|
A l'edició d'aquesta setmana de The Economist he trobat un article molt interessant: Why does time pass? The moving finger writes. In our fifth brief on scientific mysteries we ask why travelling through time, unlike travelling through space, is irreversible. El títol principal de l'article: The moving finger writes, és molt interessant, car està basat en una frase d'un dels més grans matemàtics de l'edat mitjana (tot i que els seus treballs no foren coneguts a Europa fins el s XIX), el persa Omar Khayyám:
Doncs bé l'article, tracta sobre els viatges en l'espai-temps, basant-se en els coneixements que tenim actualment, i està acompanyat d'un vídeo que he trobat genial: Why does time pass?, que ens presenta en resum el tema de l'article. Si la teoria de la relativitat d'Einstein i les equacions utilitzades pels físics demostren que els viatges en el temps, en direcció cap el passat o cap el futur, son teòricament possibles, l'experiència sembla demostrar que això no és possible.
I al bell mig d'aquest interessant article, un paràgraf que no té preu, just per donar-li una touche informal a una tema tant seriós:
The Moving Finger writes; and, having writ,La idea de "el dit en moviment" s'utilitza com un símbol del destí o del temps en el sentit de que, una vegada que el moment ha passat, s'ha anat ja per sempre. No hi ha cap manera de recuperar-lo car, una vegada que el "dit en moviment escriu," el temps avança i res no serà mai capaç de canviar el que va passar durant aquest instant en el temps. L'incident ha acabat i el fet queda registrat i immutable.
Moves on: nor all thy Piety nor Wit
Shall lure it back to cancel half a Line,
Nor all thy Tears wash out a Word of it.
Doncs bé l'article, tracta sobre els viatges en l'espai-temps, basant-se en els coneixements que tenim actualment, i està acompanyat d'un vídeo que he trobat genial: Why does time pass?, que ens presenta en resum el tema de l'article. Si la teoria de la relativitat d'Einstein i les equacions utilitzades pels físics demostren que els viatges en el temps, en direcció cap el passat o cap el futur, son teòricament possibles, l'experiència sembla demostrar que això no és possible.
I al bell mig d'aquest interessant article, un paràgraf que no té preu, just per donar-li una touche informal a una tema tant seriós:
The second law of thermodynamics puts into mathematics the commonplace observation that heat flows from hot things to cold ones, and not the other way around. This mathematical treatment, though, has many consequences. One of the best-known is that any system will become more disordered as time passes. That applies as much to two gases mixing as it does to a teenager’s bedroom. This is because there are many more ways for a system to be disorderly than orderly.
No comments:
Post a Comment