 |
| AnnurTV: La idiotización de la sociedad como estrategia de dominación, 09.12.2023 |
Si fa temps que em segueixes en aquest blog, hauràs descobert algunes de les meves obsessions. Entre elles, segurament has descobert la meva preocupació contra l'analfabetisme funcional: Aquella que explica que hi hagi persones que tenen la capacitat de saber llegir un text, però de fatigar-se en arribar al segon paràgraf perquè són incapaces de comprendre res del que estan llegint.
Aquella que explica que hi ha gent que sap utilitzar el buscador de Google per trobar productes que consumir, però que és incapaç d'utilitzar-lo per res d'altre.
Els posts més recents sobre aquest tema els vaig publicar durant la tardor del 2023 (1). Uns posts que vaig anticipar mostrant alguns vells exemples de com combatre una situació que amenaça les bases de la nostra societat, com ara la pedagogia del Mètode Freinet i la seva aplicació per un mestre excepcional: Patricio Redondo (2).
He dedicat part de les meves crítiques al sistema d'ensenyament, sense oblidar mai de mencionar als herois sense capa que es deixen cada dia la pell per a evitar el fenomen de la idiotització social, almenys en els alumnes que tenen sota la seva responsabilitat. Però reconec que no he sigut gens tendre ni amb els mitjans de comunicació ni amb els periodistes.
Gràcies a una excel·lent entrevista de Txema Seglers a Enric González publicada per Crític el febrer d'enguany (3) vaig fer algunes reflexions que no havia fet mai abans. Amb això no vull dir que hagin canviat les meves opinions sobre la responsabilitat dels sistemes educatius i dels mitjans de comunicació sobre un procés d'idiotització social que avança a tota velocitat, però m'ha permès matisar algunes d'aquestes opinions i estendre aquesta responsabilitat més enllà d'on ho havia fet fins ara.
Transcric alguns paràgrafs d'aquesta entrevista per animar-te a llegir un article de lectura recomanada. I començo amb la resposta d'Enric González quan Txema Seglers, que ens recorda a tots que les notícies no són informacions.
Els posts més recents sobre aquest tema els vaig publicar durant la tardor del 2023 (1). Uns posts que vaig anticipar mostrant alguns vells exemples de com combatre una situació que amenaça les bases de la nostra societat, com ara la pedagogia del Mètode Freinet i la seva aplicació per un mestre excepcional: Patricio Redondo (2).
He dedicat part de les meves crítiques al sistema d'ensenyament, sense oblidar mai de mencionar als herois sense capa que es deixen cada dia la pell per a evitar el fenomen de la idiotització social, almenys en els alumnes que tenen sota la seva responsabilitat. Però reconec que no he sigut gens tendre ni amb els mitjans de comunicació ni amb els periodistes.
Gràcies a una excel·lent entrevista de Txema Seglers a Enric González publicada per Crític el febrer d'enguany (3) vaig fer algunes reflexions que no havia fet mai abans. Amb això no vull dir que hagin canviat les meves opinions sobre la responsabilitat dels sistemes educatius i dels mitjans de comunicació sobre un procés d'idiotització social que avança a tota velocitat, però m'ha permès matisar algunes d'aquestes opinions i estendre aquesta responsabilitat més enllà d'on ho havia fet fins ara.
Transcric alguns paràgrafs d'aquesta entrevista per animar-te a llegir un article de lectura recomanada. I començo amb la resposta d'Enric González quan Txema Seglers, que ens recorda a tots que les notícies no són informacions.
No, la informació és el perquè, el què passarà, el com i l’on. Però això costa diners i gent que pagui per aquesta feina. Abans, encara es pagava una mica. A més, el lector, si vol informació útil (horaris de bus, farmàcies de guàrdia, televisió…), la busca en altres llocs. D’altra banda, la publicitat se n’ha anat a Internet, no cap als diaris. Em penso que, avui dia, l’única subscripció imprescindible és The Economist, que les elits paguen i consumeixen per saber què passa al món i guanyar quartos d’una forma seriosa.
Tots sabem que el problema principal del periodisme són els consumidors de periodisme. Els periodistes som dolents, però els lectors encara ho són més. El lector vol que cada dia li diguin que té raó en tot, i, si no en té, s’emprenya moltíssim. Tothom busca en el seu diari el que hi vol trobar, i els diaris els ho donen, perquè ho saben.
A més, hi ha un altre problema: els lectors són incapaços de llegir dos paràgrafs seguits perquè els resulta massa complicat. Volen el missatge curtet i sense ironia, perquè, a més, s’ha perdut el sentit de la ironia. Però el mitjà escrit s’hauria de fer per a gent a qui agrada la lectura, i hauria de tenir textos llargs. De fet, el periodisme necessita els recursos de la literatura, perquè, com millor s’expliqui, tindrà més qualitat. El millor periodisme es als llibres.
- Veure, per exemple, Freedom Writers, L'analfabetisme funcional - José Saramago i L'analfabetisme funcional - Suïssa publicats en aquest blog respectivament els 05.10.2023, 28.11.2023 i 05.12.2023
- Veure Patricio Redondo, publicat en aquest blog el 22.08.2023
- Txema Seglers: Entrevista a Enric González, Crític, 13.02.2024
No comments:
Post a Comment