|
Estem confonent la intel·ligència artificial amb el pattern matching? Quina és la diferència entre el procès de la descoberta realitzat per humans i l'aprenentatge d'una màquina? Quina és la capacitat d'abstracció d'una màquina per avaluar un joc de paraules? Des de 1990, les aplicacions en intel·ligència artificial tenen com a objectiu replicar el model cognitiu del cervell humà? Una tecnologia pot produir ciència?
Aquestes són algunes de les qüestions què Nic Ulmi exposa, amb alguns exemples sobre la seva pertinència, a un article publicat al magazine del Fons Nacional Suís de la Recerca Científica: Une nouvelle intelligence qui s'ignore (1).
A títol d'exemple, és important que ens posem aquests tipus de qüestions si no volem caure en les respostes que plantegen alguns filòsofs, com Raphaël Liogier (3). Uns filòsofs que segur que no han acabat d'entendre de què parlen Stephen Hawking o Elon Musk quan es refereixen als perills de la intel·ligència artificial (4). Uns filòsofs que encara no havien tingut l'oportunitat de llegir un article brillant publicat per Charles Hadji a l'edició en francès de The Conversation a principis d'aquest any: Que doit-on craindre davantage: l’intelligence artificielle ou la bêtise humaine? (5).
Uns filòsofs que també farien bé en tornar a llegir a Carl Sagan (6), de qui destacaria una clara advertència sobre el principal perill de la nostra civilització:
Aquestes són algunes de les qüestions què Nic Ulmi exposa, amb alguns exemples sobre la seva pertinència, a un article publicat al magazine del Fons Nacional Suís de la Recerca Científica: Une nouvelle intelligence qui s'ignore (1).
Depuis le début des années 2000, des machines dotées d'intelligence artificielle ont commencé à s'engager sur ce terrain. Elles développent de nouvelles manières de produire des résultats et assument un rôle qu'on imaginait autrefois réservé aux seuls humains. De plus en plus performantes, mais dépourvues de la capacité de comprendre leurs propres réussites, ces machines laissent entrevoir une vision déroutante: une recherche scientifique automatisée, robotisée, industrielle.
(...) Vétéran de l'intelligence artificielle (IA), Roger Schank ne se montre pas du tout convaincu. "Tout cela, ce n'est absolument pas de l'intelligence artificielle", proteste-t-il. Le chercheur, actif aux Universités Yale, Northwestern et Carnegie-Mellon, redoute la répétition d'un scénario connu. Au début des années 1970 et à la fin des années 1980, deux vagues de hype autour de l'intelligence artificielle font place à des "hivers de l'IA": les attentes excessives commencent à retomber, l'intérêt du public entre en hibernation, les fonds sont gelés. "La presse s'y donne maintenant à coeur joie, mais elle passera ensuite à autre chose. Le problème, c'est qu'entre-temps la recherche sur l'IA risque d'être tuée une fois de plus. Cela ne m'amuse pas."Sóc dels que creuen què és molt important que aquestes qüestions es plantegin car, com diu el proverbi: A quoi sert de se poser les bonnes questions, si ce n'est que pour trouver les bonnes réponses? I no importa si les respostes d'avui poden ser diferents de les que tindrem demà en funció de l'evolució de les tecnologies utilitzades per la intel·ligència artificial perquè, tirant altre cop dels proverbis: il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis (2).
A títol d'exemple, és important que ens posem aquests tipus de qüestions si no volem caure en les respostes que plantegen alguns filòsofs, com Raphaël Liogier (3). Uns filòsofs que segur que no han acabat d'entendre de què parlen Stephen Hawking o Elon Musk quan es refereixen als perills de la intel·ligència artificial (4). Uns filòsofs que encara no havien tingut l'oportunitat de llegir un article brillant publicat per Charles Hadji a l'edició en francès de The Conversation a principis d'aquest any: Que doit-on craindre davantage: l’intelligence artificielle ou la bêtise humaine? (5).
Uns filòsofs que també farien bé en tornar a llegir a Carl Sagan (6), de qui destacaria una clara advertència sobre el principal perill de la nostra civilització:
- Nic Ulmi (2017): Une nouvelle intelligence qui s'ignore, Horizons, 05.06.2017
- Philippe Geluck hi afegix una benvinguda touche d'humour a aquest conegut proverbi: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. C'est mon avis. Et je ne vois pas pourquoi j'en changerais.
- Nic Ulmi (2017): Raphaël Liogier, philosophe: «Le robot qui fait le travail à notre place nous dé-robotise», Le Temps, 02.01.2017
- Veure en aquest blog: AI takeover?, 29.06.2017
- Charles Hadji (2018): Que doit-on craindre davantage: l’intelligence artificielle ou la bêtise humaine?, The Conversation, 04.01.2018.
Del mateix autor: Et si la connerie humaine était bien plus à craindre que l'intelligence artificielle?, Slate, 07.01.2018.
- Veure en aquest blog: Carl Sagan: A Way of Thinking, 09.08.2015 (activa els subtítols al vídeo)
No comments:
Post a Comment