old laptops never die (2/2)

@daveguasch

El passat 17 de novembre et parlava d'un Chromebook que havia comprat per un senyor de més de vuitanta anys (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat), amb uns coneixements limitats en informàtica i unes necessitats que es limitaven a l'ús d'un navegador i un reduït nombre d'aplicacions: bàsicament jocs (1).

Doncs bé, com pots veure a la imatge amb què he obert aquest post avui puc dir-te que li va agradar moltíssim. Vaig estar trastejant una estona amb el Chromebook per afegir alguns bookmarks al navegador Chrome (per exemple l'enllaç a Radio Garden, perquè pogués escoltar música mentre juga) i t'he de confessar que també a mi em va agradar molt i molt. Una altra cosa que vaig fer va ser aprofitar la xarxa CPL (Internet a través del fil elèctric) que vaig muntar la darrera vegada que el vaig veure per instal·lar i configurar una antena de 300 Mbps per cobrir una zona d'ombra on no arribava el senyal del Wi-Fi i on, a partir d'ara, podrà parlar per telèfon o portar (si ho vol) el seu Chromebook (bateria > 12h d'autonomia).

Si segueixes aquest blog, ja deus saber alguna cosa sobre la meva passió per donar una nova vida als vells ordinadors (2), instal·lant versions de diferents distribucions Linux (2). Doncs bé, això és el que vaig fer amb el vell Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012 (3) que fins llavors havia utilitzat aquell senyor. Un vell ordinador que va comprar fa 17 anys i que, la seva arquitectura de 32 bits i un processador i una memòria molt justets amb prou penes li deixaven obrir un navegador, just abans que una bateria de missatges li recordessin que la versió de Windows amb la que corria no estava suportada i, com ella, cap de les aplicacions instal·lades.

Vaig instal·lar l'edició Xfce de Linux Mint 19 per una arquitectura de 32 bits (4) i el vell Acer 5633 va engegar com una bala. Gràcies als drivers estàndards de Linux vaig poder utilitzar una rata sense fil que gairebé sempre m'acompanya i que no funcionava abans amb Windows Vista per manca d'actualitzacions. També va funcionar de nou el Bluetooth i el Wi-Fi, que feia anys que havien deixat de funcionar. Vaig estar navegant una estona, aprofitant la qualitat llegendària de les pantalles dels laptops Acer, llegint articles sobre la fi de les actualitzacions de Linux en arquitectures de 32 bits: la imatge del pingüí que veus a la fotografia, correspon a la d'un article publicat a HackDay el juliol del 2019 (5).

Finalment, tot i que amb un gran escepticisme, vaig carregar les darreres actualitzacions d'aquesta versió de Linux Mint i, en instal·lar-les, el vell Acer 5633 va traure la bandera blanca i es va plantar. Probablement (no ho vaig comprovar), es tractava de les darreres actualitzacions que Linux Mint farà mai per aquesta arquitectura car, a un article publicat en agost del 2019, hom anunciava l'abandó de l'arquitectura de 32 bits per Linux Mint (6).

El meu problema és que soc un sentimental amb les velles màquines que mai no han fallat i em sap molt de greu de llençar-les a la ferralla o canibalitzar-les recuperant alguns dels seus components. Així que, vaig netejar-la, la vaig endreçar amb molta cura a una capsa de cartró i, no sabent què faré en el futur d'ella (donar-la a qui sigui no és cap regal) de moment la tinc gaudint d'un ben merescut descans a la cava.

---

1. Veure Un ordinador modern, senzill, ràpid i econòmic, publicat en aquest blog el 17.11.2021
2. Veure Old laptops never die (1/2), publicat en aquest blog el 21.11.2021
3. Fiche Technique: Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012, 01.Net
4. Linux Mint 19 "Tara" Xfce Edition, linuxmint
5. Tom Nardi: The Saga Of 32-Bit Linux: Why Going 64-Bit Raises Concerns Over Multilib, HackDay, 09.07.2019
6. Mint 20 abandonne l'architecture 32 bits, Forum-Francophone-LinuxMint.fr, 25.08.2019

old laptops never die (1/2)

@daveguasch

A un article publicat en aquest blog el passat mes d'octubre et parlava dels ordinadors portàtils (més d'un centenar!) que es troben a l'estació espacial (ISS). També que la majoria d'aquests ordinadors eren Lenovo ThinkPad, inicialment equipats amb el sistema operatiu Windows XP i, després del 2013, reemplaçats per un sistema operatiu molt més fiable i segur: Debian, una coneguda distribució de Linux (1). Si vols més precisions sobre els models utilitzats, et recomano visitar Wikipedia (2).

Fa molts anys d'això, l'empresa on treballo va posar en venda pels treballadors els vells Lenovo ThinkPad X200 (3), que havien sigut reemplaçats per nous ordinadors. El preu era un xic més alt del que hom podia trobar a eBay o a ricardo.ch, però com tenien un curt període de garantia i una llicència Windows 7 em vaig decidir a comprar-lo.

Qualsevol que fos el seu estat, quan els ordinadors arribaven a la fi del suport del fabricant, es consideraven amortitzats i es reemplaçaven per nous ordinadors. Just per aquells que no coneguin el significat del concepte de 'fi del suport' dir que, a partir d'aquesta data, el fabricant no es considera lligat a l'obligació de fabricar noves peces de recanvi, ni de programar nous pilots (els programes que controlen els dispositius físics de l'ordinador) compatibles amb futures versions del sistema operatiu.

Per la petita història, després de passar per diferents vicissituds lligades al seu processador i a la targeta Wi-Fi, el primer Lenovo ThinkPad X200 va sortir de fàbrica el juliol del 2008 (cf. 3), coincidint amb la sortida de la plataforma mòbil Centrino 2 (4). La seva configuració estava optimitzada per a garantir una autonomia òptima de les seves bateries: per exemple, la facilitat del canvi de bateria permetia una autonomia de fins a 13 hores amb una bateria de recanvi (5).

El laptop que vaig comprar està fabricat el 2009 i està equipat amb un processador Intel Core 2 Duo SL9400, amb una freqüència d'1,6 GHz, òptima per garantir un baix consum de la bateria, però molt baixa pel seu ús en aplicacions que necessiten una freqüència molt més elevada. Optimitzat per l'edició professional de Windows Vista, funcionava bé amb Windows 7 i Windows 8.1. Però quan passar a Windows 10, la seva configuració no va poder amagar els seus límits.

Uns límits que eren els del seu processador car, amb el temps l'havia anat vitaminant: augmentant la seva RAM amb memòries que havia canibalitzat d'altres ordinadors destinats al reciclatge i instal·lant un disc SSD que em va passar un company de la feina. Recentment, com tenia la bateria completament morta, vaig comprar-ne una per 30 USD que funciona perfectament.

Com t'explicava a un article publicat en 2018 (6),  des d'aquell any només l'utilitzo com Media Center. Ni els seus 12 anys ni la velocitat del seu processador no li impedeixen seguir fent funcionar perfectament un servidor Plex (cf. 6), cosa que em permet seguir veient els documentals a la TV del menjador, des de qualsevol ordinador o des d'un telèfon mòbil.

Si he de mencionar un problema dir que, malgrat el silenci llegendari que ha fet d'ell una òptima elecció com a Media Center, fa unes setmanes que he realitzat que s'escalfa més del que era habitual i, en conseqüència, el ventilador s'activa més sovint que abans.

Però també he de dir que, durant tots aquests anys, només he obert la màquina per fer una neteja superficial en comptades ocasions. Car, a diferència d'un desktop, desmuntar un laptop per passar-li una pistola d'aire comprimit a cada peça i tornar a muntar-les, pot demanar hores si fa molt de temps que no ho has fet. I, justament, aquest és el meu cas (7).

Just per acabar, deixa'm relligar amb els articles precedents on t'explicava que feia dies que estava un xic enredat amb una sèrie de coses que m'havien tingut allunyat del blog.

Deu ser perquè els dies es fan més curts, car no és el primer cop que desaparec del blog durant la tardor per dedicar-me a fer reviure velles màquines fent proves amb les darreres actualitzacions de Linux (8).

Una de les coses que també he fet aquests dies ha estat instal·lar Plex en nou disc SSD amb el sistema operatiu LinuxMint 20 Xfce i provar el seu funcionament al vell Lenovo ThinkPad X200. Just afegir que, amb aquest sistema operatiu, l'ordinador va com una bala!

El resultat dels tests que he fet fins ara és satisfactori, però hauria de fer d'altres i tinc com el sentiment que els hauré de planificar pel 2022. El cas és que, ara mateix, no tinc gaire temps perquè estic fent altres coses en paral·lel de les que et parlaré més endavant ..., quan trobi un moment per fer-ho.

---

1. Veure You can't open windows in the space, publicat en aquest blog el 24.10.2021
2. Wikipedia: ThinkPad - Use in space [en] [fr] [es] [ca]
3. Lenovo X200 : le nouvel ultraportable 12.1’’ avec 3G sous Centrino 2 officialisé, laptopspirit.fr, 15.07.2008
4. Intel : sortie officielle de la nouvelle plateforme mobile Centrino 2 (Montevina), laptopspirit.fr, 02.06.2008
5. Lenovo ThinkPad X200s: Fiche Technique, 01Net
6. Home Media Server (1/n), publicat en aquest blog el 25.09.2018
7. Veure Professió: Immaterialitzador, publicat en aquest blog el 29.05.2014.
   
8. Veure Reciclatge d'un vell PC, publicat en aquest blog el 27.11.2018 i també Acer 5710 - The two resurrections, publicat en aquest blog el 17.09.2014

un ordinador modern, senzill, ràpid i econòmic

Acer Chromebook 314 CB314-1H

@daveguasch

Al darrer post que vaig publicar (1) t'explicava que feia dies que estava un xic enredat amb una sèrie de coses que m'havien tingut allunyat del blog. I que entre aquestes coses, hi havia vàries relacionades amb la informàtica.

Per començar amb una d'aquestes coses (la llista és llarga!), vaig estar un xic enredat buscant un ordinador per un senyor de més de vuitanta anys (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat), amb uns coneixements limitats en informàtica i unes necessitats que es limitaven a l'ús d'un navegador i un reduït nombre d'aplicacions: bàsicament jocs.

Finalment, em vaig decidir per comprar un Chromebook (2) equipat amb el sistema operatiu Chrome OS, basat en Linux, la qual cosa li permet descarregar i obrir les aplicacions Android que hom pot trobar a Google Play Store i a Chromebook Play Store, però també aplicacions Linux!!! Bàsicament, pot tenir accés al mateix catàleg de software que un mòbil amb el plus de les aplicacions del món Linux.

El baix preu d'aquestes màquines, la seva facilitat d'ús, la seva potència, el seu pes i una bateria amb un consum tan baix que es pot utilitzar durant llargues hores, han fet que aquest tipus d'ordinadors hagin tingut un èxit impressionant als USA entre els estudiants i la gent gran.

Podia haver comprat l'ordinador a Suïssa, però el teclat QWERTZ amb el que estan equipats els ordinadors en venda al nostre país, tot i no arribar a la complexitat del teclat AZERTY francès, haurien demanat un esforç innecessari d'adaptació a un senyor acostumat a un teclat QWERTY espanyol.

Així doncs, vaig preferir comprar l'ordinador a amazon.es des de Suïssa i fer-lo lliurar a Catalunya. Finalment, un molt bon amic (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat) em va dir que ja el compraria ell i passaríem comptes quan ens veiéssim (vaig pagar la màquina per menys de 300 €).

M'havia decidit per un Acer Chromebook 314 CB314-1H (3), amb una pantalla de 14", Full HD i una resolució de 1920x1080 píxels. La memòria de 4 GB em va semblar suficient. Però el que em va atreure més va ser el processador Intel Celeron N4020, amb una remarcable velocitat de processador: 2,8 GHz.

Una de les particularitats d'aquest tipus de màquina és que el disc dur no és més gran del que equipa un mòbil de gamma mitjana: en el cas de la configuració que vaig escollir una memòria de 32 GB. Vaig augmentar la memòria amb una targeta microSD de 128 GB de Samsung que vaig trobar per 25 CHF. Si mai en necessités més, podria buscar una bona targeta de 256 GB o una de 512 GB. També hi ha targetes d'1 TB que, segons la seva velocitat de lectura/escriptura, puc trobar entre 100 i 250 CHF, però no crec que necessiti una capacitat d'emmagatzemament tant important.

Quan el meu amic va obrir l'ordinador, només va haver d'entrar el codi d'usuari i la contrasenya que li vaig passar. Automàticament, part de la configuració del mòbil del senyor gran es va actualitzar instantàniament a la màquina: per exemple, com al mòbil figurava com llengua el català, aquesta va ser la llengua amb la que es va configurar l'ordinador.

Només hi havia un parell de coses a configurar manualment. I, per fer-ho, vam configurar des del meu ordinador, i des del nou, l'aplicació Chrome Remote Desktop. Em vaig connectar ràpidament des de Suïssa i vaig començar a fer el parell de coses de les quals he parlat i a fer una volta pels menús obrint algunes aplicacions. Tot em va semblar senzill i ràpid. En ordre amb l'objectiu que m'havia fixat.

Un dia després vam fer una prova amb TeamViewer i també amb Skype. Tot el que puc dir és que la qualitat de la càmera i del so del Chromebook em van impressionar.

Si passes per l'enllaç d'amazon.es (3) i llegeixes els comentaris d'aquells que han comprat aquesta màquina podràs comprovar que, tret dels que ni s'havien mirat que no era una màquina equipada amb el sistema operatiu Windows i dels amargats habituals, el personal està molt satisfet de la seva compra.

---

1. Veure Comment repérer une fausse microSD, publicat en aquest blog el 07.11.2021
2. Wikipedia: Chromebook [en] [fr] [es] [ca]
3. Amazon: Acer Chromebook 314 CB314-1H - Portátil 14" FullHD (Intel Celeron N4020, 4GB RAM, 32GB eMMc, Intel UHD Graphics, Chrome OS), Color Plata - Teclado Qwerty Español

comment repérer une fausse microSD

@daveguasch

Fa uns dies que estic un xic enredat amb una sèrie de coses que m'han tingut allunyat del blog.

Entre aquestes coses, hi ha vàries relacionades amb la informàtica que aniré comentant quan trobi un moment. La més recent té a veure amb unes targetes microSD que fa molt de temps vaig comprar amb la idea d'utilitzar-les per fer tests en un Rapsberri o un Chromebook.

Ara deixa'm obrir un parèntesi per llegir junts un paràgraf d'un article publicat en mars del 2019 al magazín electrònic Comment Geek (1):

Wish.com és un lloc de comerç electrònic fundat per antics programadors de Google i Yahoo, on pots trobar absolutament de tot, a preus realment increïbles. Entre aquests articles, targetes microSD amb un volum massiu per un preu increïblement baix. Sols que, moltes d'aquestes targetes són falses.

A principis de juliol del 2019, tot i no haver llegit aquest article, ja havia sentit parlar sobre aquest tema a alguns companys. El cas però és que feia temps que jo era client de Wish i, seleccionant amb lupa allò que comprava (en general articles amb poca o nul·la tecnologia), estava satisfet amb la relació qualitat-preu que havia trobat.

El mateix mes vaig veure una targeta microSD de 512GB de Huawei a un preu increïble. Vaig dir-me que probablement Huawei estava fabricant targetes molt més avençades i es treia del damunt a un preu ridícul aquelles que tenia en stock. En el pitjor dels casos, si la targeta no era tan ràpida com prometia o, fins i tot si tenia menys capacitat que la que mostrava l'embalatge, seguia sent molt interessant.

Arribats a aquest punt, és un bon moment per tornar a l'article de Comment Geek (cf. 1):

L'anunci presentava una targeta microSD de 512 GB i classe 10 (molt ràpida) fabricada per Huawei. El problema és que, en aquells moments, Huawei no fabricava targetes microSD per a la venda al públic. Huawei fabricava targetes de nano memòria patentades que funcionaven amb els seus dispositius, molt diferents de les que hom podia trobar a l'embalatge.

Abans d'anar més lluny, deixa'm compartir unes informacions que potser trobaràs interessants:

• La capacitat de la memòria de les targetes microSD ha evolucionat molt ràpidament aquests darrers anys. Tant, que es va convertir en missió impossible vendre molts dels vells stocks de targetes amb capacitats de 4GB, 16GB o 32GB. També cal dir que no tots aquells fabricants que sabien com fabricar aquelles velles targetes, sabien com produir les modernes targetes de 128GB, 256GB o 512GB.
• Algú va trobar una solució pel reciclatge comercial d'aquelles velles targetes en una enginyosa manipulació de la taula d'assignació de fitxers (FAT, en anglès) (3), sobre l'ús de la qual un article de Nikon Passion (4) advertia als usuaris de càmeres digitals de fer molta atenció en el moment de formatar les targetes. Per fer ras i curt, aquesta manipulació consisteix en presentar als ulls del comprador targetes de vella concepció com si fossin modernes: amb una gran capacitat d'emmagatzemament i una gran velocitat d'accés en lectura i escriptura.
• Si prenem per exemple el cas de dues targetes legals de SanDisk: microSDHC Extreme i microSDXC Ultra de 256 GB  veurem que arribem a velocitats de lectura de 160 Mbit/s i 120 Mbit/s, i unes velocitats d'escriptura de 60 Mbit/s i 10 Mbit/s respectivament
• Pel que fa a les targetes microSD que vaig comprar, a més que a la seva etiqueta deien estar fabricades per Huawei, també deien que eren de Classe 3. El que, en el rànquing UHS (Ultra High Speed), vol dir que suportarien almenys una velocitat d'escriptura de 30MB/s, el que les recomanaria per a la seva utilització en la gravació de vídeos amb una resolució de 4K (5) (6).

Quan vaig rebre les tres targetes (n'havia comprat un parell de més per oferir-les a dos companys de la feina), vaig obrir un paquet, vaig introduir la targeta al lector de l'ordinador, la vaig formatar amb l'opció ràpida, vaig donar un cop d'ull a les seves Propietats, i aquest va ser el resultat:

Tot semblava doncs en ordre. Per fer ras i curt, sense entrar en detalls tècnics que serien llargs d'explicar i probablement difícils a comprendre, la manipulació més freqüent presenta aquests problemes:

• Les targetes han estat manipulades de manera a presentar una capacitat d'emmagatzemament que no és la seva capacitat real. I el fet de formatar-les amb l'opció ràpida no canvia res.
  
• L'emmagatzemament de fitxers vídeos, fotografies, etc., a la targeta funcionarà fins a arribar a la seva capacitat real. A partir d'aquest límit, la targeta enregistrarà a la FAT el nom, la data i la mida dels nous fitxers, que s'enregistraran pel damunt d'aquells que ja estaven prèviament emmagatzemats, i que no desapareixeran de la FAT, com sí haurà passat amb el seu contingut.
  
• L'usuari veurà així que la targeta es va omplint amb els nous fitxers i seguirà veient els més antics. Sols que ..., la sorpresa arribarà quan veurà que els fitxers més antics no tenen cap contingut malgrat veure que el seu nom, la seva data i la seva mida a la targeta indiquin el contrari.

Deixa'm dir-te que aquest és només un exemple, però hi ha diverses tècniques de manipulació que tenen el mateix resultat. En el meu cas, la manipulació (basada probablement en un flash d'una targeta vàlida de 500GB) estava tan ben feta que, malgrat haver formatat la targeta físicament amb l'opció lenta (low level format), el resultat era el mateix. Malgrat tot, vaig poder descobrir de manera relativament ràpida l'engany gràcies a un test poc ortodox que no resistiria la més mínima homologació professional.

Si mai tens la més mínima sospita sobre la capacitat real d'una targeta microSD, hi ha eines que et trauran del dubte. Entre elles, una molt simple, gratuïta i que no necessita de cap tipus d'instal·lació: H2testw,  l’une des meilleures options disponibles pour tester une fausse carte microSD (cf. 1).

La imatge que pots trobar a continuació és el resultat d'un test parcial que vaig fer fa uns dies amb una de les targetes que encara no havia llençat a les escombraries. La idea és relativament senzilla: anar escrivint fitxers amb un nom seqüencial i amb una mida preestablerta (e.g. 1MB) fins a arribar a omplir la capacitat que el disc diu tenir. Un cop fet això, anar llegint de manera seqüencial aquests fitxers fins a trobar aquells que no tenen cap contingut o presenten missatges d'error quan el programa intenta accedir a fitxers que no existeixen en realitat al dispositiu.

Just per informació, vaig fer aquest test amb un ordinador equipat amb un processador Intel i7@2.9 GHz i 32GB de RAM. Abans del test, vaig deixar treballar l'ordenador durant unes hores mentre formatava físicament la targeta. Crec que els resultats parcials que pots veure a la imatge, ho diuen gairebé tot:

• Escriure els fitxers a la targeta fins a arribar a omplir virtualment tota la capacitat del disc, li va prendre al programa gairebé 8h45.
• Després de 12h45 de lectura i verificació dels fitxers, el programa va trobar que gairebé 15 GB de la targeta estava en ordre, mentre que altres 23,4 GB estaven corruptes.

A causa de la baixa velocitat de lectura de la targeta, quan vaig veure que el programa necessitaria més de 152 h per completar el test, vaig dir-me que no valia la pena continuar i em vaig desfer de la darrera de les targetes que encara guardava.

---

1. Comment repérer une fausse carte MicroSD et éviter de se faire arnaquer, CommentGeek.com, 26.03.2019
2. Carte microSD : comment éviter les fausses bonnes affaires et vous assurer de ne pas être floué, 01.net, 30.11.2019
3. Wikipedia: File Allocation Table (FAT) [en] [fr] [es] [ca]
4. Jean-Christophe Dichant: Comment utiliser les cartes mémoire, les erreurs à éviter, nikonpassion.com, 11.01.2018
5. Wikipedia: SD Cart [en] [fr] [es] [ca]
6. Will Georgiadis and Nathan Spendelow: How to choose an SD card: Class and speed ratings explained, expertreviews.co.uk, 12.02.2021 || Renaud Labracherie: Quelle carte microSD choisir ? Les Numériques, 14.10.2021