Showing posts with label urbanism. Show all posts
Showing posts with label urbanism. Show all posts

Wednesday, December 18, 2024

el pont de la solidaritat

Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min.


Desconec si els canvis en la direcció del canal valencià À punt, decidits pels responsables de la catàstrofe de la DANA, podran acabar per fer desaparèixer el periodisme de molt alta qualitat que vam descobrir en aquest canal (1). 

Si és el cas, abans que desaparegui de les pàgines de la cadena, m'agradaria recordar un reportatge carregat d'informacions i d'emocions que mai hauríem d'oblidar.

Parlo del reportatge realitzat per l'equip de Zoom amb què he obert el post d'avui (2): si no pots activar el vídeo punxant la seva imatge, fes-ho des de la seva llegenda o punxant aquí.
"La DANA s’ha convertit en la pitjor desgràcia que hem patit els valencians. A les perdudes humanes s’uneix el fet que moltes persones ho han perdut absolutament tot. L’endemà de la tragèdia, moltes persones ja intentaven oferir ajuda. Milers de ciutadans es van organitzar a través de les xarxes socials i grups de missatgeria instantània per a eixir cap als pobles afectats, amb pales, graneres o poals. Una marxa massiva, sense precedents, per a ajudar els que més ho necessitaven.

En Zoom, destacarem el gran treball de la joventut valenciana que es va ocupar de socórrer els veïns dels pobles afectats i ajudar-los sense pensar-s’ho dos vegades."

  1. Salvador Enguix: El PP y Vox tomarán esta semana el control de la radio televisión valenciana, La Vanguardia, 16.12.2024
  2. Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min. © À Punt Mèdia SAMC 2024

Saturday, December 7, 2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024


Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:
El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.
Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleriaRubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:
L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.


Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.


Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.


Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.


  1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
  2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
  3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024

Wednesday, December 4, 2024

nuclis abandonats i nuclis despoblats

aPeuDeTerreta - Pobles abandonats: Fontscaldetes (Alt Camp), YouTube, 24.07.2021


El març del 2022, Margalida Ripoll publicava a les pàgines d'Arrels (1) un article que començava així (2):
A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, 350 tenen menys de 10 habitants i al voltant de 1.000 en tenen menys de 30. Aquestes són algunes de les xifres amb les quals treballa el projecte Pobles abandonats, que analitza al detall el passat per poder encarar el futur i plantejar propostes que evitin el desplaçament demogràfic de l’entorn rural a l’entorn urbà.
Et proposo seguir llegint l'article. Hi trobaràs informacions molt interessants sobre la història, els objectius i la metodologia seguits per aquest projecte.

A la pàgina web del projecte Pobles abandonats (1) trobaràs eines que et donen fàcil accés a una informació detallada sobre els nuclis documentats. Uns nuclis classificats segons es tracti d'un: nucli viu, nucli en procés de recuperació / ocupació estacional o nucli abandonat.
Per exemple, si introdueixes: Fontscaldetes a "Paraules clau", pots accedir a la fitxa del nucli del vídeo amb què he obert el post d'avui (punxa aquí per accedir-hi ràpidament).
Una remarca que em sembla important -ja he escrit als responsables del projecte expressant la meva opinió- és que, a la informació continguda a les fitxes, manca la data de creació i la de l'actualització d'aquestes. Així, l'absència d'aquesta informació, podria amagar que, un nucli que feia un o dos anys estava abandonat, hagi estat adquirit per un nou propietari que està procedint a la seva rehabilitació.
Inmobiliaria Aldeas abandonadas - Venta de Aldeas: Cataluña (Screenshot 02.12.2024)

Ara deixa'm afegir que les dades inventariades pel projecte Pobles abandonats m'han fet reflexionar sobre quelcom que, segurament, va molt més enllà del seu objectiu.

Si et mous per Catalunya els caps de setmana, en períodes de pont o de vacances, circularàs per carreteres transitades, veuràs pobles amb cases, urbanitzacions o blocs d'apartaments que, en general, estan en un correcte estat de manteniment. També veuràs carrers amb gent i comerços oberts. Pobles on, com deia una vella cançó de Lluís Llach, des del seu campanar, hom pot veure el campanar del poble veí.

Però si et mous per Catalunya entre setmana i fora de la temporada turística, tindràs el sentiment de moure't per un territori despoblat, on gairebé no viu ningú. Un territori on moltes d'aquelles cases i apartaments tenen un preu de venda o de lloguer que no està sempre a l'abast dels pocs habitants que encara hi viuen.

Canal Taronja Central - La pressió turística agreuja el despoblament rural al Berguedà, YouTube, 28.07.2021

A Catalunya hi ha un model d'ocupació temporal del territori car, ineficaç i sovint delirant. Mentre el 2023 la població de Catalunya seguia creixent i ja havia assolit la xifra de 8 milions d'habitants, solament quatre (tres d'elles, capitals de província) d'entre les vint ciutats més poblades del país, es trobaven relativament allunyades de Barcelona (5).

Paradoxalment, el Pallars Sobirà, la comarca de Catalunya amb menor densitat de població: només 5,6 habitants per km², encapçalava en 2018 la llista de les 42 comarques catalanes amb més places turístiques per habitant.

Segons un estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida, el Pallars Sobirà disposava llavors de 14.147 llits per a turistes, mentre que només hi viuen 6.974 persones. En el cas d'Espot, el nombre de llits per turista multiplicava per 6,5 el nombre de llits per resident (6).

Catalunya Ràdio - El despoblament, el fenomen que està buidant el Pirineu, YouTube, 11.10.2023

L'activitat turística, i l'especulació immobiliària que l'acompanya, té com a resultat el lent reemplaçament de la població autòctona per una mà d'obra amb baixos salaris, originària d'altres regions d'Espanya o de la immigració. Un moviment que no sempre és evident pels milers de turistes que visiten aquesta comarca. Probablement perquè molts dels nou vinguts utilitzen el pallarès per expressar-se (7):
El Pallars Sobirà (...) tan cobejat per visitants (...), s’eixuga de gent. Cada dia és més silenciós. Els joves autòctons abandonen (...) la comarca, amb un problema d’habitatge greu, però invisibilitzat, per anar a les ciutats a la recerca de serveis i feina.

La Marta venia amb el record agredolç de la seva estada a l’institut de l’Arboç, i Sort va esdevenir el seu refugi. A l’Alt Pirineu tot és diferent. La gent, la seva manera de ser i també el context lingüístic. La Marta ha viscut des de les aules, però també des del carrer, les diferències que hi ha entre el Baix Penedès i el Pallars Sobirà pel que fa a l’ús del català. En un lloc s’esllangueix i en l’altre es reforça. Marta ens explica el seu viatge lingüístic, que comença on va néixer, al Camp de Tarragona.
Si ens desplacem uns quilòmetres al sud del Pallars Sobirà, ens trobem amb la comarca del Pallars Jussà, una de les més despoblades de Catalunya, al darrere de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l'Aran, el Priorat i la Terra Alta. És aquí on trobem el més alt nombre de nuclis de població deshabitats de Catalunya: només el municipi de Tremp té 16 nuclis sense cap veí (8).
Més del 60% de la població de Catalunya vivia a principis del 2022 a les comarques de la gran conurbació de Barcelona: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme i Vallès Oriental.(9).

Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat (10).
Molts de nosaltres no tenim tendència a considerar com abandonat un poble o un mas del qual els seus habitants han hagut de marxar, venent la seva propietat a ciutadans de la conurbació de Barcelona, que l'han reformat per passar-hi el cap de setmana, les vacances o per llogar-lo via Airbnb.

En l'imaginari col·lectiu no veiem aquests nuclis com a abandonats, malgrat el fet de no estar habitats permanentment: i això val per al Pirineu, però també per la zona litoral. Potser perquè considerem que, si hi ha inversió immobiliària i ocupació temporal, no hi ha abandonament. Un raonament que pot ser correcte, a condició que no confonem mai els conceptes d'abandonament amb el de despoblament.

Probablement, si en lloc de parlar de nuclis abandonats parléssim de nuclis deshabitats, veuríem la realitat d'un desert demogràfic que es recolza en un model territorial delirant que la majoria dels ciutadans del país, i la classe política que escullen cada quatre anys, no semblen tenir ganes de veure.


Altres enllaços d'interès:
  1. Arrels: Home page
  2. Margalida Ripoll Ferrer: A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, Arrels, 29.03.2022
  3. Pobles abandonats: Home page || Twitter || Instagram || FaceBook
  4. Agustí Hernàndez: Verkami [1] [2] || Bluesky || Twitter || Instagram || FaceBook || TikTok
  5. Quim Riera Guitart: Les 20 ciutats més poblades de Catalunya: Badalona supera Terrassa en la tercera posició, El Nacional, 27.12.2023
  6. El Pallars Sobirà, la comarca amb més places turístiques per habitant, Pallars Digital, 11.07.2018
  7. Oriol Lapeira Portús: “Al Pallars els treballadors immigrants et parlen en català”, La Mira, 02.10.2023
  8. Una comarca lleidatana, la més despoblada de Catalunya, Segre, 01.11.2021
  9. Wikipedia: Comarques de Catalunya per població
  10. El Govern sotmetrà a informació pública la llei del Conservatori del Litoral el primer trimestre de 2024, Generalitat de Catalunya, 17.11.2023

Sunday, December 1, 2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024


El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.


Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.
Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.
Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.
L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.


  1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
  2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
  3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
  4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
  5. À Punt: La via verda
  6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
  7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
  8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
  9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
  10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
  11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
  12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
  13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
  14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
  15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

Tuesday, October 22, 2024

vhils - la destrucció creativa

HypeBeast - Vhils Uses Explosives, Chemicals and Power Tools to Create Fine Art, YouTube, 07.02.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies, mentre feia un xic d'ordre a les notes que vaig guardant al meu Evernote (1), vaig trobar uns articles i uns vídeos d'un artista portuguès que adoro.

Alexandre Farto, més conegut com a Vhils (2), és un artista que es va donar a conèixer arreu del món l'any 2008, al The Cans Festival, una exposició que va tenir lloc a un passatge condemnat a la destrucció sota l'estació de London Waterloo, on Banksy va acollir una trentena d'artistes de grafiti que estaven invitats a crear les seves pròpies obres d'art (3).
Source: @Vhils in Street Art Avenue

Va ser durant aquest festival que Vhils va crear l'obra que el va donar a conèixer arreu del món. A banda del fet que la seva tècnica revolucionària de "scratching", va ser un autèntic descobriment per a la majoria d'observadors del Street Art, la proximitat de la seva obra amb la de Banksy va ser l'oportunitat de donar-se a conèixer arreu del món: les dues obres, una al costat de l'altra, van fer la portada del Times i es van difondre a totes les xarxes socials (4).
Source: ©Tristan Appleby in Street Art Avenue

A la seva pàgina personal, però tambéals seus comptes a Twitter, Instagram o FaceBook (cf. 2) pots trobar imatges i vídeos que et presenten vells paisatges urbans i industrials degradats que, gràcies al treball de destrucció creativa de Vhils, es transformen en exposicions d'art a l'aire lliure que revaloritzen aquells entorns (5). Pots veure un exemple del resultat d'aquest treball en aquest tweet publicat fa uns dies.


Tanmateix, si el resultat de la tècnica del scratching amb l'ús del martell percussor és impressionant, no trobo les paraules per descriure l'emoció que m'ha provocat veure el resultat amb l'ús d'explosius.

Al vídeo que pots trobar a continuació, pots veure com Vhils crea una remarcable obra d'art amb explosius que es destruirà uns segons més tard. L'autor presenta aquesta performance com una metàfora del cicle natural de tot allò que existeix a l'univers, un cicle de creació, destrucció i de nova creació (text complet a Instagram).



  1. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
  2. Alexandre Farto (a.k.a. Vhils): Home page || Twitter || Instagram || FaceBook
  3. Cans Festival à Londres, Mai 2008, Un oeil qui traîne...
  4. Vhils : Eclosion internationale au Cans Festival de Londres, Street Art Avenue, 15.04.2013
  5. Vhils: Revolutionising Art through Destructive Urban Beauty, Mastella, 24.08.2023 || Ievan Darwin: Art with Vhils: Scratching away the surface, dSection, 16.04.2019

Sunday, June 30, 2024

la societat d'atracció de forasters

Barcelona Memory - La vía de los burgueses. ¿Cómo nació la Vía Layetana?, YouTube, 14.11.2020


Faig part d'aquells que, tenint ja una certa edat, partim sovint d'un principi erroni. L'error que tot allò que sabem i hem vist al llarg de la nostra vida, també ho saben, ho han vist i ho recorden aquells que tenen més o menys la nostra edat. L'error que allò que va passar anys abans que naixéssim és conegut i recordat per aquells que ho van viure. I l'error què, gràcies a Google i al coneixement de les eines que hom pot trobar a la xarxa, també deu haver estat vist i conegut per aquells que són més joves.

Aquest error segueix provocant-me sorpreses. Com la de trobar un preocupant dèficit de memòria durant la lectura d'un editorial publicat a La Vanguardia el 27.06.2024 (1) i en la bateria d'articles que el van acompanyar o precedir en aquest diari. Uns articles on s'atacava l’Ajuntament de Barcelona i els seus problemes amb la justícia per la manera en què s'havia aprovat la reurbanització de la Via Laietana: històricament, una de les actuacions urbanístiques més cares, injustes, absurdes, salvatges i estúpides que la burgesia de Barcelona va emprendre durant la primera meitat del segle XX.


Personalment, crec que hauria estat suficient que l'autor de l'editorial i els autors dels altres articles recordessin l'article que Jesús Fráiz va publicar el maig del 2022 a La Vanguardia (2).
Just per aquells que no la coneguin, recomano la visita de la pàgina Web de Jesús Fráiz: La Barcelona de antes. I pel tema del post d'avui, alguns dels articles (punxa aquí) que l'autor ha escrit sobre la història de la ciutat que existia en l'espai ocupat per l'actual Via Laietana.
Seguint amb l'article publicat per Jesús Fráiz a La Vanguardia (2), hauria estat un detall recordar que el consistori actual, i el que el va precedir, no tenen cap altra intenció que la d'ampliar el parc temàtic de la ciutat, tot blanquejant la salvatjada que van fer els avantpassats de mols dels actuals denunciants:
Si les voreres fossin el doble d'amples, convidarien a passejar els ciutadans; si s'hi haguessin instal·lat grans firmes comercials, en lloc de córrer per desplaçar-nos-hi, passejaríem mirant aparadors i es podria aixecar el cap i gaudir dels edificis històrics que flanquegen ambdós costats del carrer.
Abans de la Via Laietana", el retrat d'una ciutat esborrada, TV3 Telenotícies, 07.07.2019

L'article de Jesús Fráiz (2) ens recorda que la burgesia que estava darrere d'aquella salvatjada, tenia el poder i els mitjans necessaris per demolir tots els edificis que calguessin, expulsar a tots els veïns que els fessin nosa i definir l'amplada de l'avinguda que li vingués de grat:
A banda de la calçada i les voreres que tindrien 40 metres, s'havia de deixar 20 metres més a cada costat per realitzar la construcció dels nous edificis que s'haurien de construir d'acord amb la importància de la nova via (...)

Per a la seva realització s'havien d'enderrocar 300 edificis, unes 2.199 cases i molts dels palauets particulars. Es calculava que l'obra podia afectar unes 2.500 famílies i unes 10.000 persones (...) Les protestes dels veïns i els intel·lectuals van ser nombroses, ja que cap no comprenia tanta destrucció per a l'obertura d'un trist carrer (...)

El 1879, es va aprovar la Llei d'Expropiació Forçosa per a tots els que es trobaven de lloguer i que van haver d'anar al carrer sense cap mena de compensació ni ajuda, La llei afavoriria la realització de l'obra. Amb el canvi de la llei el 1904, es va poder començar a desallotjar d'una manera ràpida els milers de persones que abarrotaven aquella part de la ciutat.
Els responsables d'aquella "operació urbanística" i aquells que ara intenten maquillar-la des del consistori municipal, comparteixen un enorme complex d'inferioritat que ha acabat subordinant des de ja fa massa temps la població de Barcelona a la imatge que la ciutat pugui projectar davant dels forasters que no hi viuen.

betevé - La recreació ideal del Barri Gòtic -Dani Cortijo- Història de Barcelona, YouTube, 08.04.2014

Tot aquest desgavell no va començar doncs amb les olimpíades. Va començar molt i molt abans. I si no t'ho creus, pots trobar a una descripció acuradament presentada a Wikipedia d'un nyap conegut amb el nom de Societat d'Atracció de Forasters (3).

Un dels més impactes més importants d'aquest preocupant complex d'inferioritat de la burgesia catalana el podem trobar en la destrucció dels barris de la ciutat per a millorar el seu atractiu vis-a-vis dels forasters i recordar als locals qui mama a la ciutat.

En el cas de la Via Laietana, el poder de destruir la vila popular per construir un carrer on ningú, més enllà dels pertorbats que van participar en aquella operació especulativa, va veure res que li recordés a Chicago. L'expropiació del passat medieval dels barris destruïts per crear un nou barri temàtic que no havia existit mai, i sobre la base del qual es van construir mites i llegendes urbanes que molts insisteixen encara avui a presentar-nos com la història de la ciutat.

Barcelona Memory - La invención del barrio gótico de Barcelona, YouTube, 23.10.2021


Lectures i informació complementària
  1. Jordi Juan: Colau pateix les elits, La Vanguardia, 27.06.2024
  2. Jesús Fraiz Ordóñez: Los dramáticos orígenes de la Via Laietana. La Vanguardia, 17.05.2022
  3. Wikipedia: Societat d'Atracció de Forasters

Sunday, June 16, 2024

dw - misterios de la edad de piedra

Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (1/2), YouTube, 12.07.2018
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (2/2), YouTube, 12.07.2018<

Wednesday, May 22, 2024

the great smog of london (1952)



El 25.01.2023, com fa cada dijous, Pedro Torrijos (1) enllaçava al seu hashtag #LaBrasaTorrijos un fil molt interessant sobre el gran smog de Londres del 1952 i la commoció general que aquest va provocar al Regne Unit, propiciant la promulgació del Clean Air Act del 1956 i una moratòria que durava fins al 1963, a partir de la qual es va produir la gradual substitució del carbó per altres combustibles menys contaminants. El Nadal del 1963 va haver-hi un altre gran episodi de smog, que seria seguit per ..., ho veurem en un post que publicaré durant el mes de juny.

Aquella llei va representar l'inici de la desaparició progressiva de les espesses boires produïdes per una contaminació que, durant molts anys, s'havien convertit en l'escenari urbà de les novel·les d'Arthur Conan Doyle (3), l'autor de Sherlock Holmes. Espero que aquells que no teniu un compte a Twitter podreu llegir el fil perquè, com gairebé tots els que Pedro Torrijos publica cada dijous, paga la pena.

Cambio 16 - El gran smog de Londres, YouTube, 16.06.2019


  1. Wikipedia: Pedro Torrijos
  2. Wikipedia: Great Smog of London [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Arthur Conan Doyle [en] [fr] [es] [ca]

Saturday, March 30, 2024

pongamos que hablo de madrid



A finals del mes de gener, un conegut d'aquest blog: Javier Peña (1), publicava un tweet molt interessant on ens mostrava què ha fet la vila de Medellín (Colòmbia) per reduir les temperatures que provoca el fenomen de l'illa de calor a la ciutat (2).


El vídeo del tweet de Javier Peña comparava el que s'ha fet a Medellín (Colòmbia) amb l'arboricidi que s'està practicant actualment a Madrid (Espanya).

El problema és que, a Madrid, a més de l'arboricidi fa temps que estan passant moltes altres coses que no estan en fase amb el que es fa en altres grans ciutats del món. Un dels llocs on pots fer un seguiment d'aquestes accions és el compte @MadridDecadente, on he trobat el tweet precedent.

Tanmateix, quan veus al vídeo que els vehicles de la policia també fan part del problema, i que els ciutadans que el pateixen segueixen votant al partit que l'ha creat, tens dret a demanar que et deixin de donar la murga, dia si i dia també, sobre el que passa en aquella ciutat i que mirin d'articular un moviment ciutadà per trobar una solució.


  1. Veure Agrivoltaics i L'agricultura regenerativa: Espanya, publicats en aquest blog respectivament els 15.11.2022 i el 15.11.2023
  2. Veure Recerca sobre microclima urbà: l'illa de calor, Onades de calor, arquitectura i urbanisme, Barcelona's grid design and the future, publicats en aquest blog respectivament els 03.10.2016, 18.01.2024 i 23.01.2024

Thursday, February 15, 2024

bosque comestible en adeje (canarias)

Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022


Juan Antonio Hernández és consultor internacional, expert en la creació de boscos productius i comestibles en unió a sistemes agroecològics productius permanents. Amb 23 anys d'experiència sobre el terreny, ha treballat com a voluntari o cooperant en diverses agències de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals a diferents països en vies de desenvolupament  com a Tècnic en Cooperació Internacional especialitzat en desenvolupament sostenible, ecologia, agro-desenvolupament i medi ambient (1).

Ayuntamiento de Adeje - Parque Central de Adeje. Evolución de los trabajos, YouTube, 15.09.2022


Lectures recomanades:
  1. Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022

Tuesday, January 23, 2024

barcelona's grid design and the future

Everything Explained - Why Barcelona's Grid Design is Saving it's Future, YouTube, 02.02.2023


Si al post que vaig publicar el 18.01.2024 et parlava de les illes de calor a la ciutat de Barcelona (1), el vídeo amb què he obert el post d'avui ens explica que el clima va ser una de les grans preocupacions d'Ildefons Cerdà (2) quan va dissenyar l'urbanisme d'allò que avui coneixem com l'Eixample de Barcelona.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
El vídeo, publicat per Everything Explained, està força ben documentat i encara més ben explicat. Però comparteix el mateix problema que molts altres articles i vídeos que es van publicar abans arreu del món: l'experiència de les superilles (eng. superblocks) havia impressionat tant als seus admiradors, que a ningú li podia entrar al cap que els ciutadans de Barcelona decidirien amb el seu vot el retorn al consistori d'aquells que defensaven destruir-les i tornar al model urbà anterior.

Res de nou a la ciutat de Barcelona. Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, aquell Eixample del qual tan orgullosos estan els seus ciutadans, no té gran cosa a veure amb el disseny inicial d'Ildefons Cerdà. No, aquells carrers tan amplis no eren una premonició de l'arribada en massa de l'automòbil i les seves illes no eren terrenys destinats a la construcció de pàrquings i tallers.

Però no m'agradaria ser injust amb ningú. Perquè gràcies a aquells que en el passat van carregar-se el disseny inicial de Cerdà, als que més tard van decorar els seus límits amb els blocs dels barris de la perifèria i a aquells que en el present tenen com a objectiu carregar-se les superilles, els investigadors podran seguir fent mesures sobre els efectes del fenomen de l'illa de calor en les temperatures de la ciutat.


  1. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest blog el 18.01.2024
  2. Veure Barcelona i la memòria històrica - Narcís Monturiol, publicat en aquest blog el 20.10.2019

Thursday, January 18, 2024

onades de calor, arquitectura i urbanisme

Leaf of Life - How This Desert City Stays Cool With An Ancient Air Conditioning System, YouTube, 18.06.2023


Fent una neteja d'articles que havia anat guardant per a llegir un dia que tingués temps, vaig trobar un article publicat el mes de novembre del 2023 a La Vanguardia que parlava de les illes de calor a les ciutats (1).
De manera molt i molt resumida, les illes de calor són unes zones a l'interior de les ciutats que, durant la nit, registren una temperatura més elevada que les de la perifèria i el medi rural que envolta les ciutats. Aquest fenomen s'explica en part per la irradiació de la calor acumulada durant el dia per les grans superfícies d'asfalt i del ciment dels edificis de les ciutats, que s'afegeixen a les activitats pròpies d'aquestes que també generen calor com, per exemple, el trànsit rodat, les activitats industrials o els aparells d'aire condicionat.
Aquest article, de lectura recomanada, contenia alguns comentaris de Javier Martin-Vide, a qui jo tenia per jubilat, però que l'article presenta com a catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Bàsicament, l'article explica, amb gràfics i dades, un fenomen que coneix gairebé tothom que ha viscut a una ciutat com Barcelona:
El ciment i l'asfalt irradien la calor absorbida durant les hores de sol i fa que la temperatura nocturna augmenti de manera considerable: pot haver-hi al voltant de cinc graus de diferència entre una zona i una altra a la ciutat.
Aquest article em va recordar que un antic company de despatx a la Universitat Autònoma, i més endavant, un gran amic: Joan Sabí, havia passat moltes nits recopilant informació sobre aquest fenomen amb Martin-Vide i altres membres d'un equip d'investigadors, d'això ja fa molts anys (2).

A més de portar-me bons records d'en Joan Sabí, que ens va deixar un 11 d'octubre del 2003, a l'edat de 55 anys, l'article també em va recordar una conversa que vaig tenir mentre dinàvem amb un company iranià a la cafeteria de l'empresa on treballo.

Estàvem en ple estiu a Lausanne i feia calor, molta calor, a un edifici ben equipat per resistir el fred de l'hivern, però que no està equipat per les temperatures superiors als 30°C que feia dies que patíem. A un moment donat, un altre company que menjava amb nosaltres va dir que, si no arribàvem a aturar el canvi climàtic hauríem d'anar pensant seriosament a demanar a l'empresa que instal·lés aparells d'aire condicionat.

Va ser llavors que el company iranià ens va parlar dels antics badgirs (3) que encara es podien trobar en moltes ciutats del seu país. Uns dispositius arquitectònics de disseny passiu que permeten esmorteir la gran variació tèrmica entre el dia i la nit, arribant a assolir una temperatura mitjana propera al confort higrotèrmic a l'interior dels edificis.

Roland Dehghan Kamaragi: L’étude du Badgir : le savoir vernaculaire et le numérique au service de la transition énergétique !, YouTube, 23.01.2022

Jo ja n'havia sentit parlar, però el vídeo que ens va enviar a la tarda per mostrar-nos amb imatges el que ens havia explicat al migdia -és el vídeo amb què he obert el post d'avui- va despertar tot el meu interès. Vaig seguir llegint alguns articles quan trobava un moment per fer-ho. Però, si vols saber-ne un parell de coses més, just per començar, et proposo que et miris el vídeo que pots trobar aquí al damunt: és molt lent, però brutal! També et proposo que li donis un cop d'ull als articles de Wikipedia que et passo a la bibliografia.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels vídeos seleccionant la teva llengua de preferència
Ara que ja hem vist els vídeos que ens expliquen com la concepció adequada dels edificis -no era el tema, però podem ampliar-lo al traçat i l'amplada dels carrers- permet reduir els efectes de les altes temperatures sense consumir un kW d'electricitat. Una manera d'enviar a les deixalles l'arrogància que ens fa considerar com obsolets tots els coneixements que van acumular durant segles aquells que van viure en aquest planeta abans que nosaltres ho féssim.

Un cop feta aquesta tasca, et proposo tancar el post d'avui amb un vídeo de Deutsche Welle que ens dirà algunes coses més sobre les solucions tradicionals, però també les més actuals, que existeixen per fer front a les onades de calor que patirem els anys vinents a causa del canvi climàtic.

Només et demano que, quan tornis a constatar l'admiració que arreu del món van provocar les superilles que va fer l'anterior consistori de la ciutat de Barcelona, no t'oblidis d'aquells que van lluitar el que no està escrit per eliminar-les. I ja que hi som, també et proposo que donis un cop d'ull al portafolis de projectes -bàsicament en Extrem Orient- de l'empresa Kanopea Architecture Studio, mencionada al vídeo.

DW Planet A - How to cool our homes (even without ACs), YouTube, 04.08.2023


  1. Laura Aragó: El calor mata más que el frío en España: consulta el riesgo según la zona donde vives, La Vanguardia, 11.11.2023
  2. Javier Martín Vide, Mercedes Marín Ramos, María Carmen Moreno García, Carles Carreras Verdaguer, Joan Sabí: Modificaciones térmicas en las ciudades. Avance sobre la Isla de Calor en Barcelona, Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN 0212-1573, ISSN-e 2014-4512, Nº 17, 1990, pàgs. 51-77
  3. Wikipedia: Windcatcher [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, August 10, 2023

passejant per valència



Hi ha un compte a Twitter que m'agrada visitar sovint, al que recentment m'he abonat i pel que et recomano fer un tomb: Passejant per València (@PassejantV) que respon al que hom espera d'ell després de la lectura de la seva presentació: Curiositats històriques i documents gràfics dels més de dos mil anys d'història de Valentia Edetanorum (1), Madinat al-Turab (2), Balansiya (3) i València - Cap i casal (4).

Pots completar aquesta visita amb la d'aquesta pàgina web: Passejant València amb ulls curiosos, amb la presentació que en fa d'ella el seu autor: Luis de Manuel i un índex que et permetrà descobrir articles molt interessants sobre el passat fascinant de la ciutat. Per no donar que un exemple, la ressemblança de les portalades i els patis d'alguns antics palaus de la ciutat de València amb alguns que pots trobar a Barcelona, m'ha deixat bocabadat.


  1. Wikipedia: Valentia Edetanorum [en] [fr] [es] [ca]
  2. Madínat at-Turab fou el nom amb que era coneguda coneguda la ciutat durant els foscs segles VIII, IX i XI, que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava (font: Wikipedia - Balànsiya
  3. Wikipedia: Balànsiya [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: València [en] [fr] [es] [ca]