| aPeuDeTerreta - Pobles abandonats: Fontscaldetes (Alt Camp), YouTube, 24.07.2021 |
El març del 2022, Margalida Ripoll publicava a les pàgines d'Arrels (1) un article que començava així (2):
A la pàgina web del projecte Pobles abandonats (1) trobaràs eines que et donen fàcil accés a una informació detallada sobre els nuclis documentats. Uns nuclis classificats segons es tracti d'un: nucli viu, nucli en procés de recuperació / ocupació estacional o nucli abandonat.
Ara deixa'm afegir que les dades inventariades pel projecte Pobles abandonats m'han fet reflexionar sobre quelcom que, segurament, va molt més enllà del seu objectiu.
Si et mous per Catalunya els caps de setmana, en períodes de pont o de vacances, circularàs per carreteres transitades, veuràs pobles amb cases, urbanitzacions o blocs d'apartaments que, en general, estan en un correcte estat de manteniment. També veuràs carrers amb gent i comerços oberts. Pobles on, com deia una vella cançó de Lluís Llach, des del seu campanar, hom pot veure el campanar del poble veí.
Però si et mous per Catalunya entre setmana i fora de la temporada turística, tindràs el sentiment de moure't per un territori despoblat, on gairebé no viu ningú. Un territori on moltes d'aquelles cases i apartaments tenen un preu de venda o de lloguer que no està sempre a l'abast dels pocs habitants que encara hi viuen.
A Catalunya hi ha un model d'ocupació temporal del territori car, ineficaç i sovint delirant. Mentre el 2023 la població de Catalunya seguia creixent i ja havia assolit la xifra de 8 milions d'habitants, solament quatre (tres d'elles, capitals de província) d'entre les vint ciutats més poblades del país, es trobaven relativament allunyades de Barcelona (5).
Paradoxalment, el Pallars Sobirà, la comarca de Catalunya amb menor densitat de població: només 5,6 habitants per km², encapçalava en 2018 la llista de les 42 comarques catalanes amb més places turístiques per habitant.
Segons un estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida, el Pallars Sobirà disposava llavors de 14.147 llits per a turistes, mentre que només hi viuen 6.974 persones. En el cas d'Espot, el nombre de llits per turista multiplicava per 6,5 el nombre de llits per resident (6).
L'activitat turística, i l'especulació immobiliària que l'acompanya, té com a resultat el lent reemplaçament de la població autòctona per una mà d'obra amb baixos salaris, originària d'altres regions d'Espanya o de la immigració. Un moviment que no sempre és evident pels milers de turistes que visiten aquesta comarca. Probablement perquè molts dels nou vinguts utilitzen el pallarès per expressar-se (7):
En l'imaginari col·lectiu no veiem aquests nuclis com a abandonats, malgrat el fet de no estar habitats permanentment: i això val per al Pirineu, però també per la zona litoral. Potser perquè considerem que, si hi ha inversió immobiliària i ocupació temporal, no hi ha abandonament. Un raonament que pot ser correcte, a condició que no confonem mai els conceptes d'abandonament amb el de despoblament.
Probablement, si en lloc de parlar de nuclis abandonats parléssim de nuclis deshabitats, veuríem la realitat d'un desert demogràfic que es recolza en un model territorial delirant que la majoria dels ciutadans del país, i la classe política que escullen cada quatre anys, no semblen tenir ganes de veure.
Nota: Pel que fa al País Valencià et recomano seguir al periodista Agustí Hernández (4) i els seus treballs autoeditats que donen difusió als nuclis deshabitats valencians (i d'altres llocs) i dels tolls i salts d'aigua valencians.
A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, 350 tenen menys de 10 habitants i al voltant de 1.000 en tenen menys de 30. Aquestes són algunes de les xifres amb les quals treballa el projecte Pobles abandonats, que analitza al detall el passat per poder encarar el futur i plantejar propostes que evitin el desplaçament demogràfic de l’entorn rural a l’entorn urbà.Et proposo seguir llegint l'article. Hi trobaràs informacions molt interessants sobre la història, els objectius i la metodologia seguits per aquest projecte.
A la pàgina web del projecte Pobles abandonats (1) trobaràs eines que et donen fàcil accés a una informació detallada sobre els nuclis documentats. Uns nuclis classificats segons es tracti d'un: nucli viu, nucli en procés de recuperació / ocupació estacional o nucli abandonat.
Per exemple, si introdueixes: Fontscaldetes a "Paraules clau", pots accedir a la fitxa del nucli del vídeo amb què he obert el post d'avui (punxa aquí per accedir-hi ràpidament).Una remarca que em sembla important -ja he escrit als responsables del projecte expressant la meva opinió- és que, a la informació continguda a les fitxes, manca la data de creació i la de l'actualització d'aquestes. Així, l'absència d'aquesta informació, podria amagar que, un nucli que feia un o dos anys estava abandonat, hagi estat adquirit per un nou propietari que està procedint a la seva rehabilitació.
 |
| Inmobiliaria Aldeas abandonadas - Venta de Aldeas: Cataluña (Screenshot 02.12.2024) |
Ara deixa'm afegir que les dades inventariades pel projecte Pobles abandonats m'han fet reflexionar sobre quelcom que, segurament, va molt més enllà del seu objectiu.
Si et mous per Catalunya els caps de setmana, en períodes de pont o de vacances, circularàs per carreteres transitades, veuràs pobles amb cases, urbanitzacions o blocs d'apartaments que, en general, estan en un correcte estat de manteniment. També veuràs carrers amb gent i comerços oberts. Pobles on, com deia una vella cançó de Lluís Llach, des del seu campanar, hom pot veure el campanar del poble veí.
Però si et mous per Catalunya entre setmana i fora de la temporada turística, tindràs el sentiment de moure't per un territori despoblat, on gairebé no viu ningú. Un territori on moltes d'aquelles cases i apartaments tenen un preu de venda o de lloguer que no està sempre a l'abast dels pocs habitants que encara hi viuen.
| Canal Taronja Central - La pressió turística agreuja el despoblament rural al Berguedà, YouTube, 28.07.2021 |
A Catalunya hi ha un model d'ocupació temporal del territori car, ineficaç i sovint delirant. Mentre el 2023 la població de Catalunya seguia creixent i ja havia assolit la xifra de 8 milions d'habitants, solament quatre (tres d'elles, capitals de província) d'entre les vint ciutats més poblades del país, es trobaven relativament allunyades de Barcelona (5).
Paradoxalment, el Pallars Sobirà, la comarca de Catalunya amb menor densitat de població: només 5,6 habitants per km², encapçalava en 2018 la llista de les 42 comarques catalanes amb més places turístiques per habitant.
Segons un estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida, el Pallars Sobirà disposava llavors de 14.147 llits per a turistes, mentre que només hi viuen 6.974 persones. En el cas d'Espot, el nombre de llits per turista multiplicava per 6,5 el nombre de llits per resident (6).
| Catalunya Ràdio - El despoblament, el fenomen que està buidant el Pirineu, YouTube, 11.10.2023 |
L'activitat turística, i l'especulació immobiliària que l'acompanya, té com a resultat el lent reemplaçament de la població autòctona per una mà d'obra amb baixos salaris, originària d'altres regions d'Espanya o de la immigració. Un moviment que no sempre és evident pels milers de turistes que visiten aquesta comarca. Probablement perquè molts dels nou vinguts utilitzen el pallarès per expressar-se (7):
El Pallars Sobirà (...) tan cobejat per visitants (...), s’eixuga de gent. Cada dia és més silenciós. Els joves autòctons abandonen (...) la comarca, amb un problema d’habitatge greu, però invisibilitzat, per anar a les ciutats a la recerca de serveis i feina.Si ens desplacem uns quilòmetres al sud del Pallars Sobirà, ens trobem amb la comarca del Pallars Jussà, una de les més despoblades de Catalunya, al darrere de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l'Aran, el Priorat i la Terra Alta. És aquí on trobem el més alt nombre de nuclis de població deshabitats de Catalunya: només el municipi de Tremp té 16 nuclis sense cap veí (8).
La Marta venia amb el record agredolç de la seva estada a l’institut de l’Arboç, i Sort va esdevenir el seu refugi. A l’Alt Pirineu tot és diferent. La gent, la seva manera de ser i també el context lingüístic. La Marta ha viscut des de les aules, però també des del carrer, les diferències que hi ha entre el Baix Penedès i el Pallars Sobirà pel que fa a l’ús del català. En un lloc s’esllangueix i en l’altre es reforça. Marta ens explica el seu viatge lingüístic, que comença on va néixer, al Camp de Tarragona.
Més del 60% de la població de Catalunya vivia a principis del 2022 a les comarques de la gran conurbació de Barcelona: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme i Vallès Oriental.(9).Molts de nosaltres no tenim tendència a considerar com abandonat un poble o un mas del qual els seus habitants han hagut de marxar, venent la seva propietat a ciutadans de la conurbació de Barcelona, que l'han reformat per passar-hi el cap de setmana, les vacances o per llogar-lo via Airbnb.
Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat (10).
En l'imaginari col·lectiu no veiem aquests nuclis com a abandonats, malgrat el fet de no estar habitats permanentment: i això val per al Pirineu, però també per la zona litoral. Potser perquè considerem que, si hi ha inversió immobiliària i ocupació temporal, no hi ha abandonament. Un raonament que pot ser correcte, a condició que no confonem mai els conceptes d'abandonament amb el de despoblament.
Probablement, si en lloc de parlar de nuclis abandonats parléssim de nuclis deshabitats, veuríem la realitat d'un desert demogràfic que es recolza en un model territorial delirant que la majoria dels ciutadans del país, i la classe política que escullen cada quatre anys, no semblen tenir ganes de veure.
Nota: Pel que fa al País Valencià et recomano seguir al periodista Agustí Hernández (4) i els seus treballs autoeditats que donen difusió als nuclis deshabitats valencians (i d'altres llocs) i dels tolls i salts d'aigua valencians.
- Arrels: Home page
- Margalida Ripoll Ferrer: A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, Arrels, 29.03.2022
- Pobles abandonats: Home page || Twitter || Instagram || FaceBook
- Agustí Hernàndez: Verkami [1] [2] || Bluesky || Twitter || Instagram || FaceBook || TikTok
- Quim Riera Guitart: Les 20 ciutats més poblades de Catalunya: Badalona supera Terrassa en la tercera posició, El Nacional, 27.12.2023
- El Pallars Sobirà, la comarca amb més places turístiques per habitant, Pallars Digital, 11.07.2018
- Oriol Lapeira Portús: “Al Pallars els treballadors immigrants et parlen en català”, La Mira, 02.10.2023
- Una comarca lleidatana, la més despoblada de Catalunya, Segre, 01.11.2021
- Wikipedia: Comarques de Catalunya per població
- El Govern sotmetrà a informació pública la llei del Conservatori del Litoral el primer trimestre de 2024, Generalitat de Catalunya, 17.11.2023
