l'economia circular: França

El concepte d'economia circular es pot definir, de manera resumida, com un concepte econòmic que s'inscriu en el context del desenvolupament sostenible i està basat en els conceptes d'una economia ecològica que té per objectiu la producció de béns i serveis reduint en gran mesura el consum i malbaratament de matèries primeres i fonts d'energia no renovables. Aquest concepte, darrere del qual treballa molt activament la Ellen MacArthur Foundation (enllaç recomanat!), està molt fortament influenciat pel de Cradle-to-cradle design que es pot definir, de manera resumida com: un marc econòmic, industrial i social global que busca crear sistemes que no només són eficaços, sinó també essencialment lliure de residus.

La newsletter del 13.09.2013 de Enerzine publicava un extracte d'una conferència pronunciada pel ministre de l'ecologia francès, Philippe Martin, el passat 30 d'Agost sobre el tema: Vers une économie circulaire. Une perspective d’avenir pour un modèle en crise (discurs complet a l'enllaç).

Us proposo de fer una lectura resumida dels fets exposats a la conferència i deixar de banda el discurs politic adreçat al public francès: i no deixeu de comparar aquestes xifres amb les espanyoles/catalanes:

• França utilitza un bilió de tones de matèries per any: el percentatge que es recicla actualment es limita al 40%. Si prenem com exemple els residus dels materials de construcció i de les obres públiques, que representen una mica més del 73% dels residus totals produïts a França, només es recicla un 65%, tot i que els materials de construcció constitueixen gairebé el 40% de les necessitats de matèries a França.
• No és normal que una planta de biogàs a França requereixi 4 anys de procediments, mentre que només calguin sis mesos a Alemanya. No és estrany, doncs, que hi ha un centenar de plantes de biogàs a França, mentre que n'hi han més de 7000 actualment a l'Alemanya (veure abaix infos sobre el pla de gestió del nitrogen del govern francès).
• Recordem que el nombre de llocs de treball generats per una tona de residus reciclats és 10 a 30 vegades més gran que el generada per una tona eliminada en un abocador.  Des del 2007, el desenvolupament del sector de la gestió de residus generats pels aparells elèctrics i electrònics ha portat a la creació de trenta centres de processament industrial i ha  mobilitzat 3.500 llocs de treball, dels quals una part important, relacionats amb la economia social i solidària.
• És possible organitzar la recuperació i l'ús del que ara anomenem la mina urbana, és a dir,  el triatge dels residus dels telèfons mòbils, dels electrodomèstics, de les piles, dels automòbils ... Explotar la mina urbana contribueix a la independència del subministrament de metalls estratègics i en terres rares, ja que la pressió sobre aquests recursos fa que els països proveïdors restringeixin les seves exportacions.

---

notes personals

• Ellen MacArthur Foundation, recomano visitar aquestes pàgines que presenten una proposició de pensar altrament l'economia. No es tracta d'un grup de visionaris, com podeu veure a les  llistes de Founding Partners o a la de Memberships. També podreu trobar entre els membres la Region of Wallonia o el Scottish Government, però no he trobat res més de conegut, no sé si m'explico.
• Enerzine és una publicació electrònica francesa centrada en l'actualitat energètica global i, en particular, de França. Tecnològica i políticament neutre (més o menys) està oberta a totes les contribucions de qualitat, independentment de la seva tendència, presentant-nos així un panorama molt interessant sobre el que s'està fent i dient a França. Van començar a publicar el 2006 i tenen una mitjana de 200'000 visites mensuals.
• El projecte Énergie Méthanisation Autonomie Azote, té com objectiu la gestió global de nitrogen, reduir els costos dels fertilitzants i limitar la contaminació amb la valoració del nitrogen orgànic, obtingut amb el reciclatge dels fems, i la reducció de la dependència de l'agricultura francesa del nitrogen mineral. El pla també té com a objectiu desenvolupar un propi de producció de biogàs agrícola amb tecnologia francesa, afavorint les instal·lacions col·lectives i circuits de distribució curts. L'objectiu del govern Hollande és d'augmentar les 90 plantes actuals fins 1'000 plantes de biogàs agrícola el 2020, el que permetria la creació de 2'000 llocs de treball permanents lligats a aquest tipus d'instal·lació.
• Mines urbanes:  l'article de la penya d'Enerzine: Biomasse : l'énergie de la mine urbaine, ens parla de la ciutat entesa com a mina de recursos, sobre el futur de la incineració i el creixement de la producció de biogàs i de biocarburants a partir del tractament dels residus urbans.