yaël guasch

Yaël Guasch - Freestyle junior 2017

Demà 30.06 farà un any que a les pàgines d'esports de l'edició en paper del 24 Heures publicaven una entrevista que li havien fet a Yaël i que ja havien publicat el dia abans a l'edició electrònica del diari.

El mateix dia, un dels més coneguts caça-autògrafs del país (probablement també d'arreu del món): Pierre-André Hugentobler ens va fer arribar una lletra molt emocionant demanant-li una fotografia autografiada.

Feia deu dies que Isaac havia ingressat a l'hospital i jo no estava en condicions de mostrar tota l'emoció que em va provocar la lectura de l'article i la de la lletra de M. Hugentobler. Avui però tinc ganes de recordar l'emoció que vaig viure. No solament per l'article, sinó per tots els anys d'esforç, de bons moments, també de no tan bons, que es condensaven en aquella entrevista.

---

• Pierre-Alain Schlosser (2017): Yaël Guasch fera virevolter son bâton aux Européens, 24Heures, éedition électronique 29.06.2017, édition papier 30.06.2017
• Pierre-André Hugentobler: 45’000 autographes, à voir et à rêver, Canal Alpha,

john mayall at the montreux jazz festival (2008)

John Mayall & The Bluesbreakers with Gary Moore - So Many Roads, Youtube, 26.05.2012

Demà comença el Montreux Jazz Festival. Un festival que, des dels seus inicis, s'havia especialitzat en reunir en concert els més grans monstres del blues.  Aquest vídeo, de l'edició del 2008, ens presenta a John Mayall als teclats, acompanyat per la seva banda: The Bluesbreakers, que es va dissoldre la tardor del mateix any. Un vídeo on, a més de destacar l'immens John Mayall, també cal destacar a un dels membres de la banda: Buddy Whittington i a un immens Gary Moore que, malgrat el disseny de les seves camises, era un invitat habitual del festival i que ens deixaria per sempre tres anys més tard.

citroën 2cv - le lien entre le passé et le présent

deudeuchmania: Comment on fabriquait une 2cv en 1990, Youtube, 25.10.2009

Avui m'agradaria compartir amb tu dos vídeos que han retingut tot el meu interès.

Al primer pots veure l'al·lucinant procés de fabricació als anys 1990 d'un 2CV a la fàbrica de Citroën de Mangualde (Portugal). Al segon, un apassionat belga del 2CV que ha reemplaçat el motor original per un motor elèctric alimentat amb bateries Tesla.

No afegiré res més. Les imatges ho diuen tot!

Une 2cv électrique avec des batteries Tesla, Youtube, 04.03.2018

daniel lópez rosetti - la U de la felicidad

Dr. Daniel López Rosetti: La U de la Felicidad, Youtube, 24.05.2018

Dr. Daniel López Rosetti [twitter][facebook]. Especialista en Clínica Médica y Cardiólogo Universitario, jefe del Servicio de Medicina del Estrés del Hospital Central Municipal de San Isidro, Buenos Aires, profesor titular de Psicofisiología de la Facultad de Psicología, Universidad Maimónides, director del Curso Universitario de Medicina del Estrés y Psiconeuroinmunoendocrinología Clínica de la Asociación Médica Argentina, presidente de la Sociedad Argentina de Medicina del Estrés, miembro titular de la Asociación Médica Argentina y miembro de la Sociedad Argentina de Cardiología, miembro de la Sociedad Española para el Estudio de la Ansiedad y el Estrés (SEAS), fellow del American Institute of Stress de Nueva York. Fue presidente del Congreso Argentino de Medicina del Estrés en los años 2001 y 2005 en Buenos Aires y desarrolló una metodología original para el diagnóstico de vulnerabilidad en el síndrome del estrés, el perfil psicobiológico del estrés y el primer programa de manejo del estrés (PROMES).

soldat louis - pavillon noir

Juste Une Gigue En Do - Soldat Louis, Youtube, 07.07.2008 Album : Pavillon noir

Soldat Louis, un style ancré dans l'univers de la mer, des marins, des corsaires, voire des pirates (Wikipedia). Juste Une Gigue En Do - Album : Pavillon noir. Voir les paroles sur Paroles-Musique

impressive pictures by lucan coutts

Lucan Coutts: Yonge-Dundas Square (Toronto, CA)

No sé si ja havies vist abans a les xarxes socials aquesta imatge que es va convertir en viral fa uns mesos. Jo la vaig veure per primera vegada a les pàgines de brightside.me, a un article que feia una recopilació de 20 imatges que havien retingut l'atenció de l'autor (1).

Vaig punxar l'enllaç que hauria de ser el de la font de la imatge i em va fer gràcia veure que el seu títol coincidia amb la primera idea que m'havia passat pel cap (2): This photo of Toronto looks like a scene from Blade Runner. Que l'autor del post a reddit.com no mencionés qui era l'autor de la imatge ja em va fer menys gràcia. Així que vaig començar a mirar els comentaris i vaig veure un on el seu autor s'identificava amb la imatge.

L'autor de la imatge es diu Lucan Coutts (3), és un jove artista de 20 anys que viu a Toronto i, com deia una periodista del Toronto Life publicat el passat mes de febrer (4), el seu estil fa que la seva ciutat sembli el Los Angeles del film Blade Runner (5). T'he de confessar que vaig quedar-me amb la boca oberta quan vaig veure el contingut de les galeries de la seva pàgina: [my favourites][cityscapes][street]. Res en comparació però a com em vaig quedar quan vaig visitar la seva galeria a Instagram.

No sé si ja coneixes Toronto i, si mai has estat, tampoc sé si t'has deixat caure per la plaça on Lucan Coutts va fer aquesta fotografia: Yonge-Dundas Square (6). Però del que sí que estic gairebé segur, és de què mai no has vist la vila amb els ulls d'aquest jove artista.

Lucan Coutts: Yonge-Dundas Square (Toronto, CA)

---

1. 20 Photos Full of Delights That Bring Visual Rapture, brightside.me, 02.02.2018
2. This photo of Toronto looks like a scene from Blade Runner, reddit.com
3. Lucan Coutts [home page] [twitter] [instagram] [500px]
4. Sinéad Mulhern: This 20-year-old photographer makes Toronto look like a futuristic Blade Runner cityscape, Toronto Life, 07.02.2018
5. Movieclips Classic Trailers: Blade Runner (1982) Official Trailer, Youtube, 27.01.2014
6. Kieran Delamont: Why Yonge-Dundas Square Struggles as Public Space, TorontoIst, 16.03.2017

stadler rail EC250

Rynek Kolejowy: Stadler EC 250, Youtube, 01.06.2016

Fa poc més d'una setmana compartia amb tu l'anunci del lliurament dels primers combois construïts per l'empresa canadenca Bombardier Transport d'una nova generació de trens adquirits pels ferrocarrils federals suïssos: el Bombardier Twindexx RABe 502 (1).Com a la majoria dels que em vau enviar un comentari per email o per whatsapp, és un tren que jo també trobo remarcable.  

Ara bé, no sé si és perquè ha estat dissenyat i fabricat a Suïssa per una empresa Suïssa en un temps rècord: 23 mesos!!! Però la versió suïssa del Stadler EC 250 em té el cor robat. Actualment està reemplaçant la flota de trens que connecten les viles de Basel i Zürich a Milà, per fer aquest trajecte en alta velocitat a través del túnel de Gotthard.

D'acord,  no té ni de lluny el luxe del model KISS que Stadler va construir pels ferrocarrils de Luxembourg (2), però jo adoro la simplicitat del seu disseny i la seva funcionalitat. 

Just per acabar, deixa'm recordar que Stadler va ser el fabricant seleccionat per la Generalitat de Catalunya per equipar la línia entre Lleida i La Pobla de Segur (3).

---

1. Suisse: le nouveau train duplex des CFF, 14.06.2018 en aquest bloc
2. Stadler KISS Doppelstocktriebwagen der CFL: Mitfahrt auf der Moselstrecke + Danke für 1000 Abos, Youtube, 04.08.2017
3. Des de Thurgau a la Pobla de Segur, 23.08.2016, en aquest bloc
   

the AlpArray project

AlpArray Seismic Network

Com a complement d'un article publicat en aquest bloc el passat 13.02.2018: Le risque sismique en Suisse, avui m'agradaria presentar-te un projecte coordinat per científics de l'ETH de Zürich i de la Universitat de Lausanne, amb el suport de la Swiss National Science Foundation (SNSF) on participen 36 institucions d'11 països europeus. El projecte porta per nom AlpArray i, gràcies a 600 sensors situats als Alps i a la seva perifèria (es tracta de la xarxa sismogràfica acadèmica més important del món), té com a objectiu principal comprendre millor la formació dels Alps i la producció d'una cartografia estandarditzada de riscos sísmics a la regió alpina.

AlpArray is a European initiative to advance our understanding of orogenesis and its relationship to mantle dynamics, plate reorganizations, surface processes and seismic hazard in the Alps-Apennines-Carpathians-Dinarides orogenic system. The initiative integrates present-day Earth observables with high-resolution geophysical imaging of 3D structure and physical properties of the lithosphere and of the upper mantle, with focus on a high-end seismological array.

D'una manera un xic més detallada, el projecte té com a objectiu una millor comprensió de l'estructura i de la composició de la litosfera (fins a cent quilòmetres sota els Alps), així com el mantell superior de la Terra (fins a 660 quilòmetres), perquè és a aquestes fondàries que hom pot trobar els antics fons oceànics, amb desenes de milions d'anys d'antiguitat, que poden explicar els moviments tectònics observats a la superfície de les regions alpines. Les dades recollides permetran comparar i estandarditzar els catàlegs d'esdeveniments recopilats per diferents països europeus, i així refinar les estimacions de probabilitat dels terratrèmols.

Si aquest projecte t'interessa, et proposo que et passis pel site d'AlpArray  I també que li donis un cop d'ull a aquest article publicat el passat 30.04.2018 per la Swiss National Science Foundation (SNSF) i a Phys.org: 600 seismographs listen in on the Alps.

allez savoir! - crime scene investigation

CSI: NY (Crime Scene Investigation: New York

Fa uns dies et parlava de les publicacions de la Université de Lausanne (UNIL), concretament d'un magazín gratuït que es publica tres cops per any: gener, maig i setembre, i que porta per nom: Allez Savoir! (1). Avui m'agradaria compartir amb tu un reportatge realitzat per Sabine Pirolt sobre una de les escoles més prestigioses d'aquesta universitat: l'Ecole des sciences criminelles (ESC) (2), a la Faculté de droit, des sciences criminelles et d'administration publique (3).

L'article de Sabine Pirolt (4) comença amb una frase lapidària de Gil Grissom a CSI Vegas (5): "Els homes s'equivoquen, les proves no menteixen mai" i segueix recordant-nos com, a les franquícies d'aquesta sèrie i a les altres que van acompanyar el seu boom televisiu, tots hem vist com després d'entrar en una base de dades un rastre d'ADN o una empremta digital identificats a una escena de crim, en pocs segons, sinó instantàniament, apareixen a la pantalla una fotografia recent, la identitat i tota la història de la vida de l'individu a l'origen de les empremtes.

La confusió sobre la inefabilitat de les proves científiques i de les banques de dades que els hi donen suport està tan estesa que, amb la finalitat d'ajudar als periodistes, advocats i jutges a desenvolupar el seu sentit crític, a l'Ecole des sciences criminelles han posat en marxa enguany un MOOC (6) destinat a presentar els límits dels resultats de les proves recollides per la policia científica, amb alguns exemples notoris d'errors judicials: "No es tracta d'alarmar la gent, sinó de fer-li comprendre que les coses a la vida real no passen com a la televisió".

L'article ens presenta com l'ADN o les empremtes digitals no són infal·libles en tots els casos. I que, en aquests casos els errors poden tenir greus conseqüències per aquells que han estat acusats erròniament. A títol d'exemple es presenta  l'error de l'FBI en el cas de Brandon Mayfield (7), un advocat nord-americà que viu a Oregon i de qui unes empremtes digitals el van convertir en sospitós d'haver participat en els atemptats de Madrid del 2004 (8).

A diferència del què passa a les sèries de televisió, els bancs de dades no lliuren el nom i una fotografia recent d'un sospitós en qüestió de segons: "És estrany que les fotografies es trobin a la mateixa base de dades que l'ADN i les empremtes dactilars (9). En general, estan separats i no ens donen el nom d'un sol individu, sinó una llista de persones amb rastres potencialment compatibles. A continuació, hem de controlar els resultats".

[Nota perso] Tingues compte però que aquest article es refereix al sistema federal suís i a les barreres establertes per a la legislació d'aquest país per a la protecció de les dades personals. Des d'un punt de vista tècnic, que les informacions no estiguin centralitzades en una base de dades única no és un problema si les bases de dades estan federades. Salvant les distàncies, podem trobar exemples com l'European Criminal Records Information System (ECRIS) (9) o el Schengen Information System (10). El que sí que pot ser un problema és la fiabilitat tècnica del primer enllaç, entre l'ADN o l'empremta digital i l'individu. A partir d'aquí obtenir ràpidament, per exemple, les seves notes a l'escola primària, o el nom del seu metge de capçalera, la medicació que segueix, on compra els medicaments i amb quina targeta de crèdit els paga, no és més que un problema d'arquitectura de les bases de dades de l'administració de l'estat. Obtenir aquestes dades d'una manera ràpida i estructurada és una de les altres "gràcies" de les tecnologies lligades al Big Data (11).

Ho deixo aquí per ara. Si has trobat interessant aquesta introducció i et motiva per a llegir l'article (4) espero que el trobis tan interessant com jo l'he trobat.

---

1. Allez Savoir: Home Page
   
2. UNIL - Ecole des sciences criminelles: Home Page
   
3. UNIL - Faculté de droit, des sciences criminelles et d'administration publique: Home Page
4. Sabine Pirolt: La preuve parfaite n’existe pas, Allez Savoir!, 25.01.2018
   
5. Wikipedia: CSI: Crime Scene Investigation
6. Wikipedia: Massive open online course (MOOC)
7. Wikipedia: Brandon Mayfield
8. Wikipedia: 2004 Madrid train bombings
9. European Criminal Records Information System (ECRIS): Home Page
10. Schengen Information System: EC Home Page
11. Wikipedia: Big Data

lonely planet - switzerland

Planète insolite - La Suisse, Youtube, 23.10.2016

Planète insolite és una traducció al francès de la sèrie de TV Lonely Planet que és gairebé tan poc afortunada com la portada del vídeo d'aquesta emissió dedicada a Suïssa. Com a les altres emissions de la sèrie, presenta els típics tòpics de cada país. Però bé, com a introducció d'un país, una regió o una vila, per si a algú li interessa anar més lluny, reconec que és una sèrie que sempre m'ha agradat veure. Tot i que el vídeo no té una gran qualitat, espero que aquest episodi t'agradi i et permeti conèixer llocs i tradicions del nostre país que no coneixies abans: com ara la del golf dels Alps amb tifes de vaca o els concursos de barbes alpines !

u2 - with or without you

U2 - With Or Without You, Youtube, 15.07.2019

peter demetz - amazing wooden sculptures

Fa dos anys publicava en aquest blog dos articles relacionats amb la impressionant escola d'escultura en fusta de la Val Gardena (Südtirol, Italia) (1). I d'entre tot el planter d'aquella escola et parlava de la família Demetz, amb una atenció especial a l'obra de Peter Demetz (2).

Un any abans, Le Jornal du Design havia publicat un article dedicat a Peter Demetz que't proposo visitar (3). A finals de l'any passat, Brightside.me publicava un article amb una selecció de les més increïbles escultures realitzades en fusta (4). Vist lo vist, la meva afició per l'art figuratiu me fa seguir preferint els treballs de Peter Demetz.

---

1. En aquest blog. Val Gardena - Ecosystem of Wooden Sculpture, 06.05.2016 // Peter Demetz at the bright side of life ... , 05.05.2016
2. Peter Demetz: Home Page
3. Incroyables sculptures en bois par Peter Demetz, Le Journal du Design, 05.03.2015
4. 20 Wooden Sculptures That Are So Realistic They’ll Leave Everyone with Goosebumps, Brightside.me, 05.12.2017

suzanne vega - luka

SuzanneVegaVEVO: Suzanne Vega - Luka, Youtube, 14.12.2010

suisse: le nouveau train duplex des CFF

Le nouveau train duplex des CFF, Youtube, 02.03.2018

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Els ferrocarrils federals suïssos (1) van presentar en 2009 un concurs públic amb un detallat document d'especificacions per la construcció i adquisició de 59 combois de dos pisos, que podrien assolir els 200 km / h gràcies a una forta acceleració i desacceleració, destinats especialment als eixos estratègics de Genève - Lausanne i Lausanne - Bern (2).

L'empresa canadenca Bombardier Transport (3) va rebre en 2010 l'encàrrec de construir 62 combois per un total d'1,9 bilions de francs, un dels contractes més importants de la història del ferrocarril (4). Van seguir un munt de litigis judicials amb les empreses que no havien guanyat el concurs, el que va provocar un gran retard en el lliurament dels primers combois, previst pel 2013. I, quan tot semblava en vies de solució, s'hi va afegir una demanda d'una associació de discapacitats, que va recórrer al Tribunal Administratiu Federal perquè els trens no respectaven els requisits de la Llei d'Igualtat per a persones amb discapacitat: rampes massa inclinades, botons per obrir les portes als que no es podien accedir des d'una cadira de rodes, etc. Els ferrocarrils federals van admetre que el document d'especificacions no era tan detallat com es pretenia i van demanar a Bombardier Transport (3) d'incloure d'aquestes modificacions.

Finalment, després d'un munt de problemes amb Bombardier Transport (3) per accelerar el lliurament dels primers combois (5), es va ficar en funcionament el passat mes de febrer entre Bern i Zürich el primer comboi comercial, de 400 m de llarg i 1300 places assegudes, amb una pressurització interior que redueix la incòmoda sensació de pressió als túnels, un nou dispositiu que augmenta la velocitat a les corbes i redueix el temps de viatge, motors d'última generació, amb baix consum i altes acceleracions, ... Mentre decideixes si vols llegir-te el llarg historial de la seva construcció als enllaços que pots trobar a continuació, et proposo donar un cop d'ull a un vídeo curt dels trens que han començat a circular enguany.

Jim'sVideoProduction: Voyage à bord du Twindexx RABe 502 207 [UHD / 4K], Youtube, 27.02.2018

---

1. Wikipedia: Chemins de fer fédéraux suisses (SBB, CFF, FFS)
2. Wikipedia: Bombardier TWINDEXX Swiss Express
   
3. Wikipedia: Bombardier Transport
4. Le nouveau train à deux étages des CFF est entré en service, RTS Info, 26.02.2018
   
5. Les CFF ont examiné un "plan B" pour remplacer Bombardier, Bilan, 10.07.2018
   

new buildings should be near zero energy since 2021

source: © Evangeline de Macedo, René Schmid Architekten AG The house that provides its own energy (Brütten, Zürich), houseofswitzerland.org, 19.06.2017

A la pàgina que la Comissió Europea dedica â l'eficiència energètica dels edificis (1), pots llegir que:

Els edificis són responsables d'aproximadament el 40% del consum energètic i el 36% de les emissions de CO₂ a la UE. Actualment, prop del 35% dels edificis de la UE tenen més de 50 anys d'antiguitat i gairebé el 75% són ineficients, mentre que només es renova cada any entre el 0,4-1,2% (depenent del país). Per tant, la renovació dels edificis existents té el potencial de generar un important estalvi energètic, que podria reduir el consum energètic total de la UE en un 5-6% i reduir les emissions de CO₂ en un 5% (...) La construcció genera prop del 9% del PIB d'Europa i representa directament 18 milions de llocs de treball directes. Les activitats de construcció que inclouen obres de renovació i retroalimentació energètica aporten gairebé el doble de valor econòmic que la construcció d'edificis nous.

Irish Green Building Council: Near Zero Energy Guidance, 02.02.2015

L'Irish Green Building Council ja publicava en 2015 un breu document amb recomanacions per la construcció d'edificis comercials que complissin els requisits de la directiva sobre la EU Energy Performance of Buildings directive (2) mencionada abans i que, al seu article 9 deia que:  

The European Energy Performance of Buildings Directive Recast (EPBD) requires all new buildings to be Near Zero Energy Buildings by 31st December 2020, however any new buildings occupied or procured by public bodies after 31st December 2018 must also be Near Zero Energy.

Si tornes a la pàgina de la Comissió Europea, també podràs veure un comunicat de premsa publicat el mes d'abril d'enguany, on la Comissió es felicita de la votació final sobre l'EU Energy Performance of Buildings directive mencionada abans. Saber on comencen els consells i les recomanacions i on s'acaba amb normes de compliment obligatori ... t'ho deixo com a lectura apassionant per les vacances d'estiu.

Bhushan Avsatthi: Revamping Old Building Design for Achieving Net Zero Energy Consumption, Architosh, 15.04.2015

Si passem a l'altra riba de l'Atlàntic, coincidint amb la data del comunicat de premsa de la Comissió Europea, el Rocky Mountain Institute presentava un interessant article de Matt Jungclaus (4):  

La revitalització de velles zones industrials a les ciutats amb projectes coneguts com "Net-Zero Energy" (NZE) pot ajudar a renovar els nuclis urbans, potenciar la qualitat de vida dels seus habitants i millorar la resiliència, alhora que permet avançar en la reducció d'emissions de CO₂ a tota la ciutat (...) Aquests projectes estan atraient grans empreses tecnològiques, laboratoris de recerca, noves indústries i una àmplia gamma de desenvolupadors comercials i residencials.

El que sembla fer la diferència és que, mentre la Comissió Europea vol actuar a l'escala dels edificis, al Rocky Mountain Institute semblen portar la reflexió a una escala molt més gran:

l'escala del districte ofereix avantatges addicionals amb economies d'escala en l'adquisició i el finançament, la planificació de la mobilitat, també dels sistemes de climatització i l'eficiència energètica del conjunt on es troben els edificis. El planejament a partir d'una pissarra neta, permet als planificadors i arquitectes dissenyar una zona urbana que pugui suportar la Net-Zero Energy (NZE) amb costos molt baixos, optimitzant l'accés a la llum del sol per compensar la il·luminació artificial; la ventilació natural per compensar la calefacció, i la refrigeració; la llum del sol als sostres dels edificis per millorar la producció dels panells solars fotovoltaics ...

L'article acaba presentant alguns exemples de projectes de revitalització NZE reeixits, en diverses etapes de planificació o de realització. Caldrà veure si la realitat confirma l'entusiasme de l'equip del Rocky Mountain Institute i si a Europa val la pena considerar l'experiència americana enllà on aquesta es pugui dur a terme.

---

1. European Commission > Energy > Topics > Energy Efficiency > Buildings
2. Irish Green Building Council: Near Zero Energy Guidance, 02.02.2015
3. Commission welcomes final vote on energy performance of buildings, 17.04.2018
4. Matt Jungclaus: Driving Industrial Revitalization with Net-Zero Energy, Rocky Mountain Institute, 16.04.2018

sobre els prenoms i els cognoms catalans

Víctor Mora: El Capitán Trueno Jesús Jiménez: El Capitán Trueno cumple 60 años, RTVE, 28.05.2016

Fa unes setmanes vaig creuar-me amb un vell conegut i vam anar a petar la xerrada a un bar. Francament, no recordo com va començar la cosa. Probablement quan em va demanar perquè només utilitzava el primer dels meus cognoms car, sent català, hauria d'utilitzar els dos, el del meu pare i el de la meva mare, separats per la conjunció "i". La cosa es va complicar quan vaig parlar del meu "prenom" i, d'una manera a penes dissimulada, vaig trobar-me sota una mirada reprovatòria que m'acusava de ser una mena de personatge que "renegava" dels seus orígens i utilitzava gal·licismes impropis de la la llengua catalana..

El que en realitat m'estava dient aquest conegut és que ell feia part d'un gran nombre de ciutadans que porten al damunt una empanada mental que dues o tres lectures podrien resoldre. Ciutadans com ara en Jordi Pujol i Soley o en Artur Mas i Gavarró.

En primer lloc, val la pena recordar que, a la nostres terres, la idea de ficar un cognom diferent al de dir que erets fill d'algú no es va estendre entre la noblesa d'origen franc fins al s. XI (1). Més tard hi ha qui va agafar com cognom el del llinatge matern, altres el del llinatge patern, altres algun malnom amb què se'ls coneixia al poble (per exemple, Coixet), altres un ofici (amb variants en els descendents, així la filla d'un Ferrer podia portar el cognom de Ferrera) o el d'un topònim (amb variants en els seus descendents, com ara Barceló, Giró, Tarragó, ...), altres un accident geogràfic, altres una edificació, altres unes plantes, etc.

A tots aquells a qui els fa il·lusió buscar els seus ancestres a l'edat mitjana i penjar escuts heràldics al rebedor o al menjador de casa, els recomanaria llegir-se un divertit article de José Luis García de Paz (2) on l'autor menciona que: "el uso de los apellidos, ha puesto a prueba la paciencia de los historiadores y los genealogistas, haciendo muy difícil identificar los protagonistas de la historia y establecer las genealogías con resultados satisfactorios" i posa un parell d'exemples que ens presenten fills del mateix pare i de la mateixa mare que porten cognoms diferents per motius que l'autor explica al seu escrit. Seguint amb José L. G. de Paz (per abreviar):

A partir de 1492, el problema se complicó con la costumbre de otorgar los nombres y apellidos de los padrinos o testigos bautismales a los judíos, y a los moriscos adultos, conversos a la fe cristiana, por lo cual era común encontrar un miembro de la familia Mendoza rodeado por varios homónimos conversos, que eran su secretario, su médico, y su recaudador de impuestos. De ahí que muchos descendientes de judíos conversos (marranos), ostenten también apellidos de hidalgos, tales como: Ávila, Calderón, Correa, Guzmán, Mendoza, Pereira, Toledo, Torres, Vargas, ... (2).

Sobre el rol de "renegat" amb el que el meu conegut m'havia obsequiat amb la seva mirada, d'una banda dir que si algun dia es pren la molèstia de buscar a la Wikipedia en català, podrà constatar que "prenom" (3) és una paraula que existeix en català i que, tot i que jo tinc una idea molt personal sobre el tema, valdria la pena saber perquè s'ha deixat d'utilitzar a la Catalunya Sud.

Seguint amb la Wikipedia en català, també pot trobar que: "Fins al segle XIX, era norma general utilitzar només un cognom (...). Amb la incorporació de la Catalunya del Nord a l'estat francès, s'ha seguit la norma general a Europa d'un sol cognom patern, més proper al sistema clàssic català, i aplicada també a Catalunya durant l'administració francesa. Amb la llei del registre civil del 1870, s'imposa a Espanya el doble cognom, patern i matern" (1). Un extracte que complementa aquest paràgraf de l'article de José L. G. de Paz: "(...) esta costumbre únicamente española, pues ni siquiera en Hispanoamérica rige, de utilizar los dos apellidos, paterno y materno, que según la propia normativa deben ir separados por la conjunción copulativa 'y', lo cual nunca se ha aplicado con rigor" (2).

Aprofitant l'extracte de José L. G. de Paz, deixam recordar que a l'article que la Wikipedia en català dedica als cognoms, també es diu que: "Pel que fa a l'ús de la conjunció "i" entre els dos cognoms, hi ha gent que l'utilitza per desmarcar-se del castellà creient que és un costum típicament català" ... Tot i que, ja hem vist que la seva utilització té el seu origen a la "Ley de Registro Civil de 17 de junio 1870".

Pels que es justifiquin dient-se que porten el cognom del seu pare i el de la seva mare, just recordar-los que l'esperit de la llei de 1870 era guardar els cognoms dels avis (i no el de les àvies) paterns i materns. Altrament, s'hauria legislat com als països lusòfons, on s'estableix primer el cognom de la mare i després el del pare, si bé aquest ordre no es respecta gairebé mai a la realitat, car a gairebé tots els documents oficials prima el cognom patern.

That's all folks!

---

1. Wikipedia: Cognom
2. José Luis García de Paz: Irregularidad de los apellidos españoles hasta el siglo XIX, UAM, 14.05.2003
3. Wikipedia: Prenom
   

samsung: the safety truck

Leo Burnett: Samsung "The Safety Truck", Youtube, 09.06.2015

Leo Burnett és una xarxa d'agències de publicitat creada per Leo Burnett a Chicago el 1935. Adquirida el 1996 per Publicis, el gegant francès de la publicitat, la xarxa d'agències treballa en tots els segments de la comunicació i del màrqueting arreu del món.

Avui m'agradaria compartir amb tu el vídeo d'una campanya publicitaria que la filial d'Argentina va crear el 2015 per Samsung. Dir que em vaig quedar impressionat per la idea és poc. La trobo brutal de genialitat, pràctica i no sé quantes coses més hi afegiria ... Millor però que no afegeixi res més i siguis tu qui valori aquest vídeo. Espero que t'agradi tant com a mi m'ha agradat!

ernst zürcher - l'appel aux arbres

L'appel aux arbres, Passe-moi les jumelles, RTS, 20.04.2018

Un reportatge que la RTS va emetre el passat mes d'Abril, i on es posa de relleu la màgia del bosc explicada per Ernst Zürcher, amb una insòlita sensibilitat i espiritualitat que ens descobreix uns lligams que semblen de pura màgia entre l'arbre i l'home. Una màgia que comparteix amb els llenyataires del Jura Vaudois amb els que participa en aquest reportatge.



Abans que et facis idees estranyes i jutgis el personatge abans de veure'l i d'escoltar-lo, pensa que Ernst Zürcher es Enginyer Forestal per l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zürich (ETHZ) i Doctor en Ciències Naturals per la mateixa institució. I que, desprès de diversos projectes de recerca que l'ha portat arreu del món, actualment  és professor i investigador a Alta Escola de Berna d'Arquitectura, Fusta i Enginyeria Civil, i professor a l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zürich (ETHZ) i a l'Escola Federal Politècnica de Lausanne (EPFL)

lausanne ville fantôme

Michael Gabriele: Humans of Lausanne, Youtube, 24.01.2014

Un vídeo curiós de Michael Gabriele que ens presenta Lausanne com una ciutat fantasma els diumenges pel matí. No és exactament així, però tampoc s'allunya massa de la realitat!

one strange rock i els ‘castells’ a Catalunya

Weyder - Documentales HD: Nuestro Planeta: DESPERTAR - Episodio 9 - Serie Documental 2018 HD (Will Smith), Youtube, 21.05.2018

One Strange Rock (1) és una sèrie documental realitzada per la productora independent Nutopia (2), presentada per Will Smith (3) i presentada en première per The National Geographic Channel (4) el 26 de març de 2018.

El passat 29.05.2018, la redacció de Tarragona de La Vanguardia publicava un article que parlava de l'episodi 9 d'aquesta sèrie, que en espanyol porta el nom de: ‘Nuestro planeta: Despertar’. En particular del fet que, a partir del minut 2:25, l'episodi mostra unes imatges espectaculars de la passada edició del Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça (5) de la ma de dues nenes de set anys: Claudia i Marina.

Espero que aquest episodi, i en particular la part dels castells, t'agradi tant com a mi m'ha agradat.

---

1. One Strange Rock, National Geographic, 03.2018
2. Wikipedia: Nutopia
3. Wikipedia: Will Smith
4. Wikipedia: The National Geographic Channel
5. Wikipedia: Tarraco Arena Plaça (TAP)

tutto comincia in un attimo ...

Source: Nicolas Maillot (Photosopher)

La velocitat amb què s'estan succeint un munt d'esdeveniments des del passat divendres m'ha fet recordar aquesta cita de Romano Battaglia (1933-2012). Si tens un moment, et recomano que et miris altres cites d'aquest autor en aquests enllaços: Wikiquoute i Frasi di Romano Battaglia (in frasicelebri.it).

the patagonia expedition (2016)

Steve BackPacker: The Patagonia Expedition - Trailer, Youtube, 09.06.2016

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Una tarda m'estava mirant uns vídeos de la Ruta Nacional 40 (1): més de cinc mil km de sud a nord de l'Argentina, vorejant els Andes, travessant paisatges que et deixen sense alè ... (2), des de les glaceres del sud, a les terres àrides del nord (3).

Vaig aturar-me una estona a Bariloche: no pels vells nazis (4), sinó per les seves xocolateries (5) i també pels seus paisatges, clar. I va ser mirant paisatges que vaig caure a un interessant vídeo de Steve BackPacker (6), que va resultar fer part d'una sèrie de 12 vídeos -pots veure el trailer al començament d'aquest post- que pots trobar al seu canal Youtube, amb altres viatges al·lucinants arreu del món.

Si aquest estiu en algun moment de la nit fa massa calor i no pots dormir, o si tens a tota la família fent la migdiada i tu no tens son,  tens prou material per passar un molt bon moment.

---

1. Wikipedia: Ruta nacional 40 (Argentina) [en] [fr] [es]
   Michelin Voyage: La Route 40 - Histoire d'un mythe, Youtube, 19.03.2014
2. Globe Trekker Shorts: Ruta 40 Patagonia Trailer, Youtube, 19.08.2016
   Storyful Rights Management: Roads of Argentina, Youtube, 30.01.2017
3. Imagen Producciones: Ruta 40, Youtube, 27.05.2008
4. Telenoche: El "Bariloche Nazi tour", Youtube, 18.05.2016
5. Graciela Davidenko: Chocolates Mamushka Bariloche, Youtube, 24.04.2016
6. Steve BackPacker: Hikes and Things to do in Bariloche, Youtube, 15.06.2016

natalie imbruglia a barcelona

natalieimbrugliaVEVO: Natalie Imbruglia - Torn (Official Video), Youtube, 02.10.2009

Torn és un vell tema (1995) de l'australiana Natalie Imbruglia, amb un vídeo que sorprèn per la seva remarcable qualitat d'imatge i d'àudio (una de les millors que he escoltat a Youtube) i 125 milions de visites!

A mi m'ha portat una pila de records. Entre ells, el fet que, en 1997, es filmés als carrers de Barcelona, al Poblenou, un clip molt menys conegut d'aquesta artista: Big Mistake, que hom diu inspirat en una de les escenes d'un vell film del director franc-suís Jean-Luc Godard: Week End.

natalieimbrugliaVEVO: Natalie Imbruglia - Big Mistake, Youtube, 29.11.2013

rock stacking artists

Pontus Jansson - Rock balance art, Youtube, 12.04.2018

El vídeo amb què avui obro aquesta entrada me'l va passar a mitjans d'abril un bon amic, en Toni M.. Vaig quedar-me bocabadat veient el que un artista suec, anomenat Pontus Jansson (1), arribava a fer a la natura amb les pedres jugant amb el seu centre de gravetat.

Veure el que aquest artista arribava a fer amb les pedres em semblava pura màgia. Segurament, perquè no coneixia res d'aquest art, conegut també en anglès amb el nom de Rock Balancing (2). I clar, tampoc sabia que hi havia altres artistes (3), diferents variants d'aquest art (4) o, fins i tot, un European Stone Stacking Championships o un World Rock Stacking Championships.

Però si et deia que em vaig quedar bocabadat quan vaig veure el que Pontus Jansson arribava a fer amb les pedres, comprendràs que no trobi les paraules per descriure el que vaig sentir quan vaig veure el que feia amb elles el canadenc Michael Grab (5). Si et mires el vídeo i els enllaços que et passo a la nota de peu de pàgina comprendràs el que et vull dir. 

Michael Grab: Gravity Glue 2014 (short version), Youtube, 04.04.2015

Nota: Michael Grab va deixar alguns testimonis efímers del seu enorme talent durant la seva visita a Catalunya l'estiu del 2016. Pots veure alguns exemples en aquest enllaç.

---

1. Pontus Jansson: Home Page, Instagram, fineArtAmerica, The Epoch Times: Pontus Jansson shares the secrets of the art of rock balancing, June 2017
2. Wikipedia: Rock balancing
3. Aaditya M: 6 Mind Bending Rock Stacking Artists, stillunfold.com, June, 2017
4. Wikipedia: Rock balancing - Styles
5. Michael Grab: Gravity Glue (Home Page), Wikipedia, Instagram, Youtube,
   

the jefferson bible

Jefferson’s religion wouldn’t fly with today’s voters, Atheism, Boston University, 01.01.2016

Avui en dia, Thomas Jefferson no seria elegit president dels Estats Units. A més de ser propietari d'esclaus i no tenir cap habilitat per parlar en públic, les enquestes l'enfonsarien a causa de les seves crítiques a la religió organitzada. Una visió inusual de la religió -no creia en la divinitat de Jesús- i el seu combat per la separació entre l'església i l'estat el van convertir en el punt de mira de l'oposició, que deia d'ell que: "qualsevol cristià havia de votar en contra aquest ateu". Però Jefferson va ser elegit i  avui és venerat com un dels pares fundadors de la independència americana (1).

No vull deixar de banda les contradiccions de Thomas Jefferson (2), com ara la de ser propietari d'esclaus, justament perquè aquestes contradiccions l'han allunyat d'una glorificació que ell mateix detestaria. Però m'agradaria remarcar que, si hom no atribuïa a Jefferson el do de l'oratòria, va superar aquest handicap en 1776 redactant un dels texts que tot aquell que es consideri demòcrata hauria d'haver llegit: la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (3). Un document remarcable que va influenciar als redactors de la Declaració dels drets humans de l'home i del ciutadà en 1789 (4). Un document que es convertiria en la base doctrinal de la majoria dels moviments d'alliberament, particularment a l'Amèrica Llatina i, paradoxalment, també del moviment de descolonització liderat per Hô Chi Minh (5).

Per ser un tema d'actualitat, m'agradaria afegir que el tarannà demòcrata de Jefferson  també es va posar de manifest en les seves opinions sobre la tirania judicial, de les que vaig publicar una selecció personal en un post publicat en aquest bloc el setembre del 2017 (6).

Reprenent del principi d'aquest article la visió que tenia Jefferson de la religió, avui m'agradaria parlar d'un llibre que és més conegut pel nom de "Jefferson Bible" que no pas pel seu títol original: The Life and Morals of Jesus of Nazareth (7). Va ser el segon dels llibres que Jefferson va dedicar a la religió. Del primer: The first, The Philosophy of Jesus of Nazareth (1804), no s'ha conservat cap copia (7).

Si la lectura dels texts bíblics va permetre-li descobrir una moralitat exemplar en la vida i obra de Jesús, Jefferson mai no va creure ni que fos el fill de Déu ni els miracles que els texts bíblics li atribuïen. Així que va agafar una navalla d'afaitar i un pot de cola i es va dedicar a retallar els extractes de la bíblia que destacaven la moralitat de Jesús, excloent aquells que feien al·lusió al seu caràcter sobrenatural, enganxant els primers en el que acabaria per ser el llibre que avui coneixem com la "Bíblia de Jefferson" (7).

Com va explicar cinc anys més tard a una carta al seu secretari, William Short, Jefferson havia fet un "extracte del què és realment (l'obra de Jesús) de les rucades de les que està rodejat". Unes "rucades" en les que Jefferson va incloure el concepte de la Santa Trinitat, de la Immaculada Concepció i tot el que Jefferson considerava "enganys". La seva "Bíblia" era un homenatge a Jesús que no contenia ni profecies, ni resurreccions ni miracles com el de la multiplicació dels pans i dels peixos. Una Bíblia on els àngels temien aventurar-se i que només comptava amb quaranta-sis pàgines (8).

El llibre comença amb una frase de Jefferson que es troba a l'interior del dom del Jefferson Memorial, a Washington, D.C. (9) i que molts fonamentalistes cristians segueixen sense comprendre: He jurat a l'altar de Déu l'hostilitat eterna contra tota forma de tirania sobre la ment de l'home. Al mateix monument, hi ha una altra frase de Jefferson què adoro i que trobo molt adequada pels temps que estem vivint: Si una nació espera ser ignorant i lliure (...) està esperant el que mai va ser i el que mai serà.

---

1. Jefferson’s religion wouldn’t fly with today’s voters, Atheism, Boston University, 01.01.2016
2. Wikipedia: Thomas Jefferson [en]  [fr] [ca]
3. Wikipedia: United States Declaration of Independence [en] [fr] [ca]
4. Wikipedia: Déclaration des droits de l'homme et du citoyen de 1789 [en] [fr] [ca]
5. Wikipedia: Hô Chi Minh [en] [fr] [ca]
6. Thomas Jefferson: the Judicial Tyranny, publicat en aquest bloc el 21.09.2017
   
7. Wikipedia: The Life and Morals of Jesus of Nazareth [en] [fr] [ca?]
   
8. Cara Giaimo: Les prophètes étaient-ils des malades mentaux?, Slate.fr, 15.12.2015
   
9. Wikipedia: Jefferson Memorial

---

Altres lectures sobre aquest tema:

• Ihor Levitsky: The Tolstoy Gospel in the Light of the Jefferson Bible, Canadian Slavonic Papers / Revue Canadienne des Slavistes, Vol. 21, No. 3, Tolstoy Symposium (September 1979), pp. 347-355 [jstor] [goodreads] [amazon]