Tuesday, November 15, 2016

el futur de la política energètica als usa

A causa d'una cultura democràtica singular, els periodistes de l'estat espanyol segueixen demostrant que tenen un gran problema per diferenciar la política real d'allò que està lligat al show mediàtic propi d'una campanya electoral. A això s'han d'afegir uns problemes de comprensió de la llengua anglesa i de la cultura americana que tenen com a resultat una percepció de la realitat francament millorable.  

Jo crec haver-me fet una bona idea de quina podria ser la política energètica als USA durant el proper mandat de Trump amb la lectura d'un parell d'articles que vaig llegir a Bloomberg (1) i a Forbes (2), que't recomano llegir i que't resumeixo a continuació:

Mentre molts americans es demanen quina serà la política energètica de la nova administració, alguns analistes veuen en la borsa els seus primers signes: per exemple, el dia després de les votacions, la caiguda d'un 12% del preu de les accions de Vestas Wind Systems, fabricant de turbines eòliques i la pujada d'un 73% del preu de les accions de Peabody Energy Corp. Afegiu que Trump es vol carregar un munt de regulacions, entre elles la de producció de carbó i que vol sortir del Tractat de Paris pel Clima i ja teniu l'escenari de catàstrofe ambiental contra el que tots ens hem d'unir.

Sols que ... val la pena començar a donar un cop d'ull a l'article de Bloomberg (1)
  • Els subsidis al sector de l'energia solar i a les eòliques probablement no canviaran. Creats en 2005 per un president republicà: George W. Bush, van ser prorrogats per un Congrés amb majoria republicana a finals de l'any passat. Donat el seu ampli suport, és poc probable que siguin derogats.
  • El cas és que, fins i tot sense subsidis, les energies renovables són ja més barates. Els preus dels panells solars continuen baixant més del 15% anual, des de 2013 en mitjana. En termes de producció d'electricitat per a la xarxa, l'energia solar amb subsidis ja és més barata que la produïda amb carbó a bona part dels USA: sense subsidis per ara només a tres estats. Fins i tot si els subsidis es retiressin sobtadament l'any vinent la indústria es recuperaria, car els preus continuen baixant.
  • El desmantellament dels objectius d'eficiència energètica pels vehicles, establerts per l'administració Obama, no són una bona noticia i podrien significar el retorn als grans Pick-Up i SUV. Sembla confirmar-ho que les accions dels fabricants d'automòbils hagin pujat i que les accions de Tesla hagin caigut un 4,9% dos dies després de l'elecció. Però l'impacte per Tesla no seria catastròfic car el preu de les bateries segueix baixant ràpidament i, a principis de la dècada de 2020, els cotxes elèctrics seran més barats i més funcionals que els seus equivalents de gasolina. La reducció dels estàndards d'eficiència faran que els cotxes de gasolina siguin una mica més barats de fabricar, però també seran molt més cars de mantenir.
  • La construcció de pipelines prevista en el programa de Trump no farà baixar el preu de la gasolina. I la supressió dels tractats de lliure comerç amb Mèxic perjudicaran menys a Tesla, que produeix als USA, que no pas als fabricants de vehicles contaminants entre els quals: Ford, GM i Fiat-Chrisler han invertit des de 2010 més de 24 miliars de US$ a Mèxic per la construcció de noves plantes a les que deslocalitzar la producció americana. El cost de l'eventual retorn d'aquestes plantes als USA o la taxació aranzelària dels vehicles haurien d'impactar el futur preu de venda d'aquest tipus de vehicles.  
Un altre article que't recomano llegir el van publicar el dia després de les eleccions a Forbes (2). Davant de tots els signes anunciadors d'una catàstrofe climàtica en el programa de Trump hi ha la realitat. La realitat econòmica i la realitat institucional dels USA. 
  • Els USA són un estat federal i són els estats qui decideixen sobre els subsidis o els crèdits que es concedeixen a les energies renovables. Aquestes ajudes no s'expliquen necessàriament pel color del partir que governi: per exemple, a dos estats profundament republicans com Louisiana o Colorado els residents poden obtenir, per la compra d'un cotxe elèctric amb bateria de llarg abast, un crèdit fiscal de gairebé 10.000 US$ al primer estat i de 5.000 US$ al segon. Tampoc seria judiciós d'oblidar que hi han estats amb majoria de vot republicà que són uns importants actors en la producció d'energia d'origen eòlic: Texas, Kansas i Oklahoma, o en la producció d'energia d'origen solar: com Arizona o Carolina del Nord.
  • I que passarà amb la producció de carbó? Mentre els analistes assumeixen que el carbó farà un gran retorn sota l'administració Trump, jo no apostaria un dolar avui per aquesta possibilitat. Ja hem vist que, a dia d'avui, hi ha tres estats on no pot competir en costs amb l'energia solar. Però tampoc pot competir en costs amb el gas natural obtingut via el fracking (tampoc pot fer-ho l'energia nuclear sense una taxa sobre el CO2, i Trump no sembla estar per introduir noves taxes). La única possibilitat de tornar a obrir les mines rau doncs en l'exportació a un país que està tancant les seves: Xina. Sols que l'exportació del carbó a Xina i a d'altres mercats asiàtics hauria de passar pels terminals portuaris sota l'administració dels estats de Califòrnia, Oregon i Washington, que recentment han tancat els terminals del carbó i les seves instal·lacions ferroviàries. I el mateix passa amb els terminals de Colúmbia Britànica (Canadà). En resum, que la producció d'un carbó que no seria rentable pel consum intern i, ara mateix, impossible d'exportar, no té cap sentit.
Trump té al seu programa la definició d'una estratègia de ruptura de tractats de lliure comerç, l'imposició de drets duaners per a protegir la industria local i la creació de llocs de treball i l'objectiu d'assegurar la competitivitat de la industria americana gràcies a una energia a bon preu i de producció local. A causa de la seva edat i la de la penya que l'envolta, l'estratègia energètica de Trump està basada en la utilització de combustibles fòssils, sense tenir en compte el canvi climàtic o les regulacions de cap tipus.

Fa temps que el món de l'energia està canviant i Trump podria trobar el que busca en altres tipus de fonts d'energia. El nou president i el seu grup de vells coneguts poden derogar les lleis i les taxes que vulguin i enfrontar-se a la còlera dels ecologistes d'arreu del món. Però m'adhereixo a Conca (2) quan diu que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses li ordenin de fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar que n'han de dir els estats.

No me sembla doncs que els industrials del gremi carbó tinguin més motius per estar contents amb l'elecció de Trump per la presidència del que ho puguin estar els industrials del gremi de la producció d'armes (3)


  1. RANDALL, Tom: Tesla’s Future in Trump’s World. Bloomberg.com, 11.11.2016
  2. CONCA, James Renewable Energy Will Do Just Fine In President Trump's America, Forbes.com. 10.11.2016
  3. LEE, Timothy: Donald Trump’s election is a disaster for gunmakers. Really. Vox. 09.11.2016 

No comments: