| Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube, |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.
Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.
Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.
Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.
Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.
Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).
Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema.
Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.
A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.
Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.
Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.
Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.
Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.
Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.
 |
Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).
Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema.
Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.
| TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024 |
A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.
Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.
| El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025 |
- Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
- Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
- Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
- Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
- Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
- Fanny Parise: Madame l'anthropologue
- ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025
No comments:
Post a Comment