 |
| Les héros de la bataille de la Madeleine à nouveau honorés, Midi Libre, 11.09.2011 |
El 17.08.2023 vaig publicar un post: El Pallars - la bellesa, el dolor i la mort (1) on parlava de La invasió de la Val d'Aran (2), també coneguda amb el nom d'Operación Reconquista de España,
que va tenir lloc el mes d'octubre del 1944.
Aquell post incloïa un paràgraf que havia extret d'un article publicat a El País en 1980 per Antonio Marquina Barrio (3), on l'autor es s'interrogava sobre la possibilitat que aquella operació hagués estat dirigida des de l'ombra per la Gestapo nazi i/o de l'Intelligence Service britànic:
Segurament, el seu contingut seria menys desconcertant si tothom conegués la Bataille de la Madeleine (4), que va tenir lloc dos mesos abans de La invasió de la Val d'Aran. La Wikipedia en llengua espanyola ens la descriu així:
No he trobat cap entrada a la Wikipedia en francès dedicada a aquesta batalla. Tanmateix, aquesta batalla es menciona a l'entrada que Wikipedia li dedica al comandant asturià de les tropes de l'Agrupación de Guerrilleros Españoles (5): Cristino García (6), de qui sí he trobat una entrada a la Wikipedia en llengua anglesa, francesa, espanyola i catalana.
A un article de lectura molt recomanada publicat per La Voz de Asturias en setembre del 2021 (7) pots llegir que, abans d'aquella batalla, Cristino García ja havia organitzat una emboscada el 13 de juliol de 1944 contra tropes alemanyes entre Privas i Aulenas.
Aquest cop, al capdavant d'una vintena de guerrillers, va atacar una columna composta per seixanta camions carregats de tropes. Els guerrillers, malgrat la seva inferioritat numèrica, sense haver patit una sola baixa, van causar 70 morts i innombrables ferits entre els alemanys.
L'abril del 1945 Cristino García va travessar la frontera pels Pirineus amb un petit grup per seguir el seu combat contra la dictadura de Franco. El 15 d'octubre del 1945, va ser detingut a Madrid. Jutjat amb altres companys per un tribunal militar, va ser condemnat a mort.
Havia arribat a tenir el grau de tinent-coronel de l'exèrcit francès i va ser condecorat amb el grau d'Heroi Nacional de França. El govern francès va intercedir per la seva vida el 9 de febrer, però no va tenir gaire suport del president de la República: De Gaulle.
Fins i tot als EUA, on era conegut el valor de l'asturià, es van organitzar protestes perquè Eisenhower pressionés a Franco. Però no va servir de res i, amb 32 anys, va ser afusellat amb altres 11 antifranquistes, al camp de tir de Campamento el 21 de febrer de 1946.
Mai no he entès quina era l'estratègia que s'amagava darrere de La invasió de la Val d'Aran (2). Ni l'evident manca de coordinació amb les tropes aliades amb les quals s'hauria d'haver coordinat la lluita per fer caure el règim feixista a Espanya. Ni l'elecció del pitjor indret des del qual rebre subministraments dels aliats per a sostenir l'ofensiva. Ni l'elecció d'un moment en què les tropes aliades i el millor dels combatents espanyols estaven concentrats en l'objectiu de derrotar les tropes nazis. Potser val la pena recordar aquí que els nazis eren encara prou forts com per a haver estat a dos dits de donar un ensurt a les tropes aliades durant l'ofensiva de les Ardenes el desembre de 1944 (8).
Desconec si els combatents espanyols que van participar en La invasió de la Val d'Aran havien desertat abans del moviment de la resistència interior francesa: els Francs-tireurs et partisans français (FTPF). En tot cas, alguns dels combatents que van participar en la Bataille de la Madeleine també van combatre mesos més tard durant La invasió de la Val d'Aran (9):
Però m'ha sorprès encara molt més que la majoria dels diaris espanyols on he trobat informació d'aquell fet històric siguin aquells que es troben ideològicament més allunyats d'aquells herois que el van dur a terme: La Voz de Asturias (7), Heraldo de Aragón (9), ABC (10), El Español (11).
Ja fa temps que es van escriure aquells articles i espero que ningú es prengui malament si tanco el post d'avui amb algunes remarques:
Aquell post incloïa un paràgraf que havia extret d'un article publicat a El País en 1980 per Antonio Marquina Barrio (3), on l'autor es s'interrogava sobre la possibilitat que aquella operació hagués estat dirigida des de l'ombra per la Gestapo nazi i/o de l'Intelligence Service britànic:
A la història moderna, no hi ha cap altra operació en què 1.500 guerrillers ben armats hagin estat tan fàcilment derrotats.Aquest extracte va desconcertar a més d'un. Puc confirmar-ho perquè vaig rebre dos missatges personals que així m'ho manifestaven.
Segurament, el seu contingut seria menys desconcertant si tothom conegués la Bataille de la Madeleine (4), que va tenir lloc dos mesos abans de La invasió de la Val d'Aran. La Wikipedia en llengua espanyola ens la descriu així:
Després del desembarcament de Normandia els aliats estaven avançant per l'oest Francès. Contravenint les ordres d'Eisenhower, De Gaulle, va ordenar entorpir el màxim possible les maniobres alemanyes destinades a acumular reserves a les zones properes al desembarcament.La gran mobilitat i l'experiència en el combat de quaranta guerrillers espanyols, als que s'hi van afegir durant els combats altres companys del maquis d'Aigoual-Cévennes, uns 20 gendarmes i, ja més tard, entrada la tarda, avions anglesos DH 98 "mosquitos", procedents d'un portaavions fondejat a la Mediterrània després del desembarcament aliat del 15 d'agost (Operació Dragoon), va causar entre les tropes de la Wehrmacht entre 300 i 600 morts i ferits i uns 1.100 presoners.
A mitjan agost de 1944, l'Agrupación de Guerrilleros Españoles va rebre l'ordre d'aturar una columna de la 11ª Panzerdivisionen, que va sortir des de Toulouse en direcció a París i que havia estat localitzada entre Albi i Beziers. La columna estava composta per un miler i mig d'homes que disposaven de quatre semiorugues, cinc blindats, tres canons i seixanta camions.
No he trobat cap entrada a la Wikipedia en francès dedicada a aquesta batalla. Tanmateix, aquesta batalla es menciona a l'entrada que Wikipedia li dedica al comandant asturià de les tropes de l'Agrupación de Guerrilleros Españoles (5): Cristino García (6), de qui sí he trobat una entrada a la Wikipedia en llengua anglesa, francesa, espanyola i catalana.
A un article de lectura molt recomanada publicat per La Voz de Asturias en setembre del 2021 (7) pots llegir que, abans d'aquella batalla, Cristino García ja havia organitzat una emboscada el 13 de juliol de 1944 contra tropes alemanyes entre Privas i Aulenas.
Aquest cop, al capdavant d'una vintena de guerrillers, va atacar una columna composta per seixanta camions carregats de tropes. Els guerrillers, malgrat la seva inferioritat numèrica, sense haver patit una sola baixa, van causar 70 morts i innombrables ferits entre els alemanys.
 |
| Protestas en EEUU contra la ejecución del guerrillero asturiano Cristino García Granda, Operación Madeleine: la batalla más exitosa de la Resistencia francesa que organizó un asturiano, La Voz de Asturias, 12.09.2021 |
L'abril del 1945 Cristino García va travessar la frontera pels Pirineus amb un petit grup per seguir el seu combat contra la dictadura de Franco. El 15 d'octubre del 1945, va ser detingut a Madrid. Jutjat amb altres companys per un tribunal militar, va ser condemnat a mort.
Havia arribat a tenir el grau de tinent-coronel de l'exèrcit francès i va ser condecorat amb el grau d'Heroi Nacional de França. El govern francès va intercedir per la seva vida el 9 de febrer, però no va tenir gaire suport del president de la República: De Gaulle.
Fins i tot als EUA, on era conegut el valor de l'asturià, es van organitzar protestes perquè Eisenhower pressionés a Franco. Però no va servir de res i, amb 32 anys, va ser afusellat amb altres 11 antifranquistes, al camp de tir de Campamento el 21 de febrer de 1946.
 |
| El periplo de La Nueve: Los republicanos españoles que liberaron París, olvidados por la historia, Euronews, 23.08.2019 Sus vehículos blindados (half-tracks) llevaban los nombres de batallas o símbolos de la guerra de España: Guadalajara, Teruel, Ebro o Guernica. Por contra, la jerarquía militar francesa, les había rechazado el nombre de Durruti… Agosto de 1944: cuando los anarquistas españoles liberaban París, AraInfo, 23.08.2014 |
Mai no he entès quina era l'estratègia que s'amagava darrere de La invasió de la Val d'Aran (2). Ni l'evident manca de coordinació amb les tropes aliades amb les quals s'hauria d'haver coordinat la lluita per fer caure el règim feixista a Espanya. Ni l'elecció del pitjor indret des del qual rebre subministraments dels aliats per a sostenir l'ofensiva. Ni l'elecció d'un moment en què les tropes aliades i el millor dels combatents espanyols estaven concentrats en l'objectiu de derrotar les tropes nazis. Potser val la pena recordar aquí que els nazis eren encara prou forts com per a haver estat a dos dits de donar un ensurt a les tropes aliades durant l'ofensiva de les Ardenes el desembre de 1944 (8).
Desconec si els combatents espanyols que van participar en La invasió de la Val d'Aran havien desertat abans del moviment de la resistència interior francesa: els Francs-tireurs et partisans français (FTPF). En tot cas, alguns dels combatents que van participar en la Bataille de la Madeleine també van combatre mesos més tard durant La invasió de la Val d'Aran (9):
Elías Piquer va morir el 13 d'octubre següent en un enfrontament amb les forces franquistes a l'Hospital de Benasc. Calés va morir poc després de tornar d'aquesta operació, víctima del tètanus (9).A mesura que buscava documentació sobre la Bataille de la Madeleine per la redacció del post d'avui, m'ha sorprès, i molt!, la poca informació que he trobat a la Wikipedia en francès sobre allò que va ser una remarcable acció de guerra.
Però m'ha sorprès encara molt més que la majoria dels diaris espanyols on he trobat informació d'aquell fet històric siguin aquells que es troben ideològicament més allunyats d'aquells herois que el van dur a terme: La Voz de Asturias (7), Heraldo de Aragón (9), ABC (10), El Español (11).
Ja fa temps que es van escriure aquells articles i espero que ningú es prengui malament si tanco el post d'avui amb algunes remarques:
Si Wikipedia (4) diu que el grup guerriller estava comandat per Cristino García, Miguel Arcas i Gabriel Pérez, és perquè Cristino García tenia una ferida que li va impedir assumir la direcció de l'atac a la primera línia foc (9) (10), i va entregar el comandament a l'anarquista Miguel Arcas (12) i al comunista Gabriel Pérez, qui també va combatre a l'Operación Reconquista de España (13).
Sobre la cessió del comandament per Cristino García a un anarquista, un blog de memòria històrica d'El Salto Diario diu això: "Miguel Arcas “Victor” operava a les Cevennes, i va ser un dels que va dirigir la més coneguda de les batalles que van lliurar els guerrillers espanyols contra els nazis a França, la Bataille de la Madeleine. Fins fa poc no se n'ha divulgat la versió correcta, car el PCE i la seva òrbita sempre van donar els mèrits a Cristino García. Però estava ferit i no va poder participar en el combat, així que va cedir el comandament a Gabriel Pérez i a Miguel Arcas. Cristino García sempre va estar obert a col·laborar amb maquis d'altres ideologies, cosa que no agradava al PCE" (14).
El titular de l'article de l'article d'Amadeo Barceló fa al·lusió al fet que en el grup d'aquells que es va enfrontar a la columna de la 11ª Panzerdivisionen hi havia nou guerrillers que eren d'origen aragonès (9). Amadeo Barceló també ens diu que, durant la batalla, els efectius dels guerrillers espanyols es van veure reforçats per companys del maquis d'Aigoual-Cévennes i uns 20 gendarmes que es van incorporar als comandos.
El titular d'Iván Fernández Amil: "Cristino García y los 35 guerrilleros españoles que derrotaron a 1.500 nazis para recuperar París en la Segunda Guerra Mundial" indueix al lector a pensar que la Bataille de la Madeleine va ser crucial per evitar l'arribada de reforços dels nazis a París, i afavorir així el seu alliberament. Però el mateix dia que els guerrillers aturaven i capturaven la columna de la 11ª Panzerdivisionen, a les 21:22 hores del 24 d'agost de 1944, la Nueve va irrompre al centre de París per la Porte d'Italie..
- Veure El Pallars - la bellesa, el dolor i la mort, publicat en aquest blog el 17.08.2023
- Wikipedia: Invasió de la Vall d'Aran (1944) [en] [fr] [es] [ca]
- Antonio Marquina Barrio: La invasión del valle de Arán por los "maquis" pudo estar manipulada por el espionaje alemán, El País, 24.05.1980
- Wikipedia: Batalla de La Madeleine
- Wikipedia: Agrupación de Guerrilleros Españoles [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Cristino García [en] [fr] [es] [ca]
- G. Guiter: Operación Madeleine: la batalla más exitosa de la Resistencia francesa que organizó un asturiano, La Voz de Asturias, 12.09.2021
- Wikipedia: Bataille des Ardennes [en] [fr] [es] [ca]
- Amadeo Barceló: Aragoneses contra Hitler: La Batalla de la Madeleine, Heraldo de Aragón, 24.08.2014
- Manuel P. Villatoro: La vergüenza de Hitler: cuando 30 españoles aplastaron a un gran ejército nazi en la Segunda Guerra Mundial, ABC, 22.04.2020
- Iván Fernández Amil: Cristino García y los 35 guerrilleros españoles que derrotaron a 1.500 nazis para recuperar París en la Segunda Guerra Mundial, El Español, 11.02.2023
- Miguel Arcas Moreda, Todos los nombres
- Desmemoriados.org: Los guerrilleros que vinieron de Francia: La caída de la Brigada Pasionaria, el diario.es, 01.01.2018
- Imanol: De cómo se usurpó y manipuló la memoria libertaria en Francia. Historia de un robo, El Salto Diario, 27.07.2022
No comments:
Post a Comment