine d'economia suís comentava l'informe de l'OCDE del 2015 (6) dient que: "malgrat el seu èxit econòmic, són molts els països que es veuen atacats cada cop més pels seus fracassos socials." La desigualtat essent el problema principal, l'informe trenca la teoria clàssica del "efecte de propagació" de la riquesa. En un altre paràgraf afegeix que: l'informe estableix una correlació directa entre el grau de desigualtat en una societat i l'esperança de vida, la depressió, l'obesitat, les taxes d'empresonament o homicidi, l'abús de drogues i el fracàs escolar. La seva conclusió: no és la riquesa qui fa la felicitat de la societat, sinó una major igualtat de condicions.

La pregunta que'm passa pel cap ara mateix és: a quin públic estan destinats els informes de l'OCDE si, de tota evidència, ni els polítics, ni els economistes ni els periodistes se'ls llegeixen? I si se'ls llegeixen, a què ve ara tanta sorpresa per l'augment d'intenció electoral pels partits populistes després de les polítiques amb les que han agredit durant anys als perdedors de la globalització ? 



  1. OECD: Home, Wikipedia, Youtube
  2. OECD: Record inequality between rich and poor, 05.12.2011
  3. OECD: Rising inequality threatens social cohesion and growth, 21.05.2015
  4. OECD: Todos juntos ¿Por qué reducir la desigualdad nos beneficia?, 13.11.2015  
  5. OECD: Inequality Update 2016 - Income inequality remains high in the face of weak recovery. 24.11.2016
  6. ZAKI, Myret: La honte tue la croissance, Bilan, 05.12.2016

Sunday, January 8, 2017

els monstres del léman


LEMAN 2015 BY Sylvain Bordas from DÉESSE FISH DIFFÉRENT on Vimeo.

Un cop més, estava buscant un vídeo d'una emissió de la RTS:  Le Fjord du LémanVimeo (veure pàgina de l'emissió a la RTS), quan vaig caure per total atzar sobre aquest vídeo d'una empresa de pescadors francesos apassionats de les carpes i altres monstres d'aigua dolça: Déesse Fish Différent.


Si ja t'has passat per la seva pàgina Web i ja has vist el catàleg de canyes i àpats que venen arreu d'Europa, et proposo de donar un cop d'ull a aquest vídeo perquè vegis la talla dels monstres que van pescar al Llac Léman. Impressionant!  

Saturday, January 7, 2017

carmina burana - orchester der volksoper, wien

Flashmob Carmina Burana Orchester der Volksoper, Wien April 2012

Fa temps que les Flashmob ja no estan de moda i la penya ja no surt a fer-ne de nous. Trobo què és una veritable llàstima ...

Thursday, January 5, 2017

the present


The Present from Jacob Frey on Vimeo.

The present és un curtmetratge realitzat per Jacob Frey al seu treball de fi de diploma al Institute of Animation, Visual Effects and Digital Postproduction, a la Filmakademie Baden-Wuerttemberg (Ludwigsburg, RFA).  Aquest curt ha passat per més de 180 festivals de cinema i ha guanyat més de 50 premis ... Crec sincerament que val la pena que'l vegis, i més en aquestes dates.

Wednesday, January 4, 2017

quand la sibérie sera chinoise


ARTE+7 - Quand la Sibérie sera chinoise. Ce reportage présente un expansionnisme économique chinois qui profiterait du déclin russe pour grignoter la Sibérie extrême-orientale, entre alliance provisoire et potentiel affrontement.

Aux confins de la Russie et de la Chine, la Sibérie extrême-orientale c'est une région oubliée que sépare le fleuve Amour. Chinoise au XVI e siècle, russe depuis 1858, malgré une brève incursion nippone, la Sibérie extrême-orientale se retrouve au cœur d'enjeux géopolitiques complexes entre les deux puissances.


Le reportage présente aussi une Russie isolée après la crise en Ukraine et l'annexion de la Crimée et une population russe paupérisée qui déserte peu à peu la Sibérie au moment où des millions de Chinois sont susceptibles de s'y installer: femmes et hommes d'affaires s'y aventurant en pionniers. Une expansion économique qui serait tolérée autant que redoutée par le gouvernement russe.

À travers des archives et des interviews d'experts, le film s'attache à décrypter les stratégies en cours dans cet est lointain, où se situe aussi le Birobidjan, 'région autonome juive' riche en minerais.



Voir aussi:

Sunday, January 1, 2017

amazing artwork using just a sticky canvas and sand


Coses de la nit vella. Avui, cap a les 4h del mati, estava petant la xerrada amb Yaël sobre el seu cap d'any a casa d'una amiga, quan hem passat a parlar d'Instagram i ha sortit el tema d'un artista del que no havia escoltat parlar mai: Tim Bengel (1).  

Segons el Daily Mail (2), aquest artista de 24 anys, nascut prop de Stuttgart, comença per cobrir una lona blanca amb un adhesiu especial que s'asseca molt lentament. A continuació, afegeix grans de sorra negre (i de vegades de l'or) a la lona i defineix el dibuix amb un escalpel. Quan acaba el dibuix omple els espais buits amb sorra blanca i es desfà de l'excés. El resultat és sorprenent (3): en particular el del Château de Versailles, que li va prendre 300h de treball.

Just per curiositat, si has trobat interessants els treballs de Tim Bengel amb la sorra, què tal si li dones un cop d'ull al que, amb una tècnica molt més efímera, arriba a fer amb aquest material la ucraïnesa Kseniya Simonova 


  1. Tim Bengel: [home page] [facebook] [instagram]
  2. SAMUELSON, Kate: They're a bit grainy! Artist creates incredible designs using only a sticky canvas and different shades of SAND. DailyMail, 13.05.2016
  3. Tim Bengel: Homepage - Gallery
  4. Kseniya Simonova: [home page] [wiki] [video gallery]