la mort de pocket i el renaxeiment d'una vella sinagoga

@david-guasch.bsky.social

A principis del mes de març t'explicava que l'anunci per Microsoft de la fi del suport de Windows 10 havia desencadenat un viatge vers la informàtica gratuïta i/o open source. En això estic i val a dir que m'ho estic passant molt bé redescobrint coses que havia oblidat i descobrint-ne de noves.

Si al post publicat a principis de gener t'explicava com havia migrat a Raindrop els enllaços i les notes que tenia al OneNote de Microsoft (1), el 22 de maig vaig rebre un email de Mozilla Corporation -l'editor, entre altres del navegador Firefox i de Thunderbird, l'útil de gestió d'email, agenda i contactes - informant-me que havien decidit aturar Pocket (2) el 08.07.2025 i esborrar definitivament els seus continguts el 08.10.2025.

M'havia enganxat a Pocket ja des de molt abans de la seva adquisició per Mozilla, quan era conegut amb el nom de Read It Later. Pocket ha estat una eina genial que, gràcies a una extensió al meu navegador (ordinador, mòbil o tablet), m'ha permès guardar per a una lectura ulterior un article que havia trobat interessant a un diari o un magazín, tot associant-lo a uns tags que m'han permès agrupar-lo amb altres articles tractant la mateixa temàtica. El millor de tot és que després podia llegir l'article sense publicitat, tot subratllant amb diferents colors de stabylo el text que em semblava més interessant.

Confrontat altre cop al caràcter efímer de tot allò que hi ha de bo a la vida i a l'eternitat de la bestiesa humana, vaig començar a mirar quina podria ser la millor alternativa de reemplaçament de Pocket. Vaig trobar molts articles. Alguns proposant-me eines que, sense aportar gran cosa de més a les funcionalitats de Pocket, no eren ni gratuïtes ni open source. Altres sí que ho eren, però demanaven un esforç de temps en la seva instal·lació i configuració que no em va semblar interessant.

Al llarg dels anys havia anat acumulant més de 3.500 articles, cadascun amb entre 1 i 4 tags. Com Pocket exportava totes les seves metadades en un fitxer en format CSV, després de fer uns tests amb altres productes, vaig comprovar que Raindrop era capaç de llegir ràpidament el fitxer CSV i de classificar en molt poc temps, gràcies als tags, més de tres milers d'articles. 

Mentre controlava el resultat de la importació de les dades de Pocket a Raindrop, vaig trobar un antic bookmark que va retenir la meva atenció (4). Aquest bookmark enllaçava amb la pàgina web de Baksteen Productions - Baksteen és el nom que un fotògraf neerlandès, Levaronne Lourens, utilitza per publicar les fotografies Urbex (5) que fa arreu del món -, que presentava unes fotografies espectaculars sobre l'estat d'abandonament d'una vella sinagoga de Constanța, a Romania (5). Com les fotografies i el text estan protegits, utilitzaré altres referències per presentar-te aquest edifici.

La gran sinagoga es va construir entre 1910 i 1914, al lloc on es trobava una sinagoga anterior, erigida entre 1867 i 1872. Si has tingut l'oportunitat de llegir l'article que Wikipedia dedica a la ciutat de Constanța, hauràs vist que la seva historia va ser especialment moguda. I que si avui es troba al si de la Unió Europea, durant molt de temps Romania es va trobar dins de les fronteres de l'Imperi turc, i va canviar de mans entre els imperis rus i turc nombroses vegades durant els segles XIX i XX.

L'article en català de Wikipedia ens diu que, a mesura que la població jueva de Constanța va disminuir, la sinagoga va caure en desús. Una manera com una altra d'evitar parlar de l'evolució de la població per ètnies de la ciutat i del que va passar amb la poblacions jueva (també la gitana i la búlgara) durant l'holocaust i, ja més tard, amb la creació de l'estat d'Israel. A l'article en anglès una taula sobre l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat pot explicar moltes coses sense necessitar escriure novelles roses (7).

Kockamica, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Seguint amb la descripció de Wikipedia: les fotografies mostren que la sinagoga encara estava en ús - i en un estat de conservació més o menys acceptable - almenys fins el 1996. Però un cop l'edifici es va abandonar, el vandalisme el va fer caure en un avançat estat de degradació i en perill d'esfondrament. Insisteixo a recomanar donar un cop d'ull a l'article de la Wikipedia en anglès i la lectura de la taula que ens parla de l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat.

El fet que les imatges que presentaven l'estat lamentable de la gran sinagoga de Constanța es difonguessin arreu del món, i l'interès creixent d'un bon nombre de turistes per visitar-la, va fer que, com pots veure al vídeo, les forces vives de la ciutat s'impliquessin en la seva restauració amb l'objectiu d'incloure la sinagoga en la llista de Monuments Històrics de Romania i al circuit cultural i turístic de la ciutat de Constanța.

DOTTO TV: Lucrările la Sinagogă avansează (Els treballs a la Sinagoga estan avançant), YouTube, 05.2025

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tot sembla indicar que la reconstrucció de la gran sinagoga aixkenazí (8) de Constanța es farà en un període de temps raonable. No serà el cas del temple sefardita (9) que es va construir entre 1905 i 1908 amb un estil arquitectònic que hom associa arreu amb el del gòtic català (10).

Templul Sefard - 1910, Constanța, Romania Marius Stirbu: Amintirea unui sinagogi, Constantareala.ro, 24.01.2021

Aquesta sinagoga, coneguda com el Temple sefardita de Constanța (11) va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser utilitzada com a magatzem de municions. Més tard, la seva estructura va quedar molt malmesa a causa d'un terratrèmol. Finalment, l'edifici va ser enderrocat l'any 1989, sota el govern de Nicolae Ceaușescu i amb el consentiment de la Unió Jueva Internacional.

---

1. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
2. Pocket is saying goodbye - What you need to know, Support Mozilla, 2205.2025
3. Wikipedia: Pocket (service) [en] [fr] [es] [ca]
4. The grand synagogue, Baksteen Productions
5. Wikipedia: Urbex [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Constanța [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Constanța - Demographics: Etnicity
8. Wikipedia: Ashkenazi [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Sephardic [en] [fr] [es] [ca]
10. Wikipedia: Catalan Gothic [en] [fr] [es] [ca]
11. Wikipedia: Sephardic Temple (Constanța) [en] [fr] [es] [ca]

vivaldi browser

Vivaldi Browser - Vivaldi, the first browser for Android Automotive OS, is available in Polestar 2 YouTube, 22.12.2021

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@david-guasch.bsky.social

Una de les coses que més empipa a la gent quan navega per Internet és la sensació de sentir-se controlats: pel seu navegador o per unes galetes (cookies) que, en la majoria dels casos, acaba per acceptar sense saber massa bé què acaba de fer (1). Aclaparada per proposicions comercials lligades al nom d'un producte que un dia va estar mirant o, fins i tot, després d'haver-lo comprat!

A principis del mes de març d'enguany vaig publicar un post on t'explicava la meva decisió de migrar a Linux (2) (3). Unes setmanes més tard vaig decidir que havia arribat el torn dels navegadors.

Feia anys que m'havia enganxat a un navegador que vaig instal·lar al mòbil: Opera. Un navegador web gratuït desenvolupat el 1995 per l'empresa noruega Opera Software (4). I que, des del 2016, pertany al consorci xinès Golden Brick Capital. Però ja fa temps que els seus equips l'han anat carregant amb funcions que no m'interessen gaire i amb funcionalitats orientades a mercats dels quals no tinc ganes de fer part.

Vivaldi Browser - Browse in your Polestar 2, YouTube, 15.02.2024

Finalment, em vaig decidir per instal·lar Vivaldi (5), un navegador desenvolupat per una empresa noruega, amb seu a Oslo: Vivaldi Technologies. Creada el 2013 per Jon von Tetzchner i Tatsuki Tomita, Tetzchner va ser el fundador i antic CEO de la companyia que havia desenvolupat el navegador web Opera. Uns 20 antics empleats d'Opera Software es van unir per acompanyar-lo en la seva nova aventura.

Vinceff - Vivaldi ! Le navigateur web tourné vers l'utilisateur !, YouTube, 03.10.2023

Després d'instal·lar el navegador, vaig carregar els bookmarks que ja tenia sincronitzats a Firefox, Chrome, Edge i Opera. Seguidament, vaig carregar des de la Chrome Web Store (6) algunes de les extensions que m'agrada tenir sempre a mà en un navegador. També l'extensió Plasma Integration que, amb Vivaldi instal·lat a Kubuntu (Linux), fa que els àudios i els vídeos que passo al navegador tinguin una qualitat brutal!

Vivaldi Browser - Switching Search Engines Quickly, YouTube, 26.11.2019

Vaig retrobar el plaer de navegar gràcies a diferents motors de cerca (7): els disponibles per defecte a Vivaldi, i altres que vaig afegir. Canviant les cartes de navegació (els motors de cerca) amb la simplicitat que pots trobar al vídeo que he penjat aquí al damunt.

Segueixo pensant que el motor de cerca de Google és el millor que s'ha fet fins ara. Però també sé que més del 95% de les cerques que faig no necessiten tenir centenars de milers de milions de pàgines indexades als centres de dades, ni necessiten la potència brutal dels servidors de Google (8), tampoc de cap intel·ligència artificial. 

També sé que puc obtenir una resposta més que satisfactòria en motors de cerca que no necessiten transmetre el meu perfil, la meva posició, les meves fotografies, el meu carnet d'adreces, ni els meus hàbits de lectura o de consum a ningú. Entre aquests motors de cerca, les meves simpaties s'orienten actualment cap a DuckDuckGo (9) i Startpage. Aquest darrer, utilitza els resultats de la cerca de Google, que filtra amb un servidor intermediari, de manera que l'adreça IP de l'usuari roman oculta a la curiositat de Google.

Una cerca amb DuckDuckGo presenta com a resultat la recopilació de les respostes de més 400 fonts, que inclouen motors de cerca com ara Bing o Yahoo! i el seu propi rastrejador web (el DuckDuckBot); però cap de Google. També utilitza altres fonts, com Wikipedia. Cal afegir que en els resultats presentats en retorn elimina aquells produïts per les fàbriques de contingut, com ara eHow: 4.000 articles al dia dissenyats específicament per classificar-se en els primers llocs dels índexs de cerca de Google. DuckDuckGo també filtra pàgines amb publicitat i el contingut dels llocs web que considera que tenen estàndards periodístics de baixa qualitat.

El potencial de la navegació de Vivaldi, es multiplica amb la possibilitat de poder utilitzar els !Bangs de DuckDuckGo, que ofereixen la possibilitat de cercar en llocs web específics de tercers, mitjançant el motor de cerca propi d'aquests llocs, com ens mostra el següent vídeo.

Sean Work - What are DuckDuckGo Bangs? YouTube, 03.04.2018

Tornant a les velles llegendes d'Internet, els vells de la tribu recorden que, en 2014, Opera Software va tancar la pàgina web MyOpera: l'antic lloc de trobada des del qual, gràcies a les discussions i iteracions entre usuaris i programadors, el navegador Opera va sortir de les tenebres i va veure la llum.

Aquest fet va provocar la ira del creador d'Opera, (el pots trobar al vídeo que obre el post d'avui) que es va transformar en una mena de mag Gàndalf, i va decidir crear la Comunitat Vivaldi (Vivaldi Social, a continuació), destinada a proporcionar un fòrum de discussió que, recollint les idees expressades per la comunitat, va llançar la primera versió del navegador Vivaldi el gener de 2015. 

Vivaldi Social (10) és una instància d'una xarxa social lliure i descentralitzada: Mastodon (10), amb uns servidors que es troben a Islàndia, però que fan part d'una xarxa coneguda com Fediverse (11): joc de paraules entre federació i univers, un conjunt de serveis de xarxes socials capaços de comunicar-se entre si utilitzant protocols de comunicació estandarditzats. 

Així, diferents servidors independents del Fediverse, anomenats «instàncies» o «nodes», ofereixen diferents serveis de xarxes socials, blocs o llocs web, alhora que permeten als seus usuaris d'aquests servidors intercanviar informació gràcies al protocol de comunicació que comparteixen.

WordPress.com - What is the Fediverse? YouTube, 29.07.2024

---

1. Alicia Hegar: Las cookies dejan más migas que nunca, La Marea, 28.04.2025
2. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
3. End of 10: Home page
4. Opera Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
5. Vivaldi Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
6. Google - Chrome Web Store
7. Wikipedia: Search Engines [en] [fr] [es] [ca] || Paula Miguel: Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca, El Diari de l’Educació, 30.04.2025
8. Wikipedia: Comparison of search engines
9. DuckDuckGo : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
10. Vivaldi Social: Site || Jon von Tetzchner: Introducing Vivaldi Social, your new federated social-networking home, Vivaldi Blog, 15.11.2022
11. Mastodon: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
12. Fediverse: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

parlem del metavers?

DW Español - ¿Qué ofrece hoy el Metaverso? YouTube, 06.04.2022

@daveguasch

Fa uns dies, un company del meu equip m'explicava que havia estat durant la pausa cafè amb una gent diplomada per les millors universitats privades del continent, a la qual fins ara teníem per intel·ligent, i van dir-li que el nostre equip hauria de començar a imaginar com adaptar ràpidament les nostres aplicacions a l'ús de la Realitat Virtual (1), a l'ús i conversió de Bitcoins (2), a l'ús dels NTF (3) i a l'eventualitat de gestionar futures operacions comercials realitzades al Metavers.

Tot i que, fins ara almenys, a cap membre del meu equip no se'ns ocorreria mai invertir un cèntim en moneda virtual, ens vam rendir a l'evidència que això no aturaria la demanda per adaptar les nostres aplicacions a l'ús de Bitcoins i NTF: així que ja fa temps que havíem començat a reflexionar sobre el tema.

Pel que fa a l'ús de la Realitat Virtual, com és un punt que depèn de l'estratègia hardware de l'empresa, no vam anar més enllà d'una anàlisi molt superficial.

Personalment, imaginar als treballadors de l'empresa asseguts amb unes ulleres de submarinisme, movent compulsivament els braços mentre parlen, riuen o criden, sense veure cap interlocutor i teclejant compulsivament damunt d'una taula buida durant tot el dia, em produïa un sentiment d'horror.

El tema del Metavers mereix un comentari a part. Feia anys que sentia parlar dels enormes capitals que Meta (Facebook) estava invertint per crear quelcom que tenia com a missió revolucionar les nostres vides: el Metavers.

Sobre el Metavers s'anaven filtrant algunes notícies i unes imatges que semblaven sortides dels videojocs amb què jugava el meu fill quan era petit. La misèria tècnica d'allò que s'anava filtrant, contrastava amb l'entusiasme amb què ens ho presentaven. Com res no semblava sortir de tot allò, vaig acabar pensant que, tot plegat, no era sinó un nou exercici de Vaporware(4).

Wired: The Metaverse Land Rush Is an Illusion

Tot va canviar ràpidament l'any 2022, quan vaig començar a llegir articles que parlaven d'un boom immobiliari al Metavers. Van començar a aparèixer articles amb consells als inversors que volien invertir en criptomonedes al Metavers (5). Consells sobre quines plataformes utilitzar per convertir la moneda real en criptomonedes (les úniques acceptades al Metavers). Consells sobre quines eren les millors "immobiliàries" per adquirir terrenys, cases o apartaments, essent les més populars The Sandbox (6) o Decentraland (7). Consells sobre quins eren els béns immobiliaris virtuals en què era més rendible invertir i quins tenien més possibilitat de veure augmentar ràpidament el seu preu ...

Per cert, aquestes plataformes, són diferents Metaversos on es troben els béns immobiliaris virtuals en els que han invertit els compradors. Si, pel que sigui, la plataforma desaparegués, et deixo imaginar què podria passar amb l'objecte de la inversió. I no veig a quin tribunal virtual hom podria posar una denúncia. 

Els béns immobles del Metavers són doncs parcel·les de terra en mons virtuals: res d'altre que píxels. Tanmateix, també es presenten com espais programables en plataformes de Realitat Virtual on la gent pot socialitzar, jugar, vendre NFT's, assistir a reunions, anar a concerts virtuals i fer moltes altres activitats virtuals com, per exemple, jugar als casinos virtuals les criptomonedes comprades amb moneda real (8).

Source: ImgFlip

En tot cas, els béns immobiliaris (pixels, no ho oblidem) recollien grans sumes de capitals en criptomonedes (comprades amb moneda real, no ho oblidem). Quan Decentraland va celebrar la seva primera subhasta de terres el desembre de 2017, una parcel·la costava 20 dòlars. El 2021 tenien un preu mitjà de més de 6.000 dòlars. A principis de 2022, els preus s'havien disparat fins a aproximadament 15.000 dòlars (cf. 8).

Aquest també va ser el cas de The Sandbox, on els terrenys digitals es venien al principi entre 6.000 i 100.000 dòlars. Una de les vendes més importants del 2021 va ser una propietat adjacent a la propietat d'un dels artistes de hip-hop amb més èxit al Gangsta Rap: Snoop Dogg, que un comprador va adquirir per 450.000 dòlars. Cal no oblidar que, el novembre del 2021, Republic Realm va batre tots els rècords quan va comprar una propietat per 4,3 milions de dòlars. Tot sembla indicar doncs que algú estava guanyant molts diners gràcies a la venda de terrenys que no existien en la realitat, adquirits amb unes criptomonedes comprades amb moneda real a preus astronòmics (cf. 8).

Una immobiliària virtual, amb seu a Lituània, també venia en 2022 apartaments virtuals al primer gratacel residencial del Metavers. Aquests apartaments, purament digitals, d'entre 25 i 80 m², es venien entre 6.000 i 13.000 dòlars (9).

Source: Henri Mathieu-Saint-Laurent sur Pexels

Malgrat les advertències que hom podia trobar a publicacions serioses com Wired: La "immobiliària del futur" està plagada de programari amb errors, servidors buits i grans oportunitats d'abús (10), el discurs dominant elogiava aquell Mertavers que havia de revolucionar les nostres vides i parlava de l'èxit d'aquelles inversions que es duplicaven, triplicaven, o més, en poques setmanes, sense estar sotmeses a cap control fiscal. Però molts dels inversors potencials seguien sense comprendre massa bé què era allò del Metavers i van demanar consell als experts dels seus bancs.

Et recomano la lectura dels informes que van adreçar als seus clients l'avui difunt Crédit Suisse (11) i la cooperativa Raiffeisen (12), el segon banc del nostre país. En particular l'article d'aquest darrer, ple de consideracions que podran sorprendre els no iniciats (13), i amb un consell final que es pot resumir així: "No invertiu més enllà dels diners que esteu disposats a perdre" (14).

Bloomberg Television - Meta Plans to Lay Off Around 10,000 Employees, YouTube, 14.03.2023

Però el març del 2023, Meta (l'antiga Facebook) va anunciar una nova vaga d'acomiadaments que, junt amb la precedent del novembre de 2022, retallava els efectius de l'empresa en un 24% (15). El gran experiment de Meta en el món del Metavers havia acumulat més de 50 miliards de dòlars de pèrdues (16).

La bombolla especulativa del Metavers, promès per Mark Zuckerberg el 2021 com el nou Eldorado per a marques i empreses, s'estava evaporant. El mes de setembre del 2023, hom anunciava una gran crisi immobiliària al Metavers, car ningú volia ja invertir en cases o en apartaments virtuals (17):

A Decentraland, el preu per metre quadrat ja no pujava de 2,50 dòlars. A The Sandbox, els preus ja no superaven unes desenes de cèntims. Segons les xifres de WeMeta, que analitza les dades relacionades amb el Metavers, les vendes de sòl virtual van caure un 87%. En valor, calculat en la criptomoneda Ether, la caiguda va ser del 66%.

Pot ser que aquells diplomats per les millors universitats privades del continent de qui et parlava a l'inici del post també havien llegit algun article que feia referència al fet que 2024 seria el gran any del Metavers. No tinc ni idea. Ara mateix, la lectura que els podria recomanar és el darrer paràgraf de l'article que Elaine Moore va publicar a Financial Times en desembre del 2023 (16):

Sembla probable, per tant, que el projecte de Realitat Virtual de Mark Zuckerberg continuarà endavant, acumulant pèrdues i representant una petita fracció de les vendes de Meta, encara que no sigui capaç de generar sinó un modest interès. Pot ser que hagi canviat el nom de Facebook i hagi compromès més de 50 miliards de dòlars, però no ens pot obligar a preocupar-nos pel futur del Metavers.

Algú es podria demanar si les sumes faraòniques invertides en el Metavers i la bombolla especulativa que va provocar, no s'haurien pogut invertir en coses més profitoses per a tothom, com ara la recerca en la reducció de les emissions de CO₂. Però crec que tots coneixem la resposta.

L'únic que demanaria a tots aquells periodistes que ens anunciaven la gran revolució del Metavers és que l'oblidin i passin ràpidament a un altre tema, com és habitual en ells. Personalment, els estaria molt agraït si poguessin fer el mateix amb el tema de les criptomonedes.

---

1. Veure Apple Vision Pro, publicat en aquest blog el 06.02.2024
2. Wikipedia: Bitcoin [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: NTF Non-fungible token [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Vaporware [en] [fr] [es] [ca]
5. Blandine Rochelle: Comment acheter des biens immobiliers dans le Métaverse ? Se Loger, 25.03.2022
6. Wikipedia: The Sand Box
7. Wikipedia: Decentraland [en] [fr] [es] [ca]
8. Geri Mileva: The Ultimate Guide to Metaverse Virtual Real Estate, The Influencer Marketing Hub, 04.05.2022
9. Dans le Métavers, des appartements virtuels se vendent des milliers d’euros, 20minutes, 12.12.2022
10. Eric Ravenscraft: The Metaverse Land Rush Is an Illusion, Wired, 26.12.2021
11. Crédit Suisse: AI et métavers: Buzz ou révolution? Moniteur immobilier Suisse, Juin 2023
12. Wikipedia: Raiffeisen || Raiffeisen (Switzerland) [en] [fr] [es] [ca]
13. Was ist Virtual Real Estate und haben Immobilien im Metaverse einen Wert?, Raiffeisen, September 2022
14. Anouch Seydtaghia: Acheter un terrain virtuel dans le métavers? Une opération à très haut risque, Le Temps, 11.08.2022
15. Meta va supprimer 10 000 postes de plus, annonce Mark Zuckerberg, Le Temps, 14.03.2023
16. Elaine Moore: Metaverse aside, Zuckerberg has had a surprisingly good year, Financial Times, 08.12.2023
17. Mathieu Grumiaux: Grosse crise immobilière dans le metaverse : finalement, personne ne veut investir dans des maisons ou des apparts virtuels, Clubic, 08.09.2023

el gel i les línies d'alta tensió

Lunes. pic.twitter.com/TW8KlAx5a2

— ERROR® (@err0rsyst3m) January 29, 2024

@daveguasch

Fa uns dies, netejant apunts d'articles que tenia capturats a evernote (1) vaig retrobar el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest vídeo ens presenta un dron netejant la neu fresca que ha caigut sobre els cables d'una línia d'alta tensió, abans que el fred de la nit la transformi en gel. Aquesta mena de treball és necessari per, entre altres coses, prevenir que els cables acabin tocant el sòl, com pots veure en el vídeo a continuació.

Caters Video - Men Remove Ice From High Voltage Wires, YouTube, 10.02.2020

Pots trobar una variant a la tècnica al sacsejament de la neu fresca acumulada en una línia d'alta tensió en una altra carallotada que vaig veure en el vídeo xinès que pots trobar a continuació.

CCTV Video News Agency - Drones Used to Remove Ice Coatings from Power Lines in Southwest China, YouTube, 07.02.2018

Si ja has vist els vídeos que he compartit fins ara, no t'hauré d'explicar que la utilització d'aquests enginys recomana tallar el corrent de la línia com a mesura de seguretat per la realització d'aquests treballs. Tanmateix, sigui quina sigui l'alternativa escollida, cal actuar ràpidament, abans que no sigui massa tard.  

A Catalunya, el març del 2020, 33 torres d'alta tensió que no estaven preparades per suportar el pes del gel, van acabar plegades, deixant a 14 línies d'alta tensió i desenes de línies de mitja i baixa tensió fora de servei, i sense subministrament a vuit subestacions (2).

Una alternativa al que hem vist fins ara és fer el mateix que fa el dron del vídeo amb què he obert el post d'avui, però amb un helicòpter (3). I una altra alternativa és la d'utilitzar un helicòpter per gratar (i no colpejar) els cables (4). 

Al vídeo que pots trobar a continuació pots veure una altra alternativa a tot el que hem vist fins ara.

Waqas Malik - Ice removal from EHT power transmission line, YouTube, 15.07.2021

Durant 10 anys vaig treballar en la direcció informàtica dels projectes de càlcul i concepció de línies aèries, abans que aquesta activitat fos transferida a una companyia nacional. Recordo un viatge que vaig fer amb altres companys a Lió (França) per un bescanvi d'informacions sobre tècniques de treball amb els enginyers d'una gran companyia francesa d'electricitat. A un moment donat, uns enginyers francesos van demanar-li al cap del servei de construcció de línies de l'empresa on jo treballava quins eren els paràmetres que utilitzàvem per dimensionar les torres d'alta tensió i els cables. Volien saber com ho fèiem per tenir tan pocs problemes amb el gel i les allaus.

La resposta que els va donar els va deixar glaçats. Sobredimensionàvem les hipòtesis climàtiques amb què treballàvem i, a més, sobredimensionàvem l'estructura de les torres d'alta tensió per fer-les més resistents del que els registres climàtics podrien aconsellar.

Tinc ja una edat i oblido moltes coses però, durant tots els anys que vaig treballar amb aquells equips, crec recordar que només vam perdre una torre d'alta tensió als Alps i a molta alçada, a causa d'una allau excepcional.

Swissgrid - Projet de réseau Chamoson - Chippis, YouTube, 21.11.2022

El darrer dels projectes al qual vaig participar va ser el de la construcció d'una línia MAT que ha entrat recentment en explotació. Entre altres feines, vaig participar en el disseny del traçat provisional de la línia, la producció de la cartografia necessària per a l'obtenció dels permisos municipals i cantonals i també en el disseny d'unes torres d'alta tensió que, com pots veure en la descripció de la línia, no tenen gran cosa a veure amb les dels vídeos que hem vist fins ara (5).

Construïda sobre un nou traçat d'uns 30 km al marge esquerre del Rhône, les seves 77 torres d'alta tensió suporten dues línies de 380 kV i una de 220 kV de Swissgrid, dues de 132 kV dels ferrocarrils federals (SBB/CFF/FFS) i una de 65 kV de Valgrid.

Aquesta agrupació de línies elèctriques tenia com a objectiu el desmantellament de 90 km de línies aèries i 322 torres d'alta tensió que desapareixerien així de la plana del Rhône.

Com es fa per eliminar el gel quan tants cables lligats a línies de diferents nivells de tensió estan tan propers en el que visualment sembla ser una sola línia? 

Tenia una reunió amb el cap del Centre de Telecontrol i aquest em va trucar per excusar la seva absència, al·legant que les línies estaven molt sobrecarregades i podia passar qualsevol cosa si hi havia un petit incident (6). Se'm va fer estrany, perquè havia consultat els plans de producció i de transport d'electricitat d'aquell dia, i no vaig veure res d'anòmal.

L'endemà ens vam poder veure i em va explicar que, a causa del fred, els sensors que teníem a les línies havien mesurat que els cables s'estaven carregant de gel en alguns punts de la xarxa. Per eliminar el gel dels cables, van sobrecarregar les línies mitjançant un flux de corrent a curt termini molt més alt fins que el gel va fondre (7). L'expressió que va utilitzar va ser: on a chauffée les lignes au rouge.

Sense menysprear algunes de les opcions que hem vist fins ara, crec que aquesta és una de les solucions més ràpides, efectives i segures que conec. Però l'empresa on treballava transportava electricitat a alta i molt alta tensió que produïa en grans centrals hidroelèctriques, i no conec quin és el cost ni la possibilitat d'aplicar aquesta tècnica en línies de mitja i baixa tensió. En tot cas, el vídeo que pots trobar a continuació mostra que el risc no és inexistent i què era el que preocupava al meu col·lega i perquè va decidir reprogramar la reunió que teníem agençada.

Energy future - High Voltage Transmission Line Overload and Smoking in the Netherlands, YouTube, 02.09.2022

---

1. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
2. Leandro Kessler: Cataluña: Los devastadores efectos del hielo en las líneas eléctricas, Afinidad Eléctrica, 15.05.2020
3. Swedaltin: Helicopter de-icing powerlines, YouTube, 25.04.2012
4. HeliWest: Ice removal from 110 kV power lines with helicopter, YouTube, 18.01.2021
5. La nouvelle ligne aérienne THT Chamoson - Chippis est en service, SwissGrid, 30.09.2022
6. Veure James Burke - The Trigger Effect, publicat en aquest blog el 14.04.2024
7. Sandra Jedrinovic: Quand les lignes gèlent, SwissGrid, 23.02.2022

el món abans i després d'autocad

Bored Panda - Office Life Before The Invention Of Autocad And Other Drafting Software

@daveguasch

Vaig descobrir la imatge amb què he obert el post d'avui a un article que Bored Panda va publicar el 31.12.2022. La imatge anava acompanyada d'aquest comentari:

Abans del llançament d'AutoCAD l'any 1982, els dibuixos d'enginyeria es feien a mà amb llapis, gomes d'esborrar, esquadres i transportadors d'angles. Si després de tota la feina manual, calia fer una actualització, els enginyers havien de tornar a començar des de zero. Avui en dia, els dissenyadors, arquitectes i dibuixants tècnics poden dibuixar fent clic amb el ratolí i el teclat i no s'encorben sobre una taula enorme preguntant-se si hauran de fer canvis als seus esborranys finals.

Com a resum, el comentari pot estar bé. Personalment, em passen ràpidament per la memòria un munt de coses quan recordo la meva experiència com estudiant de Cartografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), quan apreníem a fer els mapes manualment sobre paper vegetal. Recordo l'ús del paper de calc, amb la finalitat de seleccionar en un mapa original els objectes que després havíem de portar a un mapa temàtic o l'ús del pantògraf (2) per transformar l'escala d'un mapa.

Plantilla Rotring Numeros/Letras/Signos 5.0 mm

Afortunadament, la meva generació no havia d'utilitzar les plomes per dibuixar a tinta sobre paper vegetal. En aquells temps Rotring venia una mena de retoladors que permetien fer-ho: un per cada gruix de línia que tingués el teu mapa. Afegir text o xifres era un xic més complicat si utilitzaves les plantilles Rotring: en part, perquè estaves limitat per la mida de les lletres i les xifres segons l'escala que tingués el teu mapa i, en part, perquè el preu d'aquelles plantilles no era un al·licient per comprar-ne més de dues. Tot i que tampoc era genial, una de les alternatives que tenies era l'ús de Letraset.

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Dana Lee: How To Use Dry Transfer Lettering, YouTube, 11.03.2010

Si arribava el moment dramàtic en què t'adonaves que havies de modificar alguna cosa al treball que havies fet sobre paper vegetal, una de les solucions era gratar la part que havies d'eliminar amb una fulla d'afaitar.

El 1987, vaig seguir un curs de formació AutoCAD al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (Barcelona) (3). Sincerament, no vaig haver d'utilitzar AutoCAD gairebé per res d'altre que per controlar el treball que feien els dibuixants tècnics de l'empresa on encara treballo: bàsicament, la transformació del contingut dels plànols escanejats en objectes vectorials i la seva organització temàtica en les diferents capes del dibuix.

També vaig ocupar-me de fer algunes modificacions menors abans d'importar-los al Sistema d'Informació Geogràfica (GIS): principalment, controlar la que les connexions dels objectes vectoritzats es corresponia amb precisió a la connèctica elèctrica dels aparells.

Així, després de la importació automàtica dels esquemes i els enginys de les centrals de producció i de transformació, aquells objectes eren identificats pel GIS amb totes les seves característiques tècniques i era possible procedir a la creació d'accions de simulació per analitzar l'impacte d'un problema en un d'aquells aparells sobre tota la línia elèctrica i analitzar les millors solucions alternatives durant la seva reparació. La veritat, però, és que no vam utilitzar gairebé mai el GIS per aquest tipus de simulacions, car disposàvem d'altres sistemes molt més potents per fer aquesta mena d'anàlisis a l'empresa.

Mai no oblidaré que, durant els treballs de construcció d'aquell GIS, a un dels directius de l'empresa se li va ocórrer que seria una idea genial donar-li una quarta dimensió: la dimensió temporal.

Els arxius estaven plens de mapes i dibuixos tècnics de les línies i els esquemes elèctrics de les centrals que s'havien construït des de principis del s. XX. I a aquell directiu li va semblar que tot aquell material era un capital que podia ser utilitzat com a eina pedagògica pels enginyers de l'empresa. Quan va encarregar-me de dur a terme a aquesta feina, la seva confiança en mi em va emocionar, com si diguéssim.

Quan vaig baixar als arxius per primera vegada, vaig veure que hi havia plànols i dibuixos tècnics d'esquemes i d'enginys que dataven de 1919 (any de creació de l'empresa) en endavant. Aquells que tenien la mida adequada, estaven emmagatzemats seguint els comandaments recollits a les santes escriptures: en armaris de plànols, sense plegar ni enrotllar. Altres, de mida menys estàndard, estaven plegats. I, com no podia ser d'una altra manera, els que tenien més interès, estaven enrotllats.

El primer que em va passar pel cap va ser que, aquells que tenien una mida inferior o igual a un A0, els passaria per un escàner, i posteriorment faria les correccions d'escala necessàries amb AutoCAD. Aquells que fossin més grans, el tallaria amb molta cura amb un cúter, els passaria per un escàner, i els assemblaria més tard amb el mateix programa.

Tenir idees brillants està molt bé, però sovint la realitat és una altra cosa. Pots imaginar la meva cara quan vaig començar a obrir tots els armaris i em vaig trobar amb fulls de paper entre el groc i el marró clar, amb diversos plecs al mateix full, descobrint estrips i trossos de paper que havien desaparegut. La part positiva era que les rates no havien trobat res d'interessant als arxius de l'empresa.

El terror pujava de nivell a mesura que avançava i descobria bocins de paper enganxats amb una cola que havia passat a millor vida, o taques greixoses de cintes autoadhesives que havien anat enfosquint amb el temps.

Finalment, hi havia els plànols impresos amb uns plotters que tenien la tinta màgica dels 1980-1990 que, o bé s'enganxava amb el plànol que estava al damunt, o bé perdia tot el color amb el temps.

Aquell era el material que hauria d'haver passat per uns escàners que, en aquells temps, no tenien una gran resolució, i que després hauria de millorar amb uns programes de tractament d'imatges que tenien un nom que no es corresponia amb el que hom esperava que fessin.
La situació era crítica, com si diguéssim. M'havien assignat un objectiu i, al comitè de seguiment del projecte que llavors dirigia, hi havia un director, quatre caps de departaments de l'empresa, i un pressupost conseqüent, com si diguéssim. Arribar a una reunió de control dient que t'han assignat un objectiu que és impossible realitzar, mai no ha sigut un discurs molt apreciat a Suïssa.

Així que, després de passar un munt d'hores al telèfon, discutint amb empreses especialitzades en la restauració d'antics documents i també amb experts de l'administració cantonal, vaig redactar un memoràndum de tres pàgines, recolzat amb cinc diapositives (el màxim admissible que hom recomana presentar als directius d'una empresa), on presentava quin era l'estat de la documentació, una estimació precisa del cost que tindria contractar els professionals capacitats per restaurar els documents que eren aptes per fer-ho, i també una solució opcional: una cessió gratuïta de tot aquell patrimoni als arxius cantonals.

Vist el cost faraònic de l'alternativa, la proposició de cessió dels documents als arxius cantonals va ser aprovada amb entusiasme: ens permetia desfer-nos d'un llegat que ja ningú utilitzava i alliberàvem un espai enorme als arxius. Vaig comunicar la decisió al responsable dels arxius de l'empresa perquè la tirés endavant i em vaig oblidar d'aquella demanda enverinada.

Des d'aquell dia, he reeixit a complir dues promeses que em vaig fer: no tornar a veure mai més un document dibuixat sobre paper vegetal i no tornar a utilitzar mai més AutoCAD.

---

1. Liucija Adomaite and Mindaugas Balčiauskas: Office Life Before The Invention Of Autocad And Other Drafting Software in “Lost In History”: 50 Pictures That Might Change Your Perspective On The 20th Century (New Pics), Bored Panda, 30.12.2022
2. Wikipedia: Pantògraf [en] [fr] [es] [ca]
3. Veure Jaume Gallifa, publicat en aquest blog el 19.03.2024

apple vision pro

Tech Santos - Apple Vision Pro - 10 Formas de Usarlo, YouTube, 04.02.2024

@daveguasch

El vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu me'l va enviar diumenge el meu fill. Et proposo que trobis un moment per veure tot el que ens ensenya, i el que no ens ensenya, sobre l'eina que Apple ha dissenyat per reemplaçar l'ús que fem actualment a la feina o a casa d'alguns dels dispositius electrònics que utilitzem habitualment.

Recorda d'activar els subtítols si tens problemes de comprensió de la llengua del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.

No sé si coneixes un historiador de la tecnologia que s'anomena James Burke: el veurem més endavant en aquest blog. En tot cas, des dels seus inicis, Apple sembla haver seguit de molt a prop els seus postulats i, prenent tot el que existia de més modern en el terreny de la tecnologia, ha arribat a implementar-la amb elegància i ergonomia, tot desenvolupant enginys que han representat un salt tecnològic. Dos exemples: el Macintosh (1) que va revolucionar la informàtica personal o l'iPhone (2), que va revolucionar els dispositius de telefonia mòbil.

Avui, empreses com Lenovo, HP i Dell (ASUS, que no està lluny de fer-ho), superen a Apple en la venda d'ordinadors personals. I tot i que Apple segueix venent més mòbils que Samsung, les restriccions de polítiques comercials als EUA i a Europa expliquen per què els mòbils fabricats a la Xina no han superat en vendes a ambdues marques.

ASUS $1,499 dual-screen laptop creates a dynamic workspace for content creators and professionals alike.
ASUS Zenbook DUO 2024 is a flexible dual-screen laptop revealed at CES 2024.#gigadgets #laptop #display #techlover #interactive pic.twitter.com/ADXmnC0xMQ

— GiGadgets (@gigadgets_) January 26, 2024

Deixa'm afegir alguns detalls sobre el vídeo d'Apple Vision Pro (3):

L'Apple Vision Pro està basat en milers d'aplicacions desenvolupades per altres companyies que corren en els sistemes operatius iOS i iPadOS i es poden instal·lar a Apple Vision Pro. La majoria no són aplicacions 3D, sinó finestres 2D que suren en l'espai, la qual cosa augmenta artificialment el nombre d'aplicacions aparentment compatibles.

En la política de partenariat d'Apple Vision Pro podem trobar a Microsoft, TikTok o Disney+, que presenten des de l'inici aplicacions compatibles amb visionOS. Per motius comercials, altres empreses, com Netflix, YouTube o Spotify, no ho han fet i, a més, han decidit per ara ignorar els auriculars d'Apple (fins i tot bloquejaran les seves aplicacions per a iPad)..

Pleated Jeans

Una de les coses que no ens mostra el vídeo és que no és possible portar ulleres quan hom utilitza l'Apple Vision Pro. Com a solució a aquest problema, Apple ha treballat en col·laboració amb Zeiss pel disseny d'unes lents graduades que s'enganxen magnèticament al casc. Els preus d'aquestes lents varia actualment entre 99 i 149 USD, que caldrà afegir al preu de venda d'Apple Vision Pro: entre 3.499 i 3.899 USD (amb 256 GB, 512 GB o 1 TB d'emmagatzematge, IVA no inclòs).

Una altra de les coses de les quals no ens parla el vídeo és que, a menys que estigui connectat a un endoll, l'Apple Vision Pro s'alimenta amb una bateria externa recarregable que permet utilitzar el casc durant un màxim de 2 hores (4).

Imagino que els serveis jurídics d'Apple han treballat de valent per anticipar la pluja de denúncies que rebrà per utilitzar tecnologies que Apple ni ha desenvolupat ni té llicència per utilitzar. Estic segur que els tribunals americans els permetran travessar aquesta tempesta amb el mateix èxit amb què han anat superant totes les denúncies a què van haver de fer front en el passat. I també estic segur que algunes companyies utilitzaran el seu pas pels tribunals per tirar endavant pràctiques de contra publicitat que ja van utilitzar en el passat.

techlineinfo: Funny Memes and cartoons after Apple vs Samsung legal battle verdict, 31.08.2012

No oblidem que Apple no és líder en intel·ligència artificial, com ho és Microsoft o, ben aviat, potser també Google; que tampoc ho és en el desenvolupament de videojocs com ho són Sony (PlayStation), Microsoft (XBox) Nintendo o SEGA, (5); i que, pel que fa a continguts, tampoc disposa dels catàlegs de films de Disney o de Sony Pictures (Columbia Pictures, TriStar Pictures, Paramount, Universal, etc.) (6). Tampoc podem oblidar que, en el terreny de la realitat virtual, algunes de les empreses que hem vist, no van esperar al llançament d'Apple Vision Pro per desenvolupar els seus propis sistemes de realitat virtual (7).

Warning! Apple és una empresa generadora de noves idees. De bones idees, però també d'aquelles que no ho són. Podem veure un exemple en Microsoft qui, amb l'actualització de Windows 11, limitada als ordinadors més recents, ha condemnat a la ferralla a miliards d'ordinadors que segueixen utilitzant Windows 10 arreu del món. Un problema que també van conèixer els propietaris dels excel·lents laptops Vaio de Sony, quan aquesta marca va abandonar el 2014 el seu suport (8).

Recentment, Sony també ha protagonitzat amb el seu nou casc de realitat virtual PS VR2 (9) una pràctica habitual d'Apple. Així, aquest  casc és compatible amb la videoconsola PlayStation 5, però no amb la PlayStation 4, i no pot reproduir el contingut que abans es podia reproduir amb el casc de realitat virtual PS VR (10).

Malgrat tot, de manera similar al que va passar fa anys amb els estàndards VHS o Android, hom pot pensar legítimament que moltes d'aquestes empreses no acceptaran treballar sota les restriccions que els imposa Apple per adaptar els seus productes a visionOS (11), i no trigarem a veure en el mercat productes que competiran amb l'Apple Vision Pro.

De totes maneres, estic convençut que Apple ha creat una nova success story que provocarà molts canvis el món de la tecnologia, integrant de manera elegant allò que a ningú no havia pensat abans d'integrar. També estic convençut que, qualsevol que sigui la potència de foc que puguin desenvolupar els propietaris de les plataformes d'IA, videojocs, continguts multimèdia, etc., les masses que fan cua a les botigues d'Apple després de l'anunci d'un nou model d'iPhone, iPad o d'iBook seguiran donant un suport incondicional als productes d'aquesta marca.

I si encara et queda algun dubte sobre el particular, recorda que els Simpsons, els Nostradamus de la nostra època, ja ho havien anticipat.

OMG The Simpsons predict the future again pic.twitter.com/DjokvAW1qh

— Nate Chan (@nathanwchan) February 4, 2024

---

1. Wikipedia: Macintosh [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: iPhone [en] [fr] [es] [ca]
3. Nicolas Lellouche and Julien Lausson: Apple Vision Pro : tout ce qu’il faut savoir sur le remplaçant annoncé du Mac, Numerama, 23.01.2024
4. Apple Support: Connect and charge Apple Vision Pro battery
5. Wikipedia: Video game industry [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Sony Pictures Home Entertainment [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Virtual reality [en] [fr] [es] [ca]
8. Daniel García: Qué fue de los míticos Sony VAIO, los portátiles japoneses que pudieron conquistar el mundo, La Vanguardia, 27.08.2023
9. Sony PlayStation PS VR2 [en] [fr] [es] [ca]
10. Sony PlayStation: PS VR2 game and console compatibility [en] [fr] [es] [ca]
11. Apple Developer: Discover visionOS

suïssa - el transport públic sense complicacions

FAIRTIQ - Smart Mobile Ticketing (French), YouTube, 19.07.2022

@daveguasch

Els amics que encara tinc a Barcelona i rodalies també em coneixen per ser el pesat que sempre els està demanant com funciona el sistema de targetes per viatjar en transport públic i passar-me el dia rondinant sobre la complexitat dels sistemes que teniu a Catalunya.

Recordant la cara que fan quan veuen que em costa comprendre com funcionen uns sistemes que no paren mai de canviar, m'agradaria compartir amb tu el sistema que jo utilitzo a Suïssa i que comença a estendre's a altres països del continent. Així doncs, abans de començar, deixa'm que et proposi veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió del francès seleccionant la teva llengua de preferència.

FAIRTIQ (1) és una aplicació mòbil creada per la startup suïssa del mateix nom. Permet el pagament dels trajectes intermodals efectuats en transport públic a Suïssa i Liechtenstein, així com a les àrees metropolitanes i associacions de transport d'altres països europeus. L'aplicació es va llençar per primera vegada en abril del 2016 en un àmbit geogràfic limitat de Suïssa i, des del març de 2018, ja es podia utilitzar a tot el sistema de transport públic de Suïssa i Liechtenstein.

FAIRTIQ - public transport made easy (Français), YouTube, 09.12.2019

Ara deixa'm explicar-te amb un xic més de detall el que acabes de veure al segon vídeo que he compartit amb tu en aquest post. Quan la noia activa el trajecte a l'aplicació, aquesta detecta automàticament a quina parada de bus es troba: si, com a moltes ciutats, l'alçada dels edificis no deixa arribar amb claredat el senyal del GPS, no puc afirmar-ho, però és probable que la localitzi gràcies a la triangulació de les antenes de telefonia mòbil. També identifica la línia/es de bus que està utilitzant durant el seu trajecte. I, durant aquest, quines són les zones tarifàries per les quals passa el seu itinerari.

Quan arriba a destinació i la noia indica a l'aplicació que ha acabat el teu trajecte, l'aplicació calcula el millor preu segons les tarifes de la companyia/es de transport que ha utilitzat, li mostra l'itinerari que ha fet i el preu que ha calculat.

Per exemple, jo puc agafar totes les vegades que vulgui el bus a Lausanne, però mai em cobrarà més del que hauria de pagar si hagués agafat el bitllet que la companyia de transport de la vila cobra per un dia amb utilització il·limitada. A més, com tinc un abonnement demi-tarif (2) que he indicat als paràmetres de l'aplicació, em descomptarà el 50% del preu del trajecte per qualsevol servei de transport públic que utilitzi al nostre país.

Imagina que em trobo a una altra vila, per exemple en Suïssa alemanya on, a més de tenir problemes per entendre o expressar-me correctament en Schweizerdeutsch, no conec el sistema de les seves zones tarifàries, ni si els dispensadors de bitllets accepten monedes, bitllets, targetes de prepagament o targetes de crèdit. Si he d'agafar un bus, un tramvia, un tren, un vaixell o un funicular urbà, no hi fa res, l'aplicació s'ocupa de tot. 

També és super pràctica l'opció que permet afegir a l'aplicació altres persones -per exemple, amics o familiars que ens venen a visitar des d'un altre país - el que fa que el trajecte i el bitllet que l'acompanya sigui vàlid per a totes elles.

Deixa'm afegir que, quan li assenyalo a l'aplicació que he acabat el meu trajecte, aquesta em presenta el recorregut i el preu que ha calculat per aquest. Finalment em demana si estic d'acord. Si no és el cas, em demana enviar un missatge explicant per què. Ho he fet un parell de vegades i, immediatament he rebut un email on un empleat s'ha identificat amb el seu nom i aquest, o bé m'ha comunicat que ja ha recalculat el trajecte tenint en compte la meva reclamació, o bé m'ha demanat més dades per saber si la meva reclamació era justificada. Un servei impecable!

FAIRTIQ: Smart Stop - la nouvelle innovation de FAIRTIQ, YouTube, 04.06.2021

Si l'aplicació detecta que he baixat del bus, però el GPS li diu que encara estic a la parada, interpreta que puc estar esperant un altre bus i que el meu trajecte no s'ha acabat. Si no he aturat el meu trajecte i el GPS identifica que estic caminant, l'aplicació obre un missatge i em demana si he oblidat aturar el meu trajecte (car podria estar desplaçant-me per buscar un bus d'una altra línia amb una parada diferent d'on he baixat). Si, pel que sigui, no responc a la pregunta i tinc activada l'opció Smart Stop, l'aplicació atura automàticament el meu trajecte a la parada de bus on vaig baixar.

I encara una altra. FAIRTIQ em cobra a finals de mes tots els trajectes que he fet a una targeta de crèdit i m'envia per email una factura que puc comparar amb els detalls que tinc al telèfon. Senzill, pràctic i eficaç. Sobretot si m'he desplaçat per motius professionals i vull passar una nota de despeses a l'empresa on treballo.

Un exemple de la simplicitat de la seva utilització és el meu desplaçament a l'aeroport de Ginebra. Des de la parada de bus que tinc a prop de casa, activo el trajecte quan arriba el bus que m'ha de portar a l'estació central de Lausanne. Prenc el tren, i quan arribo a l'aeroport de Ginebra, aturo el trajecte. No he de fer res d'altre. Això és tot. 

Molts suïssos trobem en FAIRTIQ una aplicació genial per la seva simplicitat d'utilització, la seva eficàcia i el servei que l'acompanya. Però com pots veure en aquest mapa, hi ha altres països a Europa on s'està estenent el seu ús.


Una altra informació complementària. A Suïssa, per a tots aquells que fan trajectes repetitius cada dia al llarg de l'any existeixen un munt de fórmules d'abonament mensual o anual que poden ser econòmicament més interessants que FAIRTIQ. Aviat jo també demanaré l'abonament que la Commune de Lausanne ofereix als jubilats que viuen a la vila i l'inclouré als paràmetres de l'aplicació, de manera que pugui seguir desplaçant-me per tot el país i sols els viatges a Lausanne no em seran facturats.

Un altre punt interessant. El passat mes de desembre FAIRTIQ va enviar-me un resum anual de la meva utilització de l'aplicació amb els km que havia fet, l'equivalent CO₂ que representaven en comparació a si els hagués fet amb un vehicle privat, junt amb altres informacions personals. Tenint en compte els dies que vaig fer de teletreball i que, durant l'estiu, molts dies vaig anar a peu a treballar, mai no m'hauria passat pel cap que havia fet tants km en transport públic: val la pena recordar que Lausanne no té les dimensions de Los Angeles?
Just per acabar, un petit missatge. Quan tornis a sentir parlar de Smart Cities, recorda que la primera de les bones pràctiques en informàtica és que el seu ús simplifiqui la vida dels seus usuaris: allò que molts coneixem com el Principi KISS (3). Pensa que qualsevol aplicació que, per fer-la funcionar, necessitis passar hores per saber com funciona, haver de llegir un manual o haver de demanar ajuda a un expert, ha estat dissenyada per gent que hauria fet millor dedicant-se a una altra cosa.

Tanmateix, la meva experiència professional m'ha ensenyat que les adaptacions locals o la personalització d'aplicacions que funcionen perfectament, poden convertir-les en inutilitzables quan cauen en les mans de gent incompetent.

---

1. FAIRTIQ: Home page, Wikipedia
2. CFF: Parcourez la Suisse à moitié-prix grâce à l’abonnement demi-tarif
3. Wikipedia: KISS principle [en] [fr] [es] [ca]

intel·ligència artificial: l'empremta ecològica

Bloomberg Quicktake - What the AI Boom Means for Carbon Emissions, YouTube, 15.03.2023

@daveguasch

El vídeo de Bloomberg amb què he obert el post d'avui ens parla de la relació entre el boom de la intel·ligència artificial i el de la seva empremta ecològica.

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.

Tres mesos després de la publicació d'aquest vídeo, Maanvi Singh publicava un article a The Guardian (1) on parlava del secretisme de les empreses tecnològiques sobre la quantitat d'energia i aigua necessàries per entrenar els programes d'intel·ligència artificial.

Per trencar amb aquest secretisme l'autor va estimar que el millor era fer-li la pregunta directament a ChatGPT (2):

• Quanta energia consumeixes?
• Com a model de llenguatge d'IA, no tinc presència física ni consumeixo energia directament. El consum d'energia associat a les meves operacions està relacionat principalment amb els servidors i la infraestructura utilitzats per allotjar i executar el model.

La mateixa pregunta a Google Bard (3) va rebre una resposta un xic diferent:

• La meva empremta de carboni és zero. Preguntat per l'energia consumida en la seva creació i entrenament, Google Bard va donar una resposta més "honesta": Aquesta informació no és de domini públic.

El resultat de les converses de Maanvi Singh amb ChatGPT i Google Bard em van recordar molt a la que va tenir Ripley amb l'ordinador Mare, que controlava el vaixell espacial Nostromo al film Alien (4).

WW Movie Clips - Alien (1979) - Ripley learns the truth from Mother, YouTube, 23.02.2023

Com, pel que sigui, la intel·ligència artificial no estava en condicions de poder donar les respostes esperades, Alex de Vries va decidir ocupar-se personalment de trobar les respostes i les va compartir a un article publicat a principis del mes d'octubre (5):

Al llarg del 2022 i el 2023, la intel·ligència artificial (IA) ha estat testimoni d'un període d'expansió ràpida i una aplicació extensa i a gran escala (...) Aquest desenvolupament accelerat genera preocupacions sobre el consum d'electricitat i l'impacte ambiental potencial de la IA i els centres de dades. En els darrers anys, el consum d'electricitat del centre de dades ha representat un 1% relativament estable de l'ús global d'electricitat, excloent la mineria de les criptomonedes. Entre el 2010 i el 2018, el consum global d'electricitat dels centres de dades podria haver augmentat un 6%.

Source: Nextplatform. Datacenter Becomes Nvidia’s Largest Business

El mateix dia de la publicació de l'article d'Alex de Vries, Delger Erdenesanaa resumia algunes de les seves conclusions a un article publicat al The New York Times (6):

De Vries va trobar una manera d'estimar el consum d'electricitat mitjançant les vendes previstes de servidors Nvidia A100, el maquinari que utilitzarà el 95% del mercat de la IA. Uns servidors que són unes veritables bèsties energívores. Va començar amb una projecció recent de Nvidia per a la fabricació d'1,5 milions d'aquests servidors fins al 2027, i va multiplicar aquesta xifra pel consum elèctric d'aquests servidors: 6,5 kW pels servidors DGX A100 de Nvidia, i 10,2 kW per als seus servidors DGX H100.

Basant-se en la hipòtesi que Nvidia tindrà la capacitat industrial per a produir els processadors que equipen aquests servidors, De Vries estima que l'any 2027 els servidors d'IA podrien consumir entre 85 i 134 TWh anuals. Això és equivalent al consum de l'Argentina, els Països Baixos o Suècia en un any, i representa al voltant del 0,5% del consum mundial actual d'electricitat.

Depenent de si els centres de dades obtenen la seva energia de combustibles fòssils o de recursos renovables, l'electricitat necessària per fer funcionar la IA podria doncs augmentar les emissions de carboni.

En qualsevol cas, el secretisme dels editors del programari de la intel·ligència artificial té els dies comptats, car totes les grans empreses que fan negocis a Califòrnia, incloses les empreses intensives en IA com OpenAI i Google, hauran de ser molt més transparents sobre els riscos i els impactes ecològics que poden provocar, en virtut de dues lleis de divulgació de l'empremta climàtica que es van aprovar el passat mes d'octubre. Aquest és també el cas de la Unió Europea, que el 2021 ja va emetre una normativa similar que ordenava a les empreses revelar les seves emissions de carboni.

Just un apunt final a l'estudi d'Alex de Vries. Com l'autor afirma al seu article, les seves estimacions no tenen compte del fet que bona part de l'electricitat consumida pels processadors dels servidors es transforma en calor als centres de dades. Com hem vist anteriorment en aquest blog, aquestes naus immenses de servidors necessiten quantitats enormes d'energia i aigua per assegurar la seva refrigeració (7) (8).

En desembre del 2023, Melissa Heikkilä publicava un article al suplement d'intel·ligència artificial de la MIT Technology Review (9). Presentava els resultats d'un estudi realitzat per investigadors de la startup d'IA Hugging Face i de la Carnegie Mellon University (10) que calculava l'energia necessària per l'ús d'un model d'IA per a la realització de diferents tasques, amb l'objectiu d'ajudar a prendre decisions informades sobre com utilitzar la IA d'una manera més respectuosa amb el planeta.

L'equip va analitzar l'energia consumida per les 10 tasques més populars de la IA, com ara la resposta a preguntes, la generació de text, la classificació d'imatges, la creació de subtítols i la generació d'imatges. Els experiments es van dur a terme amb 88 models diferents. Per a cadascuna de les tasques, com ara la generació de text, l'equip va executar 1.000 indicacions i va mesurar l'energia utilitzada amb una eina que va desenvolupar, anomenada Code Carbon, que mesura l'energia que consumeix un servidor mentre executa un model. L'equip també va calcular l'energia consumida per vuit models generatius, que van ser entrenats per fer diferents tasques.

Per fer ras i curt, l'equip va confirmar que l'ús de grans models generatius per crear publicacions consumia molta més energia que l'ús de models de la IA adaptats a tasques específiques. Per exemple, utilitzar un model generatiu per classificar les crítiques de pel·lícules segons si són positives o negatives consumeix unes 30 vegades més d'energia que utilitzar un model creat específicament per a aquesta tasca. La raó per la qual els models de la IA generativa utilitzen molta més energia és que intenten fer moltes coses alhora, com ara generar, classificar i resumir text, en lloc d'una tasca única, com seria la classificació.

Tant l'article de Melissa Heikkilä com l'estudi de l'equip de Luccini mereixen una lectura pausada per tenir més detalls, i et recomano trobar un moment per llegir-los si el tema t'interessa i tens temps i ganes per fer-ho.

Altrament, deixa'm afegir que l'equip de Luccini espera que el seu treball encoratgi la gent a ser més eco-conscient quan utilitzi la IA generativa i opti per models més especialitzats i menys intensius en consum d'energia. Jo tinc grans dubtes sobre el resultat. Ara bé, també hi ha qui diu que estudis com el de l'equip de Luccini ens ajuden a fer que les empreses siguin més responsables sobre l'ús d'energia i les emissions, car la responsabilitat legal caurà en les empreses que estan creant els models i n'obtenen els beneficis.

Estic segur que, a la imatge de les respostes de l'ordinador Mare del Nostromo, enllà on no arribi la consciència ecològica de les empreses tecnològiques i la dels usuaris, l'accés a la potència de la IA generativa s'acabarà limitant pel comú dels mortals, obrint l'accés del seu potencial només a "oficials científics" de l'estil d'Ash, l'androide del primer film d'Alien (4). Si més no, per raons de seguretat, davant dels riscos potencials de l'ús de l'IA que en puguin fer els ciberdelinqüents.

La IA està jugant un paper més important en la ciberseguretat, però els dolents poden beneficiar-se més Artificial intelligence is playing a bigger role in cybersecurity, but the bad guys may benefit the most

---

1. Maanvi Singh: As the AI industry booms, what toll will it take on the environment? The Guardian, 08.06.2023
2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
3. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (3/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
4. Wikipedia: Alien [en] [fr] [es] [ca]
5. Alex de Vries: The growing energy footprint of artificial intelligence, Joule, Volume 7, ISSUE 10, P2191-2194, October 18, 2023. DOI:https://doi.org/10.1016/j.joule.2023.09.004
6. Delger Erdenesanaa: A.I. Could Soon Need as Much Electricity as an Entire Country, The New York Times, 10.10.2023
7. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
8. Veure Data Centers hit by Energy Prices, publicat en aquest blog el 18.09.2022
9. Melissa Heikkilä: Making an image with generative AI uses as much energy as charging your phone, MIT Technology Review, 01.12.2023
10. Alexandra Sasha Luccioni et al: Power Hungry Processing: Watts Driving the Cost of AI Deployment?, arXiv:2311.16863v1 [cs.LG] 28 Nov 2023