 |
| source: @slobodan_ukic |
El passat mes de febrer vaig publicar un post on et presentava un vehicle elèctric fabricat a principis del segle XX: el Baker Coupé del 1913 (1).
El passat 11.04.2024, l'Enric va enviar-me la fotografia amb què he obert el post d'avui: el primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902. Vaig intentar trobar la font d'aquesta imatge per recerca inversa amb Google i Tineye, però només la vaig trobar amb el primer cercador al compte Twitter d'un senyor que viu a Belgrad.
L'Enric és un amic, però també el veí que tenia al pis de dalt quan vivia a Barcelona. Cada dia ens enviem almenys un missatge al matí i al vespre. I, junt amb els missatges, sempre ens enviem alguna altra cosa. Compartim doncs moltes coses, però quan vaig rebre aquesta foto, vaig començar a demanar-me si no tenim també un petit grau de comunicació telepàtica.
Ho dic perquè, la nit abans de rebre aquesta imatge, havia estat llegint un vell article que explicava que no hi havia res de nou en les discussions entre els partidaris dels vehicles propulsats per motors d'explosió i els partidaris dels motors elèctrics (2). L'article presenta bàsicament les opinions d'ambdós bàndols a principis del segle XX i què va motivar a John M. Studebaker a fabricar els seus vehicles elèctrics: Els cotxes amb motor de gasolina són bruts, perillosos i sorollosos, fan pudor i s'avarien en el pitjor moment possible.
Avui, fins i tot aquells que un dia van conduir un Biscúter (3) ho han oblidat, però a principis del segle XX, quan el cotxe amb motor d'explosió estava en els seus inicis, eren molt difícils de conduir, feien molt de soroll, desprenien uns fums molt nocius i, el sol fet d'arrencar el motor, no era gens evident i podia fins i tot provocar lesions musculars.
A l'època en què la fabricació de vehicles amb motor d'explosió estava en els seus inicis, no hi havia sortidors de gasolina per tot arreu: crec que val la pena recordar que Bertha Benz va tenir la gran sort de trobar una farmàcia al poble on el seu vehicle es va quedar sense combustible per poder seguir amb el seu històric viatge de prova amb el Benz Patent Motorwagen (4).
Studebaker lliurava els seus vehicles amb un cable de més de 4 m per la càrrega de les seves bateries, però hom havia d'adquirir un dispositiu anomenat rectificador, car les centrals elèctriques produïen corrent altern i les bateries necessitaven corrent continu. A més a més, l'amperatge disponible a les cases en aquella època no és exactament el mateix que tenim avui dia. Però, com veurem més endavant, si hom vivia a New York, aquest era un problema que es podia resoldre fàcilment.
Un dels paràgrafs de l'article que més em va cridar l'atenció és aquell on diu que: Els actuals col·leccionistes d'automòbils encara gaudeixen de la durabilitat dels cotxes elèctrics. Fins i tot després de molts anys, pots posar una bateria, inflar els pneumàtics i probablement ja estàs a punt per engegar el cotxe. Comparativament, posar en marxa un cotxe de gasolina que fa temps que no has utilitzat no és tan fàcil com ho és fer-ho amb un elèctric.
Vaig fer una recerca a Google i vaig trobar el vídeo que pots veure al damunt i que et recomano veure, si més no per comparar-lo amb el que hem vist precedentment. Un vídeo on Dennis Gage, un Youtuber apassionat pels vehicles clàssics, entrevista a Jay Leno, probablement el més important col·leccionista d'automòbils del món (5).
Durant aquesta entrevista, Jay Leno ens presenta un vehicle de la seva col·lecció: un Baker Electric de 1909. Segon ell, un dels cotxes més revolucionaris que mai s'han construït, el que no obsta perquè la seva estètica que li recordi sempre a la d'una vella cabina telefònica amb rodes.
El primer que Jay Leno destaca d'aquest vehicle és que és l'únic de la seva extensa col·lecció que no ha necessitat mai cap treball de manteniment. No ha hagut de fer-li mai ni la pintura ni cap mena de reparació o canvi de peces. També destaca la seva acceleració instantània, pel fet que el seu par motor màxim està disponible des de zero revolucions (6). Però això és quelcom que gairebé tothom sap d'ençà que era petit i va conduir per primer cop un auto de xoc (7).
Un altre punt molt i molt interessant evocat per Jay Leno és que aquell Baker Electric de 1909 estava equipat amb una bateria de níquel-ferro fabricada per Thomas Edison. Una bateria increïblement resistent que podia carregar dues vegades més ràpid que les bateries de plom i àcid, i que permetia duplicar l'autonomia dels vehicles elèctrics. Una bateria que només necessitaven una neteja, afegir aigua destil·lada, i funcionava durant dos o tres anys com si fos nova, amb una vida útil d'entre 25 a 40 anys !!!
Sobre la història d'aquell vehicle elèctric a principis del segle XX i del perquè aquella revolució tecnològica no va tenir l'èxit comercial que hom podia imaginar, Jay Leno explica quelcom que no havia llegit mai abans enlloc: quelcom que té a veure amb el sexisme i que no t'hauries de perdre. No sigui que, també avui, creiem que estem parlant de tecnologies, quan en realitat altres estan pensant en altres coses.
El passat 11.04.2024, l'Enric va enviar-me la fotografia amb què he obert el post d'avui: el primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902. Vaig intentar trobar la font d'aquesta imatge per recerca inversa amb Google i Tineye, però només la vaig trobar amb el primer cercador al compte Twitter d'un senyor que viu a Belgrad.
L'Enric és un amic, però també el veí que tenia al pis de dalt quan vivia a Barcelona. Cada dia ens enviem almenys un missatge al matí i al vespre. I, junt amb els missatges, sempre ens enviem alguna altra cosa. Compartim doncs moltes coses, però quan vaig rebre aquesta foto, vaig començar a demanar-me si no tenim també un petit grau de comunicació telepàtica.
Ho dic perquè, la nit abans de rebre aquesta imatge, havia estat llegint un vell article que explicava que no hi havia res de nou en les discussions entre els partidaris dels vehicles propulsats per motors d'explosió i els partidaris dels motors elèctrics (2). L'article presenta bàsicament les opinions d'ambdós bàndols a principis del segle XX i què va motivar a John M. Studebaker a fabricar els seus vehicles elèctrics: Els cotxes amb motor de gasolina són bruts, perillosos i sorollosos, fan pudor i s'avarien en el pitjor moment possible.
Avui, fins i tot aquells que un dia van conduir un Biscúter (3) ho han oblidat, però a principis del segle XX, quan el cotxe amb motor d'explosió estava en els seus inicis, eren molt difícils de conduir, feien molt de soroll, desprenien uns fums molt nocius i, el sol fet d'arrencar el motor, no era gens evident i podia fins i tot provocar lesions musculars.
| Milo Farms - 1915 Model T Start and Drive, YouTube, 12.06.2023 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.John M. Studebaker comparava la complexitat de fer arrencar un d'aquells vehicles amb la simplicitat de la tecnologia que utilitzaven els seus vehicles: als primers cotxes elèctrics, hom pujava, accionava un interruptor i no havia de fer res d'altre que donar potència per posar-lo en moviment. El motor elèctric no tenia cap misteri: Westinghouse feia temps que fabricava aquells motors i les bateries estaven àmpliament disponibles a través de diversos proveïdors.
A l'època en què la fabricació de vehicles amb motor d'explosió estava en els seus inicis, no hi havia sortidors de gasolina per tot arreu: crec que val la pena recordar que Bertha Benz va tenir la gran sort de trobar una farmàcia al poble on el seu vehicle es va quedar sense combustible per poder seguir amb el seu històric viatge de prova amb el Benz Patent Motorwagen (4).
Studebaker lliurava els seus vehicles amb un cable de més de 4 m per la càrrega de les seves bateries, però hom havia d'adquirir un dispositiu anomenat rectificador, car les centrals elèctriques produïen corrent altern i les bateries necessitaven corrent continu. A més a més, l'amperatge disponible a les cases en aquella època no és exactament el mateix que tenim avui dia. Però, com veurem més endavant, si hom vivia a New York, aquest era un problema que es podia resoldre fàcilment.
| MyClassicCarTV - Jay Leno's Baker Electric Car, YouTube, 26.11.2012 |
Un dels paràgrafs de l'article que més em va cridar l'atenció és aquell on diu que: Els actuals col·leccionistes d'automòbils encara gaudeixen de la durabilitat dels cotxes elèctrics. Fins i tot després de molts anys, pots posar una bateria, inflar els pneumàtics i probablement ja estàs a punt per engegar el cotxe. Comparativament, posar en marxa un cotxe de gasolina que fa temps que no has utilitzat no és tan fàcil com ho és fer-ho amb un elèctric.
Vaig fer una recerca a Google i vaig trobar el vídeo que pots veure al damunt i que et recomano veure, si més no per comparar-lo amb el que hem vist precedentment. Un vídeo on Dennis Gage, un Youtuber apassionat pels vehicles clàssics, entrevista a Jay Leno, probablement el més important col·leccionista d'automòbils del món (5).
Durant aquesta entrevista, Jay Leno ens presenta un vehicle de la seva col·lecció: un Baker Electric de 1909. Segon ell, un dels cotxes més revolucionaris que mai s'han construït, el que no obsta perquè la seva estètica que li recordi sempre a la d'una vella cabina telefònica amb rodes.
El primer que Jay Leno destaca d'aquest vehicle és que és l'únic de la seva extensa col·lecció que no ha necessitat mai cap treball de manteniment. No ha hagut de fer-li mai ni la pintura ni cap mena de reparació o canvi de peces. També destaca la seva acceleració instantània, pel fet que el seu par motor màxim està disponible des de zero revolucions (6). Però això és quelcom que gairebé tothom sap d'ençà que era petit i va conduir per primer cop un auto de xoc (7).
 |
| Bateries de níquel-ferro de la marca Exide, desenvolupades originalment el 1901 per Thomas Edison. Exide va adquirir l'Edison Storage Battery Company el 1972 i va fabricar aquest tipus de bateries fins al 1975. Foto feta al Thomas Edison National Historical Park a West Orange, Nova Jersey. Font: User:z22 — Travail personnel, CC BY-SA 3.0 |
Un altre punt molt i molt interessant evocat per Jay Leno és que aquell Baker Electric de 1909 estava equipat amb una bateria de níquel-ferro fabricada per Thomas Edison. Una bateria increïblement resistent que podia carregar dues vegades més ràpid que les bateries de plom i àcid, i que permetia duplicar l'autonomia dels vehicles elèctrics. Una bateria que només necessitaven una neteja, afegir aigua destil·lada, i funcionava durant dos o tres anys com si fos nova, amb una vida útil d'entre 25 a 40 anys !!!
Si tens un moment, avui o un altre dia, també m'agradaria proposar-te llegir un article molt interessant que la BBC va publicar sobre la bateria de níquel-ferro que Thomas Edison va inventar a principis del segle XX (8). Si aquest article ha retingut el teu interès i en vols saber un xic més, et proposo que li donis un cop d'ull a l'article que Wikipedia dedica a aquesta bateria (9).Tornant a l'entrevista amb Jay Leno, crec que val la pena no oblidar (i comparar amb l'estat actual!) el moment en què Dennis Gage i Jay Leno recorden quelcom de molt interessant: a principis del segle XX hi havia almenys 15.000 estacions de càrrega per vehicles elèctrics arreu de New York!
La recerca en el domini de les bateries és molt intensa i no hi ha dia que no aparegui a les publicacions científiques una nova descoberta, documentada en un llenguatge que només és apte pels experts, que els periodistes científics no sempre arriben a traduir correctament i, sovint, acaben per enredar més que informar.
Trobar articles que tothom pugui comprendre no és fàcil. Però si encara tens temps i segueixes interessat pel tema, et proposo que li donis un cop d'ull a un article de Jonathan Schramm actualitzat en novembre del 2023 (10). Llegeix amb atenció el curt paràgraf que dedica a les bateries LFP (liti-fer-fosfat), perquè les retrobaràs a la Road Map que Toyota va publicar en setembre del 2023 (11), unes bateries que Toyota preveu fabricar entre 2026-2028 i que, amb una càrrega ràpida de 20 minuts, tindrien una autonomia de més de 1.000 km.
Sobre la història d'aquell vehicle elèctric a principis del segle XX i del perquè aquella revolució tecnològica no va tenir l'èxit comercial que hom podia imaginar, Jay Leno explica quelcom que no havia llegit mai abans enlloc: quelcom que té a veure amb el sexisme i que no t'hauries de perdre. No sigui que, també avui, creiem que estem parlant de tecnologies, quan en realitat altres estan pensant en altres coses.
- Veure The baker electric car, publicat en aquest blog el 05.02.2024
- Adam Wernick; Christopher Intagliata: The battle between gas and electric cars isn’t new, The World, 16.10.2014
- Wikipedia: Biscúter [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Bertha Benz, publicat en aquest blog el 07.09.2023
- Edward Jones: Jay Leno’s Car Collection, duPont Registry, 03.01.2024
- ¿Los eléctricos son potentes? Hyundai, 07.10.2021
- Wikipedia: Bumper cars [en] [fr] [es] [ca]
- Allison Hirschlag: La increíble batería inventada hace 120 años que puede revolucionar la producción energética, BBC News Mundo, 21.03.2021
- Wikipedia: Nickel–iron battery [en] [fr] [es] [ca]
- Jonathan Schramm: L’avenir du stockage d’énergie - Technologie des batteries à l’échelle industrielle, Securities.io, 30.11.2023
- Toyota sets out advanced battery technology roadmap, 14.09.2023
No comments:
Post a Comment