agrivoltaics - catalunya

‘grape yields under solar panels 20-60% higher…highest increase, 60%, Chardonnay grapes, Marselan (30%) Grenache blanc (20%)…2nd trial yield increase >30%…attributed to moderating temperatures, increasing humidity, reducing irrigation needs by 20-70%…protects against frost, mortality reduced 25-50%’

[image or embed]

— Commercial Solar Guy (@commercialsolarguy.com) 30 novembre 2024 à 13:46

@david-guasch.bsky.social

En un moment en què els interessos de la indústria de les energies fòssils estan recuperant la idea d'oposar l'ús del sòl destinat a la producció d'energia solar amb el seu ús per a la producció agrícola, crec que pot ser interessant donar un cop d'ull a un post que vaig publicar el novembre del 2022: Agrivoltaics (1) on et presentava algunes experiències de l'agrivoltaica a Espanya (2) (3): la combinació de la producció agrícola i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques.

Potser també val la pena recordar un altre post publicat un any més tard (5), on et parlava de les iniciatives de l'agrivoltaica a Catalunya i d'un article publicat a La Vanguardia, que ens deia què, un cop superades les primeres etapes del Via Crucis administratiu imposat per l'administració de la Generalitat de Catalunya d'aquell temps, s'estaven tramitant les autoritzacions de les primeres plantes agrivoltaiques de la Catalunya Sud a: Montblanc (Conca de Barberà), Vilagrassa (Urgell) i Ulldecona (Montsià) (6).

T'he de confessar que no he seguit el procés de les autoritzacions d'aquelles plantes agrivoltaiques. Però un article publicat per PV Magazine (France) en maig del 2024 em va fer pensar que, a més dels trens de rodalies, a la Catalunya Sud segueix havent-hi un problema amb la manca de puntualitat, almenys pel que fa a la transició energètica (7):

La Generalitat de Catalunya posa a disposició del sector agrari una sèrie de directives tècniques per fer compatible la producció d'energia solar i l'agricultura. Aquesta és una primera definició oficial d'agrovoltaisme. La regió està estudiant la seva implementació en diversos projectes, un dels quals ja està en funcionament (...).

L'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) ha desenvolupat el primer projecte pilot d'agrivoltaica en arbres fruiters de Catalunya, el cost del qual, finançat pel Fons Climàtic, puja a 813.389 € i tindrà una durada de 5 anys. Es tracta d'una estructura metàl·lica amb plaques fotovoltaiques destinades no només a produir electricitat, sinó també a protegir dels elements una explotació d'arbres fruiters.

Concretament, es tracta de dues plantacions de 2.880 m² ubicades a Mollerussa (Lleida). En total, i per a totes les instal·lacions, es van instal·lar 322 plaques fotovoltaiques amb una producció energètica màxima de 165 kW, en dues plantacions de pomeres: una de Gala i l'altra de Golden.

CNEWS - Première centrale agrivoltaïque dynamique au monde, YouTube, 05.07.2019

Mentre a la Catalunya Sud la Generalitat es dedica a publicar reglaments i a llençar projectes pilot, a la Catalunya Nord, una empresa de Lió (Lyon, France) Sun'Agri (8) presentava en 2019 la primera central agrivoltaica dinàmica del món. Ubicada a Trasserra (Tresserre, France), un poble de la comarca del Rosselló, aquesta central es va construir gràcies al suport de la regió Occitanie-Pyrénées-Méditerranée (9).

Recentment, a un article publicat en novembre del 2024 a PV Magazine (International) (8), Sun'Agri declarava que els mòduls fotovoltaics van ajudar a regular les fluctuacions diàries de temperatura, reduint els pics de calor a l'estiu i les caigudes de la temperatura a l'hivern, fent que els rendiments de raïm sota les plaques solars fossin entre un 20% i un 60% més elevats que a les zones sense plaques. L'augment del rendiment més elevat, un 60%, es va observar en el raïm Chardonnay, seguit del Marselan (30%) i la Garnatxa blanca (20%) (10). Altrament, la moderació de les temperatures i l'augment de la humitat van reduir les necessitats de reg entre un 20 % i un 70%. La protecció contra les gelades va reduir la mortalitat entre un 25% i un 50%.

Com ja fa anys que ens coneixem, espero amb curiositat veure si la publicació dels resultats del projecte pilot de la Generalitat de Catalunya, té en compte en la seva anàlisi de cost-benefici l'interès de la sobirania en la producció i la instal·lació de plaques solars a Catalunya, l'interès de la sobirania alimentària de la seva població i la contribució de les centrals agrivoltaiques per a evitar el despoblament de les comarques de l'interior gràcies a la creació de llocs de treball de qualitat.

---

1. Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
2. Wikipedia: Agrivoltaics [en] [fr] [es] [ca]
3. Todas las ventajas de la agrivoltaica, ENEL Green Power
4. Veure La febre de l'hidrogen verd, publicat en aquest blog el 03.12.2023
5. Antonio Cerrillo: Llegan las primeras plantas agrovoltaicas, La Vanguardia, 01.10.2023
6. Marc Belzunces: Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020
7. Pilar Sánchez Molina: La Catalogne fixe les premières lignes directrices pour l’agrivoltaïsme, PV Magazine (France), 10.05.2024
8. Sun'Agri: Home page
9. Sun'Agri: La première centrale agrivoltaïque au monde - Le domaine de Nidolères
10. Gwénaëlle Deboutte: Agrivoltaics can increase grape yield by up to 60%, PV Magazine, 29.11.2024

miren etxezarreta

José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024

@david-guasch.bsky.social

El dijous 09.01.2025, després d'un vol sense incidències, quan l'avió va arribar a prop de Ginebra (Genève, Suisse) es va trobar amb unes condicions meteorològiques que li van impedir d'aterrar, i va haver de fer-ho a Lió (Lyon, France). Més d'una hora després que arribéssim a Lió, van sortir els autocars que ens havien de portar a Ginebra.

Ja feia estona que era nit tancada però, com ja havia dormit prou durant el vol, no tenia gaire son. Vaig obrir el mòbil per acabar de llegir les últimes pàgines d'un llibre de José Corrales: Las chicas del muro (1) que feia temps que m'havia descarregat i havia llegit a estones durant el mes de desembre.

En acabar el llibre, vaig donar un cop d'ull a BlueSky i vaig veure un article publicat per Kaos en la red que enllaçava amb un vídeo de YouTube que presentava l'acte d'homenatge que l'ajuntament d'Ordizia (Gipuzkoa, Euskadi) havia organitzat el 23.11.2025 a una filla d'aquell municipi: Miren Etxezarreta. Un vídeo que presentava el seu arxiu i una beca d'Economia Critica que porta el nom d'aquesta professora (2).

Veient el vídeo amb què he obert el post d'avui, del que et recomano saltar-te una introducció que, amb la millor de les intencions, dura gairebé 6 minuts, em van venir un munt de vells records.

Havia acabat la meva llicència en Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el mes de juny del 1986. El mateix mes que vaig obtenir el diploma de Màster en Informàtica Aplicada al Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. El mateix any que havia obtingut el Certificat d'Aptitud Pedagògica de l'Institut de Ciències de l'Educació.

Pocs dies després d'acabar el curs, l'Anna Cabré (3) em va contractar per treballar com a informàtic al Centre d'Estudis Demogràfics (CED) (4).

UAB pays homage to demographer Anna Cabré

Tot havia anat massa ràpid i tenia el sentiment que els esdeveniments dirigien la meva vida. Encara no havia signat cap contracte amb el CED, però ja havia començat a familiaritzar-me amb els seus sistemes informàtics i uns programes que, encara avui, estic segur que hom consideraria d'informàtica de punta.

Tot va començar a posar-se en ordre al meu cap quan em va contactar un professor del Departament de Geografia de la UAB amb qui em vaig sentir molt unit al llarg de la meva carrera: en Manuel de Miró i Orell (5). En Manel em va dir que el departament havia creat una plaça de Professor Ajudant a l'àrea de Geografia Física i em va animar a presentar-me al concurs públic per accedir-hi.

Tot i que la idea em va engrescar, vaig contactar amb l'amic Josep Fontana (6) per saber què en pensava. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que vaig publicar a un post en aquest blog el 29.08.2019 (7).

A Josep Fontana, gairebé se li va travessar el glop de la cervesa que estàvem bevent a una terrassa quan vaig dir-li que havia declinat acceptar el lloc de treball que m'havia ofert l'Anna Cabré al Centre d'Estudis Demogràfics (CED), i que vaig preferir treballar com a professor ajudant a l'àrea de Geografia Física del Departament de Geografia de la UAB.

Tot seguia anant a una velocitat vertiginosa, però ara anava en una direcció que jo havia tingut l'oportunitat d'escollir.

Després d'agrair a l'Anna Cabré haver pensat en mi per a treballar al CED, vaig començar a preparar els treballs pràctics i de terreny dels estudiants del primer cicle que tindria al meu càrrec. També els de la troncal de segon cicle amb qui començaria a treballar el 1987. Seguia treballant durant les nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia de la UAB, en la federació de sistemes que no havien estat concebuts per a treballar junts: SPSSx, Map Analisys Package i altres. I preparant la línia de recerca que, un cop acabats els cursos del doctorat, em permetrien tirar endavant la meva memòria de tesi doctoral.

Miren Etxezarreta - Semana Galega de Filosofía sobre la “estrategia del olvido en el capitalismo” 2013

Tot anava més o menys sobre rodes quan, uns mesos més tard, un altre professor del departament, en Joan Sabí (8), em va dir que una catedràtica de la facultat d'Economia de la UAB: Miren Etxezarreta (9), havia contactat amb ell per participar com a expert en cartografia digital en un projecte finançat per la Diputació de Barcelona. Em va dir que del que es tractava en realitat era de produir la cartografia digital associada al projecte, que no l'interessava i que m'havia designat a mi per ocupar-me de fer-la.

La feina no em mancava i aquell projecte no m'aportava res en el terreny acadèmic. Així que vaig tocar el tema amb l'amic Josep Fontana. Et passo un resum del resultat de la nostra conversa que pots trobar al post que vaig publicar en aquest blog el 29.08.2019 (7).

Va passar gairebé el mateix quan vaig treballar a un projecte dirigit per Miren Etxezarreta. També en aquest cas, hi havia un munt de gent que hauria matat per estar al meu lloc. Quan se'n va assabentar, en Josep Fontana em va deixar ja per impossible. Finalment, vaig treballar amb ella en una feina que no m'entusiasmava particularment i de la que el millor que vaig traure va ser conèixer un bon amic amb qui segueixo tenint un contacte diari: l'Antoni Montseny Domènech (10).

A l'equip de Miren Etxezarreta hi havia dues estudiants de segon cicle, a més de l'Antoni Montseny (10) i en José Iglesias Etxezarreta, fill de Miren. A mi m'agradava, seguia amb interès els seus raonaments, prenia nota de les seves directrius ...

Antiavalots dels Mossos a l'interior del campus de la UAB | Autor: Ismael Khayal

Però, francament, no tenia ni el temps ni la motivació per implicar-me més enllà de l'estrictament necessari. Fonamentalment, per tres motius: el primer, que acabava de conèixer una noia amb qui avui fa 36 anys que em vaig casar. Altrament, passava moltes nits al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia, també vaig passar les vacances de cap d'any al Laboratori d'Anàlisi d'aigües i sòls del Departament de Geografia preparant les classes de pràctiques i les sortides de camp. També seguia els Cursos de postgrau i seguia amb el treball de recerca de la meva memòria. Last but Not Least, la UAB vivia un intens moviment de revolta que no m'hauria perdut per res del món. Un moviment que va acabar amb l'ocupació del rectorat pels estudiants i el seu desallotjament pels Mossos, que van entrar per primer cop a la UAB el febrer del 1987 (11).

L'ocupació del Campus de la UAB pels Mossos em va permetre seguir preparant el treball de camp pels cursos de segons cicle i per la memòria de recerca de la meva tesi doctoral. Recordo que, a una d'aquelles sortides de camp, em va acompanyar lo tio Hands, qui també va conèixer durant aquelles mobilitzacions a qui avui és la seva dona, la tia Emma (12).

Reconec que vaig ficar a Miren davant d'una situació impossible i que la vaig traure de polleguera en més d'una ocasió. La data de lliurament dels resultats del projecte s'apropava i jo no estava gaire implicat en el projecte, desaparegut entre el meu treball docent i de recerca a la UAB i la meva vida personal, amb l'afegit de no perdre'm ni les assemblees ni les mobilitzacions dels estudiants.

En aquest context, reconec que devia ser molt difícil per Miren mantenir la seva reputació de capdavantera del marxisme radical de la UAB i desfer-se de mi, malgrat que jo no vaig fer res d'altre perquè aquest fos el resultat.

Afortunadament, l'Antoni Montseny va decidir aprofitar els permisos del servei militar per fer-se càrrec de la feina i tirar endavant amb el projecte durant les mobilitzacions. Quan aquestes van acabar, no diré que Miren em va acollir amb els braços oberts, però tampoc em va fer cap show: la nostra relació es va desenvolupar en un terreny professional, sense retrets.

Mentre l'autocar que em portava des de Lió a Ginebra anava devorant els kilòmetres d'una autopista gairebé deserta al voltant de la mitjanit, tornar a veure i sentir la veu de Miren al vídeo amb què he obert el post d'avui em van fer reviure un munt de records, dels quals he compartit amb tu solament alguns car, com ja pots imaginar, n'hi ha molts més!

---

1. José Corrales: Las chicas del muro, Ediciones B, 23 febrero 2023
2. José Iglesias Etxezarreta: Presentación del archivo y beca Miren Etxezarreta, Ordizia, YouTube, 29.11.2024
3. Wikipedia: Anna Cabré [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Centre d'Estudis Demogràfics [en] [fr] [es] [ca]
5. Veure The Global Carbon Project, publicat en aquest blog el 13.03.2019 || Manuel de Miró: Morfología y estructura del margen continental del Ecuador, República del Ecuador, Instituto Oceanográfico de la Armada, 1976
6. Wikipedia: Josep Fontana [en] [fr] [es] [ca]
7. Veure Josep Fontana ens ha deixat, publicat en aquest blog el 29.08.2018
8. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest blog el 18.01.2024
9. Wikipedia: Miren Etxezarreta [en] [fr] [es] [ca]
10. Antoni Montseny Domènech, Diputació de Barcelona, Fitxa biogràfica
11. La universitat dels antiavalots, Llibertat.cat, 20.06.2012
12. Veure Passats tèrbols (4), publicat a El Geògraf Solitari el 06.11.2008

neil degrasse tyson

Free Thinker - Best of Neil deGrasse Tyson Amazing Debate Arguments (Part 1), YouTube, 25.12.2017

@david-guasch.bsky.social

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Dos vídeos d'un dels millors astrofísics i divulgadors científics del món. Una lògica brutal i un remarcable sentit de l'humor.

Free Thinker - Best of Neil deGrasse Tyson Amazing Debate Arguments (Part 2), YouTube, 26.12.2017

---

el pont de la solidaritat

Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min.

@david-guasch.bsky.social

Desconec si els canvis en la direcció del canal valencià À punt, decidits pels responsables de la catàstrofe de la DANA, podran acabar per fer desaparèixer el periodisme de molt alta qualitat que vam descobrir en aquest canal (1). 

Si és el cas, abans que desaparegui de les pàgines de la cadena, m'agradaria recordar un reportatge carregat d'informacions i d'emocions que mai hauríem d'oblidar.

Parlo del reportatge realitzat per l'equip de Zoom amb què he obert el post d'avui (2): si no pots activar el vídeo punxant la seva imatge, fes-ho des de la seva llegenda o punxant aquí.

"La DANA s’ha convertit en la pitjor desgràcia que hem patit els valencians. A les perdudes humanes s’uneix el fet que moltes persones ho han perdut absolutament tot. L’endemà de la tragèdia, moltes persones ja intentaven oferir ajuda. Milers de ciutadans es van organitzar a través de les xarxes socials i grups de missatgeria instantània per a eixir cap als pobles afectats, amb pales, graneres o poals. Una marxa massiva, sense precedents, per a ajudar els que més ho necessitaven.

En Zoom, destacarem el gran treball de la joventut valenciana que es va ocupar de socórrer els veïns dels pobles afectats i ajudar-los sense pensar-s’ho dos vegades."

---

1. Salvador Enguix: El PP y Vox tomarán esta semana el control de la radio televisión valenciana, La Vanguardia, 16.12.2024
2. Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min. © À Punt Mèdia SAMC 2024

la migració des de X fins a Bluesky

Xataka: Como pasar a BLUESKY desde TWITTER: Consejos y trucos de esta red social, YouTube, 26.10.2024

@daveguasch

Feia temps que estava pensant fer-ho. Fa uns dies, finalment ho vaig fer. Després d'un llarg període de temps a Twitter, vaig decidir crear un nou compte a Bluesky.

Hi ha gent que, per a fer el mateix pas que jo he fet, ha cregut necessari donar un munt de raons (1), entre elles les conegudes de la violència verbal i la toxicitat dels boots de la dreta extrema i de l'extrema dreta.

Com no he fet gairebé res d'altre que repiular tweets que han publicat altres persones amb qui comparteixo l'opinió; per compartir articles que he trobat interessants en la premsa científica i tecnològica; per evitar ficar-me en discussions intranscendents amb gent intranscendent, no he viscut les agressions verbals ni la toxicitat que altres han rebut diàriament. 

També és veritat que he gaudit d'aquesta situació inusual pel fet d'haver bloquejat a centenars de carallots tan bon punt els identificava.
En la meva decisió d'obrir un compte a Bluesky, va pesar -i molt!- el fet que Elon Musk decidís que el fet d'haver bloquejat a centenars de carallots no m'impediria retrobar els seus posts. I encara més, el munt de posts que rebia cada dia amb els missatges propis del programa electoral de Donald Trump durant les eleccions presidencials dels EUA.

He de confessar-te que, quan vaig arribar a Bluesky, em vaig sentir un xic decebut de no trobar gairebé ningú d'entre la gent que seguia a Twitter. Així que vaig començar per crear llistes amb els comptes dels diaris que segueixo habitualment. Tampoc hi eren tots, però els que seguia més freqüentment hi eren, tot i que el nombre de notícies publicades era sensiblement inferior a les que publicaven a Twitter.

Source: HelloQuitteX‬ ‪@helloquittex.bsky.social‬

Tot d'un cop, em vaig trobar davant d'un desconegut confort de lectura. Podia anar llegint els tweets amb les notícies dels diaris sense interrupcions publicitàries. A poc a poc vaig realitzar que aquells diaris anaven publicant gairebé el mateix contingut a Bluesky que el que publicaven a Twitter. Tot d'un cop, també he anat retrobant aquella gent que seguia a Twitter. I, a poc a poc, em vaig adonar que estava arraconant la vella aplicació i gairebé ja només llegia a BlueSky allò que m'interessava.

Pel que fa als comptes dedicats a la ciència i a la tecnologia que he seguit durant tant de temps a Twitter, he de dir que també vaig trobar un buit al principi. Un buit que contrastava amb alguns articles que havia llegit en el sentit d'una anunciada fugida en massa dels seus propietaris a les pàgines de BlueSky (2). En alguns articles havia llegit que després dels canvis recents d'Elon Musk, una migració que semblava gradual s'havia convertit en una estampida (3). En altres articles vaig llegir que aquest moviment s'explicava pel fet que els investigadors afirmen que BlueSky ofereix més control sobre el contingut que consulten i les persones amb qui interaccionen (4). Finalment, hom afegia els comptes de recerca en medecina a aquest moviment de fugida (5).

Sobre la mencionada gestió dels continguts, Mashable publicava el passat 26 de novembre un article del qual et tradueixo un paràgraf (6).

BlueSky és una empresa extremadament petita que està fent front a una explosió de nous comptes d'usuaris. El 15 de novembre, la plataforma va publicar que estava rebent 3.000 nous comptes per hora, en comparació amb els 360.000 nous comptes que havia enregistrat per a tot el 2023. "Estem treballant de valent per eliminar ràpidament el contingut més nociu, com ara el CSAM. Amb l'afluència de nous usuaris també hem identificat un augment de l'activitat de correu brossa, estafes i trols; és possible que n'hàgiu vist alguns (...) Agraïm la vostra paciència mentre constituïm el nostre equip de moderació fins a la màxima capacitat i incorporem nous membres de l'equip per donar suport a aquesta càrrega".

Fa uns dies, The Guardian publicava un article on afirmava que: La plataforma de Musk havia perdut  2,7 milions d'usuaris actius als EUA en dos mesos, mentre BlueSky havia guanyat 2,5 milions (7).

Source: Clubic

Si tens un compte a Twitter i et sedueix la idea d'obrir un altre a BlueSky, pensa que hi ha un munt d'eines que et permeten moure els teus seguidors i els teus tweets des de l'antic compte al nou. No tinc ni idea de si funcionaran els likes o els retweets que hagis pogut fer a l'antic compte quan passis al nou, però tinc com el sentiment que si tenien enllaços amb comptes que també s'han mogut a BlueSky és probable que no funcionin.

Si fas aquesta recerca a Google: migration from X to Bluesky traduint-la a la teva llengua de preferència. Trobaràs un munt de pàgines plenes de consells perquè puguis dur a terme la migració del teu compte de manera senzilla. En tot cas, per evitar trobar-te amb conceptes només accessibles per a iniciats, et proposo que no oblidis de consultar, en primer lloc, la pàgina oficial de BlueSky: Bluesky Migration.

Just per l'anècdota, hi ha un equip que s'ha proposat amagar-li a Elon Musk el dia de la nominació de Donald Trump com a president: HelloQuitteX (8). Aquest equip et proposa inscriure't a una llista que, automàticament, migrarà el teu compte junt amb tots els altres comptes que s'hagin inscrit. I ho farà el 20 de gener de 2025, el dia de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels EUA, amb l'objectiu de moure col·lectivament els comptes de Twitter de la llista vers altres alternatives que respectin la llibertat d'expressió.
WARNING !!!

Hi ha un detall molt important que no trobaràs a molts dels manuals i vídeos on t'expliquen com moure el teu compte des de Twitter a BlueSky. De manera similar al que pot passar amb la usurpació de la teva identitat si canvies de número de telèfon mòbil (9), quan suprimeixes el teu compte de Twitter, el teu nom d'usuari/àlies es torna a posar al mercat. Qualsevol nou usuari de la plataforma pot, si has suprimit el teu compte, tornar a registrar-se amb el teu antic nom d'usuari/àlies. Twitter ho indica molt clarament a la seva pàgina d'assistència dedicada a la supressió del compte (10):

"Un cop s'hagi suprimit el vostre compte quan hagi finalitzat el període de desactivació de 30 dies, el vostre nom d'usuari estarà disponible per crear altres comptes de Twitter."

Res no impedeix doncs que un nou usuari utilitzi el teu antic nom d'usuari/àlies, que retrobi la teva imatge a la xarxa i usurpi la teva identitat per a publicar tot allò que pugui passar-li pel cap.

Pots evitar-ho deixant obert el teu compte, suprimint tots els missatges si no vols deixar cap record a la plataforma i deixant de seguir tots aquells comptes que seguies.

Tanmateix, de tant en tant, hauràs de connectar-te a Twitter. Si més no, per fer acte de la teva presència, car la plataforma també té el costum de netejar els comptes inactius.

---

Altres enllaços d'interès:

• Chloé Sondervorst: Petit guide de recherche sur Bluesky pour trouver les infos qui vous intéressent, Bluesky, 13.11.2024
• Un risque d'usurpation d'identité en cas de suppression de son compte X, Radio France, 28.11.2024
• Yúbal Fernández: Guía de inicio a Bluesky: qué es, cómo funciona, qué son los feeds y cómo configurarlo, Xataka, 24.11.2024
• Yúbal Fernández: Trucos Bluesky: 21 funciones y consejos para exprimir al máximo la red social, Xataka, 10.12.2024
• ClearSky: si vols saber si algú t'ha bloquejat a BlueSky.
  

---

1. Manuel G. Pascual: “X ya no me aporta nada”: la victoria de Trump precipita la huida de usuarios a otras redes sociales, El País, 15.11.2024
2. Amina Jover: Por qué los científicos están abandonando X y se están mudando a Bluesky en masa?, eldiario.es, 25.11.2024
3. Kai Kupferschmidt: Like ‘old Twitter’: The scientific community finds a new home on Bluesky, Science.org, 20.11.2024
4. Smriti Mallapaty: ‘A place of joy’: why scientists are joining the rush to Bluesky, Nature, 21.11.2024
5. Katie Palmer: Bluesky is the new destination for X/Twitter’s health and science community. Here’s why, STAT (Reporting from the frontiers of health and medicine), 21.11.2024
6. Chase DiBenedetto: Bluesky ramps up content moderation as millions join the platform, Mashable, 26.11.2024
7. Raphael Boyd: From X to Bluesky: why are people fleeing Elon Musk’s ‘digital town square’?, The Guardian, 11.12.2024
8. HelloQuitteX: Home page
9. ¿Vas a dar de baja tu número de teléfono móvil? Desvincúlalo de todas tus redes sociales, Facua.org, 10.12.2024
10. Geoffroy Ondet: Migration vers Bluesky : pourquoi il ne faut pas complètement supprimer votre compte X/Twitter, 01.Net, 18.11.2024

la demeure du chaos

Le Nouvel Obs - La Demeure du Chaos, prototype du musée de demain, YouTube, 22.10.2019

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu la visita a un museu d'art contemporani atípic: La demeure du chaos (1), un museu d'art contemporani que, segons el mitjà de transport que utilitzis, es troba entre 10 a 40 minuts de Lyon (France).

La demeure du chaos és un museu d'art contemporani privat, a l'aire lliure i d'accés lliure i gratuït, que anualment gaudeix de gairebé el doble de visitants que el Musée d'Art Contemporain de Lyon. Creat l'any 1999 per Thierry Ehrmann (2), s'estén per més de 9 000 m² i es materialitza amb un recorregut museístic únic al món. Compost per més de 6.000 obres d'art, principalment 4.500 escultures d'acer en brut, que pesen fins a diversos centenars de tones. Un museu on conviuen nombroses instal·lacions: restes de meteorits, un helicòpter aixafat a terra, carcasses carbonitzades d'automòbils, inscripcions gegants pintades a parets, terres i sostres, escultures amenaçadores de ferralla rovellada, restes d'incendis, bigues i estructures de formigó, calaveres monumentals ...

Thierry Ehrmann (2), fill d'un gran industrial químic proper a l'Opus Dei, és un escultor plàstic que, dos anys abans de la creació de La demeure du chaos va crear la pàgina Web: ArtPrice.com (2), que va esdevenir líder mundial de la informació sobre el mercat de l'art. Una pàgina que dona accés a un fons documental únic de més de 858.100 artistes, i a 30 milions de resultats de subhastes, índexs i anàlisis economètriques, i fer un seguiment de les subhastes passades, actuals i properes de 7.200 cases de subhastes d'arreu del món. Una pàgina Web cotitzada en borsa, amb els beneficis de la qual, Thierry Ehrmann finança el seu museu.

La Taverne D'Hunerva: La demeure du chaos - Visite spirituelle, YouTube, 27.02.2017

---

1. la Demeure du Chaos: Home page || Wikipedia || Instagram || Flickr || Vimeo || Facebook
2. Wikipedia: Thierry Ehrmann || ArtPrice.com

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024

@daveguasch

Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

A las 13 horas @carlos_mazon_ hizo una declaración donde decía que a las 18 horas todo estaría mejor y que la Dana se iba hacia la serranía de Cuenca. Esto no es de dimisión, es de carcel pic.twitter.com/UDZBuSRkcU

— Pep Doménech (@pepdomenech55) October 30, 2024

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:

El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.

Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleria, Rubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:

L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

➡️ El agua va a seguir su cauce natural y las crecidas, forman parte de su dinámica natural inundando las llanuras de #inundación elevando la vulnerabilidad.
🔹 Modificación de los usos del suelo 👉 de zonas agrícolas a zonas urbanas.#OrdenaciónTerritorial #dana #Valencia pic.twitter.com/PmAi8cXbzo

— Víctor Manuel Fernández De La Cotera Blázquez (@VctorManueFdez) October 30, 2024

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.

NUEVO | Tres de cada diez viviendas afectadas por la DANA en Valencia se construyeron en zona inundable durante la burbuja

Un análisis de todos los edificios para uso residencial del Catastro, la zona inundada preliminar delimitada por @CopernicusEMS y el Patricova

+👇🏻 pic.twitter.com/9TmpapizE5

— DATADISTA (@datadista) November 3, 2024

Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.

Hui @zoomAPunt aborda el retrocés de l'horta valenciana, recordant com es van expropiar a centenars de persones que tenien sa casa a la pedania de la Punta per a construir la zona d’activitats logístiques (ZAL), que havia de cobrir les necessitats del port de València.
🕥22:45 h… pic.twitter.com/rY2mKGedVp

— À Punt (@apunt_media) December 2, 2024

Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.

El Gobierno de Mazón prevé levantar la prohibición de construir en 1.100 hectáreas de terrenos inundableshttps://t.co/3gQW1Ifr0G

— Ignacio Escolar (@iescolar) December 1, 2024

Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.

---

1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024