Probablement tots hem sentit parlar de l'expansió de la corona catalana-aragonesa per tota la Mediterrània. També de les històries i llegendes lligades a batalles llunyanes de les tropes mercenàries dels
almogàvers a la llunyana
Anatòlia (l'actual
Turquia), etc. (1). Però imagino que cal ser geògraf per pensar que aquella expansió no s'hauria pogut dur a terme sense una cartografia acurada.
Al primer article d'aquesta sèrie (2) vam veure que malgrat el fet que
Abraham Cresques (3) fos
mestre de les cartes dels reis d'Aragó (4):
Pere III,
Joan I i
Martí I, el fes que naixés a
Palma semblava que era un motiu suficient per a alguns estudiosos per no considerar-lo com un cartògraf català. Són els mateixos estudiosos que tampoc semblen haver considerat mai com a català un dels centres més prestigiosos i admirats arreu del món de la cartografia de l'època medieval: l'
Escola mallorquina de cartografia (5).
Un cop va acabar l'època medieval i, amb ella, l'expulsió o la conversió forçada de molts dels jueus que feien part de l'
Escola mallorquina de cartografia, ens endinsem en el
Renaixement,
un període que dóna inici a l'
Edat Moderna (6). Pel que fa a la cartografia, un període del qual es diu (7):
La cartografia al Renaixement europeu tracta el període comprès entre el 1450 i el 1650, considerat durant molt de temps el més important de la història de la cartografia europea. Aquest període va ser testimoni d’un floriment en la producció de mapes comparable a la dels camps de la literatura i les belles arts. Els avenços científics, les apropiacions de tècniques de cartografia clàssiques, les rutes comercials en expansió: tots aquests canvis massius van provocar una explosió a l’hora de fer i utilitzar mapes.
Un període on la creació de mapes a la ciutat de
Barcelona va ser en tot cas esporàdica (cf. 7). Però que no s'entendria a l'Europa d'aquells temps sense la producció dels cartògrafs italians i mallorquins, aquests ara ja batejats amb noms i cognoms cristians (8).
Durant els segles XV i XVI, la cartografia mallorquina, produeix uns mapes que es caracteritzen per una alta precisió geogràfica i una presentació acurada i brillant. De Macià i Joan de Viladesters (9), es conserven cinc cartes nàutiques (1413-57); de Gabriel de Vallseca (10), se'n conserven sis (1439-49), entre elles un portolà datat del 1439, considerat una de les peces més preuades de la col·lecció de portolans del Museu Marítim de Barcelona. De Pere Rossell (11), ens han arribat catorze cartes nàutiques (1446-49) i de Jaume Bertran (12) quatre (1456-89), entre les quals una feta a Barcelona en col·laboració amb Berenguer de Ripoll (1456) (...) que està conservada al National Maritim Museum de Greenwich, on hom anomena als seus autors Jacopo Bertran i Berenguer Ripol (13).
Samuel Corcós, va ser batejat el 1391 amb el nom de
Macià de Viladesters (cf. 9), però és conegut a l'
Instituto Geográfico Nacional i, segurament per allò de l'ús de les fonts oficials, també a la
Bibliothèque Nationale de France (
BNF) amb el nom de
Mecia de Viladestes (14). Va va aprendre de
Jafudà Cresques (cf. 2) l'ofici de
mestre de mapamundis i brúixoles. Actiu des del 1401, dos dels seus mapamundis (1413 i 1423) es conserven a la
BNF, a Paris (15) i a la
Biblioteca Laurenziana, a
Florència (16). Pel que fa a la carta nàutica publicada el 1413, al facsímil publicat per la
BNF (cf. 15) podem llegir que:
Tant els abundants topònims com la informació textual del mapa s’escriuen en dialecte mallorquí, cosa que fa d’aquest treball un document molt útil per estudiar no només els seus trets geogràfics, artístics i culturals, sinó també com a font d’estudis toponímics.
Samuel va transmetre els seus coneixements al seu germà,
Joan de Viladesters, que dibuixà un mapamundi datat el 1428 que actualment està conservat a la
Topkapi Sarayi Library d'
Istanbul.
Al
Museu Marítim de Barcelona es conserva una
Carta Portulana de la Mediterrània Occidental i Central (1538) així com una
Carta da navigar (1559) realitzades a Mallorca per
Bartomeu Olives (17) que, junt amb el seu germà gran:
Jaume Olives (18), fundaren
una remarcable dinastia de cartògrafs mallorquins que desenvoluparen llur activitat arreu de la Mediterrània entre 1538 i 1588.
Com pots veure a les notes de peu de pàgina, malgrat la importància d'ambdós cartògrafs no he tingut gaire sort per trobar-los a Wikipedia. Bé, no és del tot veritat, car vaig trobar una referència de
Jaume Olives (cf. 18) a la
Wikipedia en llengua txeca, probablement lligada al fet que un espècimen d'una de les seves obres més conegudes (19): la
Carta nàutica (1563) es troba a l'
Olomouc Research Library (CZ) (20).
Si un altre espècimen d'aquest atles fou adquirit el 1803 per la
Biblioteca Ambrosiana de Milà (cf. 7), a la
Fundació Bartolomé March de
Palma Mallorca pots trobar un altre espècimen d'aquell atles, junt amb un espècimen de la
Carta nàutica que
Jaume Olives va realitzar en 1571 (21).
Segons
Vozenilek (22) podem trobar altres espècimens de les cartes nàutiques de
Jaume Olives a la
Bibliotheque Municipale de Valenciennes, França,
a la
Hispanic Society of America de Nova York, als Estats Units i a la
Biblioteca Nazionale a Florència, Itàlia, també al al
Museu Marítim de Barcelona però, ara com ara, no l'he trobat al seu catàleg digital (23).
Bartomeu Olives deixà Mallorca el 1538. Ell i els seus descendents treballaren a
Messina,
Palerm,
Nàpols,
Marsella,
Liorna, etc., a vegades italianitzant el seu cognom (així,
Olives es transformà en
Oliva). De vegades, signant amb els cognoms de llurs parents (
Riezo o
Caloiro) o de simples deixebles, com els
Cavallini -un dels quals,
Giovanni Battista, dirigí el taller de
Joan Oliva (24) de Liorna en morir el mestre-.
Corradino Astengo, autor d'un dels estudis més complets sobre la
cartografia del Renaixement (cf. 7) ens parla d'un dels membres més coneguts d'aquesta dinastia de cartògrafs:
Joan Oliva, qui va publicar el 1592 a
Messina un dels seus mapes més coneguts arreu del món: l'
Atles nàutic: el pots
veure a Google en realitat augmentada (25).
Aparentment tan poc conegut com els altres membres de la saga a
Wikipedia (cf. 24),
Joan Oliva si ho és a
WorldCat, el catàleg de biblioteques més gran del món, amb el nom de
Joannes Oliva. Amb la particularitat de que, a
WorldCat, a més de la producció de portolans de la Mediterrània, pots trobar inventariats uns mapes remarcables del continent americà, des de
Califòrnia i
Florida al nord, fins a
Tierra del Fuego al sud (26).
 | | Oliva, J. (1590) Portolan atlas of the Mediterranean Sea, western Europe, and the northwest coast of Africa. [Map] Retrieved from the Library of Congress, https://www.loc.gov/item/2005634035/ |
|
Tornant a l'estudi de
Corradino Astengo sobre la cartografia del
Renaixement, afegir que
la saga familiar dels Oliva és tan important que
sense els seus membres no es podria comprendre la cartografia d'aquest període. Si pot servir com a prova d'aquesta afirmació, deixa'm afegir que, al llarg de les 89 pàgines del capítol dedicat a la cartografia del
Renaixement, entre el text i les referències bibliogràfiques, el cognom d'Oliva es menciona en 238 ocasions i el d'Olives en 66 ocasions.
Just per tancar aquest article, deixa'm afegir que si he identificat com a catalans als membres de l'
Escola mallorquina de cartografia (5) no he volgut ofendre a aquells catalans que puguin considerar que el botifler
Josep Aparici és
l'autor del primer mapa fet per un català del qual tenen notícia (27).
Tampoc m'ha inspirat cap idea
supremacista que hagi volgut ofendre als amics de les balears o als amics hebreus, car he tingut molta cura al llarg d'aquests articles de recordar aquest origen dual dels membres d'aquella escola.
Si he parlat d'ells en aquest recorregut sobre la cartografia històrica a Catalunya, ha estat perquè arreu del món se'ls coneix com a
cartògrafs catalans i no puc sinó sentir-me orgullós de compartir amb ells la seva professió i, almenys, una de les moltes llengües en què sabien expressar-se. Com a prova, he seleccionat dos exemples:
- Jaume Olives was a famous producer of maps in the sixteenth
century and he was a member of a very famous Catalan family of
cartographers (cf. 20).
- This chart comes from a portolan atlas of the Mediterranean Sea and western European waters. Dating from about 1550, it is rare, since few such atlases from this period have survived. It has been attributed to Joan Oliva, the most prolific member of a large family of Catalan chart-makers. The chart exemplifies many key characteristics of portolan charts (28).
- Wikipedia: Batalla de Cibistra
- Veure Cartografia històrica a Catalunya (1/3), publicat el 02.03.2021
- Wikipedia: Abraham Cresques [en] [fr] [es] [ca]
- Catalunya mai no va ser un reialme.
- Wikipedia: Escola mallorquina de cartografia [en] [fr] [es] [ca] || Llista cronològica de cartògrafs portolans mallorquins
- Wikipedia: Renaixement [en] [fr] [es] [ca]
- Corradino Astengo: The Renaissance Chart Tradition in the Mediterranean, Chap 7 of The History of Cartography, Volume 3, Edited by David Woodward, The University of Chicago Press Books
- La cartografia als Països Catalans a l’edat mitjana i al Renaixement, enciclopedia.cat
- Wikipedia: Samuel Corcós [en] [fr] [es] [ca]. Va ser batejat el 1391 amb el nom de Macià de Viladesters, va aprendre l'ofici de mestre de mapamundis i brúixoles per Jafudà Cresques i va transmetre els seus coneixements al seu germà Joan de Viladesters, que dibuixà un mapamundi datat el 1428 i actualment conservat al Museu d'Istanbul.
- Wikipedia: Gabriel de Vallseca [en] [fr] [es] [ca] era descendent de jueus conversos.
- Wikipedia: Pere Rossell [en] [fr] [es] [ca], també era conegut amb el nom de Petrus Roselli
- Wikipedia: Jaume Bertran [en] [fr] [es] [ca].
- All about Portolans, National Maritime Museum Greenwich, UK
- Mundo. Cartas náuticas. (1413). 2016, Instituto Geográfico Nacional || Mireille Pastoureau: La carte de Mecia de Viladestes, Bibliothèque Nationale de France.
- Carta Naútica de Mecia de Viladestes (1413), Paris, Bibliothèque Nationale de France, GE AA-566 (RES), Facsimile Edition
- Macià de Viladesters. Gran enciclopèdia catalana.
- Wikipedia: Bartomeu Olives [en] [fr] [es] [ca] || Carta Portulana de la Mediterrània Occidental i Central (1538) | Carta da navigar (1559), Museu marítim de Barcelona || Michael J. Ferrar: Bartolomeu Olives, 1584 Portolan Chart. A History Lesson writ large on a chart. cartographyunchained.com and academia.edu, December 2020
- Wikipedia: Jaume Olives [en] [fr] [es] [ca] [cs]
- Ginard Bujosa, A. (1987). Breve aportación al catálogo español de documentos cartográficos. Anales De Geografía De La Universidad Complutense, 7, 647. [PDF]
- Wikipedia: Research Library in Olomouc || Ivan Kupčík: Nautical atlas by Jaume Olives (1563) at the Olomouc Research Library, Univerzita Palackého v Olomouci, 2010 || Dita Asiedu: Rare 16th century nautical atlas found in Olomouc, Radio Prague International, 26.02.2017
- Fundación Bartolomé March || Carmen Roig Santos: Una visita a la biblioteca de la Fundación Bartolomé March Servera en Mallorca, Folio Complutense, Noticias de la Biblioteca Histórica de la UCM, 30.08.2010 || Angel S. Harguindey: La nueva vida del Palau March Museu, El País, 15.04.2003
- Vozenilek, V. (2011) Cartometric analysis of Jaume Olives’ portolan atlas of 1563. Proceedings of the 25th International Cartographic Conference ICC 2011, Paris.
- Museu marítim de Barcelona: Col·leccions - Cartografia
- Wikipedia: Joan Oliva [en] [fr] [es] [ca]
- Joan Oliva: Atles nàutic, Museu marítim de Barcelona || Atlas náutico (1592), Google Arts and Culture, disponible en realitat augmentada!
- Joannes Oliva, WorldCat
- Veure Cartografia històrica a Catalunya (1/3), publicat en aquest blog el 02.03.2021
- Julie Rehmeyer: The Mystery of Extraordinarily Accurate Medieval Maps, discovermagazine.com, 08.11.2018
