| Fly Drive Explore: Discovering Bristol’s Pirate Past - Bristol Quayside, YouTube, 16.04.2019 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Fa uns dies vaig trobar per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui, un post que dedico amb tot l'afecte a l'amic Hands.
Un vídeo que ens presenta alguns dels indrets de la ciutat de Bristol mencionats a un dels millors llibres d'aventures de tots els temps: L'illa del tresor (1883) (1), escrit per Robert Louis Stevenson.
Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)
Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)
Durant el s. XVIII aquest era un dels pubs del port de Bristol on els clients podien ser segrestats legalment per un grup de facinerosos que els entregarien a la marina reial per a procedir al seu enrolament forçós. Aquestes bandes de facinerosos eren conegudes amb el nom de press gangs (3), sovint amb una traducció a l'espanyol molt poc afortunada (en fi, segons com es miri).
Segons la llegenda, al pub hi havia gent vigilant per les finestres l'arribada dels press gangs i, en cas d'alarma, la clientela escapava per un forat al mur que li ha donat el seu nom al pub: The Hole in the Wall).
Amb la finalitat d'edulcorar aquesta barbaritat, hi ha pamflets que limiten l'acció dels press gangs als pubs que es trobaven als ports. I els segrests, a borratxos i pobres diables sense feina: justament el perfil de mariners buscat per la marina reial (nota d'ironia, en cas que no ho hagis enganxat).
En tot cas, hom diu que els segrestadors posaven un King's shilling (4) (5) a la mà de les víctimes: una maniobra que permetia que l'oficial de la marina que dirigia als press gangs declarés que la victima havia acceptat els diners del seu enrolament a la marina britànica. És per això que molts d'aquests homes eren coneguts amb el sobrenom -o el cognom- de Silver. Aquest seria doncs l'origen del nom que Robert Louis Stevenson va utilitzar per anomenar al pervers Long John Silver.
Tanmateix, la pràctica del segrest de pobres diables per enrolar-los a la marina reial es va estendre, amb altres variants, a l'enrolament forçós als vaixells d'esclaus, car pocs eren aquells que volien enrolar-se, a causa de les altes taxes de mortalitat entre la tripulació i el perill de les rebel·lions d'esclaus.
Així, sembla que era habitual que els propietaris de moltes tavernes del port de Bristol rebessin diners dels armadors per d'emborratxar els mariners i endeutar-los en el joc. L'única manera que els mariners podien evitar d'anar a la casa dels pobres o a la presó de deutors era treballar a bord d'un vaixell d'esclaus.Si t'he deixat amb el sentiment que aquestes coses només passaven a l'imperi britànic, val la pena llegir un article publicat l'any 2020 per Vera Moya per conèixer quins eren els mètodes d'enrolament de les marines espanyola, francesa i anglesa al s. XVIII (6).
Sobre el sistema de reclutament de tropes pels exèrcits imperials espanyols en temps de Felip V també val la pena llegir-se un article publicat el 2013 per Julian de la Cruz de Gracia (7). I en el cas d'Andalusia, pots trobar informacions més detallades a un article publicat per Antonio José Rodríguez Hernández (8).
Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).
Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).
- Wikipedia: Treasure Island [en] [fr] [es] [ca]
- David Emeney: Historic site. The Hole in the Wall Pub, Discovering Bristol, 2003
- Wikipedia: Impressment [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: King's shilling [en] [fr] [es] [ca]
- El reclutamiento de la marinería, La Voz de Galicia, 29.01.2017
- Vera Moya Sordo: Voluntarios y forzados: las dinámicas de reclutamiento en las marinas de guerra española, francesa e inglesa en el siglo XVIII, Tiempos Modernos, n° 40, junio de 2020
- Julian de la Cruz de Gracia: Del campo a la milicia. Levas y fianzas en Mora a principios del siglo XVIII
- Antonio José Rodríguez Hernández: Las levas forzosas en Andalucía, Servicio de Páginas PHP de la Universidad de Almeria, Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna
- Vera Moya Sordo: Motines masivos en las armadas británica, francesa y española a finales del siglo XVIII: una perspectiva comparativa, Derroteros de la Mar del Sur, nº 20-21 (2012-2013), pp. (51-52)
- José Manuel Váquez Lijó: La conflictividad generada por las levas de marinería en la España de la segunda mitad del siglo XVIII, Conflictividad y violencia en la Edad Moderna. Jiménez Estrella, Antonio; Lozano Navarro, Julián J. (eds.), vol.2, pp.1230-1240, (2012).
No comments:
Post a Comment