Fue presidente de un país ... no no tiene un chalé de lujo ni un audi negro ni cientos de escoltas, tampoco tiene una pensión millonaria ni un yate ni un puesto en las eléctricas... tiene una cosa que vale más que todo eso,tiene dignidad... pic.twitter.com/YIZxbzjsLM
— Boniatobill(@muzeriqui) September 26, 2021
Thursday, September 30, 2021
dignity
Sunday, September 12, 2021
notes about the rhine floods of july 2021
| Arte TV: Tulla, l’homme qui dompta le Rhin, YouTube, 26.08.2021 Tulla, l’homme qui dompta le Rhin, Arte TV, Disponible du 26/08/2021 au 23/11/2021 |
Parlant amb amics sobre les inundacions que havien tingut lloc a l'Europa Central, els comentaris es reduïen al que havia passat a la RFA i a Bèlgica: dos països en els quals s'havien focalitzat els mitjans d'informació: pels efectes de la catàstrofe i perquè hi havia hagut morts. Naturalment, ningú semblava saber res de Suïssa, on feia més temps que plovia sense interrupció i on tant les infraestructures com els serveis de la nostra protecció civil havien demostrat la seva eficàcia, evitant la catàstrofe que vam veure a la RFA i a Bèlgica a totes les TV del món.
Parlant de les cadenes de televisió, em va cridar molt l'atenció que moltes de les persones que entrevistaven els mitjans d'informació fessin comentaris de l'estil: 'mai s'havia vist res de semblant abans'. També el lligam que els experts invitats als telenotícies de diferents països feien de manera categòrica entre aquestes catàstrofes i el canvi climàtic.
Anàlisi espacial
Potser no estaria de més començar per situar en l'espai les inundacions. Mirar a un mapa per on passa el Rhin, i situar les ciutats i els pobles on les inundacions han tingut els seus efectes més catastròfics i mediàtics. Què et sembla si comencem pel poble de Schuld (1), on les imatges de la catàstrofe eren potser les més impactants i on es van focalitzar constantment els mitjans de comunicació?
Si mirem la posició de Schuld (cf. 1) a Google Maps (2) podrem veure a quina distància es troba del Rhin. Si engrandim la imatge veurem que, al seu pas pel municipi, els grans meandres del riu Ahr (3) semblen indicar que no estem davant d'un riu que hagi estat sotmès a grans treballs de canalització, però ja veurem més endavant que no és exactament així.
Et proposo fer el mateix tipus d'anàlisi amb una altra ciutat alemanya que va estar colpejada per les inundacions: Erftstadt-Blessem, que està més a prop del Rhin. El primer que et proposo fer és buscar a l'est el traçat del Rhin i també a on es troba la ciutat de Köln (Colònia). Seguidament et proposo tornar al punt on t'ha portat l'enllaç, engrandir la imatge i buscar el riu Erft (4), veurem més endavant la seva importància.
Res més per ara si no dir-te que, si tens el temps de fer-ho (avui o un altre dia), pots buscar al mapa les ciutats belgues on les inundacions del passat mes de juliol també van tenir efectes catastròfics.
Anàlisi temporal
Si t'has llegit la versió en anglès que Wikipedia dedica a Schuld (cf. 1), hauràs vist que aquesta ciutat ja havia estat devastada prèviament per una altra inundació el 1910, en què van morir 50 habitants. Un fet que també confirmen les pàgines que Wikipedia dedica al riu Ahr (cf. 3), on també pots veure que, en 1804, anys abans dels treballs de canalització del Rhin, unes inundacions ja havien acabat amb la vida de 64 habitants a Schuld.
Sobre Bèlgica, et recomano llegir un article que John Goetelen va publicar al seu blog de la Tribune de Genève: La ville de Liège inondée. Comme en 1926:
Abans et parlava de les inundacions del riu Ahr (cf. 3) del 1804 i del 1910. Però, com ens recordava John Goetelen a un article més recent: Crue extrême du Rhin: nous avons déjà vécu cela (7), molt abans de les preocupacions pel canvi climàtic o dels treballs de la seva canalització, el Rhin va protagonitzar altres episodis tant o més violents que els que hem vist aquest estiu. Un estudi publicat per investigadors suïssos en 2011 presentava les inundacions més importants del Rhin a Basel (Basilea) des de 1286 (8)
Parlant de les cadenes de televisió, em va cridar molt l'atenció que moltes de les persones que entrevistaven els mitjans d'informació fessin comentaris de l'estil: 'mai s'havia vist res de semblant abans'. També el lligam que els experts invitats als telenotícies de diferents països feien de manera categòrica entre aquestes catàstrofes i el canvi climàtic.
 |
Potser no estaria de més començar per situar en l'espai les inundacions. Mirar a un mapa per on passa el Rhin, i situar les ciutats i els pobles on les inundacions han tingut els seus efectes més catastròfics i mediàtics. Què et sembla si comencem pel poble de Schuld (1), on les imatges de la catàstrofe eren potser les més impactants i on es van focalitzar constantment els mitjans de comunicació?
Si mirem la posició de Schuld (cf. 1) a Google Maps (2) podrem veure a quina distància es troba del Rhin. Si engrandim la imatge veurem que, al seu pas pel municipi, els grans meandres del riu Ahr (3) semblen indicar que no estem davant d'un riu que hagi estat sotmès a grans treballs de canalització, però ja veurem més endavant que no és exactament així.
Et proposo fer el mateix tipus d'anàlisi amb una altra ciutat alemanya que va estar colpejada per les inundacions: Erftstadt-Blessem, que està més a prop del Rhin. El primer que et proposo fer és buscar a l'est el traçat del Rhin i també a on es troba la ciutat de Köln (Colònia). Seguidament et proposo tornar al punt on t'ha portat l'enllaç, engrandir la imatge i buscar el riu Erft (4), veurem més endavant la seva importància.
 |
| Source: AFP/Anthony Dehez Inondations en Belgique, Le Parisien, 15.07.2021 |
Res més per ara si no dir-te que, si tens el temps de fer-ho (avui o un altre dia), pots buscar al mapa les ciutats belgues on les inundacions del passat mes de juliol també van tenir efectes catastròfics.
Anàlisi temporal
Si t'has llegit la versió en anglès que Wikipedia dedica a Schuld (cf. 1), hauràs vist que aquesta ciutat ja havia estat devastada prèviament per una altra inundació el 1910, en què van morir 50 habitants. Un fet que també confirmen les pàgines que Wikipedia dedica al riu Ahr (cf. 3), on també pots veure que, en 1804, anys abans dels treballs de canalització del Rhin, unes inundacions ja havien acabat amb la vida de 64 habitants a Schuld.
Sobre Bèlgica, et recomano llegir un article que John Goetelen va publicar al seu blog de la Tribune de Genève: La ville de Liège inondée. Comme en 1926:
Les inundacions catastròfiques són conegudes des de fa molt de temps. Un riu tan bucòlic i tranquil com la Meuse (Mosa) les ha provocat en tres ocasions durant el primer quart del segle XX: 1910, 1920, 1925-1926. (...). Si viatgem en el passat, la llista d'inundacions és molt més llarga: 1175, 1349, 1374, 1460, 1463, 1505, 1560, 1571, 1614, 1641, 1643, 1658, 1663, 1725, 1740 (5) (6).
 |
| Seraing, rue Trouillet. Des gens sont à la fenêtre. Photo : AIDE Jean-Pierre Keimeul: Les inondations de Liège de 1926 (PDF), ihoes.be, 11.08.2007 |
Abans et parlava de les inundacions del riu Ahr (cf. 3) del 1804 i del 1910. Però, com ens recordava John Goetelen a un article més recent: Crue extrême du Rhin: nous avons déjà vécu cela (7), molt abans de les preocupacions pel canvi climàtic o dels treballs de la seva canalització, el Rhin va protagonitzar altres episodis tant o més violents que els que hem vist aquest estiu. Un estudi publicat per investigadors suïssos en 2011 presentava les inundacions més importants del Rhin a Basel (Basilea) des de 1286 (8)
Les inundacions eren freqüents durant el període estival des del 1651 al 1750 a causa de l'augment de les precipitacions. Abans del 1700, un cabal de més de 6.000 m³ ja havia provocat inundacions catastròfiques. Les inundacions estaven lligades a llargs períodes de precipitació que havien saturat els sòls o enormes cabals lligats a la fusió de la neu a causa de pluges intenses de fins a 72 hores de durada (1480). Abans de 1877, amb un cabal d'entre 5.000 i 6.000 m³, s'havien identificat 43 esdeveniments greus. Tot i que les precipitacions han augmentat significativament des de finals del segle XIX (nda. la fi del període de la petita edat de gel), entre 1877 i 1998 no es va identificar cap esdeveniment "greu" (el curs l'Alt Rhin ja s'havia corregit en aquesta època!).Val la pena recordar que els investigadors es refereixen a Basel (Basilea), a l'Alt Rhin i al traçat del riu que es va començar a corregir a principis del s. XIX. Amb això vull dir que aquest estudi no ens parla de les grans inundacions que es van succeir al Mig i Baix Rhin en 1926, 1993, 1994 i 1995, sent la de gener del 1995 la més important dels 1990s pels importants danys que va causar (9). Unes inundacions tan properes en el temps que inviten a la reflexió quan les cadenes de TV i les persones que entrevisten ens diuen sobre les inundacions de 2021 que 'mai s'havia vist res de semblant abans'.
 |
| Flood marks of the River Main on the historic city fortification of Eibelstädt near Würzburg |
M'agradaria acabar aquesta rúbrica mencionant unes dades publicades a un altre article de John Goetelen (10):
Si el cabal del Rhin el 2021 era de 4.000 m³/s, durant les inundacions del 1926 era de 12.000 m³/s. El volum d'aigua que transportava el riu fa 95 anys era tres vegades més important que durant les inundacions d'enguany. Però llavors no disposàvem de cap imatge de televisió que demostrés de forma contundent la situació i les pèrdues que va patir la població.Anàlisi ambiental
M'agradaria començar parlant sobre la idea que ens fem de l'ecologia i dels espais naturals utilitzant un exemple que sempre m'ha cridat molt l'atenció: el Parc Natural del Delta de l'Ebre (11):
Aquest parc natural es troba a una zona caracteritzada per haver patit un impacte antròpic brutal al llarg dels segles: tant pel que fa a la formació del delta (que ni tan sols existia a la fi de l'imperi romà), als seus canals, a les poblacions que el van colonitzar, com al cultiu de l'arròs, que no es va introduir fins al segle XIX (12).En realitat, fa anys que la malària estava molt estesa a Europa, des de la Mediterrània fins al voltant dels 60° de latitud. A Suïssa, de la mateixa manera que passava a la conca del Rhin, els meandres d'aigües lentes, els braços morts dels rius i les grans inundacions també provocaven l'extensió del paludisme.
Entre les poques coses que hom podria considerar "naturals", hi havia les epidèmies regulars de malària: una malaltia que no s'erradicaria a Espanya fins al 1964 (13), després d'haver acabat durant segles amb la vida d'aquells que s'havien aventurat a viure en aquells aiguamolls.
No va ser fins que el conreu de l'arròs va impulsar nous treballs de "sanejament" que van desnaturalitzar encara més aquell territori que aquest va poder ser habitat i, molts anys més tard, convertit en el que avui coneixem com el Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Sobre els aiguamolls, que avui veiem com l'expressió més elevada d'un paisatge natural, hi ha un document redactat el 1807, entre altres, per Hans Conrad Escher, que porta per títol "Aufruf an die Schweizerische Nation zur Rettung der durch die Versumpfung ins Elend gestürzten Bewohner der Gestade des Walensees und des unteren Linthtales" (trad. cat. Crida a la nació suïssa per salvar els habitants de les costes del llac Walenstadt i la vall baixa del Linth que han caigut en la misèria a causa de l'expansió dels pantans) (14).
 |
| Source: Schweiz Linthkanal – Ziegelbrücke bis Uznach, swiss-divers.ch (see original image) Quan el riu Linth seguia el seu curs original, els pobles de la plana del estaven amenaçats regularment per inundacions devastadores. El canal es va construir entre 1807 i 1822 sota la direcció de Hans Conrad Escher. Entre 2008 i 2013 es va procedir a una renovació integral i una renaturació limitada del canal. |
Aquella crida va tenir com a resposta l'inici d'un dels més importants treballs d'enginyeria del segle XIX: La regulació fluvial del Linth (15), que Daniel Speich atribueix com la gènesi de la unitat nacional suïssa (16). Un dels enginyers que van treballar als inicis d'aquell projecte era Johann Gottfried Tulla (17), protagonista del documental d'Arte TV amb què he obert aquest article i que et recomano molt i molt de veure.
Regulació de l'Alt Rhin
Poc després de la seva participació en la regulació del Linth (cf. 15), Johann Gottfried Tulla va presentar en 1809 el seu primer projecte per corregir el curs de l'Alt Rhin (18). A causa de les guerres napoleòniques i de la manca de recursos, els treballs no es van poder iniciar fins al 1817.
Amb l'objectiu d'evitar els danys i les morts que causaven les inundacions i també les morts que generaven les epidèmies de malària que les acompanyaven (Tulla moriria en 1828 a causa d'aquesta malaltia), els treballs es van orientar a corregir el traçat del riu, tallant molts dels meandres que hi havia entre Karlsruhe i Mainz (Magúncia).
| Terra X plus: Wie der Rhein durch Begradigung kürzer wurde, YouTube, 17.03.2021 |
Tulla disposava dels coneixements en enginyeria hidràulica que havia adquirit durant el seu pas per l'Ecole polytechnique de París, també del que havia observat durant els seus viatges a l'Europa del nord, de la seva experiència pràctica a Suïssa i dels resultats observats al curt-circuit dels meandres al canal de Büderich, a Wesel (1785). Malauradament, en aquell moment no hi havia equips pesats com les actuals excavadores, la terra s’havia de moure a mà amb l’ajut de carros tirats per cavalls, el pressupost de què disposava era limitat i calia moure el mínim de terra possible. Els coneixements en enginyeria hidràulica de Tulla li van permetre trobar una solució brillant: el seu pla es va limitar a excavar una sèrie de petits canals amb una amplada de 10 a 25 m, que permetrien curtcircuitar els meandres del riu, deixant-li a aquest la feina d'excavar una nova llera, especialment en períodes d'avingudes.
El pla de Tulla va reeixir ràpidament. La força i la velocitat del riu van excavar una nova llera, el que va fer baixar dràsticament el nivell de l’aigua i va posar a disposició dels agricultors terres que havien estat prèviament inundades. L'Alt Rhin s'havia alliberat de moltes de les inundacions que havia viscut periòdicament durant molts anys i havia erradicat la malària de les seves ribes. El nou llit del riu havia també retallat les distàncies: de 81 km entre Basel (Basilea) i Bingen, i de 86 km entre Bingen i Roxheim. La navegació fluvial entre el mar del Nord i Basel (Basilea) es convertiria en una realitat a partir de 1907.
La contrapartida
Actualment, l'Alt Rhin juga un paper clau en el control de les inundacions al Mig i Baix Rhin. A conseqüència de la regulació de l'Alt Rhin, les aigües dels Alps arriben ara al Mig i Baix Rhin molt més ràpidament del que ho feien en el passat. Quan coincideixen amb un pic d'inundació dels rius Neckar, Moselle (Mosel·la) o Main el risc d'inundacions al Mig i Baix Rhin és molt elevat (19).
Altrament, val la pena recordar que al llarg del riu, però molt en particular a la regió d'Alsace s'han anat construït un gran nombre de complexos hidroelèctrics que estan lligats a un sistema d'excloses destinat a la navegació fluvial (veure mapa, imatges). (20).
Si durant molt de temps les centrals i les excloses representaven una barrera per inundacions menors, també ho eren pel transport de sediments riu avall. I si la força i la velocitat del riu substituïen la manca de sediments excavant la llera al Mig i Baix Rhin, la seva acumulació a les centrals hidroelèctriques també posava problemes. En 2009, la Comission Internationale pour la Protection du Rhin (CIPR), va elaborar un informe sobre les mesures a adoptar per corregir aquest problema (21). Pots visitar la pàgina d'aquest organisme per veure com evolucionen aquesta i altres solucions lligades a la protecció del riu (22).
 |
Si la supressió de 123 km² de zones inundables es va considerar en el passat un èxit pel que fa als seus resultats en les inundacions periòdiques i, amb l'eliminació d'aquestes, l'erradicació de la malària, actualment les autoritats dels landers de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat han posat en marxa el Programa Integrat del Rhin (23), un marc per designar zones de retenció d’aigua per combatre les inundacions aigües avall (cf. 21).
El 1982 es va concloure un tractat francoalemany, en el qual les parts van acordar restablir la capacitat de retenció d'aigua al tram inferior a Iffezheim. El programa, actualment ajustat, representa la creació a l'Alt Rhin dels terrenys i les infraestructures necessàries per a la retenció ràpida d'un volum de 270 milions de m³. El repte és reduir les inundacions lligades als cabals màxims del riu al voltant d’un 12%, és a dir, una reducció a llarg termini de la línia d’aigua del voltant 60 a 70 cm riu avall de la central hidroelèctrica d'Iffezheim (24).
Els treballs realitzats fins avui a les dues ribes de l'Alt Rhin ja han permès crear una capacitat d’emmagatzematge ràpid en zones d'inundació de 130 milions de m³ (25), poc menys de la capacitat total de l'embassament de Camarasa. També crec que val la pena que li donis un cop d'ull a aquest document publicat el passat mes de juny: Règlement de surveillance, de prévision et de transmission de l’Information sur les Crues (26).
Conclusions
- Actualment estem vivint un nou període de canvi climàtic. Però el Rhin ja havia viscut grans inundacions segles abans que James Watt perfeccionés la màquina de vapor de Thomas Newcomen. Em sembla doncs raonable demanar un xic de prudència abans d'associar les inundacions del 2021 al canvi climàtic que estem vivint. Més que res, per no banalitzar la seva importància.
- Les inundacions a la conca del Rhin i dels seus afluents han estat freqüents i, tant el seu cabal com els danys provocats durant el passat, han superat de lluny els que hem vist en l'episodi del juliol del 2021. Sobre el silenci mediàtic d'aquest fet pels paleoclimatòlegs, historiadors, periodistes d'investigació i arxivistes diversos, prefereixo no opinar.
- Els treballs de correcció del traçat del Rhin es van realitzar enllà on les inundacions, l'aigua estancada que deixaven i els seus efectes sobre el paludisme produïen més danys materials i més morts: l'Alt Rhin. Si els efectes d'aquesta obra d'enginyeria es manifesten riu avall, actualment existeixen zones de retenció que permeten derivar en poques hores volums d'aigua equivalents als emmagatzemats a un embassament mitjà. Altres zones estan programades per retenir en el futur el doble del volum actual.
- Qualsevol que hagi visitat Barcelona i hagi vist les grans obres de canalització de dos petits rius: el Llobregat i el Besòs, sap què haver invertit capitals considerables en la protecció de les ribes sense tenir en compte la correcció del curs del riu per a donar-li més velocitat i evacuar ràpidament l'aigua en període de crescuda, no és una garantia per evitar noves inundacions.
Probablement, els grans meandres del riu Ahr (cf. 3) que hem vist al mapa de Schuld (cf. 1) a Google Maps (cf. 2) podrien explicar les dures imatges que tots hem vist a la TV.
Altrament, pel que fa a Erftstadt-Blessem i el riu Erft (cf 4), val la pena visitar la versió en anglès de Wikipedia per saber que el seu traçat es va modificar a causa d'una mina de lignit. A la versió en francès també pots veure que els danys que va provocar el riu Erft no tenen res a veure amb les obres d'enginyeria realitzades a l'Alt Rhin. - Finalment, quan he mirat a un mapa els pobles i les ciutats dels que les diferents cadenes de TV ens presentaven els danys de les inundacions, he realitzat que la majoria es troben en afluents del Rhin. Crec que seria interessant saber com es produeix l'evacuació de les seves aigües al Rhin i si hi ha un efecte de barrera que fa pujar el nivell de la seva làmina d'aigua quan el cabal del Rhin està en màxims.
 |
- Wikipedia: Schuld [en] [fr] [es] [ca]
- Google Maps: Schuld
- Wikipedia: Ahr [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ertf [en] [fr] [es] [ca]
- John Goetelen: La ville de Liège inondée. Comme en 1926, Les hommes libres, Les Blogs, Tribune de Genève,18.07.2021
- Pots trobar més informacio a Catinus: Les inondations de la Meuse à Liège de 896 à 1926, blog Ma nouvelle vie à Lîdge, 08.04.2017
- John Goetelen: Crue extrême du Rhin : nous avons déjà vécu cela, Les hommes libres, Les Blogs, Tribune de Genève, 18.07.2021
- Wetter, Oliver & Pfister, Christian & Weingartner, Rolf & Luterbacher, Jürg & Reist, Tom & Trösch, Jürg. (2011). The largest floods in the High Rhine basin since 1268 assessed from documentary and instrumental evidence. Hydrological Sciences Journal - Journal des Sciences Hydrologiques. 56. 733-758. 10.1080/02626667.2011.583613.
- J. Wessel: Flood Management of the Transnational Rhine River, U.S.- Italy Research Workshop on the Hydrometeorology, Impacts, and Management of Extreme Floods Perugia (Italy), November 1995
- John Goetelen: Crue du Rhin, complément : en 1926, Strasbourg devenait une île, Les hommes libres, Les Blogs, Tribune de Genève, 19.07.2021
- Parc Natural del Delta de l'Ebre: Home page
- Marc Pons: El delta de l’Ebre: l’última colonització catalana, elnacional.cat, 09.07.2017
- Mostres de sang conservades al Delta permeten conèixer l’origen de la malària, Ebre Digital, 07.10.2016 || Cristina Sáez: Cuando la malaria campaba a sus anchas por Europa, La Vanguardia, 26.09.2016 || Un estudio destaca la abundancia del mosquito de la malaria en el delta del Ebro, El Pais, 15.06.2010
- Daniel L. Vischer: Histoire de la protection contre les crues en Suisse. Des origines jusqu’au 19e siècle (PDF), Berichte des BWG, Serie Wasser - Rapports de l’OFEG, Série Eaux – Rapporti dell’UFAEG, Serie Acque no 5 - Berne, 2003
- Wikipedia: Linth [en] [fr] [es] [ca]
- Speich Chassé, Daniel. (2002). Draining the Marshlands, Disciplining the Masses: The Linth Valley Hydro Engineering Scheme (1807-1823) and the Genesis of Swiss National Unity. Environment and History. 8. 429-447. 10.3197/096734002129342729.
- Wikipedia: Johann Gottfried Tulla [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Correction du Rhin supérieur
- Wikipedia: Upper Rhine
- Les aménagements hydroélectriques du Rhin franco-allemand, EDF - Unité de Production Est, 2013
- Plan de gestion des sédiments du Rhin. Rapport final. Comission Internationale pour la Protection du Rhin (CIPR) (PDF), 2009
- Comission Internationale pour la Protection du Rhin (CIPR): Home page
- The Integrated Rhine Programme, Land of Baden-Württemberg
- Prévention des risques et prévision des crues sur le Rhin, Obs-Rhin, Source Wikipedia
- Jonathan FOHRER: La gestion durable du risque inondation. Cas des polders de la vallée du Rhin (PDF). Les synthèses techniques de l'Office International de l'EAU, 2011
- Règlement de surveillance, de prévision et de transmission de l’Information sur les Crues (R.I.C.), Service de Prévision des Crues, Règlement approuvé par arrêté préfectoral n°2021/334 en date du 23 juin 2021
Sunday, September 5, 2021
1816 - the year without a summer
| Elmar Bartlmae: Un été sans soleil (L’éruption du volcan Tambora en 1815), YouTube, 17.09.2017) Un été sans soleil, un documentaire de Elmar Bartlmae, RTS, 12.02.2006 |
Introducció
Fa uns mesos vaig publicar en aquest blog un article on et parlava del període preindustrial que alguns climatòlegs utilitzen com a referència per comparar el clima actual amb el del passat (1). I, a més de compartir algunes de les particularitats d'aquest període que, segons l'IPCC està comprès entre 1850 i 1900 (2), també t'explicava que aquest període feia part d'un període més llarg que els bons climatòlegs coneixen com la petita edat de gel (3) que, segons les fonts que consultis, comprendria un període molt fred que aniria des del 1300 fins al 1850. Un període que havia seguit un altre de molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (4).
Uns dies més tard de la publicació d'aquell article, vaig publicar un altre on parlava dels efectes devastadors sobre el clima que va provocar una erupció volcànica l'any 536 (5).
El Mont Tambora
Per algun motiu que mai no he arribat a entendre, de vegades, alguns dels que es presenten com experts en clima, ens parlen d'un període preindustrial que estiren fins als principis de la Revolució Industrial, i eviten parlar del que va passar durant 1815-1816. Aquells d'entre vosaltres que heu tingut la sort d'arribar al temari dels cursos d'història fins al segle XIX, potser vau sentir parlar de la batalla de Waterloo. Potser fins i tot del Congrés de Viena. Però estic gairebé segur que pocs haureu sentit parlar mai dels efectes de la catàstrofe climàtica que va crear l'erupció del Mont Tambora en 1815 (6).
El 10 d'abril de 1815, a l'illa de Sumbawa (actual Indonèsia), al Mont Tambora es va produir la més important erupció volcànica enregistrada al llarg de la història de la humanitat. La gran quantitat de material expulsat pel volcà i l'altura de la seva columna van propulsar el diòxid de sofre (SO₂) a l'estratosfera, on va reaccionar amb el vapor d’aigua, per formar aerosols sulfatats que impedien que els raigs de sol escalfessin la superfície d'una àmplia zona de l'hemisferi nord. El resultat va ser un gran canvi climàtic que es va manifestar més tard a àmplies zones l'hemisferi nord i que és conegut com l'any sense estiu (7). Un fenomen que també es coneix amb el nom de l'hivern volcànic (8).
Podem trobar algunes descripcions interessants sobre els efectes de l'hivern volcànic provocat per l'erupció del Mont Tambora a les cròniques que es van publicar als Estats Units a partir de l'estiu del 1816 (9):
L'anàlisi de les dades meteorològiques dels anys 1815-1817 demostra que algunes regions d'Europa i del nord-est d’Amèrica van experimentar un refredament important, mentre d'altres regions de l’est d’Europa presentaven temperatures inusualment elevades (10). La fam que es va estendre per Europa està ben documentada al Regne Unit i a França, on poblacions desesperades saquejaven els magatzems de gra i les fleques.
En aquella Europa que just acabava de sortir de les guerres Napoleòniques, la fam va posar fi a la vida de 100.000 persones. La natalitat va caure, mentre que la mortalitat va augmentar un 4% a França, un 6% a Prússia i un 20% a Suïssa i la Toscana (cf. 11)
Distribució geogràfica dels efectes: Suïssa
A Suïssa la situació era més dura que a altres països europeus, car la manca d'aliments ja venia d'abans. A partir del 1813, els exèrcits austríac, prussià i rus, en persecució de les tropes napoleòniques, van creuar diverses vegades les fronteres suïsses, requisant al seu pas aliments per les seves tropes, el que va provocar la fam i la pobresa entre la població (12). El canvi climàtic no va fer sinó aguditzar el problema (13):
Tanmateix, malgrat el contracte de 1815 relatiu a l'intercanvi d'aliments entre els cantons (val la pena recordar que Suïssa és una confederació d'estats), aquest es va manifestar molt limitat. Ginebra tenia prou reserves i va poder fer front a la fam. El cantó de Valais, gràcies a la seva tradicional organització agrària també ho va poder fer (cf. 11).
Però milers de suïssos van haver d'emigrar i es van instal·lar com a colons principalment a Rússia, el Brasil i els Estats Units. Uns ho van fer dispersant-se en aquells immensos territoris, altres fundant noves ciutats que acabarien acollint també, entre altres, els emigrants alemanys que també havien fugit de la fam al seu país. En el cas de Rússia, la més coneguda de les colònies va ser la de Chabag, habitada principalment per emigrants del cantó de Vaud (cf. 12). En el cas de Brasil, la de Nova Friburgo (14), poblada entre 1819 i 1820 per emigrants originaris del cantó de Fribourg.
Pel que fa a l'emigració als Estats Units, val la pena recordar que la primera vaga d'emigració de suïssos al que avui coneixem com els Estats Units va començar durant el segle XVIII amb els Amish (15). I que aquests van arribar a aquella colònia anglesa després de fugir del clima hostil que rebien per part d'altres grups religiosos, primer al cantó de Berna, i més tard a Alsàcia, on havien trobat refugi.
Abans de l'any 1820, hom calcula que als Estats Units hi havia entre 25.000 i 30.000 suïssos: la majoria s'havien establert a les regions de Pennsilvània i Carolina del Nord i del Sud. Hom calcula que, entre els descendents d'aquells primers immigrants i els que van arribar al país ulteriorment, actualment el nombre d’americans d’ascendència suïssa és de prop d’un milió (16). Just per l'anècdota, el 2019 la Confederació Helvètica tenia poc més de 8 milions i mig d'habitants.
Frankenstein
De manera anecdòtica, hom recorda sovint que va ser a Ginebra, durant els llargs dies de fred i pluja del mes de juny d'aquell "estiu", que Mary Shelley va concebre la idea de la seva novel·la: Frankenstein (17). Va ser durant aquell sojorn a les ribes del llac Léman que va conèixer el poeta Lord Byron i a l’escriptor i metge John William Polidori. El poeta va proposar que cadascú escrigués una història de terror, després d’haver llegit junts capítols de Fantasmagoriana. Ja coneixes el resultat.
Epíleg
Crec que ja t'he dit alguna vegada que els articles que publico en aquest blog em permeten rellegir referències de llibres o articles que he anat llegint, confirmar les seves dades, identificar les seves eventuals contradiccions. També expressar, quan les tinc, algunes de les meves opinions sobre les lectures. I en tot cas, ficar un xic d'ordre en una bibliografia que puc tenir recollida de manera desordenada.
Si el tema que he tocat avui t'ha interessat i vols llegir una síntesi remarcable de molta més informació de la que hem vist avui, i realitzada per gent que sap escriure molt millor i de manera molt més precisa i concisa, et recomano que et llegeixis un treball molt i molt bo publicat per dos científics de la Universitat de Berna, Stefan Brönnimann, i Daniel Krämer: Tambora and the “Year Without a Summer” of 1816 (17). De veritat que paga molt i molt la pena.
Fa uns mesos vaig publicar en aquest blog un article on et parlava del període preindustrial que alguns climatòlegs utilitzen com a referència per comparar el clima actual amb el del passat (1). I, a més de compartir algunes de les particularitats d'aquest període que, segons l'IPCC està comprès entre 1850 i 1900 (2), també t'explicava que aquest període feia part d'un període més llarg que els bons climatòlegs coneixen com la petita edat de gel (3) que, segons les fonts que consultis, comprendria un període molt fred que aniria des del 1300 fins al 1850. Un període que havia seguit un altre de molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (4).
Uns dies més tard de la publicació d'aquell article, vaig publicar un altre on parlava dels efectes devastadors sobre el clima que va provocar una erupció volcànica l'any 536 (5).
El Mont Tambora
Per algun motiu que mai no he arribat a entendre, de vegades, alguns dels que es presenten com experts en clima, ens parlen d'un període preindustrial que estiren fins als principis de la Revolució Industrial, i eviten parlar del que va passar durant 1815-1816. Aquells d'entre vosaltres que heu tingut la sort d'arribar al temari dels cursos d'història fins al segle XIX, potser vau sentir parlar de la batalla de Waterloo. Potser fins i tot del Congrés de Viena. Però estic gairebé segur que pocs haureu sentit parlar mai dels efectes de la catàstrofe climàtica que va crear l'erupció del Mont Tambora en 1815 (6).
 |
| Source: Janet Loehrke, USA Today Research, 26.05.2016 |
El 10 d'abril de 1815, a l'illa de Sumbawa (actual Indonèsia), al Mont Tambora es va produir la més important erupció volcànica enregistrada al llarg de la història de la humanitat. La gran quantitat de material expulsat pel volcà i l'altura de la seva columna van propulsar el diòxid de sofre (SO₂) a l'estratosfera, on va reaccionar amb el vapor d’aigua, per formar aerosols sulfatats que impedien que els raigs de sol escalfessin la superfície d'una àmplia zona de l'hemisferi nord. El resultat va ser un gran canvi climàtic que es va manifestar més tard a àmplies zones l'hemisferi nord i que és conegut com l'any sense estiu (7). Un fenomen que també es coneix amb el nom de l'hivern volcànic (8).
Els materials - gas i pols - expulsats a gran altitud per les erupcions més importants, es distribueixen ràpidament al llarg d'una gran zona de la superfície terrestre gràcies als corrents atmosfèrics. Alguns dels gasos volcànics reaccionen llavors amb el vapor d'aigua i formen aerosols que pertorben l'arribada dels raigs de Sol. És el cas del SO₂, que forma gotes d'àcid sulfúric quan reacciona amb el vapor d'aigua de l'atmosfera. Aleshores augmenta l'opacitat de l'alta atmosfera i arriben menys rajos de Sol a la superfície de la Terra. Això provoca que, en el cas de les erupcions més importants, el clima es refredi sobre vastes zones del planeta.
Les erupcions més importants poden ocasionar la presència d'aerosols durant 1 a 3 anys. Una erupció volcànica actua per tant sobre el clima en funció de la violència de l'erupció, de la composició dels materials ejectats, però també per la posició geogràfica del volcà. Un volcà situat a la zona equatorial dispersa més àmpliament i més ràpidament els seus aerosols en l'atmosfera i assoleix més fàcilment un impacte global sobre aquesta.
 |
| Source: Unknown |
Podem trobar algunes descripcions interessants sobre els efectes de l'hivern volcànic provocat per l'erupció del Mont Tambora a les cròniques que es van publicar als Estats Units a partir de l'estiu del 1816 (9):
Gruixos de neu de 50 cm al nord de Nova Anglaterra del 7 al 8 de juny. A Filadèlfia, el gel va matar totes les plantes (American Weather Stories). A Mont-real els ocells morien congelats als carrers, també els xais ho feien a Vermont (New England Historical Society). El 4 de juliol la gent portava abrics gruixuts al migdia. Una gelada a Maine acabar amb la collita de mongetes, cogombres i carabasses. En ple estiu, el gel va cobrir llacs i rius fins al sud de Pennsilvània (Weather Underground).Distribució geogràfica dels efectes: Europa
L'anàlisi de les dades meteorològiques dels anys 1815-1817 demostra que algunes regions d'Europa i del nord-est d’Amèrica van experimentar un refredament important, mentre d'altres regions de l’est d’Europa presentaven temperatures inusualment elevades (10). La fam que es va estendre per Europa està ben documentada al Regne Unit i a França, on poblacions desesperades saquejaven els magatzems de gra i les fleques.
A tot arreu aquells disturbis foren suprimits violentament: A Cambridge (UK), recolzant-se en la promulgació d'una llei especial: la Riot Act, es van dictar sentències de mort (11).
 |
| Par Gustave Graetzlin, Original téléversé par Gustave Graetzlin sur Wikipédia français. - Photo prise par moi-même à Heiligenstein (Bas-Rhin) pour Wikipédia afin d'illustrer l'article Année sans été (Hungersjohr dans la mémoire alsacienne) - Transféré de fr.wikipedia à Commons par Alchemica utilisant CommonsHelper, CC BY-SA 3.0 |
En aquella Europa que just acabava de sortir de les guerres Napoleòniques, la fam va posar fi a la vida de 100.000 persones. La natalitat va caure, mentre que la mortalitat va augmentar un 4% a França, un 6% a Prússia i un 20% a Suïssa i la Toscana (cf. 11)
Distribució geogràfica dels efectes: Suïssa
A Suïssa la situació era més dura que a altres països europeus, car la manca d'aliments ja venia d'abans. A partir del 1813, els exèrcits austríac, prussià i rus, en persecució de les tropes napoleòniques, van creuar diverses vegades les fronteres suïsses, requisant al seu pas aliments per les seves tropes, el que va provocar la fam i la pobresa entre la població (12). El canvi climàtic no va fer sinó aguditzar el problema (13):
Durant l'estiu del 1816 les temperatures no van superar els 14 °C. Els núvols no van deixar que el sol escalfés la terra i va ploure molt més del que era habitual: entre maig i juliol (al voltant de 90 dies), es van registrar més de 50 dies de pluja. A les planes, les pluges van inundar les terres, fins al punt que el llac Léman va desbordar i va convertir Ginebra en un aiguamoll gegant. Durant l'hivern del 1815-1816 i el del 1816-1817, es van acumular grans gruixos de neu als Alps i, quan van acabar per fondre durant la primavera de 1817, es van produir unes grans inundacions que van superar les precedents.La fam es va manifestar cruelment sobretot al nord-est de Suïssa. Una regió fortament poblada, llavors la més industrialitzada del país. Una regió amb una gran dependència de la indústria tèxtil i del mercat alemany on venia la seva producció. La fam, que es va estendre també per Alemanya va fer caure bruscament la demanda i, per fer-li front, els fabricants van adquirir noves màquines que necessitaven menys personal. Com a resultat, una extrema pobresa es va estendre entre els seus treballadors. .
Tanmateix, malgrat el contracte de 1815 relatiu a l'intercanvi d'aliments entre els cantons (val la pena recordar que Suïssa és una confederació d'estats), aquest es va manifestar molt limitat. Ginebra tenia prou reserves i va poder fer front a la fam. El cantó de Valais, gràcies a la seva tradicional organització agrària també ho va poder fer (cf. 11).
Però milers de suïssos van haver d'emigrar i es van instal·lar com a colons principalment a Rússia, el Brasil i els Estats Units. Uns ho van fer dispersant-se en aquells immensos territoris, altres fundant noves ciutats que acabarien acollint també, entre altres, els emigrants alemanys que també havien fugit de la fam al seu país. En el cas de Rússia, la més coneguda de les colònies va ser la de Chabag, habitada principalment per emigrants del cantó de Vaud (cf. 12). En el cas de Brasil, la de Nova Friburgo (14), poblada entre 1819 i 1820 per emigrants originaris del cantó de Fribourg.
 |
| Image by Joe Keim from Pixabay |
Pel que fa a l'emigració als Estats Units, val la pena recordar que la primera vaga d'emigració de suïssos al que avui coneixem com els Estats Units va començar durant el segle XVIII amb els Amish (15). I que aquests van arribar a aquella colònia anglesa després de fugir del clima hostil que rebien per part d'altres grups religiosos, primer al cantó de Berna, i més tard a Alsàcia, on havien trobat refugi.
Abans de l'any 1820, hom calcula que als Estats Units hi havia entre 25.000 i 30.000 suïssos: la majoria s'havien establert a les regions de Pennsilvània i Carolina del Nord i del Sud. Hom calcula que, entre els descendents d'aquells primers immigrants i els que van arribar al país ulteriorment, actualment el nombre d’americans d’ascendència suïssa és de prop d’un milió (16). Just per l'anècdota, el 2019 la Confederació Helvètica tenia poc més de 8 milions i mig d'habitants.
 |
| Source: Taylor Shute |
De manera anecdòtica, hom recorda sovint que va ser a Ginebra, durant els llargs dies de fred i pluja del mes de juny d'aquell "estiu", que Mary Shelley va concebre la idea de la seva novel·la: Frankenstein (17). Va ser durant aquell sojorn a les ribes del llac Léman que va conèixer el poeta Lord Byron i a l’escriptor i metge John William Polidori. El poeta va proposar que cadascú escrigués una història de terror, després d’haver llegit junts capítols de Fantasmagoriana. Ja coneixes el resultat.
Epíleg
Crec que ja t'he dit alguna vegada que els articles que publico en aquest blog em permeten rellegir referències de llibres o articles que he anat llegint, confirmar les seves dades, identificar les seves eventuals contradiccions. També expressar, quan les tinc, algunes de les meves opinions sobre les lectures. I en tot cas, ficar un xic d'ordre en una bibliografia que puc tenir recollida de manera desordenada.
Si el tema que he tocat avui t'ha interessat i vols llegir una síntesi remarcable de molta més informació de la que hem vist avui, i realitzada per gent que sap escriure molt millor i de manera molt més precisa i concisa, et recomano que et llegeixis un treball molt i molt bo publicat per dos científics de la Universitat de Berna, Stefan Brönnimann, i Daniel Krämer: Tambora and the “Year Without a Summer” of 1816 (17). De veritat que paga molt i molt la pena.
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
- This IPCC Special Report on Global Warming of 1.5°C uses the reference period 1850–1900 to represent pre-industrial temperature. in Frequently Asked Questions, IPCC, 10.12.2018
- Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Medieval Warm Period [en] [fr] [es] [ca]
- Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
- Wikipedia: Mount Tambora [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Year Without a Summer [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Volcanic winter [en] [fr] [es] [ca]
- William K. Klingaman: The Year Without Summer: 1816 and the Volcano That Darkened the World and Changed History, New England Historical Society, 2014 || Doyle Rice: 200 years ago, we endured a 'year without a summer', USA Today, 26.05.2016
- Famine en Suisse après une éruption volcanique en 1815 – que signifierait une telle catastrophe aujourd'hui?, Académie suisse des sciences naturelles (SCNAT), 01.06.2015
- Nathaniel Herzberg: Tambora, autopsie d’une éruption monstre, Le Temps, 08.04.2015
- Wikipedia: Colonie de Chabag
- Yannis Amaudruz: Crise climatique: une année sans été pour la Suisse, Lausanne Cités, 23.07.2020
- Wikipedia: Nova Friburgo [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia: Swiss emigration to Russia
- Wikipedia: Amish [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Swiss Americans
- Brian Bethune: How a volcanic eruption made 1816 the year without a summer. Out of utter devastation, came great enduring art including Frankenstein and Dracula, Maclean's, 12.03.2013
- Brönnimann S, Krämer D. 2016. Tambora and the “Year Without a Summer” of 1816. A Perspective on Earth and Human Systems Science. Geographica Bernensia G90, 48 pp, Oeschger Centre for Climate Change Research, Institute of Geography, University of Bern, Switzerland, doi:10.4480/GB2016.G90.01, ISBN: 978-3-905835-46-5
Thursday, September 2, 2021
crayon au poing, 4 dessinatrices du monde arabe
| Lizzie Treu i Eloïse Fagard: Crayon au poing, 4 dessinatrices du monde arabe, France, 2021 (trad. esp Mujeres árabes lápiz en mano), Arte TV, Disponible du 22/08/2021 au 04/07/2024 |
Un documental de Lizzie Treu i Eloïse Fagard que ens submergeix en el món de quatre dibuixants de còmics. Deu anys després de l’inici de la primavera àrab, la libanesa Lena Merhej (1), la tunisiana Nadia Khiari (2), la marroquina Zainab Fasiki (3) i l’egípcia Deena Mohamed (4) ens mostren el seu treball, les seves experiències i la seva lluita.
Un documental de 28' que paga molt i molt la pena veure.
Un documental de 28' que paga molt i molt la pena veure.
- Lena Merhej: Instagram | The Arab Comix Project | Words without Borders
- Nadia Khiari:Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] | Anna Sylvestre-Treiner: 10 ans après les Printemps arabes. Rencontre avec la dessinatrice tunisienne Nadia Khiari: “Rire, cela nous a sauvés !”, Courrier International, 14.01.2021 || Willis From Tunis: Instagram | Twitter | Willis From Tunis. Dix ans du printemps arabe toutes griffes dehors, Maison du dessin de presse, 25.03 au 16.05.2021, Morges (Suisse)
- Zainab Fasiki: Home page | Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Instagram | Twitter | Idees
- Deena Mohamed: Home page | Instagram | Wikitia | Amina Zaineldine: Comic Artist Deena Mohamed on Representation, Authenticity, and Egyptian Art, Egyptian Streets, 28.01.2020| Qahera: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
Subscribe to:
Posts (Atom)