Friday, April 24, 2015

a new rockslide in Randa (Mattertal, Switzerland)



El 18 d'abril de 1991, al poble de Randa, a la Vall de Matter (Estat de Valais), es va produir una esllavissada gegant que va durar tres setmanes entre els mesos d'abril i maig. Uns 30 milions de m3 de roca, amb volums equivalents als de les cases del poble, que van lliscar cap a la vall des de 600m més amunt, tallant la carretera i el ferrocarril, i creant un dic que va bloquejar el riu i inundar el poble.

El passat dimecres, una nova esllavissada es va afegir a una llarga sèrie documentada pels anys 1636, 1720 i 1737, fins la destrucció del poble a causa de l'esllavissada del 1819 (Wikipedia). Pots veure un curt resum de l'impressionant esllavissada del 1991 al vídeo de l'inici d'aquesta entrada: Gigantic Rockslide in Randa (Matterhorn, Switzerland, 1991). I, ja amb més detall, en aquest altre vídeo editat per l'ajuntament: Der Bergsturz von Randa (1991), amb imatges molt més impressionants dels nou mesos que van durar els treballs de reconstrucció i amb una explicació pedagògica del fenomen.

Altrament, a Wikipedia també pots trobar un article dedicat a les esllavissades de Randa: Randa rockslides. I ja amb molt més detall, pots donar-li un cop d'ull a aquesta tesi doctoral publicada pel Politècnic Federal de Zurich i redactada per Heike Willenberg: Geologic and kinematic model of a complex landslide in crystalline rock (Randa, Switzerland).

Encara no se sap si hi hauran més rèpliques a l'esllavissada del passat dimecres. Més tenint en compte les previsions de pluja des de demà dissabte i que, entre dilluns i dimecres podrien ser de neu entre els 1'000-1'500m. Però pots donar-li un cop d'ull a les imatges que va difondre la RTS: Un village haut-valaisan envahi par un impressionnant nuage de poussière i els articles del 24 Heures i del 20 minutes. Imagino que podrem veure vídeos i imatges de molta més qualitat quan la noticia ja no sigui d'actualitat i les exclusives baixin de preu. Avui encara no és el cas.

Wednesday, April 22, 2015

switzerland from above (2)



Un film realment impressionant realitzat en col·laboració amb Suisse Tourisme per Yann Arthus-Bertrand, autor del best-seller La terre vue du ciel. No te l'hauries de perdre: en particular les imatges del glaciar de l'Aletsch.

Sunday, April 19, 2015

switzerland from above



Més gran que la Catalunya Sud (32'114 km2), Suïssa (41'285 km2) segueix sent un país de petites dimensions. Però aquest fet no ha estat un obstacle perquè Suisse tourisme hagi publicat recentment un nou itinerari de més de 1'600 km per carretera que inclou 44 atraccions majors, 22 llacs, 51 ciutats, 11 llocs protegits per la Unesco, 5 colls alpins i dues reserves de la biosfera.

Un itinerari per carretera que porta com nom: Grand Tour de Suisse (mapa) i que et proposa un mínim de 7 dies de visita a un ritme sostingut de 5 hores per dia. L'alternativa en transport public (tren, bus i vaixell), porta com a nom: Grand Train Tour of Switzerland (vídeo, animaciópanoràmics).

Al principi hom podria creure que la penya de Suisse tourisme ha fet un gra massa i que ni el país és tant gran ni hi han tantes coses per veure. Però aquest vídeo realitzat al meu cantó: Au coeur de la Région du Léman, demostra justament el munt de coses que hi han a veure solament al meu cantó (i puc assegurar-te que han oblidat unes quantes). En fi, si aquest vídeo t'ha agradat, no deixis de veure el que il·lustra l'entrada. Fa part d'una sèrie de Arte TV que ha recorregut els Alps des d'Eslovènia fins a França: Les Alpes vues du ciel (*). Aquest episodi està dedicat a un recorregut des de l'Oberland (Bern Kanton) fins el Waadtland (l'estat de Vaud, on visc).


Les Alpes vues du ciel: sèrie documental de Jean Afanassieff, Christian Schidlowski, Lisa Eder-Held, Christian Stiefenhofer i Klaus Steindl .
Coproducció: ARTE, GEIE, VIDICOM, MC4, ZDF, RTS, SWR, BR, MONTAGNE TV
D'Eslovènia a França (Eslovènia,Àustria, Alemanya, Itàlia, Suïssa i França), aquesta sèrie ofereix una nova descoberta dels Alps, un viatge únic a través la cadena muntanyosa més important d'Europa. Les belles preses aèries realitzades amb una càmera Cineflex permetent redescobrir els principals pics dels Alps i els seus llacs. La sèrie presenta també entrevistes amb gent interessant que viu a les muntanyes i valls alpines: agricultors, hotelers, ramaders, atletes,artistes. La majoria d'ells són joves i traspuen el desig de reconciliar les tradicions i la protecció de la natura amb el progrés tècnic.

Friday, April 17, 2015

emily levine: a theory of everything



Emily Levine: A theory of everything

Wednesday, April 15, 2015

maysoon zayid: I got 99 problems... palsy is just one



Maysoon Zayid: I got 99 problems... palsy is just one


Sunday, April 12, 2015

maz jobrani: breaking stereotypes



Maz Jobrani: A Saudi, an Indian and an Iranian walk into a Qatari bar ...



Maz Jobrani: Did you hear the one about the Iranian-American?

Friday, April 10, 2015

le projet schiffenen-morat

El Maig del 2011, dos mesos després de la catàstrofe de Fukushima, el Consell Federal va anunciar l'aturada de l'energia nuclear. Aquesta decisió va ser ratificada el mes de Juny pel Consell Nacional i el mes de Setembre pel Consell dels Estats.

Amb la ratificació de les cambres, el Consell Federal va ficar en consulta el programa "Estratègia Energètica 2050", que té com objectius generals:
  • reduir el consum i promoure l'ús eficient de l'energia,
  • augmentar la producció d'energia renovable, 
  • l'eliminació progressiva de les cinc centrals nuclears existents, que quedaran fora de servei al final de la seva vida útil.
Aquesta decisió requereix la transformació del sistema energètic d'aquí a l'any 2050 amb l'objectiu de reemplaçar el 40% de l'energia que actualment produeixen les centrals tèrmiques i nuclears pel desenvolupament dels potencials existents en energies renovables: bàsicament l'energia hidroelèctrica, que actualment representa el 60% de la producció energètica del país.

I és en aquest context que avui m'agradaria parlar-te d'un projecte estimat en 350 milions de CHF del Groupe-E (una empresa accionista d'Alpiq): Schiffenen-Morat. Un projecte que preveu la construcció d'una galeria soterrada entre 30 et 120 metres de fondària, de 7 m de diàmetre i 9 km de llarg, que uniria els llacs Schiffenen (Schiffenensee, en alemany) i Morat (Murtensee, en alemany).

La producció d'electricitat es realitzaria a una central de producció subterrània prop del llac de Morat: 255 GWh/any, l'equivalent del consum de 55'000 habitatges o, en altres termes, un 5% del desenvolupament hidràulic que té com objectiu el projecte "Estratègia Energètica 2050".

I com la línia elèctrica que connectaria la central de producció subterrània a la central de transformació de Galmiz, també estaria soterrada, l'impacte ambiental del projecte es limitaria al dels treballs de construcció.

Un impacte ambiental en el que caldria tenir compte que la realització del projecte permetria atenuar les variacions del nivell de la Sarine (Saane, en alemany), reduint el risc d'inundacions a les regions del Pays des Trois-Lacs (Seeland en alemany) i la conca de l'Aar (Aare, en alemany), especialment a la perifèria de Berna.

Wednesday, April 8, 2015

the anthropocene

Chris Madden Cartoons: Anthropocene cartoon – mass extinction events
Paul Jozef CRUTZEN (Amsterdam, 1933), és un químic neerlandès que dirigeix des del 1980 l'Atmospheric Chemistry Department al Max-Planck Institute i que el 1995 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre la incidència de l'ozó a l'atmosfera. L'any 2000 CRUTZEN va proposar el terme d'Antropocè per referir-se a un nou període geològic del quaternari (actualment dividit en Plistocè i l'Holocè) que estaria caracteritzat per l'impacte de la presència de l’home sobre el medi ambient.

Situar cronològicament l'Antropocè presenta problemes difícils de resoldre. Bàsicament perquè CRUTZEN, des de la seva perspectiva de químic expert en processos de l'atmosfera, proposava un nou període geològic que començaria a la fi del segle XVIII, quan l'anàlisi de l'aire atrapat en el gel polar va mostrar l'inici de concentracions creixents de diòxid de carboni i metà arreu del món (1). El problema és que CRUTZEN es va ficar en el terreny de la Comissió Internacional de Estratigrafia (2) just en el moment en que aquesta treballava en la formalització cronològica de l'Holocè (2008), plantejant sinó seria millor reemplaçar-lo per un Antropocè que es presentava molt més interessant des del punt de vista mediàtic, que no pas des d'un punt de vista científic (3).

Desconeixia CRUTZEN que, des de mitjans del s XIX, els 4,5 miliards d'anys de historia de la Terra han estat dividits per geòlegs, paleontòlegs i naturalistes en blocs de temps conegut com eres, èpoques, períodes i edats que solen estar separats per un canvi important, clarament identificat en la estratigrafia sedimentària?

En qualsevol cas, com passa en religió, a l'idea de base de CRUTZEN sobre l'Antropocè li han sortit un munt de sectes on cadascuna defensa un moment diferent per situar l'inici de l'acció humana que es troba al seu origen. I com passa també en religió, arriba un moment en el que el missatge vehiculat pels deixebles no té gran cosa a veure amb el del profeta. Fa un mes, Richard MONASTERSKY resumia força bé a Nature (3) tot el circ mediàtic que envolta l'idea de l'Antropocè. El mateix mes i a la mateixa publicació, Simon L. LEWIS i Mark A. MASLIN (4) van publicar un article molt interessant sobre la definició d'aquest període. Basant-me en aquestes fonts, pots trobar a continuació alguns dels moments en que diferents autors situen el seu començament.
  • A mitjans del segle XX, coincidint amb l'explosió demogràfica, les emissions de carboni i l'extinció d'un gran nombre d'espècies. Coincidint també amb l'increment espectacular dels moviment de terres, de la producció de ciment, de plàstics i metalls, i de la tala d'arbres. Aquest moment inclou també l'inici de l'era nuclear, quan els isòtops radioactius van ser disseminats des dels pols a l'equador i van deixar un senyal detectable en els estrats moderns pràcticament a tota la superfície terrestre (5). 
  • A la fi del segle XVIII, quan l'anàlisi de l'aire atrapat en el gel polar va mostrar l'inici de concentracions creixents de diòxid de carboni i metà arreu del món (1).
  • L'atmosfera també enregistra els efectes de les morts i l'esclavitud que van seguir a 1492: the Colombian Exchange. La mort per la verola i la guerra d'uns 50 milions d'indígenes americans, així com l'esclavatge de milions d'africans enviats a les contrades despoblades d'Amèrica, que va permetre al bosc recuperar les antigues terres de cultiu abandonades a l'Africa i a Amèrica (nda: caldria afegir també al paquet les terres abandonades pels colons europeus?). Als voltants de 1610, el creixement d'aquesta massa forestal havia capturat suficient CO2 com per provocar una caiguda d'almenys set parts per milió en les concentracions atmosfèriques dels gasos d'efecte hivernacle més importants i començar una petita edat de gel (4).
  • Altres investigadors han defensat l'idea de fer coincidir l'inici de l'Antropocè amb expansió de l'agricultura i la ramaderia fa més de 5'000 anys (5) basant-se en tres índexs d'influència humana a escala mundial: el desenvolupament de l'agricultura i la tala de boscos, les emissions de gasos d'efecte hivernacle (CO2 i CH4), i els seus efectes en la temperatura global. Els defensors de que l'impacte més important de l'acció humana sobre el medi arrenca amb la industrialització i arriba al paroxisme a mitjans del s. XX  sovint ignoren que les dades arqueològiques revelen un ús de la terra per capita molt més important a l'era preindustrial que en els últims segles. I que la tala de boscos va causar emissions de gasos d'efecte hivernacle i canvis de temperatura globals més importants en l'era preindustrial que els observats durant l'era industrial (6).
  • Tot i no haver trobat cap font que vagi en aquesta direcció, sabent que a finals del Plistocè varen començar les extincions dels grans mamífers: mamuts, mastodonts, tigres de dents de sabre, etc. que es van perllongar a l'Holocè, i admetent que aquestes extincions van ser provocades o es van accelerar per l'acció humana i que van tenir una impacte sobre la vegetació, crec que hom podria demanar-se la pertinença de situar cronològicament l'Antropocè a la fi del Plistocè.
Negar la importància de l'acció de l'home sobre el medi seria estúpid. The Economist en parlava a finals de maig del 2011 en un article dedicat a l'Antropocè (7) i n'he parlat recentment en aquest blog, més concretament sobre l'impacte de la fusió de les glaceres (8). Però el fet de ser conscients d'aquests canvis i de fer el necessari per evitar una eventual destrucció de la nostra civilització no ens hauria de portar a l'arrogància d'associar el nostre pas per aquest planeta amb el del seu futur. A escala geològica, el temps que hem passat al planeta és insignificant, i a escala sedimentària l'acció de l'home també ho és. Qualsevol que siguin els canvis que estigui provocant la nostra civilització, son irrellevants si els comparem als que vam veure fa poc als mapes paleogeogràfics animats del Dr. Ronald BLAKEY o a les extincions de massa que ha viscut el planeta anteriorment. 

Entenem-nos. No estic negant la importància de l'acció humana sobre el medi, sinó la de la seva magnitud i la seva transcendència. De la mateixa manera que estic convençut que l'estupidesa humana té com a límits els del seu cost econòmic. Però aquest és un tema per un altre article.


Thursday, April 2, 2015

aeroport de zurich: 31.03.2015



No sé si estàs al corrent del mal temps que estem tenint aquests dies a Europa Central. Si durant la nit de dilluns a dimarts ens va caure la pedrada d'una tempesta anomenada Mike, dimarts al migdia va traure el nas una altra que portava el nom de Niklas. No sé si la d'avui també ha estat batejada, però estàvem en visio conferència amb els companys d'Olten i gairebé no ens podíem escoltar a causa del soroll del vent frapant les persianes.

En fi, sé que les imatges d'aquest vídeo li trauran a en Hands les poques ganes que li puguin quedar de prendre un avió. Però crec que val la pena de veure-les. Més que res per realitzar tant el vent que feia a la pista 28 de l'aeroport de Zurich el passat 31.03.2015, com la perícia dels pilots per fer aterrar aquestes bèsties en unes condicions que no eren gens evidents. Ah! I pel que fa a l'autor del vídeo afegir que, malgrat el que pugui semblar, filmava amb trípode!