Monday, May 26, 2025

geological survey in the swiss alps

Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025


La RTS publicava al Telenotícies d'ahir vespre dos reportatges sobre la situació de l'esllavissada a la Glacera de Birch, a Blatten (Lötschental, Valais / Wallis, Suisse).
El principal problema continua sent el risc de ruptura de la part davantera de la glacera, que fins ara avança a una velocitat de 2,5 a 3,5 metres per dia. El perill més important roman que la glacera es trenqui d'un sol cop, provocant l'esllavissada de nou milions de tones de material en direcció a la vall, provocant la destrucció del poble de Blatten (1).
RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025

Els reportatges de la RTS presentaven el sistema de vigilància dels fenòmens naturals als Alps que ha permès anticipar el moviment de la glacera a fi d'evacuar ordenadament els habitants de Blatten.

Com explica Yves Bühler, geògraf responsable du Groupe de télédétection alpine a l'Institut pour l'étude de la neige et des avalanches (SLF), a Davos (2).
A Suïssa tenim una col·laboració única entre les autoritats que han de prendre decisions, les empreses privades que han desenvolupat sistemes de vigilància d'alta tecnologia, i la investigació pública, que fa els tests de validació d'aquests sistemes i proposa la seva millora.
Aquesta col·laboració en la vigilància de la muntanya es realitza a tres nivells:

RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025
  • Al més alt nivell, els satèl·lits, com els de l'Agència Espacial Europea (ESA), observen els vessants de les muntanyes i registren possibles moviments.
  • En el moment en què identifiquen grans moviments, s'utilitzen drons o helicòpters: "Podem recollir dades molt precises amb drons, avions, helicòpters i satèl·lits – exactament on ho volem". Tanmateix, aquests mètodes tenen un gran inconvenient: en cas de vent fort o mal temps, no es poden recollir dades.
  • Si els helicòpters o els drons no poden operar, llavors s'ha de treballar exclusivament amb sistemes fixos com els radars, que s'utilitzen en muntanyes que presenten una situació de gran amenaça.
Segons Yves Bühler, aquests sistemes són complexos i molt cars, "però poden mesurar amb molta precisió el que està passant, i fer-ho amb una molta alta freqüència". Així, poden registrar acceleracions significatives per a elaborar les nostres previsions.

En el cas de Blatten, aquests tres nivells de vigilància van funcionar. Així, la població va poder ser advertida just en temps de l'agut perill natural.


  1. La situation reste tendue à Blatten, Le Temps, 26.05.2025
  2. Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025

Sunday, May 25, 2025

la mort de pocket i el renaxeiment d'una vella sinagoga


A principis del mes de març t'explicava que l'anunci per Microsoft de la fi del suport de Windows 10 havia desencadenat un viatge vers la informàtica gratuïta i/o open source. En això estic i val a dir que m'ho estic passant molt bé redescobrint coses que havia oblidat i descobrint-ne de noves.

Si al post publicat a principis de gener t'explicava com havia migrat a Raindrop els enllaços i les notes que tenia al OneNote de Microsoft (1), el 22 de maig vaig rebre un email de Mozilla Corporation -l'editor, entre altres del navegador Firefox i de Thunderbird, l'útil de gestió d'email, agenda i contactes - informant-me que havien decidit aturar Pocket (2) el 08.07.2025 i esborrar definitivament els seus continguts el 08.10.2025.
M'havia enganxat a Pocket ja des de molt abans de la seva adquisició per Mozilla, quan era conegut amb el nom de Read It LaterPocket ha estat una eina genial que, gràcies a una extensió al meu navegador (ordinador, mòbil o tablet), m'ha permès guardar per a una lectura ulterior un article que havia trobat interessant a un diari o un magazín, tot associant-lo a uns tags que m'han permès agrupar-lo amb altres articles tractant la mateixa temàtica. El millor de tot és que després podia llegir l'article sense publicitat, tot subratllant amb diferents colors de stabylo el text que em semblava més interessant.
Confrontat altre cop al caràcter efímer de tot allò que hi ha de bo a la vida i a l'eternitat de la bestiesa humana, vaig començar a mirar quina podria ser la millor alternativa de reemplaçament de Pocket. Vaig trobar molts articles. Alguns proposant-me eines que, sense aportar gran cosa de més a les funcionalitats de Pocket, no eren ni gratuïtes ni open source. Altres sí que ho eren, però demanaven un esforç de temps en la seva instal·lació i configuració que no em va semblar interessant.

Al llarg dels anys havia anat acumulant més de 3.500 articles, cadascun amb entre 1 i 4 tags. Com Pocket exportava totes les seves metadades en un fitxer en format CSV, després de fer uns tests amb altres productes, vaig comprovar que Raindrop era capaç de llegir ràpidament el fitxer CSV i de classificar en molt poc temps, gràcies als tags, més de tres milers d'articles. 

Ashkenazic Great Synagogue

Mentre controlava el resultat de la importació de les dades de Pocket a Raindrop, vaig trobar un antic bookmark que va retenir la meva atenció (4). Aquest bookmark enllaçava amb la pàgina web de Baksteen Productions - Baksteen és el nom que un fotògraf neerlandès, Levaronne Lourens, utilitza per publicar les fotografies Urbex (5) que fa arreu del món -, que presentava unes fotografies espectaculars sobre l'estat d'abandonament d'una vella sinagoga de Constanța, a Romania (5). Com les fotografies i el text estan protegits, utilitzaré altres referències per presentar-te aquest edifici.

La gran sinagoga es va construir entre 1910 i 1914, al lloc on es trobava una sinagoga anterior, erigida entre 1867 i 1872. Si has tingut l'oportunitat de llegir l'article que Wikipedia dedica a la ciutat de Constanța, hauràs vist que la seva historia va ser especialment moguda. I que si avui es troba al si de la Unió Europea, durant molt de temps Romania es va trobar dins de les fronteres de l'Imperi turc, i va canviar de mans entre els imperis rus i turc nombroses vegades durant els segles XIX i XX.

L'article en català de Wikipedia ens diu que, a mesura que la població jueva de Constanța va disminuir, la sinagoga va caure en desús. Una manera com una altra d'evitar parlar de l'evolució de la població per ètnies de la ciutat i del que va passar amb la poblacions jueva (també la gitana i la búlgara) durant l'holocaust i, ja més tard, amb la creació de l'estat d'Israel. A l'article en anglès una taula sobre l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat pot explicar moltes coses sense necessitar escriure novelles roses (7).

Kockamica, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Seguint amb la descripció de Wikipediales fotografies mostren que la sinagoga encara estava en ús - i en un estat de conservació més o menys acceptable - almenys fins el 1996. Però un cop l'edifici es va abandonar, el vandalisme el va fer caure en un avançat estat de degradació i en perill d'esfondrament. Insisteixo a recomanar donar un cop d'ull a l'article de la Wikipedia en anglès i la lectura de la taula que ens parla de l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat.

El fet que les imatges que presentaven l'estat lamentable de la gran sinagoga de Constanța es difonguessin arreu del món, i l'interès creixent d'un bon nombre de turistes per visitar-la, va fer que, com pots veure al vídeo, les forces vives de la ciutat s'impliquessin en la seva restauració amb l'objectiu d'incloure la sinagoga en la llista de Monuments Històrics de Romania i al circuit cultural i turístic de la ciutat de Constanța.

DOTTO TV: Lucrările la Sinagogă avansează (Els treballs a la Sinagoga estan avançant), YouTube, 05.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Tot sembla indicar que la reconstrucció de la gran sinagoga aixkenazí (8) de Constanța es farà en un període de temps raonable. No serà el cas del temple sefardita (9) que es va construir entre 1905 i 1908 amb un estil arquitectònic que hom associa arreu amb el del gòtic català (10).
Templul Sefard - 1910, Constanța, Romania
Marius Stirbu: Amintirea unui sinagogi, Constantareala.ro, 24.01.2021

Aquesta sinagoga, coneguda com el Temple sefardita de Constanța (11) va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser utilitzada com a magatzem de municions. Més tard, la seva estructura va quedar molt malmesa a causa d'un terratrèmol. Finalment, l'edifici va ser enderrocat l'any 1989, sota el govern de Nicolae Ceaușescu i amb el consentiment de la Unió Jueva Internacional.


  1. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
  2. Pocket is saying goodbye - What you need to know, Support Mozilla, 2205.2025
  3. Wikipedia: Pocket (service) [en] [fr] [es] [ca]
  4. The grand synagogue, Baksteen Productions
  5. Wikipedia: Urbex [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Constanța [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Constanța - Demographics: Etnicity
  8. Wikipedia: Ashkenazi [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Sephardic [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Catalan Gothic [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Sephardic Temple (Constanța) [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, May 4, 2025

vivaldi browser

Vivaldi Browser - Vivaldi, the first browser for Android Automotive OS, is available in Polestar 2 YouTube, 22.12.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Una de les coses que més empipa a la gent quan navega per Internet és la sensació de sentir-se controlats: pel seu navegador o per unes galetes (cookies) que, en la majoria dels casos, acaba per acceptar sense saber massa bé què acaba de fer (1). Aclaparada per proposicions comercials lligades al nom d'un producte que un dia va estar mirant o, fins i tot, després d'haver-lo comprat!

A principis del mes de març d'enguany vaig publicar un post on t'explicava la meva decisió de migrar a Linux (2) (3). Unes setmanes més tard vaig decidir que havia arribat el torn dels navegadors.
Feia anys que m'havia enganxat a un navegador que vaig instal·lar al mòbil: Opera. Un navegador web gratuït desenvolupat el 1995 per l'empresa noruega Opera Software (4). I que, des del 2016, pertany al consorci xinès Golden Brick Capital. Però ja fa temps que els seus equips l'han anat carregant amb funcions que no m'interessen gaire i amb funcionalitats orientades a mercats dels quals no tinc ganes de fer part.
Vivaldi Browser - Browse in your Polestar 2, YouTube, 15.02.2024

Finalment, em vaig decidir per instal·lar Vivaldi (5), un navegador desenvolupat per una empresa noruega, amb seu a OsloVivaldi Technologies. Creada el 2013 per Jon von Tetzchner i Tatsuki TomitaTetzchner va ser el fundador i antic CEO de la companyia que havia desenvolupat el navegador web Opera. Uns 20 antics empleats d'Opera Software es van unir per acompanyar-lo en la seva nova aventura.

Vinceff - Vivaldi ! Le navigateur web tourné vers l'utilisateur !, YouTube, 03.10.2023

Després d'instal·lar el navegador, vaig carregar els bookmarks que ja tenia sincronitzats a Firefox, Chrome, Edge i Opera. Seguidament, vaig carregar des de la Chrome Web Store (6) algunes de les extensions que m'agrada tenir sempre a mà en un navegador. També l'extensió Plasma Integration que, amb Vivaldi instal·lat a Kubuntu (Linux), fa que els àudios i els vídeos que passo al navegador tinguin una qualitat brutal!

Vivaldi Browser - Switching Search Engines Quickly, YouTube, 26.11.2019

Vaig retrobar el plaer de navegar gràcies a diferents motors de cerca (7): els disponibles per defecte a Vivaldi, i altres que vaig afegir. Canviant les cartes de navegació (els motors de cerca) amb la simplicitat que pots trobar al vídeo que he penjat aquí al damunt.
Segueixo pensant que el motor de cerca de Google és el millor que s'ha fet fins ara. Però també sé que més del 95% de les cerques que faig no necessiten tenir centenars de milers de milions de pàgines indexades als centres de dades, ni necessiten la potència brutal dels servidors de Google (8), tampoc de cap intel·ligència artificial. 
També sé que puc obtenir una resposta més que satisfactòria en motors de cerca que no necessiten transmetre el meu perfil, la meva posició, les meves fotografies, el meu carnet d'adreces, ni els meus hàbits de lectura o de consum a ningú. Entre aquests motors de cerca, les meves simpaties s'orienten actualment cap a DuckDuckGo (9) i Startpage. Aquest darrer, utilitza els resultats de la cerca de Google, que filtra amb un servidor intermediari, de manera que l'adreça IP de l'usuari roman oculta a la curiositat de Google.

Una cerca amb DuckDuckGo presenta com a resultat la recopilació de les respostes de més 400 fonts, que inclouen motors de cerca com ara Bing o Yahoo! i el seu propi rastrejador web (el DuckDuckBot); però cap de Google. També utilitza altres fonts, com Wikipedia. Cal afegir que en els resultats presentats en retorn elimina aquells produïts per les fàbriques de contingut, com ara eHow: 4.000 articles al dia dissenyats específicament per classificar-se en els primers llocs dels índexs de cerca de Google. DuckDuckGo també filtra pàgines amb publicitat i el contingut dels llocs web que considera que tenen estàndards periodístics de baixa qualitat
.
El potencial de la navegació de Vivaldi, es multiplica amb la possibilitat de poder utilitzar els !Bangs de DuckDuckGo, que ofereixen la possibilitat de cercar en llocs web específics de tercers, mitjançant el motor de cerca propi d'aquests llocs, com ens mostra el següent vídeo.

Sean Work - What are DuckDuckGo Bangs? YouTube, 03.04.2018

Tornant a les velles llegendes d'Internet, els vells de la tribu recorden que, en 2014, Opera Software va tancar la pàgina web MyOpera: l'antic lloc de trobada des del qual, gràcies a les discussions i iteracions entre usuaris i programadors, el navegador Opera va sortir de les tenebres i va veure la llum.

Aquest fet va provocar la ira del creador d'Opera, (el pots trobar al vídeo que obre el post d'avui) que es va transformar en una mena de mag Gàndalf, i va decidir crear la Comunitat Vivaldi (Vivaldi Social, a continuació), destinada a proporcionar un fòrum de discussió que, recollint les idees expressades per la comunitat, va llançar la primera versió del navegador Vivaldi el gener de 2015. 

Vivaldi Social (10) és una instància d'una xarxa social lliure i descentralitzada: Mastodon (10), amb uns servidors que es troben a Islàndia, però que fan part d'una xarxa coneguda com Fediverse (11): joc de paraules entre federació i univers, un conjunt de serveis de xarxes socials capaços de comunicar-se entre si utilitzant protocols de comunicació estandarditzats. 

Així, diferents servidors independents del Fediverse, anomenats «instàncies» o «nodes», ofereixen diferents serveis de xarxes socials, blocs o llocs web, alhora que permeten als seus usuaris d'aquests servidors intercanviar informació gràcies al protocol de comunicació que comparteixen.

WordPress.com - What is the Fediverse? YouTube, 29.07.2024


  1. Alicia Hegar: Las cookies dejan más migas que nunca, La Marea, 28.04.2025
  2. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
  3. End of 10: Home page
  4. Opera Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  5. Vivaldi Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  6. Google - Chrome Web Store
  7. Wikipedia: Search Engines [en] [fr] [es] [ca] || Paula Miguel: Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca, El Diari de l’Educació, 30.04.2025
  8. Wikipedia: Comparison of search engines
  9. DuckDuckGo : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  10. Vivaldi Social: Site || Jon von Tetzchner: Introducing Vivaldi Social, your new federated social-networking home, Vivaldi Blog, 15.11.2022
  11. Mastodon: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  12. Fediverse: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]