Showing posts with label landscapes. Show all posts
Showing posts with label landscapes. Show all posts

Wednesday, July 2, 2025

descoberta del vercors

France 3 Auvergne-Rhône-Alpes - Vercors : à la découverte de la route des grands goulets, fermée dans les années 2000, YouTube, 23.08.2024


Pot ser que ja has sentit parlar del massís de Vercors (1), als Pre-alps francesos. O pot ser que ja hi has anat. Però, tant si ja has anat com si encara no ho has fet, avui m'agradaria compartir uns reportatges que et descobriran un lloc del qual no havies sentit parlar mai o aquell lloc on ja hi havies estat, però del qual no coneixies tota la seva riquesa paisatgística i cultural.

M'ha semblat una bona idea començar amb una passejada tranquil·la per la impressionant Route des grands goulets (2). Una carretera construïda a finals del s. XIX amb l'ajuda de milers d'immigrants italians que retrobarem al segon vídeo, on també ens trobarem amb un gran nombre d'immigrants d'arreu d'Europa que es van unir al maquis per a combatre el feixisme a França, amb el suport de la població local. La bogeria criminal dels nazis els ho faria pagar molt car a uns i a altres.

Histoire de la route de Combe Laval et de la Résistance dans le Vercors (extrait de l'émission Des Racines et des Ailes sur la Drôme et le Vercors du 29/03/2023), YouTube, 13.04.2023

I si el que has vist fins ara ha reeixit a retenir el teu interès, et proposo acabar amb un reportatge més llarg. Naturalment, pots deixar-lo per veure'l un altre dia. Però et recomano que no deixis de veure'l. Car si els paisatges del Vercors són impressionants a l'estiu, a l'hivern és un altre món.

Més enllà del fet que el vídeo té gairebé deu anys i potser la neu potser ja no cau com llavors, és un altre món per aquells que hi viuen durant els períodes on l'absència de turistes els permeten desenvolupar unes interessants activitats culturals, esportives, agrícoles, gastronòmiques, etc.

Échappées belles - Le Vercors, le paradis blanc, YouTube, 25.08.2015


  1. Wikipedia: Massif du Vercors [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Grands Goulets [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 29, 2025

la xarxa suïssa de cars postals

Source: CarPostal. Quatre lignes dans les Grisons sont exclusivement desservies par des cars postaux électriques.


Malgrat l'arribada dels orcs neoliberals (1) i la degradació dels serveis públics sota un discurs de control de costs que no fan sinó ficar en evidència la seva incompetència, els ciutadans d'aquest país continuem compartint l'orgull de tenir un servei públic de transport reconegut a tot el món per la seva eficiència, puntualitat i fiabilitat.

Hom podria destacar l'excel·lent xarxa de transport públic urbà de les principals ciutats del país: Zúric, Ginebra, Basilea o Berna. Però, la joia de la corona és el sistema ferroviari del nostre país, amb una xarxa de més de 5000 km que cobreix tot el país i dona servei fins i tot a les seves regions més remotes.

Tanmateix, enllà on no arriba el ferrocarril, ho fan els vaixells, funiculars, telefèrics..., i la xarxa de CarPostal (2). Una xarxa que opera prop de 900 línies d'autobusos i autocars a tota Suïssa, incloses una trentena de xarxes urbanes

Just per informació, recordar que durant l'any 2024, els 2300 vehicles de la CarPostal van transportar 183 milions de passatgers.
A finals de 2024, 42 dels aproximadament 2.300 vehicles eren totalment elèctrics. Un terç d'aquests vehicles circulaven al cantó dels Grisons. 
L'any 2025 una trentena d'autocars postals elèctrics es posaran en servei a Sion, Moudon i Gland. Enguany, també s'electrificaran vehicles de les xarxes urbanes.  CarPostal ha previst convertir tota la seva flota en elèctrica el 2035 (3).
Chur bus station - Joachim Kohler Bremen, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

La RTS ha emès enguany la segona temporada d'una sèrie que va començar a emetre en 2023. Una sèrie que posa l'èmfasi en la importància d'aquest servei a les regions alpines i en els traçats perillosos que han de salvar els conductor@s per assegurar el transport dels passatgers i el lliurament de correu i paqueteria als indrets més aïllats de les nostres muntanyes.

Els episodis de la sèrie presenten uns paisatges magnífics i escenes remarcables de la població que viu a les zones que travessen les línies dels car postals. Però també escenes que provoquen una forta pujada d'adrenalina, com quan els cars travessen els carrers estrets dels pobles i les petites ciutats de muntanya. O carreteres i túnels tan estrets que l'acumulació de gel a les parets durant l'hivern pot comprometre el seu pas. I tot plegat, mentre hom es demana si seria raonable fer obres de millorament de carreteres i túnels que, vists els pendents i l'estat del permagel, poden provocar que tot acabi per ensorrar-se.

RTS - L'Engadine (Episode 2 - Saison 2)
La ligne de cars postaux traverse la Basse-Engadine et se termine dans la vallée de Samnaun : elle passe par des vallées latérales, des tunnels étroits et le long de l’Inn.

RTS - Le Val d'Anniviers (Episode 3 - Saison 2)
La ligne menant au Val d'Anniviers, une vallée reculée, est une aventure qui permet d'atteindre les plus hauts sommets des Alpes.


  1. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca
  2. CarPostal: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  3. Car postal - voyage à travers la Suisse, RTS (2023, 2025)

Wednesday, December 18, 2024

el pont de la solidaritat

Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min.


Desconec si els canvis en la direcció del canal valencià À punt, decidits pels responsables de la catàstrofe de la DANA, podran acabar per fer desaparèixer el periodisme de molt alta qualitat que vam descobrir en aquest canal (1). 

Si és el cas, abans que desaparegui de les pàgines de la cadena, m'agradaria recordar un reportatge carregat d'informacions i d'emocions que mai hauríem d'oblidar.

Parlo del reportatge realitzat per l'equip de Zoom amb què he obert el post d'avui (2): si no pots activar el vídeo punxant la seva imatge, fes-ho des de la seva llegenda o punxant aquí.
"La DANA s’ha convertit en la pitjor desgràcia que hem patit els valencians. A les perdudes humanes s’uneix el fet que moltes persones ho han perdut absolutament tot. L’endemà de la tragèdia, moltes persones ja intentaven oferir ajuda. Milers de ciutadans es van organitzar a través de les xarxes socials i grups de missatgeria instantània per a eixir cap als pobles afectats, amb pales, graneres o poals. Una marxa massiva, sense precedents, per a ajudar els que més ho necessitaven.

En Zoom, destacarem el gran treball de la joventut valenciana que es va ocupar de socórrer els veïns dels pobles afectats i ajudar-los sense pensar-s’ho dos vegades."

  1. Salvador Enguix: El PP y Vox tomarán esta semana el control de la radio televisión valenciana, La Vanguardia, 16.12.2024
  2. Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min. © À Punt Mèdia SAMC 2024

Saturday, December 7, 2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024


Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:
El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.
Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleriaRubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:
L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.


Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.


Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.


Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.


  1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
  2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
  3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024

Sunday, December 1, 2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024


El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.


Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.
Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.
Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.
L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.


  1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
  2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
  3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
  4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
  5. À Punt: La via verda
  6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
  7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
  8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
  9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
  10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
  11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
  12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
  13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
  14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
  15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

Tuesday, July 16, 2024

en train à travers la suisse


No sé si, a causa dels problemes habituals de copyright, podràs veure-la des del país on resideixes. Però si tens la possibilitat, m'agradaria proposar-te una sèrie de la RTS que val la pena veure: En train à travers la Suisse.

Més enllà dels trajectes turístics que pots haver ja vist en alguns vídeos que he anat publicant en aquest blog, i que també presenta la sèrie, els seus episodis de 50' presenten algunes de les ciutats dels seus recorreguts, entrevistes amb els conductors dels trens i els revisors, però també amb els passatgers i els membres de les nombroses associacions d'amics dels ferrocarrils que pots trobar arreu del nostre país.

I quelcom que no s'escaparà a aquells que viuen en altres realitats, el fet que malgrat que la sèrie hagi estat realitzada per compatriotes de llengua suïssa alemanya, tothom s'expressa als episodis amb la llengua que coneix (tot i que no sigui sempre la seva) i és només en el doblatge de la zona on s'emet la sèrie que es doblarà o no. 
Una altra cosa són els "revisors" dels trens, que han de conèixer les llengües nacionals, l'anglès i, en zones altament turístiques, també el japonès.
Personalment, és una sèrie que no puc veure sense experimentar una gran emoció. En particular, quan veig molts dels trens, dels paisatges i de les ciutats que presenten els episodis i que he tingut la sort de conèixer gràcies a les meves activitats de lleure o professionals.

Actualment, pots veure els episodis de la sèrie a:

Thursday, July 4, 2024

beautiful things

Benson Boone - Beautiful Things (Official Music Video). YouTube, 19.01.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa cosa de tres mesos, Benson Boone (1) va publicar un àlbum: Fireworks and Rollerblades (2) que té un tema 4. Beautiful Things (3) del qual Boone va publicar a YouTube i TikTok les primeres versions el mes de desembre del 2023, i el vídeo oficial amb què he obert el post d'avui, a mitjans del mes de gener d'enguany.

Vejam, estic lluny de creure que el fet de trobar la dona de la teva vida, i de seguir o no amb ella, depengui de la voluntat d'un ésser superior. Són les creences de Boone, però no les meves. Això no m'impedeix veure en la lletra d'aquest tema una bonica balada d'amor i un cant a la fragilitat temporal del sentiment de felicitat, interpretats per una veu que m'agrada molt i un ritme que em va enganxar des dels seus primers acords.
@bensonboone

January 19th Song & Video

♬ Beautiful Things - Benson Boone
Si tot això no fos suficient, pel geògraf apassionat per la geomorfologia que soc, hi ha el vídeo realitzat per Matt Eastin (4) i els seus paisatges increïbles. Uns exteriors que, segons Wikipedia (3), s'havien filmat prop de la ciutat de St. George, al sud-oest de l'estat de Utah, a la frontera amb l'estat d'Arizona. Una zona increïble de la qual m'havia parlat la perruquera, que havia enviat a la seva filla a una estada lingüística d'un any amb una família de mormons a Utah.

Més enllà del clip del tema de Benson Boone,  va ser als vídeos amb què tanco el post d'avui que vaig acabar de descobrir una zona de la qual, abans de les descripcions de la meva perruquera, no havia sentit parlar mai abans.

Greater Zion Utah: St George Utah - There is a Place, YouTube, 23.08.2016

We're in the Rockies - 23 great things to do in St George, Utah!, YouTube, 17.10.2021


  1. Benson Boone: Home page || YouTube || Twitter || TikTok || Instagram || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Fireworks and Rollerblades [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Beautiful Things [en] [fr] [es] [ca]
  4. Matt Eastin: Home page || IMDb || Instagram || Wikipedia

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit
(3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance
(2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia
(9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018


Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, May 26, 2024

my first tour of switzerland

Deutsche Welle Documental - Glacier Express: en tren de Sankt Moritz al monte Cervino, YouTube, 24.02.2022

If you don't understand the language of the videos, remember to activate the subtitles and select the language of your choice.
En 2007, pel meu aniversari, Lluïsa em va fer un d'aquells regals que mai oblidaré. Un tour de Suïssa en família i en tren, d'una durada de quatre dies, aprofitant el pont de l'Ascensió.

El tour va començar amb un trajecte des de Lausanne a Zürich, on vam passar la tarda i part del vespre passejant pel cor de l'imperi financer de la Bahnhofstrasse i la Paradeplatz (1), el Limmat (2) i el Zürichsee (el llac de Zürich). També vam passejar per l'Altstadt (el barri antic), on vaig flipar quan vam passar davant del Cabaret Voltaire (4), al carrer on feia molts anys que havia viscut Lenin (5).
Anys més tard, em vaig assabentar que els membres del Cabaret Voltaire van organitzar una festa al cementiri de Bremgartenfriedhof (6), a Bern, per celebrar l'adopció de Bakunin com a Dadaista. També que, gràcies a un grup de patrocinadors anònims, van salvaguardar la seva tomba en commemoració del 200è aniversari del seu naixement. El 2016 també van renovar la placa de la seva tomba amb una placa de bronze de l'artista suís Daniel Garbade (7).
Placa de la Tumba de Bakunin en el cementerio Bremgartenfriedhof en Berna, Suiza, con una lápida encargada al artista suizo Daniel Garbade, con un dibujo de Bakunin realizado por los Dadaístas de Zurich

Finalment, vam fer nit al Novotel Zürich City-West, al Technopark de Zürich (8).

The Irish Xpat - What is hiding under Zurich Central Station? YouTube, 07.03.2024

L'endemà, vam agafar un InterCity en direcció a Chur, on vam enllaçar amb el tren de la Rhätische Bahn (RhB) (9) que ens portaria a Sankt Moritz (10).

Quan vam arribar, vam seguir la riba del St. Moritzersee, per deixar les maletes a un hotel que estava just al sud d'aquest llac: Lluïsa, que havia estat un hivern amb Pili, havia fet el mateix trajecte passant damunt del llac gelat. 

Com l'antic poble, Sankt Moritz-Dorf, no ens va fer el pes, vam passar la tarda passejant per la riba oriental del St. Moritzersee.
source: myswitzerland.com

El tercer dia, vam pujar al Glacier Express (11) en direcció a Zermatt. Pujar en aquest tren, era fer realitat un dels somnis de la meva vida.
Segurament, en l'imaginari de molts de vosaltres l'ideal seria fer aquest trajecte a la tardor o a l'hivern. El meu somni era fer-ho al final de la primavera car, per si no ho saps, la passió de la geomorfologia segueix viva en mi i és molt millor veure els processos geomorfològics quan aquests no estan coberts per la neu.
No puc descriure amb paraules l'emoció que em va envair quan, prop de Reichenau vaig veure l'aiguabarreig del Vorderrhein (12) i del Hinterrhein (13), ambdós amb un cabal propi de la fusió de la neu i les glaceres, cadascun amb el color de l'aigua marcat pels diferents sediments que transporta.
Un aiguabarreig del qual neix el Rhein i em feia pensar que, després de passar pel Bodensee (llac de Constança) i travessar el nostre país des de l'est vers l'oest, les seves aigües es dirigirien vers el nord i acabarien versant el seu cabal al Mar del Nord.

Abans que no ho oblidi, em va fer molta gràcia saber que l'Hinterrhein té un afluent que li arriba d'una vall que té per nom Val Ferrera
(14).
Gipfelglück - Wandern zur Rheinschlucht (Ruinaulta) und Crestasee bei Flims, Kanton Graubünden, Schweiz, YouTube, 17.06.2021

Uns quilòmetres després d'haver-me quedat impressionat amb l'aiguabarreig del Rhein, el tren enfilava en direcció a Illanz. Prop de Flims, em vaig tornar a quedar bocabadat amb el paisatge del Congost de Rheinschlucht / Ruinaulta (15) que pots veure amunt, al vídeo de Gipfelglück.

Després de passar per l'Oberalppass (2046 m.), vam arribar al Rhonegletscher (16), on neix el Rhône.
Des de 1874, aquesta glacera ha retrocedit una mitjana de 8,5 m cada any (-11,1 metres el 2001/2002, -2 metres el 2002/20039). El seu gruix disminueix anualment en uns 25 cm. En 2007 era trist veure aquesta glacera que, en altres temps, havia arribat molt a prop de la via del tren. No puc ni imaginar a quin punt deu ser trist veure-la ara.
La resta del trajecte fins a Zermatt està força ben resumida pel vídeo de Deutsche Welle amb què he obert el post d'avui. 

Ara deixa'm afegir que Lluïsa havia trobat un hotel a Zermatt amb una habitació en dúplex i un balcó amb una vista privilegiada sobre el Matterhorn (17). El contrast de la nit al poble amb el cim del Matterhorn rebent els darrers raigs del sol, va ser un espectacle al·lucinant difícil d'oblidar!
El darrer dia, vam sortir de l'hotel i ens vam dirigir a l'estació del Gornergrat Bahn (18) per pujar al tren cremallera que va fer el seu primer trajecte el 1898 i que ens portaria al Gornergrat (19), des d'on hi ha una vista impressionant de més de 20 cims de 4.000 m.

També hi ha una vista impressionant sobre l'increïble Gornergletscher (20), un sistema glacial que es troba a l'oest del massís del Monte Rosa, dominat pel Dufourspitze (4.634 m). 

Vam tenir la sort de ser-hi als inicis de la seva transformació pel canvi climàtic. Abans d'aquest, la glacera principal estava alimentada per un gran nombre de glaceres tributàries més petites que connectaven amb la Grenzgletscher.
Aquelles glaceres tributàries segueixen existint encara, però a la seva part baixa, moltes d'elles estan actualment desconnectades de la glacera principal.
SciTech Daily - Melt: Expedition to the Gorner Glacier (ESA Documentary), YouTube, 07.11.2021

El 2007, encara no s'havia construït el nou refugi hightech del Monte Rosa (21), que va reemplaçar el vell refugi que es va obrir l'any 1895, un any abans de l'obertura del Kulm Hotel. Al damunt de l'hotel, a finals dels 1960, es va obrir el Stellarium Gornergrat (22) que, fins al 2010, era considerat el millor lloc per l'observació astronòmica de tota Europa Central.
Pots veure l'antic observatori a la fotografia del 20.05.2007 que tanca el post d'avui. Amb millor qualitat, junt amb un parell més de fotografies d'aquell dia, a una pàgina que encara tinc oberta a 500px, on després que canviessin les condicions d'utilització, vaig deixar de pujar res d'altre.
Després de dinar a una mena de fast food alpí que hi havia al Kulm Hotel, vam tornar a agafar el Gornergrat Bahn en direcció a Zermatt, vam recollir les maletes i vam agafar un tren fins a Visp (Viège). Des d'aquesta estació vam agafar el tren amb què vam tornar a Lausanne.




  1. Wikipedia: Bahnhofstrasse [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Limmat [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Zürichsee [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Cabaret Voltaire [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The Brewery Conspiracionists (2/3), publicat en aquest blog el 22.01.2020
  6. Veure Bakunin et la Suisse i L'anarchisme en suisse, publicats en aquest blog el 20.08.2017 i el 09.08.2022
  7. La tumba de Bakunin tiene una nueva cara, Artzeit Magazine Gallery, 02.06.2016
  8. Technopark Zürich: Home page, Wikipedia
  9. Wikipedia: Rhätische Bahn (RhB) [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Sankt Moritz [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Glacier Express [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Vorderrhein [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Hinterrhein [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: Val Ferrera [en] [fr] [es] [ca]
  15. Rheinschlucht / Ruinaulta: Sentiers et itinéraires dans les Grisons || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  16. Wkipedia: Rhonegletscher [en] [fr] [es] [ca]
  17. Wikipedia: Matterhorn [en] [fr] [es] [ca]
  18. Gornergrat Bahn: Home page
  19. Gornergrat: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  20. Wikipedia: Gornergletscher [en] [fr] [es] [ca]
  21. Monte Rosa Hütte (Zermatt): Home page
  22. Stellarium Gornergrat: Home page

Monday, February 12, 2024

israel hands strikes again

Canal Terres de l'Ebre - De Sol a Sol Oficis - Capítol 48. Salinar, YouTube, 10.02.2024


Si fa temps que segueixes aquest blog, potser ja hauràs llegit alguna cosa sobre Israel Hands. Si estàs llegint aquest post a la versió Web del blog, només has d'entrar a la secció de recerca "Israel Hands" per veure un munt de posts on he anat explicant detalls d'una llarga amistat que va començar el 1982.

Si el seu nom encara no et diu res, per estalviar-te feina, et proposo la lectura de dos posts per fer-te cinc cèntims d'aquesta amistat brutal que ni el temps ni la distància no han reeixit a trencar: Malgrat el munt de coses que li envio cada dia i que no li dono el temps de llegir, seguim sent amics. Ens truquem de tant en tant i ens seguim veient quan podem.

La darrera vegada que ens vam veure físicament va ser durant les festes de Cap d'Any del 2022, a casa del meu pare. En Hands estava molt content car, després d'anys d'estar en recerca i captura pels agents d'El Cobrador del Frac i La Pantera Rosa, havia pagat els seus deutes i podia tornar a passejar tranquil·lament per Barcelona

I com ja no devia res a ningú, ja no li era necessari seguir utilitzant l'àlies que ha utilitzat durant dècades a la Ràpita, localitat on va trobar refugi per amagar-se d'una llarga llista de creditors: principalment propietaris de bars de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El problema és que, com ara ja gairebé ningú el coneix pel seu nom real, està obligat a seguir presentant-se amb el del seu àlies (que no és exactament un malnom), i és amb aquest nom que hom l'ha presentat com a Mestre d’aigües de les Salines de la Trinitat, a una emissió del Canal Terres de l'Ebre publicada a YouTube el dissabte 10.02.2024.

Sunday, August 20, 2023

échappées belles - catalogne, l'espagne inspirée

Echappées belles - Catalogne, l'Espagne inspirée, YouTube, 09.05.2022


La Catalogne est loin de se résumer à Barcelone, sa capitale. Cette région de l'Espagne est divisée en comtés (comarques) ayant retrouvé leur autonomie depuis le retour à la démocratie du pays dans la fin des années 1970. La Catalogne regorge de magnifiques paysages très divers. Si elle est forte de traditions gastronomiques et culturelles très vivaces, cette région est aussi marquée par son modernisme dans l'architecture et dans l'art.

Sophie Jovillard arpente les rues de villes et de bourgs moins connus, comme Reus, la ville natale d'Antoni Gaudí, l'architecte de la célèbre et toujours inachevée Sagrada Família.

Thursday, August 10, 2023

passejant per valència



Hi ha un compte a Twitter que m'agrada visitar sovint, al que recentment m'he abonat i pel que et recomano fer un tomb: Passejant per València (@PassejantV) que respon al que hom espera d'ell després de la lectura de la seva presentació: Curiositats històriques i documents gràfics dels més de dos mil anys d'història de Valentia Edetanorum (1), Madinat al-Turab (2), Balansiya (3) i València - Cap i casal (4).

Pots completar aquesta visita amb la d'aquesta pàgina web: Passejant València amb ulls curiosos, amb la presentació que en fa d'ella el seu autor: Luis de Manuel i un índex que et permetrà descobrir articles molt interessants sobre el passat fascinant de la ciutat. Per no donar que un exemple, la ressemblança de les portalades i els patis d'alguns antics palaus de la ciutat de València amb alguns que pots trobar a Barcelona, m'ha deixat bocabadat.


  1. Wikipedia: Valentia Edetanorum [en] [fr] [es] [ca]
  2. Madínat at-Turab fou el nom amb que era coneguda coneguda la ciutat durant els foscs segles VIII, IX i XI, que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava (font: Wikipedia - Balànsiya
  3. Wikipedia: Balànsiya [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: València [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, August 8, 2023

les citadelles du vertige

France 3 Occitanie - Les citadelles du vertige (Extrait du documentaire), YouTube, 31.03.2022


A finals del mes de juliol, vaig veure un interessant documental de Serge Tignères (1) a una de les cadenes TV de Radio Monte-Carlo (2), una cadena de radiotelevisió que té la seva seu a ... Paris!

Aquest documental: Les citadelles du vertige es presenta així a la pàgina de France 3 Occitanie (3)
A Occitània, al territori dels departaments de l'Aude i dels Pyrénées-Orientales, hi ha una multitud de castells, pobles fortificats, torres de guaita i esglésies.  Podem veure aquestes construccions enfilades als cims rocosos dels contraforts i als penya-segats dels Pirineus.

El documental ens porta al Pays Cathare, seguint els passos de les ciutadelles del vertigen. Aguilar, Quéribus, Peyrepertuse i tantes altres que ens revelen els seus secrets. Un moment ric i inèdit, gràcies a les intervencions d'especialistes i tècniques de reconstrucció digital, que ens permeten descobrir-les com eren a l'edat mitjana.
Just per l'anècdota, crec que val la pena començar per recordar que l'eufemisme que fa referència al País dels Càtars (Pays Cathare) evita recordar al poble francès que, en aquella època, aquell territori estava lligat inicialment a les possessions dels comtes catalans, més tard, reis de la corona d'Aragó. A favor de Serge Tignères, he de dir que solament utilitza l'eufemisme de País dels Càtars a l'inici del documental.

Sense ànim d'ofendre als partidaris de la independència de les quatre províncies delimitades a partir de la divisió provincial i regional del 1833 (4), però tampoc a aquells patriotes espanyols pels quals els Pirineus han delimitat des de sempre la frontera nord d'Espanya, el documental ens parla d'una disputada terra de frontera entre el regne de França i la corona d'Aragó. Una terra on el temor a la força militar de la corona d'Aragó era tant present, que va veure com s'erigien en aquest territori algunes de les fortificacions militars franceses més impressionants del regne.

Si aquesta frontera es trobava en un inici molt més al nord, gràcies al Tractat de Corbeil (5), signat el 1258, el rei Jaume I va renunciar als seus drets dinàstics a gairebé tots els territoris occitans, mentre el rei francès renunciava als drets que tenia com a successor de Carlemany sobre els comtats de la Marca Hispànica, integrats a la corona d'Aragó.

Puilaurens : l'imprenable - les Citadelles du Vertige, YouTube, 11.06.2023

En relació al documental, el Tractat de Corbeil comprenia, entre moltes altres cessions, la d'uns castells entre els que es trobaven els coneguts com els Cinc fills de Carcassona: Puillorenç, Quéribus, Peyrepertuse, Termes i Aguilar, situats en cims rocosos considerats “inexpugnables”. i que tenien com objectiu la defensa de l'Occitània francesa davant les incursions aragoneses:
  1. Castell de Puillorenç (6): tot i que sembla que les tropes dels sobirans catalans mai el van ocupar, durant la Croada Albigesa (7) es va convertir en refugi de càtars. Les seves fortificacions es van mostrar tan inexpugnables que no va caure mai en mans de Simó de Montfort. La versió en català de Wikipedia ni ho menciona, la versió en castellà diu que el castell va resistir nombrosos atacs aragonesos, però la versió en francès ens diu que, després de resistir diversos atacs aragonesos i dos setges, 800 'aragonesos' vinguts de Prades, van aconseguir apoderar-se del castell l'any 1636. Com els altres Cinc fills de Carcassona, el castell es va anar abandonant progressivament a partir del Tractat dels Pirineus que, ratificat el 1659, fixava la frontera francoespanyola a nivell de les crestes pirinenques. Una feble guarnició va ocupar la ciutadella fins que va quedar definitivament abandonat durant la Revolució Francesa.

  2. Querbús (8): Enfilat sobre una rocaa una altitud de 728 metres, aquest castell ha vigilat durant segles la plana del Rosselló fins al Mediterrani. Es una de les fortaleses més representatives de l'edat mitjana per la precisió dels seus plànols i per la seva arquitectura.

    L'any 1162, quan es va formar la corona d'Aragó, Querbús era una de les principals fortaleses del comtat de Barcelona al nord dels Pirineus. Tanmateix, el 1172, amb l'annexió a la corona del comtat del Rosselló la importància del seu paper va disminuir. Quan el 1258, el Tractat de Corbeil va fixar la frontera entre França i Aragó al sud de les Corberes, molt a prop del castell, va esdevenir un bastió del sistema defensiu francès des del qual, la vigilància de la plana del Rosselló fins al Mediterrani, s'estenia també a la de les fortificacions catalanes de Força Real (9), Talteüll (10) i Estagell (11).

    Malgrat la seva imposant sensació d'inexpugnabilitat, l'any 1473, la fortalesa va ser assetjada i presa per les tropes del rei d'Aragó. Finalment, l'any 1659, quan es va signar el Tractat dels Pirineus, que va fixar definitivament la frontera Franco-espanyola, el castell va perdre el seu interès estratègic i es va acabar abandonant durant la Revolució Francesa.

  3. Perapertusa (12): Enfilat sobre un cim rocós a 797 m, la fortificació està formada per dos castells -Perapertusa i Sant Jordi- units per un recinte mitjà. Tant per la seva ubicació com per la seva superfície és la més impressionant de les fortaleses de les Corberes. Pels treballs de reforçament que van seguir al Tractat de Corbeil, el rei de França va fer venir els millors arquitectes militars del nord de França. El resultat és el que hom continua considerant avui dia com una joia de l'arquitectura militar medieval, tant per les innovacions tècniques que recull com per la seva adaptació al relleu. Com la superfície de la fortalesa és gairebé equivalent a la de la cité de Carcassonne, hom coneix també el castell de Perapertusa amb el nom de la Carcassonne céleste.

    La seva posició estratègica li permetia assegurar la defensa de la frontera amb la corona d'Aragó, vigilant les diferents valls que envolten el castell, controlant els ports i, en cas de perill, comunicar mitjançant senyals amb el castell de Querbús, que es troba una mica més al sud.

  4. Tèrme (13): Veure a les notes de Wikipedia.

  5. Aguilar (14): Veure a les notes de Wikipedia.
Le château de d'Opoul avec la chaîne des Pyrénées en deuxième plan (photographie : Sophie Meriotte - Balades-naturalistes.fr, 2017)

Altres castells que podem veure mencionats al documental:
  1. Castellfisel (15)

  2. Castell d'Òpol, o de Salvaterra (16): es tracta d'un castell que va romandre en mans del comtat de Rosselló fins que va passar a mans franceses després de la signatura del Tractat dels Pirineus. El documental ens presenta un sistema per la recuperació de l'aigua de pluja inèdit i el seu emmagatzemament gràcies a un enginyós sistema de tres cisternes connectades solidàriament, que donava accés a una reserva considerable d'aigua. Una idea remarcable quan hom recorda que durant la Croada Albigesa, Simó de Montfort es va apoderar el 1210 del castell de Tèrme a causa de la set dels assetjats, mesos després de l'inici del setge.
Va ser gràcies a una guerra de religió: la Croada Albigesa que el regne de França va imposar la signatura del Tractat de Corbeil i la cessió, entre altres, dels castells coneguts amb el nom dels Cinc fills de Carcassona i els treballs de fortificació que van donar lloc a aquestes formidables construccions. Però va ser gràcies a una altra guerra de religió, de la que se'n parla molt menys, la que va acabar deixant aquestes construccions en el lamentable estat de runa amb que les coneixem actualment. L'abandonament que va seguir a la signatura del Tractat dels Pirineus i a la Revolució Francesa no son més que successos anecdòtics que s'hi van afegir més tard.

Territoires contrôlés par les protestants lors des guerres de Religion (1562-1598) sur les frontières en 1685
L'article que la Wikipedia en llengua catalana dedica a les guerres de religió a França es tanca així (17):
El problema religiós quedà tancat amb l'edicte de Nantes, del 13 d'abril de 1598, on es recollien totes les disposicions relatives a la tolerància religiosa que s'havien recollit anteriorment, i que entrà finalment en vigor.
Però afirmar això és oblidar les rebel·lions dels hugonots que van tenir lloc entre 1621 i 1629 (18). Durant aquesta guerra, les tropes del rei van haver de de lluitar contra els protestants que s'havien fet forts a antigues fortificacions que amb prou feines podien resistir a la seva moderna artilleria, però que dificultaven el seu avanç.

Els Estats Generals de 1614 ja havien recomanat enderrocar les muralles de molts castells. Però, el rei va estendre aquesta mesura el 31 de juliol de 1626, i Richelieu la va aplicar enderrocant més de 2000 fortificacions arreu de França. Va ser així que va segar l'herba sota els peus dels nobles que utilitzaven aquestes fortificacions com a refugi i punts de suport per controlar regions senceres. Amb el desmantellament de les seves fortaleses, Richelieu també va aconseguir reduir el poder dels protestants (19) (20).
Per la pau d'Alès (o Alais) Lluís XIII va concedir el seu perdó als habitants de la ciutat, que van poder conservar els seus béns i continuar practicant la seva religió. La pau d'Alès es va confirmar amb l'edicte de gràcia de Nîmes, que concedir l'amnistia als protestants, confirmant l'edicte de Nantes, però els va privar dels seus privilegis polítics: llocs de seguretat i assemblees polítiques. Va posar fi a sis anys de guerra civil i va marcar la fi del partit protestant. Richelieu també va fer arrasar les fortificacions de les ciutats aixecades.
Com ja hauràs vist als vídeos del post d'avui o en altres que hagis pogut veure a YouTube, ara toca reconstruir aquell patrimoni destruït pels canons de Richelieu, i abandonat més tard, amb l'objectiu d'inscriure'l al Patrimoni Mundial de l'UNESCO ():
Ja hem fet el primer pas! Des del 10 d'abril de 2017, aquests 8 conjunts arquitectònics, estan inscrits oficialment a la llista indicativa d'immobles francesos. Un pas imprescindible abans d'enfilar-se cap a la prestigiosa Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO!

  1. Serge Tignères: Home page
  2. Wikipedia: RMC [en] [fr] [es] [ca]
  3. Marie-France Guiseppin: Documentaire "Les citadelles du vertige" : dans le secret des forteresses du pays cathare, France 3 Occitanie, 03.04.2022
  4. Wikipedia: División territorial de España en 1833
  5. Wikipedia: Tractat de Corbeil [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Castell de Puillorenç [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Croada Albigesa [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Querbús [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Castell de Força Real [fr] [ca]
  10. Wikipedia: Talteüll [fr] [ca]
  11. Wikipedia: Estagell [fr] [ca]
  12. Wikipedia: Perapertusa [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Tèrme [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: Aguilar [en] [fr] [es] [ca]
  15. Pyrénées-Orientales: Castel Fizel
  16. Wikipedia: Castell d'Òpol, o de Salvaterra [fr] [ca]
  17. Wikipedia: Guerres de religió a França
  18. Wikipedia: Rébellions huguenotes
  19. Les dernières guerres de religion en France (1621-1629), Musée virtuel du protestantisme
  20. Véronique Garrigues: Destructions et reconstruction en Haut-Languedoc pendant les guerres de Rohan : « gastadours » et pionniers, dans Christian Desplat (dir.): Les villageois face à la guerre (XIVe-XVIIIe siècle), Presses universitaires du Midi, 2020
  21. Les citadelles du vertige en lice pour l’Unesco !, Pays Cathare