trees that store water in their trunks

Survival Training: How to get Water from a Tree, YouTube, 29.01.2023

@daveguasch

A un post que vaig publicar fa uns dies et parlava de la capacitat de retenció d'aigua que tenen els baobabs (1).

Al vídeo amb què he obert el post d'avui, un sergent paracaigudista nord-americà li demana a un soldat eslovè que mostri com es pot obtenir aigua d'un bedoll durant un exercici de tècniques de supervivència: recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.

Durant la demostració, el sergent insisteix a recordar que aquesta tècnica només s'ha de practicar amb bedolls durant la primavera car, tot i que no entra en detalls, és en aquesta època de l'any, just abans que apareguin les fulles joves a l'arbre, quan la saba bruta -birch sap (eng), eau de bouleau (fr), savia de abedul (es)-, és rica en sucres, incolora i fluida com l'aigua. Altrament, a finals de la primavera, la saba agafa un color desagradable i es torna amarga (2).

Normalment, un bedoll petit (diàmetre del tronc d'uns 15 cm) pot produir fins a 5 litres de saba per dia, mentre que un bedoll gran (diàmetre de 30 cm) pot arribar a produir uns 15 litres.

En cas que vulguis reproduir la demostració del vídeo a Catalunya, et proposo activar l'oïda per intentar sentir si hi ha un curs d'aigua proper que et permeti estalviar ferir a l'arbre. I si, malgrat tot, insisteixes a fer-ho, no oblidis de tancar molt bé el trau per evitar que els insectes no acabin penetrant al seu interior i l'acabin matant.

Recorda que el que t'està mostrant aquest vídeo és una tècnica de supervivència, i no pas com dur a terme una estúpida salvatjada innecessària que acabi amb la vida de l'arbre.

Dream Vision Videos - Terminalia Tomentosa Tree Stores Water Inside Its Trunk, YouTube, 09.05.2017

Seguint amb els arbres que poden emmagatzemar l'aigua als seus troncs, m'agradaria presentar-te un altre arbre. Si fas una recerca amb Google, en alguns llocs el veuràs amb el nom de Terminalia Elliptica, Terminalia Tomentosa, Crocodile Bark o Sain (2).

El vídeo que pots trobar amunt va ser compartit per Digvijay Singh Khati, un funcionari jubilat de l'Indian Forest Services (IFS), i ens mostra com un funcionari forestal, després de donar uns cops de matxet a l'escorça de l'arbre, practica una obertura per on comença a brollar l'aigua amb una certa pressió.

Algunes espècies d'arbres del gènere Terminalia (3) tenen la capacitat d'emmagatzemar aigua als seus troncs durant les estacions humides per consumir-la durant les estacions seques. Aquesta capacitat fa que aquests arbres tinguin una gran capacitat de resistència davant dels incendis forestals.

Si t'ha impressionat la pressió de l'aigua del vídeo anterior, et proposo que li donis un cop d'ull a la del que pots trobar a continuació.

Voir cette publication sur Instagram

Une publication partagée par science 🚀 (@sciencesetfree)

Seguint en el registre d'estúpides salvatjades innecessàries, un jove llicenciat va demanar a Digvijay Singh Khati com es podia aturar la saba que brollava de l'arbre perquè no acabés per fer-li mal. La resposta de l'enginyer forestal jubilat va ser aquesta:

Es mantindrà així durant algun temps i, més tard, s'assecarà de forma natural. No és res d'altre que aigua emmagatzemada, i una petita extracció d'aquesta (sic!) difícilment tindrà un impacte negatiu per l'arbre.

Si segueixes els comentaris del fil, veuràs que altres experts en botànica no han apreciat gens ni mica aquesta resposta. Un d'ells afegeix:

La manera com ha fet la incisió és perjudicial per a l'arbre. S'ha de fer un petit forat amb un ganivet petit i després segellar-lo amb fang perquè no es perdi aigua innecessàriament i també perquè els insectes no l'ataquin.

Terminalis tomentosa, Crocodile bark tree or Sain. This tree can quench your thirst in rare circumstances. pic.twitter.com/DbbsBns94Z

— Digvijay Singh Khati (@DigvijayKhati) June 14, 2020

---

1. Veure Think global, Act local, publicat en aquest blog el 31.10.2023
2. Wikipedia: Birch sap [en] [fr] [es] [ca]
3. How many types of Terminalia are there? BioSidmartin, 30.03.2020
4. Wikipedia: Terminalia (plant), Terminalia elliptica || Crocodile Bark Tree

fiber cable management: the spaghetti approach (2/3)

source: see below

@daveguasch

Després d'escriure l'article que vaig publicar dijous de la setmana passada (1) vaig buscar imatges sobre la gestió caòtica dels cables elèctrics i de fibra a les ciutats. Una de les que més em va impressionar és la imatge amb què vaig tancar aquell post i amb què he obert el post d'avui.

Com no vaig trobar cap referència de la fotografia, vaig fer el que faig sovint quan algú m'envia una imatge que trobo interessant i que el remitent no té ni idea d'on ha sortit: probablement perquè també li han enviat a ell sense cap mena de referència.

Motors de recerca inversa d'imatges
És per aquest motiu que vaig decidir utilitzar alguns motors de recerca inversa d'imatges. És a dir, uns motors de recerca en els que pots entrar bé l'adreça URL d'una fotografia (la que obtens quan punxes la fotografia i, amb el botó dret de la rata, copies el seu enllaç), bé carregant una fotografia que tens enregistrada al disc, i obtenir com a resultat tots els llocs de la xarxa on apareix aquesta fotografia. Mirant les seves dates, hi ha grans probabilitats que la més antiga estigui relacionada amb l'original.

Vaig provar alguns dels motors que apareixien a un article publicat el novembre del 2021 a Les Infos de Ballajack  (2) i vaig afegir algunes eines que aquest article havia oblidat mencionar. Per ordre alfabètic, vaig utilitzar aquests motors: Bing Visual Search, Getty Images, Google Images, IQDB, Pinterest, Prepostseo, Reverse Image, TinEye, Yandex.

Podria dir-te que, en general, els meus motors preferits són, per aquest ordre: Google Images, TinEye i Yandex. Però la veritat és que, en funció del que busco, puc obtenir millors resultats amb altres.

De totes maneres, de vegades, quan trobes la imatge, no és gens evident de trobar l'article del qual aquesta feia part. Pel cas de la imatge amb què he obert el post d'avui, vaig trobar una primera imatge a una pàgina polonesa, amb aquest comentari (3):

Un bon electricista pot treballar amb qualsevol cable (...) Un bon electricista realitzarà i repararà de forma ràpida i segura pràcticament qualsevol instal·lació elèctrica, sovint sense dispositius elèctrics addicionals (traducció del polonès amb Google Translate).

Yandex i Bing
Amb Yandex vaig trobar la millor qualitat d'imatge i tota una col·lecció d'imatges tant o més espectaculars que aquesta (4). Tanmateix, com en el cas de la pàgina polonesa, cap informació que em permetés identificar ni qui l'havia fet, ni on. Més o menys el mateix puc dir del resultat de la recerca amb Bing (5).

TiniEye
TiniEye em va proporcionar el resultat més precís, i alhora més extens de la meva recerca (6). Catorze imatges on només sortia exactament la fotografia que buscava i les seves dates. La més antiga d'elles del 05.09.2014, lligada a les pàgines de la BBC. Punxant l'enllaç de la imatge, la vaig trobar a la secció: Day in pictures (7) amb aquesta llegenda:

A man repairs electricity and communications cables on a pylon in Beijing, China.

A més del lloc on s'havia pres la fotografia, vaig veure a la seva llegenda el nom del seu autor i el copyright d'una agència de notícies: AFP. Aquestes informacions havien estat suprimides a les altres imatges que havia vist precedentment. 

Google Images
Amb Google Images el procés de recerca semblava seguir una litúrgia destinada a fer desistir als nous conversos. Tot començava per un resultat trist i decebedor: una fotografia amb una de les pitjors resolucions que havia vist i un enllaç críptic que barrejava la llengua que utilitzo al meu navegador (francès) i un text en espanyol: Recherche associée possible: instalaciones electricas en china.

Després de punxar aquest enllaç, vaig arribar a una pàgina que contenia una muntanya d'enllaços a articles sense connexió aparent amb l'objecte de la recerca. Vaig discriminar aquesta informació aparentment inútil punxant el botó Imatges que es troba al damunt dels resultats de tota recerca amb Google i em vaig trobar amb la fotografia que buscava i un enllaç a un article en espanyol de la BBC publicat el 2016 (8) que havia recuperat de la base de dades d'imatges de l'empresa aquella que havíem vist publicada en 2014.

Tot i que a la imatge del 2014 de la BBC es mencionava que l'agència de notícies AFP era propietària del copyright, aquesta informació havia desaparegut de la imatge del 2016, també de de la BBC.

Vaig buscar a les pàgines de l'AFP i a Twitter fotografies de les quals era autor Greg Baker. No vaig trobar la imatge que buscava.

Getty Images
Per acabar, vaig llençar una recerca per imatge a Getty Images. El resultat va ser prop de 170 imatges, unes més espectaculars que les altres ..., entre les quals no es trobava aquella que buscava. Finalment, vaig llençar una recerca textual: "greg baker" and cables.

Bingo !!! Vaig descobrir la imatge que buscava (9). En venda entre 150 CHF (petit format) i 500 CHF (4277 x 2808 px (36,21 x 23,77 cm), la imatge es presenta amb aquesta llegenda:

A worker makes repairs below electricity and communications cables on a pylon in Beijing on September 5, 2014. Shanghai stocks closed at a 17-month high on September 5 on hopes the Chinese government will introduce fresh measures to kickstart the world's number two economy. AFP PHOTO/Greg BAKER (Photo credit should read GREG BAKER/AFP via Getty Images)

Conclusions
Gràcies a TinyEye vaig poder identificar quina era la més antiga de les fotografies i vaig trobar una llegenda on apareixia el nom del seu autor: aquesta llegenda havia estat eliminada en totes les altres fotografies que havia vist precedentment. Coneixent el nom de l'autor de la fotografia, vaig trobar a Getty Images l'original i, junt amb aquest, la descripció feta per l'autor de la data i del lloc on aquesta s'havia fet.

Podia anar a dormir amb la satisfacció d'haver resolt el misteri que amagava aquella imatge. Un misteri que posa en evidencia la imbecil·litat de tots aquells que no tenen altra cosa a fer que amagar-nos tot lligam que pugui existir entre l'autor i la seva obra. Imagino que l'explicació d'aquest tipus de comportament es deu trobar en algun manual de psicologia clínica.

---

1. Veure Fiber cable management: the spaghetti approach (1/2), publicat el 03.02.2022
2. 5 sites en complément de la recherche inversée d’images de Google, Les Infos de Ballajack, 08.11.2021
3. Dobry elektryk z każdym kablem sobie poradzi, smieszne.org, 03.01.2017
4. Yandex: resultats de la recerca (31.01.2022)
5. Bing: resultats de la recerca (31.01.2022) 
   
6. TinEye:resultats de la recerca (31.01.2022)
7. Day in pictures: 5 September 2014, bbc.com, 05.09.2014
8. Cómo es el frenético plan energético de China en el que se construyen dos turbinas de viento por hora, BBC Mundo, 21.09.2016
9. Greg Baker: China-Economy: Worker makes repairs below electricity, Getty Images, 05.09.2014

only in china

Look at the train density of high-speed trains near Qingdao high-speed railway station. pic.twitter.com/XydeZRfV1P — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 17, 2021

@daveguasch

Avui m'agradaria proposar-te que li donis un cop d'ull a les imatges i als vídeos que pots trobar en aquest compte de Twitter: Sharing travel (@MyChinaTrip).

Més que res perquè, quan la premsa occidental et presenti aquest país amb una certa dosi de superioritat i menyspreu, recordis que sembla haver aprofitat molt més que bé tota la transferència de tecnologia que ha rebut aquests darrers anys i, en molts casos, també sembla haver invertit de manera més que raonable per superar tecnològicament tot el know how rebut, deixant els països occidentals uns anys enrere pel que fa al desenvolupament industrial, urbà, militar, agrícola...,

I pel que fa als problemes energètics, dels quals sentiràs parlar aquest hivern, pensa que només és qüestió de temps perquè, també en aquest terreny, ens passin pel davant més aviat que tard.

The unmanned reconnaissance plane at Zhuhai Air Show in China has a flying height of 20-100 km, a speed of Mach 8-12 and a cruising range of 3,000 km. pic.twitter.com/XNuQRUU7Hs — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 29, 2021

Forced by AI driverless machines, , Xinjiang farmers are planting cotton.😢😢😢 pic.twitter.com/VNH4EDDSLJ — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 27, 2021

In China, Part of the cost of riding the bike-sharing and taking the public transportation system will be used by enterprises to plant desert plants. More than 200 million trees have been planted. ANT FOREST.🌿🌿🌿 pic.twitter.com/Dmhm2pztyJ — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 20, 2021

solar panels in extreme mountain environments

Radio Chablais - Une première mondiale en matière d'énergie solaire installée en Valais, YouTube, 09.10.2019

@daveguasch

Per pura coincidència, mentre estava preparant l'article que vaig publicar la setmana passada sobre la neteja automàtica de la pols acumulada als panells solars (1), un amic va enviar-me un vídeo d'un xiquet poc assenyat d'Alberta (Canadà) on aquest, recolzant-se en unes imatges d'uns panells solars coberts per la neu, es dedicava a dir tot el mal que pensava sobre una tecnologia incapaç de produir electricitat durant l'hivern del Canadà.

Deixant de banda que hom pot trobar a la xarxa estudis que demostren que la neu no afecta de manera crítica la viabilitat dels projectes solars a Edmonton (Alberta, Canadà) fins i tot utilitzant panells solars convencionals (2), poca cosa més puc afegir al vídeo amb què he obert aquest article, sinó recordar que l'ús de panells solars bifacials (3) permet que el panell orientat al llac s'alimenti del reflex de la llum solar a la neu en hivern (a l'aigua a l'estiu) i produeixi l'energia necessària per escalfar el panell orientat al sol, fent lliscar gruixos de neu d'entre 50 cm a 1 m -que no són gens rars en aquest punt de la ruta del Col du Saint-Bernard (4)- o fonent el glaç que s'hagi pogut formar en aquests panells. Un cop el panell orientat al sol està alliberat de la neu o del glaç, ambdós panells poden produir l'electricitat que serà injectada a la xarxa.

Des panneaux solaires flottants sur le lac des Toules, en Valais, Téléjournal RTS, 12.10.2019

L'augment de la producció gràcies a la captura de la radiació solar dels dos panells bifacials s'afegeix així a la producció hidroelèctrica de l'embassament on aquests estan instal·lats (5). A més, com podem veure al telenotícies de la RTS de l'octubre del 2019, cal afegir el fet que els panells instal·lats a 1.800 m d'altitud produiran un 50% més d'electricitat que si s'haguessin instal·lat a la plana.

Aquest increment de la producció s'explica principalment per tres factors que s'afegeixen al concepte dels panells bifacials:

• L'efecte albedo, on la reflexió de la llum solar des dels vessants nevats de les muntanyes que envolten l'embassament produeix una lluminositat difícil de trobar a una instal·lació construïda a la plana. També la llum que es reflecteix a l'aigua o la neu sobre el glaç que cobreix l'embassament en hivern.
  
• Les baixes temperatures, augmenten el rendiment dels panells solars. Per exemple, l’eficiència dels panells solars és significativament superior a -25 °C que a 45°C (cf. 2).
• El gruix de la capa atmosfèrica a aquesta alçada, que fa que els raigs ultra-violeta siguin més importants que no pas a la plana.

Si tot es desenvolupa segons les estimacions del projecte, els 1.400 panells solars instal·lats en 2019 passaran a ser 40.000 en 2021. Sorprenentment, el cost del projecte és relativament modest, 2,4 milions de CHF (2,20 milions d'€ aprox.).

---

Deixa'm afegir que el caràcter de première mundial es refereix a una instal·lació de panells solars bifacials en alta muntanya. Si la instal·lació dels 40.000 panells projectats et sembla enorme, hi ha un projecte en curs per la instal·lació de 122.000 panells solars sobre 45 hectàrees de superfície a un embassament a l'oest de Singapur. En aquest cas, hom ha considerat que, a diferència dels panells solars convencionals instal·lats a la teulada dels edificis, els nous panells tindran un rendiment superior entre un 5% i un 15%, a causa de l’efecte de refrigeració de l’aigua de l'embassament i pel fet de no veure's afectats per l’ombra projectada per altres edificis.

WATCH: This is one of the world's largest floating solar panel farms. It is made up of 122,000 solar panels, the equivalent of 45 football fields https://t.co/9jBBBRBK98 pic.twitter.com/vndPawuYZ1

— Reuters (@Reuters) July 17, 2021

---

1. Veure Automatic Solar Panel Cleaning Systems publicat en aquest blog el 16.07.2021
2. Solar Panels in Winter, Kuby Energy
3. Veure també Solar power from 'the dark side' unlocked by a new formula, Purdue University (Indiana, USA), 18.12.2019
4. Veure Ouverture dels cols du Saint-Bernard, publicat en aquest blog el 25.05.2018
5. Lac des Toules : projet de parc solaire flottant. Home page

l'alta edat mitjana vista des de sapaudia (2/4)

HerodoteVideos - Le haut Moyen Âge (476-962) en mode chronométré : 13 secondes par décennie, YouTube, 09.02.2021

@daveguasch

La segona campanya de la Guerra Gòtica
Reprenent el segon vídeo de Vincent Boqueho que vam veure al primer article d'aquesta sèrie, recordarem la segona campanya de l'anomenada Guerra Gòtica (1).

Mentre les tropes de Justinià, emperador de l'Imperi Romà d'Orient, atacaven els Ostrogots per apoderar-se de la península Itàlica, va arribar d'orient una epidèmia coneguda amb el nom de: Pesta de Justinià (2). Una epidèmia que va afectar a l'Imperi Romà d'Orient i altres parts d'Europa: com ara la Hispània Visigòtica (3), Àsia i Àfrica entre els anys 541 i 549, amb un episodi paroxístic el 592 .

La Pesta de Justinià
La Pesta de Justinià és el primer i el més conegut dels brots d'una pandèmia que va continuar repetint-se fins a mitjan segle VIII. Alguns historiadors creuen que el primer brot va ser un dels més mortals de totes les pandèmies de la història de la humanitat.

Tanmateix la seva mortalitat és molt difícil d'avaluar car, a la manca d'estadístiques sobre la població d'aquella època, se li ha d'afegir els següents factors de correcció:

• Els brots de lepra i de malària que també es van repetir en aquella època.
• Les morts causades per les guerres.
• La fugida de la noblesa de les viles al camp, que va estendre la pandèmia.
  
• L'extensió de la pandèmia per les tropes i la fam que se'n van derivar.
• La manca de mà d'obra per les collites va provocar l'escassetat d'aliments i la pujada dels seus preus.
• Les expropiacions forçades de cereals als productors per sostenir els graners imperials
• L'enfonsament del comerç de cereals al llarg de la Mediterrània.

Fos a causa de l'epidèmia o per la gana que aquesta va provocar, Europa va viure una mortalitat sense precedents (4).

• Basant-se en les sepultures d'aquella època (cf. 4) hi ha un cert consens en què la Pesta de Justinià va provocar la mort d’entre el 20 i el 30% de la població (alguns historiadors sostenen que va arribar fins al 60%!) durant el primer brot.
• La pesta va tenir uns efectes catastròfics arreu del món antic, en particular l'Imperi Romà d'Orient, i va deixar un rastre de desolació al seu pas. A Irlanda, per exemple, Pesta de Justinià és coneguda pels seus efectes a la baronia de Mohill (5). A València, durant unes excavacions realitzades a l'Almoina entre 1986-1987 també es van identificar foses comunes corresponents a aquest període (6).

Per no amagar-te res, també hi ha investigadors que afirmen que aquestes estimacions es basen en un reduït nombre d'evidències textuals i arriben a la conclusió que les anàlisis de la mortalitat i els efectes socials de la pesta són exagerats i que les proves no textuals suggereixen que la pesta no va tenir un paper significatiu en la transformació del món mediterrani ni d’Europa (7).

La difusió espaciotemporal de la pesta
Seguint l'anàlisi cronològica de la seva difusió, durant molts anys es va creure que el primer brot de l'epidèmia va tenir el seu origen a l'est de l'Àfrica.

Possible origin and spread of the first plague pandemic. From (Keys 1999) in Marjolein Schat, Montana State University (8)

Però un estudi de paleo-microbiologia realitzat en 2012 a una necròpolis de Baviera del 500-700 dC. AD, va confirmar la presència de Yersinia pestis (cf. 2) (9). I l'anàlisi de l'ADN de les dents dels morts enterrats en múltiples sepultures (de 2 a 5 individus junts) a partir de la segona meitat del segle VI va confirmar l’origen asiàtic de la pandèmia (soca genètica d’origen mongol) i va invalidar la hipòtesi d’un origen africà (des d’un focus angolès).

Pots trobar cartografiada la direcció que van prendre les vagues successives de l'epidèmia durant gairebé 200 anys a la Fig. 4 d'un article que Wagner et al. van publicar el 2014 a The Lancet (10). Malgrat el fet de necessitar una actualització, un dels millors mapes que he trobat pel que fa a la evolució espaciotemporal de la Pesta de Justinià és troba a un llibre del 2008 de William Rosen (11), Maps on the Web. l'ha publicat a les seves pàgines: pots punxar a l'enllaç de la llegenda per veure'l amb la millor qualitat.

Plague of Justinian, Eastern Roman Empire. Maps on the Web, 09.02.2014

La Pesta a Sapaudia
Si has punxat l'enllaç del mapa precedent, hauràs vist que la pesta va seguir les principals rutes comercials que existien al món antic. Al mapa hi ha un lloc anomenat Burgundy, que és un terme que en anglès s'utilitza de manera confusa per anomenar moltíssimes coses (12), entre elles l'actual regió de Bongonya. Probablement la pesta va passar per Lió al voltant de l'any 554 , gairebé vins anys després que Sapaudia fos ocupada pels francs. Audoin-Rouzeau (13) ens dona algunes precisions espaciotemporals:

Els brots de la la Pesta de Justinià a Europa no són persistents i es mantenen localitzats a les regions mediterrànies, estenent-se de vegades, però no sempre, pels eixos Rhône-Saône i Loire a l'actual França, i al llarg de l’Ebre, a l'actual Espanya.

Les tres primeres vagues, de 541 a 574, penetren força a França, fins a Trèves (l'actual Trèveris, a la RFA) a l'eix sud/nord-est, i fins a Bourges a l'eix Sud /Nord-oest. La quarta i cinquena vagues, del 580 al 591, presenten un primer reflux, la difusió cap a l'interior s'atura a Lió, al nord i a Albi a l'Oest. A partir del 599, ni tan sols arriben a les zones temperades.

Pel que fa a la Sapaudia, Lionel Perret, cap del Musée cantonal d'archéologie et d'histoire de Lausanne (MCAH), ens diu que, tot i que l’alta edat mitjana és un període poc conegut, cal destacar al cantó de Vaud l'abandonament dels centres urbans de l'antiguitat: a excepció d'Yverdon. Segons Perret, els grans centres de l'època romana, com Nyon i Avenches estaven en gran part abandonats. La gent vivia al camp, en construccions de terra i fusta, en un hàbitat dispers allunyat dels antics centres romans i les seves vies de comunicació. Si no hi ha gaires restes d’aquest període és perquè els materials utilitzats per aquelles construccions deixen molt poques empremtes (14).

Clément Hervé (15) no diu exactament el mateix a un article publicat a una revista del CNRS on resumeix la seva tesi doctoral, presentada a la Université de Lausanne. Prenent els casos de Nyon, Lausanne i Yverdon durant l'alta edat mitjana, i basant-se en les informacions obtingudes en diferents excavacions arqueològiques, Hervé presenta els canvis urbans i territorials d'aquelles viles. Tot afirmant que, com ja s’havia pressentit anys abans, s’ha de revisar àmpliament la noció de l'abandonament d'aquells centres urbans durant l'alta edat mitjana.

En el cas de Lausanne, hi hauria hagut una transició demogràfica vers els alts de la Cité a partir de l'antic vicus gal·loromà de Lousonna, fundat als voltants de l'any 15 AC i molt proper al llac Léman, a l'actual districte de Vidy, on actualment es troba el Musée romain de la vila (16). Però segons Hervé, la visió catastròfica de l'abandonament total de les costes del llac a Vidy no es recolza amb el que van demostrant les excavacions arqueològiques. Si el centre de poder es va desplaçar a la Cité, les activitats portuàries no es van abandonar. Tampoc ho hauria estat la riba del llac.

Probablement la Pesta de Justinià no va arribar a Sapaudia (fins ara no he trobat a la xarxa cap article que indiqui el contrari). Probablement les rutes comercials amb les grans ciutats del món antic van caure en desús a causa de la pandèmia que aquestes patien. Probablement els antics assentaments gal·loromans no es van abandonar. I probablement va haver-hi un retorn de molts dels seus habitants al món rural. Però, més que probablement, la Pesta de Justinià no va ser la causa, sinó un efecte de quelcom que devia colpejar molt durament als pobladors de la Sapaudia.

L'anàlisi de texts antics va obrir una porta a una recerca que presentava La Pesta de Justinià estretament lligada amb un canvi climàtic (17):

• L'any 536, un polític bizantí, Cassiodorus (18) ho descrivia així: No veiem l'ombra del nostre cos al migdia (...) el sol té un color blavós, la lluna ha perdut la seva brillantor i les estacions semblen estar totes juntes.
• L'historiador bizantí Procopius (19) escrivia que: el sol donava una llum sense brillantor, com la lluna, durant tot aquest any. També va escriure que semblava que el sol estava constantment en eclipsi; i durant aquest temps, els homes no estaven lliures ni de la guerra, ni de la pestilència, ni de cap altra cosa que els portés a la mort (20).

---

1. Wikipedia: Gothic War (535–554): [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Plague of Justinian [en] [fr] [es] [ca]
3. Sota el Regne Visigot també es va viure una epidèmia de la verola cap al 570 i la pesta bubònica al 542, el 588 i, més endavant el 687 i el 702. Veure a Venim del nord, tornem del sud (3), publicat el 29.10.2020
4. Veure el video d'Annick Peters-Custot, Professeur d’Histoire byzantine à l’Université de Nantes: Epidémies n°5 - La peste de Justinien (VIe-VIIIe s.), CRHIA Laboratoire d'histoire, YouTube, 14.04.2020.
5. Wikipedia: Plague of Mohill
6. Albert Ribera: La peste de Justiniano en Valencia, Levante EMV 03.05.2020
7. Lee Mordechai et al.: The Justinianic Plague: An inconsequential pandemic? Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 17.12.2019, 2019 116 (51) 25546-25554
8. Marjolein Schat: Justinian’s Foreign Policy and the Plague: Did Justinian Create the First Pandemic?, Montana State University
9. Wikipedia: Yersinia pestis [en] [fr] [es] [ca]
   
10. David M Wagner et al.: Yersinia pestis and the Plague of Justinian 541–543 AD: a genomic analysis, The Lancet, Volume 14, Issue 4, p 319-326, April 01, 2014, https://doi.org/10.1016/S1473-3099(13)70323-2 || Figure 4: Hypothetical scenario for the geographic spread of Yersinia pestis
11. William Rosen: Justinian's Flea: The First Great Plague and the End of the Roman Empire, Penguin Books; Reprint edition (July 29, 2008) ISBN-10 : 014311381X, ISBN-13 : 978-0143113812, Amazon
12. Wikipedia: Burgundy (disambiguation)
13. Frédérique Audoin-Rouzeau: Les chemins de la peste. Le rat, la puce et l'homme. Chapitre VII. Le « paradoxe justinien » et la véritable arrivée du rat noir en Occident. Presses Universitaires de Rennes, 2003
14. Le haut Moyen Âge, creuset méconnu de notre société, La Gazette, 15.05.2020
15. Clément Hervé: Les agglomérations de Nyon, Lausanne et Yverdon (Suisse) : trois exemples de l’ouest du plateau suisse entre Antiquité tardive et haut Moyen Âge, Gallia-Archéologie des Gaules, Editions du CNRS (Centre national de la recherche scientifique), 74-1 | 2017, p. 195-208, https://doi.org/10.4000/gallia.2421
16. Lausanne - Vidy. Musée Romain: Home page
17. Becky Little: The Worst Time in History to Be Alive, According to Science, History.com, 03.12.2018
18. Wikipedia: Cassiodorus [en] [fr] [es] [ca]
19. Wikipedia: Procopius [en] [fr] [es] [ca]
20. The Project Gutenberg eBook, History of the Wars, Books III and IV (of 8), by Procopius, Translated by H. B. Dewing

estacions d'esquí abandonades (2/2)

Tev - Ici Japon: L'étrange station de ski abandonnée, YouTube, 09.09.2018

@daveguasch

Si el passat 24 de març vaig compartir amb tu un article que contenia uns vídeos impressionants d'estacions d'esquí abandonades a França (1), avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo d'una immensa estació destinada als esports d'hivern que està abandonada a Corea del Sud (2).

Situada a l'extrem nord-est de Corea del Sud, propera a un poblet anomenat Heul-ri al comtat de Goseong (província de Gangwon) estic segur que les imatges del vídeo no et deixaran indiferent per diversos motius. En primer lloc, per les dimensions del complex. En segon lloc, perquè tot està intacte i no hi ha cap senyal ni de robatori ni de vandalisme.

Personalment, el que m'ha impressionat més és la proximitat del complex a la Zona Desmilitaritzada (DMZ) que separa les dues Corees, el seu estat d'aparent abandonament, el fet que no es vegi una ànima enlloc i les portes obertes d'edificis de la DMZ on ningú no sembla haver-se atrevit a emportar-se res.

---

1. Veure Estacions d'esquí abandonades (1/2), publicat en aquest blog el 24.03.2021
2. Jim Powell: South Korea's abandoned ski resort near Winter Olympics venue - in pictures, The Guardian, 20.01.2018 || Nam Hyun-woo: Ski resort abandoned in Olympic shade, The Korea Times, 12.02.2018

switzerland - biosafety level 4

Le Temps - En Suisse, un labo «haute sécurité», Youtube, 08.05.2020

@daveguasch

No s'ha dit gran cosa sobre el fet que la ciutat de Wuhan (1), des d'on va partir la pandèmia del coronavirus (2), és també un dels quatre grans nodes logístics del transport per ferrocarril de la Xina. Tampoc que és des de Wuhan que, des del 2014, i almenys dos cops per setmana des d'abril del 2016, una línia mercaderies enllaça aquesta ciutat amb Duisburg (RFA) i Vénissieux (França), en un trajecte que dura 15 dies (3), molt més avantatjós que els 30 dies que normalment prenen a un vaixell arribar des de la Xina fins el cor d'Europa (1 [fr]) . Òbviament, tampoc s'ha dit gran cosa sobre el fet que el tràfic de mercaderies entre Wuhan i la RFA i França es va interrompre durant el confinament d'aquella ciutat xinesa, i que va reprendre a finals del mes de març (4), dies abans que acabés el confinament de la ciutat a principis del mes d'abril.

Del que sí que ens ha parlat la premsa és de les acusacions del govern americà a les autoritats xineses, segons les quals el coronavirus hauria sortit d'un laboratori del Wuhan Institute of Virology (6). Més concretament d'un laboratori amb el més alt nivell de bioseguretat P4 (7) d'aquest centre.

De laboratoris amb un nivell de seguretat tan elevat no hi ha gaires al món, i la taula que pots trobar d'aquests laboratoris a la versió en francès de Wikipedia (7) s'ha d'agafar amb pinces. En tot cas, Espanya encara no en té cap (8) i potser valdria la pena saber com i on s'estan investigant les futures vacunes pel tractament de la pandèmia en aquest país car, com diem per aquí: Le chemin de l’enfer est pavé de bonnes intentions.

Pel que fa a Europa, Nature publicava en 2009 un article (9) que presentava un projecte: European research infrastructure on highly pathogenic agents (10) que tenia entre els seus objectius el de posar en xarxa tots els laboratoris europeus amb més alt nivell de seguretat. No he seguit la seva evolució, però no veient entre els membres del projecte ni a la RFA ni al Regne Unit, tinc el sentiment que l'objectiu del projecte no ha reeixit. Quatre anys més tard, PLoS publicava un article on es presentava una Xarxa de laboratoris de l'UE de nivell bioseguretat-4 (11): vuit laboratoris, dels quals dos es troben a la Gran Bretanya.

A Suïssa, el laboratori amb el més alt nivell de bioseguretat (P4) és l'ABC Zentrum del Labor Spiez (12), que es troba prop de la riba del Llac de Thun, al cantó de Bern. Guillaume Carel, periodista de Le Temps, deia al principi del vídeo amb el qual he obert aquest article (13) que anava a presentar-nos la missió i el funcionament d'aquest tipus de laboratoris.

Havent treballat amb dos físics que havien fet el seu servei militar a Spiez i que mai no van obrir boca sobre el que es feia en aquelles instal·lacions (tampoc mai ningú els hi va demanar) se'm va fer molt estrany que l'exèrcit obris a un periodista les portes d'un laboratori especialitzat en amenaces atòmiques, biològiques i químiques. Vaig sortir de dubtes quan el periodista diu que no va poder entrar a l'interior de les instal·lacions per motius de seguretat  i es va haver de limitar a entrevistar el viròleg Christian Beurel, que actualment està investigant el COVID-19.

D'aquesta entrevista retindré que la protecció d'aquest tipus de laboratoris és màxima. Però a l'exèrcit suís saben que el risc zero de què un virus pugui escapar d'aquest tipus de laboratoris no existeix enlloc. Al govern americà poden sospitar que el virus es va escapar del Wuhan Institute of Virology però, pels motius que sigui, i poden ser insospitats, no sembla que estiguin en condicions de provar-ho. Al govern xinès ho neguen però, pels motius que sigui, i poden ser insospitats, tampoc sembla que estiguin en condicions de demostrar-ho.

Qualsevol que sigui l'de la pandèmia, hi ha gent competent que segueix buscant solucions enllà on els incompetents només segueixen buscant culpables. I, francament, el virus pot haver arribat a Europa per on menys hom s'ho espera.

De totes maneres, a Suïssa ahir van tornar a obrir bars, restaurants, comerços, escoles ... Pel que fa als bars i restaurants ..., no vaig veure ningú entre els empleats i els clients amb una mascareta que, d'altra banda, no té cap sentit en aquest tipus de locals. Mentrestant, sembla que el nombre de contaminats ha tornat a pujar per tot arreu.

Es una opinió molt personal, però crec que a la gent se li'n fot tant l'origen de la pandèmia com la fi d'aquesta. Potser ha arribat el moment de sensibilitzar-la organitzant una marató on els runners solidaris participarien per recollir fons destinats a lluitar contra la pandèmia, mentre els sanitaris els aplaudirien al llarg d'un recorregut que passaria pels hospitals de les viles.

---

1. Wikipedia: Wuhan [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: COVID-19 [en] [fr] [es] [ca]
3. Veure en aquest blog La nova ruta de la seda ... i China: Geopolitical of high-speed trains, publicats respectivament el 25.08.2013 i el 25.08.2014
4. Marieke van Gompel: First freight train on its way from Wuhan to Europe, RailFreight.com, 28.03.2020
5. Lily Kuo and Lillian Yang: 'Liberation' as Wuhan's coronavirus lockdown ends after 76 days, The Guardian, 07.04.2020
6. Veure La doctora Shi Zhengli, publicat en aquest blog el 22.04.2020
7. Wikipedia: Biosafety Level [en] [fr] [es] [ca] 
8. Samuel del Río and Paloma Rodríguez Paulete: ¿Dónde se guardan en España los virus más peligrosos para el ser humano?, COPE, 06.03.2020
9. Declan Butler: European biosafety labs set to grow, Nature, 11.11.2009
10. ERINHA Project: Home Page
11. Carla Nisii et al.: Biosafety Level-4 Laboratories in Europe: Opportunities for Public Health, Diagnostics, and Research, PLoS Pathog. 2013 Jan; 9(1): e1003105. Published online 2013 Jan 17. doi: 10.1371/journal.ppat.1003105
12. Spiez, myswitzerland.com || Wikipedia: Laboratoire de Spiez
13. Le Temps - En Suisse, un labo «haute sécurité», Youtube, 08.05.2020

la doctora shi zhengli

Experta en #murciélagos de #China dice que su laboratorio de #Wuhan no fue la fuente del nuevo #Coronavirus

Artículo original de Noticias de Israel: https://t.co/9BskmqhaXB

— Noticias de Israel (@estadoisrael) April 21, 2020

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb un tu un article que vaig trobar ahir a la secció de Ciència i Tecnologia d'una publicació israeliana en espanyol: Noticias de Israel.

Es tracta d'un article que ens presenta l'enrenou que s'ha organitzat al voltant de la doctora Shi Zhengli (1), viròloga xinesa de reputació internacional i directora del Center for Emerging Infectious Diseases al Wuhan Institute of Virology (WIV).

Una reputació internacional que es va guanyar, entre molts altres treballs, per haver descobert en 2017 que el coronavirus SARS es va originar probablement en una població de ratpenats a la província de Yunnan, Xina. I més tard, el 2019-2020 pel seu protagonisme mediàtic durant la pandèmia actual del coronavirus.

Però mentre hi ha qui ha fet una obsessió de culpabilitzar a la doctora, hi ha ciutadans a Wuhan que han identificat altres responsables.

Voces críticas en Wuhan: "La gente ha despertado" https://t.co/v5IEF7x3MB

— Ignacio Escolar (@iescolar) April 21, 2020

El cas és que mentre hom segueix buscant culpables, el virus va fent, gràcies. I si a Europa i als USA encara estem a la primera vaga de la pandèmia, a Àsia ja han començat amb la segona vaga.

---

Wikipedia: Shi Zhengli [en] [fr] [es] [ca]

the idan raichel project

The Idan Raichel Project - הפרויקט של עידן רייכל - ממעמקים, Youtube, 2005

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos d'Idan Rachel, un músic israelià pel qual tinc el més gran dels respectes. Productor, teclista, compositor i intèrpret, Idan s’ha convertit en un dels artistes més coneguts d'Israel.

Als àlbums que ha produït amb The Project, així com en les altres iniciatives musicals en què ha participat, Idan ha introduït una nova cultura musical: un estil de producció original combinat amb lletres en diversos idiomes, inclosos l'àrab, l'alemany, l'espanyol (vegeu el darrer vídeo), l'amharic (llengua parlada pels jueus d'Etiòpia), el francès i, naturalment, la seva llengua materna, l'hebreu.

T'he de confessar però que la barreja de pop israelià i etíop, ritmes caribenys, jazz, balades, i música electrònica ... no m'enganxa sempre, i molt menys als concerts. Per això mateix pots estar segur que els que he penjat avui m'han arribat de veritat el cor i em provoquen una gran emoció i tendresa.

No diré més sinó que pots trobar una bio força completa d'Idan a la seva Home Page o a la versió en anglès de la seva entrada a wikipedia.

The Idan Raichel Project - הפרויקט של עידן רייכל - הביתה, הלוך חזור, Youtube, 04.08.2011

The Idan Raichel Project - הפרויקט של עידן רייכל, Youtube, 29.05.2013

Idan Raichel feat. Danay Suarez - La Eternidad Que Se Perdió, Youtube, 14.03.2019

què està passant a etiòpia?

Bill Donahue: China Is Turning Ethiopia Into a Giant Fast-Fashion Factory, Bloomberg, 02.03.2018

@daveguasch

L'Etiòpia és un país del qual no sentim parlar gairebé mai, a menys que hi hagi un episodi de fam, una guerra o un cop d'estat. El passat 26.02.2019, al vídeo que pots trobar a la fi d'aquest article (1), la TV publica Suïssa ens presentava un país de més de 100 milions d'habitants, on el 30% de la població es troba en el rang dels 25-54 anys (2).

Però l'Etiòpia és també un país on la Xina està fent inversions fenomenals que l'estan transformant de manera espectacular (3) i convertint aquest país en una societat industrial, particularment en el sector del tèxtil. Però no solament car, com pots veure en aquest altre vídeo publicat al canal Youtube de la cadena de TV xinesa: CGTN Àfrica (4), també ho està fent en altres sectors, com la producció de calçat o la producció de vehicles de motor (5)

CGTN Africa - Chinese companies flourishing in Ethiopia's Eastern Industry Zone, Youtube, 16.05.2017

Com pots veure al gràfic que obre aquest article (6), a escala africana, la magnitud del crèdit és enorme. El deute públic és de gairebé el 60% del PIB, i gairebé la meitat del deute extern està en mans xineses. Com gran part de la producció industrial es fa per l'assemblatge de productes importats des d'aquest país, ara per ara les importacions superen en fins a 400% a les exportacions (7).

Personalment, crec que el sentiment nacionalista xinès seguirà creant els mateixos problemes d'imatge que ja ha tingut a altres països del continent africà: retolar en xinès els panells de les carreteres que donen accés als polígons industrials que creixen com a bolets arreu del país o, plantar a la seva entrada la bandera xinesa al mateix nivell que la d'Etiòpia, em sembla un gest d'arrogància colonial completament estúpid.

El model social, amb uns dels salaris més baixos del món (3), també és criticat a les pàgines de Jeune Afrique (8)

Souvent montrés du doigt pour leur politique salariale indécente et les conditions de travail difficiles qu’ils imposent aux salariés, ces parcs industriels ont la particularité d’être bâtis sur le modèle asiatique, de pays comme Taïwan, la Malaisie et la Chine (...)  Pour l’heure, les usines qui s’y installent sont surtout chinoises, turques et indiennes.

No m'estendré sobre altres tipus de crítiques d'aquest model industrial. Com ara les que Bill Donahue va publicar a Bloomberg (6) i que trobo personalment molt més interessant.

Però més enllà de la construcció de polígons industrials que poden buidar-se a causa de qualsevol mena de conjuntura en el terreny polític o econòmic, cal reconèixer que els xinesos estan creant les bases del desenvolupament que acompanyen el desenvolupament industrial: la construcció d'un enorme embassament hidroelèctric (Grand Ethiopian Renaissance Dam) i de línies d'alta tensió; la construcció d'una línia de ferrocarril (Ethiopia-Djibouti Railway); l'explotació de dos jaciments de gas i la construcció d'un gasoducte de 800 km; la construcció d'una planta de transformació de residus en energia o el projecte de construcció de sis plantes solars a gran escala, amb una capacitat combinada de 800 MW (7) (9).

Evidentment, l'Etiòpia segueix sent un país africà que està sortint d'una pobresa extrema i, ràpidament, transformant-se en una societat industrial. La corrupció és un gran problema, també ho és que els països veïns no vegin sempre amb bons ulls el desenvolupament d'Etiòpia si ells no hi treuen també alguna cosa.

Però les tensions no vénen solament dels països veïns car, el ràpid desenvolupament del país també està fent aflorar unes tensions intercomunitàries que van tenir com a resultat que l'Etiòpia, un país on conviuen més de 80 pobles, tingués més de dos milions de desplaçats interns en 2018. L'excusa d'aquestes tensions va ser utilitzada recentment per a proclamar un fallit cop d'estat (10).

El primer ministre d'Etiòpia lidera aquesta enorme reforma: no ho té gens fàcil (11). Crec que els xinesos farien bé d'endreçar a un magatzem les seves banderes i els panells de circulació i seguir intentant convèncer les empreses coreanes, franceses, italianes i d'altres països perquè s'instal·lin als polígons industrials (12): així els xinesos no serien els únics interessats en l'èxit d'aquesta experiència i el risc estaria més repartit (7).

Per part europea, crec que no estaria gens malament incitar les empreses del continent a instal·lar-se a Etiòpia: això permetria mostrar als africans que travessen la Mediterrània a la recerca d'un futur millor que també Àfrica pot ser un continent de possibilitats. L'alternativa ja la coneixem tots i sabem que no porta enlloc.

L'Ethiopie, destination phare des investissements chinois, RTS Téléjournal, 26.02.2019

---

Altres referències:

• Abel Gil Lobo: ¿En qué sectores invierte China en África?, elordenmundial.com, Cartografía, Abril 2018, Fuente: China-Africa Research Initiative (CARI) at the Johns Hopkins University School of Advanced International Studies (SAIS), 2017 ... merci pel mapa, Pepo!

---

1. L'Ethiopie, destination phare des investissements chinois, RTS Téléjournal, 26.02.2019
2. Wikipedia: Ethiopia, Demographics of Ethiopia
3. En Éthiopie, les salariés du textile sont les moins bien payés au monde, Jeune Afrique, 08.05.2019
4. CGTN Africa, Youtube
5. CGTN Africa  - Chinese companies flourishing in Ethiopia's Eastern Industry Zone, Youtube, 16.05.2017
6. Bill Donahue: China Is Turning Ethiopia Into a Giant Fast-Fashion Factory, Bloomberg, 02.03.2018
7. Morris Kiruga: Ethiopia’s China challenge, The Africa Report, 27.03.2019
8. Marjorie Cessac: Éthiopie : la tentative de coup d’État, un frein à la quête d’investissements étrangers?, Jeune Afrique, 25.06.2019
9. David Whitehouse: Ethiopia’s Abiy signs deals to get things moving, The Africa Report, 22.02.2019
10. Andrea López-Tomàs: Fracasa un intento de golpe de Estado en Etiopía, elPeriódico, 23.02.2019
11. Éthiopie : une deuxième année au pouvoir qui s’annonce difficile pour Abiy Ahmed, Jeune Afrique, 31.03.2019
12. Samuel Gebre: Coca-Cola to Invest $300 Million in Ethiopia in Next 5 Years, Bloomberg, 28.06.2019

cómo empezó este engaño (3/3)

General Kim Jwa-jin's Victory Memorial,Hong Seong

@daveguasch

Recordo de quan era jove que sempre m'havia demanat què hauria pogut fer a una vida precedent per rebre com a càstig en aquesta vida no parar de creuar-me amb maoistes per tot arreu. Dit així, ara i avui, pot sonar a xinès, clar. Però deixa'm recordar-te que, entre els militants més coneguts de l'OCE-BR (1), podies trobar gent com: Jordi Solé i Tura, Emilio Pérez Touriño, María del Pilar del Castillo, Antoni Castells, Francesc Baltasar, Jordi Borja, Joan Barril, Xavier Vidal-Folch, Borja de Riquer, Manuel Castells, Josep Ramoneda, Manuel Campo Vidal, Federico Jiménez Losantos, Ferran Mascarell, Josep Miquel Abad, Carmen Alborch, Celia Villalobos Talero, Joan Tardà (2), ... El cas és que tenia el sentiment de què, enllà on anés, acabaria per trobar algun maoista que acabaria donant-me la brasa perquè m'afiliés al seu partit.

Com volia treure-me'ls de sobre sense ser groller, utilitzava un parell d'articles molt interessants que havia llegit sobre una altra d'aquelles "revolucions oblidades": la revolució anarquista coreana de la Província Lliure de Shinmin (1929-1932) (3).

Quan els demanava què en pensaven, em deixaven ràpidament en pau. Bé, no sempre. També vaig trobar qui, no havent sentit parlar mai del tema, em va invitar a fer unes birres amb uns amics seus perquè els fes 5 cèntims.

Més de dos milions d'immigrants coreans vivien dins de Manxúria quan la Federació Anarquista Coreana va declarar la Província de Shinmin sota administració de l'Associació del Poble Coreà en Manxúria. L'estructura descentralitzada i federativa que l'associació va adoptar consistia en consells municipals, consells de districte i consells d'àrea, que van funcionar d'una manera cooperativa per ocupar-se de l'agricultura, de l'educació, de les finances i d'altres assumptes vitals, com ara l'organització militar necessària per fer front als exèrcits japonès, xinès i soviètic (4).

Sota la direcció de Kim Jwa-Jin (5), conegut com el Néstor Majnó coreà (6), les milícies anarquistes van anar guanyant una sèrie de batalles contra els japonesos: una d'elles a Sibèria, amb el resultat de 3.000 presoners.

L'assassinat per un comunista xinès de Kim Jwa-Jin i els atacs conjunts dels exèrcits imperials japonès i xinès, junt amb els de l'exèrcit soviètic, van acabar amb la derrota dels anarquistes coreans i l'ocupació de Manxúria per l'exèrcit japonès, que la va transformar en un protectorat: Manxukuo (7). A l'article que Wikipedia li dedica, no es mencionen cap dels fets que vinc de relatar.

Les dues Corees han recuperat la figura de Kim Jwa-Jin i l'han transformat en la del precursor de la independència coreana. Té un memorial dedicat a la ciutat d'on era originaria la seva família, on se li dedica un festival anual amb cerimonials de caràcter religiós (8). El 2013, el govern sud-coreà li va donar el seu nom a un submarí de les forces navals (9). Que la vida eterna no existeixi, i que Kim no pugui veure què han fet amb el seu llegat, pot tenir els seus avantatges, creu-me. Clar que, sense anar molt lluny, a casa nostra, el mateix podríem dir de Frederica Montseny o de Joan Garcia Oliver (10).

Arribats a aquest punt, m'agradaria recuperar del primer article de la sèrie: Cómo empezó este engaño
l'acusació que es feia al capitalisme d'haver acabat amb totes les altres formes d'organització social i política diferents de la proposada per aquest sistema, just per recordar que van ser els marxistes qui van acabar amb el moviment llibertari a la Majnovia (11), la Revolució social espanyola o a la Província Lliure de Shinmin (3).

Vejam si ens entenem. El que vull dir amb aquesta sèrie d'articles (12) és que tothom pot defensar les idees que vulgui, però si ho fa fent abstracció del contingut de les biblioteques o de les hemeroteques, o dient que aquells que no comparteixen les seves idees ho fan perquè han estat enganyats, llavors ja no em sembla gens bé.

No crec que les persones que fa uns anys militaven al moviment maoista estiguessin enganyades. Ni que quan ho van deixar córrer, per professar altres idees que no tenien res a veure, també ho fessin sota l'engany (13). Per exemple, tinc un conegut que fa molts anys va intentar afiliar-me a una organització trotskista. Dos anys més tard, davant de la meva sorpresa, el vaig veure convertit en un fanàtic anarquista. Em permetràs que no mencioni el seu nom, perquè fa poc el vaig veure a un diari amb el cabell engominat, amb tratge i corbata i dirigint una empresa de consulting empresarial.

Hi ha gent amb problemes personals que no ha trobat res de millor que intentar solucionar-los a través de la seva militància política o en el terreny de la religió. El problema és què, com fa poc deia en Marius Carol (14):

Només estem pendents del present o del futur immediat i no investiguem en el passat. Com si no fóssim el resultat del que hem estat. I, sobretot, d'allò que hem defensat. Ningú recorda quan la gent buscava a les hemeroteques les petjades de la història. Ara, ja no acudeixen a elles ni els historiadors, enganxats a la immediatesa (...) En aquests temps de còlera, els que encara respectem la memòria ens sorprenem de què a alguns personatges que donen lliçons ningú els treguin els colors pel seu passat. La història sembla importar poc, ni tan sols la recent. L'única esperança és que un dia entrin a l'hemeroteca i els caigui una col·lecció de diaris al damunt. La memòria és un gran cementiri i alguns mereixen ser enterrats en les contradiccions dels seus articles pretèrits.

Deixant de banda els historiadors que no fan la seva feina, Sergi Pàmies ens parlava a un article publicat el mateix dia de la feina dels periodistes (15):

A la tertúlia d'Els matins de Catalunya Ràdio, Simona Levi explicava que té "un veí del PSC que és molt maco", com qui presumeix de tenir un amic negre o homosexual. Els veïns són als tertulians el que els taxistes són als reporters mandrosos: una font fugaç de coneixement d'escombraries. Amb el permís de Sergi Pàmies, jo afegiria al retrat els periodistes que baixen del taxi, entrevisten a dues o tres persones, i ja en tenen prou per a presentar la tipologia sociopolítica d'un país.

Coneixia prou en Josep Fontana per a saber que trepitjava com ningú biblioteques i hemeroteques, i que sabia com mantenir les distàncies amb els oportunistes, trepes i aduladors de tot pèl.

Però també conec prou bé a tots aquells que un dia utilitzaran la seva obra per a dedicar-li un festival anual, amb cerimonials de caràcter patriòtic i religiós, o tot simplement, penjar una foto seva al despatx. Al temps!

---

1. Wikipedia: Bandera Roja [es] [ca] 
2. Al Wikipedia en català no hi figura la curta militància a l'OCE-BR de Joan Tardà, just abans d'entrar al PSUC. Però si que la pots trobar a la Wikipedia en espanyol o en aquest article de La Vanguardia: Joan Tardà - El veterano de ERC que enciende el Congreso, 17.12.2016
3. Wikipedia: Provincia Libre de Shinmin
4. Revolución anarquista en Corea 1929-1932: La comuna de Shinmin, El Libertario, Febrero 2016 || Regeneración Libertaria: Comuna de Shinmin: La gran olvidada (I, 25.04.2015) y (II, 04.06.2015) || El movimiento anarquista coreano, rebelion.org, 18.01.2003 || Anarchy in Action: Shinmin Prefecture || WikiWand: Korean People's Association in Manchuria ||
5. Wikipedia: Kim Jwa-jin
6. Wikipedia: Néstor Majnó
7. Wikipedia: Manchuria, Manchukuo
8. Hong Seong: General Kim Jwa-jin's Victory Memorial Festival. Dedicat "al general Kim Jwa-jin, que va conquistar Manxúria i va portar als lluitadors de la independència a la victòria". Aquest festival també té per objectiu: "il·luminar amb el seu patriotisme i la seva lleialtat cap al país la promoció del patriotisme i l'ensenyament de la història d'una manera fascinant".
9. Navy’s 4th 214-Class Submarine Kim Jwa-jin Launched, Korea's News Wolrd, 30.08.2013 
10. Pere Rusiñol: Catalunya: ¿vuelve la vieja dinámica libertaria?, eldiario.es, 17.01.2016
11. Wikipedia: Territorio Libre
12. Cómo empezó este engaño (1/3 publicat el 02.06.2019), (2/3 publicat el 09.06.2019)
13. . Una altra cosa és que, els que encara segueixen al club, ens intentin transmetre els vells discursos conspiracionistes || Xandru Fernández: ¿Sueñan los marxistas con ovejas soviéticas?, CTXT, 14.06.2019
14. Màrius Carol: La prueba de la hemeroteca, La Vanguardia, 11.06.2019
15. Sergi Pàmies: El futuro es una tertulia llena de psicofonías, La Vanguardia, 11.06.2019

afroz shah, 2016 champion of the earth

Iniciativa de limpieza de la playa de Versova, un gran ejemplo para todos, Youtube,14.08.2018

@daveguasch

El passat 21.04.2019, RT publicava un article (1) que feia referència a una investigació molt interessant publicada a Advancing Earth and Space Science (2). Els resumiré a cop de destral dient que els investigadors buscaven una resposta al fet que si l'oceà Índic recull actualment al voltant de 15 milions de tones de plàstics, què explica que en aquest oceà no s'hagin observat les illes de plàstics que s'observen en altres oceans i, per extensió, investigar quin és el destí d'aquestes quantitats enormes de plàstic.

Analitzant les dades de 22.000 boies a la deriva que, rastrejades per satèl·lit, es troben disperses per tots els oceans del planeta des de 1979, l'equip va treballar sobre la hipòtesi que els vents del sud de l'oceà Índic són més forts que els del Pacífic o l'Atlàntic i transporten el plàstic cap a l'oest: així, les escombraries passarien per Sud-àfrica i entrarien al sud de l'Atlàntic. Altrament, pel que fa a la part nord de l'Índic, les escombraries podrien acumular-se a la badia de Bengala i acabar a les platges arrossegades per vents i corrents. La veritat però és que l'equip no va poder confirmar cap d'aquestes hipòtesis i el destí d'aquestes enormes quantitats de plàstic segueixen sent un misteri.

Mentre llegia aquests articles vaig recordar la gesta remarcable d'Afroz Shah (3), advocat i activista mediambiental de Mumbai (3) va liderar un moviment de neteja de la platja de Versova (4) que l'ONU va qualificar com "el projecte de neteja de platges més gran del món".

L'octubre de 2015, Shah i el seu veí Harbansh Mathur, un home de 84 anys que ja ens ha deixat, estaven frustrats pels munts de residus en descomposició que, arrossegats pel mar i les rieres, s'havien concentrat a la platja de Versova, a Monbai. Decidits a fer alguna cosa, ambdós van començar a netejar la platja els caps de setmana a mans nues. Veient que es tractava d'una tasca colossal, Shah va buscar voluntaris que els ajudessin a les barriades de pescadors, a la ciutat. Demanant ajuda a polítics i escolars, fins i tot a les estrelles de Bollywood.

Gràcies a l'esforç col·lectiu, van poder netejar la platja de més de 4.000 tones de residus en poc més d'1 any i mig (13.000 tones en 2018!). Potser el resultat més espectacular d'aquest treball va ser el retorn, després de més de 20 anys d'absència, de les tortugues que tornaven a pondre els seus ous a la platja i observar les primeres tortugues que van nàixer a la platja ja neta (6).

Sé que Afroz Shah va continuar el seu projecte amb la neteja de la riera que havia transportat bona part dels residus que havien acabat a la platja. Però desconec fins on ha arribat amb el seu projecte de neteja dels boscos de manglar que actuen com una defensa natural contra les onades de les tempestes.

En qualsevol cas, mentre els apòstols de la catàstrofe segueixen terroritzant-nos des de les seves tertúlies presentant-nos un futur apocalíptic amb dates precises, i des d'una visió bíblica segons la qual una catàstrofe climàtica letal pels humans també ho seria per tota la vida al planeta, cal reconèixer a Afroz Shah el mèrit d'haver-se arremangat i treballat de valent per assolir un futur diferent.

Probablement seguirem sense saber durant un temps on es troben les quantitats colossals de plàstic que Àsia envia a l'oceà Índic. Personalment prefereixo no saber on han acabat els milers de tones de plàstic que van recollir els voluntaris d'Afroz Shah: a l'Índia hi ha molts diners per enviar naus a l'espai, construir armament nuclear, comprar armament i indústries a Europa, però molt pocs diners per l'essencial.

Segurament una flor no fa estiu però, com deia Debby Boone: Els somnis són les llavors del canvi. Res no creix mai sense una llavor, i res no canvia mai sense un somni. I pel que pots veure al seu compte a twitter: @AfrozShah1, aquestes llavors han començat ja a agafar arreu del món.

---

1. ¿Qué pasó con toda la basura de plástico del océano Índico?, RT, 21.04.2019
2. Mirjam van der Mheen et al.: Role of Indian Ocean Dynamics on Accumulation of Buoyant Debris, Advancing Earth and Space Science, 28.03.2019, https://doi.org/10.1029/2018JC014806
3. United Nations Environment: Afroz Shah, 2016 Champion of the Earth
4. Wikipedia: Bombai 
5. Wikipedia: Versova, Mumbai
6. Priyanka Borpujari: Filthy Mumbai beach rebreeds turtles, thanks to a city lawyer, Al Jazeera, 22.04.2018