Sunday, November 24, 2024

mel ens ha deixat (2010 - 2024)

Mel i la seva primera neu, cinc mesos després de nàixer


La meva filla havia canviat d'escola. Un company de classe va dir-li que tenia una gata que havia tingut una camada de gatets i va proposar-li anar a casa seva per veure'ls per si en volia agafar un.

La meva filla, el meu fill i la meva dona es van il·lusionar ràpidament amb la idea de tenir un cadell. Jo no tant, car havia tingut molts animals a casa des de petit, i havia patit molt cada cop que un d'ells ens havia deixat.

Finalment, només quedaven dos gatets per donar i em van transmetre un ultimàtum: tindríem un gat si o sí, però em deixaven escollir quin d'ells. 

Malgrat la fama de mal caràcter que tenen, vaig proposar que fos el gat ros que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui. I quan va arribar el moment de donar-li un nom, vam arribar ràpidament a un consens: amb aquells ullets tan bonics i el color del seu pèl, l'anomenaríem Mel.
Mel (27.11.2010)

D'això fa 14 anys. Mel va nàixer el 11.06.2010 i va entrar formar part de la nostra família el 20.08.2010. 

M'agradava dir-li que era un malparit perquè res que bellugués al jardí acabava mort davant de la porta de la terrassa, obligant-me després a agafar una aixadeta per enterrar-lo. El 16 de juliol d'enguany va caçar la que seria la seva darrera presa. Vaig dir-li que era un salvatge i, amb tota la indiferència pròpia dels gats, se la va endur i imagino que deu estar soterrada a algun lloc al jardí: no sé què en pensaran els futurs arqueòlegs que trobin d'aquí a uns segles el contingut de tot el que hi ha soterrat al jardí, però espero que no es facin idees equivocades sobre els hàbits alimentaris dels seus avantpassats.

Deixant a banda la fauna, li encantava mastegar les espigues d'arròs. També els cactus, que van deixar-li unes cicatrius al morret que el van acompanyar tota la seva vida. Per no parlar dels cables dels auriculars de la meva filla, que mastegava a consciència a cada cop que oblidava amagar-li.
Mel (02.12.2010)

Tanmateix, el que em va al·lucinar més d'ell és que, tot i que com els altres gats detestava el vent i la pluja, adorava la neu. Quan veia que hi havia més de quatre dits de gruix, li encantava caminar i rodolar pel damunt.

Tenia una personalitat brutal. Independent, sovint esquerp i, com molts dels gats rossos, poc propens a fer o a rebre carantonyes, a menys que fos ell qui prenia la iniciativa. 

Tanmateix, es feia estimar d'allò més. Tots l'adoràvem, en especial els meus fills. Encara més la meva dona, sempre pendent d'ell, de les seves preferències pel menjar, del més mínim signe que pogués anunciar qualsevol malaltia.

Tenia un sentit de la dignitat i una resistència davant del dolor que em va impressionar ben aviat. Just quan només tenia un anyet, el van atropellar: imaginem que va ser una moto perquè, cada cop que n'escoltava una, corria a amagar-se. Va estar a punt de deixar-nos però, entre el treball dels veterinaris i el saldo de vides a les quals tenen dret els gats, es va poder salvar i va tornar a recuperar la seva agilitat. 

Aquell sentit de la dignitat davant del dolor es va traduir en admiració i sentit respecte quan el mes de març d'enguany va patir la seva primera hospitalització per drenar-li l'aigua que s'acumulava als seus pulmonets.
A l'estiu, quan tallàvem l'herba, deixàvem una illa sense tallar perquè li agradava sentir-se amagat i protegit per les tiges d'herba més altes. Mel (15.08.2024)

Vaig poder ocupar-me d'ell durant l'estiu. Com jo no era capaç de donar-li la medicació a la boca, com sempre ha fet la meva dona (amb ella s'ho deixava fer tot), vaig imaginar maneres per barrejar-la amb el menjar. El pobre ja no tenia molta gana, però puc dir que, tot i no estar ja per gaires romanços, m'ho va fer molt fàcil.

Veient-lo feliç passejant pel jardí, em vaig fer a la idea que s'havia curat de la malaltia. Estava tan content que passava hores parlant amb ell, donant-li la brasa, fins que es cansava i girava cua per fer-me comprendre que ja havia abusat prou de la seva paciència. 

Finalment, la meva dona va tornar i va veure que no anava tan bé com jo volia creure. I una nova visita al veterinari, a finals del mes d'agost, va confirmar que els seus pulmonets seguien acumulant aigua i que li haurien de tornar a drenar.

Va seguir encara un darrer drenatge. El veterinari va dir que la seva malaltia no tenia cura i que li donéssim la millor qualitat de vida mentre poguéssim i no el deixéssim patir quan aquesta evolucionés cap a la fi. 

Mel va acabar recollint-se a l'habitació del meu fill, damunt d'un coixí al costat de la finestra, des d'on podia veure el seu jardí i on va passar uns darrers dies en què solament es bellugava, fent un gran esforç, per aixecar-se per anar a fer les seves necessitats a la seva caixa de sorra. Net com sols ell sabia ser-ho, fins al final.
Una foto de Mel del 15.11.2015. Un diumenge pel mati. Un dia molt especial que mai oblidaré. Tu coneixes el motiu, Mel.
El meu Mel valent, que mai va abaixar el cap davant dels gats, més grans i més vells que ell, que han passat pel nostre jardí. El meu Mel, que ha suportat el dolor que li menjava el cos sense un gemec. El meu Mel, sovint esquerp, però també dolç quan sentia la necessitat de demostrar-ho. El meu Mel, que em va donar una lliçó de vida davant de la mort. 

El meu Mel, de qui no podria estar més orgullós per haver tingut el privilegi de compartir la seva vida..., va començar a respirar amb dificultat. La meva dona no suportava la idea de veure'l patir, però la meva filla i jo la vam convèncer per esperar uns dies a què el meu fill tornés a casa per acomiadar-se d'ell, abans de deixar-lo marxar.

Finalment, quan va arribar el dia, el dimecres 20.11.2024. Mel encara va traure les forces que no tenia per anar a la seva caixa de sorra i després caminar fins al menjador (on feia dies que no hi anava), abans de tornar cansadet a estirar-se al coixí on havia passat els seus darrers dies.

Després de donar-li uns sticks líquids i unes croquetes que tan li agradaven, vam anar al cabinet veterinari on l'havien de punxar. Li vam dir tot el que l'estimàvem i, entre plors, li vam donar tot l'amor que érem capaços d'expressar-li en aquells moments. 

La doctora el va tractar amb molt de carinyo. Li va donar una primera injecció per adormir-lo, i després la injecció que va aturar-li el cor. En menys d'un minut, el nostre Mel, ja havia marxat, sense adonar-se. El seu patiment havia acabat.

Mai no t'oblidarem, vida. El teu record estarà per sempre viu entre nosaltres.

Sunday, November 17, 2024

europa - canvi climàtic i noves espècies forestals

Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024 


El passat 15 de novembre de 2024, el 19h30 de la RTS ens presentava el treball preventiu que s'està realitzant per anticipar els efectes del canvi climàtic a les masses forestals del nostre país (1).

Tanmateix, els efectes del canvi climàtic ja fa temps que s'observen en la massa forestal que cobreix gairebé 1/3 del nostre territori, particularment als faigs (2), els làrixs europeus (3) o els avets roigs (4). De manera més precisa, el reportatge ens parla del darrer inventari de l'Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge (WSL) (5), que el 2016 presentava el resultat de la desaparició d'un arbre de cada vuit al nostre país. Una desaparició a la qual cal afegir el lent desplaçament de les espècies des del seu hàbitat natural, refugiant-se en zones que encara són propícies al seu creixement (6).

Amb l'objectiu d'anticipar els efectes del canvi climàtic en la superfície forestal, el WSL està estudiant actualment l'evolució de 55.000 plantes repartides en 57 plantacions experimentals arreu del nostre país que, durant els pròxims decennis mostraran quin és el seu potencial d'aclimatació a fi d'anticipar si estan en condicions de reemplaçar les actuals. Entre aquestes espècies es troben el cedre del Líban (7), els aurons de Capadòcia (8) o els avets Douglas americans (9).

En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024

El mateix telenotícies també ens parlava d'una experiència un xic diferent realitzada per investigadors belgues de la Société royale forestière de Belgique a la regió de Namur (10), on la idea no és el reemplaçament de les espècies autòctones per espècies foranies, sinó el seu encreuament, amb la finalitat que les espècies foranies pol·linitzin les espècies autòctones i els nous arbres tinguin les característiques de resistència a la sequera de les foranies tot guardant l'adaptació al biòtop de les espècies locals.

Si el reportatge ens parla de la plantació de roure africà (11), originari d'Andalusia i el nord d'Àfrica, un dels investigadors justifica el seu treball recordant-nos que:
si els boscos poden desplaçar-se uns quants km per segle, avui això no és suficient. Car, el que actualment no té precedents, és la velocitat del canvi climàtic, que és entre 10 i 100 vegades més ràpida en comparació amb la velocitat de la migració natural. I és per aquesta causa que estem obligats a intervenir.
Només és la meva opinió, i segurament no val gran cosa. Però com el reportatge fa al·lusió a l'adaptació de noves espècies a un biòtop diferent d'aquell d'on són originàries, potser val la pena passar per Wikipedia per veure quina és la complexitat dels factors que caracteritzen a un biòtop (12) per comprendre que, si el sistema econòmic actual és incapaç d'actuar ràpidament per trobar una solució al problema que ha creat, potser no és raonable exigir a la natura d'adaptar la velocitat dels seus mecanismes de resiliència a les necessitats d'aquell sistema econòmic, amb la finalitat de seguir amagant la seva incapacitat per a resoldre els problemes que ha creat. Uns problemes que em sembla que segueix sense tenir la més mínima intenció de corregir.


  1. Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  2. Wikipedia: Fagus sylvatica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Larix decidua [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Picea abies [en] [fr] [es] [ca]
  5. Institut fédéral de recherches sur la forêt, la neige et le paysage (WSL): Home page
  6. Dr. Kathrin Streit: Forêts et changements climatiques. Éléments pour des stratégies d'adaptation, WSL
  7. Wikipedia: Cedrus libani [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Acer cappadocicum [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Pseudotsuga menziesii [en] [fr] [es] [ca]
  10. En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  11. Wikipedia: Quercus canariensis [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Biotope [en] [fr] [es] [ca]