the defrosting of ancient virus

SomosCritica: Fortitude (2015) Temp. #1, Youtube, 22.05.2015

@daveguasch

El passat mes de desembre vaig veure en replay la primera temporada d'una sèrie britànica: Fortitude (1). Sense entrar en més detalls per no podrir-te la vida si has pensat veure-la, l'argument torna al voltant d'una illa d'un arxipèlag noruec a l'àrtic, un lloc extraordinari que presenta la bellesa salvatge dels paisatges polars. Al film, l'illa acull un modern centre de recerca i una mina on la majoria dels treballadors són russos. Anecdòticament, també hi ha óssos polars afamats per tot arreu i, en conseqüència, el personal no surt mai de casa sense un fusell. També hi ha un anglès que va estar a Afganistan i coneix una espanyola que treballa a un hotel. I un cap de la policia local, a qui li agradaria conèixer millor la llengua espanyola.

Fortitude se'ns presenta com una comunitat de ficció situada a una vila situada a una illa de l'arxipèlag noruec de Svalbard (2), però molts dels exteriors de la vila han estat rodats en realitat a dues ciutats de la costa oriental islandesa: Reyðarfjörður i Eskifjörður (3). Ara intenta pronunciar-ho!

Al film també se'ns presenta l'illa com un dels indrets més segurs del món, car mai no hi ha hagut cap crim. Tampoc hi ha cap cementiri car, des que algú cau greument malalt, o mor, l'envien ràpidament al continent. Ningú és enterrat a l'illa, car el permafrost no deixaria que els cadàvers es descomponguin mai.

Justament, una de les conseqüències del canvi climàtic és la fusió del permafrost. I aquesta és la causa que apareguin les restes d'un primer mamut. D'uns nens que s'hi apropen i fiquen els ditets on no ho haurien d'haver fet. D'uns paios que pretenen fer-se una pasta venent les restes del mamut a un centre públic de recerca. I un dels misteris que no serà resolt fins al darrer episodi de la primera temporada, un científic que mor atacat per un ós polar en molt estranyes circumstàncies.

Al bell mig de la història, un projecte urbanístic basat en un hotel excavat a una glacera ... Espera, saps què? Millor et llegeixes la crítica que Jennifer Hahn va escriure per Ars Technica (4). La veritat és que, tot i que m'he quedat amb el sentiment que no va veure tots els episodis sencers, val la pena llegir-la si vols riure de debò. Com l'article està escrit en anglès, et recomano utilitzar el traductor de Google si no l'entens.

Unes setmanes després de veure la primera temporada de Fortitude la premsa parlava de dos grups d'investigadors que havien descobert antics virus en unes mostres de gel que tenien almenys 15.000 anys. Aquestes mostres s'havien extret a Guliya Ice cap (5), al Tibet en 1992 i 2015 (6).

Guliya, Ice cap (6)

L'anàlisi d'aquestes mostres va revelar la presència de 33 grups de virus, dels quals 28 no eren coneguts per la ciència. En un estudi publicat per aquests investigadors (6), van afirmar que: "En el pitjor dels casos, la fosa de gel [causada pel canvi climàtic] podria alliberar patògens al medi ambient", afegint que aquest és el motiu pel qual volen aprendre el màxim sobre els virus ara car, si es difonen demà arreu del món, tindran almenys una oportunitat per saber com fer-hi front (cf. 6).

Tot i que Fortitude és una sèrie de ficció, tècnicament seria possible que esdeveniments similars passin a la vida real, per la qual cosa els científics volen estar segurs que saben de què es tracta (6).

En 2016 tropes russes especialitzades en guerra bacteriològica es van traslladar ràpidament a l’Àrtic rus a causa d'un greu brot d'àntrax. Al voltant de 96 persones van ser hospitalitzades i un nen de 12 anys va morir. La causa es trobava en el cadàver d'un ren contaminat, que s'havia enterrat almenys 70 anys abans, a un permafrost que s'havia descongelat a causa d'una ona de calor al nord de Sibèria. A més del nen, també van morir més de 2.000 rens (7).

Ja hem vist com el canvi climàtic també ha arribat doncs a l'altiplà tibetà, que hauria perdut una quarta part de la seva capa de gel des de 1970. El Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) ha advertit que fins a dos terços de les glaceres restants de la zona es podrien perdre a finals de segle si no es prenen mesures (8).

Al llibre: Defrosting Ancient Microbes (9), Scott Rogers va descriure els patògens, els riscos i els perills associats al desglaç de les glaceres: Els perills que es troben a les glaceres són reals, i amb l'augment de la fusió del gel arreu del món, els riscos de l'alliberament de microbis patògens també augmenten (10).

Chantal Abergel i el seu marit van dirigir un equip que va fer reviure un virus gegant de més de 30.000 anys que havien trobat al permafrost, demostrant que encara tenia capacitat d'infectar el seu objectiu, una ameba monocel·lular. Tot i acceptar que la preactivació de virus antics pot causar preocupació, Chantal va recomanar no caure en actituds paranoides car, de virus, n'hi ha per tot arreu i molts suposen un risc més greu per als bacteris que no per als humans (10).

Com a prova d'aquesta afirmació, Science Mag publicava a principis d'aquest mes (11) que dos viròlegs del National Cancer Institute (12), a la recerca de virus circulars (13), van aïllar virus en desenes de mostres de teixit d’éssers humans i altres animals. En total, l'equip va descobrir en aquests teixits aproximadament uns 2.500 virus circulars, dels quals uns 600 eren desconeguts per a la ciència (14).

Els viròlegs afirmen que encara estem molt lluny de conèixer tota la diversitat dels virus del present i del passat la Terra: i el mateix val pels virus que ja portem al damunt. Probablement existeixen milions d'espècies de virus diferents però, actualment, només unes 9.000 estan catalogades a la base de dades RefSeq de GenBank (15).

Hom sap que alguns virus que viuen al cos humà poden ajudar-nos a mantenir-nos sans, i que altres són essencials per mantenir un bon funcionament del nostre cos, ajudant a reciclar nutrients essencials. "No podríem sobreviure sense ells" (cf.10).

És veritat que podem veure un gran perill en l'alliberament dels virus atrapats a les glaceres. Però també ho és que aquest perill no s'havia tingut en compte abans, quan hom ha desenterrat dels cementiris cossos de persones mortes durant les grans epidèmies de pesta de l'edat mitjana per deixar pas a l'expansió de les ciutats. O durant les excavacions arqueològiques. Probablement, el que fa tota la diferència és que aquells cossos no estaven (i no estan) congelats sota el permafrost.

Estic negant l'existència d'aquest perill? No, senzillament intento dir que jo no sóc un especialista en virologia, i que aquells ho són afirmen que encara ens queda molt per saber sobre els virus. I, a menys que m'ho expliquessin molt malament, construir hipòtesis que no es poden demostrar a un laboratori pot estar molt ben vist a les facultats de ciències polítiques, teologia o periodisme, però no hauria de ser-ho a les facultats de ciències.

---

1. Fortitude:Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Svalbard [en] [fr] [es] [ca]
3. Reyðarfjörður: Wikipedia || Eskifjörður: Wikipedia || Claire Webb: Our guide to the real home of Fortitude: Reydarfjordur, Iceland, RadioTimes, 26.01.2017 || Claire Eaton-Rutter: Discovering the real Fortitude: Behind-the-scenes of the icy Arctic thriller, metro.co.uk, 29.04.2017
4. Jennifer Hahn: Fortitude is the almost scientifically sound TV show you should be watching, Ars Technica, 13.04.2017
5. Wikipedia: List of ice cores: Guliya, Ice cap
6. Bob Yirka: 15,000-year-old viruses found in Tibetan glacier, Phys.org, 24.01.2020
7. Zhi-Ping Zhong et al.: Glacier ice archives fifteen-thousand-year-old viruses, bioRxiv, 07.01.2020
8. Charlotte Edwards: Ancient unknown viruses found locked in China glacier ice and a melt could unleash them - just like real-life Fortitude, The Sun, 23.01.2020
9. Scott Rogers: Defrosting Ancient Microbes, Emerging Genomes in a Warmer World, Routledge; 1 edition (September 23, 2019)
10. Maddie Bender: Scientists Found Ancient, Never-Before-Seen Viruses in a Glacier, Vice, 13.01.2020
11. Elizabeth Pennisi: Scientists discover virus with no recognizable genes, Science Mag, American Association for the Advancement of Science (AAAS), 07.02.2020
12. National Cancer Institute: Home page
13. Virus circulars: un dels quals, el papilomavirus humà, pot causar càncer de coll uterí, mentre que d'altres virus d'aquesta mena solen ser inofensius per a les persones. 
14. Christopher B Buck et al.: Discovery of several thousand highly diverse circular DNA viruses, eLife, 04.02.2020. eLife 2020;9:e51971 doi:10.7554/eLife.51971
15. NCBI: GenBank Overview. GenBank és una base de dades de seqüències genètiques que federa les seqüències d'ADN compartides públicament per l'US National Center for Biotechnology Information (NCBI), el DNA DataBank of Japan (DDBJ) i l'European Nucleotide Archive (ENA). Aquestes tres organitzacions intercanvien diàriament les seves dades .

georges brassens - les copains d'abord

Georges Brassens - Les copains d'abord, Youtube, 27.09.2016

@daveguasch

Sobre Georges Brassens s'han dit moltes coses, però s'han amagat moltes més. Algunes com la que ara et traduiré de l'edició en francès que li dedica Wikipedia.

Antimilitarista i anticlerical, va començar a relacionar-se amb activistes llibertaris en 1946 i va començar a llegir alguns clàssics: Mikhaïl Bakounine, Pierre-Joseph Proudhon i Pierre Kropotkine. Aquestes lectures i el cercle d'activistes amb el que es relacionava el van portar a involucrar-se en el moviment llibertari i a escriure algunes cròniques al diari de la Fédération anarchiste, Le Libertaire (des de la dècada de 1950 Le Monde libertaire), treballant també de manera gratuïta com secretari editorial i corrector de proves.

Els seus articles eren molt virulents i tenyits d’humor negre, combatent qualsevol cosa que pogués minvar les llibertats individuals.

Tot i mantenir la seva simpatia pel moviment i per les seves idees, va abandonar la Fédération anarchiste el juny de 1947. Més endavant, Brassens va actuar regularment, i sempre de manera gratuïta, en les gales organitzades per Le Monde libertaire).

Avui he obert aquest article amb un tema seu que adoro, en particular per la seva lletra: Les copains d'abord (lletra). De les seves estrofes he retingut un parell que vull dedicar als amics i companys que ho sou. Però també a aquells que ens han deixat i seguiran amb nosaltres per sempre.

Au rendez-vous des bons copains,
Y'avait pas souvent de lapins,
Quand l'un d'entre eux manquait a bord,
C'est qu'il était mort.
Oui, mais jamais, au grand jamais,
Son trou dans l'eau n'se refermait,
Cent ans après, coquin de sort !
Il manquait encore.

Des bateaux j'en ai pris beaucoup,
Mais le seul qui'ait tenu le coup,
Qui n'ait jamais viré de bord,
Mais viré de port,
Naviguait en père peinard
Sur la grand-mare des canards,
Et s'app'lait les Copains d'abord
Les Copains d'abord.

el coronavirus al nord d'itàlia

#Supermercato a #Milano. La foto dimostra due cose: la popolazione è in preda al #panico; le persone piuttosto che mangiare le farfalle della Barilla preferiscono morire di fame. #coronavirusitalIa #Covid_19 pic.twitter.com/XVeFWWWmNw

— Paolo Sigura (@PSigura) February 23, 2020

Un tweet publicat el passat 23 de febrer sobre els efectes del coronavirus a un supermercat de Milà. Te'l tradueixo lliurement:

Aquesta foto mostra dues coses: La primera, que la població és presa pel pànic (i ha buidat les estanteries del supermercat). La segona, que la població prefereix morir de fam abans que menjar els 'farfalle' de Barilla.

Després d'haver invertit anys i milions d'euros amb la campanya publicitària Dove c'è Barilla, c'è casa, aquesta és una d'aquelles imatges que podrien arruïnar a una empresa. 

en orlando ens ha deixat (3/3)

@daveguasch

Havíem petat la xerrada abans al bar dels Ordóñez, a la facultat de Lletres de l'UAB. Però va ser durant el curs de Geomorfologia (aka Geografia Física II) del 1983-1984 que ens vam fer amics. Com en aquella època la penya de la Tripulació del Flint em semblava un xic snob i menjaven a part, em vaig afegir a un grup d'impresentables entre els que ens trobàvem en Joan Francès, l'Antoni Canals, l'Eduard Bou, l'August Algueró i Fa, l'Orlando Barrial and myself.

Una cosa era el bar dels Ordóñez i una altra les classes d'en Manel Miró, on l'Orlando podia desenvolupar tot el seu talent creatiu. Per exemple, recordo una classe d'en Miró sobre geomorfologia glacial i l'Orlando, amb qui seia sovint al costat, que va començar a entonar por lo bajini: Morrena, la de los rojos claveles. La reina de las mujeeeres. Hei! Morrenaaa ...  El que feia tota la diferència és que l'Orlando podia mostrar-se seriós després de deixar anar aquesta mena de parides. Però com jo encara no sabia fer-ho, en Manel Miró em va invitar unes quantes vegades al llarg del curs a veure què passava fora de classe, com si diguéssim.

La prova que en Miró no era gens rancuniós és que vaig acabar el curs amb una matrícula d'honor. En part gràcies al millor dels treball de curs que mai no he fet, amb uns companys dels quals vaig aprendre un munt de coses (foto de grup per la posteritat) i amb els que m'ho vaig passar d'allò més bé. Per un motiu que no arribo a recordar, malauradament l'Orlando no feia part d'aquest grup.

Després d'aquell curs, vaig orientar-me ja decididament per la geografia i ells per la prehistòria i l'arqueologia. I tot i que la Tripulació del Flint va acabar per acceptar-me com a membre de l'equipatge, vaig seguir veient sempre que podia aquell grup de companys al bar dels Ordóñez, malgrat la brasa de les seves converses sobre en José Luis Maya (EPD), les excavacions a La Campa, etc.

Després d'acabar la carrera vam estar un temps sense veure'ns. Un dia em vaig creuar l'Orlando i, després d'unes birres per celebrar la retrobada, em va invitar a visitar l'antro que, junt amb en Joan Francès, s'havien muntat a l'Ateneu de Cerdanyola. Un antro que s'acabaria convertint, amb el temps, en un museu.

Ens vam seguir veient més o menys regularment, fins que vaig marxar cap a Suïssa. Després va venir la canalla i, anys més tard, francament no recordo amb qui (en Wazza?) ni què feia jo a Cerdanyola, em van proposar d'anar a beure una birra al 1916. Vam entrar i em vaig trobar de cara amb l'Orlando. I aquí em quedo, perquè sóc incapaç de descriure l'estrujada que ens vam fer i l'alegria de retrobar-nos.

El fet de viure a Suïssa no ens va impedir trobar el temps per fer algunes sortides que sempre se'm feien massa curtes, i on la consigna era: es pot parlar de tot menys de la feina i de la família.

Mai no oblidaré els darrers cops que ens vam veure. A un d'ells, vam començar bevent birres i fumant com turcs a la terrassa del 1916. Vam seguir amb el vi a un restaurant d'un amic seu. I, quan tothom va marxar, fumant i bevent licors que ens feia tastar el patró. No recordo a quina hora vam acabar, però sé que vaig haver d'agafar un taxi per tornar a BCN. Mai oblidaré que vaig passar un bon moment abans de recordar quina adreça li havia de donar al taxista.

El darrer cop que ens vam veure li havia de passar un film que crec recordar que havien passat a Arte-TV i que m'havia demanat gravar per la seva dona. Vam quedar a l'Heron City de la Meridiana, vam trencar la vella consigna i, tot i que vaig intentar introduir alguna frase sobre Lluïsa i la canalla, va passar tota l'estona parlant-me de la seva dona. Estava súper enamorat i a mi em feia feliç veure'l així.

Després vam seguir en contacte per WhatsApp durant força temps. Gràcies al Procés, un bon dia què no vam compartir la mateixa opinió, ens vam enviar a petar: com ho ho havíem fet un munt de vegades d'ençà que ens coneixíem! Marca de la casa. Sols què, si abans ho arreglàvem quedant per beure'ns unes birres, ara jo vivia molt lluny.

Va passar el temps i, quan em va semblar que ja havíem fet prou el ruc i havia decidit anar a veure'l, ens va caure al damunt el càncer del meu fill. El temps seguia corrent i no tinc ni idea de quan va ser que Orlando va descobrir la greu malaltia que patia. M'havia fet un altre cop la idea de tornar-nos a veure enguany quan en Sinfu em va passar la notícia que em va caure com un cop de massa al cap.

No m'he d'amagar de res. He plorat com un beneit la pèrdua de l'Orlando, recordant tots els bons moments que vam passar junts. Joder, si fins i tot quan ens discutíem em feies riure, malparit! I ja no et dic tot el que vaig sentir quan vaig veure el vídeo que va fer en David, el seu germà: molt especialment les imatges finals. És el vídeo amb el qual tanco aquesta entrada..

Una entrada que he obert amb el cartell d'un acte d'homenatge que han organitzat per l'Orlando demà al vespre. Si el vas conèixer o vols conèixer aquells que el porten al cor, i pots fer-ho, mira d'anar-hi. Només t'he d'advertir que no hi seran tots. Jo mateix, que el portaré al cor mentre visqui, no podré ser-hi.

arabellabishop: Orlando Barrial, Youtube, 18.02.2020

bernie sanders i els punks

Bernie Sanders Interviews Punks (1988), Youtube, 24.01.2020

@daveguasch

Fa uns dies, llegint un post que havia penjat una noia que segueixo a Twitter, @yaizaxvx, vaig descobrir una publicació que no coneixia: agenteprovocador.es.

La revista es presenta com un magazín realitzat per la redacció i la societat secreta La Felguera Editores, a través del seu Gabinete Negro. Una editorial que, sota l'aparença d’una societat secreta, revelarà els millors secrets del nostre temps. En fi, res que pugui impressionar a aquells que hem conegut a l'UAB dels 80's La Mano Negra i La Tripulació del Flint.

El post parlava d'un article sobre un concert que una banda punk: Ataúd Vacante, va donar en 1986 al Hospital Psiquiátrico de Santa Cruz de Tenerife. Un article interessant. Probablement en Hands apreciarà els vídeos i els enllaços que presenten a algunes bandes punk de Canàries d'aquella època (1).

Passejant-me per altres articles del magazín vaig trobar un article sobre Bernie Sanders que va retenir la meva atenció (2). Et passo alguns paràgrafs per si et dóna ganes de llegir-lo:

Bernie Sanders va ser alcalde de Burlington, Vermont (3). Una ciutat propera al Quebec on va viure i va morir Murray Bookchin (4), una de les figures més interessants de l'anarquisme nord-americà. 

Entre 1986 i 1988 Sanders va dirigir un programa de televisió per cable anomenat Bernie Speaks on, micròfon en mà, sortia al carrer per petar la xerrada amb els seus veïns. 

A un episodi del 1988 que pots trobar al vídeo que obre aquest article, Sanders va entrevistar una parella d'adolescents punks amb qui va estar discutint sobre capitalisme, cultura underground, política i anarquia. 

Sanders tenia molts simpatitzants entre els punks car, no dubtava a posar a disposició de les bandes de hardcore i punk un local de la vila que es va convertir en llegendari: el 242 Main Street, pel que van passar bandes com Fugazi, Operation Ivy o Hüsker Dü entre moltes altres.

Sobre el significat del 242 Main Street entre el moviment punk i ciutadà de Burlington, pots trobar tres o quatre coses interessants a un article publicat a Vice en 2015 (5). Time també parlava un any després de Bernie i de l'impacte del seu missatge entre els joves undergrounds (6)

El que sempre m'havia atret del món del punk i del metall era l'actitud de rebel·lió, de rebuig de les normes socials i de les estructures de poder. Vaig descobrir en Sanders, un senador de Vermont de 74 anys que parlava com un professor universitari, un home amb qui coincidia amb la seva visió del món.

En relació amb el vídeo del 1988 amb el que he obert aquest article, vaig trobar un comentari a democraticunderground que deia:

Vaig trobar en Bernie respecte i amabilitat quan parlava amb aquests dos adolescents desconcertants. Fent preguntes amb educació i sabent escoltar, Bernie va aconseguir que, malgrat la seva falta de confiança i dificultats d'expressió, els adolescents parlessin i arribessin a exposar idees concretes. Uns adolescents que, en la seva timidesa, es van mostrar molt punyents, i van demostrar expressar quatre coses sobre el món i la història. Estudis posteriors han demostrat que els rockers d’aquest període han acabat convertint-se en adults amb idees molt clares.

Probablement Bernie Sanders no va trobar en alguns sectors del moviment punk el mateix ascendent que Jello Biafra, el líder dels Dead Kennedys que es va presentar en 1979 com a candidat a l'alcaldia de San Francisco (7). Però hi ha pàgines com aquesta de facebook: Punks For Bernie Sanders (8) on pots veure que segueix tenint un gran suport ... i no solament als USA (9).

------------------------------

Malgrat una tercera victòria a les primàries d'ahir a Nevada, no sé si Bernie arribarà a la presidència. Tot i que als USA i per la banda dels demòcrates, tot pot arribar: un president catòlic: John F. Kennedy; un president negre: Barack Obama ... un president d'origen hebreu: Bernie Sanders?

Sé que probablement serà un cop molt dur per alguns, però Bernie va nàixer a Brooklyn, fill de pares jueus, originaris de territoris que avui es troben dins de les fronteres de Polònia. En 1963 Sanders va emigrar a Israel i va passar uns mesos treballant a Sha'ar HaAmakim (10), un kibbutz col·lectivista associat al moviment Hashomer Hatzaïr (11). Quan va tornar als USA es va instal·lar a Vermont, on va treballar com a fuster, entre moltes altres coses.

Sense cap ànim de voler complicar més la vida a aquells que encara no hagin digerit que Sanders sigui d'origen hebreu, he d'afegir que, després de diferents experiències polítiques, Bernie va arribar a l'alcaldia de Burlington en 1981. Que en 1985 va viatjar a Nicaragua, on es va entrevistar amb sandinistes que més tard van deixar de ser-ho. Que en 1989, un any abans de deixar l'alcaldia, se'n va anar de viatge de noces a l'URSS. I que el darrer mes del seu mandat va viatjar a Cuba (12).

Cap d'aquests viatges no va impedir que el seu electorat el mantingués al Congrés fins al 2007 i al Senat des d'aquell any fins ara. O que enguany sigui candidat a la presidència dels USA.

---

1. Servando Rocha: El día que el punk entró en el hospital psiquiátrico, agenteprovocador.es, 17.02.2020
2. Doctor Peligro: Bernie Sanders y los punks, agenteprovocador.es, 04.02.2020
   
3. Google Maps: Burlington (Vermont, USA)
4. Wikipedia: Murray Bookchin [en] [fr] [es] [ca]
5. Paul Blest: How Bernie Sanders Shaped the Northeast Punk Scene, Vice, 15.05.2015
6. Paul Moakley: Seeing Politics: See Bernie Sanders' Punk Rock Party, Time, 28.01.2016
7. Wikipedia: Jello Biafra [en] [fr] [es] [ca] 
8. Facebook:  Punks For Bernie Sanders
9. Tweeter: Pussy Riot
10. Wikipedia: Sha'ar HaAmakim
11. Sobre els kibbutz de l'Hashomer Hatzaïr, veure Yael Langella, publicat en aquest blog el 02.11.2019 || Sobre les possibles influències de la vida al kibbutz sobre Bernie Sanders, veure Tom Huddleston Jr.: Bernie Sanders worked on an Israeli commune in the ’60s that could have influenced his politics, cnbc.com, 20.02.2019
12. Javier Biosca Azcoiti: Los orígenes de Bernie Sanders: activismo en Chicago, una comuna socialista en Israel y alcalde reportero en Vermont, eldiario.es, 22.02.2020

temperatura rècord de 18,3°C a l'antàrtida (2/3)

The Patriot Hills Blue Ice Area, in the Antarctic, where a research team discovered high sea levels during the last interglacial period were due to a rise of less than 2C in ocean temperature. Photograph: AntarcticScience.com

@daveguasch

El passat 11.02.2020 publicava el primer article d'aquesta sèrie. Parlava d'una notícia publicada el divendres 07.02.2020 a Euronews sobre unes temperatures de 18,3°C enregistrades a una base d'investigació argentina al nord de l'Antàrtida. Aquesta informació em va donar peu per analitzar els seus efectes potencials, en particular el seu eventual impacte en l'elevació del nivell del mar, i les accions que s'estaven discutint a Catalunya per la reparació dels efectes del temporal Gloria (1).

Un dia després de la publicació d'aquell article, La Vanguardia (2) publicava una informació sobre un estudi realitzat per investigadors de la UNSW Sydney on es diu que, fa uns 120.000 anys, un augment de 2°C de les temperatures oceàniques va impulsar la fosa de les capes de gel de l'Antàrtida Occidental i hom estima que va provocar un augment del nivell del mar de 3,8 m durant els primers mil anys.

Zoë Thomas, membre de la UNSW i coautora de l'estudi, afegia que:

Les retroalimentacions positives entre l'escalfament de l'oceà, el col·lapse i la fosa de la plataforma de gel suggereixen que l'Antàrtida Occidental pot ser vulnerable i passar a un punt d'inflexió. A mesura que arriba al punt d'inflexió, només un petit augment de la temperatura podria provocar una fosa abrupta de la capa de gel i un augment de diversos metres en el nivell global del mar.

Si el consens de l'informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2013 suggeria que el nivell global del mar augmentaria entre 40 cm i 80 cm durant el segle vinent, i que l'Antàrtida només contribuirà al voltant de 5 cm, els investigadors de l'estudi de la UNSW estimen que la contribució de l'Antàrtida podria ser molt més important, com ho afirmava un altre membre de l'equip de l'estudi:

Les projeccions recents suggereixen que la contribució antàrtica pot ser fins a deu vegades més gran que el pronòstic de l'IPCC, la qual cosa és profundament preocupant. El nostre estudi destaca que la capa de gel antàrtic pot estar a prop d'un punt d'inflexió, el que un cop succeeixi, pot portar-nos a un ràpid augment del nivell del mar durant mil·lennis. Això subratlla la necessitat urgent de reduir i controlar les emissions de gasos d'efecte hivernacle que estan impulsant l'escalfament actual. En particular, els investigadors adverteixen que aquest punt d'inflexió podria estar més a prop del que pensem.

Aturar avui en sec les emissions de CO₂ no faria desaparèixer aquell que ja es troba a l'atmosfera ni l'efecte hivernacle que provoca. Crec però que seria un pas en la bona direcció per deixar que el cicle natural de la seva absorció per l'oceà i la massa vegetal faci el seu treball.

Potser la descarbonització de l'atmosfera es podria accelerar amb la captura industrial i a gran escala del CO₂ i el seu emmagatzematge, una temàtica sobre la qual he compartit alguns articles en aquest blog (3). Francament, sóc força escèptic sobre els seus resultats. Però també ho era quan, fa anys, el forat de la capa d'ozó ocupava les portades de tots diaris amb titulars apocalíptics, i una decidida acció a escala internacional el va fer desaparèixer de les nostres preocupacions.

De totes maneres, tornant a l'article que va obrir aquesta sèrie (cf. 1), segueixo estant convençut que una planificació del litoral a llarg termini que tingui compte d'una forta elevació del nivell del mar hauria de ser quelcom de raonable. I reflexionar molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini també.

---

1. Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (1/3), publicat en aquest blog l'11.02.2020
2. Neus Palou: El último deshielo parcial de la Antártida elevó el nivel del mar 3 metros, y puede volver a pasar, La Vanguardia, 12.02.2020
3. Carbon capture, selecció d'alguns dels articles publicats en aquest blog

---

Altres lectures

• Chris Turney et al.: Early Last Interglacial ocean warming drove substantial ice mass loss from Antarctica, Proceedings of the National Academy of Sciences (PPNAS first published February 11, 2020 https://doi.org/10.1073/pnas.1902469117
• Loïc Chauveau: CARTES. Réchauffement climatique: les conséquences en Europe dans les prochaines décennies, Sciences et Avenir,12.02.2020
• European Environment Agency: Climate change impacts in Europe - Projected rise in relative sea level by the late 21st century for two emissions scenarios, compared with the period 1981-2010, Under the low emissions scenario, European coasts would experience mean sea level rise between 0.2 m and 0.4 m, with the exception of the northern Baltic Sea and the northern Atlantic coast, which are experiencing considerable land rise because of post-glacial rebound. Under the high emissions scenario, European coasts would experience mean sea level rise between 0.4 m and 1.0 m (based on some studies up to 2.5 m), with the exception of the northern Baltic Sea and the northern Atlantic coast, which are experiencing considerable land rise because of post-glacial rebound.
• Satélites europeos confirman y alertan sobre el rápido aumento del nivel del mar, Europa Press, 10.02.2020
• Joaquim Elcacho: El mayor iceberg del mundo se escapa a mar abierto ante la sorpresa de los científicos, La Vanguardia, 06.02.2020
• European Environment Agency: Global and European sea-level rise, CSI 047 , CLIM 012, 04.12.2019
• M. Oppenheimer et al: Sea Level Rise and Implications for Low-Lying Islands, Coasts and Communities. In: IPCC Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate, 2019 [H.-O. Pörtner et al. (eds.)]. In press.
  
• Miguel Angel Criado: El sistema circulatorio del planeta se debilita, El País, 12.04.2018
• National Geographic: What the World Would Look Like if All the Ice Melted?, September 2013.

suisse - bond spectaculaire des exportations aux USA

Les systèmes de défense antiaérienne font partie des éléments les plus vendus. — © GAETAN BALLY

@daveguasch

Feia mesos que no entenia el silenci del món econòmic respecte el curs de divises i la baixa de l'euro respecte al franc suís que hem estat observant durant l'any passat (1) i que s'ha accentuat aquestes darreres setmanes. En condicions normals, la indústria d'exportació estaria traient foc pels queixals i demanant a la Banca Nacional que tornés a comprar quantitats astronòmiques d'euros per fer baixar el franc suís.

Cours EUR/CHF SPOT, 1 an, 17.02.2020, boursorama.com

El passat 16 de febrer, l'edició en francès del 20minutes per la Suïssa ens recordava que, durant la seva visita a Davos en 2018, Donald Trump va deixar anar una de les seves astracanades: "Jo he fet que els suïssos siguin encara més rics". Astracanada o no, la veritat és que hom no pot dir que es tracti de fake news.

Segons les xifres provisionals de l'administració federal suïssa de duanes pel 2019, seguim exportant cada cop més als USA, que s'han convertit en el segon mercat més important pels productes del nostre país (41,4 miliards de CHF), just darrere de les exportacions a la República Federal d'Alemanya (41,4 miliards de CHF). Globalment, al voltant del 17% dels béns que es van exportar des del nostre país tenien com destí els USA (2).

Aquest creixement de les exportacions suïsses va començar però amb l'administració Obama. Als inicis del seu mandat, en 2009, el nostre país exportava per 19 miliards de CHF, que van arribar als 31 miliards a la fi del seu mandat, en 2016, fins a arribar als 41 miliards del 2019 amb l'administració Trump. Un augment del 30% en tres anys!!

Just per comparar, Suïssa exportaria als USA gairebé l'equivalent d'un 10% del que l'UE exporta a aquest país (456 miliards!). Seguint amb la comparació, Espanya va exportar als USA en 2018 per un valor de 13.6 miliards de CHF (3).

Per allò de descartar les idees preconcebudes, deixa'm afegir que Suïssa exporta als USA molt més en productes industrials, químics i farmacèutics que no pas alimentaris. I pel que fa al valor de les exportacions, afegir que no s'ha tingut compte a les estadístiques l'exportació d'armes i equipaments militars de precisió (per exemple, làsers de precisió pel marcatge d'objectius militars) que, si en 2017, estaven autoritzades (4), van estar bloquejades entre 2018 i 2019. Pel que fa a les armes lleugeres, no tinc dades actualitzades (ni, francament, moltes ganes de tenir-les) car, probablement, continuem seguint exportant més armes que Rússia (5). Pel que fa a altres tipus d'armes, et deixo donar un cop d'ull a un article publicat a Le Temps en febrer del 2018 (6).

Per raons que ja et pots imaginar, prefereixo quedar-me amb les dades publicades per l'Oficina Federal d'Estadística pel 2018. El comerç exterior de Suïssa: els principals productes (7). Sobre aquestes dades, no oblidis que moltes de les importacions estan lligades a productes de multinacionals que tenen la seva seu a Suïssa.


I per no trencar amb la tradició, afegir que seguim exportant formatges, xocolata, els llapis de colors Caran d'Ache, les navalles Victorinox i els rellotges. Tot i que, pel que fa als rellotges, menys dels que ven una marca americana que els fabrica a la Xina (8). Probablement encara som líders en la fabricació de rellotges de cucut, però no estic gens segur (9).

---

1. La BNS s'inquiète de la force du franc, Tribune de Genève, 13.11.2019
2. Trump a bien «rendu les Suisses plus riches», 20minutes.ch, 16.02.2020
3. ICEX: Estados Unidos. Cuadro de balanza comercial bilateral
4. Exportations de matériaux sensibles bloquées par la Suisse, RTS, 26.05.2019
5. La Suisse au 6e rang mondial des exportateurs d'armes légères, RTS, 17.06.2014
6. Les exportations d'armes suisses ont bondi de 8% en 2017, Le Temps, 27.02.2018
7. Office fédéral de la statistique: Commerce extérieur de la Suisse: Les principales marchandises (2018)
8. Plus d'Apple Watch que de montres suisses ont été vendues en 2019, RTS, 07.02.2020
9. Un petit « coucou » de Suisse ?, houseofswitzerland.org

bulent kilic

Bulent Kilic, tuttartpitturasculturapoesiamusica.com

@daveguasch

El passat 23 de gener, Helen Warlow piulava a twitter la imatge d'un quadre que em va meravellar. Mai havia sentit parlar del seu autor: Bulent Kilic. Buscant a Google, vaig trobar a tuttartpitturasculturapoesiamusica.com una galeria de paisatges urbans i de retrats que em van deixar bocabadat.

Qualsevol cosa que pugui afegir no arribarà a expressar el que sentiràs si comences a recórrer la galeria de treballs que trobaràs a l'enllaç que t'he passat. No deixis de fer-ho!

en orlando ens ha deixat (2/3)

Mi pequeño homenaje a Orlik: su pub irlandés, sus magníficas fotografías, su huella en Twitter.
Subo el vídeo en dos partes por las limitaciones de duración de Twitter. Hasta siempre, Orlik! pic.twitter.com/g6KfD9mYSJ

— Alfbosie (DEP ORLIK) (@alfbosie) February 18, 2020

Ahir a la tarda en Sinfu va enviar-me aquest tweet anunciant la mort del nostre vell amic Orlik el passat dilluns.

La veritat és que no sé ni què dir, ni si he de dir res d'altre sinó donar-te les gràcies per tots els bons moments, les emprenyamentes i les birres que ens hem begut junts.

Mai no t'oblidaré, Orlik.
T'estimo molt company ...
Mazel Tov !!!

P.S.
Si enllà on caiguis hi ha un bon pub amb bona birra, no deixis de passar l'adreça!

---

• Mor Orlando Barrial, figura clau de la preservació del patrimoni històric i artístic de Cerdanyola, Cerdanyola Info, 17.02.2020
• Mor Orlando Barrial, referent de la cultura i el patrimoni a Cerdanyola, Tot Cerdanyola, 17.02.2020

---

Alguns dels posts publicats al blog del Geògraf Solitari

• Trobada en l'adeu d'un amic, publicat al Geògraf Solitari el 20.04.2013
  
• "Irlandesos" catalans, publicat al Geògraf Solitari el 20.04.2013
• Cerdanyola col·lapsada per culpa del 1916 ..., publicat al Geògraf Solitari el 10.11.2012
  
• En Orlando ens ha deixat ..., publicat al Geògraf Solitari el 10.11.2012
  
• Ni Zürich, ni òsties. Cerdanyola !!!, publicat al Geògraf Solitari el 03.11.2008
  

---

els aiguamolls del baix empordà

Les illes Medes des de La Gola del Ter, 14.10.2004

@daveguasch

En octubre del 2004, aprofitant les vacances escolars de la tardor de la canalla i que baixàvem a BCN per anar a veure a la família, vam llogar un apartament durant una setmana a la platja de Pals, molt a prop de la platja de l'Illa Roja (1) que, com vam descobrir en sortir al balcó poc després de la nostra arribada, era una platja nudista.

Una de les coses que em va agradar més d'aquell lloc és que podies seguir la platja en direcció nord fins a arribar a la Gola del Ter i, des d'enllà, gaudir de la vista de les illes Medes a l'est i, pujant a una duna, gaudir de la vista del Montgrí al nord i dels camps d'arròs a l'oest (2). Com els nens eren petits, 9 i 4 anys, i ja apuntaven maneres en el sentit de què caminar no seria mai la més gran de les seves passions, vam haver d'agafar el carro per fer el mateix.

Deixant de banda que el cabal d'aigua amb el que el riu arriba a la Gola del Ter, era (i m'imagino que segueix sent) força decebedor, no trobo paraules per a descriure la bellesa del paisatge: les platges, les illes, les dunes, els canyissars, els camps d'arròs, ... Espero que ja hi hagis estat i ja ho hagis vist, perquè si no és el cas, et diré que no has de trigar a veure-ho!

Doncs res, que tots aquests records em van passar pel cap quan vaig veure per casualitat un clip d'un nou treball de Blaumut que, justament, està rodat als camps d'arròs de la plana de Pals.

Sobre la lletra del tema, la coreografia o els filtres utilitzats per a la realització del vídeo et pregaria que no em tinguessis per responsable. A partir d'aquí, lo dels gustos i els colors.

Et deixo veure el vídeo i et desitjo que tinguis un molt bon dia.

Blaumut Oficial: Blaumut - De veritat #0001, Youtube, 10.01.2020

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

---

1. Platja Illa Roja, timeout.cat, 13.06.2013
2. Google Maps: la costa des de l'Estartit fins a la platja de Pals

chip taylor & the new ukrainians

Train Wreck Records: Chip Taylor & The New Ukrainians: Fuck All The Perfect People, Youtube, 07.01.2012

Chip Taylor: Wikipedia

Born in 1940. He is the brother of actor Jon Voight and the uncle of actress Angelina Jolie. His songs have been covered, and often made into hits, by a wide range of artists, including P.P. Arnold, Janis Joplin, Juice Newton, Anne Murray, Ace Frehley, Jimi Hendrix, Chrissie Hynde, Linda Ronstadt, and Emmylou Harris.

Train Wreck Records: Chip Taylor - F**k All The Perfect People Part II (The Last Video), Youtube, 04.04.2013

le barrage de la grande dixence

Passe-moi les jumelles - "Dans les entrailles de la bête" ou l’hommage au barrage de la grande Dixence, Youtube, 24.03.2017

@daveguasch

Quan vaig arribar a Suïssa en 1992 el primer mandat que em va donar l'empresa que em va contractar va ser el disseny i la implementació d'una base de dades que centralitzés les informacions d'un munt de sensors que, gestionats per diferents equips privats i públics d'hidrogeòlegs, recollien informacions sobre les propietats físiques i químiques de l'aigua dels aqüífers propers a la futura construcció d'un nou complex hidroelèctric: Cleuson-Dixence (1)

Aquest nou complex havia de relligar, amb una conducció blindada subterrània, diferents embassaments que representaven el 20% de l'energia acumulada del país. Sobre una distància de 16km i una caiguda de 1900m, aquest sistema de canalitzacions havia d'alimentar una central elèctrica totalment excavada a la roca amb la potència d'una central nuclear: Bieudron (2).

The structure of the entire Grande Dixence complex, CC BY-SA 3.0

Tècnicament no era evident dissenyar una base de dades accessible en lectura i escriptura pels hosts VAX de Digital que hi havia en aquells temps a l'empresa i els ordinadors personals Apple i Windows 3.0 amb què estaven equipats els equips els hidrogeòlegs: i millor no recordar les xarxes telemàtiques d'aquella època ni els seus protocols. En altre ordre de coses, per aquells que ho recordin, en 1992 el navegador Netscape (4) o el motor de recerca Altavista (5) encara eren ciència-ficció.

Finalment, vam trobar un producte que permetia la centralització i l'accés de les dades des d'entorns heterogenis. I va ser sobre aquest producte que vaig construir una base de dades que va plaure tant als diferents equips d'hidrogeòlegs com a la direcció del projecte. I em van donar llum verda per passar a la seva implementació!

Quan vaig carregar les primeres dades que em van passar els hidrogeòlegs i vaig dur a terme els primers controls de qualitat, vaig pensar que seria una bona idea comprovar si els equips de mesura presentaven la mateixa heterogeneïtat que l'equipament informàtic amb que havíem de treballar.

També vaig pensar que estaria bé comprovar si la instal·lació dels equips sobre el terreny presentava alguna característica que demanés algun tipus de ponderació i tractament en l'anàlisi de les dades. Li ho vaig comentar al cap del projecte i em va autoritzar a acompanyar un enginyer que, entre moltes altres coses, també s'ocupava de fer la ronda periòdica de comprovació de l'estat dels aparells i de les seves bateries.

Bonne retraite à Pierre Lambiel, nendaz.org n°123 - Décembre 2017, p. 23

Agafar cada dia el tren des de Lausanne a Sion (5) (on es trobava la seu de l'equip del projecte) em donava el privilegi de veure l'increïble paisatge dels Alps des de la plana del Rhône. Amb Pierre Lambiel vam deixar la plana i vam pujar per les carreteres i els camins que serpentejaven amagats al bell mig dels alpages. Descobrint chalets on menys m'ho esperava, creuant bergers amb els que ell parlava una llengua que m'era desconeguda: el Valaisan, una variant del Francoprovençal (6). Vaig descobrir poblets preciosos i vaig menjar a restaurants al·lucinants. Durant el poc temps que vaig estar als Alps amb Pierre, vaig viure un munt d'experiències que mai oblidaré mentre visqui.

I ja no trobo els mots per descriure el que vaig sentir quan l'equip d'enginyers del projecte em van invitar a passar la festa de la Saint Barthélemy als prats que hi havia damunt de l'embassament de Cleuson (7),: les ampolles de vi blanc del Valais refredant-se a un torrent amb aigua de les glaceres i la meva primera raclette au feu de bois (8).

Vaig tornar a treballar a Lausanne i el projecte va seguir endavant. Les galeries de l'interior del nou complex hidroelèctric les vaig visitar uns anys més tard, a una sortida organitzada per l'empresa. Però millor que descriure tot el que vaig veure, et proposo trobar un moment per donar-li un cop d'ull al vídeo amb què he obert aquest article. I en cas que et mengi la curiositat per veure-ho tot en directe un dia que et deixis caure per Suïssa, et passo un enllaç (9).

---

1. Cleuson-Dixence: A la découverte d'un aménagement hydroélectrique unique au monde, Grande-Dixence/Alpiq, 22.04.2015 || Posters
2. Wikipedia: Bieudron [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Netscape [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Altavista [en] [fr] [es] [ca] 
5. Wikipedia: Sion [en] [fr] [es] [ca] 
6. Wikipedia: Valaisan, Francoprovençal
7. Wikipedia: Barrage de Cleuson [en] [fr] [es] [ca]
8. La Suisse est belle: Raclette au feu de bois, RTS, 07.01.1968
9. Grande Dixence: Visite à l'intérieur du mur du barrage

alexei butirskiy

Alexei Butirskiy pic.twitter.com/yVP3jzvqlO

— @_rt* (@literatura_rte) January 16, 2020

Jo també he trobat gent desagradable a Twitter. Bàsicament, la mateixa penya que abans em creuava buscant gresca als bars, a les festes majors, a les estacions de ferrocarril, al metro o al bus ... Pobra gent que no sembla tenir altra missió a la vida que podrir la dels altres.

Però a twitter he trobat molta més gent que m'ha obert horitzons per conèixer coses que desconeixia. Gent a qui no conec de res. Gent amb qui no he creuat mai un mot. Gent com l'autor del tweet que avui m'agradaria compartir amb tu, i que m'ha permès conèixer un artista rus de qui mai havia vist la seva obra i que m'ha deixat bocabadat.

Què et sembla si comences per donar un cop d'ull a les pintures del tweet i després et passes pels enllaços que pots trobar a continuació?

@daveguasch

---

• Alexei Valentinovich Butirskiy: Home page, Collections
• Alexei Butirskiy, Dolphin Galleries

global risks 2020: fewer options. no time left

Zurich Insurance Group: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Youtube, 17.01.2020

@daveguasch

No sé si ja t'has adonat que alguna cosa està canviant en relació amb les fonts de producció d'energia que utilitzen combustibles fòssils. A títol d'exemple, a principis de gener ja et presentava el canvi radical de posició d'Endesa en relació amb les seves centrals de carbó i la reducció en solament un any del 33,3% de les seves emissions de CO₂ (1).

De totes maneres, una de les idees que fa temps que defenso a les converses sobre el canvi climàtic que tenim amb els companys de la feina és que, el dia que les grans companyies d'assegurances realitzin que el seu cost econòmic és insuportable, diran prou i començarem a veure com les coses comencen a canviar. I les coses canviaran de cop quan els bancs comencin a veure que les catàstrofes climàtiques no permeten als seus clients tornar els crèdits i els moviments socials amenacin l'existència del sistema.

A un dels tweets menys likejats de Twitter (2), presentant un dels vídeos menys vists de Youtube (3), Peter Giger, un antic quadre de Swiss Re i actualment Group Chief Risk Officer a Zurich Insurance Group, ens resumia la visió de la seva companyia coincidint amb la publicació d'un report del World Economic Forum (WEF): The Global Risks Report 2020 que et pots baixar a la pàgina que la companyia dedica a aquest tema (4).

Del vídeo amb què he obert aquest article he retingut algunes frases:

• Podem considerar que la no-adaptació al canvi climàtic, pot tenir un impacte més gran que el de les bombes nuclears.
• A curt termini, les conseqüències del canvi climàtic se sumen a una emergència planetària que inclourà la pèrdua de vides, tensions socials i geopolítiques i impactes econòmics negatius.
• Però el pas a una economia amb baixes emissions de carboni comportarà també els seus propis riscos, particularment pertorbadors si es produeixen canvis ràpids o sense xarxes de seguretat adequades per a les comunitats més vulnerables.

El més interessant és que ni el report del WEF ni Peter Giger no parlen del canvi climàtic com d'un risc que hom pugui separar d'un canvi de model de societat que entren en altres consideracions en l'anàlisi dels riscs (5):

• Canvi climàtic i medi ambient.
• Biodiversitat: evitant la sisena extinció massiva.
• Un món inquiet i fràgil.
• El risc de la fragmentació digital.
• Els sistemes de salut sota noves pressions.

El vídeo de Peter Giger no presenta cap tipus de proclames revolucionaries. Però tinc com el sentiment de que quelcom comença a moure's: molt lentament, però en la bona direcció. I de manera anàloga al que ha passat amb l'anunci d'Endesa, davant la indiferència dels fabricants d'histèries col·lectives a la premsa i del seu públic fidel, Twitter segueix publicant noticies que haurien d'haver ocupat la primera plana dels diaris d'una societat mínimament preocupada pel seu futur (6):

• José A. Roca: Las minas de carbón alemanas podrían albergar 56 GW de fotovoltaica flotante en embalses artificiales, El Periódico de la Energía (Twitter, 06.02.2020)
• Manuel Planelles: Buenas noticias climáticas: el uso del carbón se desploma en Europa mientras las renovables crecen a niveles históricos, El País (Twitter, 05.02.2020)
• Aldo Mas: Alemania compra con 40.000 millones su salida del carbón, eldiario.es, 31.01.2020
• Manuel Planelles: España se desengancha del carbón y las emisiones de efecto invernadero se desploman, El País (Twitter, 03.01.2020)
• Ross Pomeroy: Fungi That 'Eat' Radiation Are Growing on the Walls of Chernobyl's Ruined Nuclear Reactor (Twitter, 04.02.2020)
• Glen Peters: An average Australian or American generates 3.5 times the global average CO₂, almost 17tCO₂/person. That’s more than twice the amount of someone in Europe & China, & sky-high compared to the 2tCO₂/person in India. Is that fair?, (Twitter, 08.1.2019) (7)
  

Fins i tot l'article que hom podria considerar a priori com més negatiu, el de Glen Peters, ens presenta una gràfica basada en un article que Pep Canadell (8) i Rob Jackson van publicar recentment al New York Times (9), on veiem que les emissions de CO₂ per càpita als USA i a l'UE estan baixant des de fa temps, molt especialment a Europa. Que en el cas dels USA i d'Austràlia hi ha encara molt de marge per a fer-les baixar fins als nivells de l'UE. Que les emissions per càpita de la Xina estan just alineades amb les de l'UE. I en el cas de l'Índia, ni estan pujant tan ràpidament com se'ns està dient, ni es tenen en compte notícies com aquestes, que hauria valgut la pena llegir-se quan es van publicar:

• The road to 100GW: lighting up India with solar power, Power Technology, 03.04.2018
• Ian Johnston: India cancels plans for huge coal power stations as solar energy prices hit record low, The Independent, 23.05.2017
  

Més enllà de les mobilitzacions ecologistes, l'actual model de producció i de consum està demostrant als bancs i a les companyies d'assegurances que és extraordinàriament car. I els països amb els més alts nivells d'emissions de CO₂ estan pagant el preu més alt amb les catàstrofes "naturals" que aquest model genera. Si el planeta està en perill, hom comença a realitzar que l'economia globalitzada també. I vull creure que això ho pot canviar tot.

Avui hem pogut veure al vídeo una tímida advertència de Zurich Insurance: altres el seguiran, potser utilitzant un llenguatge cada cop més directe (10).

Un informe de la BIS (Bank for International Settlements) crida l’atenció sobre els riscos climàtics, i un altre de la Universitat de Massachussetts afirma que una successió de desastres climàtics com els que estem veient  podria provocar una col·lapse global.

Probablement el camí serà molt llarg (o potser no), i la resistència molt violenta, però crec que anem en la bona direcció per a resoldre alguns dels problemes als què avui ens enfrontem. I no solament per la força dels discursos o de les mobilitzacions, sinó també pel desgavell econòmic que el canvi climàtic i l'economia globalitzada estan creant arreu del mon.

---

1. 33,3% de descenso de emisiones de CO2 en un año, Endesa objectiu 2050: electricitat amb zero emissions, publicats en aquest blog el 09.01.2020 i el 10.01.2020
2. Zurich Insurance: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Twitter, 17.02.2020
3. Zurich Insurance Group: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Youtube, 17.01.2020
4. The Global Risks Report 2020 || The Global Risks Report 2020 Executive Summary, World Economic Forum, 2020 
5. Zurick Insurance: Industry knowledge > Topics > Global risks > Global Risks 2020: Fewer options. No time left.
6. Just per curiositat, m'agradaria saber a quines pàgines estan subscrits la majoria de periodistes i el seu públic fidel perquè segueixin afirmant que Twitter només és una factoria de Fake News.
7. Veure també 2020 sera l’année des énergies fossiles, publicat en aquest blog el passat 20.01.2020
8. Veure The Global Carbon Project, publicat en aquest blog el 13.03.2019
9. Rob Jackson and Pep Canadell: What’s ‘Fair’ When It Comes to Carbon Emissions?, The New York Times, 04.12.2019
10. Dorota Retelska: Le réchauffement menace notre civilisation et la vie sur Terre (GIEC) et l’économie l’entrevoit, Blogs Le Temps, 08.02.2020

the forensics of phones

Burn, drown, or smash your phone: Forensics can extract data anyway https://t.co/yvjHc0xW4d

— ZDNet (@ZDNet) February 1, 2020

@daveguasch

El passat 28.01.2020, el National Institute of Standards and Technology (NIST) publicava un article molt interessant on presentava, òbviament sense entrar en molts detalls, algunes de les tècniques que utilitzen per recuperar les dades d'un mòbil, qualsevol que sigui l'estat en què aquest es trobi (1).

Kelly McSweeney publicava tres dies més tard a ZDNet (2) la versió periodística de l'article de la NIST, amb un títol on deixava clar que, malgrat qualsevol cosa que hagis fet per desfer-te d'un mòbil: passar-lo per la foguera, llençar-lo a una riera o destrossar-lo amb un martell, hi ha equips de forenses que trobaran les dades que l'aparell segueix guardant.

A l'article original podem veure com els experts utilitzen el hardware i el software adequats per accedir directament als xips de la memòria. O també altres eines utilitzades pels hackers, que poden ser utilitzades legítimament com a part d'una investigació criminal.

Els resultats dels estudis del NIST estan destinats a ajudar els laboratoris forenses a triar les eines més adequades per a cada tipus de recerca. Alguns mètodes funcionen millor que d’altres, depenent del tipus de telèfon, el tipus de dades i l’abast del dany. Com aquests mètodes permeten extraure dades que es poden presentar com a proves a un tribunal, és molt important per NIST provar la seva fiabilitat.

Digital forensics experts can often extract data from damaged mobile phones using the JTAG method. R. Press/NIST

Personalment m'ha semblat molt interessant que l'estudi només presenti mètodes que funcionen amb telèfons equipats amb un sistema operatiu obert: Android. També que s'apliquin a l'accés de dades que no estan encriptades: tot i admetre que, sovint, els forenses acaben per obtenir la contrasenya que els permetrà desencriptar un aparell amb les dades xifrades.

I dic que m'ha semblat molt interessant perquè l'estudi es focalitza en una sola tècnica per demostrar com pot extreure totes les dades d'un aparell Android, però no les d'un iPhone.

Curiosament, aquest article s'ha publicat en un moment en què l'FBI torna a donar la brasa a Apple per obligar aquesta companyia a desencriptar els seus aparells en el context de la investigació d'un crim. I ja tornem a tenir a la majoria de la premsa presentant-nos a Apple com un fabricant d'aparells inviolables i un gran defensor de les llibertats constitucionals dels seus clients.

Afortunadament, The New York Times i The Washington Post encara tenen bons professionals per recordar-nos que tota aquesta brasa ja va tenir lloc en 2016 i que, al bell mig del procés que l'FBI va llençar contra Apple, els federals van contractar una firma privada que els va permetre hackejar els aparells que estaven implicats en una investigació criminal (3).

Apple sempre havia dit que treballava estretament amb pirates informàtics i ex-analistes de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) per oferir als seus clients la màxima seguretat dels seus aparells.

Amb tot però, mentre l'equip d'experts d'Apple estava completament desorientat i no entenia res del que havia passat, van haver de ser uns experts forenses externs els que els van donar una primera pista sobre com s'havia pogut crackejar la "inviolable" seguretat dels seus aparells.

Segons aquests experts, l'empresa contractada per l'FBI hauria atacat el sistema d'Apple mitjançant un mètode molt discutit que permet extreure informació d'una àrea protegida del mòbil, eliminant un xip i enganyant a un mecanisme que bloqueja la identificació de la contrasenya per tal de trobar la contrasenya de l'usuari i així procedir a la desencriptació les dades. En fi, és més complicat que això, però a l'article del New York Times pots trobar informació més detallada (3).

Com et deia, el darrer episodi d'aquesta brasa va començar el passat mes de gener (4), amb els mateixos actors i el mateix argument. Sols què, en aquest cas, com l'implicat era un estudiant saudita, Apple va poder fer cas omís de la famosa defensa dels drets constitucionals dels seus clients:

"Tenim el màxim respecte pels agents de la llei i sempre hem treballat de forma cooperativa per ajudar-los en les seves investigacions", afirmava Apple en un comunicat. "Quan l'FBI ens va demanar fa un mes informació relacionada amb aquest cas, els vam donar totes les dades que tenim i continuarem donant-los suport amb les dades que tenim disponibles".

Sembla clar però que l'FBI no vol les dades, sinó imposar l'accés lliure als aparells d'Apple (i tots els altres fabricants), sense donar cap tipus d'explicacions (tampoc als jutges?), ni passar per la pèrdua de temps (i de diners!), que pot representar la seva desencriptació.

Com no puc creure que l'FBI no tingui enginyers amb les competències i el material necessari per crackejar els nous sistemes de criptatge d'Apple, i encara em puc creure menys que a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) tampoc els tinguin, permeteu-me pensar que tot plegat no és sinó un joc de poder entre mascles alpha, al bell mig d'una campanya de propaganda fenomenal pel fabricant.

Si Apple pot passar-li a l'FBI les dades que l'aparell de l'estudiant saudita havia sincronitzat amb l'iCloud, això vol dir que els seus enginyers tenen accés a la seva contrasenya. I, en aquest cas, que el seu sistema de criptatge no val més que la seguretat dels sistemes interns de seguretat d'Apple: si aquests fallen o són piratejats, la seguretat de qualsevol iPhone està compromesa. També si un enginyer de la casa fa coses que no hauria de fer, clar.

Afirmar que no poden donar accés a l'FBI perquè "el xifrat dels seus mòbils és una salvaguarda que protegeix milions de consumidors contra pirates informàtics i altres delinqüents" resulta no ser doncs més que propaganda de la marca (4). Pura propaganda, com va quedar demostrat amb la facilitat amb què li van piratejar l'iPhone X a Jeff Bezos, el patró d'Amazon (5), buidant-li tot el contingut del seu mòbil pel sol fet d'obrir un vídeo que no hauria d'haver obert.

Afortunadament per Apple, Google no ha entrat en la polèmica sobre la inviolabilitat dels seus aparells. Si el nou ordinador quàntic de Google ja va provocar una crisi d'ansietat als defensors de la inviolabilitat dels algoritmes de xifratge de la tecnologia blockchain (6), una tecnologia que s'ha de dir que ja havia estat hackejada prèviament amb ordinadors convencionals que havien arribat a evaporar sumes colossals de criptomonedes (7), em demano quants segons li caldrien a un ordinador quàntic per desencriptar el més "inviolable" dels iPhones.

---

1. NIST Tests Forensic Methods for Getting Data From Damaged Mobile Phones, NIST, 28.01.2020
2. Kelly McSweeney: Burn, drown, or smash your phone: Forensics can extract data anyway, ZDNet, 31.01.2020
3. Katie Benner, John Markoff and Nicole Perlroth: Apple’s New Challenge: Learning How the U.S. Cracked Its iPhone, The New York Times, 29.03.2016
4. Devlin Barrett: FBI asks Apple for help cracking Pensacola gunman’s iPhones, The Washington Post, 07.01.2020
5. Sheera Frenkel: How Jeff Bezos’ iPhone X Was Hacked, The New York Post, 22.01.2020
6. Yuka Royer: Google lays claims to Quantum Supremacy, sending Bitcoin tumbling, France 24, 24.10.2019
7. David B. Black: Blockchain Hacks And Losses Mount; Why Do Supporters Ignore The Facts?, Forbes, 22.01.2019