I made a very very simple tool that makes some noise every time your computer sends data to Google. Here a demo on the official Dutch government jobs site. The noise starts while typing the domain name already. Code, currently Linux only: https://t.co/ZjKeOSfYff pic.twitter.com/dEr8ktIGdo
— Bert Hubert 🇺🇦 (@bert_hu_bert) August 21, 2022
El passat 21 d'agost, Bert Hubert, neerlandès, desenvolupador i defensor de la privacitat dels usuaris a la xarxa, va presentar al seu compte a Twitter una aplicació personal que produeix un so cada vegada que el vostre ordinador envia dades a Google (1).
De manera més precisa, l'aplicació: Googerteller (2) emet un so cada vegada que l'ordinador envia dades a Google (actualment només funciona amb ordinadors Linux). L'aplicació utilitza una llista d'adreces IP -Google les proporciona gratuïtament- que estan associades amb diversos serveis de Google (excepte els relacionats amb Google Cloud). Cada vegada que l'ordinador es connecta a una d'aquestes adreces IP -mentre fem servir un programa o mentre naveguem per la xarxa-, Googerteller emet un so.
Més enllà de les idees conspiranoiques que ens puguin passar pel cap quan veiem aquest vídeo, crec que val la pena recordar que aquestes dades permeten a Google saber com utilitzem el seu motor de cerca i, a mesura que anem teclejant, anticipar quina és la recerca que desitgem realitzar, accelerant d'aquesta manera el resultat que obtindrem al navegador (3). També, a mesura que punxem als enllaços que ens presenta el resultat, Google aprèn quins són els resultats més pertinents de la nostra recerca. Naturalment, és molt més complex que tot això i cal no oblidar l'orientació comercial que s'aplica a aquests algoritmes, però crec que és una bona base abans d'anar més lluny.
Tot com la majoria dels altres motors de cerca (però no tots!), i més enllà del que t'acabo de dir, està el fet que Google identifica el navegador que utilitzem (navegador i versió), el sistema operatiu i la versió on hem instal·lat el navegador, des de quin país l'utilitzem, amb quina llengua ho fem, etc.
Si, com has vist al vídeo, cada so ens diu que el nostre ordinador està enviant dades a Google, pots imaginar quants ordinadors del planeta estan fent el mateix de manera simultània i el tràfic brutal de dades a les fibres òptiques que això pot representar.
Si, més enllà dels cookies que puguin emmagatzemar els nostres navegadors, admetem que les respostes a les nostres recerques permeten a Google crear un perfil d'usuari a qui se li proporcionaran unes ofertes de publicitat que consideren altament personalitzades, podem imaginar que aquesta informació s'emmagatzema en immenses bases de dades que cobreixen els perfils comercials de miliards d'usuaris de tot el planeta.
Si ara pensem en la velocitat amb què Google ens identifica, la velocitat amb què troba al nostre perfil els productes que som més propensos a consumir i la velocitat amb què aquests se'ns presenten al nostre navegador, o la velocitat de les respostes a les nostres recerques, podem imaginar que el tràfic que generem des dels nostres ordinadors no deu ser gran cosa comparat amb el que genera Google en el mateix moment en què obrim el nostre navegador.
Segurament arribarem a la conclusió que tot aquest procés està suportat per unes granges de servidors d'una potència que difícilment podem ni tan sols imaginar. I que els Data Centers que acullen aquestes granges de servidors consumeixen quantitats descomunals d'energia, destinada a assegurar tant el funcionament dels servidors com a la seva refrigeració.
Mentre et deixo rumiant en tot això, et proposo que li donis un cop d'ull als posts que he publicat sobre els Data Centers en aquest blog (4). El proper diumenge tornaré a parlar d'ells.
De manera més precisa, l'aplicació: Googerteller (2) emet un so cada vegada que l'ordinador envia dades a Google (actualment només funciona amb ordinadors Linux). L'aplicació utilitza una llista d'adreces IP -Google les proporciona gratuïtament- que estan associades amb diversos serveis de Google (excepte els relacionats amb Google Cloud). Cada vegada que l'ordinador es connecta a una d'aquestes adreces IP -mentre fem servir un programa o mentre naveguem per la xarxa-, Googerteller emet un so.
Més enllà de les idees conspiranoiques que ens puguin passar pel cap quan veiem aquest vídeo, crec que val la pena recordar que aquestes dades permeten a Google saber com utilitzem el seu motor de cerca i, a mesura que anem teclejant, anticipar quina és la recerca que desitgem realitzar, accelerant d'aquesta manera el resultat que obtindrem al navegador (3). També, a mesura que punxem als enllaços que ens presenta el resultat, Google aprèn quins són els resultats més pertinents de la nostra recerca. Naturalment, és molt més complex que tot això i cal no oblidar l'orientació comercial que s'aplica a aquests algoritmes, però crec que és una bona base abans d'anar més lluny.
Tot com la majoria dels altres motors de cerca (però no tots!), i més enllà del que t'acabo de dir, està el fet que Google identifica el navegador que utilitzem (navegador i versió), el sistema operatiu i la versió on hem instal·lat el navegador, des de quin país l'utilitzem, amb quina llengua ho fem, etc.
Si, com has vist al vídeo, cada so ens diu que el nostre ordinador està enviant dades a Google, pots imaginar quants ordinadors del planeta estan fent el mateix de manera simultània i el tràfic brutal de dades a les fibres òptiques que això pot representar.
Si, més enllà dels cookies que puguin emmagatzemar els nostres navegadors, admetem que les respostes a les nostres recerques permeten a Google crear un perfil d'usuari a qui se li proporcionaran unes ofertes de publicitat que consideren altament personalitzades, podem imaginar que aquesta informació s'emmagatzema en immenses bases de dades que cobreixen els perfils comercials de miliards d'usuaris de tot el planeta.
Si ara pensem en la velocitat amb què Google ens identifica, la velocitat amb què troba al nostre perfil els productes que som més propensos a consumir i la velocitat amb què aquests se'ns presenten al nostre navegador, o la velocitat de les respostes a les nostres recerques, podem imaginar que el tràfic que generem des dels nostres ordinadors no deu ser gran cosa comparat amb el que genera Google en el mateix moment en què obrim el nostre navegador.
Segurament arribarem a la conclusió que tot aquest procés està suportat per unes granges de servidors d'una potència que difícilment podem ni tan sols imaginar. I que els Data Centers que acullen aquestes granges de servidors consumeixen quantitats descomunals d'energia, destinada a assegurar tant el funcionament dels servidors com a la seva refrigeració.
Mentre et deixo rumiant en tot això, et proposo que li donis un cop d'ull als posts que he publicat sobre els Data Centers en aquest blog (4). El proper diumenge tornaré a parlar d'ells.
- Stan Schroeder: This app beeps every time you send data to Google, and it beeps a lot, Mashable, 23.08.2022
- Download App Googerteller at GitHub
- Kyle Bradshaw: This app beeps every time your computer sends data to Google, 9to5google.com, 22.08.2022
- Veure Internet, Facebook i el consum d'energia, publicat el 19.12.2013 || Google i l'energia renovable, publicat el 14.03.2017 || Big Data Centers and Electricity Network, publicat el 26.10.2021 || Submarine Cables (3/3), publicat el 31.10.2021
No comments:
Post a Comment