Friday, January 31, 2020

alena litvin




Si em vas seguint en aquest blog, ja t'hauràs adonat que m'encanta el dibuix hiperrealista. En aquest blog t'he presentat artistes que m'han deixat bocabadat. Com ara, per ordre invers de publicació: Kohei Ohmori (1), Fabiano Millani (2) o Emanuele Dascanio (3).

Avui m'agradaria compartir amb tu una artista russa que vaig descobrir passejant per boredpanda.com: Alena Litvin.

Just per començar, et proposo donar un cop d'ull a la galeria d'imatges que pots trobar a boredpanda.com (4). Pots seguir amb la galeria que li dediquen a theinspirationgrid.com (5), d'on he tret el dibuix amb el qual tanco aquest article. També pots trobar una molt bona selecció a designbolts.com (6). I, naturalment, no t'has de perdre la seva pàgina a Instagram (7).

Si has seguit l'itinerari que t'he proposat i ja t'has recuperat de veure aquesta meravella de dibuixos, ja has vist que Alena té el do de reproduir un retrat fotogràfic detallat utilitzant només llapis de colors i muntanyes de talent, amb un resultat tan impressionant que amb prou feines es pot diferenciar el dibuix de la fotografia original.

Quan et quedes bocabadat amb la qualitat dels seus dibuixos no pots creure que Alena sigui una artista autodidacta que només ha exercit el seu ofici durant els últims vuit anys. Des de retrats de celebritats com Scarlett Johansson o Dwayne "The Rock" Johnson, ha rebut un munt d'encàrrecs demanant-li dibuixar retrats d'éssers estimats, car sembla que no hi ha res que aquesta artista russa no pugui fer. Pot trigar fins a 10 dies a fer un retrat, el que podria semblar molt de temps, però quan et fixes en el resultat de les seves obres d'art ...

Hyper-Realistic Pencil Drawings by Alena Litvin,
theinspirationgrid.com, 19.12.2019

  1. Kohei Ohmori, publicat en aquest blog el 23.08.2019
  2. Fabiano Millani, publicat en aquest blog el 25.09.2016
  3. Emanuele Dascanio, publicat en aquest blog el 18.09.2016
  4. Hidrėlėy and Vėjūnė Rimašiūtė: Russian Artist Creates Amazing Hyperrealistic Portraits That Seem To Jump Off The Page (30 Pics), boredpanda.com, December 2019
  5. Hyper-Realistic Pencil Drawings by Alena Litvin, theinspirationgrid.com, 19.12.2019
  6. 70+ Awe-Inspiring Super-Realistic Pencil Drawings by Alena Litvin, designbolts.com, 05.01.2020
  7. Alena Litvin: Instagram

Thursday, January 30, 2020

four amazing photographers (3/4)

Autorretrato de Masha Ivashintsova (imagen recortada)

En 2017, havent de netejar les golfes de la casa de la seva mare a Pushkin, Sant Petersburg, Asya Ivashintsova-Melkumyan i el seu marit van trobar prop de 30.000 negatius i carrets sense desenvolupar que pertanyien a la seva mare, Masha Ivashintsova (1).
"Evidentment, jo sabia que la meva mare feia fotos tot el temps. El sorprenent és que mai les compartís amb ningú, ni tan sols amb la seva família"
Aquesta és la primera línia del text amb el qual Asya Ivashintsova-Melkumyan presenta la pàgina web que va dedicar a l'obra fotogràfica de la seva mare (1), una fotògrafa desconeguda fins aquell moment.

Des dels 18 anys i fins un any abans de la seva mort, Masha va utilitzar la fotografia com un diari visual de la seva vida. Havia treballat com a crítica teatral, bibliotecària, auxiliar de guarda-roba, mecànica d'ascensors i vigilant de seguretat, entre d'altres feines.  Es va unir al moviment literari i artístic underground de Sant Petersburg (en aquells temps, Leningrad), amb el qual estava fortament compromesa. .

Boomerang - Daughter Finds Box With 30,000 Never Before Seen Negatives In Attic,
Her Jaw Drops When She Develops
, Youtube, 16.03.2018

Va mantenir relacions sentimentals amb un dels més coneguts fotògrafs de l'underground del Leningrad dels 1970's: Boris Smelov (2), que li va oferir com a regal la càmera Leica IIIc (3) que pots veure en aquesta imatge i que Masha mai va deixar d'utilitzar (4)(5). Com Vivian Maier, també utilitzava una Rolleiflex que era de la seva mare (6).

Més tard també va tenir com a company el poeta Viktor Krivulin (7) i el lingüista Melvar Melkumyan (8), pare de la seva filla Asya, amb qui va tenir una relació molt tempestuosa al llarg de la seva vida. La família es va separar quan la nena era petita, i va anar a viure amb el pare a Moscou, on Masha anava a visitar la seva filla de tant en tant.

Els desenganys amorosos i la frustració de creure que el seu art no tenia cap valor davant el geni d'aquells que l'envoltaven la van portar a una depressió tan profunda que, el 1981, va haver de deixar de treballar. Com a l'URSS, estar aturat era pràcticament un crim, li van donar a escollir entre anar a la presó o ingressar en un centre psiquiàtric. Masha va optar per aquesta darrera opció.

Després de passar els darrers anys de la seva vida en diversos centres psiquiàtrics, va morir l'any 2000, als 58 anys, com a conseqüència d'un càncer. Va morir dos anys després que Boris Smelov (8) (9), vuit anys abans que Milagros Caturla (10), nou abans que Vivian Maier (11).

Asya, la seva filla, va dir de la seva mare (12):
"Veig a la meva mare com un geni, però ella no es veia a si mateixa com a tal, i mai va deixar que ningú més la veiés com realment era".

  1. Masha Ivashintsova: Home page || Instagram || Facebook || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Julissa Treviño: Found: 30,000 Photographs by the ‘Russian Vivian Maier’, Smithsonian Magazine, 20.03.2018|| Boomerang - Daughter Finds Box With 30,000 Never Before Seen Negatives In Attic, Her Jaw Drops When She Develops, Youtube, 16.03.2018
  2. Boris Smelov: WikipediaCuriator, Kompost|| One great photographer and dedicated Leica shooter, dprewiew, 27.03.2019 || The Leningrad photo-underground of 1970’s, Multimedia Art Museum, Moscow 
  3. Wikipedia: Leica III [en] [fr] [es] [ca]
  4. Dan Peleschuk: The Fabulous Russian Photographer Who Hid Her Art in the Attic, Ozy.com, 13.07.2018
  5. Lev Feigin: The Secret Stash of Soviet Street Photographer Masha Ivashintsova, Mother Jones, July/August 2018 Issue
  6. Benoît Debuisser: Is Masha Ivashintsova a Russian Vivian Maier?, 02.04.2018
  7. El poeta Viktor Krivulin va ser una de les persones clau en la vida de la mare. Va ser el seu amant durant molts anys. Segons ella, va ser el seu primer gran amor. Van estar junts, després es van separar, després van estar junts de nou, i després es van separar de nou. Van estar així durant anys. 30.000 negativos olvidados en un desván convierten a Masha Ivashintsova en otra Vivian Maier, por Cartier Bresson no es un reloj, 13.03.2018
  8. Boris Smelov va morir de fred el 18 de gener de 1998, adormit a la Grand Avenue de l'illa Vasilevski de Sant Petersburg, on va néixer, entre la capella i la taverna, molt a prop del pis de Masha Ivashintsova. James Mcardle: On This Date in Photography - March 13: Gendered, onthisdateinphotography.com, 13.03.2017
  9. El 24 de gener de 1998, Masha va escriure al seu diari: "Borya (Boris) Smelov ha mort. Ha mort al carrer, no gaire lluny de casa nostra. Es va congelar fins a morir a la intempèrie. Ha mort. L'amor s'ha anat. Avui hem anat al seu funeral a l'església que està al costat del cementiri de Smolensky. Va venir molta gent (...). Vaig besar el front sense vida de Borya. Vaig resar al costat de Vitya (Víktor) Krivulin. Vaig sostenir una espelma, vaig portar unes flors i vaig llançar un grapat de terra sobre el seu taüt. A casa, després de parlar amb Asya, vaig plorar molt. Quina pèrdua tan terrible i amarga" 30.000 negativos olvidados en un desván convierten a Masha Ivashintsova en otra Vivian Maier, por Cartier Bresson no es un reloj, 13.03.2018.
  10. Veure Four amazing photographers (2/4), publicat en aquest blog el 28.01.2020
  11. Veure Four amazing photographers (1/4), publicat en aquest blog el 26.01.2020
  12. 30.000 negativos olvidados en un desván convierten a Masha Ivashintsova en otra Vivian Maier, por Cartier Bresson no es un reloj, 13.03.2018.

Wednesday, January 29, 2020

the brewery conspiracionists (3/3)

Pòster de la pel·lícula Good bye, Lenin!, Wikipedia

Si a la primera entrega d'aquesta sèrie contextualitzava l'exili de Lenin a Ginebra, al voltant d'una braseria d'aquesta vila (1), i a la segona contextualitzava el periple del seu exili i altres fets que van tenir lloc a dues de les més importants braseries de Munich que van marcar la història europea del segle XX (2), avui m'agradaria tancar aquesta sèrie amb algunes notes que he anat recollint sobre l'activitat de Lenin a Suïssa.

Com abans ho havien fet Bakunin, Kropotkin, Réclus, i tant d'altres, el fet que Lenin escollis Suïssa com a destí pel seu exili no va ser fruit de l'atzar. A diferència d'altres països veïns, on els exiliats polítics eren vigilats o perseguits, a Suïssa els exiliats podien moure's lliurement sense ser espiats. I fins i tot podien publicar! (3).

Però qualsevol que fos la tolerància que les autoritats haurien pogut mostrar amb els exiliats estrangers, no tenia gran cosa a veure amb la seva actitud davant dels moviments obrers locals, que van ser combatuts molt durament. L'anomenada Pau del treball (4), signada entre la patronal i els sindicats en 1937, ha amagat sovint quin va ser l'origen d'aquest contracte social.

La vaga general de Ginebra del 1902

La reivindicació salarial dels treballadors de la companyia de tramvies de Ginebra, enfrontats a una direcció nord-americana sense cap voluntat de diàleg, va provocar un moviment de solidaritat que es va estendre a tot el cantó durant tres dies del mes d'octubre de 1902. La substitució dels treballadors acomiadats per esquirols va donar lloc a un moviment de solidaritat que es va materialitzar el 9 d'octubre en la convocatòria d'una vaga general de solidaritat. Ben organitzada i seguida a gairebé a tots els sectors per uns 15.000 treballadors, el Consell d'Estat va respondre amb la mobilització de prop de 2.500 soldats destinats a reprimir-la amb força (5).

Source. Yves Sancey: Les 100 ans de la Grève générale et son actualité, Assemblée romande VPT, Syndicat du personnel des trasports, 06.11.2018
Policia i soldats van multiplicar les escenes de violència: en particular les tropes a cavall, armades amb sabres. Les detencions arbitràries van ser freqüents i sota qualsevol motiu, fins i tot durant les incursions a les terrasses dels bistrots de Plainpalais, on es trobava el nostre conegut Landolt (cf. 1). Moltes d'aquestes detencions es transformaven en expulsions quan es tractava de treballadors estrangers. Dels 321 soldats que no es van presentar a la mobilització, un bon centenar va patir sancions disciplinàries. Quinze d'entre ells van seguir un procés "exemplar" condemnats a sentències molt dures. (cf. 5).

Després de la primera vaga de la construcció el 1898 i un any més tard de la vaga general, va tenir lloc una vaga de la construcció de la qual et vaig parlar a l'article que obre aquesta sèrie (cf. 1). Organitzada al voltant de sindicats anarquistes, va ser protagonitzada per treballadors italians, poc integrats en la població de Ginebra. Després de la repressió de la vaga general un any abans, aquell moviment de solidaritat no es va reproduir en aquesta i, després de llargues setmanes de lluita, va acabar sense èxit i amb la deportació de més d'un miler de treballadors (cf. 5).

La vaga general de Zürich del 1912

La vaga general que va començar a Zürich en Juliol del 1912 va ser una de les nou grans vagues que van tenir lloc a Suïssa entre 1902 i 1912. Hi van participar fins a 23.000 treballadors de diferents nacionalitats (en 1910, el 17% dels treballadors eren estrangers, la majoria alemanys i italians). Estaven ben organitzats i eren molt disciplinats: la van començar en el moment en què van ser cridats a fer-la i la van acabar en el moment que van decidir (6).
Tot va començar al març i l'abril de 1912, quan un sindicat de pintors va convocar unes vagues a Zürich exigint una reducció de la jornada laboral de 30 minuts al dia. Els empresaris van reaccionar creant llistes negres, deportant als vaguistes estrangers i fent venir esquirols d'Alemanya. Lenin va qualificar els esquirols com una "banda de convictes (lumpen proletaris) amb pistoles" que "omplien les tavernes del districte obrer i s'hi dedicaven a un hooliganisme inaudit". Després que un esquirol matés a un treballador amb una arma, els treballadors van decidir organitzar una vaga d’un dia per al 12 de juliol de 1912 (cf. 6).
Tot i que la vaga va ser pacífica, la reacció va ser molt dura. Els empresaris van tirar endavant un lockout de dos dies i el govern cantonal va reunir tres batallons de fusellers i una esquadra de cavalleria - 3.000 homes en total - per mantenir l'ordre. Les concentracions i les manifestacions es van prohibir. També es van anunciar mesures contra els funcionaris de la ciutat que estaven en vaga i l'expulsió de treballadors estrangers de Suïssa. Finalment, la Casa del poble (la seu del sindicat), va ser ocupada per l'exèrcit (cf. 6).

Source. Yves Sancey: Les 100 ans de la Grève générale et son actualité, Assemblée romande VPT, Syndicat du personnel des trasports, 06.11.2018
La vaga general del 1918

Amb una població de menys de quatre milions d'habitants, en 1918 gairebé 700.000 persones es trobaven sota el llindar de la pobresa. I, a la frontera de la pobresa, molts treballadors i funcionaris de baix nivell (7). Després d'una sèrie de revoltes i de la decisió del Consell Federal d'instaurar el servei militar obligatori, un comitè format per membres de l'esquerra del Partit Socialista i dels sindicats, conegut amb el nom de Comitè d'Olten (8), va organitzar diverses vagues i va reclamar l'entrada en negociacions per resoldre els problemes de la classe obrera.

Photo prise sur la place Paradeplatz de Zurich avec des manifestants et des cavaliers de l'armée face à face, Wikipedia: Grève générale de 1918 en Suisse
Un any abans havia esclatat la revolució russa. Pressionat pel govern i la comunitat financera de Zürich, però també per l'exèrcit, el Consell Federal va considerar la possibilitat d'una guerra civil que posaria en perill "l'existència de l'ordre constitucional". El 6 de novembre va ordenar l'ocupació militar de Zürich. Com a resposta, el Comitè d'Olten va convocar una vaga general del 12 al 14 novembre 1918. Si la vaga va ser seguida per 250.000 treballadors de tot el país, el Consell Federal va desplegar 100.000 soldats per restablir l’ordre als centres urbans (9).

Lenin

Lenin no era a Ginebra en el moment de la vaga del 1902, però crec que sí que hi era a la de la construcció del 1903. No he pogut trobar cap document amb alguna al·lusió de la seva part a cap d'elles. La vaga general del 1912 el va enganxar vivint a Paris, però va parlar d'ella a Pravda (10). La vaga general del 1918 el va enganxar ocupat en la direcció de la revolució dels bolxevics.

Lenin ja s'havia adonat de l'organització extraordinària i de la disciplina dels treballadors de Suïssa i va considerar la possibilitat de fomentar una revolució armada al nostre país. Va ser amb aquesta idea que es va afiliar al Partit Socialista de Zürich i va participar freqüentment en les seves reunions: "arribava d'hora i sempre seia a primera fila" (11).

Aviat es va donar compte què l'esquerra suïssa el fugia: "l'esquerra em fuig", va escriure. Lenin no era conegut entre la militància i, aquells que el coneixien, el consideraven com un sectari. Tampoc era un bon orador. La majoria de vegades s'expressava en rus, davant de petits grups de compatriotes (12) (13). Tot i que no he trobat enlloc que pogués expressar-se en Schweizerdeutsch (14), sabia expressar-se en alemany, idioma que va utilitzar en una conferència en territori francòfon que va fer poc abans del seu retorn a Rússia el 18 de mars del 1917, a la Chaux-de-Fonds (15).

Lenin es va mantenir convençut que el proletariat suís era capaç de prendre el poder per les armes (cf. 11) però, poc abans del seu retorn a Rússia, es va resignar davant d'unes organitzacions i uns líders que, segons ell, no volien aprendre a organitzar un partit revolucionari (cf. 15).

Probablement Lenin no va entendre mai que, abans que ell arribés amb les seves idees, els anarquistes ja hi havien difós les seves. I que si els treballadors estrangers eren majoritàriament originaris de zones catòliques, a Ginebra, Zürich i a les muntanyes del Jura, però també a Berna, es trobava en país protestant. Sota aquestes circumstàncies, qualsevol moviment basat en un líder, una vanguardia dirigent, una estructura piramidal o la sola idea de tirar endavant una dictadura del proletariat al país de la democràcia directa, estava condemnat al fracàs.

Fritz Platten, un social demòcrata que més tard es convertiria en comunista, va organitzar el retorn de Lenin a Rússia, en un tren que sortiria de l'estació de Zürich el 9 d'abril del 1917, travessant Alemanya en un vagó amb immunitat diplomàtica (cf. 11). L'anunci del seu retorn a Rússia no va provocar el més mínim interès, més enllà de la comunitat d'emigrants russos. Només després de la revolució d’octubre es va fer palesa la seva importància i el 15 de desembre de 1917 el seu retrat va aparèixer a la portada de la Schweizer Illustrierte Zeitung (16).


  1. The brewery conspiracionists (1/3), publicat en aquest blog el 15.01.2020
  2. The brewery conspiracionists (2/3), publicat en aquest blog el 22.01.2020 
  3. Pascal Fleury: Ces anarchistes qui affolaient la Suisse, La Liberté, 14.10.2016
  4. Wikipedia: Paix du travail [en] [fr] [es] [ca]
  5. Charles Heimberg: 1902 - Grève générale à Genève: une population solidaire, Solidarités, n° 15, 10.10.2002 || Yves Sancey: Les 100 ans de la Grève générale et son actualité, Assemblée romande VPT, Syndicat du personnel des trasports, 06.11.2018 || Suisse. Les opérations internes de l’armée, avant la grève générale de novembre 1918, A l'encontre, 05.11.2018
  6. Jeannie Wurz: Lenin’s view of the July 1912 Zurich strike, swissinfo, 12.07.2012 || General Strike Paralyzes Switzerland, 100yearsagotoday.wordpress.com, 12.07.2012
  7. Grève générale de 1918 - La Suisse au bord de la guerre civile, Histoire Vivante, RTS, 25.03.2018
  8. Wikipedia: Comité d'Olten [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Grève générale de 1918 en Suisse [en] [fr] [es] [ca]
  10. Published: Pravda No. 63, July 12, 1912. Signed: B. Z., Source: Lenin Collected Works, Progress Publishers, [1975], Moscow, Volume 18, pages 160-162.
  11. Ian Hamel: Il y a 100 ans, Lénine préparait la révolution bolchevique en Suisse, Le Point, 21.02.2017
  12. Dictionnaire Historique de la Suisse: Lénine
  13. L'exil suisse de Lénine: de Genève à Pétrograd, Histoire vivante, RTS, 08.10.2017
  14. Wikipedia:  Schweizerdeutsch [en] [fr] [es] [ca]
  15. Lénine a marqué La Chaux-de-Fonds, La Tribune de Genève, 07.04.2017
  16. By train to the revolution, nationalmuseum.ch, april 2017

Tuesday, January 28, 2020

four amazing photographers (2/4)

El Periódico - Las Fotos Perdidas - Milagros Caturla, Youtube, 29.05.2017

Milagros Caturla (1) va nàixer el 1920, sis anys més tard que Vivian Maier (2), però va morir un any abans, el 2008. Compartia amb la francoamericana una passió brutal per la fotografia que la va portar a comprar-se amb el seu salari una Leica M2 -en aquell moment, la càmera més barata de la marca-, i muntar el seu propi laboratori de revelat a casa seva, al carrer València de Barcelona.

Anys més tard, i per circumstàncies familiars, Milagros Caturla va haver de deixar aquell pis i es va traslladar a un pis al carrer dels Capellans, on no tenia lloc per instal·lar el seu laboratori fotogràfic.

No recordo on ni quan, però em sembla haver llegit que tot el material de Milagros s'havia quedat emmagatzemat a una habitació del seu pis al carrer València quan va haver de mudar-se al al carrer dels Capellans. I què, per qualsevol que sigui el motiu, aquella habitació es va haver de buidar i el seu contingut va acabar als Encants Vells.

Un americà que es trobava de vacances a Europa, va assumir el rol que John Maloof (cf. 2) havia tingut en la descoberta de l'obra de Vivian Maier. El seu nom és Tom Sponheim i, un matí de desembre del 2001, va comprar als Encants Vells de Barcelona uns sobres plens de negatius. Quan va tornar a Seattle, va quedar impressionat al descobrir el contingut de aquells sobres pels quals havia pagat 3,50 euros. "De retorn a casa, vaig revelar a l'atzar un negatiu i va aparèixer una nena vestida amb l'uniforme d'una escola. Semblava escoltar dues velles que estaven parlant assegudes a un banc. Em va sorprendre com era de meravellosa aquesta fotografia" (3). A partir d'aquí, Tom va crear una pàgina a Facebook (4) on va penjar aquesta i altres imatges que havia anat revelant i va demanar si algú coneixia qui el seu autor (5).


Begoña Fernández fotògrafa amateur i, com Sponheim, aficionada a comprar negatius als mercats de segona mà, també n'havia comprat uns als Encants Vells i, com Tom, tampoc sabia qui era el seu autor: "Vaig escriure a Tom, que viu a Seattle, i li vaig dir que jo també estava buscant dades sobre les meves fotos i li vaig preguntar que, si ho volia, podria ajudar-lo des d'aquí. I així vaig començar".

Begoña havia començat per investigar unes imatges de 1937 quan va afegir a la seva investigació les fotos de Tom. Després d'una intensa recerca, va trobar la pista definitiva: moltes de les imatges havien estat realitzades a una escola on apareixien exclusivament nenes. Seria molt estrany que un home hagués traspassat la frontera de separació de sexes que existia en aquella època.

Finalment va trobar el nom del seu autor. Tom i Begoña havien comprat als Encants Vells els negatius anys abans que Milagros morís a Sant Cugat.

Havent treballat de jove com transportista per un drapaire de La Sagrera amb qui havíem buidat uns quants pisos i, després de la tria, venut el seu contingut a diferents venedors dels Encants Vells de les Glories, puc fer-me una idea aproximada de l'itinerari que va seguir el contingut d'aquella habitació fins que va acabar a les mans de Tom, de Begoña i, probablement, també d'altres compradors.


  1. Milagros Caturla: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Marta Fabián: Milagros Caturla, la ‘Vivian Maier barcelonesa’, gràffica, 24.05.2017 || Sadie Whitelocks: Negatives purchased for $3.50 at a flea market turned out to be fascinating time-capsule images of 1960s Barcelona by a master photographer, Daily Mail, 19.04.2017 || Alex Q. Arbuckle: c. 1960s. The lost photos of Barcelona, Mashable, 15.04.2017 || Victoria Gallardo: Milagros Caturla, la fotógrafa más buscada de Barcelona, El Mundo, 07.04.2017 || Dominyka Jurkštaitė: Man Buys Envelope For $3.50 In Flea Market, Discovers Lost Photos Of Barcelona By Unknown Master Photographer Inside, boredpanda.com, April 2017
  2. Veure Four amazing photographers (1/4), publicat en aquest blog el passat 26.01.2020
  3. Carles Cols: Las fotos perdidas de Barcelona ya tienen autora: Milagros Caturla, El Periódico, 27.03.2017
  4. Las Fotos Perdidas de Barcelona, Facebook.
  5. Milagros Caturla, the Spain’s response to american Vivian Maier, Exibart Street, January 2019

Monday, January 27, 2020

gretchen wilson

Gretchen Wilson - All Jacked Up (Official Music Video), Youtube,25.05.2017

Feia molts anys que no publicava un vídeo d'una cantant de qui no puc estar més lluny ideològicament: Gretchen Wilson (1).

El primer vídeo de Gretchen el vaig publicar el 04.03.2015 al blog del Geògraf solitari (GS). Avui he tornat a escoltar el concert d'aquella versió de All Jacked Up (2) i té exactament la canya que esperava escoltar ... Sols què, t'he de confessar que m'agrada molt més el vídeo oficial amb el qual he obert aquesta entrada. Si serveix d'alguna cosa, el van penjar dos anys després d'aquell article al GS. Un any més tard publicava al mateix blog un altre tema que adoro: Still Rollin' (3).

En fi, feia temps que no la seguia i, fa uns dies, vaig caure per atzar sobre dos temes que encara no havia sentit i que també m'han agradat molt i molt. Els pots trobar a continuació.

El primer, Stacy, el van publicar a un àlbum publicat el 2017: Ready to Get Rowdy. El segon, Rowdy, el va publicar un any abans a un album anomenat: Rowdy. Sobre el canvi d'aspecte que pots observar en pocs anys en Gretchen (47 anys) hi ha qui el lliga a la lletra del tema: Whiskey and My Bible (4), però si ella diu que va patir una mena de born out, després d'estar de gira durant anys, doncs jo m'ho crec i punt.

De totes maneres, no sé què en penses, però jo els he trobat brutals aquests temes.

Gretchen Wilson - Stacy, Youtube, 18.10.2018

Gretchen Wilson - Rowdy, Youtube, 17.11.2016


  1. Wikipedia: Gretchen Wilson [en] [fr] [es] [ca]
  2. Gretchen Wilson - All Jacked Up, publicat a Geògraf Solitari el 04.03.2015
  3. Gretchen Wilson - Still Rollin' i altres vells records ..., publicat a Geògraf Solitari el 04.03.2015

Sunday, January 26, 2020

four amazing photographers (1/4)

Josefina Severino: Vivian Maier´s photographs (1926 - 2009), Youtube, 09.08.2016

Fa uns dies, reflexionant sobre Yaël Langella (1) i el fet de no saber res del seu treball en el món de la literatura fins que ens va deixar, vaig recordar quatre dones que van realitzar un treball fotogràfic impressionant que no va poder ser conegut i reconegut abans de la seva mort.

Avui m'agradaria parlar de Vivian Maier (2). Va nàixer a New York en 1926, a una família caòtica. Durant la seva infància, la seva residència va alternar-se constantment entre França i els Estats Units. Poc després de la separació dels seus pares en 1929, la seva mare va anar a viure al Bronx, a casa d'una amiga: Jeanne Bertrand (3) que, com ella, havia nascut a una vall dels Alps du sud. Jeanne havia pogut deixar la seva feina a una fàbrica per dedicar-se professionalment a la fotografia, una passió que va fer descobrir a la petita Vivian.

Amb 12 anys, Vivian va tornar a França amb la seva mare i no va ser fins els 25 que va tornar als Estats Units per treballar com a mainadera, feina que va continuar professionalment durant la resta de la seva vida.

La seva passió per la fotografia i la manca d'un laboratori de revelatatge va fer que anés acumulant munts de carrets sense revelar, negatius que mai van passar a paper, àudios de les entrevistes amb les persones que fotografiava o films en super 8mm.

france-tv arts: Vivian Maier, la super nanny de la photo - Histoires d'art, Youtube, 29.05.2019

Tot aquest material s'havia anat acumulant a un guarda-mobles, de l'existència del qual Vivian mai no va informar a ningú. Com a resultat d'unes dificultats financeres i d'un greu accident, va estar internada durant uns mesos abans de la seva mort en 2009.

Malalta i lluny de la casa on vivia, ningú estava informat de l'existència del guarda-mobles. Els impagats dels lloguers es van acumular i els propietaris del local van decidir buidar-lo i ficar a subhasta tot el que hi havia dins. Tot el material fou adquirit per qui esdevindria un fervent admirador de la seva obra i de la de Jeanne Bertrand: John Maloof (4).

Movieclips Coming Soon: Finding Vivian Maier US Release TRAILER (2013) -
Photography Documentary HD
, 16.12.2013


  1. Yaël Langella, veure els articles publicats en aquest blog els passats 02.11.2019 i 11.01.2020
  2. Vivian Maier: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || vivianmaier.com || Amazon.com || Óscar Condés: La enigmática personalidad de Vivian Maier y porqué su relación con la fotografía no fue para nada casual, Xataka Foto, 29.09.2017
  3. Wikipedia: Jeanne Bertrand [en] [fr] [es] [ca] || About Vivian Maier: Jeanne Bertrand, .vivianmaier.com || Une étoile filante champsaurine dans le ciel américain, Les Amis de Jeanne Bertrand, 10.02.2014
  4. John Maloof: Babelio || La Croix: Vivian Maier, photographe fascinante et mystérieuse, Youtube, 01.03.2019 || Finding Vivian Maier (2013), IMDb || Brigitte Ollier: Vivian Maier à son révélateur, Libération, 01.07.2014

Friday, January 24, 2020

barcelona i la memòria històrica: la sisena flota

Sergi Dòria: Y la VI Flota atracó en La Rambla, ABC Cataluña, 17.12.2010

Una de les coses que més em sorprenen quan llegeixo noticies sobre els creuers que arriben al port de Barcelona, els milers de persones que desembarquen i l'oposició dels ciutadans, és que es presenti aquest fenomen com quelcom de nou.

El passat mes de novembre, Tot Barcelona publicava una entrevista de lectura recomanada amb Xavier Theros (1), autor de 'La sisena flota a Barcelona' (2) on l'escriptor recordava, a aquells que desitgin fer-ho, que el primer turisme de massa que van descobrir la plaça Reial va ser el dels mariners de la Sisena Flota.
Venien molt a la plaça i al carrer Escudellers, on tots els locals de putes es dedicaven a la marineria. Després d'un breu repertori pels bars, restaurants i prostíbuls més freqüentats pels mariners, Theros afegeix que els mariners porten el rock'n'roll i retornen el jazz a un país on estava prohibit. Baixaven del vaixell amb unes maletetes típiques dels anys 50, plenes de 'singles', i els bars que freqüentaven tenien cartells de "music request", que volia dir que si portaves discs te'ls deixaven posar. Per això hi havia gent jove de Barcelona que anava als bars dels americans als 50 a sentir la música que no passaven a la ràdio: com ara Elvis Presley! La salsa igual: va arribar gràcies al bar Cadiz del 'Barri Chino', un antic tablao reconvertit en un bar per als mariners negres (...)
Modernitzen Barcelona després de la Segona Guerra Mundial: els texans, els encenedors Zipo, els tallaungles, els dònuts… i la Coca-cola! Els comercials, que veien que no paraven de demanar-los aquesta beguda, van decidir implantar-la a Espanya. La fàbrica es va instal·lar a Barcelona per respondre a la demanda dels militars de la Sisena Flota!
Imagina't: 10.000 nois de 18 o 19 anys cada cap de setmana, estiu i hivern … Nois que potser portaven mesos embarcats. A tu et deixen a aquesta edat en un port amb una setmana de permís i la paga de tres mesos… i què faries?
Bar New York de Barcelona © Nat Farbman/Time & Life Pictures/Getty images.
María Jesús Tomé: Ruta de la Sexta Flota Americana por Barcelona, tusdestinos.net, 31.03.2019
Els mariners no pagaven les begudes d'una en una, posaven un barret al mig de la taula i cada un hi posava 20 dòlars: quan els hi portaves les cerveses, te les cobraves del barret. Clar, hi havia gent honrada i gent que agafava tres cops més! I els mariners ni ho notaven, perquè per ells era baratíssim igual. Els feien tot tipus de juguesques, com fer un pols. Si guanyaves t'emportaves 5 dòlars, que eren 300 pessetes. Una setmanada en pocs minuts! O li canviaves una cervesa per un Zipo, que al mercat negre podies vendre per una pasta. A més tots aquests bars feien canvi de moneda i es treien deu pessetes per cada dòlar (...).
Ui, i les prostitutes!! Totes deien que era xauxa, una meravella!! Cap volia anar a un local, si podien se'ls emportaven a casa! Si tenien nens, l'endemà al matí ell sortia a comprar a la Boqueria joguines, menjar, roba, regals … S'enamoraven bojament d'ells! Va haver-hi moltíssims casaments. No només de prostitutes, clar. Moltes dones se'n van anar cap a Estats Units, però no he trobat ni una referència de cap americà que escollís quedar-se aquí.
Xavier Theros va resumir magistralment aquell fenomen amb una frase lapidària a un article publicat a El País amb ocasió de la presentació del seu llibre: "Los 'marines' inventaron el turismo" (3). Un article que complementa perfectament un altre publicat per Sergi Dòria a l'edició catalana de l'ABC (4). Jo podria afegir que Barcelona era una copia conforme de la Cuba del general Batista, però sense Fidel Castro ni el Che corrent per Collserola.

Panam’s, en La Rambla. María Jesús Tomé: Ruta de la Sexta Flota Americana por Barcelona, tusdestinos.net, 31.03.2019
Personalment, només vaig viure aquest fenomen al final de la dècada dels 1970. En particular, quan la meva activitat sindical em portava sovint a la plaça de Medinaceli (5), on també es trobava la seu a Barcelona de l'United States Organization (USO) (6).

No sé si en aquells temps els criteris d'allistament a l'exèrcit eren més restrictius que els actuals, car recordo que aquells militars eren 'enormes'! Vàries vegades em va arribar de prendre una birra i petar la xerrada amb aquells que tenien un nivell d'espanyol més elevat que el del meu anglès. Com a tot arreu, hi havia malparits, però he de dir que no en vaig creuar gaires. També hi havia els "idealistes", blancs originaris de la regió de la 'Bible Belt' (7), convençuts d'estar aquí per a 'protegir-nos' del comunisme. La majoria però, també els blancs, no eren sinó pobres diables que s'havien allistat a la Navy per sortir de la pobresa. I no hi havia pocs que tenien com objectiu beneficiar-se de les ajudes de la Navy per tenir accés a una beca que els permetés tenir accés a una universitat.

Recordo de quan prenia amb ells una birra que sempre teníem l'antena posada. Bàsicament per si hi havia el més mínim enrenou fugir per cames car, ni ells, ni jo, no volíem tenir res a veure amb una policia militar que podia fer passar a l'espanyola per una agrupació de Boy Scouts. De totes maneres, la policia espanyola semblava deixar-los que s'encarreguessin de l'ordre públic al centre de la vila quan desembarcaven milers de militars.

La VI Flota en Barcelona, Tot Barcelona, 23.04.2012
Abans de conèixer aquella penya, quan volia llegir alguna cosa sobre geopolítica, anava a comprar-me l'edició en francès de Le Monde Diplomatique (7) a un quiosc on me'l guardaven. Més tard, en tenia prou amb anar a l'escullera del port i veure qualsevol "petita agrupació" de la VI flota. Per no parlar de les rares ocasions en que un portaavions feia cap al port: si mai has vist un portaavions americà de prop entendràs perfectament de què t'estic parlant.

Deixa'm acabar recordant que, si el turisme naval no és un fenomen nou a Barcelona, tampoc ho van ser els atemptats islamistes. El 26.12.1987, dues granades de mà llençades per un terrorista a la seu de l'USO, a la plaça de Medinaceli, van causar la mort d'un marí i altres cinc ferits. I amb aquest atemptat, la caiguda en picat de les visites dels vaixells de la Navy a Barcelona, que van arribar a zero en 2018 (8).

Durant gairebé trenta anys, els militars de la Navy van deixar sumes colossals de dòlars en prostíbuls, alcohol i drogues. I això passava en ple franquisme, en el context d'una Barcelona immersa en un fenomen migratori brutal i unes operacions d'especulació urbanística descomunals. Com en aquella època les màfies eren locals i la majoria de la població no va veure mai el color d'un dolar, cal deduir que va haver-hi gent que es va embutxacar fortunes colossals. Tinc com el sentiment que ningú no sembla haver estat massa interessat en identificar-los.


P.S. Molt abans que a Barcelona, la Navy ja havia desembarcat el segle XIX al port de Maó, durant les guerres de Barbaria. Si, com jo, no coneixies aquesta historia, et proposo llegir un article molt i molt interessant que el passat mes de novembre Miquel Payeras va publicar a El Temps (10).

  1. Meritxell M. Pauné: Un vermut amb… Xavier Theros: "Barcelona oblida el que no li agrada", Tot Barcelona, 10.11.2019
  2. Xavier Theros: La sisena flota a Barcelona, (Catalán) Tapa blanda – 19 nov 2010, amazon.es
  3. Josep Maria Martí Font: "Los 'marines' inventaron el turismo", El País, 11.12.2010
  4. Sergi Dòria: Y la VI Flota atracó en La Rambla, ABC Cataluña, 17.12.2010
  5. Wikipedia: Plaça del Duc de Medinaceli || Google Maps
  6. United States Organization (USO): Home page
  7. Wikipedia: Bible Belt [en] [fr] [es] [ca]
  8. Le Monde diplomatique (français) (español
  9. La retirada de la Sexta Flota de Barcelona, envisitadecortesia.com, 12.01.2019 || Fallece en Barcelona uno de los marineros heridos en un atentado antinorteamericano, El País, 28.12.1987
  10. Miquel Payeras: Menorca i les guerres de Barbaria, El Temps, 18.11.2019

Thursday, January 23, 2020

este público al que tanto quiero ...

Monstruación!: Facebook

Fa unes setmanes, arran d'una conversa amb en Hands sobre un article dedicat a Lisa Leblanc (1), li vaig recordar una anècdota que avui t'explico amb més detall.

En Hands em va precisar que això va passar un dimarts 24 de febrer del 1987. No recordo on érem, però estàvem bevent-nos una birra en Hands, que per aquella època lluïa una cresta punk que era admirada per tota la facultat; en Batis, un rocker amb un look molt proper al del Makinavaja d'Ivà (oblida't del film!) (2); en Duende, amb un look indescriptible, pero molt proper al del Javier Gurruchaga d'aquells temps; i un servidor, amb un look amb el que hauria passat desapercebut a la caràtula d'un LP dels 1970 de Cannet Head (3).

Crec recordar que en Hands va dir que havia de marxar per tocar a un concert d'una de les bandes més emblemàtiques de l'escena punk de la Barcelona d'aquells temps: Monstruación! (4). A fi de no anar passejant la guitarra amunt i avall, em va demanar si el podia acompanyar amb l'espantomòbil.

No recordo com va sortir la cosa. Pero en Duende, que tocava a una banda de música llatina, portava les congas al cotxe i va proposar-li a en Hands donar un suport de percussió al concert de la seva banda. Ràpidament, en Batis també s'hi va afegir, traient de la butxaca la seva harmònica. No recordo quantes birres portaria al damunt en Hands, però el cas es que no li va semblar malament i vam anar tots plegats cap al concert.

En Hands em va recordar que el concert va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. El que mai no oblidaré però és la cara que va fer el cantant de la banda, l'Alfredo, quan va veure pujar a l'escenari en Batis i en Duende amb las congas.
Francament, no vaig entendre massa bé la mirada assassina que l'Alfredo li va dedicar a Batis: finalment, si en Batis podia passar per Makinavaja, ningú podria afirmar que l'Alfredo no podia passar pel seu company d'aventures, en Popeye.
En fi, que l'Alfredo estava super emprenyat. A la guitarra, el líder de la banda, en Floreal, tampoc estava gens content, com si diguéssim. Al baix, en Miguel, observava força divertit l'emprenyamenta d'en Floreal. I a la bateria, l'Albertillo (EPD), as usual, vivia a un altre món i no s'enterava de res. El públic ... diguem que el públic assistia al que estava passant a l'escenari amb un cert grau de mosqueig. Cal tenir en compte que, en aquells temps, hom no trobava els temes de Monstruación! a Amazon, on actualment pots trobar fins i tot el vinil de Cornellà (5).

Monstruación!: Facebook
Quan va començar el concert i en Duende i en Batis van aportar els seus coneixements artístics, va quedar clar que no era exactament el que el públic esperava de la performance d'una banda de hardcore. Va volar el primer got de birra dirigit amb precisió cap a l'escenari i vam comprendre que era el moment d'escampar la boira ...

Movieclips: The Blues Brothers (1980) - Rawhide Scene (5/9), Youtube, 27.11.2011
Si recordes l'escena del Bob's Country Bunker del film dels Blues Brothers  ... Doncs bé, era gairebé el mateix, però sense la protecció de la reixa de filferro. No sé si m'explico.
Sincerament, no recordo amb precisió què va passar després. El públic que, per dir-ho en prosa, s'havia manifestat més aviat hostil, no es va mostrar gens rancuniós i va aprovar amb una callada indignació i mirades de desaprovació aquella retirada estratègica.

Finalment vam arribar al lloc on teníem aparcats els carros i ... ens vam trencar el pit de riure. Havia anat a molts concerts abans d'aquest i encara vaig anar a d'altres després, però a cap d'ells mai no m'ho vaig passat tan bé.


P.S. Quan vaig veure la que us havia caigut al Delta vaig passar la tarda de dimarts intentant trucar. Però quan la línia no estava tallada, estava saturada. Ahir vaig poder contactar la tia Emma, però estava tan emocionat que no sabia ni què dir. Sento molt com ha començat l'any, Hands. I, en el teu cas, crec que es pot dir allò de què 'ha plogut sobre mullat' i sé que el que seguirà no serà gens fàcil. Afortunadament esteu tots bé i no puc sinó afegir que, passi el que passi, ja sabeu que estem amb vosaltres pel que faci falta. No crec ni que tinguis temps de llegir aquest article. Si l'he publicat avui és pensant en què, si trobes el temps o l'esma de llegir-lo, et pugui arrencar almenys un somriure en aquests moments tan difícils. Coratge, company !

  1. Lisa Leblanc - Reine du banjo ..., publicat en aquest bloc el 17.12.2019
  2. Makinavaja: Somos peligrosos
  3. Wikipedia: Photographie promotionnelle de Canned Heat en 1970.
  4. Pots trobar la bio de Monstruación a la seva pàgina de Facebook. || Israel Hands a la dreta de l'imatge. publicat a Sinfu: Monstruación la torna a liar, El Geògraf Solitari, 26.07.2009 || Més informacio a Monstruación (Alfredito), BCStore, 25.05.2017
  5. Amazon.es: Monstruación!
  6. Wikipedia: Xibeca

Wednesday, January 22, 2020

the brewery conspiracionists (2/3)

Soviet Friends, Youtube, 17.07.2015

A la primera entrega d'aquesta sèrie (1) et vaig presentar la braseria Landolt de Ginebra. Un lloc on es reuniren menxevics, bolxevics i, ja més tard els anti-salazistes portuguesos.

També vaig parlar d'un dolorós incident que va patir Lenin (2) quan es dirigia al Landolt per participar en el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (3), una de les nombroses faccions que constituïen el Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia (4). A marxists.org (5) pots veure que tenien una molt forta ressemblança en nombre de faccions i de delegats a aquelles que apareixien a un film mític de Monty Python: La Vida de Brian.

La vida de Brian - Frente Judaico Popular, Youtube, 24.02.2014

Lenin ja havia estat a Ginebra en 1895, quan tenia 25 anys, per conèixer el filòsof Georges Plekhanov (6). Va tornar cinc anys més tard, després d'exiliar-se de Rússia. Però aquest cop, només arribar, va marxar ràpidament a Munich on, entre 1900 i 1902, es va publicar Iskra (7), el diari oficial del partit, del que Lenin era un dels seus principals responsables. En 1902 els editors alemanys van deixar de publicar-lo per evitar problemes amb la policia política del Kaiser i la publicació i els seus redactors es van traslladar a Londres.

En 1903 Iskra es publicaria a Ginebra, on Lenin i la seva dona es van desplaçar de mala gana, sota les pressions del partit, que desitjava que el grup de redacció residís a la mateixa ciutat on s'editava la publicació. La prova que a la parella no li va agradar deixar la capital de l'imperi britànic per anar a Ginebra la tenim en el nombre de vegades que va canviar d'adreça durant els dos anys que van viure-hi (8), abans de tornar a marxar (9) (10):
La revolució de 1905 li va permetre tornar a Rússia a finals d'any. Per quarta vegada, va tornar a Ginebra a principis de 1908, quan va tornar a exiliar-se. I a finals del mateix any a París, on va conèixer una de les seves amants: Inès Armand (11), i on va viure fins a mitjans de 1912. Des de París va marxar a un poble prop de Cracòvia, fins a ser empresonat breument a Galítzia (12), al començament de la primera guerra mundial. Quan el van alliberar va anar a viure a Berna entre 1914 i 1915, i després a Zürich des d'on, com la majoria d'exiliats russos que vivien en Suïssa, va acceptar una proposició dels alemanys per tornar en ferrocarril a Rússia el 1917 (13).
Tot i que no va viure molt de temps a Zürich, estava encantat de viure a un apartament en ple centre de Zürich i a dos passos del llac. Va escriure una carta a la seva mare on li deia: "Ens agrada molt Zürich. El llac és magnífic". Nadejda Kroupskaïa, no compartia aquest entusiasme, com ho demostra a les seves memòries: "hi ha una olor horrorosa que ve del pati d’una fàbrica d’embotits. Només podem obrir les finestres a la nit".

Un comentari singular per algú que havia viscut anys abans amb Lenin a Munich. I com ell, una assídua client de la Hofbräuhaus am Platzl (14). Una braseria que havia lloat al seu diari descrivint-la com el lloc "on la bona cervesa elimina totes les diferències entre les classes socials" (15). Una braseria que presenta la singularitat de ser propietat de l'estat de Baviera (16) i tenir una capacitat de 1500 persones al hall principal i altres 1000 persones al subsòl, a més d'una Biergärten (17) que pot acollir 500 clients suplementaris (18). El fet que hi hagués tanta gent bevent gerres de cervesa va reclamar de la direcció de l'establiment una solució per l'evacuació de les aigües usades que van descriure en detall a The Beer Times: un article que hauria de ser de lectura obligada pels amants de la cervesa i que et recomano vivament de llegir (19).

Viator Travel: Munich - Hofbrauhaus, Youtube, 29.10.2014

La Hofbräuhaus am Platzl va ser el lloc escollit en 1919 per a la proclamació de la República Soviètica de Baviera (20). Un any més tard, els nazis (21) van proclamar el programa dels 25 punts pel qual es regiria el seu partit fins a la seva prohibició, després del Putsch organitzat per Hitler i la seva banda en 1923 (22) a una altra braseria de la vila: la Bürgerbräukeller (23). Una braseria que podia acollir gairebé 2000 persones i on Hitler va estar a punt de perdre la vida en 1939 a causa d'un atemptat amb bomba (24).

Francament, amb les quantitats de cervesa que podia arribar a beure el personal i l'enrenou que sempre hi ha a l'interior d'aquestes braseries, em demano si va haver-hi molts clients que s'assabentessin que, a pocs metres de la seva taula, s'estaven escrivint les pàgines més negres de la història del s XX.


  1. The brewery conspiracionists (1/3), publicat en aquest blog el passat 15.01.2020
  2. Wikipedia: Vladimir Lenin [en] [fr] [es] [ca] ||
    Rychkov B.N.: Lenin. Seven Years in Switzerland, 1980
    The film tells about the 7-year exile Lenin in Switzerland. The film used iconographic material, newsreels, captured by Lenin during his life. Types city of Zurich, Geneva, building the Grand Hotel, where negotiations Lenin with GV Plekhanov. Type town Diablerets. Landscapes of Switzerland. View Cafe Landolt, frequented by Lenin. Types of London. Types of streets in the city of Geneva, where he lived, Lenin, while in exile. Type city library, where Lenin worked. Types of streets in the city of Zurich, where he lived, Lenin.
  3. La Ligue de la social-démocratie révolutionnaire russe à l'étranger, Marxists Internet Archive
  4. Wikipedia: Russian Social Democratic Labour Party [en] [fr] [es] [ca]
  5. Délégués au II° congrès du Parti Ouvrier Social-Démocrate de Russie (1904), marxists.org
  6. Quand Lénine planifiait la révolution d’Octobre dans la Cité de Calvin, La Cité, 03.10.2017
  7. Wikipedia: Iskra [en] [fr] [es] [ca
  8. Ian Hamel: Il y a 100 ans, Lénine préparait la révolution bolchevique en Suisse, Le Point, 21.02.2017
  9. Wikipedia: Galicia (Eastern Europe) [en] [fr] [es] [ca]
  10. Dictionnaire Historique de la Suisse: Lénine, version du 20.11.2008
  11. Wikipedia: Inès Armand [en] [fr] [es] [ca] ||
    Lenin’s Mistress – Revolution Before Romance: Inessa Armand, Europe Between East And West, 15.11.2014||
    Es muy conocida su polémica epistolar con Lenin sobre aspectos de la liberación femenina. Lenin no estaba de acuerdo con un panfleto en que propugnaba el amor libre y que finalmente no fue publicado por entender que se trataba de un concepto burgués (es.wikipedia).
  12. Jeannie Wurz: Lenin’s view of the July 1912 Zurich strike, swissinfo.ch, 12.07.2012
  13. Wikipedia: Lenin y la revolución de 1917
  14. Wikipedia: Hofbräuhaus am Platzl [en] [fr] [es] [ca]
  15. Nansen & Piccard: Seven things which you did not know about the Hofbräuhaus, Simply Munich. Munich Travel
  16. Durant molt de temps, la posició de monopoli d'aquesta cerveseria va ser un important element pel finançament de l'estat. Hom diu que, durant el segle XVII, les vendes de cervesa i els impostos sobre aquesta van comportar entre el 30 i el 50 per cent dels ingressos de l'estat de Baviera. Més recentment, entre el 2017 i el 2018, els seus beneficis van aportar al voltant de dos milions i mig d'euros a l'Estat Lliure de Baviera. (Nansen & Piccard, see above)
  17. Wikipedia: Biergärten [en] [fr] [es] [ca]
  18. La cervecería más antigua de la ciudad de Munich, Clarin, 12.08.2017
  19. La historia de la cervecería Hofbräuhaus, The Beer Times, 17.04.2017
  20. Wikipedia: Bavarian Soviet Republic [en] [fr] [es] [ca]
  21. Wikipedia: National Socialist German Workers' Party [en] [fr] [es] [ca
  22. Wikipedia: Beer Hall Putsch [en] [fr] [es] [ca] || Josep Playà Maset: Adolf Hitler, en la cervecería, La Vanguardia, 21.10.2019
  23. Wikipedia: Bürgerbräukeller [en] [fr] [es] [ca]
  24. Wikipedia: Georg Elser [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, January 21, 2020

imanol zuaznabar: un fotògraf impressionant



El passat 26 de desembre, vaig veure per atzar el tweet publicat per un fotògraf de Barakaldo que no coneixia: Imanol Zuaznabar (1). Un fotògraf què es va llicenciar com a geògraf a la Universidad Pública Vasca en 2012, formació que va completar amb un Màster sobre Dinámicas Territoriales y Desarrollo a la Universidad Complutense de Madrid un any més tard.

De les imatges d'un fil que no hauries de deixar de veure, vaig passar a la seva pàgina personal. I si el que havia vist a Twitter em va deixar bocabadat, el que vaig trobar enllà (2) ... ja no trobo mots per a descriure-ho.

El que em va quedar clar és que jo no vaig ser l'únic a qui la qualitat del seu treball havia impressionat. La prova és l'edició d'un llibre en crowdfunding on la recaptació va passar de llarg la demanda de finançament (3).


  1. Imanol Zuaznabar: Home Page, Twitter, Facebook, Instagram
  2. Imanol Zuaznabar: Home Page - Fotografía Meteorológica
  3. Troposfera, Un libro de Imanol Zuaznabar

Monday, January 20, 2020

2020 sera l’année des énergies fossiles



Un article publicat a finals de desembre al diari suís Le Temps (1) ens presentava les previsions que l'U.S. Energy Information Administration (EIA) (2) havia publicat el passat mes de novembre al World Energy Outlook 2019 (WEO) (3):
(...) fins i tot en l'escenari més optimista, la producció i consum de combustibles fòssils seguirà creixent durant el 2020. No s’espera que la demanda global de petroli baixi fins al 2025 i no s’espera que arribi al seu pic d'inflexió durant dues dècades. Unes noves previsions de l'EIA publicades el mes de desembre anunciaven que la producció de carbó romandrà estable fins al 2024 fent que la caiguda del seu consum a Europa i als Estats Units sigui coberta per l'augment del consum a la Xina i a l’Índia. En aquests moments, el món consumeix un 65% més del carbó que consumia l'any 2000.
Probablement els participants de la UN Climate Change Conference del passat mes de desembre (4) coneixien aquestes dades. Probablement també, eren conscients de quelcom que a Europa no acabem d'assumir: Europa i els Estats Units ja no són el centre del món, i ja no tenen un pes decisiu per a determinar una política ambiental a escala internacional (5).

Podem seguir manifestant el nostre descontent a les ciutats d'occident, però és un fet que les faves també es couen a altres llocs (6). I no sempre on pensem.
Després d'haver disminuït durant anys, les importacions de carbó destinat a la producció d'electricitat, i mentre la construcció de plantes tèrmiques de carbó es reduïa al SE asiàtic, la producció d'electricitat amb carbó va augmentar un 18% al Japó, la Xina i a Corea del Sud  en 2018 (7).
Paradoxalment, una part important del consum d'aquestes centrals elèctriques està assegurat per les exportacions de carbó d'un dels països que està patint més cruelment els efectes del canvi climàtic: Austràlia. El passat 19.08.2019 l'Australia Institute publicava el resultat d'un estudi que mesurava les exportacions de combustibles fòssils segons el seu potencial d'emissions de CO2 i situava Austràlia com el tercer major exportador mundial, només per darrere de Rússia i l'Aràbia Saudita (8): 3/4 parts dels ingressos de l'exportació de carbó tèrmic d'Austràlia estarien relacionats amb tres països: Japó (45% de les vendes), Xina (16%) i Corea del Sud (15%) (cf. 7).
Estic segur que de tot això es discutirà amb molt d'interès aquesta setmana a Davos i que Greta Thunberg els hi dirà que (9) ...  i llavors ells ... en fi, ja ho saps.


  1. Richard Etienne: 2020 sera l’année des énergies fossiles, Le Temps, 29.12.2019
  2. U.S. Energy Information Administration (EIA): Home Page
  3. World Energy Outlook 2019 (WEO): EAI Reports
  4. UN Climate Change Conference - December 2019: COP 25
  5. Matías de Diego: Entrevista a Peter Frankopan, historiador. "Creemos que Occidente es el centro del mundo porque somos idiotas, las cosas importantes pasan ya en otra parte", eldiario.es, 20.12.2019
  6. Eugenio García Gascón: La rápida penetración de China en Oriente Próximo disgusta a Washington, Público, 28.12.2019
  7. Adam Morton: Australia’s hopes to expand coal exports in south-east Asia ‘delusional’, experts say, The Guardian, 22.10.2019
  8. Nick Kilvert: Australia is the world's third-largest exporter of CO2 in fossil fuels, report finds, ABC Australia, 19.08.2019
  9. Greta Thunberg et al.: At Davos we will tell world leaders to abandon the fossil fuel economy, The Guardian, 10.01.2020