Showing posts with label geography. Show all posts
Showing posts with label geography. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Tuesday, July 15, 2025

the hole in the wall pub (bristol, uk)

Fly Drive Explore: Discovering Bristol’s Pirate Past - Bristol Quayside, YouTube, 16.04.2019
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies vaig trobar per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui, un post que dedico amb tot l'afecte a l'amic Hands

Un vídeo que ens presenta alguns dels indrets de la ciutat de Bristol mencionats a un dels millors llibres d'aventures de tots els temps: L'illa del tresor (1883) (1), escrit per Robert Louis Stevenson.

Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)
Durant el s. XVIII aquest era un dels pubs del port de Bristol on els clients podien ser segrestats legalment per un grup de facinerosos que els entregarien a la marina reial per a procedir al seu enrolament forçós. Aquestes bandes de facinerosos eren conegudes amb el nom de press gangs (3), sovint amb una traducció a l'espanyol molt poc afortunada (en fi, segons com es miri).

Segons la llegenda, al pub hi havia gent vigilant per les finestres l'arribada dels press gangs i, en cas d'alarma, la clientela escapava per un forat al mur que li ha donat el seu nom al pub: The Hole in the Wall).

Amb la finalitat d'edulcorar aquesta barbaritat, hi ha pamflets que limiten l'acció dels
press gangs als pubs que es trobaven als ports. I els segrests, a borratxos i pobres diables sense feina: justament el perfil de mariners buscat per la marina reial (nota d'ironia, en cas que no ho hagis enganxat).

En tot cas, hom diu que els segrestadors posaven un King's shilling (4) (5) a la mà de les víctimes: una maniobra que permetia que l'oficial de la marina que dirigia als press gangs declarés que la victima havia acceptat els diners del seu enrolament a la marina britànica. És per això que molts d'aquests homes eren coneguts amb el sobrenom -o el cognom- de Silver. Aquest seria doncs l'origen del nom que Robert Louis Stevenson va utilitzar per anomenar al pervers Long John Silver.

Tanmateix, la pràctica del segrest de pobres diables per enrolar-los a la marina reial es va estendre, amb altres variants, a l'enrolament forçós als vaixells d'esclaus, car pocs eren aquells que volien enrolar-se, a causa de les altes taxes de mortalitat entre la tripulació i el perill de les rebel·lions d'esclaus.
 
Així, sembla que era habitual que els propietaris de moltes tavernes del port de Bristol  rebessin diners dels armadors per d'emborratxar els mariners i endeutar-los en el joc. L'única manera que els mariners podien evitar d'anar a la casa dels pobres o a la presó de deutors era treballar a bord d'un vaixell d'esclaus.
Si t'he deixat amb el sentiment que aquestes coses només passaven a l'imperi britànic, val la pena llegir un article publicat l'any 2020 per Vera Moya per conèixer quins eren els mètodes d'enrolament de les marines espanyola, francesa i anglesa al s. XVIII (6). 

Sobre el sistema de reclutament de tropes pels exèrcits imperials espanyols en temps de Felip V també val la pena llegir-se un article publicat el 2013 per Julian de la Cruz de Gracia (7). I en el cas d'Andalusia, pots trobar informacions més detallades a un article publicat per Antonio José Rodríguez Hernández (8).

Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).


  1. Wikipedia: Treasure Island [en] [fr] [es] [ca]
  2. David Emeney: Historic site. The Hole in the Wall Pub, Discovering Bristol, 2003
  3. Wikipedia: Impressment [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: King's shilling [en] [fr] [es] [ca]
  5. El reclutamiento de la marinería, La Voz de Galicia, 29.01.2017
  6. Vera Moya Sordo: Voluntarios y forzados: las dinámicas de reclutamiento en las marinas de guerra española, francesa e inglesa en el siglo XVIII, Tiempos Modernos, n° 40, junio de 2020
  7. Julian de la Cruz de Gracia: Del campo a la milicia. Levas y fianzas en Mora a principios del siglo XVIII
  8. Antonio José Rodríguez Hernández: Las levas forzosas en Andalucía, Servicio de Páginas PHP de la Universidad de Almeria, Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna
  9. Vera Moya Sordo: Motines masivos en las armadas británica, francesa y española a finales del siglo XVIII: una perspectiva comparativa, Derroteros de la Mar del Sur, nº 20-21 (2012-2013), pp. (51-52)
  10. José Manuel Váquez Lijó: La conflictividad generada por las levas de marinería en la España de la segunda mitad del siglo XVIII, Conflictividad y violencia en la Edad Moderna. Jiménez Estrella, Antonio; Lozano Navarro, Julián J. (eds.), vol.2, pp.1230-1240, (2012).

Sunday, July 13, 2025

le canal du midi

France 3 Nouvelle-Aquitaine - Histoire d'Ici: le Canal du Midi, YouTube, 04.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Des racines et des ailes - L'épopée du Canal du Midi, YouTube, 18.12.2023


Scarna Fishing - Le canal du Midi se vide ! Regardez ce que nous avons trouvé, YouTube, 17.01.2025

Sunday, July 6, 2025

the freak waves and the unsinkable münchen

BBC Horizon - Zoe Heron: BBC Horizon 2002 Freak Wave, YouTube, 27.06.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Pels pocs dies que estarà lliurement accessible, avui m'agradaria compartir amb tu un impressionant reportatge de Fabian Korbinian Wolf publicat enguany per Arte TV

Un reportatge que ens presenta un fenomen impressionant conegut en francès amb el nom de Vagues scélérates, en anglès Rogue waves, també Monster waves (1). 

Unes ones gegantes que poden arribar a la mida d'un edifici de deu pisos, de gairebé 35 metres d'alçada. Murs d'aigua que apareixen del no-res i amenacen fins i tot els vaixells més moderns (2) (3).

Arte TV - Les vagues scélérates, un mystère de taille, Disponible jusqu'au 18/07/2025


  1. Wikipedia: Vague scélérate [en] [fr] [es] [ca]
  2. Science investigates freak waves, BBC News, 12.11.2002 || Freak Wave, BBC Science, 14.11.2002
  3. Wikipedia: MS München [en] [fr] [es] [ca] || The last journey of the “München”, Lookout Newsletter, November 2018, Hapag Lloyd

Monday, May 26, 2025

geological survey in the swiss alps

Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025


La RTS publicava al Telenotícies d'ahir vespre dos reportatges sobre la situació de l'esllavissada a la Glacera de Birch, a Blatten (Lötschental, Valais / Wallis, Suisse).
El principal problema continua sent el risc de ruptura de la part davantera de la glacera, que fins ara avança a una velocitat de 2,5 a 3,5 metres per dia. El perill més important roman que la glacera es trenqui d'un sol cop, provocant l'esllavissada de nou milions de tones de material en direcció a la vall, provocant la destrucció del poble de Blatten (1).
RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025

Els reportatges de la RTS presentaven el sistema de vigilància dels fenòmens naturals als Alps que ha permès anticipar el moviment de la glacera a fi d'evacuar ordenadament els habitants de Blatten.

Com explica Yves Bühler, geògraf responsable du Groupe de télédétection alpine a l'Institut pour l'étude de la neige et des avalanches (SLF), a Davos (2).
A Suïssa tenim una col·laboració única entre les autoritats que han de prendre decisions, les empreses privades que han desenvolupat sistemes de vigilància d'alta tecnologia, i la investigació pública, que fa els tests de validació d'aquests sistemes i proposa la seva millora.
Aquesta col·laboració en la vigilància de la muntanya es realitza a tres nivells:

RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025
  • Al més alt nivell, els satèl·lits, com els de l'Agència Espacial Europea (ESA), observen els vessants de les muntanyes i registren possibles moviments.
  • En el moment en què identifiquen grans moviments, s'utilitzen drons o helicòpters: "Podem recollir dades molt precises amb drons, avions, helicòpters i satèl·lits – exactament on ho volem". Tanmateix, aquests mètodes tenen un gran inconvenient: en cas de vent fort o mal temps, no es poden recollir dades.
  • Si els helicòpters o els drons no poden operar, llavors s'ha de treballar exclusivament amb sistemes fixos com els radars, que s'utilitzen en muntanyes que presenten una situació de gran amenaça.
Segons Yves Bühler, aquests sistemes són complexos i molt cars, "però poden mesurar amb molta precisió el que està passant, i fer-ho amb una molta alta freqüència". Així, poden registrar acceleracions significatives per a elaborar les nostres previsions.

En el cas de Blatten, aquests tres nivells de vigilància van funcionar. Així, la població va poder ser advertida just en temps de l'agut perill natural.


  1. La situation reste tendue à Blatten, Le Temps, 26.05.2025
  2. Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025

Wednesday, January 29, 2025

facta non verba

La Vanguardia - Imperio, palabra del 2025 | Enfoque Enric Juliana, YouTube, 11.01.2025


Abans de res, deixa'm dir-te que, pel post d'avui, m'ha semblat una bona idea prendre en préstec, com a títol: Facta, non verba ("els fets, no les paraules"). Una sentència atribuïda a Juli Cèsar per l'historiador Suetoni.

Som-hi, doncs! Deixa'm començar pel vídeo amb què he obert el post d'avui. I deixa'm fer-ho parlant del seu autor, dient que l'Enric Juliana és un personatge per qui tinc més simpatia de la que puguin semblar demostrar alguns dels posts que he publicat en aquest blog..

Ho dic perquè no m'agradaria que se'm malinterpretés si dic que no he acabat de comprendre el missatge que ens vol transmetre Juliana al vídeo amb què he obert el post d'avui. Però el fet que es refereixi a les declaracions de Trump sobre el Canadà, Groenlàndia i Panamà associant-les al concepte de Lebensraum (1) i al de l'Imperi em van fer pensar que, la nova profecia de Juliana, està comparant el nou mandat de Trump amb un passat idíl·lic on els EUA haurien demostrat ser una potència pacifica i respectuosa d'un comerç equitable amb la resta de països del món.

Entenc que no és exactament això el que vol dir-nos Juliana. Però, en el seu entusiasme per llençar una première nou dies abans de la nominació de Trump, ha omès un detall important. Els EUA han estat gairebé sempre en guerra al llarg de la seva història, com pots veure al gràfic que les resumeix. Un gràfic que ens mostra que les guerres més llargues estan lluny de ser aquelles que hem retingut a la nostra memòria.
Niall McCarthy: America’s Longest Foreign Wars, Statista, 15.04.2021

Pel que fa a un llistat detallat de les guerres en què han participat els EUA, podria recomanar-te llegir un article de Wikipedia: List of wars involving the United States (2). Però deixa'm dir-te abans que les versions en anglès i francès ens adverteixen que aquest llistat té unes llacunes que inviten a pensar que pot ser encara més llarg. Tanmateix, com hom diu que una imatge val més que mil paraules, et proposo donar un cop d'ull als mapes publicats a un llibre de David Vine (3), de lectura recomanada: pots punxar aquí per veure alguns dels seus mapes més interessants, entre aquests, el que pots trobar a continuació.
United States Wars and Combat, 1776-2020. Map by Kelly Martin for David Vine: The United States of War, A Global History of America's Endless Conflicts, from Columbus to the Islamic State, University of California Press, 2020

Ara que ja hem recordat que qualsevol eventual conflicte bèl·lic en què la nova administració de Trump pogués implicar al seu país, no representaria cap novetat en la seva història, seria interessant demanar a Juliana que ens expliqui la utilització del concepte espantavelles del Lebensraum per fer referència a quelcom que els EUA han practicat des de sempre, de vegades com a resultat d'un conflicte bèl·lic, de vegades per la cessió o la compra d'un territori.
Petri Krohn: The Territorial acquisitions of the United States, such as the Thirteen Colonies, the Louisiana Purchase, the Oregon Country, the Mexican Cession, and so on, Wikipedia, 06.12.2020

Seguint amb les no-novetats que ens anuncia el vídeo de Juliana, em permeto recordar que els EUA han interferit en la política dels països d'Amèrica Llatina sempre que ho han considerat necessari per als seus interessos. Sovint, mitjançant l'organització de cops d'estat. Però també envaint-los, com va ser el cas de Panamà fa 35 anys (4), durant la presidència de George HW Bush.

La Nueva Enciclopedia - Invasión Militar a Panamá: La Última Intervención de Estados Unidos en la Guerra Fría, YouTube, 23.02.2022

Si parlem de Groenlàndia, crec que també val la pena recordar que la presència militar dels EUA a l'illa no ha necessitat fins ara de cap invasió. Que, entre 1959 i 1967, els EUA van construir sota el glaç una base militar: Camp Century (5) amb míssils nuclears preparats per atacar l'antiga URSS. Que aquesta base militar es trobava a 200 km d'una altra gran base militar nord-americana que ja existia en temps de la II Guerra Mundial: Thule.

US Defense News - What It's like at America's Northernmost Military Base in Greenland?, YouTube, 22.12.2020

Una gran base militar, des del 2023 coneguda amb el nom de Pituffik (6), la més septentrional de la US Space Force, lligada als radars del North American Aerospace Defense Command (NORAD) i que té com a missió la detecció dels míssils balístics i la vigilància de satèl·lits pel comandament de la força aèria dels EUA.

Així doncs, com la presència militar nord-americana no s'ha qüestionat mai i, fins on jo sé, les relacions entre els EUA i Dinamarca sempre han sigut excel·lents, desconec quin pot ser l'interès de Trump i la banda de tertulians que ha escollit com a assessors per comprar l'illa:
He de confessar-te que, vivint a Europa, també desconec quins són els diners per adquirir Groenlàndia amb què compta Trump, president d'un país que diu no estar en condicions d'assumir el cost del seu servei postal i que està considerant des de fa anys la seva privatització (7).

Recordem també que, durant el seu discurs de Cap d'Any, el primer ministre de Groenlàndia, va dir que volia que Groenlàndia es desprengués de les cadenes del colonialisme. I que, després d'una visita de Donald Trump Jr a principis d'aquest any, el primer ministre va dir: "Som groenlandesos. No volem ser nord-americans. Tampoc volem ser danesos. El futur de Groenlàndia serà decidit per Groenlàndia" (8).

Potser
val també la pena recordar que Groenlàndia tenia el 2022 una població de 56,583 habitants, dels quals gairebé el 90% són natius inuits. I que la promesa d'una quantitat raonable de dollars per habitant podria fer passar la idea de convocar un referèndum per "decidir" sobre el futur polític de l'illa.
Tanmateix, veient la facilitat amb què Trump ha reeixit a fer doblegar els genolls al president colombià: Gustavo Petro, just amb l'amenaça dels aranzels (9), em demano si la política agressiva de Trump vers Groenlàndia o el Canadà no té cap altre objectiu que ficar sota pressió les seves economies, obligant danesos i canadencs a signar tractats comercials que, anant contra els seus interessos sobirans, els segueixin permetent l'accés a un dels mercats econòmicament més atractius del planeta.
Donald Trump: A Snake Oil Salesman

Estem doncs davant de la idea de l'Imperi evocada per Juliana? Abans de respondre a aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te la lectura d'un article publicat per Josep M. Colomer a La Vanguardia (10):
Estats Units és un imperi en retirada. La seva última victòria militar va ser fa trenta-quatre anys, a la guerra del golf Pèrsic. Després, es va retirar unilateralment, sense èxit o derrotat, de l'Iraq, l'Afganistan, Líbia i Síria. Ara ja no envia tropes als escenaris de conflicte, com a Ucraïna, a qui només ven armes. La despesa militar, que havia arribat al 8% del PIB durant la segona guerra freda del president Reagan als anys vuitanta, és ara del 3,4%, menys del que Trump reclama als socis de l'OTAN. Un milió de soldats desplegats a més de mil bases militars, la majoria a Europa, han quedat reduïts a cent cinquanta mil.

Donald J. Trump no vol conquerir el món, sinó tot al contrari: el seu pla és atrinxerar-se a Amèrica del Nord, tancar fronteres, oblidar-se d'Europa i acomodar zones d'influència amb Rússia i la Xina per no haver d'anar de guerra a guerra per salvar als seus suposats amics.
William McKinley: One of the biggest Snake Oil Salesmen

El mateix dia de la publicació de l'article de Josep M. Colomer, un article d'Antoni Puigverd ens recordava la figura de William McKinley (11), un president dels EUA assassinat durant el seu segon mandat per un anarquista americà d'origen polonès: Leon Frank Czolgosz (12):
Les dues grans aportacions polítiques de McKinley (proteccionisme aranzelari i expansionisme imperial) troben en Trump a un continuador directe. Ja des d'abans de ser diputat, McKinley era un defensor a ultrança de la indústria americana. Amb la seva política aranzelària, que frenava les importacions, la indústria americana va fer un gran salt.

Pel que fa a l'expansió territorial, McKinley va pressionar Espanya per concedir la independència als insurgents cubans. A conseqüència de l'explosió del Maine (febrer de 1898: un cuirassat nord-americà que havia ancorat, intrús, al port de l'Havana), McKinley va sol·licitar la declaració de guerra al Congrés i la va signar. La moderna flota nord-americana es va imposar fàcilment a l’antiga marina espanyola. Per acordar la pau, Espanya va haver de lliurar als Estats Units, a més de Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines (...) El mateix any,
McKinley va annexionar les illes Hawaii als EUA.
L'afany de Puigverd per parlar-nos de polítiques imperials no ens ha de fer oblidar la situació particular d'aquells territoris que, pel que sigui, tot i estar sota sobirania nord-americana, no formen part del territori nacional dels EUA: Guam i les illes Marianes, Puerto Rico i, fins al 1946, les  Filipines.
Et recomano la lectura d'un article de Wikipedia (13) que parla de la història dels territoris dels Estats Units. D'aquells territoris que van acabar fent part del territori nacional dels EUA; d'aquells que van acabar sota la sobirania dels EUA sense fer part del seu territori nacional i la d'aquells territoris que van ser invadits o ocupats una o diverses vegades al llarg de la seva història.
I just per tancar el post d'avui, en relació amb el que pugui ser la futura política exterior de l'administració Trump, recomanar un cop més la lectura de l'article de Josep M. Colomer, molt especialment un paràgraf on ens recorda que:
Ja hauríem d'haver après fa temps que a Trump no se l'ha de jutjar per la seva xerrameca, que sol ser provocativa per despistar o atemorir el contrari i així vèncer-lo o obligar-lo a negociar. Cal parar atenció només al que faci. I no li serà fàcil: hi haurà resistència, incompetència, alts i baixos econòmics, desenganys, corrupció ...
Naturalment, part de la xerrameca s'anirà traduint en ordres executives i lleis que sortiran del Congrés i del Senat nord-americans. En aquest moment, valdrà la pena reflexionar sobre tres o quatre coses que hem après al llarg dels anys. En el terreny de l'ecologia, per exemple, quin és un dels països que rep amb més intensitat les conseqüències del canvi climàtic, quin és el seu cost anual i quin és el seu impacte en el sector de les assegurances i en les economies de les classes mitjanes..., i els actors de Hollywood.

I ja en el terreny de l'economia, analitzar quin pot ser l'impacte de les decisions de la nova administració en el motor del consum: les classes baixa i mitjana. I quan aquestes impactin a les grans corporacions, no oblidar que aquestes van aprendre tres o quatre coses durant el període més àlgid de la globalització.
Per exemple, quan es va amenaçar amb sancions a la Xina, moltes empreses d'aquest país van deslocalitzar a Vietnam i a Mèxic (14). I quan la nova administració dels EUA va amenaçar a Mèxic amb aranzels que podien pujar fins a un 25%, moltes de les manufactures que exporten des d'aquest país als EUA, majoritàriament lligades a empreses nord-americanes i xineses, van engegar un període de reflexió sobre el seu eventual trasllat a Vietnam (15).  

  1. Wikipedia: Lebensraum [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: List of wars involving the United States [en] [fr] [es] [ca]
  3. by David Vine: The United States of War, A Global History of America's Endless Conflicts, from Columbus to the Islamic State, University of California Press, Oct 2020
  4. Wikipedia: United States invasion of Panama [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The defrosting of a military base: Camp Century, publicat en aquest blog el 05.03.2020
  6. Wikipedia: Pituffik Space Base [en] [fr] [es] [ca]
  7. Eric Katz: USPS privatization again under consideration, Trump says. The president-elect suggested he could bring back an idea from his first term that proved unpopular with both parties in Congress, Government Executive, 16.12.2024
  8. Maya Yang: Trump again demands to buy Greenland in ‘horrendous’ call with Danish PM, The Guardian, 25.01.2025
  9. Petro acepta a los deportados por Trump tras las amenazas de nuevos aranceles a Colombia, La Vanguardia, 27.01.2025
  10. Josep M. Colomer: La retirada de Trump, La Vanguardia, 27.01.2025
  11. Antoni Puigverd: Monte McKinley, La Vanguardia, 27.01.2025
  12. Wikipedia: Assassination of William McKinley [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Former unincorporated territories and administered areas
  14. David Culver et al.: An industrial Chinatown near the US southern border readies its options should Trump tariffs come, CNN Business, 22.01.2025
  15. Why Foreign Companies Relocate to Vietnam?, Vietnam Briefing

Sunday, January 19, 2025

i és en aquest clarobscur que neixen els monstres

EM Productions - Steve Bannon: Master of Chaos (Official Trailer), YouTube, 25.10.2023
Sarah Findley - Steve Bannon: Master of Chaos (2023), IMDb
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

A principis del mes de gener d'enguany, Ketrin Jochecová va publicar un article de lectura recomanada que portava per títol: Steve Bannon: Els diners de Musk ens ajudaran a fer d'Europa un refugi populista (1). Aquest article mencionava algunes de les declaracions de Bannon recollides anteriorment per un article publicat a Bloomberg (2):
Els diners i la informació són les dues armes nuclears tàctiques de la política moderna, i podem desplegar ambdues a una escala sense precedents (...) Si Musk inverteix a Europa la mateixa quantitat de diners que ha invertit a la campanya electoral de Trump, les nacions d'aquest continent giraran cap a una agenda populista (...) No hi ha cap govern de centre-esquerres a Europa que sigui capaç de resistir aquest atac.
Pel que sigui, aquestes declaracions no han ocupat els grans titulars de la premsa europea. Una premsa que ha donat molta més importància a l'entrevista d'Elon Musk amb Alice Weidel, líder de l'AfD, el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya.

En realitat, la premsa europea ha donat molta més importància a l'entrevista en si, que al que es va dir abans i durant aquesta. 

Pel que sigui, més enllà de les idees de l'AfD sobre el tancament de fronteres i l'expulsió dels immigrants, fora d'Alemanya no es va dir gran cosa sobre el congrés que l'AfD va celebrar l'11 de gener a Riesa (estat lliure de Saxònia), on Weidel va declarar que si un dia governava el seu partit: Enderrocarem tots els aerogeneradors. Acabarem amb aquests molins de vent de la vergonya (3).
Un xic menys del 60% de l'electricitat generada l'any passat a Alemanya procedia d'energies renovables com l'eòlica i la solar. Sense sorpresa per a ningú, les declaracions d'Alice Weidel estan en fase amb les idees de Donald Trump, que va reclamar recentment el desmantellament dels aerogeneradors del Mar del Nord.
Weidel també va criticar la decisió d'Angela Merkel de tancar les centrals nuclears alemanyes, afirmant que: No cal ser gaire llest per adonar-se que no es pot governar un país industrial només amb energia eòlica i solar

Musk, fabricant de les bateries que permeten acumular l'electricitat que produeixen els panells solars i els aerogeneradors, va respondre amicalment dient que ell és un fan de l'energia solar i de l'energia eòlica, però que no s'oposa a la idea de completar la producció de les renovables amb centrals tèrmiques convencionals (gas i carbó) i centrals tèrmiques nuclears (4).
Deixem per un moment el debut de la carrera d'estadista de Musk i tornem als estadistes professionals de la premsa. Si aquests no van donar la importància que mereixien les declaracions de Bannon amb què he obert el post d'avui (cf. 1), van estar molt més receptius a unes declaracions publicades el 14.01.2025, on creien haver  identificat l'inici de les baralles internes al si de la nova administració dels EUA (5):
Bannon va burlar-se de Musk afirmant que si va tenir "una certa influència" en el triomf de Trump i el partit republicà a les eleccions, no "té la capacitat prendre decisions ni d'informar d'aquestes decisions ni d'impulsar-les".
De totes maneres, la premsa europea va concentrar els seus titulars en les declaracions de Trump sobre l'extensió de la sobirania dels EUA al Canadà. Groenlàndia i Panamà. 

Però el sensacionalisme dels titulars contrastava amb la confusió i desconcert que es manifestava als articles d'opinió davant de l'agressivitat que mostrava Trump amb els països aliats dels EUA.
Source: Sad and Useless

El desconcert dels opinadors de la premsa europea em va fer recordar un article publicat a finals del 2021 (6), on l'autor recordava unes declaracions que Bannon va fer el 2018:
El que pugui dir el partit demòcrata no importa. La manera d'actuar contra ells és inundar la informació amb m**** (eng. Flood the zone with sh**). O, com Bannon va afirmar en una altra entrevista: No es tracta de la persuasió: es tracta de la desorientació.
Jo afegiria que tant la creació de les fàbriques de fakes i l'agressivitat dels trolls creats en aquelles fàbriques, estan al servei de la creació de l'estratègia de la contrainformació, la confusió, el desconcert ... O la desorientació, en paraules de Bannon.
Aquells ciutadans de l'estat espanyol que s'estiguin trencant el cap per a trobar una expressió menys escatològica per traduir l'estratègia de Bannon farien bé de recordar que, des de temps immemorables, aquesta es coneix al seu país com l'estratègia de la tinta del calamar. Una estratègia utilitzada ad nauseam per les dretes nacionalistes de l'estat espanyol (7).
Quan el calamar es troba en una situació de perill, expulsa la tinta per poder escapar de manera desapercebuda. Aquesta tècnica es configura de manera diferent en política: s'utilitza per distreure l'opinió pública en l'accessori, mentre el deep state s'ocupa de l'essencial, amagat en la tinta dels mitjans de comunicació al seu servei.
Tornant a l'agressivitat de les declaracions de Trump, no conec quina serà l'estratègia geopolítica i militar de la nova administració dels EUA. Però recordo que aquestes declaracions no estan en fase amb les promeses que es van fer durant la campanya electoral: 
La quadratura del cercle. Les expulsions de milions d'immigrants il·legals, el tancament de les fronteres a les importacions, la pujada de salaris i la baixada de preus dels productes de consum, en particular aquells lligats a l'alimentació. 
I sobre aquest darrer particular, m'agradaria recordar que, pocs dies després de la seva elecció, Trump manifestava que aquest seria un objectiu molt difícil d'assolir (8).

BBC News - Donald Trump says he 'would encourage' Russia to attack non-paying Nato allies, YouTube, 11.02.22024

Desconec doncs si les declaracions de Trump fan part de l'estratègia de la tinta del calamar o si responen a l'única alternativa identificada pels membres de la nova administració davant el previsible incompliment de les seves promeses electorals.

El cas és que els analistes polítics estan desorientats. Aquestes declaracions tenen per objectiu enemistar els EUA amb els seus veïns: Canadà i Mèxic? Debilitar al seu principal soci occidental: la UE, afavorint la seva implosió? Acabar amb l'aliança militar hegemònica del món occidental: l'OTAN? Crear un conflicte de difícil solució amb la factoria del món: la Xina?

No puc descartar que tot l'enrenou creat per la premsa europea sobre les declaracions de Trump sobre Canadà, Groenlàndia o Panamà no és més que una estratègia de la tinta del calamar per evitar parlar de les declaracions de Trump amenaçant el futur de l'OTAN, en cas que els seus membres no augmentin ràpidament el seu pressupost de defensa a un 5% del PIB: una despesa militar superior a la consentida en el punt àlgid de la Guerra Freda? (9).

Però, francament, no ho sé. Tanmateix, com la memòria dels éssers humans té les ales molt curtes, crec que val la pena recordar que les declaracions i les amenaces de Trump no sempre s'han materialitzat en res que hagi anat més enllà de reforçar la fidelitat del seu electorat. Moltes, em donen un sentiment de déjà vu, com pots veure a un vell post que vaig publicar el novembre del 2016, poc abans del primer mandat de Trump (2017-2021) (10):
Trump té al seu programa la definició d'una estratègia de ruptura de tractats de lliure comerç, la imposició de drets duaners per a protegir la indústria local amb la creació de llocs de treball i l'objectiu d'assegurar la competitivitat de la indústria americana gràcies a una energia de producció local i a bon preu (...).

El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.
I ara, si m'ho permets, m'agradaria tornar al tema de l'energia nuclear per la qual semblen apostar amb entusiasme la nova administració dels EUA i les dretes populistes europees.

Aquells que em seguiu des de fa temps en aquest blog, ja sabeu que detesto les teories conspiracionistes. Però actualment només veig un país que pugui estar interessat a promoure l'energia nuclear: Rússia (11):
Els recursos miners de Rússia no estan en fase amb les necessitats de les seves centrals nuclears. Els contractes de subministrament de mineral d'urani que Rússia té signats amb països estrangers, representen el triple del que consumeixen els seus propis reactors.

Només 12 països disposen de la capacitat d'enriquir l'urani necessari pel funcionament de les centrals nuclears. Però 
els baixos costos de producció de Rússia en aquest mercat liberalitzat, li ha permès controlar gairebé el 40% del mercat.
Desconec si, com s'ha afirmat sovint a la premsa occidental, les dretes nacionalistes que defensen aquest tipus d'energia reben o no favors de Rússia. Tanmateix, no m'atreveixo a afirmar el contrari. Bàsicament, perquè els industrials occidentals fa temps que semblen haver perdut l'interès per una font d'energia que té un cost més elevat que el de les energies renovables. I, davant del desinterès dels industrials occidentals, l'interès entusiasta de les dretes nacionalistes per promoure aquest tipus d'energia em sembla altament sospitós.
Abandonar l'euro, rebutjar la UE, nacionalisme en lloc de fronteres obertes i no donar suport als acords de lliure comerç: la llista és llarga i alarmant. Tanmateix, les propostes de l'AfD en terreny de la política energètica augmentarien la dependència d'Alemanya del gas i del petroli, i l'únic beneficiari seria el cap d'Estat rus Vladímir Putin. (cf. 3)
En efecte, com podem veure a Espanya en el cas de la central nuclear d'Almaraz, malgrat les disposicions legals que permeten allargar el temps d'explotació d'una central nuclear, el seu cost de funcionament i de manteniment, fan que alguns dels seus propietaris renunciïn a allargar la seva vida útil i prefereixin seguir l'opció del seu tancament. Altrament, com podem veure a continuació, la idea de construir noves centrals nuclears està molt lluny de ser evident (12).
Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024
Siguem seriosos i admetem que, tret de l'Enric Juliana (13), ningú pot anticipar amb seguretat què passarà durant el mandat de Trump. Tanmateix, en l'anàlisi de Juliana he trobat a faltar una frase d'Antonio Gramsci que segurament va conèixer durant el període de la seva militància comunista al PSUC (14): El vell món s'està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres.

No és necessari tenir el do de la clarividència per a saber que el vell món de l'hegemonia econòmica i militar d'occident sobre el planeta s'està morint. Tampoc per a caure en la imprudència de creure que el reemplaçarà un de millor. Però tenir identificats als monstres i les claus que expliquen les seves accions és essencial per a no caure en la desorientació i l'angoixa vital en la qual ens pot submergir la seva ofensiva política de comunicació.

Podria afegir que una bona idea seria practicar la lectura dels mateixos clàssics que han llegit els monstres. Com ara Sun Tzu, el seu Art de la Guerra i les seves sentències: Si coneixes al teu enemic i et coneixes a tu mateix, no hauries de témer el resultat de mil batalles. Si et coneixes a tu mateix, però no al teu enemic, per cada batalla que guanyis patiràs una derrota. O, si no coneixes ni al teu enemic ni a tu mateix, perdràs totes les batalles.

En tot cas, em sembla que, just per començar, l'essencial és no ser víctima de l'estratègia de la tinta del calamar. No caure en els seus paranys i mantenir una discreta distància de seguretat amb aquells que la practiquen. Però, per damunt de tot, mantenir-nos el més allunyats possible dels seus propagandistes.


  1. Ketrin Jochecová: Steve Bannon: Musk’s money will help us make Europe a populist haven, Politico, 08.01.2025
  2. Alex Wickham et al.: Musk Takes Slash-and-Burn Style to Europe After Bolstering Trump, Bloomberg, 08.01.2025
  3. Tras los comentarios de Weidel sobre la demolición de aerogeneradores: La industria advierte de grandes daños, MarketScreener, 12.01.2025
  4. Tamsin Paternoster: Elon Musk y la jefa de la extrema derecha alemana organizan un chat en línea que la UE advierte que podría ser ilegal, EuroNews, 09.01.2025
  5. Myah Ward, Dasha Burns: Bannon taunts Musk: He doesn’t have that much power, Politico, 14.01.2025
  6. Brian Stelter: This infamous Steve Bannon quote is key to understanding America’s crazy politics, CNN Business, 16.11.2021
  7. Julio González García: Ayuso y la estrategia del calamar, Global Politics and Lauw, 12.09.2022
  8. Alexandra Hutzler: Trump now says bringing down grocery prices, as he promised, will be 'very hard', ABC News, 13.12.2024
  9. Joshua Posaner et al.: Europe splits on Trump’s call to dramatically boost defense spending, Politico, 08.01.2025 || Andrew Gray, Lili Bayer: NATO won't back Trump's new defence spending target but will raise its sights, Reuters, 10.01.2025 || Rebecca Rommen, Nathan Rennolds: Europe is divided over Trump's call for NATO members to boost defense spending to 5% of GDP, Business Insider Europe, 12.01.2025
  10. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
  11. Teva Meyer: L’uranium : une ressource stratégique, Vie Publique, 04.08.2023
  12. Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024
  13. Enric Juliana: Imperio, palabra del 2025, YouTube, 11.01.2025
  14. Wikipedia: Enric Juliana [en] [fr] [es] [ca] || Agustí Colomines i Companys: ¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?, Blog personal, 29.03.2015

Tuesday, January 14, 2025

miren etxezarreta

José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024


El dijous 09.01.2025, després d'un vol sense incidències, quan l'avió va arribar a prop de Ginebra (Genève, Suisse) es va trobar amb unes condicions meteorològiques que li van impedir d'aterrar, i va haver de fer-ho a Lió (Lyon, France). Més d'una hora després que arribéssim a Lió, van sortir els autocars que ens havien de portar a Ginebra.

Ja feia estona que era nit tancada però, com ja havia dormit prou durant el vol, no tenia gaire son. Vaig obrir el mòbil per acabar de llegir les últimes pàgines d'un llibre de José Corrales: Las chicas del muro (1) que feia temps que m'havia descarregat i havia llegit a estones durant el mes de desembre.

En acabar el llibre, vaig donar un cop d'ull a BlueSky i vaig veure un article publicat per Kaos en la red que enllaçava amb un vídeo de YouTube que presentava l'acte d'homenatge que l'ajuntament d'Ordizia (Gipuzkoa, Euskadi) havia organitzat el 23.11.2025 a una filla d'aquell municipi: Miren Etxezarreta. Un vídeo que presentava el seu arxiu i una beca d'Economia Critica que porta el nom d'aquesta professora (2).

Veient el vídeo amb què he obert el post d'avui, del que et recomano saltar-te una introducció que, amb la millor de les intencions, dura gairebé 6 minuts, em van venir un munt de vells records.

Havia acabat la meva llicència en Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el mes de juny del 1986. El mateix mes que vaig obtenir el diploma de Màster en Informàtica Aplicada al Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. El mateix any que havia obtingut el Certificat d'Aptitud Pedagògica de l'Institut de Ciències de l'Educació.

Pocs dies després d'acabar el curs, l'Anna Cabré (3) em va contractar per treballar com a informàtic al Centre d'Estudis Demogràfics (CED) (4).
UAB pays homage to demographer Anna Cabré

Tot havia anat massa ràpid i tenia el sentiment que els esdeveniments dirigien la meva vida. Encara no havia signat cap contracte amb el CED, però ja havia començat a familiaritzar-me amb els seus sistemes informàtics i uns programes que, encara avui, estic segur que hom consideraria d'informàtica de punta.

Tot va començar a posar-se en ordre al meu cap quan em va contactar un professor del Departament de Geografia de la UAB amb qui em vaig sentir molt unit al llarg de la meva carrera: en Manuel de Miró i Orell (5). En Manel em va dir que el departament havia creat una plaça de Professor Ajudant a l'àrea de Geografia Física i em va animar a presentar-me al concurs públic per accedir-hi.

Tot i que la idea em va engrescar, vaig contactar amb l'amic Josep Fontana (6) per saber què en pensava. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que vaig publicar a un post en aquest blog el 29.08.2019 (7).
A Josep Fontana, gairebé se li va travessar el glop de la cervesa que estàvem bevent a una terrassa quan vaig dir-li que havia declinat acceptar el lloc de treball que m'havia ofert l'Anna Cabré al Centre d'Estudis Demogràfics (CED), i que vaig preferir treballar com a professor ajudant a l'àrea de Geografia Física del Departament de Geografia de la UAB.
Tot seguia anant a una velocitat vertiginosa, però ara anava en una direcció que jo havia tingut l'oportunitat d'escollir.

Després d'agrair a l'Anna Cabré haver pensat en mi per a treballar al CED, vaig començar a preparar els treballs pràctics i de terreny dels estudiants del primer cicle que tindria al meu càrrec. També els de la troncal de segon cicle amb qui començaria a treballar el 1987. Seguia treballant durant les nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia de la UAB, en la federació de sistemes que no havien estat concebuts per a treballar junts: SPSSx, Map Analisys Package i altres. I preparant la línia de recerca que, un cop acabats els cursos del doctorat, em permetrien tirar endavant la meva memòria de tesi doctoral.
Miren Etxezarreta - Semana Galega de Filosofía sobre la “estrategia del olvido en el capitalismo” 2013

Tot anava més o menys sobre rodes quan, uns mesos més tard, un altre professor del departament, en Joan Sabí (8), em va dir que una catedràtica de la facultat d'Economia de la UAB: Miren Etxezarreta (9), havia contactat amb ell per participar com a expert en cartografia digital en un projecte finançat per la Diputació de Barcelona. Em va dir que del que es tractava en realitat era de produir la cartografia digital associada al projecte, que no l'interessava i que m'havia designat a mi per ocupar-me de fer-la.

La feina no em mancava i aquell projecte no m'aportava res en el terreny acadèmic. Així que vaig tocar el tema amb l'amic Josep Fontana. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que pots trobar al post que vaig publicar en aquest blog el 29.08.2019 (7).
Va passar gairebé el mateix quan vaig treballar a un projecte dirigit per Miren Etxezarreta. També en aquest cas, hi havia un munt de gent que hauria matat per estar al meu lloc. Quan se'n va assabentar, en Josep Fontana em va deixar ja per impossible. Finalment, vaig treballar amb ella en una feina que no m'entusiasmava particularment i de la que el millor que vaig traure va ser conèixer un bon amic amb qui segueixo tenint un contacte diari: l'Antoni Montseny Domènech (10).
A l'equip de Miren Etxezarreta hi havia dues estudiants de segon cicle, a més de l'Antoni Montseny (10) i en José Iglesias Etxezarreta, fill de Miren. A mi m'agradava, seguia amb interès els seus raonaments, prenia nota de les seves directrius ...
Antiavalots dels Mossos a l'interior del campus de la UAB | Autor: Ismael Khayal

Però, francament, no tenia ni el temps ni la motivació per implicar-me més enllà de l'estrictament necessari. Fonamentalment, per tres motius: el primer, que acabava de conèixer una noia amb qui avui fa 36 anys que em vaig casar. Altrament, passava moltes nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia, també vaig passar les vacances de cap d'any al Laboratori d'Anàlisi d'aigües i sòls del Departament de Geografia preparant les classes de pràctiques i les sortides de camp. També seguia els Cursos de postgrau i seguia amb el treball de recerca de la meva memòria. Last but Not Least, la UAB vivia un intens moviment de revolta que no m'hauria perdut per res del món. Un moviment que va acabar amb l'ocupació del rectorat pels estudiants i el seu desallotjament pels Mossos, que van entrar per primer cop a la UAB el febrer del 1987 (11).
L'ocupació del Campus de la UAB pels Mossos em va permetre seguir preparant el treball de camp pels cursos de segons cicle i per la memòria de recerca de la meva tesi doctoral. Recordo que, a una d'aquelles sortides de camp, em va acompanyar lo tio Hands, qui també va conèixer durant aquelles mobilitzacions a qui avui és la seva dona, la tia Emma (12).
Reconec que vaig ficar a Miren davant d'una situació impossible i que la vaig traure de polleguera en més d'una ocasió. La data de lliurament dels resultats del projecte s'apropava i jo no estava gaire implicat en el projecte, desaparegut entre el meu treball docent i de recerca a la UAB i la meva vida personal, amb l'afegit de no perdre'm ni les assemblees ni les mobilitzacions dels estudiants.

En aquest context, reconec que devia ser molt difícil per Miren mantenir la seva reputació de capdavantera del marxisme radical de la UAB i desfer-se de mi, malgrat que jo no vaig fer res d'altre perquè aquest fos el resultat.

Afortunadament, l'Antoni Montseny va decidir aprofitar els permisos del servei militar per fer-se càrrec de la feina i tirar endavant amb el projecte durant les mobilitzacions. Quan aquestes van acabar, no diré que Miren em va acollir amb els braços oberts, però tampoc em va fer cap show: la nostra relació es va desenvolupar en un terreny professional, sense retrets.

Mentre l'autocar que em portava des de Lió a Ginebra anava devorant els kilòmetres d'una autopista gairebé deserta al voltant de la mitjanit, tornar a veure i sentir la veu de Miren al vídeo amb què he obert el post d'avui em van fer reviure un munt de records, dels quals he compartit amb tu solament alguns car, com ja pots imaginar, n'hi ha molts més!

  1. José Corrales: Las chicas del muro, Ediciones B, 23 febrero 2023
  2. José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024
  3. Wikipedia: Anna Cabré [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Centre d'Estudis Demogràfics [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The Global Carbon Project, publicat en aquest blog el 13.03.2019 || Manuel de Miró: Morfología y estructura del margen continental del Ecuador, República del Ecuador, Instituto Oceanográfico de la Armada, 1976
  6. Wikipedia: Josep Fontana [en] [fr] [es] [ca]
  7. Veure Josep Fontana ens ha deixat, publicat en aquest blog el 29.08.2018
  8. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest blog el 18.01.2024
  9. Wikipedia: Miren Etxezarreta [en] [fr] [es] [ca]
  10. Antoni Montseny Domènech, Diputació de Barcelona, Fitxa biogràfica
  11. La universitat dels antiavalots, Llibertat.cat, 20.06.2012
  12. Veure Passats tèrbols (4), publicat a El Geògraf Solitari el 06.11.2008

Saturday, December 7, 2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024


Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:
El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.
Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleriaRubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:
L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.


Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.


Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.


Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.


  1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
  2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
  3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024