the hole in the wall pub (bristol, uk)

Fly Drive Explore: Discovering Bristol’s Pirate Past - Bristol Quayside, YouTube, 16.04.2019

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@davidguasch.bsky.social

Fa uns dies vaig trobar per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui, un post que dedico amb tot l'afecte a l'amic Hands. 

Un vídeo que ens presenta alguns dels indrets de la ciutat de Bristol mencionats a un dels millors llibres d'aventures de tots els temps: L'illa del tresor (1883) (1), escrit per Robert Louis Stevenson.

Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)

Durant el s. XVIII aquest era un dels pubs del port de Bristol on els clients podien ser segrestats legalment per un grup de facinerosos que els entregarien a la marina reial per a procedir al seu enrolament forçós. Aquestes bandes de facinerosos eren conegudes amb el nom de press gangs (3), sovint amb una traducció a l'espanyol molt poc afortunada (en fi, segons com es miri).

Segons la llegenda, al pub hi havia gent vigilant per les finestres l'arribada dels press gangs i, en cas d'alarma, la clientela escapava per un forat al mur que li ha donat el seu nom al pub: The Hole in the Wall).

Amb la finalitat d'edulcorar aquesta barbaritat, hi ha pamflets que limiten l'acció dels press gangs als pubs que es trobaven als ports. I els segrests, a borratxos i pobres diables sense feina: justament el perfil de mariners buscat per la marina reial (nota d'ironia, en cas que no ho hagis enganxat).

En tot cas, hom diu que els segrestadors posaven un King's shilling (4) (5) a la mà de les víctimes: una maniobra que permetia que l'oficial de la marina que dirigia als press gangs declarés que la victima havia acceptat els diners del seu enrolament a la marina britànica. És per això que molts d'aquests homes eren coneguts amb el sobrenom -o el cognom- de Silver. Aquest seria doncs l'origen del nom que Robert Louis Stevenson va utilitzar per anomenar al pervers Long John Silver.

Tanmateix, la pràctica del segrest de pobres diables per enrolar-los a la marina reial es va estendre, amb altres variants, a l'enrolament forçós als vaixells d'esclaus, car pocs eren aquells que volien enrolar-se, a causa de les altes taxes de mortalitat entre la tripulació i el perill de les rebel·lions d'esclaus. 

Així, sembla que era habitual que els propietaris de moltes tavernes del port de Bristol  rebessin diners dels armadors per d'emborratxar els mariners i endeutar-los en el joc. L'única manera que els mariners podien evitar d'anar a la casa dels pobres o a la presó de deutors era treballar a bord d'un vaixell d'esclaus.

Si t'he deixat amb el sentiment que aquestes coses només passaven a l'imperi britànic, val la pena llegir un article publicat l'any 2020 per Vera Moya per conèixer quins eren els mètodes d'enrolament de les marines espanyola, francesa i anglesa al s. XVIII (6). 

Sobre el sistema de reclutament de tropes pels exèrcits imperials espanyols en temps de Felip V també val la pena llegir-se un article publicat el 2013 per Julian de la Cruz de Gracia (7). I en el cas d'Andalusia, pots trobar informacions més detallades a un article publicat per Antonio José Rodríguez Hernández (8).

Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).

---

1. Wikipedia: Treasure Island [en] [fr] [es] [ca]
2. David Emeney: Historic site. The Hole in the Wall Pub, Discovering Bristol, 2003
3. Wikipedia: Impressment [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: King's shilling [en] [fr] [es] [ca]
5. El reclutamiento de la marinería, La Voz de Galicia, 29.01.2017
6. Vera Moya Sordo: Voluntarios y forzados: las dinámicas de reclutamiento en las marinas de guerra española, francesa e inglesa en el siglo XVIII, Tiempos Modernos, n° 40, junio de 2020
7. Julian de la Cruz de Gracia: Del campo a la milicia. Levas y fianzas en Mora a principios del siglo XVIII
8. Antonio José Rodríguez Hernández: Las levas forzosas en Andalucía, Servicio de Páginas PHP de la Universidad de Almeria, Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna
9. Vera Moya Sordo: Motines masivos en las armadas británica, francesa y española a finales del siglo XVIII: una perspectiva comparativa, Derroteros de la Mar del Sur, nº 20-21 (2012-2013), pp. (51-52)
10. José Manuel Váquez Lijó: La conflictividad generada por las levas de marinería en la España de la segunda mitad del siglo XVIII, Conflictividad y violencia en la Edad Moderna. Jiménez Estrella, Antonio; Lozano Navarro, Julián J. (eds.), vol.2, pp.1230-1240, (2012).

el salto tv - yayo herrero

El Salto TV (Río Arriba) - Yayo Herrero: Ecofeminismo, transiciones ecosociales y poner la vida en el centro, YouTube, 24.06.2025

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@david-guasch.bsky.social

Fa uns dies vaig veure un post de Yago Álvarez (1) a BlueSky on ens invitava a veure el vídeo d'El Salto TV (2) amb què he obert el post d'avui.

No sé si ja has sentit parlar de Yayo Herrero. Si no és el cas, et proposo que passis per Wikipedia (3) i recorris el seu Curriculum Vitae, així que la seva biografia

Una de les particularitats de Yayo Herrero és que sap de què parla, que sap com expressar-ho de manera pedagògica i que té prou empatia per reconèixer en altres persones idees que no són les seves, i explicar per què no ho són sense cap necessitat d'humiliar o d'ofendre a aquells que no considera els seus adversaris pel sol fet de no defensar les mateixes idees..

Segurament ja li has donat un cop d'ull al vídeo i has vist que és un xic llarg. No ho prenguis com quelcom negatiu car, si fas una recerca a YouTube, veuràs que hi ha un munt d'entrevistes tant o més llargues que la que avui comparteixo amb tu. El motiu? Yayo té tantes coses a dir, les diu tan bé i amb uns recursos pedagògics tan brutals, que cap entrevistador té el valor de tallar-la, ni molt menys de dir-li que ho han de deixar córrer perquè han esgotat el temps de l'emissió.

Si avui no trobes el temps de veure aquest vídeo, no oblidis de veure'l més endavant. Estic segur que t'aprendrà un munt de coses que no coneixies i et farà veure d'una altra manera aquelles que sí que coneixies.

---

1. Yago Álvarez: BlueSky || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
2. El Salto TV : Home page || BlueSky || YouTube || Instagram
3. Wikipedia. Yayo Herrero [en] [fr] [es] [ca]

transició energètica - espanya vs austràlia

WWF-Australia - Australia Is A Renewable Powerhouse, YouTube, 03.03.2020

@david-guasch.bsky.social

El 2001, dues de les empreses més importants del sector energètic d'Espanya: Endesa i Iberdrola van dur a terme un intent fallit de fusió. A finals del 2002, Gas Natural (antiga Catalana de gas), empresa líder del transport i la comercialització del gas a Espanya, amb seu a Catalunya, va intentar aconseguir el control d'Iberdrola mitjançant una OPA hostil (1). Com aquesta operació no va reeixir, l'any 2005 Gas Natural va llançar una OPA per adquirir Endesa (2).

Pel que sigui, els sectors del nacionalisme espanyol no van veure amb simpatia que una empresa catalana es convertís en líder del sector energètic, i diverses instàncies regularitzadores i judicials van aturar aquestes accions. L'oposició del nacionalisme espanyol a deixar que el sector energètic caigués en mans d'una empresa radicada a Catalunya va contrastar amb l'actitud positiva que va mostrar davant de la contraOPA que va presentar el 2006 una companyia elèctrica alemanya: E.ON. La mateixa actitud que el nacionalisme espanyol va mostrar l'any 2007, quan l'empresa italiana Enel, participada per l'Estat italià, va comprar un 10% d'Endesa. Un percentatge que, l'any 2009 es va transformar en el 92% del capital social d'aquesta empresa, convertint així a Enel en el propietari gairebé absolut d'Endesa (2).

Pel que sigui, l'any 2017, en el moment més àlgid del procés independentista de Catalunya, Gas Natural va decidir traslladar temporalment el seu domicili social des de Barcelona a Madrid (3), mentre el grup financer que controla aquesta empresa: La Caixa, traslladava la seva seu social des de Barcelona a València, i la d'algunes de les seves filials a Madrid (4).

Pel que sigui, el nacionalisme de dretes català flirteja actualment amb la idea de donar suport parlamentari -per activa o per passiva- al nacionalisme de dretes espanyol, perquè una moció de censura d'aquest el porti al govern d'Espanya. I pel que sigui, el nacionalisme de dretes català es va unir al nacionalisme de dretes espanyol per oposar-se a un projecte del govern socialista, fent caure un projecte d'impost per a les companyies energètiques, en un combat liderat per Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol (5).

La justificació del nacionalisme de dretes català per oposar-se a l'impost per a les companyies energètiques era protegir les inversions i els llocs de treball del complex petroquímic de Tarragona. I, ja que hi som, frenar la transició energètica, afavorint unes energies fòssils (Gas Natural, des de 2018 Naturgy, La Caixa) que perjudiquen clarament qualsevol vel·leïtat de sobirania energètica de Catalunya.

Ara m'agradaria proposar-te que m'acompanyessis a un viatge als antípodes per parlar de com es passen actualment les coses a Austràlia. 

Com pots veure en aquest gràfic del 2023, aquest país encapçala el grup dels grans països exportadors de carbó:

TradelmeX - Coal Exports Statistics 2023, 17.02.2024

Si ara accedeixes a les estadístiques publicades per la World Nuclear Association (6), també podràs veure que al voltant de dos terços de la producció mundial d'urani té el seu origen en les mines de Kazakhstan, Canadà i Austràlia, que va ser el segon productor d'urani fins al 2020, passant a ser el quart productor d'urani a partir d'aquell any.

Tanmateix, malgrat tenir a disposició enormes recursos energètics per alimentar la producció d'electricitat a partir d'energies fòssils i nuclears, Austràlia és un dels països capdavanters en el desenvolupament de les energies renovables. 

Més enllà de les previsions de l'impacte de les energies renovables en el mercat laboral del conjunt del país (7), l'estat de South Australia (8) és el primer sistema elèctric del món on l'energia solar a les teulades dels edificis pot, en determinats moments, superar la demanda elèctrica de tot l'estat (9).

Actualment, l'estat de South Australia genera més del 70% de la seva electricitat a partir de fonts renovables. Per al 2025/2026, es preveu que aquest percentatge arribi al 85%, amb un objectiu del 100% d'energia renovable neta el 2027. Mentrestant, la diferència es cobreix a partir de fonts no renovables i de la interconnexió amb altres estats a través del Mercat Nacional d'Electricitat (NEM).

Seguint amb Austràlia, des del 2020, el 100% de l'electricitat consumida a la capital federal del país, Canberra (10), prové de fonts renovables. Actualment, l'objectiu és completar la transició de l'altra font important d'energia: el gas, per al 2045 (11).

De totes maneres els dos exemples que acabo de mencionar podrien no ser gaire significatius, car es refereixen a dues entitats relativament poc poblades: Canberra: 456.844 hab. (2022) i South Australia: 1.767.247 hab. (2020). 

Ara bé, si prenem la ciutat més poblada del país: Sydney: 5.450.496 hab. (2023) podem veure que, també en aquest cas, l'estat de l'avançament de la transició energètica és impressionant (12):

La ciutat de Sydney (Austràlia), ha fet història convertint-se en la primera gran ciutat del món alimentada íntegrament amb energies renovables. A partir del 2020, la ciutat funciona 100% amb energia eòlica i solar, demostrant el seu compromís amb la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i la lluita contra el canvi climàtic.

En resum, tot el que hem vist fins ara em porta a pensar que els nacionalismes de dretes: l'espanyol, el català o el basc, estan perjudicant amb una perillosa acció política la sobirania energètica dels seus àmbits geopolítics de referència, defensant interessos molt llunyans als propis dels pobles que hi viuen. 

Una altra cosa seria analitzar quina és la diferència amb l'acció política practicada per les formacions d'esquerres d'aquells àmbits geopolítics. Però, com ja saps, no m'agrada gens ficar-me en política.

---

1. Wikipedia: Oferta Pública d'Adquisició (OPA) [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Opas sobre Endesa
3. Agustí Sala: Gas Natural traslada su domicilio social a Madrid, El Periódico, 06.10.2017
4. CaixaBank traslada a Madrid la sede social de otras tres filiales, La Vanguardia, 20.10.2017
5. Fernando H. Valls, Julio Hurtado: Junts se alía con el PP para derogar el impuesto a las energéticas, La Vanguardia, 19.12.2024
6. World Uranium Mining Production, World Nuclear Association, 16.05.2024
7. Jay Rutovitz et al.: Our electricity workforce must double to hit the 2030 renewables target. Energy storage jobs will soon overtake those in coal and gas, The Conversation, 25.09.2024
8. Wikipedia: South Australia [en] [fr] [es] [ca]
9. Our electricity supply and market, Energy and Mining, Government of South Australia
10. Wikipedia: Australian Capital Territory (ACT) [en] [fr] [es] [ca]
11. What the ACT Government is doing, Australian Capital Territory (ACT)
12. We’ve made the switch to 100% renewable electricity, City of Sidney, 01.07.2020

i és en aquest clarobscur que neixen els monstres

EM Productions - Steve Bannon: Master of Chaos (Official Trailer), YouTube, 25.10.2023 Sarah Findley - Steve Bannon: Master of Chaos (2023), IMDb

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@david-guasch.bsky.social

A principis del mes de gener d'enguany, Ketrin Jochecová va publicar un article de lectura recomanada que portava per títol: Steve Bannon: Els diners de Musk ens ajudaran a fer d'Europa un refugi populista (1). Aquest article mencionava algunes de les declaracions de Bannon recollides anteriorment per un article publicat a Bloomberg (2):

Els diners i la informació són les dues armes nuclears tàctiques de la política moderna, i podem desplegar ambdues a una escala sense precedents (...) Si Musk inverteix a Europa la mateixa quantitat de diners que ha invertit a la campanya electoral de Trump, les nacions d'aquest continent giraran cap a una agenda populista (...) No hi ha cap govern de centre-esquerres a Europa que sigui capaç de resistir aquest atac.

Pel que sigui, aquestes declaracions no han ocupat els grans titulars de la premsa europea. Una premsa que ha donat molta més importància a l'entrevista d'Elon Musk amb Alice Weidel, líder de l'AfD, el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya.

En realitat, la premsa europea ha donat molta més importància a l'entrevista en si, que al que es va dir abans i durant aquesta. 

Pel que sigui, més enllà de les idees de l'AfD sobre el tancament de fronteres i l'expulsió dels immigrants, fora d'Alemanya no es va dir gran cosa sobre el congrés que l'AfD va celebrar l'11 de gener a Riesa (estat lliure de Saxònia), on Weidel va declarar que si un dia governava el seu partit: Enderrocarem tots els aerogeneradors. Acabarem amb aquests molins de vent de la vergonya (3).

Un xic menys del 60% de l'electricitat generada l'any passat a Alemanya procedia d'energies renovables com l'eòlica i la solar. Sense sorpresa per a ningú, les declaracions d'Alice Weidel estan en fase amb les idees de Donald Trump, que va reclamar recentment el desmantellament dels aerogeneradors del Mar del Nord.

Weidel també va criticar la decisió d'Angela Merkel de tancar les centrals nuclears alemanyes, afirmant que: No cal ser gaire llest per adonar-se que no es pot governar un país industrial només amb energia eòlica i solar. 

Musk, fabricant de les bateries que permeten acumular l'electricitat que produeixen els panells solars i els aerogeneradors, va respondre amicalment dient que ell és un fan de l'energia solar i de l'energia eòlica, però que no s'oposa a la idea de completar la producció de les renovables amb centrals tèrmiques convencionals (gas i carbó) i centrals tèrmiques nuclears (4).
Deixem per un moment el debut de la carrera d'estadista de Musk i tornem als estadistes professionals de la premsa. Si aquests no van donar la importància que mereixien les declaracions de Bannon amb què he obert el post d'avui (cf. 1), van estar molt més receptius a unes declaracions publicades el 14.01.2025, on creien haver  identificat l'inici de les baralles internes al si de la nova administració dels EUA (5):

Bannon va burlar-se de Musk afirmant que si va tenir "una certa influència" en el triomf de Trump i el partit republicà a les eleccions, no "té la capacitat prendre decisions ni d'informar d'aquestes decisions ni d'impulsar-les".

De totes maneres, la premsa europea va concentrar els seus titulars en les declaracions de Trump sobre l'extensió de la sobirania dels EUA al Canadà. Groenlàndia i Panamà. 

Però el sensacionalisme dels titulars contrastava amb la confusió i desconcert que es manifestava als articles d'opinió davant de l'agressivitat que mostrava Trump amb els països aliats dels EUA.

Source: Sad and Useless

El desconcert dels opinadors de la premsa europea em va fer recordar un article publicat a finals del 2021 (6), on l'autor recordava unes declaracions que Bannon va fer el 2018:

El que pugui dir el partit demòcrata no importa. La manera d'actuar contra ells és inundar la informació amb m**** (eng. Flood the zone with sh**). O, com Bannon va afirmar en una altra entrevista: No es tracta de la persuasió: es tracta de la desorientació.

Jo afegiria que tant la creació de les fàbriques de fakes i l'agressivitat dels trolls creats en aquelles fàbriques, estan al servei de la creació de l'estratègia de la contrainformació, la confusió, el desconcert ... O la desorientació, en paraules de Bannon.

Aquells ciutadans de l'estat espanyol que s'estiguin trencant el cap per a trobar una expressió menys escatològica per traduir l'estratègia de Bannon farien bé de recordar que, des de temps immemorables, aquesta es coneix al seu país com l'estratègia de la tinta del calamar. Una estratègia utilitzada ad nauseam per les dretes nacionalistes de l'estat espanyol (7).

Quan el calamar es troba en una situació de perill, expulsa la tinta per poder escapar de manera desapercebuda. Aquesta tècnica es configura de manera diferent en política: s'utilitza per distreure l'opinió pública en l'accessori, mentre el deep state s'ocupa de l'essencial, amagat en la tinta dels mitjans de comunicació al seu servei.

Tornant a l'agressivitat de les declaracions de Trump, no conec quina serà l'estratègia geopolítica i militar de la nova administració dels EUA. Però recordo que aquestes declaracions no estan en fase amb les promeses que es van fer durant la campanya electoral: 

La quadratura del cercle. Les expulsions de milions d'immigrants il·legals, el tancament de les fronteres a les importacions, la pujada de salaris i la baixada de preus dels productes de consum, en particular aquells lligats a l'alimentació. 

I sobre aquest darrer particular, m'agradaria recordar que, pocs dies després de la seva elecció, Trump manifestava que aquest seria un objectiu molt difícil d'assolir (8).

BBC News - Donald Trump says he 'would encourage' Russia to attack non-paying Nato allies, YouTube, 11.02.22024

Desconec doncs si les declaracions de Trump fan part de l'estratègia de la tinta del calamar o si responen a l'única alternativa identificada pels membres de la nova administració davant el previsible incompliment de les seves promeses electorals.

El cas és que els analistes polítics estan desorientats. Aquestes declaracions tenen per objectiu enemistar els EUA amb els seus veïns: Canadà i Mèxic? Debilitar al seu principal soci occidental: la UE, afavorint la seva implosió? Acabar amb l'aliança militar hegemònica del món occidental: l'OTAN? Crear un conflicte de difícil solució amb la factoria del món: la Xina?

No puc descartar que tot l'enrenou creat per la premsa europea sobre les declaracions de Trump sobre Canadà, Groenlàndia o Panamà no és més que una estratègia de la tinta del calamar per evitar parlar de les declaracions de Trump amenaçant el futur de l'OTAN, en cas que els seus membres no augmentin ràpidament el seu pressupost de defensa a un 5% del PIB: una despesa militar superior a la consentida en el punt àlgid de la Guerra Freda? (9).

Però, francament, no ho sé. Tanmateix, com la memòria dels éssers humans té les ales molt curtes, crec que val la pena recordar que les declaracions i les amenaces de Trump no sempre s'han materialitzat en res que hagi anat més enllà de reforçar la fidelitat del seu electorat. Moltes, em donen un sentiment de déjà vu, com pots veure a un vell post que vaig publicar el novembre del 2016, poc abans del primer mandat de Trump (2017-2021) (10):

Trump té al seu programa la definició d'una estratègia de ruptura de tractats de lliure comerç, la imposició de drets duaners per a protegir la indústria local amb la creació de llocs de treball i l'objectiu d'assegurar la competitivitat de la indústria americana gràcies a una energia de producció local i a bon preu (...).

El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.

I ara, si m'ho permets, m'agradaria tornar al tema de l'energia nuclear per la qual semblen apostar amb entusiasme la nova administració dels EUA i les dretes populistes europees.

Aquells que em seguiu des de fa temps en aquest blog, ja sabeu que detesto les teories conspiracionistes. Però actualment només veig un país que pugui estar interessat a promoure l'energia nuclear: Rússia (11):

Els recursos miners de Rússia no estan en fase amb les necessitats de les seves centrals nuclears. Els contractes de subministrament de mineral d'urani que Rússia té signats amb països estrangers, representen el triple del que consumeixen els seus propis reactors.

Només 12 països disposen de la capacitat d'enriquir l'urani necessari pel funcionament de les centrals nuclears. Però els baixos costos de producció de Rússia en aquest mercat liberalitzat, li ha permès controlar gairebé el 40% del mercat.

Desconec si, com s'ha afirmat sovint a la premsa occidental, les dretes nacionalistes que defensen aquest tipus d'energia reben o no favors de Rússia. Tanmateix, no m'atreveixo a afirmar el contrari. Bàsicament, perquè els industrials occidentals fa temps que semblen haver perdut l'interès per una font d'energia que té un cost més elevat que el de les energies renovables. I, davant del desinterès dels industrials occidentals, l'interès entusiasta de les dretes nacionalistes per promoure aquest tipus d'energia em sembla altament sospitós.

Abandonar l'euro, rebutjar la UE, nacionalisme en lloc de fronteres obertes i no donar suport als acords de lliure comerç: la llista és llarga i alarmant. Tanmateix, les propostes de l'AfD en terreny de la política energètica augmentarien la dependència d'Alemanya del gas i del petroli, i l'únic beneficiari seria el cap d'Estat rus Vladímir Putin. (cf. 3)

En efecte, com podem veure a Espanya en el cas de la central nuclear d'Almaraz, malgrat les disposicions legals que permeten allargar el temps d'explotació d'una central nuclear, el seu cost de funcionament i de manteniment, fan que alguns dels seus propietaris renunciïn a allargar la seva vida útil i prefereixin seguir l'opció del seu tancament. Altrament, com podem veure a continuació, la idea de construir noves centrals nuclears està molt lluny de ser evident (12).

Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024

Siguem seriosos i admetem que, tret de l'Enric Juliana (13), ningú pot anticipar amb seguretat què passarà durant el mandat de Trump. Tanmateix, en l'anàlisi de Juliana he trobat a faltar una frase d'Antonio Gramsci que segurament va conèixer durant el període de la seva militància comunista al PSUC (14): El vell món s'està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres.

No és necessari tenir el do de la clarividència per a saber que el vell món de l'hegemonia econòmica i militar d'occident sobre el planeta s'està morint. Tampoc per a caure en la imprudència de creure que el reemplaçarà un de millor. Però tenir identificats als monstres i les claus que expliquen les seves accions és essencial per a no caure en la desorientació i l'angoixa vital en la qual ens pot submergir la seva ofensiva política de comunicació.

Podria afegir que una bona idea seria practicar la lectura dels mateixos clàssics que han llegit els monstres. Com ara Sun Tzu, el seu Art de la Guerra i les seves sentències: Si coneixes al teu enemic i et coneixes a tu mateix, no hauries de témer el resultat de mil batalles. Si et coneixes a tu mateix, però no al teu enemic, per cada batalla que guanyis patiràs una derrota. O, si no coneixes ni al teu enemic ni a tu mateix, perdràs totes les batalles.

En tot cas, em sembla que, just per començar, l'essencial és no ser víctima de l'estratègia de la tinta del calamar. No caure en els seus paranys i mantenir una discreta distància de seguretat amb aquells que la practiquen. Però, per damunt de tot, mantenir-nos el més allunyats possible dels seus propagandistes.

---

1. Ketrin Jochecová: Steve Bannon: Musk’s money will help us make Europe a populist haven, Politico, 08.01.2025
2. Alex Wickham et al.: Musk Takes Slash-and-Burn Style to Europe After Bolstering Trump, Bloomberg, 08.01.2025
3. Tras los comentarios de Weidel sobre la demolición de aerogeneradores: La industria advierte de grandes daños, MarketScreener, 12.01.2025
4. Tamsin Paternoster: Elon Musk y la jefa de la extrema derecha alemana organizan un chat en línea que la UE advierte que podría ser ilegal, EuroNews, 09.01.2025
5. Myah Ward, Dasha Burns: Bannon taunts Musk: He doesn’t have that much power, Politico, 14.01.2025
6. Brian Stelter: This infamous Steve Bannon quote is key to understanding America’s crazy politics, CNN Business, 16.11.2021
7. Julio González García: Ayuso y la estrategia del calamar, Global Politics and Lauw, 12.09.2022
8. Alexandra Hutzler: Trump now says bringing down grocery prices, as he promised, will be 'very hard', ABC News, 13.12.2024
9. Joshua Posaner et al.: Europe splits on Trump’s call to dramatically boost defense spending, Politico, 08.01.2025 || Andrew Gray, Lili Bayer: NATO won't back Trump's new defence spending target but will raise its sights, Reuters, 10.01.2025 || Rebecca Rommen, Nathan Rennolds: Europe is divided over Trump's call for NATO members to boost defense spending to 5% of GDP, Business Insider Europe, 12.01.2025
10. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
11. Teva Meyer: L’uranium : une ressource stratégique, Vie Publique, 04.08.2023
12. Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024
13. Enric Juliana: Imperio, palabra del 2025, YouTube, 11.01.2025
14. Wikipedia: Enric Juliana [en] [fr] [es] [ca] || Agustí Colomines i Companys: ¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?, Blog personal, 29.03.2015

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024

@daveguasch

El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.

#UnMesDeLaDANA

La catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 quedarà per sempre en la memòria dels valencians i valencianes. Una jornada que passarà a la nostra història col·lectiva, de la mateixa manera que ho va fer la gran riuada de València del 14 d’octubre de 1957 i la pantanada… pic.twitter.com/xvuEJaIIrs

— À Punt NTC (@apuntnoticies) November 29, 2024

Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).

A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).

Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.

Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.

Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.

La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.

Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa. 

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt. 

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):

Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.

L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.

Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.

Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.

---

1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
5. À Punt: La via verda
6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
   
8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

un franco, 14 pesetas ...

Academia de Cine - Carlos Iglesias presenta Un franco, 14 pesetas, YouTube, 08.05.2020

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu un post sobre l'emigració dels treballadors de l'Espanya de Franco a l'Europa dels anys 1960. Deixa'm començar però, fent referència a un extracte d'un article publicat per SwissInfo el gener del 2011 (1):

Als anys 60, entre dos i quatre milions d'espanyols van deixar el seu país (...). L'emigració espanyola a Suïssa es va iniciar l'any 1959, un cop suprimit el visat per viatjar en aquest país. Però no era ni molt menys l'emigració organitzada de la que alguns parlen.

Segons dades del Instituto Español de Emigración (IEE), entre el 1964 i el 1971 es van desplaçar a Suïssa 656.729 espanyols. Però les xifres de les estadístiques suïsses donaven una xifra molt superior: entre el 1966 i el 1971 van emigrar a Suïssa 910.965 espanyols.

“Quan va ser possible conèixer les dades de l'IEE i es van poder contrastar amb les dels països d'acollida, vam poder confirmar el que ja intuíem. En aquesta dècada, gairebé el 52% emigrava sense contracte i la resta ho feia amb passaport de turista. Eren contractats a la destinació”

Entre 1962 i 1977, les estadístiques espanyoles assenyalen Suïssa, amb un 38,5% del total, com el país que va rebre més volum d'immigrants espanyols, davant d'Alemanya (34,9%) o França (20,08%) (...).

"Por Suiza pasaron, en quince años (1960-1975), 700.000 españoles, teniendo ellos una población de apenas 5.300.000 habitantes." pic.twitter.com/6p87bP7Bt6

— Iker (@IkerMadrid12) September 23, 2024

Fa uns dies, Iker Madrid publicava a Twitter (2) un extracte d'una emissió de RTVE (3) on hom utilitza les dades de l'IEE. Un extracte on m'ha emocionat molt tornar a veure les barraques de camp de concentració que fa molts anys ja havia vist per primer cop a un film d'Alain Tanner: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 (4). També l'acollida que van rebre quan van arribar a Suïssa.

Movimiento Contra la Intolerancia - Ochéntame otra vez Emigrantes de ida y vuelta, YouTube, 16.02.2018

A l'empresa on em vaig retirar a Suïssa, hi havia un home nascut a un poble del Vallès Oriental amb qui ens trobàvem de tant en tant per dinar o beure una cervesa.

Mai no oblidaré un dia que estàvem a l'avui desaparegut Tea Room de Daniel Kocher, al costat de la Gare Centrale de Lausanne i em va explicar com va arribar a Suïssa.

Treballava a Barcelona com a Oficial de primera a una impremta, i algú va dir-li que, amb els seus coneixements, a Suïssa cobraria en un mes el que cobrava a Barcelona durant un any. Era jove, tenia ganes de menjar-se el món, va poder replegar uns diners, va plegar de la feina i va agafar un tren en direcció a Ginebra.

A l'estació de Ginebra va passar pels controls mèdics que es feien als treballadors que arribaven al país. Amb l'afegit, en el seu cas, d'una dutxa de Zotal per desinfectar-lo. Es va sentir tan humiliat que li van venir ganes de tornar a casa. Però havia fet un llarg viatge i no volia passar la vergonya de tornar a casa amb les mans buides.

L'havien dit que Ginebra començava a estar saturada i que no era gens fàcil trobar un allotjament. Que a Lausanne era més fàcil, també trobar feina. Va agafar un tren i va arribar a Lausanne. No coneixia ningú a la vila, tampoc la llengua francesa, i no sabia on començar a buscar feina. Va decidir fer un tomb per la ciutat per intentar trobar una impremta. Però a les que va trobar, va ser incapaç de fer-se comprendre. De cop va començar a ploure, feia fred, estava sol a un país del qual no coneixia res, ni tan sols la llengua. I es va passar una bona estona plorant d'impotència sota la pluja, abans de decidir gastar els pocs diners que tenia llogant una habitació a una pensió.

L'endemà va tenir més sort. Va trobar una impremta on el patró comprenia algunes paraules d'espanyol. Va decidir contractar-lo quan el meu company va dir-li que era Oficial de primera. Quan el patró el va conduir a una nau es va quedar glaçat, car ell no havia vist mai abans màquines tan modernes i no tenia idea de com funcionaven. El patró va decidir ensenyar-lo a fer funcionar aquelles màquines i, a poc a poc, es va anar integrant a la feina, va guanyar prou per poder llogar un pis i fer venir a la seva dona, amb qui va tenir tres fills.

Malgrat els discursos xenòfobs de la dreta i l'extrema dreta (espanyoles i catalanes) contra l'arribada dels immigrants, crec que val la pena recordar que no tots els emigrants espanyols eren originaris del sud del país. Deixant de banda el meu company, també uns dels millors amics de la infància de la meva mare van emigrar a Alemanya. Jo vaig fer-ho més tard al Regne Unit, amb els meus pares, l'any 1962 (5).

A diferència del company de la feina i dels amics d'infància de la meva mare, el meu pare va arribar al Regne Unit amb un contracte de treball i havia passat per l'IEE. Mr. Manheimer, el patró del restaurant on va anar a treballar, li va pagar el viatge (després també el de la meva mare i el meu) i es va fer càrrec del cost del minúscul flat de Swiss Cottage (Londres, Regne Unit) on vivíem.

Hi ha un refrany espanyol que diu que: Cada uno habla de la feria como le va en ella. I és veritat. Els espanyols que van caure a la zona francòfona de Suïssa et diran una cosa. Els que van caure a la zona germànica (l'alemany té molts dialectes!) et diran una altra. I els italians que van arribar en massa abans que els espanyols, o els portuguesos que van arribar més tard, et diran una altra. Tots coincidiran però en la duresa de les condicions de treball i d'habitatge que van viure.

Ara bé, tinc com el sentiment que va ser molt més dur per aquells que van emigrar a Alemanya: un país que havia quedat dividit i arrasat després de la II Guerra Mundial i que tenia, tot com França, un nivell de vida molt inferior al que hi havia en aquella època a Suïssa.

Un dels documentals que més m'han impactat sobre les condicions de vida dels emigrants a Alemanya és: El tren de la memoria (2012) (6). Un altre documental que et recomano veure.

Espanya, anys seixanta: Dos milions d'espanyols surten del país empesos per la necessitat. El seu destí: Alemanya, França, Suïssa i els Països Baixos. La meitat són clandestins i viatgen sense contractes de treball. El 80% són analfabets. Davant d'ells s'aixeca el mur de l'idioma i els diferents costums.

Espanya, actualment: Altres necessitats truquen a la porta d'un país pròsper. Gairebé ningú no recorda l'altra història. Josefina sí. Ella recorda el seu viatge al tren de la memòria. Destinació: Nuremberg, (Alemanya).

El tren de la memoria, YouTube, 26.06.2021 El tren de la memoria, RTVE, 12.10.2012

Tornem a Suïssa. Actualment, dels 8.962.300 d'habitants oficialment enregistrats al país, 6.545.000 són suïssos (73%) i 2.417.300 estrangers (27%).

Entre la població estrangera, els italians formen el contingent més important, amb 342.454 persones. Segueixen els alemanys (326.033 persones), els portuguesos (260.462 persones) i els francesos (165.684 persones) (7). Val la pena recordar les 59.500 persones de nacionalitat ucraïnesa que van arribar durant el 2023 (7.600 el 2022) i que aquell any van ser el 2,5% de la població de nacionalitat estrangera i ara són la novena nacionalitat més representada en la població estrangera resident permanent a Suïssa (2022: 39è rang) (8). En comparació, la població estrangera resident espanyola (sense passaport suís) era del 3,9% a finals del 2023 (9).

La població estrangera resident va augmentar molt més ràpidament (+5,2%) que la població suïssa (+0,4%), una taxa que s'ha més que duplicat respecte al 2022. L'OFS atribueix aquest augment als immigrants d'Ucraïna. De fet, els titulars de permisos S es compten com a població resident permanent.

L'envelliment de la població suïssa continua, però la immigració continua assegurant el creixement demogràfic del nostre país: també el seu creixement econòmic. El nostre país segueix necessitant mà d'obra, però la d'origen espanyol està desapareixent a poc a poc de les estadístiques.

Ara et proposo acabar amb un fragment del film que dona nom al post d'avui i al vídeo amb què l'he obert: Un Franco 14 Pesetas. Un film que, sense eludir les dures situacions que hem pogut veure descrites en els documentals precedents, sap recollir amb una gran sensibilitat la trobada de persones que venen de mons diferents. Persones que, tot i parlar llengües diferents, saben trobar en la descoberta mútua i la tolerància el camí de l'empatia que permet una integració que no sempre acabarà per reeixir, però que segueix sent el millor camí a seguir.

Un Franco 14 Pesetas, YouTube, 26.01.2014

---

Altres lectures d'interès

• Brève histoire de la migration en Suisse, Syndicat du personnel des Transports
• Immigration, Dictionnaire Historique de la Suisse, version du 07.12.2006

---

1. Iván Turmo: Un éxodo masivo más allá de la versión oficial, SwissInfo, 22.01.2011
2. Iker Madrid: Por Suiza pasaron, en quince años (1960-1975), 700.000 españoles, teniendo ellos una población de apenas 5.300.000 habitantes, Twitter, 23.09.2024
3. Movimiento Contra la Intolerancia: Ochéntame otra vez Emigrantes de ida y vuelta, YouTube, 16.02.2018
4. Veure Alain Tanner, publicat en aquest blog el 11.05.2018
5. Veure A short journey through the history of the Cosmo, publicat en aquest blog el 22.08.2021
6. Marta Arribas, Ana Pérez: El tren de la memoria, RTVE, 2005
7. Forte croissance démographique en Suisse en 2023, Office fédéral de la statistique, 22.08.2024 || La Suisse a connu une immigration nette de près de 100'000 personnes en 2023, RTS, 23.02.2024
8. La population a encore augmenté en Suisse en 2023, année de croissance inédite, RTS, 05.04.2024
9. Composition de la population étrangère (2021-2023), Office fédéral de la statistique

parlem dels francs?

Histoire de France : Clovis, Charlemagne, les rois de l'arnaque

➡️ https://t.co/Mf2n31QH0m

Un jour, nous sommes devenus la France. Mais qu'est ce que ça veut dire ? Qui était le premier roi de tous les Francs, Clovis ? L'empire n'a jamais pris fin, par Pacôme Thiellement. pic.twitter.com/fzDGouJQ4q

— BLAST, Le souffle de l'info (@blast_france) February 11, 2024

@daveguasch

El passat mes de febrer vaig descobrir un tweet de Blast France (1) que contenia el resum d'un vídeo de 60' publicat a YouTube el mateix dia (2).

El vídeo de YouTube, presentat per Pacôme Thiellement (3) ens presenta així els descendents d'uns invasors originaris del Baix Rin, els francs (4). Uns invasors que també van arribar al nostre país:

França, territori que només va prendre aquest nom des de l'any 1190, no estava formada únicament per francs, però eren francs aquells que dirigien el seu govern i els seus dirigents polítics i militars. França era un país ocupat, dirigit, i governat per una banda de francs. França va néixer com un territori ocupat i encara ho és: mai no ha deixat de ser així.

Els inicis de la història de França la converteixen en una història de dues conquestes i ocupacions successives: una administrativa, per part dels romans, seguida d'una altra executiva, per part dels francs. Un dia ens vam convertir en França. Però què vol dir això? Qui eren els francs? 

Aquells invasors originaris del Baix Rin van iniciar l'any 785 la conquesta de les terres que avui coneixem amb el nom de Catalunya. Ni França ni Catalunya no eren conegudes amb aquests noms, i molt abans que hom conegués Catalunya amb el nom que la coneixem avui, els francs la coneixien amb el nom de la Gòtia, que era el nom que donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801, i que anteriorment havien estat una província del regne dels Visigots.

Quan van arribar, els francs van designar pel govern d'aquell territori als visigots (5), descendents dels ocupants precedents, originaris de la mar Negra, a la zona de Crimea, que havien ocupat la península Ibèrica abans de l'arribada dels musulmans. En alguns casos, també van designar pel govern d'aquelles terres a nobles francs, que, actuaven amb el títol de comtes (6).

Després de l'any 820, quan el rei franc Louis le Pieux va intentar consolidar la unitat del seu regne (4), els visigots van ser substituïts únicament per francs. D'aquesta manera, tots els comtats del que avui coneixem com la Catalunya Vella van quedar governats per nobles d'origen franc (6), que reemplaçaven els antics ocupants visigots, que ja havien reemplaçat als antics ocupants romans. Pels indígenes, als que no podem anomenar catalans perquè encara no existia cap territori amb aquest nom, no canviava res d'altre que l'origen dels nous amos.

Hi ha un article molt interessant i de lectura recomanada de l'historiador del diari El Nacional, Marc Pons: Des de quan som catalans? (7) on podem trobar un munt d'afirmacions polèmiques, a la frontera entre els fets històrics, el relat polític i l'humor.

Per exemple, quan Pons ens parla d'aquells primers catalans que no sabien encara que ho eren. O quan ens diu que els francs van "recuperar" Gerunda (Girona) l’any 785. Recuperar? Girona havia sigut abans una ciutat franca?

Amb Pons descobrim un país despoblat car, després de la invasió dels "àrabs" (imagino que vol dir "musulmans"), els seus habitants s’havien refugiat en les zones més inaccessibles dels Pirineus. Com, encara avui, trobem topònims d'origen basc en aquelles zones: Gerri, Esterri, etc., Pons ens deixa imaginar que els fugitius van ser acollits amb els braços oberts per aquells que ja hi vivien.

Tanmateix, al llindar de l’any 1000, els Pirineus –i el Llenguadoc– estaven superpoblats i la gent escapava de la misèria endinsant-se en terra de ningú: és a dir, aquell territori que Pons ens diu que havia quedat buit després la invasió dels musulmans. Així doncs, a la invasió militar dels francs, hem d'afegir-li també la dels pobladors del Llenguadoc -la Gòtia al nord dels Pirineus, per no caure en l'anacronisme- que probablement també ignoraven que eren catalans.

Pons ens presenta un relat en el qual s'inspirarien segles més tard els films del Far West, però sense els indis pel mig. Aquells "pioners", com ell els anomena, van crear pobles i conreus estables. La singularitat del procés reconqueridor català. Aquells establiments van crear unes xarxes d’intercanvi i de solidaritats que van impulsar el sorgiment d’una identitat pròpia, sustentada en una llengua comuna i uns interessos comuns. I els casals de Barcelona i d’Urgell –motors de l’expansió territorial– els van dotar d’una infraestructura defensiva. Un castell. Una torre. En aquells dies, aquells pioners van deixar de ser "francs" i es van convertir en "castlans". Van esdevenir catalans. Fa mil anys.

Tot porta doncs a imaginar que els nou arribats eren "homes lliures" que es van instal·lar a unes terres que no estaven conreades perquè no hi vivia ningú. Això permet descriure aquells nou vinguts com "pioners", car sinó hom hauria de parlar d'ells com a "colons", i tots sabem que això no lliga amb el mite fundador d'un país que no tenia nom.  Aquest discurs també ens permet deduir que un dels feudalismes més durs que va conèixer Europa es va acabar imposant en aquell territori per un reial decret des de Madrid, que tampoc existia en aquella època. Però, posats a fer, què més dona? No espatllem aquell relat en el qual Hollywood es va inspirar segles més tard per crear els grans films de la colonització del Far West.

Tornem a la realitat. Guifré I, anomenat el Pilós (8), era un noble franc que tampoc sabia que era català i que, com ens recorda Marc Pons (9), no va ser ni un comte independent, ni tenia la independència com un objectiu polític. Tanmateix, Marc Pons ens diu que, en el decurs del seu govern (878-897):

Guifré I, marquès de Gòtia (des que el 801 Barcelona havia estat incorporada a l’Imperi Carolingi, tots els comtes de Barcelona també exercien la funció de marquesos de Gòtia), va traçar el primer dibuix del que seria l’estat català medieval.

Probablement Marc Pons té raó. Però crec que valdria la pena posar-nos d'acord sobre si el concepte d'estat a l'edat mitjana tenia res a veure amb el que tenim avui en dia, i en quina mesura el desmembrament d'aquell nou estat per Jaume I entre els seus fills respon a la idea d'estat que podem tenir en l'actualitat.

Accessòriament, crec que també seria una bona idea enviar una demanda de rectificació als articles publicats per Wikipedia, perquè m'ha semblat veure una gran confusió en límits de la Gòtia (10) als mapes publicats per aquesta enciclopèdia i també en la llista dels nobles que van accedir al títol de marquès de Gòtia (11).

Source: Petit Sàpiens

He de confessar-te que se'm fa molt difícil comprendre quelcom que vaig llegir a una revista d'història destinada a nenes i nens on, sobre Guifré I, un ocupant estranger, es diu el següent (12):

A Guifré el Pilós li va tocar manar en una època força difícil, en plena edat mitjana. Quan el rei franc el va nomenar comte de Barcelona i Girona, els musulmans andalusins eren molt poderosos... i no paraven d’atacar les terres que ell havia de defensar! Però en Guifré va ser hàbil, i durant el seu temps els camperols van repoblar moltes zones del país que havien quedat deshabitades. Al final va morir en una batalla... però es va convertir en llegenda!

Si has llegit la sèrie d'articles Venim del nord, tornem del sud que vaig publicar en aquest blog entre 2020 i 2021, comprendràs que hagi sintonitzat ràpidament amb David Segarra quan, a la introducció del seu article, ens dibuixa un al-Àndalus que, encara avui, se'ns continua presentant com una població constituïda per àrabs invasors, cristians sotmesos i estrangers alliberadors (13):

Les forces militars berbers i àrabs van entrar a la península Ibèrica l’any 711 (...) Una conquesta sense quasi resistència amb la qual s’iniciava un procés d’arabització i islamització, que se sumava a les romanitzacions i cristianitzacions anteriors. 

Lentament, es va constituir una nova civilització mediterrània: al-Àndalus, un terme geogràfic que es refereix a tota la península Ibèrica. Una civilització que hom associa al nou sistema polític i cultural nascut de la suma de les cultures post-iberes, hispanoromanes, visigòtiques, jueves, àrabs i amazigues. Al llarg de cinc segles, es va viure tant el poder dels emirats i dels califats com la descentralització radical del període de la taifa. Va ser una època en què ciutats com Tortosa o València es van convertir en capitals internacionals.

Potser arribarà el dia en què tinguem clar que els francs, tot com els visigots, eren pobles estrangers que van conquerir i colonitzar les terres on vivien unes poblacions autòctones que, segles més tard, van ser parcialment assassinades o expulsades vers altres països llunyans (jueus i musulmans), o definitivament sotmeses políticament i culturalment. Aquell dia, potser haurem contribuït a fer un xic de justícia històrica.

Recordant el vídeo amb què he obert el post d'avui, hi ha un altre relat històric que m'ha passat pel cap. 

El relat d'una guerra que va tenir lloc segles més tard quan, a la recerca d'un candidat a qui oferir la corona del seu regne, els nobles d'origen visigot del regne de Castella van prendre partit per un borbó, descendent dels francs que havien ocupat aquell país que avui coneixem amb el nom de França. Els descendents de la noblesa franca i visigoda de la Corona d'Aragó, li van oposar com a candidat a la corona (la seva i la de Castella!) a un individu de qui pocs havien sentit parlar abans, originari d'una dinastia centreeuropea.

No recordo qui va dir que cadascú ha d'escollir les batalles en què participa, perquè no totes valen la pena. Aquella guerra entre la noblesa d'origen visigot defensant la candidatura d'un noble d'origen franc, que més tard es va aplicar a esborrar el passat polític i cultural de les terres que havien ocupat abans els descendents dels francs, no era una batalla on jo hauria pogut sentir gens de simpatia per un bàndol o l'altre.

La majoria dels catalans coneixem el Fossar de les Moreres (14). Alguns, pocs, també han sentit parlar del cementiri dels Jans (15):

Al Passeig Marítim Rafael Casanova de Tarragona hi ha un recinte tancat amb una reixa de ferro. És un cementiri, popularment conegut com dels Jans, on es van enterrar ciutadans britànics i d'una desena més de nacionalitats de religió protestant. Allí jeuen, per exemple, els britànics que van lluitar al costat dels tarragonins a les guerres de Successió i d'Independència. Primer eren inhumats en una zona pròxima a la muralla i després al que ara és el Palau de Congressos, abans una pedrera. Posteriorment, van ser traslladats al cementiri dels Jans.

A força de voler presentar-lo com un conflicte entre Castella i la Corona d'Aragó, el què molta gent ignora és que aquell conflicte va transcendir la península Ibèrica, que els camps de batalla d'aquella guerra estaven repartits per tot el continent, també al nord del continent americà. I que aquell conflicte va ser una carnisseria on van morir soldats arreu d'Europa (16): les xifres de morts difereixen segons les fonts consultades, però a la versió en anglès de Wikipedia pots veure xifres d'entre 700.000 i 1.251.000 morts, dels quals entre 400.000 i 500.000 eren francesos.

Encara menys saben que, en el cas de les batalles que van tenir lloc a la Peninsula Ibèrica (sí, els portuguesos també participaven en aquella guerra), a les més importants, el nombre de soldats estrangers caiguts en combat també va ser enorme. I gairebé ningú no té idea d'on es troben les foses comunes que acullen la bogeria de morts que va provocar aquell conflicte. Un exemple:

Durant la guerra de Successió, el 1710, el Barranco de la Muerte esdevingué l'escenari de l'enfrontament entre les tropes que donaven suport a l'Arxiduc Carles, contra l'exèrcit francès, recolzat per Castella i aliat amb els seguidors del Duc Felip d'Anjou. Des de les Muntanyes de Torrero, els saragossans van veure com el barranc s'omplia de morts i ferits. Els vencedors, partidaris de l'Arxiduc Carles, van acabar amb 5.000 francesos i en van ferir més de 2.000. El duc Felip d'Anjou (el futur Felip V), només va poder escapar d'aquella massacre disfressat de soldat. (17)

Acabada aquella guerra, les famílies dels descendents dels visigots i dels francs es van barrejar entre elles i, seguint una moda europea, també amb les de la burgesia, guardant però els seus títols nobiliaris.

Tanmateix, els creadors de mites segueixen treballant incansablement per amagar-nos la nostra pròpia història (18). Convertint-nos en seguidors de les seves creacions literàries, amb l'objectiu que reaccionem amb una barreja d'emoció per una identitat que no és necessàriament la nostra, i d'odi per un dels adversaris d'aquelles guerres dinàstiques entre els descendents dels francs i dels visigots. Uns descendents que, recordem-ho, no van tenir cap problema en fusionar les seves famílies entre elles i, ja més tard, amb les de la burgesia.

Gairebé tothom recorda aquella estratègia que va permetre perpetuar-se en el temps a l'imperi romà: Divide et Impera (19). Malauradament, pocs saben identificar-la quan llegeixen els relats dels creadors de mites.

---

1. Wikipedia: Blast (web TV)
2. Blast, Le souffle de l'info - Histoire de France: Clovis, Charlemagne, Les rois de l'arnaque, YouTube, 12.02.2024
3. Wikipedia: Pacôme Thiellement
4. Wikipedia: Francs [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Visigots [en] [fr] [es] [ca]
6. Els Comtes i Vescomtes: poders i funcions, Vegueries.com
7. Marc Pons: Des de quan som catalans? El Nacional, 14.08.2016
8. Wikipedia: Guifred le Velu [en] [fr] [es] [ca]
9. Marc Pons: La Gòtia gran. El projecte català de Guifré, El Nacional, 29.11.2020
10. Wikipedia: Gothie [en] [fr] [es] [ca]
11. Wikipedia: Marquis de Gothie
12. Àlex Novials: Guifré el Pilós, Petit Sàpiens, núm. 47. Setembre 2021
13. Veure Les arrels àrabs de Catalunya i del País Valencià, publicat en aquest blog el 23.03.2024
14. Wikipedia: Fossar de les Moreres [en] [fr] [es] [ca]
15. Wikipedia: Cementiri dels Jans
16. Wikipedia: Guerra de Successió Espanyola [en] [fr] [es] [ca] || Victimario Histórico Militar, Capítulo VII. De las 16 mayores Guerras y Genocidios del siglo XVIII, Guerra de Sucesión Española ( 1701 a 1713 ), DE RE MILITARI
17. Beatriz C. Chóliz: Cómo es el Barranco de la Muerte de Zaragoza que provocó las inundaciones y por qué se llama así, Heraldo de Aragón, 04.08.2023
18. Veure Nieves Concostrina - Sobre la història, publicat en aquest blog el 10.01.2024
19. Wikipedia: Divide et Impera [en] [fr] [es] [ca]