Friday, July 31, 2020

remembering tony sly

No Use For A Name - Dumb Reminders (Official Video), Youtube, 08.03.2012

Avui fa vuit anys que Tony Sly (1) va morir mentre dormia. Tenia 41 anys i era el cantant, compositor i guitarra d'una banda californiana de la qual potser has sentit alguna cosa: No Use For A Name (2). Creada en 1987, el so de la banda va evolucionar considerablement al llarg de la seva carrera. Començant com una banda de punk hardcore (3), sota la influència d'altres bandes de Califòrnia (4) va passar per una etapa amb un so amb metàl·lic molt més dur, fins a arribar a un punk melòdic molt més comercial a mesura que passaven els anys.

En tot cas, el que no van perdre mai va ser la capacitat d'auto-derisió. És per això que, en resposta a la decepció que havia provocat la seva evolució musical entre els seus seguidors de la primera hora, van traure en 2002 el tema amb el que he obert aquest article:: Dumb Reminders (5).

Qualsevol que fos la idea que tinguessin de la banda i del seu líder alguns d'aquells seus seguidors de la primera hora, no era la mateixa que tenien a NOFX (6), una altra banda californiana que, tot i guardar un estil més proper al dels inicis de No Use For A Name, va publicar un tema d'homenatge a Tony Sly que sóc incapaç de sentir sense emocionar-me.

NOFX - I'm So Sorry Tony, Youtube, 09.10.2016


  1. Wikipedia: Tony Sly [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia:  No Use For A Name [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Hardcore [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Punk rock in California
  5. Wikipedia: Hard Rock Bottom, Sixth studio album by punk rock band No Use for a Name, released on June 16, 2002.
  6. Wikipedia: NOFX [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, July 30, 2020

amazing graphics on the renewable energy

Visual Data: Los mayores países productores de energía eólica 1985 a 2019, Youtube, 04.11.2019

Judith Vives publicava a principis del mes de juny a La Vanguardia un article que ens presentava els canvis que ha viscut la producció d'energia solar i eòlica al llarg dels últims 30 anys (1). I per recolzar el seu contingut, ens presentava dues gràfiques animades que recomano a tothom veure, més que res per donar perspectiva temporal i comparativa a l'evolució de l'energia renovable a Espanya, de la que ja t'havia parlat a un article publicat a mitjans del mes de maig en aquest blog: Espanya i les fonts de generació renovable (2).

Et deixo amb els gràfics animats. Recorda que pots aturar el vídeo en l'any que vulguis.

Visual Data: Los paises que mas energia solar producen 1990-2019, Youtube, 14.11.2019


  1. Judith Vives: Gráficos hipnotizantes para entender cómo crecen las energías solar y eólica, La Vanguardia, 09.06.2020
  2. Veure Espanya i les fonts de generació renovable, publicat en aquest blog el 19.05.2020

Wednesday, July 29, 2020

the danielle nicole band

The Danielle Nicole Band - Save Me - Wichita Sessions, Youtube, 27.03.2017

Va ser una d'aquelles agradables sorpreses que tinc sovint quan em passejo sense cap direcció preestablerta per Youtube. No l'havia escoltat mai abans. Vaig sentir alguns temes i vaig comprendre perquè Danielle Nicole havia guanyat un dels Blues Music Awards de l'any passat. Aquest és un dels vídeos amb un dels enregistraments més decents que he trobat.

Espero que a tu també t'agradi!


Danielle Nicole: Home page, Wikipedia, Youtube, Facebook

Tuesday, July 28, 2020

S.O.S.: el mundo en peligro - los silicatos

Island of Terror (1966), Original Trailer, Youtube

Probablement va ser durant l'estiu del 1976 o el del 1977. Francament, no ho recordo. El cas és que un bon amic i jo ens vam quedar sols treballant a Barcelona: la colla i les nostres respectives havien marxat de vacances. Encara no havia arribat el boom turístic, Barcelona estava buida i tots els antros on acostumàvem a anar estaven tancats per vacances. No sé on, el meu amic va veure que al barri de Gràcia organitzaven unes jornades de cinema fantàstic i de terror, bàsicament sèries B: un gènere que, en aquells temps, no tenia un gran nombre de seguidors.

Com haver vist al cine Virrey (1) La noche de los muertos vivientes de George A. Romero (2) m'havia immunitzat de per vida, al programa hi havia molts films que ja havíem vist, tret d'un que va retenir la nostra atenció. En algunes crítiques, el seu nom en espanyol, La isla del Terror, responia al seu títol original en anglès: Island of Terror. Però, com passa habitualment, algú va decidir que S.O.S. El mundo en peligro li anava millor.

Seguint amb les critiques, vam veure que havia estat dirigit per Terence Fisher, que també havia dirigit els millors films de terror dels anys 1950's. Uns films on es van donar a conèixer actors com Peter Cushing o Christopher Lee (3). Justament, al càsting d'aquest film hi havia Peter Cushing. Diable, el film prometia!

Molts anys després, el crític d'El País (4) va dir d'aquest film que: Se trata de una película de serie B con mucho clima, que no teme a sus limitaciones presupuestarias, supliéndolas con grandes dosis de ingenio y clara conciencia de género. Era bàsicament el que deien totes les crítiques que vam llegir abans d'anar a veure el film, i el que han seguit dient anys més tard (5).

Quan vam arribar a la platea del cinema regnava un silenci sepulcral. Vam realitzar que estàvem rodejats per un munt de frikies que també s'havien quedat a Barcelona aquell estiu. Molts d'ells portaven les ulleres de pasta que en aquell moment estaven de moda entre els grans directors de cinema. Això ens va acabar de convèncer que el film prometia de debò.

La trama de S.O.S.: el mundo en peligro es desenvolupa a una l'illa del nord d'Irlanda (6), on es troba el laboratori d'un eminent investigador a la recerca d'una cura contra al càncer. Una explosió accidental al laboratori, crea una nova forma de vida, a la qual hom anomenarà "los silicatos" (a la versió espanyola, també: bichos asquerosos), una mena de tortugues amb trompa que es reprodueixen molt ràpidament per fissió, i utilitzen el seu únic tentacle per injectar un enzim que desfà els ossos de les seves víctimes, que xuclaran amb el seu tentacle per alimentar-se (7).

També semblaven tenir la capacitat de xiular molt fort i unes insòlites competències com electricistes. Si tot plegat no fos prou, la duresa de la cuirassa que cobria el seu cos feia que "los silicatos" fossin pràcticament indestructibles. Davant la por que aquestes criatures demoníaques s'estenguessin per la resta de l'illa, els seus habitants, comandats per dos doctors, van posar en marxa unes estratègies delirants per combatre'ls. Finalment, els liquidarien amb l'isòtop Estronci-90. Millor ho deixem aquí.

A mesura que el film avançava, el meu amic i jo fèiem esforços sobrehumans per no petar de riure. Especialment durant les escenes on la protagonista es fica nerviosa i els científics la sacsegen violentament per tranquil·litzar-la: si ja has vist Aterriza como puedas (8), saps de què estic parlant.

Però quan vam veure l'escena del vídeo que tanca aquest article, amb una mena de Silicato Ninja, ja no vam poder més i vam riure de valent. Altres espectadors s'hi van afegir. Els frikies de la sala ens van mirar a través de les seves ulleres de pasta reprovant la nostra actitud i ens van reclamar silenci. Jo ja no podia més!

Probablement un dels films de terror i ciència-ficció més dolents que mai no he vist. Segurament, un dels films que mai no oblidaré per tot el que em va fer riure.

S.O.S El Mundo en Peligro (1966)- Escena avance de las criaturas, Youtube,


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 12.05.2019 
  2. Wikipedia: La noche de los muertos vivientes (1968) || La noche de los muertos vivientes (1968) Original Trailer, Youtube, 12.09.2017
  3. Wikipedia: Terence Fisher
  4. Jordi Batlle Caminal: La isla del terror, El País, 30.04.1991
  5. S.O.S. El mundo en peligro (Terence Fisher), Rock On, 30.12.2014 || 'S.O.S.: el mundo en peligro', el irónico fin del ser humano, espinof, 29.10.2010
  6. Omnipedia: Petrie's Island
  7. Omnipedia: Silicates
  8. Airplane (1980): Aterriza Como Puedas - Escena señora, Youtube, 12.05,2009

Monday, July 27, 2020

moonshiner

Moonshiner (Traditional arr. by Bob Dylan), Youtube, 07.12.2019

Hom coneixia amb el nom de Moonshine (1) les begudes alcohòliques que es destil·laven clandestinament. I com a Moonshiner aquell que les produïa. De vegades, Moonshine es fa servir també en referència a un tipus específic d'alcohol basat en la destil·lació del blat de moro. Però fa anys que s'utilitza per referir-se a qualsevol alcohol destil·lat clandestinament.
Els productes alcohòlics produïts a les destil·leries domèstiques són comuns a tot el món (2) i, molt sovint, il·legals. Podem trobar un bon exemple d'aquesta activitat a Galícia amb la producció d'orujo (3).
Moonshiner és també un tema preciós de folk tradicional dels anys 1930 que Bob Dylan va recuperar en 1963 i que avui m'agradaria compartir amb tu amb un vídeo d'alt voltatge emocional amb el que he obert aquesta entrada.
If the whiskey doesn't kill me, I don't know what will.
Sobre la base del tema de Dylan, s'han fet un fotimer de versions. Personalment, hi ha dues que em tenen robat el cor. La d'una vella banda de country alternatiu: Uncle Tupelo (4), gravada el 1992 . O la que m'agrada més de totes totes, la d'una banda americana d'indie molt poc coneguda: Scorpios (5).

Uncle Tupelo - Moonshiner, Youtube

Scorpios - Moonshiner, Youtube


  1. Wikipedia: Moonshine
  2. Wikipedia: Moonshine by country
  3. El 80% del aguardiente es ilegal y escapa de cualquier control sanitario, El País, 06.01.2009
  4. Uncle Tupelo: Wikipedia, The unofficial Uncle Tupelo archives
  5. Scorpios: Home page, Wikipedia

Sunday, July 26, 2020

la vaca y el montañero

Bauern-Paysans-Contadini: Alpaufzug auf die Engstligenalp, Youtube, 27.01.2009

Segons la regió i la meteorologia, entre finals del mes de maig i fins a finals de juny, té lloc la pujada de les vaques a les pastures dels Alps suïssos (1). Per una raó econòmica: la pastura d’estiu, abundant als prats alpins, és gratuïta o té un cost molt baix. Però també per motius de qualitat: l'herba fresca dels prats dóna a la llet un gust que permet produir uns formatges excepcionals: le fromage d'alpage (2).

Personalment, les adoro des de que era petit i anava a buscar la llet a la masia de Can Músic, molt a prop de la Riera Seca, al que avui és el carrer de la Llibertat, a Parets del Vallès. Cada tarda que hi anava em deixaven entrar als estables i em passava una bona estona gratant darrere de les banyes a vaques i vedells, donant-los herba per menjar ... 

Fa uns dies estava llegint uns articles i veient uns vídeos sobre la tradicional ascensió de les vaques als Alps: et passo dos en aquest post (cf. 1). Veient aquests vídeos, vaig recordar dues anècdotes que et marquen de per vida.

Anant per la Coma de Vaca, a una travessa cap a Núria passant pel Puigmal, vaig passar pel bell mig d'un ramat de vaques i vedells, amb una jaqueta d'escalada vermella i una motxilla a joc, just al moment que va caure un llamp ... Vaig haver de sortir per cames! 

Com t'explicaré a una entrada que publicaré el 18 d'agost, va haver-hi una època en què vaig fer algunes sortides en solitari pels cims de la Vall Ferrera. A una d'aquestes sortides se'm va ficar al cap enfilar per una aresta de roca a la qual no era gens fàcil d'accedir. Recordo que vaig arribar rebentat i què, quan vaig començar a caminar per l'aresta, no havia fet ni cinc passos que em vaig trobar amb una tifa de vaca!

El carinyo havia tingut per elles des de petit, es va transformar més tard en respecte i admiració.

Engstligenalp: Spektakulärer Alpaufzug Engstligenalp, Youtube, 05.07.2017


  1. Berne: impressionnante montée à l'alpage près d'Adelboden, Le Nouvelliste, 29.06.2019 || Grégoire Baur: Montée à l’alpage, au royaume de la biodiversité, Le Temps, 26.06.2018
  2. Veure dos article publicats enguany com exemple. El primer, Fromage d'alpage - l'Etivaz, publicat el 10.05.2020. I el segon, Mon alpage pour un fromage, publicat el 21.06.2020

Friday, July 24, 2020

local hero (1983)

Local Hero (1983) "Going Home" by Mark Knopfler (unofficial abridged movie), 27.01.2018

No recordo quan vaig veure per primera vegada: Local Hero (1). Tampoc quan vaig comprar la K7 VHS. Sospito haver comprat també el DVD, però si és el cas, no tinc ni idea d'on pot parar.

Si t'he de ser sincer, donat que Bill Forsyth va escriure el guió del film, no puc sinó reconèixer-li tot el dret del món a realitzar-lo com li vingués de gust. Però la meva opinió personal és que crec que l'argument del film, el seu càsting i els paisatges que han sobreviscut al precedent canvi climàtic i a l'acció antròpica que van acabar pràcticament amb el bosc caledonià (2) escocès, donaven per molt més.

Però tot i reconèixer que la puntuació van donar-li al film a Filmaffinity s'ajusta molt més a la realitat que la que van donar-li a IMDb, també he de confessar-te que, més enllà del tema de Mark Knopfler: Going Home a l'escena final, és un film que té alguna cosa que fa que no em cansaria mai de veure'l.

Com no he trobat cap vídeo que tingui l'escena final original i el tema amb un àudio decent, et proposo que escoltem aquest amb algunes de les escenes del film.


  1. Local Hero: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || IMDb: Local Hero || Filmaffinity: Un tipo genial 
  2. Wikipedia: Caledonian Forest

louis de funès: quan el racisme mata ... de riure

Louis de Funès : Le Grand Restaurant (1966) - Recette du soufflé à la pomme de terre, Youtube, 05.04.2015

Louis de Funès: Su familia paterna pertenecía a la nobleza de Sevilla.1​ Su padre, Carlos Luis de Funes de Galarza (1871-1934), era abogado. Su madre, Leonor Soto Reguera (1879-1957), era ama de casa, hija de un notario de Ortigueira (La Coruña), localidad a la que llegó en 1903 Carlos Luis de Funes como representante de joyería, trabajo que había emprendido tras abandonar su actividad como abogado. Ambos establecieron una relación no bien vista por sus respectivas familias, por lo que decidieron emigrar a Francia​. Allí llegaron en 1904, donde se establecieron (Wikipedia - Louis de Funès)

Films YouTube - Les aventures de Rabbi Jacob (1973) - la mariée noire, Youtube, 10.10.2017

Films Cultes - Les Aventures de Rabbi Jacob (1973) - danse juive, Youtube, 18.11.2017

Thursday, July 23, 2020

sobre les lliçons de la pandèmia

FutureMag - ARTE TV: Aquaponie, un système vertueux, Youtube, 13.12.2014

Les lliçons que hem après
Des de que va començar la pandèmia del COVID-19, hi ha molta gent que va aprendre un munt de lliçons. Altres cap ni una, però aquests no tenen cap remei i els deixaré de banda.

La més important de les lliçons que vam aprendre és que hem pogut viure el confinament d'una manera decent gràcies a que teníem assegurat el subministrament d'aliments, d'aigua i electricitat.

Una altra de les lliçons de la pandèmia és l'extrema dependència d'una economia que consideràvem global i que ha demostrat quin és el gran risc de no produir a nivell local o nacional productes de primera necessitat. També hem pogut comprovar el gran risc que representa la pràctica industrial de l'eliminació de stocks amb el principi del Just in Time (1). També hem vist l'efecte del tancament de les fronteres i les caravanes de camions aturats quan alguns d'aquells bens seguien produint-se a un altre país de l'UE. Podem considerar-nos doncs afortunats que el sector de la producció alimentaria no hagi viscut el confinament dels altres sectors i, pel seu caràcter de producció local i nacional, hagi pogut seguir alimentant tots aquells que estàvem confinats a casa.

Finalment, hem retingut que no existeix a cap país una política de protecció civil que vagi més enllà de poder fer front, i no sempre, a unes inundacions, un gran incendi forestal o a un període de sequera: potser, i no a tot arreu, van existir en temps de la Guerra Freda, però hem vist que ja no. També podem dir que, donat que les polítiques de gestió de risc s'han manifestat com francament deplorables o inexistents,ja no tenim gaire arguments per seguir ridiculitzant els Preppers (2).

Amb l'excepció dels irrecuperables, molta gent està preocupada, i amb molta raó, per l'arribada de les futures vagues d'una pandèmia (3) per les que seguim sense estar preparats i per les que no veiem cap altra solució que la fabricació d'una vacuna. No fa gaire estàvem més preocupats per l'impacte de les nostres emissions en un canvi climàtic que està augmentant perillosament les temperatures del planeta.

Les lliçons que hem oblidat
Ni ara ni abans ens hem preocupat per anticipar quines són les mesures que caldria prendre per sobreviure a un altre tipus de canvi climàtic del que gairebé ningú ha parlat, un fenomen que ha sigut molt més freqüent en la historia de la humanitat que no el que es va començar a desencadenar amb la revolució industrial.

M'estic referint a les emissions d'origen volcànic. Emissions com, per exemple, la del volcà Okmok (4) l'any 43 AC, que van provocar les condicions meteorològiques més extremes que ha viscut el planeta els darrers 2.500 anys (5). També les erupcions volcàniques dels anys 536, 540 i 547, que van provocar el petit període glacial que va cobrir la major part de l'hemisferi nord entre els anys 536 i 660 (6). Unes erupcions que van fer baixar enormement la radiació solar, creant un fred intens arreu del planeta i la caiguda dels rendiments agrícoles, la penúria alimentària i unes malalties, que es van estendre per tot arreu.

Amb tot però, cap erupció volcànica de les que hagi pogut viure la historia de la humanitat tindria ni de lluny l'impacte que tindria l'erupció del supervolcà de Yellowstone, amb una cambra magmàtica gegant que podria precipitar la fi de la humanitat si entrés en erupció, com sembla fer cada 600.000 anys i no estem molt lluny estadísticament de la propera (7).

Les lliçons que hauríem d'aprendre
El bon funcionament dels sectors de serveis com l'aigua i l'electricitat, però molt especialment la cadena alimentària: des de la producció, passant pel transport i fins a la distribució ens ha permès viure confortablement el confinament a aquells que ens hem quedat a casa. Però cas que haguéssim de viure la caiguda d'un meteorit o una erupció volcànica com les que et comentava abans, aquella cadena deixaria de funcionar. Podria fins i tot no funcionar la producció d'electricitat si aquesta depengués d'una manera massa important de l'energia solar fotovoltaica.

Pel que fa a l'energia elèctrica, una de les pistes que hauria de seguir una política de gestió de risc podria ser la inversió en recerca i desenvolupament en energies com la geotèrmia i la fusió (8). Pel que fa a la producció alimentària podem recordar que ja fa molt de temps que hi ha explotacions de producció industrial de vegetals en locals tancats i sense llum solar: si no em creus, pots llegir alguna cosa sobre les plantacions de marihuana clandestines.

Sobre l'aquaponia i l'agritectura
Ara en serio (no era broma!), com pots veure al vídeo que obre aquesta entrada, m'estic referint a les instal·lacions aquapòniques, que combinen simbiòticament les tècniques de l'aqüicultura i dels conreus hidropònics (9).

A Suïssa, Urban Farmers (Basel) (10), la primera empresa que surt al vídeo amb què he obert aquest article, va haver de tancar, car els costs de producció no permetien cobrir les inversions abans de 10 anys (11). Gairebé el mateix va acabar passant amb FarmedHere (12), l'empresa de Chicago que tanca aquell vídeo: tot i que els seus propietaris creien que el projecte funcionava, no els feia guanyar prou diners i veien que les seves inversions podien obtenir més beneficis en altres sectors. L'any passat, Plantagon (13), l'empresa que va dissenyar un edifici simbiòtic (humans i plantes) per la ciutat sueca de Linköping (veure al vídeo que tanca aquest article), probablement la més ambiciosa visió en el terreny de l'agritectura (14), també queia en bancarrota (15).

A Retales de una vida (16), Celtas Cortos deien que; de las batallas perdidas salió un ganador ... No sé si és el cas, però enguany s'ha anunciat un projecte de col·laboració entre un dels grans de la distribució i una nova empresa que es dedicarà a la producció exclusiva de productes vegetals a una nau industrial de Basel (17): aquesta explotació estarà altament robotitzada (18). Altrament, el passat mes de març, el politècnic de Zürich anunciava la creació d'una spin-off que havia desenvolupat un nou concepte de Vertical Farming al centre de recerca que els ferrocarrils suïssos tenen a Basel (19). Cap d'aquestes iniciatives no es pot comparar amb la talla o el finançament 'AeroFarms (20), a Newark (New Jersey), una companyia amb 15 anys de vida a l'esquena que l'any passat va reeixir a atreure 100 milions d'USD d'inversions (21).

Observacions personals
M'ha sortit un article massa llarg per un blog i no he fet més que sobrevolar el tema. Amb pandèmia o sense, crec que s'hauria de potenciar la producció local i nacional d'aliments, tant com la producció d'energia. I si no es troben altres canals de finançament, crec que s'hauria d'analitzar la possibilitat d'incloure les accions necessàries en les polítiques de protecció civil i de gestió de risc, ambdues, elements imprescindibles d'una política de defensa que va molt més enllà del seu component militar.

També crec que, més enllà de l'amenaça d'una gran erupció volcànica o de la caiguda d'un meteorit, s'hauria de potenciar el desenvolupament industrial, a escala local o nacional, d'instal·lacions aquapòniques. Si la seva rendibilitat econòmica està encara per demostrar, aquest tipus de producció es pot fer sense la utilització d'adobs ni pesticides, amb un creixement de les plantes que pot superar gairebé un 400% el de les plantes a l'aire lliure, la utilització de gairebé menys del 95% en consum d'aigua i un augment de la producció que pot superar entre un 20% i un 40%. Aquests avantatges s'han confrontar amb el fet que estem davant d'un nou procés industrial que, a dia d'avui, exigeix enormes quantitats d'energia i està sotmès a una gran complexitat tecnològica (22).

Potser, com en tants altres terrenys, les millors solucions vindran de la investigació espacial (23).

VodafoneOne: Campos de cultivo en edificios para alimentar a las ciudades, Youtube, 18.05.2017


  1. Wikipedia: Just-in-time manufacturing [en] [fr] [es] [ca]
  2. Sara Borondo: 'Preppers': así es la comunidad más preparada frente al coronavirus, El Correo, 17.03.2020
  3. Abril Phillips: Los rebrotes, una constante histórica, La Vanguardia, 18.07.2020
  4. Wikipedia: Mount Okmok [en] [fr] [es] [ca]
  5. Katie Hunt: Scientists identify Alaskan volcano that may have helped the rise of the Roman Empire, CNN, 22.06.2020
  6. Büntgen, U., Myglan, V., Ljungqvist, F. et coll. Cooling and societal change during the Late Antique Little Ice Age from 536 to around 660 AD. Nature Geosci 9, 231–236 (2016). https://doi.org/10.1038/ngeo2652
  7. Business Insider España: El plan de la NASA para que sobrevivamos a un supervolcán, Youtube, 09.10.2019 || Daily Geek: Ce volcan qui menace l’humanité va entrer en éruption, voici comment la NASA veut éviter le désastre, 15.10.2019
  8. Veure Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament el 12.03.2018 i el 26.03.2018
  9. Wikipedia: Aquaponics [en] [fr] [es] [ca]
  10. UrbanFarmersCH: Home page || URBANFARMERS image film (English), Youtube, 03.11.2013
  11. Emma Beath: How Roman started his Urban Farmers business with a pitch at Startup Weekend, Startup Weekend Switzerland Blog, 10.07.2019 || Ruedi Mäder: Urban Farmers versuchen in Wallisellen das Comeback, Handelszeitung, 06.09.2017
  12. Greg Trotter: FarmedHere, indoor farm in Bedford Park, turning off the lights for good, Chicago Tribune, 16.01.2017
  13. Plantagon: Home page, World Food Building, Sweden || Wikipedia 
  14. Introduction to Agritecture, Vertical Farming Academy
  15. Swedish Vertical Farming Company "Plantagon International" Declares Bankruptcy, Agritecture, 22.02.2019 || Jennifer Marston: What Plantagon’s Bankruptcy Could Tell Us About the Future of Large-scale Vertical Farming, The Spoon, 01.03.2019
  16. Veure Celtas Cortos - Retales de una vida - Cada día, publicat en aquest blog el 26.06.2020
  17. Migros Basel and Growcer are launching a common project, Growcer, 15.01.2020 || Alice Sager: Vertical Farm in Basel: Migros setzt auf Gemüse aus der Halle, Bauernzeitung, 15.01.2020
  18. Europe’s most automated Vertical Farm in Basel (CH), Growcer, 01.08.2019 || Growcer - Teaser, Youtube, 08.06.2020 || Growcer - Autonomous Lift and Plant Carriers, Youtube, 19.05.2019
  19. Smart City Lab Basel: Home page || Sybille Zimmermann: Feeding the world with Integrated Vertical Farming, ETHzürich, 05.03.2020
  20. AeroFarms: Home page || B1M - Growing Up: How Vertical Farming Works, Youtube, 06.03.2019 || Forbes: AeroFarms Looks To Feed The World Using Vertical Farming, Youtube, 29.06.2018
  21. Lindsay Fortado and Emiko Terazono: AeroFarms raises $100m as investors rush to indoor farms, Financial Times, 09.07.2019
  22. 5 Disadvantages & Reasons Why Vertical Farming Fails, Modern Urban Farming
  23. La Nasa a 60 ans. Pneus, GPS, poêles : ce que la conquête spatiale a changé dans votre vie quotidienne, Ouest-France, 27.07.2018 || 10 Inventions Aérospatiales que nous utilisons au quotidien, philips.ch

Wednesday, July 22, 2020

feliç aniversari, mama!




Avui fa un any et deia que havia reeixit a trobar algunes velles fotografies de quan eres una nina. Que estaven en molt mal estat, i que li demanaria a un company de la feina que es dedica a la fotografia amateur si podia millorar-les. Després que em confessés que la restauració de velles fotografies no era realment lo seu, vaig buscar amb Google algú que ho pogués fer, i vaig trobar la pàgina d'un noi de Múrcia que em va donar bon feeling: restauratusfotos.es.

Vaig passar per l'escàner la foto deteriorada que vaig penjar l'any passat (punxa aquí) i, junt amb un parell d'altres també en molt mal estat, li vaig demanar un pressupost per a restaurar-les. Com era el primer cop que el contactava, abans de fer la transferència, vaig demanar-li si em podia enviar un exemple de com treballava. Unes hores després el rebia, em va agradar i vaig fer-li la transferència. Un parell de dies més tard vaig rebre les fotografies restaurades en blanc i negre.

Com feia uns dies que havia vist a Twitter el resultat impressionant de la restauració de velles fotografies amb el programa DeOldify, vaig dir-me que valia la pena de provar quin resultat tindria en les fotografies restaurades que acabava de rebre. Vaig veure que la versió més avançada i user friendly d'aquest programa es trobava a les pàgines de MyHeritage (punxa aquí) i vaig obrir un compte gratuït de test. I és així com, a partir de la imatge deteriorada que vaig penjar l'any passat (punxa aquí), he arribat al resultat de la imatge que he penjat avui.

La imatge encara té molts defectes, en particular sota el coll, a la roba, el fons de la imatge ... He vist a un vídeo com els podria corregir amb GIMP. Ara per ara, fer-ho em demana un temps que no tinc. Però quan el trobi ho faré.

Sempre amb nosaltres, sempre amb tu!
T'estimo !!!!

Tuesday, July 21, 2020

dirk gently's holistic detective agency

Dirk Gently, Agencia de investigaciones holísticas | Tráiler | Netflix España, Youtube, 16.12.2016

El darrer diumenge del mes de juny m'acabava de despertar de la migdiada i vaig obrir Netflix per veure algun dels films que m'havien recomanat recentment. Vaig començar a mirar trailers i cap d'ells em feia veritablement el pes. També vaig començar a mirar els trailers d'algunes de les sèries que m'havien recomanat i em va passar el mateix.

Ja estava a punt d'apagar la TV i passar a una altra cosa quan vaig caure per atzar sobre una sèrie delirant de la qual ningú m'havia parlat: Dirk Gently's Holistic Detective Agency (1). Una sèrie basada en una sèrie de novel·les amb el mateix nom (2), escrites per Douglas Adams (3) qui, cas que el seu nom no et digui res, és també l'autor d'una sèrie delirant de novel·les portades a la TV i al cinema: Guia galàctica per a autoestopistes i actor ocasional a alguns films de Monty Python.

La primera temporada de la sèrie és del 2016, la segona del 2017. Pel que fa a la primera, et proposo llegir la crítica que María José Arias va escriure a Público (5). Una crítica que subscric completament i de la que et passo aquest extracte:
Dirk Gently es una comedia absurda, disparatada y por momentos sin sentido que divierte mucho pero que no es para todo el mundo. Porque su humor es singular, de ese que no responde al estándar, al que hace reír a la mayoría. A algunos les parecerá una auténtica genialidad. A otros, una tontería sin pies ni cabeza. A los primeros, obviamente, es a quienes se dirige.
Deixa'm afegir que Lluïsa i jo ens trobem en el primer grup i que ens vam empassar la primera temporada en una tarda. També que, si l'argument és totalment delirant, val més no haver-te ficat entre pit i esquena dos dobles Whiskies abans de veure-la, perquè seguir la intriga demana tota la teva atenció, molt en particular en el tema del gatet assassí.

I si els rols d'un càsting amb actors genials i la seva interpretació són remarcables, m'hauràs de permetre destacar entre ells el rol i la interpretació de Fiona Dourif, una habitual dels films de terror amb dos Chuckies a l'esquena.

Pel que fa a la segona temporada, la cosa va per barris. Jo no la vaig trobar ni de lluny tan interessant com la primera, però Lluïsa la va adorar. Així què, si et dóna per veure la sèrie, ja em diràs que t'ha semblat.


  1. Dirk Gently's Holistic Detective Agency (TV Series): Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || IMDb, Filmaffinity (es).
  2. Dirk Gently's Holistic Detective Agency  (novel) : Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Douglas Adams [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: The Hitchhiker's Guide to the Galaxy [en] [fr] [es] [ca]
  5. María José Arias: ‘Dirk Gently’, una serie tan disparatada como divertida (o igual no), Público, 11.12.2016

Monday, July 20, 2020

when it don't come easy

Ruthie Foster - When It Don't Come Easy, Youtube, 15.04.2014

El passat mes de maig et parlava d'un concert de Kevin Costner (1) a la Baloise Session del 2009. El mateix any i al mateix festival, Ruthie Foster interpretava When It Don't Come Easy, un altre tema brutal de Patty Griffin (2), del que també et proposo escoltar la versió original.

Patty Griffin - When it don't come easy, Youtube, 08.04.2011


  1. Veure Kevin Costner and Modern West - Red river publicat en aquest blog el 18.05.2020
  2. Veure Patty Griffin - Up to the mountain, publicat en aquest blog el 27.11.2015

Sunday, July 19, 2020

maduració i afinat dels formatges a kaltbach

Emmi Kaltbach - Climat, Youtube, 28.03.2019

Fa unes setmanes et parlava de la maduració i afinat dels formatges a les galeries de les antigues fortificacions excavades a les muntanyes suïsses. Avui m'agradaria compartir amb tu tres vídeos que descriuen el procés de la maduració i afinat dels formatges a la cova de gres de Kaltbach (1) on, gràcies a a la humitat natural que el quars emmagatzema a la roca, ofereix unes condicions perfectes per a la maduració del formatge. Una cova, descoberta pels formatgers en 1953, que es troba a 15 metres sota la superfície i té una temperatura constant de 12,5 graus durant tot l'any.

Emmi Kaltbach - Affinage, Youtube, 28.03.2019

Emmi Kaltbach - Amour, Youtube, 28.03.2019


  1. Emmi Kaltbach: Home page, Découvrez la grotte de grès naturelle de Kaltbach, Découvrir l'art de l'affinage du fromage.

Friday, July 17, 2020

heroes

Paralisis Permanente - Heroes, Youtube, 11.08.2013

Avui m'agradaria compartir amb tu un parell de vídeos d'un tema de David Bowie sobre el que s'han fet un fotimer de versions. Per motius que em pertanyen, i dels que en Hands és responsable, t'he de confessar que, de totes les versions que he sentit, la que més m'ha agradat és el que en 1982 va treure Paràlisis Permanente, el tema amb què he obert aquesta entrada, un vídeo que probablement ha sortit d'una gravació en K7 VHS d'un programa que passaven a la TVE fa molts anys, i sobre la que s'ha superposat amb molt bona voluntat un àudio amb una qualitat que es deixa escoltar.

I com diem per aquí: A tout seigneur, tout honneur, no podria tancar aquesta entrada sense incloure el tema original que David Bowie va traure el 1977. Un tema dedicat a aquells que, per la seva edat, han conegut Bowie amb americana, corbata, sortit de la perruqueria i amb una veu tirant a greu.

David Bowie - Heroes (Official Video), Youtube

Thursday, July 16, 2020

una mina de carbó a bèlgica (1890-1900)

Una mina de carbó a Bèlgica (1890-1900)

L'amic Enric va enviar-me per WhatsApp una imatge que em va impressionar. Ho va fer just un parell de dies després que hagués enllestit un article que vaig publicar al blog a principis de mes: Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? (1).

Vaig buscar quina era la font d'aquesta imatge amb TinEye i el buscador invers de Google Images i vaig trobar algunes referències a Pinterest, on la relacionaven amb alguns articles de la premsa italiana que recordaven les misèries viscudes pels emigrants d'aquell país que havien anat a treballar a les mines de Bèlgica entre 1946 i 1956 (2). També vaig trobar referències que la relacionaven amb la industria minera francesa, concretament a Fresnes-sur-Escaut, un antic municipi miner molt proper a la frontera belga (3). Finalment, vaig veure que la majoria de les referències que vaig trobar localitzaven la imatge a una mina belga entre 1890 i 1900 sense cap informació sobre la font.

Una visita ulterior a la fototeca del Centre Historique Minier (4) de Lewarde (França) em va permetre veure l'evolució d'aquest "sistema de transport" al llarg dels anys i fins a quin punt podia arribar a ser dura la vida en aquest entorn. També vaig trobar una galeria de retrats que no vaig poder deixar de veure amb una gran emoció i respecte (5).

Veient aquestes imatges vaig pensar que no faria cap mal introduir a les escoles la lectura d'un clàssic: Germinal, d'Emile Zola (6). La seva lectura potser permetria fer comprendre que l'explotació, l'esclavatge i la misèria no han estat sempre lligats ni a l'origen ni al color de la pell dels seus actors. Potser també ens portaria a mirar amb el respecte que mereixen aquells éssers humans gràcies als quals tenim una qualitat de vida de la qual ells mai no van poder gaudir, i que sense el seu treball i el seu combat nosaltres mai no hauríem assolit. Probablement, també ens permetria apreciar tot allò que tenim i que no valorem en la seva justa mesura.

Finalment, potser ens permetria realitzar que treballar a una corporació, fent una feina que no té cap utilitat ni sentit, no és gens agradable, però tampoc és el pitjor que ens pot arribar a la vida.


  1. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit?, publicat en aquest blog el 07.07.2020
  2. Giuseppe Cipriani: Pane e Carbone. L’emigrazione Italiana in Belgio nel decennio 1946-1956, novecento.org, 29.10.2018 || Paolo Riva: La memoria dei minatori italiani in Belgio, Corriere della Sera, 2016
  3. Fresnes-sur-Escaut: Histoire - La Fosse Soult
  4. Centre Historique Minier: Home Page || Wikipedia || Facebook || Twitter || Instagram || Flickr || TripAdvisor
  5. Centre Historique Minier: elevators [images] [images] [images]
  6. Wikipedia: Germinal [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, July 15, 2020

steven seagal – dust my broom

Steven Seagal – Dust My Broom (Live 2014), Youtube, 11.11.2016
Steven Seagal rocking the old Robert Johnson blues classic "I believe I'll dust my broom"
at the Hondarribia Blues Festival in Spain 2014.

Hi ha qui diu de Steven Seagal que probablement és tan bon músic com actor. Probablement perquè més enllà dels mastegots mai m'han entusiasmat les seves qualitats d'interpretació, personalment el trobo millor músic que actor.

També hi ha qui diu que la compra de les guitarres de músics mítics com BB King, Stevie Ray Vaughan, Buddy Guy, Howlin' Wolf, Muddy Waters o Jimi Hendrix, fa que aquestes ja havien après a tocar soles. Però saps què? Ho deixarem aquí perquè encara es podria empipar i venir a clavar-me un mastegot. Millor et deixo escoltant aquest tema clàssic de Robert Johnson que va interpretar al Hondarribia Blues Festival en 2014.

Tuesday, July 14, 2020

la face cachée de la suisse

Défense d'entrer - L'armée Suisse et ses forts sécrets, Youtube

Fa poc més de dues setmanes publicava un article sobre les fortificacions militars i civils a Suïssa: Le sentier des Toblerones (1) que va tenir com a resultat la rebuda d'un munt de missatges privats amb comentaris de tota mena sobre el tema.

Vist l'interès que van despertar els vídeos que vaig passar en aquell article, avui m'agradaria passar-te dos altres realitzats per francesos. El primer és molt vell, de principis dels anys 2000 i de poc més de 6 minuts. Però, malgrat els anys que han passat, trobo que segueix sent molt interessant car presenta una Suïssa que la majoria dels turistes que visiten el nostre país desconeix. I moltes de les seves seqüències, tot i que amb material molt més modern, segueixen sent d'actualitat, en particular pel que fa a les bases aèries, que poden recordar-te algun film de Star Wars.

El segon vídeo et presenta amb més detall la més gran de les fortificacions del nostre país que ja has pogut veure al primer. Probablement et sorprendrà tant com m'ha sorprès a mi el seu increïble estat de conservació estant en desús des del 1995. Un increïble estat  de conservació al que cal afegir tot el material utilitzat durant la guerra freda i que esdevé avui una mena de museu de la tecnologia d'aquells anys.

Dans le plus grand bunker de Suisse (et le plus secret), Youtube, 03.11.2019


  1. Le sentier des Toblerones, publicat en aquest blog el 28.06.2020

Monday, July 13, 2020

sina doering

sina-drums: Sultans Of Swing (Dire Straits); drum cover by Sina, Youtube, 28.10.2016

Es una regla no escrita. I com en totes les regles, hi ha excepcions. Però crec que puc dir que els bateries de les bandes de rock acostumen a ser penya que viu a un altre món. Sovint impermeables als mals rotllos i rivalitats que gairebé sempre s'acaben manifestant entre els altres membres de la banda. Lluny dels podis on el públic enlaira als cantants o als guitarres. Gairebé sempre, els més discrets a les entrevistes. I en molts casos, pràcticament desconeguts ...

Es per això que, quan fa uns mesos vaig descobrir per pura casualitat a Sina Doering, em vaig quedar captivat des del primer moment. Per la seva joventut, la seva tècnica, la seva seguretat ..., i també per respondre amb molta precisió a la imatge que sempre he tingut dels bateries.

Ella mateixa es presenta a LinkedIn o a la seva Home page com la filla d’un músic professional, i que, pràcticament, es va criar a un estudi de gravació. Va començar a tocar la bateria quan tenia 10 anys i, a fe de déu, que ho fa bé.

Avui m'agradaria compartir amb tu dos dels temes que he seleccionat per presentar-te-la. Francament, hauria pogut seleccionar altres: Wipe Out (The Surfaris), Smoke On The Water (Deep Purple), Here I Go Again (Whitesnake) o qualsevol altre vídeo del seu canal Youtube. En particular aquest: Sina One-Girl-Band, on pots comprovar que no sap tocar bé solament la bateria.

sina-drums: La Grange (ZZ Top); drum cover by Sina, Youtube, 13.07.2018

Sunday, July 12, 2020

the whisky trek in switzerland

Beer, Wine and Spirits: What Is The Whisky Trek In Switzerland?, Youtube, 15.01.2019

Cada cop que en Sinfu ve a veure'm a Suïssa em porta una ampolla de Tullamore (1) que ha comprat al Duty Free de l'aeroport. El que jo em guardo molt de dir-li és que, des del 1er de juliol del 1999, any en què es va autoritzar la seva destil·lació legal, a Suïssa també es produeix Whisky.

A partir d'aquella autorització, una de les cerveseries més importants del país: Brauerei Locher AG (2), va començar la producció d'un Whisky conegut amb el nom d'Appenzeller Säntis Malt (3). Des del 2003, aquesta destil·leria només utilitza ordi i cereals cultivats a les zones de muntanya de Suïssa i l'envelleix en velles bótes de cervesa, que li donen un sabor de caramel i de mel. Però sobre les botes parlarem més endavant.

El xovinisme suís recorda constantment que Jim Murray (4), després d'en Sinfu un dels més reconeguts experts en Whisky del món, va declarar en 2010 l'Appenzeller Säntis Malt com el Whisky Europeu de l'Any. Hom diu també que, en els darrers tasts, està batent molts dels Whiskies escocesos (5). Com aquestes coses em recorden vagament a d'altres que he escoltat sovint al país que em va veure nàixer, deixa'm dir-te que no me les crec gaire.

Ara bé, amb la mateixa llibertat que puc dir que el meu paladar inexpert m'ha permès apreciar Whiskies japonesos que poden competir amb els millors Whiskies que el meu pressupost m'ha permès tastar, també puc dir que el Whisky d'Appenzell està força bé.

Aquesta opinió també la compartia Sepp Manser, propietari d'un refugi de muntanya: Berggasthaus Meglisalp (6) que, en 2012, va proposar a la Brauerei Locher AG embotellar una varietat de l'Appenzeller Säntis Malt amb el nom del seu refugi. Una idea que es va estendre ràpidament car, actualment, 26 refugis de muntanya s'han organitzat al voltant d'un circuit de trekking, conegut fora del país amb el nom de The Whisky Trek In Switzerland, on cadascun d'aquests refugis té una bóta de Whisky pel consum dels seus clients.

Cada bóta conté el mateix destil·lat bàsic: el Säntis Malt de la Brauerei Locher AG. Però el que fa que cadascuna d’aquestes bótes sigui única i la diferenciï de les altres és l'indret on ha madurat (ho has de veure el vídeo); el tipus de fusta de la bóta: roure americà, portuguès, francès o rus; i el tipus de beguda alcohòlica que havia envellit a la bóta abans: vi dolç, Merlot, Pinot Noir, Sauvignon, Gamay, Zweigelt, Porto, Xerès, Rom, Bourbon, aiguardent de pruna o cervesa. D'aquestes combinacions en resulta un sabor únic per cada bóta, i la seva descoberta és possible seguint l'itinerari del The Whisky Trek In Switzerland. Per tal de preservar l'exclusivitat d'aquests Whiskies, afegir que només es poden beure al refugi de muntanya que els ofereix, directament de la bóta, o bé en ampolles d'1 o 5 dl signades personalment com a còpies úniques pel guarda del refugi (7).

Deixa'm aclarir-te però una cosa. Jo no he fet encara el Whisky Trek. Si mai el faig, no diré que no a tastar un got de Whisky dels refugis. Però veient al vídeo les condicions de transport de les bótes fins els refugis i les variacions de temperatura dels llocs on figura que el Whisky envelleix, sospito que el Whisky obert que serveixen ha envellit tranquil·lament a la la destil·leria de Brauerei Locher AG i s'ha transportat al refugi en helicòpter. De totes maneres, cal recordar que els tios del vídeo sempre el consumeixen en ampolles tancades. En fi, si fas el Whisky Trek abans que jo el faci, no deixis de deixar-me un comentari. Danke schön.


  1. Tullamore: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Brauerei Locher AG: Home page
  3. Säntis Malt: Home page
  4. Wikipedia: Jim Murray (whisky writer)
  5. A Primer on Swiss Whisky, Newly Swissed, 29.11.2012
  6. Appenzellerland: Berggasthaus Meglisalp
  7. Du Säntis Malt au Whiskytrek: la randonnée de l’eau-de-vie, myswitzerland.ch

Friday, July 10, 2020

bitter sweet symphony

The Verve - Bitter Sweet Symphony, Youtube,

Avui m'agradaria compartir amb tu un clàssic de la fi dels 1990's: Bitter Sweet Symphony. Sobre el tema i sobre el seu autor i interpret: Richard Ashcroft, s'han dit moltes coses. Hi ha qui diu que la ressemblança entre Richard Ashcroft i Patty Smith és tan gran, que ella no podia sinó ser la seva mare i l'autora del tema. Aprofito per desmentir-ho i aclarir que l'única cosa en comú que tenien Ashcroft i Smith era el perruquer on anaven. De totes maneres, a la ressenya del vídeo diu que els autors del tema són: Mick Jagger, Richard Ashcroft i Keith Richards.

Thursday, July 9, 2020

rosario - la memòria històrica (2/2)


Videocolumna 2. De facturas anarquistas y bicicletas en los muros de Rosario. from Espora Producciones on Vimeo.

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo narrat per Claudia Luna Fuentes, articulista del diari Vanguardia, a Saltillo, capital de l'estat de Coahuila de Zaragoza, a México. Probablement una vila i un estat federal que, com jo, no tenies ni idea que existissin. Només puc afegir que la majoria d'immigrants hispanos que he conegut a Suïssa, tenen uns coneixements en geografia d'Espanya que van molt més enllà dels que jo pugui tenir dels seus països d'origen. Un gran respecte, doncs.

Aquest vídeo de 1'47'' és un condensat de cultura que ens presenta el passat anarquista de la ciutat de Rosario, la tercera ciutat més poblada de l'Argentina, a 300 km al nord-oest de Buenos Aires. Un passat anarquista influenciat per immigrants italians, com Errico Malatesta, que va fundar en 1887 amb altres immigrants la Sociedad Cosmopolita de Resistencia y Colocación de Obreros Panaderos, de la que Claudia Luna Fuentes ens parla al vídeo. Un passat anarquista que també van portar a les maletes els immigrants d'origen hebreu originaris de l'Europa Oriental, principalment de Polònia i Ucraïna, i unes tradicions que encara avui hom pot trobar a l'Argentina, com pots veure al vídeo.

Just per acabar, com pots veure a la llegenda del vídeo, aquest ha estat publicat per Espora Producciones. Et recomano passar-te pel seu espai a Vimeo per descobrir una pila de documentals més que interessants.


Videocolumna Claudia Luna sobre Ayotzinapa en Rosario, Arg. from Espora Producciones on Vimeo.

Wednesday, July 8, 2020

kt tunstall

KT Tunstall - On Melancholy Hill, Youtube, 29.01.2016

Crec que va ser en 2010 quan KT Tunstall (1) va enregistrar a les @TheBizSessions del diari The Sun el tema amb el que avui he obert l'entrada d'avui. Un tema amb el qual vaig descobrir la seva veu increïble i la seguretat amb què controlava la loop station per crear una de les millors versions que he escoltat d'aquest tema de Gorillaz (2). Si se'm permet dir-ho, encara millor que l'original.

Aquesta primera impressió es va confirmar quan la vaig veure altre cop amb la loop station i el tema amb què es va donar a conèixer en 2005 i amb el que tanco aquesta entrada: Black Horse and the Cherry Tree (3). Més tard ... bé, la vida és dura, tothom ens l'hem de guanyar com podem i, poc a poc, vaig deixar de seguir-la.

KT Tunstall - Black Horse and the Cherry Tree (Live), Youtube,


  1. Wikipedia: KT Tunstall [en] [fr] [es] [ca]
  2. Gorillaz - On Melancholy Hill (Official Video), Youtube, 14.06.2010
  3. Wikipedia: Black Horse and the Cherry Tree

Tuesday, July 7, 2020

un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit?


Daniel Raventós

Daniel Raventós (1) dóna classes de sociologia a la Universitat de Barcelona i és el president de la Xarxa Renda Bàsica, una idea sobre la qual ha escrit un munt d'articles i publicacions. En la seva qualitat d'expert, va exposar el concepte de la Renda Bàsica a la Comisión para la Reconstrucción Social y Económica del Parlamento español el passat 22 de juny (2).

La seva intervenció de gairebé dues hores va ser resumida en un tweet de menys de dos minuts, amb una resposta a un parlamentari de l'extrema dreta qui afirmava que el treball dignificava a aquells que el practicaven, Raventós va respondre que: un 50% d'enquestats a UK i als USA afirmava que el seu treball no tenia ni utilitat ni sentit. I que la gent no treballa per dignificar la seva vida, sinó per guanyar un salari que li permeti viure. Va tancar aquesta part de la seva intervenció invitant els parlamentaris a veure un vídeo de Pepe Rubianes. Afortunadament per Raventós, la manca de cultura musical dels diputats de dretes i el seu desconeixement sobre Google va fer que ningú li donés la rèplica recomanant-li veure un vídeo d'Adriano Celentano (3).
David Graeber

Crec que va ser una llàstima que Raventós no mencionés també a David Graeber (4) i el seu llibre Bullshit Jobs: A Theory (esp. Trabajos de mierda: Una teoría) (5). Grabber, fill d'un brigadista anarquista americà, professor a la London School of Economics i expert en estudis sobre el treball que no té ni utilitat ni sentit va resumir el resultat de les seves recerques a una entrevista publicada a El País en octubre del 2018 (6):
... cerca de la mitad de los empleos actuales podrían eliminarse sin que nadie notase nada. ¿La razón? Son absolutamente innecesarios por su tendencia a la burocratización y managerización de las organizaciones. “Tras haber preguntado a gente de diversos ámbitos qué hacen realmente en su jornada laboral, te das cuenta de la gran cantidad de tiempo que pierden en tareas que no sirven para nada. Keynes tenía razón: la jornada de 15 horas semanales es y debería ya ser viable y, por supuesto, sostenible. Todos tendríamos una vida mejor”.
Corinne Maier

Grabber no va mencionar a l'entrevista un best-seller on la seva autora, economista, explica en primera persona la seva experiència a una gran corporació francesa: Bonjour paresse : De l'art et de la nécessité d'en faire le moins possible en entreprise (esp. Buenos días Pereza) (7). Solament algú què, com Corinne Maier, hagi treballat dins d'una gran corporació (8) sap de què parla quan es refereix a un sistema de treball que no té cap utilitat ni sentit. En particular quan es refereix als costosos projectes que no tenen cap utilitat per la corporació i les seves nombroses i interminables reunions amb multitud de participants (9) i un cost que pot esdevenir astronòmic al llarg de l'any (10).

Scott Adams

Ni Raventós a la seva intervenció, ni Graeber a la seva entrevista, van mencionar a Scott Adams (11), un antic empleat de Pacific Bell que, des de fa molts anys, resumeix magistralment a les seves tires còmiques l'absurd i el cost astronòmic d'un sistema de treball que no té cap utilitat ni sentit. El seu personatge, Dilbert (12), dóna nom a un dels principis coneguts pels empleats de les grans corporacions (13):
Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.
Com la lucidesa en la identificació de l'absurd no està a l'abric de les contradiccions, potser val la pena recordar que Scott Adams va ser un dels grans defensors de Donald Trump a la seva campanya electoral (14).

The Markets: Crisis? What crisis?

Oblidem sovint que, sense necessitar cap crisi, els processos interns de gestió empresarials de les corporacions poden devorar quantitats astronòmiques de capital que hom intentarà recuperar amb la pressió sobre els processos de producció i els salaris dels treballadors que encara participen en ells. També oblidem sovint que al temple del capitalisme, els mercats de valors, els guanys estan limitats a una elit molt reduïda que acumula quantitats de capitals que escapen a qualsevol imaginació.

Raventós parlava de traders amb un elevat nivell d'ingressos que no tenien altre objectiu que fer el màxim de diners possible en poc temps i retirar-se a una altra activitat més estimulant personalment. Segurament no llegim els mateixos diaris car, no fa gaire, Bloomberg publicava un article on es deien coses que tots els que coneixem el món del trading ja fa temps que sabíem (15):
... Una gran quantitat d’evidències empíriques confirmen que la majoria dels traders perden diners. Per exemple, un gran estudi taiwanès del 2004 sobre el Day traiding (16) va ficar en evidència que més del 80% dels traders perdien diners. Sols un nombre reduït - al voltant del 0,03% - va obtenir importants beneficis, però les probabilitats de tenir aquest tipus d'habilitat són escasses. Altres estudis sobre Day traiding als USA i a Finlàndia van presentar resultats similars: si alguns traders són bons, la majoria perden diners.
La prova que els guanys a les borses estan limitats a una elit molt reduïda de traders, que fa guanyar i acumular quantitats astronòmiques de capitals a les empreses on treballen la tenim en què el passat 30 de juny el Washington Post publicava que les accions en borsa havien tancat el millor trimestre des de 1998, recuperant la majoria de pèrdues del primer trimestre (17).

If you are interested, that's my opinion

Alguns economistes tendeixen a oblidar que el sistema capitalista es basa en el guany que es produeix entre el cost de producció dels béns i el preu a què els consumidors poden/accepten per comprar-los. I que de res et serveix baixar el cost de producció d'aquests béns (per exemple amb la utilització de robots o la deslocalització) si no tens clients amb la capacitat adquisitiva per adquirir-los. 

La proposta de Raventós garanteix que, gràcies a la Renda Bàsica, una part de la població, a priori condemnada a la pobresa, podria seguir fent funcionar el sistema gràcies a la seva capacitat de consum. Segurament sí, però sempre que consumís  béns de producció local o nacional i els preus no pugessin per aquesta causa. Però un estricte control de les importacions i una gestió de l'estat de la producció local són coses que no acostumen a estar ben vistes per l'economia lliberal.

Altrament, donat que Raventós dóna classes de sociologia, estic segur que haurà avaluat el problema que representa explicar la seva proposta a aquells que s'aixequen a les 04h00 o les 06h00 del matí per passar entre 08h00 o 10h00 treballant fora de casa, i vegin com altres poden viure sense fer-ho a càrrec dels impostos que els hi trauen del seu salari. Es una situació molt delicada i que reclama una gran atenció, car estic d'acord amb Grabber quan diu (cf. 5):
En serio: el capitalismo descarrilará más temprano que tarde. Sucederá en 30, 40 o 50 años. Pero eso no quiere decir que vendrá algo mejor. Puede ser algo incluso peor.
Graeber ens parla de Keynes i d'unes 15 hores de treball setmanals que serien viables i sostenibles. Però crec que quan es fan aquest tipus d'afirmacions s'haurien d'acompanyar de dades factuals. Per exemple, m'agradaria conèixer quina és la seva avaluació sobre el resultat de les 35 hores de treball setmanal que es van implantar a França fa més de 20 anys i sobre la que et recomano llegir un article de debat publicat fa més de dos anys a Le Figaro (18).

També m'agradaria saber què en pensa sobre l'assaig de Microsoft Japan amb la setmana laboral de 4 dies (19) i els resultats que es van poder observar:
  • A les seves oficines japoneses, on treballen més de 2.300 persones. Microsoft va tancar els locals tots els divendres d’agost del 2019 sense canviar el salari del personal
  • Va animar els empleats a prioritzar la missatgeria interna i va limitar el temps de les reunions a 30 minuts i la productivitat va augmentar un 39,9% respecte a l'any anterior, en particular perquè les setmanes escurçades van animar la gent a gestionar millor el seu temps de treball. Les baixes es van reduir 25,4%. El consum elèctric de l’edifici va disminuir un 23,1%.
  • Els resultats d'aquest assaig són consistents amb altres similars realitzats els darrers anys. L'Organització Internacional del Treball ja va dir en un informe publicat en 2018 que l'adopció de la setmana laboral de quatre dies augmenta la productivitat.

A ningú li agrada fer feines que no tenen cap sentit ni interès i sovint estan mal pagades. Però deduir a partir d'aquest fet que a la gent no li agrada treballar em sembla excessiu. Potser la frontera es trobi en les possibilitats que el sistema dóna a la gent per trobar una via per a construir un futur professional en el qual trobi un sentit, un interès i unes ganes enormes de treballar. Potser es fan massa cursos per omplir un CV sovint mediocre i molt pocs per l'elaboració d'un Pla de Negoci per un projecte empresarial viable i sostingut financerament amb capitals privats o públics.

Finalment, havent-me criat a Noubarris, crec que veure en la pobresa i l'exclusió una malaltia crònica contra la qual no es pot fer res d'altre que emmagatzemar als marginats del sistema en una mena de reserves índies, té ben poca cosa a veure amb una alternativa progressista.  Sé perfectament que no és la idea dels defensors de la Renda Bàsica, però ells també saben que hi ha economistes molt mediàtics que no veurien cap problema en fer-la derivar en aquesta direcció.


  1. Wikipedia: Daniel Raventós [en] [fr] [es] [ca]
  2. Congreso de los Diputados - Canal Parlamento: Comisión para la Reconstrucción Social y Económica (22/06/2020), Youtube
  3. Adriano Celentano - Chi Non Lavora Non Fa L'amore (San.Remo1970), Youtube, 03.05.2015
  4. Wikipedia: David Graeber [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Bullshit Jobs: A Theory [en] [fr] [es] [ca] 
  6. Quino Petit: David Graeber: “El mercado financiero es el principal creador de trabajos de mierda”, El País Semanal, 13.10.2018
  7. Corinne Maier: Bonjour paresse : De l'art et de la nécessité d'en faire le moins possible en entreprise [en] [fr] [es] [ca]
  8. Veure The pathological pursuit of profit and power, publicat en aquest blog el 31.05.2020
  9. Veure Sobre la productivitat a la feina, publicat en aquest blog el 13.06.2019
  10. Patrick Allan: See How Much Unproductive Meetings Actually Cost With This Calculator, LifeHacker, 12.01.2016
  11. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  12. Dilbert: Dibert, Home page.  Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
  14. Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
  15. Noah Smith: Day Traders Will Have Fun Until They Get Wiped Out, Bloomberg, 23.06.2020
  16. Wikipedia: Day trading [en] [fr] [es] [ca]
  17. Thomas Heath & Hamza Shaban: Stocks close out best quarter since 1998, clawing back most Q1 losses, The Washington Post, 30.06.2020
  18. Guillaume Poingt: Les 35 heures ont 20 ans : deux économistes font le bilan, Le Figaro, 09.02.2018
  19. Microsoft Japon teste la semaine de travail de 4 jours et sa productivité augmente de 40%, Radio-Canada, 04.11.2019