Tuesday, July 11, 2017

nasa's aniversaries

NASA Missions: Mars Pathfinder/Sojourner (1997)
A camera aboard NASA's Mars Pathfinder lander shows the Sojourner rover next to a rock called "Yogi".
Avui fa una setmana, coincidint amb la celebració de la festa nacional del 4 de Juliol, la NASA també celebrava:
  • els 20 anys de la represa de l'exploració de Mars (1), que havia començat als anys 1970 amb les naus Viking 1 i Viking 2 (2).
  • el primer any d'òrbita de Júpiter per la sonda Juno (3).

  1. Mike Wall (2017): NASA's 1st Mars Rover Landed 20 Years Ago Today, Space.com, 04.07.2017
  2. NASA Missions Galleries: Viking 1 and Viking 2
  3. Mike Wall (2017): Happy Anniversary, Juno! NASA Probe Marks 1 Year at Jupiter, Space.com, 04.07.2017

Monday, July 10, 2017

zizek: the most dangerous philosopher in the west?

Claudio Alvarez Teran: Slavoj Zizek Sobre el Consumismo, 22.02.2015, Youtube
.
Carlos Aizpurua: ¿Qué es la ideología?-Slavoj Žižek (Subt. Español), 02.09.2016, Youtube

No sé si mai has escoltat alguna cosa sobre Slavoj Žižek. A les pàgines en anglès de Wikipedia, descriuen aquest polèmic eslovè com un filòsof psicoanalític, crític cultural i marxista hegelià (1). Per la seva banda, fa anys que, en una entrevista a The Times of India, Žižek va descriure com havia evolucionat la consideració que la gent tenia d'ell (2):
Al principi, amb melancolia resignada deien que "aquest individu pot ser interessant i provocatiu però no és perillós". Per a ells, sóc com una mosca que molesta i que provoca, però que no ha de ser presa seriosament. (...) En els últims dos anys, el to ha canviat. En primer lloc, hi va haver acudits sobre els Marx Brothers i ara diuen que sóc el filòsof més perillós d'Occident. Però no m'importa.
Si Slavoj Žižek és un filòsof marxista, se li ha d'agrair que, tot i haver-hi fet part dels seus estudis a Paris, no comparteixi la pedanteria egocèntrica de Jean-Paul Sartre o de Louis Althusser i s'interessés pel corrent psicoanalític de Jacques Lacan (3).

Hom pot pensar d'ell que practica la dialèctica del: 'De què parleu, que m'hi oposo?' i de la provocació per se.  Però si et llegeixes l'article que Decca Aitkenhead va dedicar-li en 2012 a The Guardian (3) veuràs que forma part del seu tarannà:
Slavoj Žižek no coneix el número de la porta del seu apartament a Ljubljana. "No importa", li diu al fotògraf. "Tornat a entrar per la porta principal, i després només pensa en termes de dreta radical; gira d'esquerra a dreta, després, al final, a la dreta de nou." Però quin és el número, en cas que em perdi? "Crec que és 20", Zizek suggereix. "Però, qui sap?"
Hi ha idees que comparteixo amb ell. Per exemple la seva anàlisi de la victòria de Donald Trump a les presidencials americanes (5) i moltes altres que no comparteixo. Això és normal i sa en democràcia, però hi ha molta gent que segueix sense voler entendre-ho.

I tot i que la seva anàlisi sobre el consumisme és molt diferent -en continguts i en to- de la que va presentar José Mujica a la Cumbre de Rio (2012), crec que val la pena veure-la. Et proposo veure el vídeo si encara no ho has fet!


  1. Wikipedia: Slavoj Žižek [en] [fr] [ca] [es]  / canal youtube: The Zizek Times
  2. Shobhan Saxena (2010): First they called me a joker, now I am a dangerous thinker’, The Times of India, 10.01.2010
  3. Wikipedia: Jacques Lacan [fr] [ca]
  4. Decca Aitkenhead (2012): Slavoj Žižek: 'Humanity is OK, but 99% of people are boring idiots'. The Guardian, 10.06.2012.
  5. Veure Dentro de lugar: Zizek 2016 - Por que ha ganado Trump (subtitulos en español), 17.11.2016, Youtube i Una visió personal de les eleccions USA del 2016, 11.11.2016 o  Lletra oberta als simpatitzants de la Fundació, 19.01.2017, en aquest blog
  6. Claudio Alvarez Teran: Slavoj Zizek Sobre el Consumismo, 22.02.2015, Youtube

Sunday, July 9, 2017

christophe thomas i fadjen

Perú Antitaurino: Toro bravo salvado de la corrida y su hermosa amistad con Christophe Thomas, Youtube, 10.01.2012
"El vaig comprar a la ramaderia Domecq, i estava destinat a ser torejat a Barcelona. Quan els vaig preguntar si era difícil educar un brau em van respondre: «Si el cuides bé, veuràs que és fins i tot més fidel que un gos». Això demostra que ells saben bé el tipus d'animal que tenen i que manen a les curses."

Christophe Thomas (1), és un bretó que viu feliçment amb Fadjen, un brau a qui va donar-li el nom d'un vedell que donava nom a un episodi del 1978 de la sèrie Little House on the Prairie (2).

A més d'aquest vídeo, realitzat per Pablo Knudsen (3), pots trobar molts d'altres a Youtube i DailyMotion.


  1. Christophe Thomas: Association Fadjen Anti-Corrida, Facebook, Youtube, DailyMotion, 
  2. Fabienne Broucaret (2011): Il a sauvé un taureau de la corrida, 20minutes.fr, 18.04.2011 // Little House on the Prairie: Season 5 Episode 7 Fagin Little House on the Prairie, Youtube, 25.08.2016
  3. Pablo Knudsen: Facebook, Youtube,

Sunday, July 2, 2017

martin heck - new zealand

Martin Heck (2017): New Zealand Ascending | 8K Timelapse, 16.02.2017, TimeStorm Films, Youtube

Realitzats amb la tècnica coneguda com timelapse (1) en 4K i 8K, Martin Heck (2), un artista alpí de Garmisch-Partenkirchen (Bavaria, Germany), transmet amb els seus vídeos el que un dels seus admiradors a la seva pàgina a Facebook va descriure com: Une douce caresse pour les yeux et un massage pour l'âme.

Al vídeo que vull compartir amb tu avui (3), Martin ens presenta el sud de Nova Zelanda en un viatge que va des de les terres altes i seques de la regió de Canterbury, als exuberants boscos tropicals de la costa oest. I des de les costes escarpades del sud als pics més alts dels Alps del Sud. Una recomanació molt personal: no et perdis per res del món la segona part del vídeo. Es d'una poesia visual remarcable! 

Vull proposar-te una cosa. Quan arribis a casa aquest vespre, apaga les llums, serveix-te la beguda que prefereixis, encén la TV i, des del teu mòbil, passa el vídeo. En cas que tinguis un equip Hi-Fi, no deixis d'engegar-lo abans.

Si, pel que sigui, no pots seguir el consell precedent. Recorda que, també en aquest cas és aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. A la pàgina que acabes d'obrir, punxa l'engranatge i selecciona la qualitat de reproducció (1080p està força bé, però si la teva connexió ADSL ho suporta, selecciona el màxim)
  3. Finalment, per veure el vídeo en full screen, punxa el quadrat que tens més a la dreta.
Deixant la poesia visual de costat. Des del punt de vista tècnic, Martin ha creat un vídeo en 8K que resumeix un viatge de 8000 km, 16 setmanes de rodatge, 220 hores de film i més de 1000 hores de post-producció.

Sobre la utilització de la tècnica del timelapse i alguns dels equips que utilitza Martin, pots veure alguns exemples en aquest altre vídeo: New Zealand Roadtrip | Timelapse BTS (4). I, ja per acabar, si t'ha agradat aquest vídeo, et proposo de veure els altres que Martin ha publicat al seu Canal Youtube o a Vimeo, i fer un tomb per les seves pàgines a Facebook, Instagram, Twitter (no actiu des de 2015).


  1. Wikipedia: Filmació a intervals (Timelapse)
  2. Martin Heck: HomePage, Bio, Youtube, Vimeo, Facebook, Instagram,
  3. Martin Heck (2017): New Zealand Ascending | 8K Timelapse, 16.02.2017, TimeStorm Films, Youtube
  4. Martin Heck (2014): New Zealand Roadtrip | Timelapse BTS, 24.06.2014, TimeStorm Films, Vimeo

Saturday, July 1, 2017

July 1 is Canada Day

Avui fa un any, al National Geographic publicaven aquest article: Unexpected Canada: A Different Side of the Great White North on comentaven algunes informacions curioses sobre Canadà, aprofitant que el 1er de Juliol es celebra el seu dia de la independència. Entre aquestes informacions i les imatges que les il·lustraven, l'article parlava dels gairebé 9.000 km de frontera entre Canadà i Estats Units, una de les més llargues del món. Un limit fronterer que, fa un temps, passava per la desapareguda Half Way House, una taverna a cavall de la frontera entre Dundee, Quebec, i Fort Covington, Nova York.

Friday, June 30, 2017

camus vs sartre

PUAM - Albert Camus: Un écrivain français d'Algérie, 24.06.2015, Youtube
2000 ans d'histoire - présenté par Patrice Gélinet
Émission diffusée le 4 janvier 2010 sur France Inter
.
Alfonso Pérez: Discusión entre Sartre y Camus, 07.01.2013, Youtube

Thursday, June 29, 2017

AI takeover? (1)

Terminator 3 Skynet Takes Over, 31.10.2011, Youtube

En 1940, Isaac Asimov presentava les Tres lleis de la Robòtica (1). Entre 1964 i 1966, Joseph Weizenbaum (2), un dels pares de la moderna intel·ligència artificial, va crear un programa informàtic: ELIZA (3) que, simulant a un psiquiatra de l'escola humanística de Carl Rogers (4), va reeixir no tan sols a enganyar als seus interlocutors (que creien estar adreçant-se a un psiquiatra humà: entre aquests la secretària de Weizenbaum), sinó que va crear en molts d'ells una dependència que hom coneix avui com l'efecte ELIZA (5).

L'efecte ELIZA (5), basat en el fet de confondre'ns creient que estem parlant amb un humà al que confiem els nostres secrets personals, quan en realitat ho estem fent amb una màquina, ens pot fer riure amb condescendència si pensem en les xerrades que ens ofereixen els navegadors GPS que equipen actualment els nostres vehicles, el programa Siri, que equipa els aparells Apple (6); Cortana, que equipa els sistemes Windows (7) o Google Now, que equipa els aparells Android (8). Tots ells catalogats com assistents virtuals dotats de la intel·ligència artificial necessària per respondre de manera eficient a un nombre creixent de preguntes formulades pels usuaris (9). Uns assistents virtuals als quals cal afegir un munt d'altres 'Chatbot' (10) dels que no tens ni idea que existeixen i que poden aplicar també en tu mateix l'efecte ELIZA del que parlava anteriorment.

'M' és el nom de codi d'un dels darrers 'Chatbot' en test: l'assistent virtual de Facebook (11). Durant els tests d'aquest producte, als enginyers de Facebook i als investigadors del Georgia Institute of Technology que treballen en aquest projecte, se'ls va ocórrer enfrontar-lo amb un altre 'Chatbot' (12):
Quan discutien entre ells, els 'Chatbot' van demostrar excel·lents qualitats de negociació. Els investigadors van observar a través de les preguntes que es feien, que eren capaços de deduir el que era important per l'un i per a l'altre, i utilitzar aquesta informació més endavant per augmentar el valor de la seva proposta als ulls del seu interlocutor ... Exactament com ho fan els venedors!

Però el que més va sorprendre els investigadors va ser la capacitat dels 'Chatbot' per entendre les estratègies utilitzades pel seu interlocutor i adaptar-se en conseqüència. Per exemple, el "client" virtual va declarar que hi havia aspectes del producte que eren importants per a ell, quan en realitat no ho eren. Tot per enganyar al "venedor" que estava en una posició de força en aquell moment de la negociació. El 'venedor' virtual va utilitzar aquesta informació per ficar en evidència el valor del seu producte i justificar el seu alt preu. Un minut més tard, el "client" virtual va fer veure que el producte no era ja tan important per a ell i va exigir una rebaixa.

Seguint amb la seva estratègia de fals desinterès, el 'client' virtual va demostrar una gran habilitat en la negociació, fent baixar el preu del producte fins a zero. Com a part del seu experiment, els investigadors van programar al 'venedor' perquè anul·lés el regateig si aquest cas tornava a produir-se.
Més sorprenent encara va ser descobrir que, durant la negociació, i a mesura que milloraven de manera incremental les seves tècniques d'aprenentatge i les seves estratègies de negociació, els robots finalment van crear un llenguatge propi que no tenia res a veure amb el llenguatge humà amb el qual havien estat programats. Una descoberta que va posar en relleu tot el que encara no sabem sobre les maneres en què les intel·ligències artificials (AI) pensen i aprenen, fins i tot quan les creem i les modelem perquè actuïn com ho faríem nosaltres mateixos (13).

Hom pot pensar que es tracta de la primera alerta que rebem sobre allò que Stephen Hawking, Elon Musk i dotzenes d'altres experts en intel·ligència artificial ja van anunciar en una lletra oberta publicada en 2015 (14) sobre els perills de la intel·ligència artificial: uns perills que Hawking i Musk ja havien denunciat un any abans (15).

Aquesta lletra arribava cinc anys després de la difusió d'un virus que aturaria en sec el programa nuclear iranià: Stuxnet (16) i que a Kaspersky Lab van descriure en una nota de premsa com "un prototip funcional i aterridor d'una arma cibernètica que conduirà a la creació d'una nova carrera armamentística mundial".

Que una gran part d'equipaments industrials d'arreu del món estiguin controlats per un sistema SCADA dissenyat per Siemens. Que Stuxnet tingués com a objectiu aquest sistema i que les centrifugadores del programa nuclear iranià acceleressin fins a fer-se mistos mentre els enginyers que les controlaven no veien res d'anormal en el seu funcionament a les pantalles. Que els enginyers iranians declaressin al documental americà Zero Days que havien reeixit a desencriptar el virus (18) uns mesos abans del ciberatac als sistemes SCADA d'Ucraïna, que va tenir com a conseqüència el blackout de la xarxa elèctrica d'aquell país (19). Que aquest ciberatac fos seguit mesos després per WannaCry (20), un altre potent virus amb un efecte devastador sobre el sistema sanitari britànic i importants companyies d'Espanya, Rússia, Taiwan i, altre cop, d'Ucraïna. Que aquests ciberatacs no es vegin actualment sinó com a tests d'un futur atac amb efectes potencialment devastadors sobre la xarxa europea d'electricitat, amb un virus que hom ha batejat com 'Industroyer' (21) ...

Sense caure en el conspiracionisme (22), hom no pot deixar de pensar en l'existència d'aquestes potents eines de destrucció en un món cada cop més informatitzat,. Ni en el desenvolupament -no sé si inconscient- de potentes eines d'intel·ligència artificial que ens acaben de demostrar recentment el nostre desconeixement sobre la lògica sobre la qual es poden arribar a conduir.

Els temps de les Tres lleis de la Robòtica semblen oblidats. I no puc dir sinó que comparteixo amb Hawking, Musk, Gates i altres el meu temor davant d'una AI no controlada que pugui conduir-nos a un temut 'AI takeover' (23) -si ho prefereixes en clau cinematogràfica, la xarxa Skynet de Terminator (24)- contra el que ja s'han aixecat iniciatives com la 'OpenAI' (25).

.

  1. Wikipedia: Three Laws of Robotics [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Joseph Weizenbaum [en]
  3. Wikipedia: ELIZA [en]
  4. Wikipedia: Carl Rogers [en] 
  5. Wikipedia: ELIZA Effect [en]
  6. Wikipedia: Siri [en]
  7. Wikipedia: Cortana [en]
  8. Wikipedia: Google Now [en]
  9. Wikipedia: Virtual assistant (artificial intelligence) [en]
  10. Wikipedia: Chatbot [en] 
  11. Wikipedia: M (virtual assistant) [en]
  12. Facebook : Les chatbots ont appris à mentir, Clubic, 16.06.2017
  13. Karla Lant (2017): A Facebook AI Unexpectedly Created Its Own Unique Language, Futurism, 16.06.2017
  14. Wikipedia: Open Letter on Artificial Intelligence [en]
  15. Rory Cellan-Jones (2014): Stephen Hawking warns artificial intelligence could end mankind, BBC News, 02.12.2014
  16. Wikipedia: Stuxnet [en] [fr] [es] [ca]
  17. Wikipedia: SCADA [en] [fr] [es] [ca] 
  18. Iran: le virus américain Stuxnet n'est plus une menace, Sputnik News, 11.07.2016
  19. Wikipedia: December 2015 Ukraine power grid cyberattack [en]
  20. Alex Hern; Samuel Gibbs (2017): What is WannaCry ransomware and why is it attacking global computers?, The Guardian, 12.05.2017
  21. Alex Hern (2017): 'Industroyer' virus could bring down power networks, researchers warn, The Guardian, 13.06.2017
  22. Wikipedia: Conspiracionisme [ca] 
  23. Wikipedia: AI takeover [en]
  24. Wikipedia: Skynet (Terminator) [en]
  25. OpenAI.com

Wednesday, June 28, 2017

nietzsche's ubermensch in blade runner (1982)

Blade Runner-Muerte de Tyrell (Nietzsche - Muerte de Dios), 30.04.2014, Youtube

Una de les escenes memorables de la distòpia (1) que ens presenta el film Blade Runner (2) té lloc a la Tyrell Corporation, en un futur on el món ja no està dirigit pels governs, sinó per les grans corporacions industrials, de les que Tyrell n'és un dels grans capitans. Unes corporacions on els replicants no són els fabricants d'un producte: ells són alhora els productors i el producte (3).

Però més enllà d'una escena que reflexa un futur dominat per les grans corporacions industrials al que semblem dirigir-nos a una velocitat de creuer des de fa anys, molts autors han vist també una al·legoria a la Mort de Déu a mans del Superhome descrita en l'obra de Friedrich Nietzsche. Pots trobar a la xarxa un munt d'articles i, fins i tot, tesis doctorals sobre aquest tema. Jesús Jiménez el presentava així a Vimeo (5):
Friedrich Nietzsche desarrolló la idea de la muerte de Dios en La Gaya Ciencia (6) y Así habló Zaratustra (7). La muerte de Dios es una metáfora de la decadencia total de los valores morales de occidente. Para Nietzsche el Dios cristiano carece de todo crédito y la metafísica, viciada desde el inicio por su orientación platónica, ha llegado a su fin. Con la muerte de Dios, con el agotamiento del sentido de todo lo que se relaciona con el mundo de las ideas, empieza la hora del nihilismo, la hora de la subversión de todos los valores (...) La frase "Dios ha muerto" representa la negación de todos los trasmundos inventados por la religión, la gran mentira que convierte a la vida en una sombra. El espíritu libre que es preconizado por Nietzsche es capaz de perderle el respeto y asumir que debe acabar con la dicotomia entre el mundo real y la apariencia.

En Blade Runner (1982) encontramos esta metáfora. Allí los personajes vienen definidos claramente como la expresión de los conceptos nieztcheanos: el Dr Tyrell es Dios y el androide Roy Batty representa al Superhombre. La muerte de Dios en esta escena se nos presenta bajo la forma de un asesinato.

  1. Wikipedia: Dystopia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Blade Runner (1982) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Michael Newton (2015): Tears in rain? Why Blade Runner is timeless, The Guardian, 14.03.2015
  4. Wikipedia: Al·legoria [ca]
  5. Jesús Jiménez: Alegoria de la muerte de Dios en Blade Runner, Vimeo
  6. Wikipedia: La gaya ciencia
  7. Wikipedia: Así habló Zaratustra

Monday, June 26, 2017

bertrand russell - mankind's future & philosophy

Bertrand Russell (1959): Bertrand Russell habla de Filosofía, Polibio Inexistente, 26.09.2016, Youtube
Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo molt interessant d'una entrevista del polèmic Woodrow Wyatt a Bertrand Russell de 1959, publicada l'any passat al canal youtube d'un argentí que s'ha donat per nom: Polibio Inexistente i que't recomano visitar per tot el material recollit. No deixis de visitar la fitxa del vídeo a youtube, on pots trobar informacions molt interessants sobre aquest.


En Novembre del 2015 vaig publicar en aquest blog un altre vídeo de Russell que del mateix any: Message To Future Generations. Si encara no l'has vist, no deixis de fer-ho!