| Grand Palais: L’Histoire par l’image: Massacre de la St-Barthélemy, YouTube, 02.10.2020 |
Unes setmanes després d'haver començat a treballar a l'empresa que em va contractar a Suïssa, em van destinar a un equip que estava acabant el projecte d'un dels complexos hidroelèctrics més importants del país: Cleuson-Dixence (1).
Com recordava a un post publicat en febrer del 2020, els companys de Sion em van invitar a passar la festa de la Saint Barthélemy als prats que hi havia damunt de l'embassament de Cleuson (2), molt a prop de la petita capella de St. Barthélémy (3), on cada 24 d'agost té lloc la benedicció dels formatges de les pastures de muntanya (alpages) de la regió i, envoltats per un paisatge brutal, diferents corals i grups de Cor des Alpes (4), celebren aquesta festa.
El que jo no sabia llavors és que el 24 d'agost marcava també una data històrica per la République et canton de Genève. Car, va ser en aquesta data que va tenir lloc a Paris, en 1572, la Massacre de la Saint-Barthélemy (5), que va representar l'inici de l'arribada a Ginebra dels primers refugiats hugonots (cristians protestants francesos de doctrina calvinista) després d'un assassinat en massa estimat en 3.000 persones a París i entre 10.000 i 30.000 a tota França (6).
Anys més tard, Henri IV, rei de França, va signar en 1598 l'Edicte de Nantes (7) sota la pressió dels estats protestants europeus. Aquest edicte establia la coexistència de dues confessions: els catòlics admetien l'existència dels reformats, als quals se'ls reconeixia la llibertat de consciència, mentre que la del culte queda limitada segons els llocs. Durant el regnat de Louis XIV es va decidir l'extermini de l'heretgia calvinista. Durant 25 anys, els mandats i els reials decrets se succeeixen i culminen amb la Revocació de l'Edicte de Nantes en 1685, amb la imposició del principi: "Un rei, una llei, una fe". Els reformats no tenien cap altra opció que l'abjuració o la clandestinitat. Com l'exili estava prohibit, aquells que eren capturats estaven condemnats a la confiscació de béns, la presó, les galeres, o fins i tot la pena de mort (8).
Malgrat tot, més de 150.000 hugonots van triar l'exili per mar o per terra i van marxar cap a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o els Països Baixos, terres d'acollida on el protestantisme s'havia desenvolupat. Uns 80.000 van fugir a la república de Ginebra (9) i la Confederació Helvètica (8). Dos anys després de la Revocació de l'Edicte de Nantes, l'agost de 1687 van arribar a Ginebra 8.000 refugiats -la ciutat només tenia 16.000 habitants aleshores- que feien part dels 20.000 hugonots que van romandre a Suïssa. La resta, uns 60.000 refugiats, va creuar Suïssa, tot tenint cura d'evitar les regions catòliques: la majoria va establir-se al nord d'Alemanya, a una zona despoblada per la Guerra dels Trenta Anys (10).
El passat 22.10.2022, quan vam visitar les noves instal·lacions del Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne, em vaig quedar molt impressionat quan vaig veure que el quadre que acollia la seva exposició permanent era Le Massacre de la Saint-Barthélemy, pintat per François Dubois (11) entre 1572-1584. Dubois feia part dels hugonots francesos que van trobar a refugi a la República de Ginebra, on va morir dotze anys després d'aquella massacre, el 24 d'agost del 1584, poc després d'acabar de pintar aquell quadre que m'havia hipnotitzat, l'únic treball de Dubois que ens ha arribat.
El vídeo amb què he obert el post d'avui presenta el relat històric que explica tota la crueltat d'aquell 24 d'agost del 1572 condensada en la superfície de 93,5 x 154,1 cm del quadre. Pots trobar informacions addicionals a les fitxes del Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne (12).
Com recordava a un post publicat en febrer del 2020, els companys de Sion em van invitar a passar la festa de la Saint Barthélemy als prats que hi havia damunt de l'embassament de Cleuson (2), molt a prop de la petita capella de St. Barthélémy (3), on cada 24 d'agost té lloc la benedicció dels formatges de les pastures de muntanya (alpages) de la regió i, envoltats per un paisatge brutal, diferents corals i grups de Cor des Alpes (4), celebren aquesta festa.
El que jo no sabia llavors és que el 24 d'agost marcava també una data històrica per la République et canton de Genève. Car, va ser en aquesta data que va tenir lloc a Paris, en 1572, la Massacre de la Saint-Barthélemy (5), que va representar l'inici de l'arribada a Ginebra dels primers refugiats hugonots (cristians protestants francesos de doctrina calvinista) després d'un assassinat en massa estimat en 3.000 persones a París i entre 10.000 i 30.000 a tota França (6).
Anys més tard, Henri IV, rei de França, va signar en 1598 l'Edicte de Nantes (7) sota la pressió dels estats protestants europeus. Aquest edicte establia la coexistència de dues confessions: els catòlics admetien l'existència dels reformats, als quals se'ls reconeixia la llibertat de consciència, mentre que la del culte queda limitada segons els llocs. Durant el regnat de Louis XIV es va decidir l'extermini de l'heretgia calvinista. Durant 25 anys, els mandats i els reials decrets se succeeixen i culminen amb la Revocació de l'Edicte de Nantes en 1685, amb la imposició del principi: "Un rei, una llei, una fe". Els reformats no tenien cap altra opció que l'abjuració o la clandestinitat. Com l'exili estava prohibit, aquells que eren capturats estaven condemnats a la confiscació de béns, la presó, les galeres, o fins i tot la pena de mort (8).
Malgrat tot, més de 150.000 hugonots van triar l'exili per mar o per terra i van marxar cap a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o els Països Baixos, terres d'acollida on el protestantisme s'havia desenvolupat. Uns 80.000 van fugir a la república de Ginebra (9) i la Confederació Helvètica (8). Dos anys després de la Revocació de l'Edicte de Nantes, l'agost de 1687 van arribar a Ginebra 8.000 refugiats -la ciutat només tenia 16.000 habitants aleshores- que feien part dels 20.000 hugonots que van romandre a Suïssa. La resta, uns 60.000 refugiats, va creuar Suïssa, tot tenint cura d'evitar les regions catòliques: la majoria va establir-se al nord d'Alemanya, a una zona despoblada per la Guerra dels Trenta Anys (10).
El passat 22.10.2022, quan vam visitar les noves instal·lacions del Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne, em vaig quedar molt impressionat quan vaig veure que el quadre que acollia la seva exposició permanent era Le Massacre de la Saint-Barthélemy, pintat per François Dubois (11) entre 1572-1584. Dubois feia part dels hugonots francesos que van trobar a refugi a la República de Ginebra, on va morir dotze anys després d'aquella massacre, el 24 d'agost del 1584, poc després d'acabar de pintar aquell quadre que m'havia hipnotitzat, l'únic treball de Dubois que ens ha arribat.
El vídeo amb què he obert el post d'avui presenta el relat històric que explica tota la crueltat d'aquell 24 d'agost del 1572 condensada en la superfície de 93,5 x 154,1 cm del quadre. Pots trobar informacions addicionals a les fitxes del Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne (12).
| L'Histoire nous le dira #74: 1572 : Massacre de la Saint-Barthélemy, YouTube, 24.09.2019 |
- Aménagement Cleuson-Dixence, Alpiq (PDF)
- Wikipedia: Barrage de Cleuson [en] [fr] [es] [ca]
- Chapelle St-Barthélémy, Nendaz.ch
- Wikipedia: Cor des Alpes
- Wikipedia: Massacre de la Saint-Barthélemy [en] [fr] [es] [ca]
- Jean-Joël Brégeon: Saint Barthélémy, les véritables causes du massacre, National Geographic, 06.07.2018
- Wikipedia: Edit de Nantes [en] [fr] [es] [ca]
- Mieux connaître l’histoire des Huguenots et des Vaudois du Piémont, Fondation Via-Sur les pas des Huguenots et des Vaudois du Piemont
- La republica de Ginebra no va fer part de la Confederació Helvètica fins el 1815 (Wikipedia: République de Genève)
- Benedikt Meyer: Les huguenots, Musée national suisse, 01.09.2020
- Wikipedia: François Dubois [en] [fr] [es] [ca]
- François Dubois: Le Massacre de la Saint-Barthélemy, vers 1572-1584 || Dossier: Le Massacre de la Saint-Barthélemy, Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne
No comments:
Post a Comment