Showing posts with label sociology. Show all posts
Showing posts with label sociology. Show all posts

Thursday, July 10, 2025

els enginyers del caos, per giuliano da empoli

Radio Classique - Giuliano Da Empoli : "Trump est tellement chaotique qu’il se retourne contre ses propres soutiens", YouTube, 24.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa gairebé una setmana, l'amic Hands em recomanava que llegís un llibre de Samantha Harvey (1) que li estava agradant molt: Orbital. (2) Vaig llegir algunes ressenyes que em van convèncer del consell que m'havia donat el meu company, i vaig inscriure aquest llibre a la meva llista de lectures pendents.

El cas és que quan vaig rebre el consell d'en Hands jo estava fent-me un pla de lectures de llibres d'un escriptor italosuís, nascut a França (i, per tant, també francès): Giuliano Da Empoli (3) (4).

El Espejo Libros - Los ingenieros del caos, libro de Giuliano Da Empoli, de editorial Oberon, YouTube, 11.06.2025
Giuliano Da Empoli acabava de publicar “L’Heure des prédateurs” (5). Un assaig que un extracte de la ressenya de Planeta (6) descriu així:
El caos ja no és l'arma dels insurgents, és el segell del poder. Trump, Putin, Milei, Bukele, la tecno-casta de Silicon Valley... En un món en què totes les regles s'han desdibuixat, on les decisions s'imposen sense pietat i la IA s'escampa per tot arreu, ha arribat el moment dels depredadors.

L'aparent estabilitat de les últimes dècades no ha estat res d'altra que una curta anomalia històrica: els nous líders tornen a exercir el poder mitjançant accions despietades i caòtiques, com ho feien a l'època en què Maquiavel va escriure el Príncep, manual de lectura de tot autòcrata que es respecti. El respecte a les institucions o drets no té la més petita importància pels autòcrates o senyors de la tecnologia, en un món amb la IA ja fora de control. Aquest assaig es converteix en un viatge emocionant i impactant pels nous centres de poder, des de Nova York fins a Buenos Aires o El Salvador, des de les Nacions Unides fins a l'Aràbia Saudita... Ha arribat el moment dels depredadors.
A més d'aquest llibre, també estic interessat a llegir la primera novel·la de Giuliano Da Empoli, un best-seller que va sacsejar la indústria editorial europea el 2022: Le Mage du Kremlin (7), gran premi l’Académie française i finalista del Goncourt (8).

Tanmateix, crec que començaré la meva descoberta personal de Giuliano Da Empoli, par la lectura del llibre del qual he agafat en préstec el seu títol per il·lustrar el d'aquest post: Les Ingénieurs du chaos (9):
En el món de Donald Trump, Jair Bolsonaro i Matteo Salvini, cada dia porta la seva maldestra, la seva polèmica, la seva brillantor. Als ulls dels seus votants, els errors dels líders populistes és una prova que no pertanyen al cercle corrupte de les elits i la seva incompetència, la garantia de la seva autenticitat. Les tensions que produeixen en l'àmbit internacional són la il·lustració de la seva independència, i les teories conspiratòries que caracteritzen la seva propaganda, la marca de la seva llibertat de pensament.

Tanmateix, darrere de les aparicions desenfrenades del carnaval populista, hi ha el treball dur de metges de spin, ideòlegs i experts en Big Data, sense els quals aquests líders populistes mai haurien arribat al poder. Da Empoli dibuixa el retrat d'uns personatges gairebé desconeguts pel públic en general que estan canviant les regles del joc polític i el rostre de les nostres societats.
(10)

  1. Wikipedia: Samantha Harvey [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Orbital [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Giuliano Da Empoli [en] [fr] [es] [ca]
  4. Alessia Barbezat: Giuliano da Empoli, le prophète d’Interlaken, L'illustré, 20.07.2023
  5. Clémentine Goldszal: Giuliano da Empoli, un portraitiste de l’« internationale réac ». Le Monde, 16.04.2025
  6. La hora de los depredadores, Planeta de Libros
  7. Le Mage du Kremlin : Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || El mago del Kremlin, Planeta de Libros || Así es “El mago del Kremlin”, la impresionante primera novela de Giuliano da Empoli que ha sacudido la industria editorial en Europa, Infobae, 22.05.2023
  8. Wikipedia: Prix Goncourt [en] [fr] [es] [ca]
  9. Rémy Dodet et Emmanuelle Souffi: «Imparable», «lumineux» : «Les Ingénieurs du chaos», de Giuliano da Empoli, inspire les politiques français, Le Nouvel Obs, 04.01.2024
  10. Giuliano Da Empoli: Les ingénieurs du chaos (préface auteur), Folio Folio Actuel n° 189, 16.03.2023

Tuesday, June 17, 2025

le mythe de la consommation responsable

Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube,
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.

Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.

Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.

Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.

Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.

Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació  de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).

Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema

Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.

TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024

A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.

Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.

El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025


  1. Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
  2. Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
  3. Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
  4. Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
  5. Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
  6. Fanny Parise: Madame l'anthropologue
  7. ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025

Tuesday, May 28, 2024

eleccions al parlament europeu

Miguel Carrero: SICKO - Tony Benn (esp), YouTube, 22.08.2011
Sicko - Tony Benn interview about the NHS (eng), YouTube, 04.07.2015
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Abans d'anar a treballar, el passat 11 de març estava prenent un cafè mentre veia les notícies de France 24. Parlaven de la victòria de la dreta a les eleccions de Portugal i del remarcable ascens de l'extrema dreta en aquell país. El primer que em va passar pel cap va ser recordar un llibre d'Étienne de La Boétie: Discours de la servitude volontaire. Deixa'm recordar un dels paràgrafs del post que vaig dedicar a aquest llibre el mes passat (1):
L'originalitat de la tesi de La Boétie és sostenir que, al contrari del que molts creuen, la servitud no s'imposa per la força sinó que és voluntària. Si no fos així, com ens podem imaginar que un petit nombre obligaria a tots els altres ciutadans a obeir tan servilment? De fet, qualsevol poder, fins i tot quan s'imposa per primera vegada per la força de les armes, no pot dominar i explotar de manera duradora a una societat sense la col·laboració, activa o resignada, d'una part important dels seus membres.
L'argument d'Étienne de La Boétie em sembla, encara avui, sòlid com una roca. Però el seu desenvolupament està molt lligat al seu coneixement remarcable dels clàssics i a un moment polític caracteritzat per les monarquies absolutistes: un desenvolupament preindustrial  i precapitalista.

Tot d'un cop, probablement pel fet d'haver llegit recentment un vell article a The Guardian (3), vaig recordar un film de Michael Moore: Sicko (2). Concretament, l'escena on Michael Moore entrevista a una figura destacada de l'ala esquerra del partit laborista britànic: Tony Benn (4): l'entrevista amb què he obert el post d'avui.
A l'article de The Guardian es mencionen frases que, segurament, recordaràs haver sentit al vídeo. Però, com t'ho diria? Res del que he vist al llarg de la meva vida em permet creure que, en democràcia, qualsevol que sigui el govern que la gent hagi pogut votar, es pugui confondre mai amb el poder real: econòmic, mediàtic, judicial, policial i militar. Ni tan sols amb un poder sobre els funcionaris. Estic segur que Tony Benn també va veure aquella remarcable sitcom de la BBC que portava per nom: Yes Minister (5).

Si la primera part de l'entrevista de Michael Moore em sembla plena de bones intencions, hi ha un moment en què ens transporta a la idea central del llibre d'Étienne de La Boétie.
L'1% de la població mundial posseeix el 80% de la riquesa. És increïble que la gent ho toleri, però, són pobres, estan desmoralitzats, endeutats i tenen por. Per tant, creuen que el millor és obeir i esperar un cop de sort.
Un moment. Amb què s'endeuta generalment la gent? D'acord, hi ha qui ha demanat un crèdit per comprar-se un mòbil, un televisor o un cotxe. Però, si parlem de la mena endeutaments als quals fa al·lusió Tony Benn, podem estar d'acord en el fet que aquests estan lligats principalment als crèdits hipotecaris per l'adquisició d'un primer habitatge.

Les eleccions al Parlament Europeu se celebraran del 6 al 9 de juny del 2024. Podria recomanar a tothom donar un cop d'ull als programes dels diferents partits que es presenten: per exemple, amb relació a l'adquisició o lloguer del primer habitatge. Seguidament, podria recomanar comparar aquells programes amb les accions de govern realitzades a les administracions on governen. Finalment, podrien decidir si callar-se (no votar), obeir (mitjans de comunicació) o esperar un cop de sort (diverses loteries, màquines escura butxaques, locals d'apostes, o bingos i casinos existents o a venir). Però tots sabem que els sistemes educatius han fet el necessari perquè la gent ja no tingui la capacitat lectora per comprendre allò que estan llegint (6) i que la pèrdua d'aquesta capacitat ja ha arribat a molts dels mestres que l'haurien d'ensenyar (7).

Zeitgeist: Moving Forward (Subtítulos en Español), YouTube, 27.06.2014

No sé si vaig carregar massa el cafè que estava bevent, però recordant a Étienne de La Boétie i allò que havia dit Tony Benn sobre l'1% de la població mundial que posseeix el 80% de la riquesa, em va venir a la memòria la introducció brutal del tercer film de la sèrie: Zeitgeist, dirigit per Peter Joseph (8) i narrat per Jacque Fresco (9): Zeitgeist: Moving Forward (10).

No sempre he estat d'acord amb alguns dels continguts dels episodis de la sèrie o amb algunes de les idees que defensen Peter Joseph o Jacque Fresco. Però, si el final de Zeitgeist: Moving Forward, em va semblar més aviat naïf, no puc més que recomanar-te veure la seva introducció fins el final.


  1. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest post el 25.04.2024
  2. Wikipedia: Sicko [en] [fr] [es] [ca]
  3. James Walsh: 10 of the best Tony Benn quotes- aspicked by our readers, The Guardian, 15.03.2014
  4. Wikipedia: Tony Benn [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Yes Minister [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure L'analfabetisme funcional - José Saramago, publicat en aquest blog el 28.11.2023
  7. Veure Freedom Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
  8. Wikipedia: Peter Joseph [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Jacque Fresco [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Zeitgeist: Moving Forward [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, May 8, 2024

antoni estradé - curiositat i sorgiment de la sociologia

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia (español), YouTube, 23.02.2016


Després del vídeo que vam veure de l'Antoni Estradé abans d'ahir (1), avui m'agradaria compartir amb tu un altre vídeo que també m'ha après coses que abans no coneixia i que espero que tu també trobis interessants.


  1. Veure Antoni Estradé - La paradoxa en la ciència social, publicat en aquest blog el 07.05.2024

Monday, May 6, 2024

antoni estradé - la paradoxa en la ciència social

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la paradoxa en la ciència social (español), YouTube, 23.02.2016


Avui m'agradaria compartir amb tu una sèrie de tres vídeos de publicats per l'UOC a YouTube de l'Antoni Estradé (Vimbodí, Conca de Barberà, 1958). Uns vídeos amb els quals he après coses que abans no sabia i que espero que tu també trobis interessants.

Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1):
Antoni Estradé és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Màster en Pensament Social i Polític per la University of Sussex (UK), on va iniciar els seus estudis de doctorat. Durant el curs 2007-2008 va obtenir el premi extraordinari al programa de Doctorat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), departament on ha treballat des del 1982.

  1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019