Showing posts with label geology. Show all posts
Showing posts with label geology. Show all posts

Monday, May 26, 2025

geological survey in the swiss alps

Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025


La RTS publicava al Telenotícies d'ahir vespre dos reportatges sobre la situació de l'esllavissada a la Glacera de Birch, a Blatten (Lötschental, Valais / Wallis, Suisse).
El principal problema continua sent el risc de ruptura de la part davantera de la glacera, que fins ara avança a una velocitat de 2,5 a 3,5 metres per dia. El perill més important roman que la glacera es trenqui d'un sol cop, provocant l'esllavissada de nou milions de tones de material en direcció a la vall, provocant la destrucció del poble de Blatten (1).
RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025

Els reportatges de la RTS presentaven el sistema de vigilància dels fenòmens naturals als Alps que ha permès anticipar el moviment de la glacera a fi d'evacuar ordenadament els habitants de Blatten.

Com explica Yves Bühler, geògraf responsable du Groupe de télédétection alpine a l'Institut pour l'étude de la neige et des avalanches (SLF), a Davos (2).
A Suïssa tenim una col·laboració única entre les autoritats que han de prendre decisions, les empreses privades que han desenvolupat sistemes de vigilància d'alta tecnologia, i la investigació pública, que fa els tests de validació d'aquests sistemes i proposa la seva millora.
Aquesta col·laboració en la vigilància de la muntanya es realitza a tres nivells:

RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025
  • Al més alt nivell, els satèl·lits, com els de l'Agència Espacial Europea (ESA), observen els vessants de les muntanyes i registren possibles moviments.
  • En el moment en què identifiquen grans moviments, s'utilitzen drons o helicòpters: "Podem recollir dades molt precises amb drons, avions, helicòpters i satèl·lits – exactament on ho volem". Tanmateix, aquests mètodes tenen un gran inconvenient: en cas de vent fort o mal temps, no es poden recollir dades.
  • Si els helicòpters o els drons no poden operar, llavors s'ha de treballar exclusivament amb sistemes fixos com els radars, que s'utilitzen en muntanyes que presenten una situació de gran amenaça.
Segons Yves Bühler, aquests sistemes són complexos i molt cars, "però poden mesurar amb molta precisió el que està passant, i fer-ho amb una molta alta freqüència". Així, poden registrar acceleracions significatives per a elaborar les nostres previsions.

En el cas de Blatten, aquests tres nivells de vigilància van funcionar. Així, la població va poder ser advertida just en temps de l'agut perill natural.


  1. La situation reste tendue à Blatten, Le Temps, 26.05.2025
  2. Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025

Sunday, December 1, 2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024


El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.


Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.
Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.
Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.
L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.


  1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
  2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
  3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
  4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
  5. À Punt: La via verda
  6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
  7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
  8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
  9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
  10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
  11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
  12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
  13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
  14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
  15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit
(3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance
(2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia
(9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018


Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, June 6, 2024

mart i l'origen de la vida

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Exciting New Region Is Target for Next Samples (Mars Report), YouTube, 01.09.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Ahir et parlava de dos rovers americans que encara segueixen actius a la superfície de Mart (1): Curiosity (2) i Perseverance (3).

Encara en funcionament, el rover Curiosity, que explora Mart des del 2012, va confirmar que aquest planeta va tenir aigua líquida i podria haver acollit vida fa més de tres mil milions d'anys.
El vídeo que pots trobar a continuació presenta deu anys de descobertes de Curiosity, precisant el sol dia solar a Mart (4) en què les va fer. Aquest vídeo no és un resum mediàtic tallat a cop de destral sobre les descobertes de Curiosity sinó un carnet de notes de treball de camp recollides cronològicament. Això fa que, malgrat que cada descoberta i la seva explicació siguin apassionants, el vídeo es pot fer un xic llarg (1h18m). Et proposo doncs que el vagis veient per parts cada cop que tinguis un moment i vagis assaborint, a poc a poc, tota la màgia del seu contingut.
ElderFox Documentaries - 10 Years On Mars: The Full Journey, YouTube, 22.03.2023

Amb l'objectiu d'aprofundir en aquestes descobertes, el rover Perseverance va amartitzar en 2021 amb un arsenal tecnològic a bord que es beneficia del progrés científic desenvolupat durant els deu anys que van seguir el llançament de Curiosity. Però també amb l'objectiu de trobar algunes respostes a les qüestions que havien plantejat les descobertes de Curiosity.

Spanning the Delta of Mars’ Jezero Crater (video). Taken by Perseverance’s Mastcam-Z instrument, this video features an enhanced-color composite image that pans across Jezero Crater’s delta on Mars.

Les observacions dels satèl·lits que orbiten Mart havien identificat en la morfologia del terreny del cràter Jezero (35 km de diàmetre) que aquest podia haver acollit un llac alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. Va ser en aquest cràter que va amartitzar Perseverance, un rover equipat amb dispositius que li permeten recollir i emmagatzemar les mostres que ha anat  recollint des de l'inici de la seva missió.
Els científics de la NASA intueixen que algunes roques que Perseverance ha identificat a Jezero podrien ser el resultat de formacions sedimentàries susceptibles de contenir rastres d'antiga vida microbiana. Tot i que tinc preparat un post que publicaré aquest cap de setmana (5) per donar-te més detalls sobre aquesta hipòtesi, pots trobar algunes pistes sobre els interrogants oberts en un article publicat a space.com el mes d'octubre de 2023 (6).
A més de la capacitat per recollir mostres, Perseverance és capaç d'emmagatzemar-les adequadament. Si tot funciona segons la planificació, el 2028 podrà transmetre aquestes mostres a un lander equipat d'un coet que, en el marc de la Mars Sample Return Mission (7), les transmetrà a una nau de l'ESA, que les transportarà a la Terra perquè puguin ser analitzades en laboratoris molt més ben equipats dels que disposa Perseverance.

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Bringing Mars Rock Samples Back to Earth, YouTube, 17.11.2022

Sobre què és el que està buscant exactament Perseverance en les mostres que segueix recollint, et proposo que obrim un parèntesi que tancaré amb un post que publicaré aquest cap de setmana. Més que res perquè Perseverance tenia també altres objectius que paga la pena conèixer i que et proposo veure en un vídeo brutal d'Arte TV que estarà disponible fins al 14.08.2024 en aquells països on es deixi veure, clar.

Arte TV: Perseverance, une année sur Mars [YouTube] [Arte TV],17.02.2024


  1. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 04.06.2023
  2. Wikipedia: Curiosity (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Perseverance (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Mars sol [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure L'origen de la vida al nostre planeta, publicat en aquest post el 09.06.2024
  6. Leonard David: If the Perseverance rover found evidence of life on Mars, would we recognize it? space.com, 24.10.2023
  7. Mars Sample Return Mission: Home page

Sunday, May 26, 2024

my first tour of switzerland

Deutsche Welle Documental - Glacier Express: en tren de Sankt Moritz al monte Cervino, YouTube, 24.02.2022

If you don't understand the language of the videos, remember to activate the subtitles and select the language of your choice.
En 2007, pel meu aniversari, Lluïsa em va fer un d'aquells regals que mai oblidaré. Un tour de Suïssa en família i en tren, d'una durada de quatre dies, aprofitant el pont de l'Ascensió.

El tour va començar amb un trajecte des de Lausanne a Zürich, on vam passar la tarda i part del vespre passejant pel cor de l'imperi financer de la Bahnhofstrasse i la Paradeplatz (1), el Limmat (2) i el Zürichsee (el llac de Zürich). També vam passejar per l'Altstadt (el barri antic), on vaig flipar quan vam passar davant del Cabaret Voltaire (4), al carrer on feia molts anys que havia viscut Lenin (5).
Anys més tard, em vaig assabentar que els membres del Cabaret Voltaire van organitzar una festa al cementiri de Bremgartenfriedhof (6), a Bern, per celebrar l'adopció de Bakunin com a Dadaista. També que, gràcies a un grup de patrocinadors anònims, van salvaguardar la seva tomba en commemoració del 200è aniversari del seu naixement. El 2016 també van renovar la placa de la seva tomba amb una placa de bronze de l'artista suís Daniel Garbade (7).
Placa de la Tumba de Bakunin en el cementerio Bremgartenfriedhof en Berna, Suiza, con una lápida encargada al artista suizo Daniel Garbade, con un dibujo de Bakunin realizado por los Dadaístas de Zurich

Finalment, vam fer nit al Novotel Zürich City-West, al Technopark de Zürich (8).

The Irish Xpat - What is hiding under Zurich Central Station? YouTube, 07.03.2024

L'endemà, vam agafar un InterCity en direcció a Chur, on vam enllaçar amb el tren de la Rhätische Bahn (RhB) (9) que ens portaria a Sankt Moritz (10).

Quan vam arribar, vam seguir la riba del St. Moritzersee, per deixar les maletes a un hotel que estava just al sud d'aquest llac: Lluïsa, que havia estat un hivern amb Pili, havia fet el mateix trajecte passant damunt del llac gelat. 

Com l'antic poble, Sankt Moritz-Dorf, no ens va fer el pes, vam passar la tarda passejant per la riba oriental del St. Moritzersee.
source: myswitzerland.com

El tercer dia, vam pujar al Glacier Express (11) en direcció a Zermatt. Pujar en aquest tren, era fer realitat un dels somnis de la meva vida.
Segurament, en l'imaginari de molts de vosaltres l'ideal seria fer aquest trajecte a la tardor o a l'hivern. El meu somni era fer-ho al final de la primavera car, per si no ho saps, la passió de la geomorfologia segueix viva en mi i és molt millor veure els processos geomorfològics quan aquests no estan coberts per la neu.
No puc descriure amb paraules l'emoció que em va envair quan, prop de Reichenau vaig veure l'aiguabarreig del Vorderrhein (12) i del Hinterrhein (13), ambdós amb un cabal propi de la fusió de la neu i les glaceres, cadascun amb el color de l'aigua marcat pels diferents sediments que transporta.
Un aiguabarreig del qual neix el Rhein i em feia pensar que, després de passar pel Bodensee (llac de Constança) i travessar el nostre país des de l'est vers l'oest, les seves aigües es dirigirien vers el nord i acabarien versant el seu cabal al Mar del Nord.

Abans que no ho oblidi, em va fer molta gràcia saber que l'Hinterrhein té un afluent que li arriba d'una vall que té per nom Val Ferrera
(14).
Gipfelglück - Wandern zur Rheinschlucht (Ruinaulta) und Crestasee bei Flims, Kanton Graubünden, Schweiz, YouTube, 17.06.2021

Uns quilòmetres després d'haver-me quedat impressionat amb l'aiguabarreig del Rhein, el tren enfilava en direcció a Illanz. Prop de Flims, em vaig tornar a quedar bocabadat amb el paisatge del Congost de Rheinschlucht / Ruinaulta (15) que pots veure amunt, al vídeo de Gipfelglück.

Després de passar per l'Oberalppass (2046 m.), vam arribar al Rhonegletscher (16), on neix el Rhône.
Des de 1874, aquesta glacera ha retrocedit una mitjana de 8,5 m cada any (-11,1 metres el 2001/2002, -2 metres el 2002/20039). El seu gruix disminueix anualment en uns 25 cm. En 2007 era trist veure aquesta glacera que, en altres temps, havia arribat molt a prop de la via del tren. No puc ni imaginar a quin punt deu ser trist veure-la ara.
La resta del trajecte fins a Zermatt està força ben resumida pel vídeo de Deutsche Welle amb què he obert el post d'avui. 

Ara deixa'm afegir que Lluïsa havia trobat un hotel a Zermatt amb una habitació en dúplex i un balcó amb una vista privilegiada sobre el Matterhorn (17). El contrast de la nit al poble amb el cim del Matterhorn rebent els darrers raigs del sol, va ser un espectacle al·lucinant difícil d'oblidar!
El darrer dia, vam sortir de l'hotel i ens vam dirigir a l'estació del Gornergrat Bahn (18) per pujar al tren cremallera que va fer el seu primer trajecte el 1898 i que ens portaria al Gornergrat (19), des d'on hi ha una vista impressionant de més de 20 cims de 4.000 m.

També hi ha una vista impressionant sobre l'increïble Gornergletscher (20), un sistema glacial que es troba a l'oest del massís del Monte Rosa, dominat pel Dufourspitze (4.634 m). 

Vam tenir la sort de ser-hi als inicis de la seva transformació pel canvi climàtic. Abans d'aquest, la glacera principal estava alimentada per un gran nombre de glaceres tributàries més petites que connectaven amb la Grenzgletscher.
Aquelles glaceres tributàries segueixen existint encara, però a la seva part baixa, moltes d'elles estan actualment desconnectades de la glacera principal.
SciTech Daily - Melt: Expedition to the Gorner Glacier (ESA Documentary), YouTube, 07.11.2021

El 2007, encara no s'havia construït el nou refugi hightech del Monte Rosa (21), que va reemplaçar el vell refugi que es va obrir l'any 1895, un any abans de l'obertura del Kulm Hotel. Al damunt de l'hotel, a finals dels 1960, es va obrir el Stellarium Gornergrat (22) que, fins al 2010, era considerat el millor lloc per l'observació astronòmica de tota Europa Central.
Pots veure l'antic observatori a la fotografia del 20.05.2007 que tanca el post d'avui. Amb millor qualitat, junt amb un parell més de fotografies d'aquell dia, a una pàgina que encara tinc oberta a 500px, on després que canviessin les condicions d'utilització, vaig deixar de pujar res d'altre.
Després de dinar a una mena de fast food alpí que hi havia al Kulm Hotel, vam tornar a agafar el Gornergrat Bahn en direcció a Zermatt, vam recollir les maletes i vam agafar un tren fins a Visp (Viège). Des d'aquesta estació vam agafar el tren amb què vam tornar a Lausanne.




  1. Wikipedia: Bahnhofstrasse [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Limmat [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Zürichsee [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Cabaret Voltaire [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The Brewery Conspiracionists (2/3), publicat en aquest blog el 22.01.2020
  6. Veure Bakunin et la Suisse i L'anarchisme en suisse, publicats en aquest blog el 20.08.2017 i el 09.08.2022
  7. La tumba de Bakunin tiene una nueva cara, Artzeit Magazine Gallery, 02.06.2016
  8. Technopark Zürich: Home page, Wikipedia
  9. Wikipedia: Rhätische Bahn (RhB) [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Sankt Moritz [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Glacier Express [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Vorderrhein [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Hinterrhein [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: Val Ferrera [en] [fr] [es] [ca]
  15. Rheinschlucht / Ruinaulta: Sentiers et itinéraires dans les Grisons || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  16. Wkipedia: Rhonegletscher [en] [fr] [es] [ca]
  17. Wikipedia: Matterhorn [en] [fr] [es] [ca]
  18. Gornergrat Bahn: Home page
  19. Gornergrat: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  20. Wikipedia: Gornergletscher [en] [fr] [es] [ca]
  21. Monte Rosa Hütte (Zermatt): Home page
  22. Stellarium Gornergrat: Home page

Tuesday, May 21, 2024

the rock of gibraltar and the levanter



Per fer ras i curt, a Gibraltar hom coneix amb el nom de Levanter a un fenomen pel qual el vent de llevant, que s'ha carregat d'humitat travessant el Mar d'Alborán (1), es veu obligat a ascendir quan arriba al Penyal de Gibraltar (2). I, ascendint, l'aire es refreda, la humitat es condensa, i acaba formant un núvol que s'allunya cap a l'oest des de la part superior del penyal.

Com la realitat és més complexa que aquesta breu descripció, pots trobar interessant la lectura d'aquests articles:

  1. Wikipedia: Mar d'Alborán [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Gibraltar [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, April 7, 2024

balenes al desert del sàhara

UNDP Egypt - Whales of the desert - Wadi El-Rayan Protected Area, YouTube, 26.02.20214
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

La UNESCO dedica una pàgina traduïda en vuit llengües a un indret increïble d'Egipte: Wadi Al-Hitan (1), que es troba dins l'Àrea Natural Protegida de Wadi El Rayan (Wadi El-Rayan Protected Area), també coneguda com la Vall de les Balenes.

Aquesta pàgina ens parla de la descoberta de restes fòssils que ens expliquen una de les grans històries de l'evolució: l'aparició de la balena com a mamífer oceànic, després d'una llarga vida anterior on era un petit animal terrestre. Si vols conèixer millor aquesta història increïble de l'evolució, et proposo que et miris el vídeo de PBS Eons que pots trobar a continuació.

PBS Eons - When Whales Walked, YouTube, 24.10.2017

Un article publicat en agost del 2010 a National Geographic (2) descrivia com era aquest lloc en el passat.
Fa trenta-set milions d'anys, a les aigües de l'oceà Tetis prehistòric, una bèstia sinuosa d'uns 16 metres de llarg, amb les mandíbules obertes i dents dentades, va morir i es va enfonsar al fons del mar.

Durant miliards d'anys, una gruixuda capa de sediments es va formar sobre els seus ossos. El mar va retrocedir i, quan l'antic fons marí es va convertir en un desert, el vent va començar a planejar la pedra sorrenca i l'esquist per sobre dels ossos. A poc a poc el món va canviar. L'escorça terrestre va empènyer l'Índia cap a l'Àsia, elevant l'Himàlaia. A l'Àfrica, van aparèixer els primers avantpassats dels humans. Els faraons van construir les seves piràmides. Roma es va aixecar, Roma va caure. I durant tot aquest temps el vent va seguir amb la seva pacient excavació. Segles més tard, un paleontòleg de vertebrats de la University of Michigan: Philip Gingerich va acabar la feina quan va trobar aquella bèstia.

El Basilosaurus era realment una balena, però una amb dues delicades potes posteriors, cadascuna de la mida d'una cama d'una nena de tres anys, que sobresurten dels seus flancs. Aquestes petites extremitats, perfectament formades, però inútils, almenys per caminar, són una pista crucial per entendre com les balenes modernes, màquines de natació perfectament adaptades, descendien de mamífers terrestres que abans caminaven a quatre potes.
El vídeo de National Geographic que pots trobar a continuació ens explica les campanyes de recerca per Philip Gingerich dels ancestres d'aquella bèstia a les Sulaiman Mountains (Pakistan), tot com el que aquest paleontòleg va descobrir.

National Geographic: Ancient Whale Bones, YouTube, 04.02.2009

Tornant a Wadi Al-Hitan et proposo veure unes fotografies espectaculars d'aquella bèstia amb les que el Daily Mail il·lustrava un article de lectura molt recomanada (3) dedicat a la inauguració d'un petit museu amb una arquitectura singular: Wadi El Hitan Fossil and Climate Change Museum (4). Un article on poden sorprendre les declaracions del llavors ministre de Medi Ambient el dia de la inauguració del museu:
Però el ministre de Medi Ambient, va advertir que no s'ha d'interpretar l'obertura del museu com un "aval total de la teoria de l'evolució", que entra en conflicte amb l'islam. "Això és un tema completament diferent", va dir. "Encara estem lligats al nostre sistema de creences islàmiques".

  1. UNESCO: Wadi Al-Hitan (Whale Valley)
  2. Tom Mueller: Valley of the Whales, National Geographic, August 2010
  3. Richard Gray: The 'walking whales' of Egypt: Fossils in the desert are remains of sea mammals that ruled the oceans 37 million years ago, Daily Mail, 14.01.2016
  4. Wadi El Hitan Fossil and Climate Change Museum, Image House

Monday, March 25, 2024

sacrebleu !!!!

Source: @TerribleMaps


Puc jurar davant de tots els 10s de l'Olimp que aquesta carallotada dels terraplanistes m'ha agafat totalment desprevingut. Traduït a cop de destral, el text ve a dir que:
Si la gravetat no és prou forta per a impedir que un petit corrent flueixi cap al seu punt més baix, què impedeix que els oceans al nord de l'equador s'aboquin al sud de l'equador? Així seria la Terra si visquéssim en un globus terraqüi. La gravetat és una pseudociència, una teoria que no es pot demostrar.
Com no recordo haver llegit mai quin és el gruix que aquesta gent suggereix per una Terra plana, m'angoixa pensar que la plataforma petroliera Stones (1) ja ha perforat a gairebé 3000 metres de fondària i, encara més, que els russos arribessin a perforar 12.262 m a l'Àrtic en 1989 (2). Què passarà el dia que hom arribi al límit? Correm el risc que tota l'aigua dels oceans se'n vagi pel forat?


  1. Cristian Rus: El fascinante mundo de las plataformas petrolíferas: estructuras flotantes de 200.000 toneladas o 2.900 metros de profundidad, Xataka, 10.04.2020
  2. Wikipedia: Kola Superdeep Borehole [en] [fr] [es] [ca]

Saturday, March 23, 2024

un viatge de retorn al dryas recent ?

FRANCE 24 Español - La Corriente oceánica del Atlántico podría colapsar en las próximas décadas, YouTube, 27.07.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos publicats en aquest post, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El febrer d'enguany vaig llegir un tweet on Antonio Turiel (1) es mostrava remarcablement emprenyat després de llegir un article publicat dos dies abans a una revista americana: Science Advances (2).
Aplicant nous mètodes d'observació i de càlcul, hom pot confirmar que la Atlantic meridional overturning circulation (AMOC), de la qual forma part el Gulf Stream, està mostrant signes de col·lapse que permetent pronosticar quins seran els seus efectes a diferents regions del planeta.
El vídeo amb què he obert el post d'avui, emès per FRANCE 24, ja era una reacció a la publicació d'un estudi publicat a Nature Communications (3) que presentava, mig any abans!, gairebé els mateixos resultats i les mateixes advertències (3):
L'augment de les temperatures està provocant la fusió d'enormes masses de gel a l'Àrtic, i aquest enorme volum d'aigua menys densa és una amenaça per al funcionament de la circulació oceànica, que podria aturar-se, tal com la coneixem, amb efectes nefastos pel clima.
Abans d'anar més lluny, m'agradaria presentar-te una física alemanya que adoro: Sabine Hossenfelder (4) i un vídeo on tracta el tema del col·lapse de l'AMOC.

Sabine Hossenfelder - Climate Change Won't Stop The Gulf Stream. Here's Why, YouTube, 21.01.2023

Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física del nostre planeta que no estic molt segur que facin part d'alguns dels models matemàtics utilitzats en l'estudi de l'anunciat i probablement inevitable col·lapse de l'AMOC. També he de dir que, en aquells models en els quals aquests principis bàsics s'han pogut tenir en compte, de vegades tinc dificultats per comprendre la lògica dels seus resultats.

The Wild Project #81 - Jesús Reolid da una opinión controvertida sobre el cambio climático, YouTube, 25.09.2021

Si Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física dels quals rarament parlen els físics que investiguen el fenomen del col·lapse de l'AMOC, un article publicat per Xavier Fonseca a La Voz de Galicia (5), em va recordar que tampoc parlen gaire del passat geològic del nostre planeta. 

Sabem que la principal característica de l'escalfament global d'origen antropogènic és la seva velocitat, que no coneix precedents. Però, com ens recorda Xavier Fonseca (5), fa gairebé 13.000 anys es va produir un canvi climàtic de caràcter abrupte que hom coneix amb el nom de Dryas recent (6). Paga la pena recordar-lo:
Fa aproximadament uns 12.900 anys, quan el clima havia deixat enrere l'últim màxim glacial (7) i es trobava en una etapa d'escalfament, es va produir un canvi climàtic relativament sobtat. 
En el decurs d'unes dècades les temperatures a Groenlàndia van disminuir entre 4 i 10 °C, les glaceres van avançar arreu d'Europa i el clima va esdevenir molt sec a gran part del nord temperat.

Com pots veure al vídeo que pots trobar a continuació, la hipòtesi més recolzada actualment és que l'augment progressiu de la temperatura que va començar després de l'últim màxim glacial, fa uns 20.000 anys, va provocar una fusió del gel que va alliberar enormes masses d'aigua dolça des d'Amèrica del Nord vers les aigües de l'Àrtic. Quan aquella enorme massa d'aigua va arribar a l'Atlàntic, va fer col·lapsar l'AMOC.

Aquell fred, que va canviar el clima en poques dècades (a la Mediterrània oriental hom parla de 20 anys!), va durar uns 1.300 anys. Vers l'11.600 aC la temperatura va tornar a augmentar, donant pas a l'Holocè (8), que és l'època geològica en què encara estem vivint.
PBS Eons - When the Earth Suddenly Stopped Warming, YouTube, 17.12.2020

El fenomen del Dryas Recent es repetirà? Abans de respondre aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te llegir un article d'Horizons -el magazín de la recerca suïssa- dedicat al risc de desestabilització de l'AMOC, (9), que ens advertia de les dificultats que existeixen per analitzar aquest risc amb precisió.  
  • Complexitat dels models: els models climàtics intenten simular sistemes naturals que, en si mateixos, són extraordinàriament complexos i han de tenir en compte un gran nombre de factors.
  • Dades insuficients: els models climàtics requereixen una enorme quantitat i diversitat de dades per ser precisos. Tanmateix, sovint hi ha una manca de dades històriques i actuals, especialment a escala regional.
  • Incertesa de les prediccions: a causa de la complexitat dels models i la manca de dades, les prediccions dels models climàtics estan envoltades sovint d'incerteses.
L'article d'Horizons també ens parlava del nerviosisme d'alguns investigadors de la Technische Universität München (Alemanya):
Només hi ha dos grans programes de recerca oceanogràfica que estan recollint dades des del 2004 (...). Per fer càlculs vàlids per entendre la dinàmica de l'AMOC hom necessitaria sèries de dades de períodes d'almenys cent anys. A més, les mesures de velocitat i salinitat se segueixen fent principalment a la superfície i no a les profunditats de l'oceà, i a més, de manera molt puntual.
Per fer front a la manca de dades, els investigadors de l'Oeschger Centre for Climate Change Research (OCCR) de la Universität Bern (Suïssa), van decidir centrar-se en l'estudi dels processos del final de l'edat glacial més recent, fa 15.000 anys. 

Els resultats del seu estudi es va publicar a Nature Geoscience l'abril de 2023: pots trobar una versió lliure en PDF al Bern Open Repository and Information System (BORIS) (10).
A l'inici de l'última edat glacial, la quantitat d'aigua de desglaç que va fluir a l'Atlàntic Nord no era tan gran com hom pensava anteriorment. I malgrat l'augment de les temperatures, la circulació de l'AMOC no va col·lapsar completament, sinó que simplement es va alentir. 
Helmholtz Association of German Research Centres

Fa uns dies vaig publicar un post on parlava de les "excursions" del camp magnètic de la Terra (11). Més concretament de l'excursió geomagnètica de Laschamp, de la qual l'amic Copilot em va dir que: va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Ràpidament, una idea em va passar pel cap. Uns minuts més tard, vaig veure que altres l'havien tingut molt abans que jo (12):
Hi ha una quantitat significativa d'evidències que sostenen la idea que les excursions geomagnètiques són responsables dels canvis climàtics bruscos observats durant el període del Dryas recent.
Com el Dryas recent i l'excursió geomagnètica de Laschamp no coincidien en el temps, vaig demanar-li a Copilot si s'havien identificat altres excursions geomagnètiques durant el Dryas recent. Copilot va respondre amb tres excursions geomagnètiques que podrien haver influït en els patrons climàtics durant el Dryas recent i un dels esdeveniments de Heinrich (13).

Com dues de les respostes no coincidia cronològicament amb el Dryas recent, vaig retenir l'excursió geomagnètica de Gothenburg (14). Seguidament, vaig demanar a Copilot si hi havia una correlació entre aquesta excursió i la modificació de la circulació oceànica. Et resumeixo la seva resposta:
L'estat actual de la recerca suggereix que les excursions geomagnètiques, inclòs l'esdeveniment de Gothenburg, poden estar associades amb un canvi climàtic ràpid. Alguns estudis han indicat que poden estar relacionades amb caigudes abruptes de temperatura, tal com es va observar durant el Dryas recent.

Tot i que l'excursió geomagnètica de Gothenburg és un esdeveniment molt important en l'estudi del camp magnètic de la Terra i els seus vincles potencials amb els canvis climàtics del passat, establir una relació causal directa entre les excursions geomagnètiques i el canvi climàtic és un tema molt complex i requereix seguir aprofundint en la recerca.
Tot sembla indicar doncs que, si no reeixim a reduir les emissions de CO₂ el més aviat possible, ens arrisquem a crear les condicions que van donar lloc al Dryas Recent. I sabem prou per saber què és el que pot passar. Que els investigadors no estiguin en condicions d'identificar amb precisió quan arribarem al punt d'inflexió, o si hi ha altres factors que també l'expliquen, sembla totalment irrellevant com argument per a no atacar amb decisió almenys la causa principal que es troba darrere d'aquest risc.

Naturalment, si ens acaben ficant en una guerra nuclear, res de tot això tindrà la més mínima importància per a la humanitat.


Altres lectures recomanades
  1. Antonio Turiel: Aún en estado de shock por el último artículo sobre la AMOC, Tweeter, 11.02.2024 10:38
  2. René M. van Westen et al.: Physics-based early warning signal shows that AMOC is on tipping course, Science Advances, Vol 10, Issue 6, 09.02.2024, DOI: 10.1126/sciadv.adk1189
  3. Ditlevsen, P., Ditlevsen, S.: Warning of a forthcoming collapse of the Atlantic meridional overturning circulation. Nature Communications 14, 4254 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-39810-w || Damian Carrington: Gulf Stream could collapse as early as 2025, study suggests, The Guardian, 25.07.2023
  4. Wikipedia: Sabine Hossenfelder [en] [fr] [es] [ca]
  5. Xavier Fonseca: «Dryas Reciente», cuando el ser humano volvió a la Edad de Hielo, La Voz de Galicia, 09.02.2024
  6. Wikipedia: Younger Dryas [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Last Glacial Maximum [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Holocene [en] [fr] [es] [ca]
  9. Hubert Filser: Si la pompe de circulation atlantique tarissait, Horizons, n° 140, Mars 2024
  10. Pöppelmeier, Frerk; Jeltsch-Thömmes, Aurich; Lippold, Jörg; Joos, Fortunat; Stocker, Thomas F. (2023). Multi-proxy constraints on Atlantic circulation dynamics since the last ice age. Nature geoscience, 16(4), pp. 349-356. Springer Nature 10.1038/s41561-023-01140-3 (PDF)
  11. Veure The Earth's History is Written in the Trees (4), publicat en aquest blog el 15.03.2024
  12. Geomagnetic excursions Interglacial Termination Abrupt Climate Change, Physics Forums, 05.03.2010
  13. Wikipedia: Heinrich events [en] [fr] [es] [ca]
  14. Rhodes W. Fairbridge: Global climate change during the 13,500-b.p. Gothenburg geomagnetic excursion, Nature 265, 430–431 (1977).