Showing posts with label agriculture. Show all posts
Showing posts with label agriculture. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Sunday, July 13, 2025

le canal du midi

France 3 Nouvelle-Aquitaine - Histoire d'Ici: le Canal du Midi, YouTube, 04.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Des racines et des ailes - L'épopée du Canal du Midi, YouTube, 18.12.2023


Scarna Fishing - Le canal du Midi se vide ! Regardez ce que nous avons trouvé, YouTube, 17.01.2025

Wednesday, July 2, 2025

descoberta del vercors

France 3 Auvergne-Rhône-Alpes - Vercors : à la découverte de la route des grands goulets, fermée dans les années 2000, YouTube, 23.08.2024


Pot ser que ja has sentit parlar del massís de Vercors (1), als Pre-alps francesos. O pot ser que ja hi has anat. Però, tant si ja has anat com si encara no ho has fet, avui m'agradaria compartir uns reportatges que et descobriran un lloc del qual no havies sentit parlar mai o aquell lloc on ja hi havies estat, però del qual no coneixies tota la seva riquesa paisatgística i cultural.

M'ha semblat una bona idea començar amb una passejada tranquil·la per la impressionant Route des grands goulets (2). Una carretera construïda a finals del s. XIX amb l'ajuda de milers d'immigrants italians que retrobarem al segon vídeo, on també ens trobarem amb un gran nombre d'immigrants d'arreu d'Europa que es van unir al maquis per a combatre el feixisme a França, amb el suport de la població local. La bogeria criminal dels nazis els ho faria pagar molt car a uns i a altres.

Histoire de la route de Combe Laval et de la Résistance dans le Vercors (extrait de l'émission Des Racines et des Ailes sur la Drôme et le Vercors du 29/03/2023), YouTube, 13.04.2023

I si el que has vist fins ara ha reeixit a retenir el teu interès, et proposo acabar amb un reportatge més llarg. Naturalment, pots deixar-lo per veure'l un altre dia. Però et recomano que no deixis de veure'l. Car si els paisatges del Vercors són impressionants a l'estiu, a l'hivern és un altre món.

Més enllà del fet que el vídeo té gairebé deu anys i potser la neu potser ja no cau com llavors, és un altre món per aquells que hi viuen durant els períodes on l'absència de turistes els permeten desenvolupar unes interessants activitats culturals, esportives, agrícoles, gastronòmiques, etc.

Échappées belles - Le Vercors, le paradis blanc, YouTube, 25.08.2015


  1. Wikipedia: Massif du Vercors [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Grands Goulets [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 29, 2025

la xarxa suïssa de cars postals

Source: CarPostal. Quatre lignes dans les Grisons sont exclusivement desservies par des cars postaux électriques.


Malgrat l'arribada dels orcs neoliberals (1) i la degradació dels serveis públics sota un discurs de control de costs que no fan sinó ficar en evidència la seva incompetència, els ciutadans d'aquest país continuem compartint l'orgull de tenir un servei públic de transport reconegut a tot el món per la seva eficiència, puntualitat i fiabilitat.

Hom podria destacar l'excel·lent xarxa de transport públic urbà de les principals ciutats del país: Zúric, Ginebra, Basilea o Berna. Però, la joia de la corona és el sistema ferroviari del nostre país, amb una xarxa de més de 5000 km que cobreix tot el país i dona servei fins i tot a les seves regions més remotes.

Tanmateix, enllà on no arriba el ferrocarril, ho fan els vaixells, funiculars, telefèrics..., i la xarxa de CarPostal (2). Una xarxa que opera prop de 900 línies d'autobusos i autocars a tota Suïssa, incloses una trentena de xarxes urbanes

Just per informació, recordar que durant l'any 2024, els 2300 vehicles de la CarPostal van transportar 183 milions de passatgers.
A finals de 2024, 42 dels aproximadament 2.300 vehicles eren totalment elèctrics. Un terç d'aquests vehicles circulaven al cantó dels Grisons. 
L'any 2025 una trentena d'autocars postals elèctrics es posaran en servei a Sion, Moudon i Gland. Enguany, també s'electrificaran vehicles de les xarxes urbanes.  CarPostal ha previst convertir tota la seva flota en elèctrica el 2035 (3).
Chur bus station - Joachim Kohler Bremen, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

La RTS ha emès enguany la segona temporada d'una sèrie que va començar a emetre en 2023. Una sèrie que posa l'èmfasi en la importància d'aquest servei a les regions alpines i en els traçats perillosos que han de salvar els conductor@s per assegurar el transport dels passatgers i el lliurament de correu i paqueteria als indrets més aïllats de les nostres muntanyes.

Els episodis de la sèrie presenten uns paisatges magnífics i escenes remarcables de la població que viu a les zones que travessen les línies dels car postals. Però també escenes que provoquen una forta pujada d'adrenalina, com quan els cars travessen els carrers estrets dels pobles i les petites ciutats de muntanya. O carreteres i túnels tan estrets que l'acumulació de gel a les parets durant l'hivern pot comprometre el seu pas. I tot plegat, mentre hom es demana si seria raonable fer obres de millorament de carreteres i túnels que, vists els pendents i l'estat del permagel, poden provocar que tot acabi per ensorrar-se.

RTS - L'Engadine (Episode 2 - Saison 2)
La ligne de cars postaux traverse la Basse-Engadine et se termine dans la vallée de Samnaun : elle passe par des vallées latérales, des tunnels étroits et le long de l’Inn.

RTS - Le Val d'Anniviers (Episode 3 - Saison 2)
La ligne menant au Val d'Anniviers, une vallée reculée, est une aventure qui permet d'atteindre les plus hauts sommets des Alpes.


  1. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca
  2. CarPostal: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  3. Car postal - voyage à travers la Suisse, RTS (2023, 2025)

Thursday, January 16, 2025

agrivoltaics - catalunya

‘grape yields under solar panels 20-60% higher…highest increase, 60%, Chardonnay grapes, Marselan (30%) Grenache blanc (20%)…2nd trial yield increase >30%…attributed to moderating temperatures, increasing humidity, reducing irrigation needs by 20-70%…protects against frost, mortality reduced 25-50%’

[image or embed]

— Commercial Solar Guy (@commercialsolarguy.com) 30 novembre 2024 à 13:46


En un moment en què els interessos de la indústria de les energies fòssils estan recuperant la idea d'oposar l'ús del sòl destinat a la producció d'energia solar amb el seu ús per a la producció agrícola, crec que pot ser interessant donar un cop d'ull a un post que vaig publicar el novembre del 2022: Agrivoltaics (1) on et presentava algunes experiències de l'agrivoltaica a Espanya (2) (3): la combinació de la producció agrícola i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques.

Potser també val la pena recordar un altre post publicat un any més tard (5), on et parlava de les iniciatives de l'agrivoltaica a Catalunya i d'un article publicat a La Vanguardia, que ens deia què, un cop superades les primeres etapes del Via Crucis administratiu imposat per l'administració de la Generalitat de Catalunya d'aquell temps, s'estaven tramitant les autoritzacions de les primeres plantes agrivoltaiques de la Catalunya Sud a: Montblanc (Conca de Barberà), Vilagrassa (Urgell) i Ulldecona (Montsià) (6).

T'he de confessar que no he seguit el procés de les autoritzacions d'aquelles plantes agrivoltaiques. Però un article publicat per PV Magazine (France) en maig del 2024 em va fer pensar que, a més dels trens de rodalies, a la Catalunya Sud segueix havent-hi un problema amb la manca de puntualitat, almenys pel que fa a la transició energètica (7):
La Generalitat de Catalunya posa a disposició del sector agrari una sèrie de directives tècniques per fer compatible la producció d'energia solar i l'agricultura. Aquesta és una primera definició oficial d'agrovoltaisme. La regió està estudiant la seva implementació en diversos projectes, un dels quals ja està en funcionament (...).

L'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) ha desenvolupat el primer projecte pilot d'agrivoltaica en arbres fruiters de Catalunya, el cost del qual,
finançat pel Fons Climàtic, puja a 813.389 € i tindrà una durada de 5 anys. Es tracta d'una estructura metàl·lica amb plaques fotovoltaiques destinades no només a produir electricitat, sinó també a protegir dels elements una explotació d'arbres fruiters.

Concretament, es tracta de dues plantacions de 2.880 m² ubicades a Mollerussa (Lleida). En total, i per a totes les instal·lacions, es van instal·lar 322 plaques fotovoltaiques amb una producció energètica màxima de 165 kW, en dues plantacions de pomeres: una de Gala i l'altra de Golden.
CNEWS - Première centrale agrivoltaïque dynamique au monde, YouTube, 05.07.2019

Mentre a la Catalunya Sud la Generalitat es dedica a publicar reglaments i a llençar projectes pilot, a la Catalunya Nord, una empresa de Lió (Lyon, France) Sun'Agri (8) presentava en 2019 la primera central agrivoltaica dinàmica del món. Ubicada a Trasserra (Tresserre, France), un poble de la comarca del Rosselló, aquesta central es va construir gràcies al suport de la regió Occitanie-Pyrénées-Méditerranée (9).

Recentment, a un article publicat en novembre del 2024 a PV Magazine (International) (8), Sun'Agri declarava que els mòduls fotovoltaics van ajudar a regular les fluctuacions diàries de temperatura, reduint els pics de calor a l'estiu i les caigudes de la temperatura a l'hivern, fent que els rendiments de raïm sota les plaques solars fossin entre un 20% i un 60% més elevats que a les zones sense plaques. L'augment del rendiment més elevat, un 60%, es va observar en el raïm Chardonnay, seguit del Marselan (30%) i la Garnatxa blanca (20%) (10). Altrament, la moderació de les temperatures i l'augment de la humitat van reduir les necessitats de reg entre un 20 % i un 70%. La protecció contra les gelades va reduir la mortalitat entre un 25% i un 50%.

Com ja fa anys que ens coneixem, espero amb curiositat veure si la publicació dels resultats del projecte pilot de la Generalitat de Catalunya, té en compte en la seva anàlisi de cost-benefici l'interès de la sobirania en la producció i la instal·lació de plaques solars a Catalunya, l'interès de la sobirania alimentària de la seva població i la contribució de les centrals agrivoltaiques per a evitar el despoblament de les comarques de l'interior gràcies a la creació de llocs de treball de qualitat.


  1. Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
  2. Wikipedia: Agrivoltaics [en] [fr] [es] [ca]
  3. Todas las ventajas de la agrivoltaica, ENEL Green Power
  4. Veure La febre de l'hidrogen verd, publicat en aquest blog el 03.12.2023
  5. Antonio Cerrillo: Llegan las primeras plantas agrovoltaicas, La Vanguardia, 01.10.2023
  6. Marc Belzunces: Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020
  7. Pilar Sánchez Molina: La Catalogne fixe les premières lignes directrices pour l’agrivoltaïsme, PV Magazine (France), 10.05.2024
  8. Sun'Agri: Home page
  9. Sun'Agri: La première centrale agrivoltaïque au monde - Le domaine de Nidolères
  10. Gwénaëlle Deboutte: Agrivoltaics can increase grape yield by up to 60%, PV Magazine, 29.11.2024

Sunday, August 18, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Fa temps que vaig publicant en aquest blog alguns dels vídeos remarcables d'un gran divulgador: Javier Peña (1), pel seu interès i pel seu entusiasme contagiós.

Sobre el tema de l'agricultura regenerativa a Catalunya, vaig trobar molt interessant un tweet publicat el mes de febrer d'enguany (2), on Javier Peña ens parlava, entre altres, d'experiències com la d'un estudi de sota la responsabilitat de la Universitat de Barcelona a les terres explotades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Catalunya).

Avui, m'agradaria compartir amb tu el tweet amb què he obert el post d'avui. Ens parla d'una altra experiència d'agricultura regenerativa a Catalunya dirigida pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (3) a la finca pilot de Mas Planeses (Sant Ferriol, Girona) (4).

I, per tancar el post, m'agradaria proposar-te veure un video realitzat l'octubre del 2019, on veuràs la idea inicial del projecte i algunes de les tècniques que han deixat pas a tècniques més eficaces. I és que, com diem al pais on resideixo: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Una frase que sempre m'agrada completar dient que: Il n'y a que les imbéciles qui ne font rien d'autre que changer tout le temps d'avis.

Planeses, Agricultura Regenerativa, YouTube, 10.06.2020


  1. Veure alguns dels posts dedicats a Javier Peña en aquest blog: enllaç
  2. Veure L'agricultura regenerativa: Catalunya, publicat l'11.02.2024
  3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: Home page [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia
  4. Mas Planeses, agricultura regenerativa: Home page [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 11, 2024

pasturatge i sequera



Un nou vídeo de Javier Peña, qui ens presenta una iniciativa de la Fundación Global Nature: Naturaleza Pastoreada, basada en una tècnica de pasturatge desenvolupada a França a partir dels anys 1950 per l'agrònom André Voisin (1).

Crec que alguns dels exemples que mostra el vídeo de Javier Peña sobre els avantatges d'aquesta tècnica de pasturatge no seran entesos per tothom. També, que el vídeo de Fundación Global Nature que tanca aquest post, no dona moltes més pistes sobre aquests avantatges. És per això que avui m'agradaria compartir amb una ràpida biografia d'un gran agrònom mencionat a tota velocitat al vídeo de Javier Peña: André Voisin.

Tot va començar en 1945, quan André Voisin va tornar de la guerra i va reprendre el treball a la granja familiar que durant l'ocupació havia dirigit la seva dona. Les observacions que André Voisin va fer sobre els rendiments de la seva explotació el van portar a plantejar dos principis importants: el paper clau de la matèria orgànica per a la vida del sòl i la nutrició de les plantes, i la importància d'una fertilització equilibrada en la salut dels animals.

Com a resultat d'aquestes observacions, va destacar la necessitat de tenir en compte tant la velocitat de creixement de l'herba com la velocitat del seu consum per part de l'animal. I, a partir d'aquesta observació, va establir unes normes de gestió racional del pasturatge que va posar en pràctica. El 1954, demostrar que l'aplicació d'aquestes normes li permetien alimentar el triple de vaques per hectàrea del que hom podia fer abans practicant la ramaderia tradicional.

André Voisin va estructurar aquestes normes de gestió racional en les seves "quatre lleis" del pasturatge racional. Uns principis que André Voisin argumentava que eren aplicables universalment, "siguin quines siguin les condicions del sòl, el clima, l'altitud, la latitud o la longitud".
En 2020, André Pflimlin va publicar una crítica interessant sobre les "quatre lleis" d'André Voisin (2). Pots trobar-ne altres, tant o més interessants, utilitzant el teu motor de cerca preferit.
Pel que sigui, la versió en espanyol de Wikipedia no t'aprendrà gaire sobre la mort d'André Voisin l'any 1964 a l'Havana (Cuba). Però és un tema que em resisteixo a deixar de banda, per subratllar la difusió que van tenir les idees d'André Voisin arreu del món.

El juny del 1964, Fidel Castro va invitar personalment André Voisin a visitar la Universitat de l'Havana per impartir una sèrie de conferències sobre el pasturatge racional. André Voisin va arribar a l'Havana el 03.12.1964, essent rebut personalment per Fidel Castro a l'aeroport José Martí. El cicle de conferències es va inaugurar el 8 de desembre i, tres dies més tard, André Voisin va rebre un doctorat honoris causa per la universitat. El 21 de desembre, André Voisin va morir sobtadament d'un atac de cor al seu hotel. Fidel Castro va anunciar la seva mort a la televisió nacional aquell vespre i l'endemà es va celebrar un funeral d'estat a l'Aula Magna de la Universitat de l'Havana. El 09.01.2024, un acte organitzat pel Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente (Cuba), seguia recordant a André Voisin i la seva obra científica (3).

Fundación Global Nature - Naturaleza Pastoreada: el ganado que pasta cultiva la vida, YouTube, 27.07.2023


  1. Wikipedia: André Voisin [en] [fr] [es] [ca]
  2. André Pflimlin: Les lois du pâturage selon André Voisin: une pédagogie en avance sur la science ? Académie d'Agriculture de France, 16.12.2020
  3. Cuba, con André Voisin en la memoria, Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente, 09.01.2024

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit
(3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance
(2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia
(9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018


Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]

Monday, April 22, 2024

llaurar menys, utilitzant menys plàstics

Sunday, February 25, 2024

pols de basalt i captura de CO₂

Source: David Ross/BBC


A principis del mes de desembre, dos dies després d'haver llegit un article molt interessant sobre la captura de CO₂ per les closques de les ostres i altres mol·luscs (1), vaig llegir un altre article que molt interessant que tractava sobre la captura de CO₂ utilitzant la pols del basalt i altres roques volcàniques (2).

Més enllà del reclam turístic de les columnes de basalt en zones volcàniques, deixa'm confessar-te la meva ignorància sobre l'ús de la pols de basalt com un dels millors fertilitzants naturals que ens ofereix la natura:
Com la pols de basalt és un producte de baixa solubilitat i lent alliberament de nutrients, el fa ideal per a sòls degradats o amb possibles pèrdues per lixiviació. Com el basalt és una roca volcànica rica en silicats de magnesi, ferro i silici, aquest darrer mineral contribueix a enfortir l'estructura de les parets cel·lulars, i és una font important de nutrients per a cultius amb altes demandes.

La pols de basalt ajuda a fer que algunes plantes tolerin millor els problemes lligats a l'entollament o millorin la concentració dels sucres. Millora la resistència de les plantes a les malalties i les condicions d'estrès. Incrementa la disponibilitat del fòsfor. Sota condicions de fortes precipitacions i de lixiviació, els nutrients s'alliberen lentament i poden ser utilitzats durant més temps per les plantes.
 
És aconsellable afegir-lo amb matèria orgànica, ja que aquesta conté col·loides orgànics i microorganismes que ajuden a alliberar els minerals.
Paga la pena veure aquest vídeo publicat a YouTube, molt especialment el text que pots trobar a la seva descripció, que he resumit aquí dalt a cop de destral.

Cultivers Eco - Aprende a usar harina de roca basáltica en 1 minuto, YouTube, 04.09.2021

Però a més dels seus efectes benèfics en la fertilització dels sòls, l'ús de la pols del basalt també permetria eliminar grans quantitats de CO₂ de l'atmosfera mitjançant un procés de meteorització millorada (en anglès enhanced weathering) (3) (4). 

Aquest procés està descrit de manera pedagògica a la infografia de la BBC (5) amb què he obert el post d'avui. A agoraclimate.com (6) es descriu així:
La meteorització és un procés natural lligat a la descomposició física, química o biològica de les roques en petits fragments. En el cas de les roques de silicat, que constitueixen fins al 95% de les capes superiors del nostre planeta, quan aquestes roques es descomponen, els fragments més petits reaccionen amb el CO₂ de l'aire i l'aigua per produir un mineral nou, el bicarbonat (HCO3), que després viatja a l'oceà per romandre-hi durant centenars de milers d'anys. La meteorització de les roques de silicat és doncs un procés natural de captura i emmagatzematge de carboni.

La meteorització millorada és l'acceleració d'aquest procés natural per aconseguir en un període més curt una captura de CO₂ ràpid i més gran. Actualment, la meteorització millorada consisteix a extreure primer els minerals, moldre'ls en fragments fins i escampar-los als camps de cultiu.

El principal benefici potencial de la millora de la meteorització és la ràpida captura i emmagatzematge de CO₂. Altres avantatges són la possible millora del rendiment dels cultius i la disminució de l'acidesa dels oceans, cosa que permetria protegir la vida marina, com els corals. Encara que els avantatges són substancials, aquesta tecnologia de captura de CO₂ requereix més investigació, ja que els elevats costos energètics del procés de trituració i transport de les roques podrien dificultar la seva adopció i implantació massiva.
La meteorització millorada és un treball de geoenginyeria del qual encara s'estan avaluant els seus costos. Del poc que he tingut temps de llegir, hi ha un treball de recerca que presentava uns resultats que em van semblar força modestos (7).
L'experiment va trobar que l'aportació de 50 tones de pols de basalt/Ha augmentava significativament l'alcalinitat de l'aigua dels porus del sòl i les pèrdues de lixiviats, cosa que indica una meteorització significativa del basalt. Un model de transport reactiu 1D va predir la captura de 0,77 tones de CO₂/Ha durant els 99 dies de l'experiment i de 1,83 i 4,48 tones de CO₂/Ha després d'1 i 5 anys, respectivament.
Segons UNDO, amb la càrrega d'un remolc de 20 tones de pols de basalt hom podria capturar unes 5 tones de CO₂

Tanmateix, val la pena recordar que actualment no hi ha un sistema de càlcul estandarditzat per mesurar els volums de la captura del CO₂ i, quan ens movem en el terreny dels models, cal ser molt prudent a l'hora de fer afirmacions categòriques. Penso, per exemple en els resultats presentats a una entrevista de la BBC (5) per una empresa britànica UNDO (8):
Les matemàtiques, cal dir-ho, són descoratjadores. Els científics d'UNDO calculen que es necessiten quatre tones de roques basàltiques per capturar una tona de CO₂. Amb les emissions de CO₂ típiques d'un britànic estimades en unes 7 tones/any, això significa que cadascú de nosaltres necessitaria unes 30 tones, o un remolc i mig de càrregues de pols de basalt que s'haurien d'escampar anualment només per arribar a l'equilibri.

L'any 2023 UNDO tenia planejat escampar 185.000 tones de pols de basalt, amb les que confiava capturar un milió de tones de CO₂ per al 2025. No deixa de ser una una gota a l'oceà en comparació amb les emissions: el 2022 hom estimava que el món va emetre uns 37.000 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera.

  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3) (2/3) (3/3), publicats en aquest blog del 13 al 15.12.2023
  2. Gregory Barber: The quest to turn basalt dust into a viable climate solution, Ars Technica, 09.12.2023
  3. James Dacey: Sprinkling basalt over soil could remove huge amounts of carbon dioxide from the atmosphere, Physics World, 01.08.2021
  4. Carla Delgado: How sprinkling volcanic rocks on farmland could capture carbon dioxide, Popular Science, 08.09.2023
  5. Jonah Fisher: Can ‘enhanced rock weathering’ help combat climate change?, BBC News, 21.05.2023
  6. Enhanced Weathering / Meteorización Mejorada, Agora Climate
  7. Arthur Vienne et al.: Enhanced Weathering Using Basalt Rock Powder: Carbon Sequestration, Co-benefits and Risks in a Mesocosm Study With Solanum tuberosum, Frontiers in Climate, 17.05.2022
  8. UNDO: Home page

Thursday, February 15, 2024

bosque comestible en adeje (canarias)

Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022


Juan Antonio Hernández és consultor internacional, expert en la creació de boscos productius i comestibles en unió a sistemes agroecològics productius permanents. Amb 23 anys d'experiència sobre el terreny, ha treballat com a voluntari o cooperant en diverses agències de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals a diferents països en vies de desenvolupament  com a Tècnic en Cooperació Internacional especialitzat en desenvolupament sostenible, ecologia, agro-desenvolupament i medi ambient (1).

Ayuntamiento de Adeje - Parque Central de Adeje. Evolución de los trabajos, YouTube, 15.09.2022


Lectures recomanades:
  1. Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022

Wednesday, February 14, 2024

tècniques de gestió forestal: captura de CO₂



Un post publicat en novembre del 2023 presentava els resultats d'un estudi internacional publicat a Frontiers in Forests and Global Change (1). Amb l'objectiu de determinar si la diversificació de les espècies d'un bosc pot millorar l'emmagatzematge de carboni al sòl, l'equip de projecte va revisar sistemàticament milers de publicacions i va adquirir dades d'una xarxa global d'experiments basats en la diversitat forestal.

Els primers resultats de la recerca indicaven que les existències de carboni al sòl dels boscos de plantació mixta eren un 70% superiors als boscos de monocultiu mitjà, un 77% superiors als boscos de monocultius comercials i un 25% superiors als boscos de monocultius amb millor rendiment, tot i que aquesta última informació no era estadísticament significativa.

Com no és la meva intenció resumir el contingut d'aquest estudi, si estàs interessat a tenir informacions més detallades et proposo que te'l descarreguis en format PDF, EPUB o un altre format, a l'enllaç que pots trobar al final del post.

De fet, volia compartir amb tu aquesta informació perquè, d'alguna manera, apunta al que ja fa anys que defenso des d'aquest blog:
Reemplaçar els hidrocarburs per energies renovables és la idea central; el fet que algunes d'aquestes energies renovables generin baixes emissions o, fins i tot, garanteixin la seva neutralitat en el CO₂ emès segueix en la bona direcció; però el greu problema que tenim davant no és solament reduir o suprimir les emissions de CO₂, sinó capturar tot el carboni que sigui possible de l'atmosfera.
I com la natura ens presenta la millor manera de capturar enormes quantitats de CO₂, és molt interessant buscar la màxima eficiència, seleccionant les millors espècies per fer-ho, tot afavorint la seva diversitat amb l'objectiu d'evitar els monocultius sempre que sigui possible fer-ho.


  1. Emily Warner: Young mixed planted forests store more carbon than monocultures-a meta-analysis, Frontiers in Forests and Global Change, Volume 6 - November 2023

Tuesday, February 13, 2024

tècniques de gestió forestal: daisugi



Fa temps que segueixo a Twitter un compte que publica posts molt interessants: Somos Cosmos (@InformaCosmos). L'any passat va publicar dos posts (1) sobre una antiga tècnica de gestió forestal japonesa: el Daisugi (2).

No és la meva intenció explicar-te allò que pots trobar molt més ben explicat a Wikipedia. Però deixa'm dir-te que aquesta tècnica es basa en la poda dels plançons que brollen d'una branca amb la finalitat de multiplicar els brots i després seleccionar els més rectes. El secret del resultat, que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui, rau en l'ús de la tècnica mil·lenària del bonsai, aquí aplicada a cedres d'una alçada imponent.

La poda a la tisora durant el creixement de l'arbre farà que aquest creixi amb un tronc llis, sense nusos. Sense haver de tallar tot l'arbre, aquesta tècnica permet obtenir una excel·lent fusta de cedre, recta, esvelta i alhora flexible i densa que la converteix en un excel·lent material per la construcció de teulades i bigues de fusta per les construccions tradicionals japoneses.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Destination Tips - How the Japanese make wood without cutting down trees!, YouTube, 25.09.2020

La majoria dels comentaris d'ambdós posts eren de gent que mostrava la seva admiració per les imatges del Daisugi que Somos Cosmos havia pujat i, entre aquests, gent que agraïa haver-los fet descobrir quelcom que desconeixien. Però com a Twitter també hi ha el millor de cada casa, vaig llegir un comentari un xic despectiu que deia així: Esto ya se hacía en Europa desde el Neolítico, son árboles trasmochos y aquí en Aragón se hacía con los chopos cabeceros, un buen ejemplo en el País Vasco es el Hayedo de Otzarreta.

Com mai no havia sentit abans l'expressió d'árboles trasmochos, vaig fer una recerca a Google i vaig trobar al Dipòsit digital de documents de la UAB un treball de Xavier Fàbregas i Comadran (3). En paraules del seu autor: aquest treball presenta els diferents usos dels arbres al món rural ibèric, de diferents espècies forestals, especialment de les gestionades com a arbres esmotxats (es. árboles trasmochos) i detalla els escassos arbres esmotxats que actualment hi ha a Catalunya. Un treball que recomano llegir a tots aquells que tinguin el sentiment que l'ecologia i l'economia circular són coses que hem inventat recentment.
Just deixa'm afegir que entre els molts objectius que tenia l'esmotxat dels arbres també hi havia el d'evitar el desenvolupament de grans arbres de fustes rectes, que serien assenyalats i destinats a la Marina per la construcció naval.
Castanyer de les 9 branques, Ajuntament de Viladrau

Sobre els arbres esmotxats a Catalunya que Xavier Fàbregas menciona al seu treball, deixa'm mencionar alguns dels que he trobat a Wikipedia: com ara el Castanyer de Can Cuch (recomano llençar una recerca a Google i veure el resultat de les seves imatges); la Salzeda de Bellver de Cerdanya (recomano ampliar la fotografia que il·lustra l'article de Wikipedia) o el Roure de la Cova d'en Palau. Hi ha més, però no et vull traure el plaer de trobar-los pel teu compte. Qüestió de gustos i d'estètica, el que més m'agrada és el Castanyer de les 9 branques de Viladrau.

Escapada Rural - Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta, YouTube, 16.04.2023

Seguint amb els comentari dels quals et parlava, volia acabar el post d'avui amb un vídeo sobre el Hayedo de Otzarreta que porta per títol: Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta. Dir que, només començar el vídeo, aquesta fageda ja puja de categoria: Un espacio único en el mundo. Una descripció totalment alineada amb la modèstia de les descripcions que trobaràs a Turismo Vasco.com (4).

El fet d'haver vist altres fagedes a Europa, també a Suïssa (i no molt lluny de casa), no m'impedeix dir que el Hayedo de Otzarreta també és encisador. Tampoc tinc res a dir sobre si a Espanya, i més concretament al País Basc, també fa molt de temps que s'apliquen les tecnologies forestals que practiquen els japonesos.

Ara bé, si com deia aquell amable lector, aquí es coneixien des del Neolític i els japonesos diuen haver-les aplicat des del s. XIV, tinc com el sentiment que, en molt poc temps, han fet via per arribar a produir una fusta d'una qualitat que no recordo haver vist a Europa. Tanmateix, les discussions sobre quin és el poble que té el campanar més alt, mai no m'han interessat gaire i les deixo per aquells que en saben molt més que jo.


  1. Somos Cosmos (@InformaCosmos: 2:26 AM · 6 juny 2023 i 8:29 PM · 19 oct. 2023
  2. Wikipedia: Daisugi [en] [fr] [es] [ca]
  3. Xavier Fàbregas i Comadran: Árboles trasmochos, Diposit digital de documents de la UAB, 2020
  4. Hayedo de Otzarreta, el bosque mágico de Gorbeia, Turismo Vasco.com

Sunday, February 11, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Com ens recorda Javier Peña als seus vídeos, l'agricultura regenerativa no es pot associar avui en dia a una iniciativa d'ecologistes radicals. Podem trobar un exemple de la defensa de l'agricultura regenerativa en la campanya publicitària realitzada recentment a les pàgines del Financial Times per una de les principals banques mundials de Crèdit Agrícola: Rabobank.

Veure altres posts sobre aquest tema publicats anteriorment en aquest blog:
  1. Ernst Götsch and the Syntropic Farming, 28.09.2023
  2. Think global, Act local, 31.10.2023
  3. L'agricultura regenerativa: Espanya, 15.11.2023

Thursday, February 8, 2024

quan els ànecs substitueixen els pesticides



El vídeo amb quiè he obert el post d'avui ens mostra algunes explotacions d'arròs a Tailàndia -3r exportador d'arròs del món- i com utilitzen els ànecs per eliminar les bestioles i les males herbes que infecten els camps on es cultiva aquest cereal, estalviant l'adquisició de productes químics i engreixant uns ànecs que els seus propietaris s'estalvien d'alimentar a les granges mentre ho fan als camps i transformant les deposicions en un adob que enriquirà els seus sols.
Si tens problemes de comprensió amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols  seleccionant la teva llengua de preferència.
Com pots veure al vídeo, 10.000 ànecs poden netejar en una setmana unes 70 Hes, abans de tornar a pujar als camions i desplaçar-se a una nova explotació agrària on repetiran la mateixa feina, al llarg d'una campanya que durarà cinc mesos.

Office du Tourisme de Thaïlande: Thaïlande - quand les canards remplacent les pesticides (France 2), YouTube, 12.10.2021

Alguns usuaris van escriure als comentaris del vídeo publicat a Twitter que, a França, a la zona de la Camargue (1) també hi havia un agricultor que feia anys que seguia aquesta pràctica. L'explotació agrària a la qual feien al·lusió és el Mas neuf de la Motte, també coneguda amb el nom de Canard des Rizières (2), i es troba a 17 min. del centre d'Arles i a 40 min. del centre de Nimes. Pots visitar-la des del mes de juny fins a finals d'agost (3).

Pierre Girard: Riz bio - les canards remplacent les pesticides, YouTube, 12.11.2021

Un apunt final lligat a quelcom que m'empipa molt de l'agroecologia és que, en molts casos (segurament no tots), els productes recollits seguint aquesta pràctica semblen estar reservats només a aquells clients que es poden permetre pagar uns preus exorbitants. M'estic referint als preus que he vist a la botiga en línia de Canard des Rizières (4) i als preus a què pots trobar aquest producte a les botigues de distribució (5). Molt alts si el compares amb els preus d'altres arrossos de producció biològica.

Malgrat tot, també he de dir que Bernard Poujol, i aquells que han decidit seguir-lo, estan obrint un camí molt encoratjador.

Neo TV - Arles : ce riziculteur s’aide de canards pour désherber ses rizières, DailyMotion, 2023


  1. Wikipedia: Camargue [en] [fr] [es] [ca]
  2. Mas neuf de la Motte (Canard des Rizières): Home page
  3. Mas neuf de la Motte (Canard des Rizières): Visites
  4. Mas neuf de la Motte (Canard des Rizières): Boutique Officielle Canard des Rizières Riz Bio
  5. Riz long semi-complet BIO 1 kg - Canard des rizières, Je mange Français

Wednesday, November 15, 2023

l'agricultura regenerativa: espanya



Tot i que segueixo sovint la publicació dels seus posts a Twitter, fa gairebé un any que no publicava res de Javier Peña (1).

Avui m'agradaria compartir amb tu aquests vídeos, publicats a Twitter el 19.07.2023. Uns vídeos que ens presenten dues pràctiques del conreu de l'olivera, gravats la mateixa setmana a terres del municipi de Luque (Córdoba, Andalucía) a una finca on s'havien aplicat herbicides (glifosat), i a una altra finca de 230 Hes on s'havien aplicat pràctiques regeneratives del sòl: la Finca Regenerativa El Valle del Conde (2).

De manera anàloga al que ja vam veure al post que vaig dedicar recentment a Ernst Götsch (2), els principals arguments utilitzats per aquells que segueixen les pràctiques de l'agricultura regenerativa són la reducció dels costos en l'adquisició de productes agroquímics, els guanys obtinguts en la diversificació de la producció i una millor resistència dels conreus a la sequera, gràcies a l'acumulació de l'aigua en uns sòls que, a mesura que es regeneren, augmenten la seva capacitat de retenció de la humitat.

Segons el vídeo, per cada augment d'1% de la matèria orgànica, el sòl pot augmentar la seva capacitat de retenció de fins a 160.000 litres/Ha. Tot i que imagino que seria raonable pensar que aquestes dades haurien d'estar matisades pel tipus de sòl del qual parlem, m'ha sorprès molt que, de manera anàloga al que vam veure al post sobre Ernst Götsch, també al vídeo de Javier Peña hom parla de la recuperació d'antigues fonts que s'havien eixugat, que ara tenen aigua durant tot l'any.

Tierra y Mar - Espacio Protegido Canal Sur: Olivar ecológico Luque, pionero en huella de carbono, en Castro del río, provincia de Córdoba, YouTube, 30.01.2023

El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un canvi radical en pràctiques agrícoles sobre les quals, fins ara, no hi havia cap mena de discussió. És doncs legítim acceptar les resistències d'aquells que les han practicat fins ara, i que puguin no veure en les noves propostes sinó unes idees impulsades per grups d'ecologistes romàntics que no tenen ni idea de com funciona la producció agrícola orientada a un mercat.

És per això que m'ha semblat interessant compartir el vídeo d'una família amb grans extensions d'oliveres, que ha practicat la producció d'oli durant segles, i que ha acabat per convertir-se en pionera en la producció d'oli ecològic, duent a terme assajos de noves varietats ecològiques amb els més moderns sistemes de plantació. Una explotació que s'ha acollit a la nova Política Agrícola Comuna de la Unió Europea (PAC), en vigor des del gener del 2023, aplicant els períodes de coberta vegetal de quatre mesos, a triar entre l'1 d'octubre i el 31 de març. Una explotació que ha estat escollida també per al programa Demo Farm de la Junta de Andalucía (4).

En aquest vídeo pots veure com, malgrat la sequera de la temporada precedent, el patró de l'explotació expressa la seva satisfacció pel fet que les seves oliveres han resistit molt millor a la manca d'aigua del que ho haurien fet sense la coberta vegetal. Personalment, m'han impressionat moltíssim els càlculs de l'empremta de carboni realitzats a l'explotació. Així, en 2008 per cada kg d'oli produït, es produïa 1 kg de CO₂ que s'emetia a l'atmosfera. Actualment però, per cada kg d'oli produït, l'explotació absorbeix 10 kg de CO₂.

Família Torres - Viticultura Regenerativa Mas la Plana, YouTube, 16.05.2022

El vídeo de Javier Peña amb què he obert el post d'avui també ens parla de l'interès per algunes multinacionals per l'agricultura regenerativa. I entre elles, menciona a Bodegas Torres (5), una empresa vinícola centenària de Vilafranca del Penedès, fundada el 1870. Actualment, és el celler familiar amb major extensió de vinyes de la Denominació d'Origen Penedès. Un grup empresarial que també produeix a Espanya amb altres denominacions d'origen: DO Priorat, DO Costers del Segre, DO Toro, DO Jumilla, DO Ribera del Duero, DO Rueda, DO Rioja o DO Rías Baixas. Un grup empresarial que també està present a Amèrica: a Xile (Vall de Curicó) o als Estats Units (Califòrnia). Actualment, aquesta empresa exporta a més de 140 països.

Si l'empresa va començar a practicar la viticultura ecològica des del 1975, al vídeo que pots veure amunt, en Miguel Torres Maczassek ens presenta les pràctiques d'agricultura regenerativa que s'estan experimentant als terrenys del Mas La Plana, al Penedès. Unes pràctiques s'han d'incloure en els treballs que porta a terme l'Associació de Viticultura Regenerativa (6), creada el 2021 per impulsar un canvi de paradigma en la gestió de les vinyes arreu del món, basant-se en el cicle del carboni per regenerar els sòls, frenar l'erosió, fomentar la biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic.

Francesc Font: Falset, Simposio de Viticultura Regenerativa 17/06/21, YouTube, 17/06/21

No puc descartar que segueixis influenciat pels missatges catastrofistes que cada dia pots trobar a la premsa. Uns missatges degudament sostinguts a la TV pels evangelistes d'un decreixement que no ens presenta una altra alternativa que la de tornar a un sistema de producció i de qualitat de vida propis del segle XIX. Probablement, has trobat interessants els treballs d'Ernst Götsch (3), d'Antonio Hernández (7) o d'Hadji Salifou Ouédraogo i Adama Diémé (8) que hem vist en posts precedents. Però també és probable que tinguis encara una gran dosi d'escepticisme sobre el resultat del treball de tots aquests personatges i no acabis de veure clar què vol dir Javier Peña quan diu que, davant d'aquells que ens proposen acceptar polítiques de decreixement destinades a gestionar la desertificació, hem de començar a pensar en com crear l'abundància.

Si és així, no puc sinó recomanar-te que trobis el temps de veure i d'assimilar el missatge vehiculat per una presentació molt i molt interessant d'un agricultor de l'Empordà: Francesc Font (9). Un enginyer agrònom que, amb una família de tradició pagesa de nou generacions, amb el suport de la seva companya i del seu pare, es va dedicar a la transformació de les seves terres: vinya, oliveres, blat, etc. a l'agricultura regenerativa, amb càlculs més que interessants sobre els seus efectes en la qualitat dels sols, la retenció de la humitat, la productivitat i la seva rendibilitat.


  1. Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
  2. Finca Regenerativa El Valle del Conde: FaceBook
  3. Veure Ernst Götsch and the Syntropic Farming, publicat el 28.09.2023
  4. ¿Qué es el proyecto Demofarm Andalucía?, Consejería de Agricultura, Pesca, Agua y Desarrollo rural, Junta de Andalucía
  5. Bodegas Torres: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || YouTube
  6. Asociación de Viticultura Regenerativa: Home page
  7. Veure Els problemes de l'aigua a Colòmbia, publicat en aquest blog el 19.10.2023
  8. Veure Think Global, Act Local, publicat en aquest blog el 31.10.2023
  9. Francesc Font: Home page || Can Font || LinkedIn || Twitter || Francesc Font: El que vaig veure a Austràlia i als Estats Units és que també es pot viure de finques petites, Agrocultura núm. 83, 27.04.2021 || Francesc Font: Con la agricultura regenerativa, produces alimentos más saludables, te ganas mejor la vida y cuidas el planeta, Asociación de Viticultura Regenerativa, 17.06.2021